SENTÈNCIA (PROCEDIMENT DE TUTELA SUMÀRIA) Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs d'apel·lació de la societat B, SL, que buscava la devolució de la possessió d'un apartament a la mà del Sr. Somoza mitjançant un procediment de tutela sumària. B, SL sostenia que Somoza ocupava l'habitatge sense autorització, mentre que Somoza argumentava que disposava d'un contracte verbal d'arrendament amb la propietària C, SL, i que el seu ús era legítim. El tribunal de primera instància, basant-se en proves documentals i testimonis, conclou que realment existia un subarrendament i que Somoza tenia un títol de posseïdor, rebutjant així la acusació d'ocupació il·lícita. L'apel·lació es confirma, mantenint la sentència de desestimació i imposant a B, SL les costes de segona instància. Sentència Magistrats Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones PARTS: Apel·lant: B, SL Representant: Sra. Palmer Advocat: Sra. Yuste Apel·lat: Sr. Somoza Advocat: Sr. Calderón COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Jaume TOR PORTA Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE Sr. Carles CRUZ MORATONES OBJECTE: Tutela sumària-àmbit-precari-prova SENTÈNCIA 000073/2025 Andorra la Vella, 16 de maig del 2025 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 30-09-2024, la representació processal de la societat B, SL, va presentar davant la Batllia de guàrdia una demanda contra el Sr. Somoza i contra "tota persona de precari" de l'apartament situat a l'Edifici S, 4rt 3a de P, La Massana, a tramitar pel procediment de tutela sumària segons els supòsits previstos als apartats c) i e) de l'article 269.1 del Codi de procediment civil demanant s'acordi condemnar al Sr. Somoza, així com tota altre persona posseïdora en precari, al retorn de la possessió de l'immoble de referència. Però per Aute de data 01-10-2024, la Sra. Batlle de Guàrdia va decidir no pronunciar-se sobre l'admissió a tràmit de la demanda de tutela sumària i retornar les actuacions a la Presidència de la Batllia, per tal de que, si així ho creia convenient, atribuís el seu coneixement a la secció civil de la Batllia d'Andorra que per torn correspongués, sense efectuar expressa condemna en costes processals. Per providència de data 01-10-2024, es va designar a la Sra. Batlle competent per torn, i aquesta darrera va decidir el 02-10-2024 admetre a tràmit la demanda. 2.- Per escrit de data 28-10-2024, la representació lletrada del Sr. Somoza es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, i la condemna a l'adversa al pagament de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat. 3.- Per sentència de data 28-11-2024, el Tribunal Unipersonal del Batlle va decidir: "PRIMER.- Desestimar la demanda promoguda per part de la Procuradora Sra. Palmer, actuant en nom i representació de la societat B, SL per escrit de data 30 de setembre del 2024 contra el Sr. Somoza. SEGON.- Imposar a l'actora les costes judicials ocasionades al defenent, inclosos honoraris d'advocat.". 4.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B, SL demanant acordar la seva revocació íntegra i la condemna del Sr. Somoza, així com tota altra persona posseïdora, al retorn de la possessió de l'immoble, amb imposició de les costes judicials de primera i segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la càrrega de la prova derivat de l'error en centrar les pretensions al·legades per les parts, i per tant vulnerant el dret fonamental a un procés degut i a una decisió fonamentada en Dret en haver modificat l'objecte del procés sense tenir en compte les pretensions al·legades per les parts, i de retruc, aplicar erròniament les regles de la càrrega de la prova. Argumenta que ella justifica disposar d'un contracte d'arrendament escrit vigent des del 2022 per poder posseir l'apartament mentre que el Sr. Somoza està en precari tot i argüint que disposa d'un contracte d'arrendament verbal pactat amb el Sr. Durán; que per tant els fets controvertits consistien en determinar l'existència de l'invocat contracte d'arrendament oral i el pagament per part del Sr. Somoza de 3 mesos de lloguer al mateix Sr. Durán, però que la Sentència omet considerar que el que pretenia defensar la part defenent, més especialment, en el moment de fixar l'objecte i els fets controvertits; que ella va proposar la pràctica de la prova en funció dels fets controvertits; que no era controvertit que ella ni cap mandatari seu i el Sr. Somoza no havien subscrit cap acord que autoritzés al Sr. Somoza a ocupar l'habitatge, ni durant ni després de finalitzar la relació laboral, i que per tant, l'afirmació de la Sentència sobre l'existència d'un "contracte de sotsarrendament' entre les parts és totalment artificial, arbitrària, mancada de tota prova més elemental, i a més, desvirtua completament les pretensions de les parts, l'objecte i el resultat de la prova practicada. Sosté en segon lloc que la sentència no ha valorat correctament les manifestacions dels Srs. Azorin i Durán i que el resultat de la prova practicada no és altre que el fet que el Sr. Somoza va explicar una mentida al Sr. Durán, va manipular el seu relat per fer-li creure que treballava o que tornaria a treballar per l'empresa B, SL, i que havia arribat a un acord amb aquesta empresa, per llogar l'apartament, i que mentre li arreglessin els papers, pagaria el lloguer directament a l'empresa C, SL. Afirma en tercer lloc que pateix una vulneració del dret fonamental a un procés degut i a una decisió fonamentada en dret doncs la sentència infringeix el principi de justícia pregada, el principi dispositiu i l'objecte del procés de tutela sumària que és la protecció del dret de posseir. Argumenta al respecte, d'una part, que no fou mai un fet controvertit que la despossessió de l'habitatge de l'agent no derivava de la contractació laboral, ni aquest fet fou mai al·legat ni pretès per cap de les parts, i que per tant no podia el Tribunal considerar que incumbia a aquesta part provar quan va finalitzar la relació laboral. D'altra banda, argumenta que ella ha aportat la prova que tenia a càrrec seu, és a dir que disposava del dret a posseir l'apartament d'autes i que de forma il·lícita havia estat desposseïda d'aquest dret per part d'un tercer, mentre que la part defenent tenia que provar que disposava d'un títol, cosa que no ha fet, no podent l'Hble. Batlle considerar que la part agent hauria d'haver provat que no existia una relació laboral que legitimaria al Sr. Somoza a ocupar I 'apartament, quan no existeix una possessió legítima de la cosa arrendada per part de la part defenent. 5.- El Sr. Somoza demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la condemna de la contrapart al pagament de la totalitat de les costes causades, incloses els honoraris d'advocat i procurador. Exposa que les afirmacions que feia la part agent en el seu escrit de demanda són falses ja que sabia perfectament des de quan hi era el Sr. Somoza, ja que va ser ella qui li va donar les claus, i que el Sr. Somoza estava pagant el lloguer de l'immoble; que al contrari, s'han provat les seves afirmacions segons les quals no estava en precari sinó que tenia un contracte de lloguer oral, i que per tant s'havia de desestimar la demanda i que en cap moment l'Hble. Batlle s'ha extralimitat en la seva sentència. Afegeix que qui havia de provar que el Sr. Somoza estava en precari era la contrapart i que no existeix cap error en la valoració de la prova. 6.- Per Aute de data 31-03-2025, el magistrat ponent va decidir no admetre la prova proposada per la part apel·lant i declarar el recurs vist per a sentència. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- La regulació del procediment de tutela sumària, la trobem en els articles 115.2 i 268 i següents del CPC. Com es desprèn de l'exposició de motius de la Llei del Codi de procediment civil, epígraf 7 lletra b), el procediment de tutela sumària és un procediment especial basat en la necessitat de proveir el sistema de justícia de mecanismes processals adequats per obtenir tuteles urgents en determinats supòsits. El tret diferencial per iniciar el procediment de tutela sumària rau en la urgència exigida i, principalment, en el fet que el litigi s'esgoti amb la petició de tutela urgent. S'exposa que : "El procediment es fonamenta en dos eixos. En primer lloc, el caràcter i la naturalesa de la petició que requereix una actuació ràpida per a la tutela del dret, i, en segon lloc, l'existència de garanties inicials suficients per demanar aquesta classe de tutela jurídica. Les garanties inicials es concreten en l'exigència que s'aporti una justificació documental suficient amb la demanda. Així, es poden aportar documents notarials o pericials, o actes de presència aixecades pel saig que puguin acreditar suficientment els fets que són objecte de la petició i la urgència de l'actuació demanada en virtut la petició. A més, el demandant ha d'aportar una declaració jurada en què afirmi que és el titular del dret en relació amb el qual sol·licita la tutela, i ha de demanar, sota la seva responsabilitat, l'actuació del tribunal per garantir el seu dret. Un cop admesa la demanda, el tribunal decideix les mesures urgents de conformitat amb el que hagi sol·licitat el demandant, i també els requeriments que corresponguin segons el cas. El demandat pot oferir una caució per continuar l'obra, l'activitat o l'acció objecte del requeriment, o per dur a terme les obres, les accions o les conductes indispensables per conservar el que s'ha edificat, construït o fabricat. Finalment, el tribunal resol després de la celebració d'una vista, mitjançant una sentència que pot ser objecte de recurs d'apel·lació.". És així que l'article 268 del codi de procediment civil relatiu a l'àmbit del procediment de tutela sumària disposa : "El procediment de tutela sumària té com a finalitat resoldre les peticions relatives a les classes de tuteles que relaciona l'article següent, i que tenen en comú la necessitat d'obtenir una declaració judicial urgent de tutela dels drets dels ciutadans en cas que no sigui possible o convenient plantejar un procés pel procediment declaratiu que correspongui.". L'article 269 llista les classes de tuteles sumàries i disposa : "1. Es poden demanar mitjançant el procediment de tutela sumària les tuteles següents: (...) c) La recuperació de la possessió d'una finca rústica o urbana, cedida a precari pel propietari, l'usufructuari o qualsevol altra persona amb el dret de posseir aquesta finca. (...) e) La recuperació de la possessió d'una cosa o un dret per la persona que n'hagi estat desposseït o pertorbat en el gaudiment. (...) 2. També es pot demanar mitjançant el procediment de tutela sumària qualsevol altra classe de tutela que tingui com a finalitat la protecció dels drets legítims de qui la sol·licita, sempre que s'acrediti suficientment la titularitat del dret de què es tracti i la concurrència del requisit d'urgència.". D'altra banda, recordàvem en la nostra sentència del 08-07-2024 (Rotlle 89-2024) que : "Així els processos interdictals possessoris es caracteritzen per ser un mecanisme que ofereix una solució provisional, enfront de situacions senzilles respecte de l'estat concret de la possessió, excloent del seu àmbit cognitiu qualsevol discussió sobre propietat o situacions de possessió definitiva o respecte del millor dret a posseir, que s'han de veure relegades al judici declaratiu que pugui correspondre.". I en la sentència del 04-03-2022 (Rotlle 379-21) : "El procediment previst en els art. 268 i ss CPC, suposa un procediment sumari destinat a protegir la possessió com a fet, al marge del seu origen o naturalesa, contra les pertorbacions (o despossessió consumada) que cerca garantir la pau social i troba el seu fonament en la regla que tot posseïdor té dret a ser respectat en la seva possessió. En definitiva, aquesta figura pretén tutelar l'aparença jurídica que resulta del fet possessori concurrent tot intentant restablir la situació primitiva emparant el posseïdor front l'actuació aliena d'aquell que de manera arbitrària modifica la situació concurrent per autoritat pròpia, sense per aixà recórrer als mecanismes contemplats pel vigent ordenament.". Segon.- En el present cas, la societat agent justifica que en data 01-10-2022 va firmar en qualitat de part arrendatària, amb el Sr. Azorin, actuant en nom i representació de la societat C, SL, part arrendadora, un contracte d'arrendament de l'apartament moblat i equipat, situat a l'Edifici S, 4rt 3a de P, La Massana, per un període de 5 anys i un lloguer mensual de 700.-euros. A més, justifica que C li va adreçar una factura del 06-06-2024 relativa a l'electricitat del mes de maig i dos rebuts de lloguer emesos per C relatius als lloguers d'abril i maig 2024. També aporta un certificat emès en data 27-06-2024 pel Sr. Azorin actuant en nom i representació de la societat C, SL, i segons el qual la societat B és la llogatera del pis de referència i que el seu compte "esta totalment liquidat sense cap impagament". Quant al Sr. Somoza, ningú discuteix que està ocupant el pis en qüestió, almenys des del mes de setembre del 2023. I ha aportat 3 rebuts de lloguer dels mesos de setembre-octubre-novembre 2023, firmats (pel Sr. Durán, el pare del Sr. Azorin, segons les explicacions del defenent en el seu escrit de contesta) i amb el segell de C, i per import de 800.-euros, cadascun. Front a tal sorprenent situació, han comparegut durant la vista oral, el Sr. Azorin i el Sr. Durán, el primer a petició de la part agent i el segon a petició de la part defenent. En ressurt que : - el Sr. Azorin, nascut al 1973, és efectivament el fill del Sr. Durán, nascut al 1945, - el Sr. Azorin va explicar que havia intervingut al contracte d'arrendament del 01-10-2022 pel compte la societat C, precisant que la propietària del pis era una societat de la seva família de la qual també és administrador ; que la societat B havia pres possessió del pis a l'octubre del 2022; que el contracte seguia vigent ; que la societat B havia arrendat el pis per donar habitatge als seus empleats. - en relació als rebuts de lloguer firmats pel seu pare, no va poder explicar perquè eren d'un import de 800.-euros quan el preu del lloguer del contracte del 2022 és de 700.-euros, i va explicar que el fet que el Sr. Somoza havia pagat aquests lloguers en efectiu podia correspondre al fet que la societat B tenia problemes d'obertura de compte i que per tant el Sr. Somoza havia pagat pel compte de B; d'altra banda, ha precisat que C no gestionava cap altre pis de l'edifici S. - el Sr. Durán va explicar que B tenia el pis arrendat pels seus empleats; que hi va haver un primer inquilí qui va marxar; que B va deixar les claus del pis al Sr. Somoza per viure-hi però que s'havien d'arreglar entre ells per tal de saber si el Sr. Somoza s'hi podia quedar, i que mentrestant ell va cobrar el lloguer al Sr. Somoza. Quart.- Quant a la problemàtica de la qüestió litigiosa, les parts han fixat l'objecte del procés en la qüestió de dir si el Sr. Somoza ocupava l'habitatge en mèrits d'un contracte verbal d'arrendament com ho pretén, i si tenia o no un just títol per fer-ho. Recordem que el plantejament de la part agent era que el Sr. Somoza era ocupant del pis com a simple precari no gaudint de cap autorització, fet que segons ella fonamentava ordenar el retorn de la possessió. La sentència d'instància, després de recordar la definició del precari, apunta que l'acció de B, SL es fonamenta en l'afirmació que no ha cedit mai el dret d'ús del pis al Sr. Somoza ni tan sols durant la vigència de la relació laboral amb el mateix. La Sra. Batlle desestima la demanda perquè no s'ha demostrat per part de l'actora el requisit de que l'acte de despossessió sigui il·lícit o, que es fonamenti per actes extra legem, o fets consumats, i perquè tot sembla indicar al contrari que ha existit un sotsarrendament i, per tant un contracte consensual, bilateral, onerós, translatiu de l'ús o gaudi de la cosa, de tracte successiu i de caràcter temporal tota vegada que existeix el gaudiment d'una cosa certa a canvi d'un preu cert. Per tant, cap modificació de l'objecte de la litis ni cap incongruència existeix tota vegada que el que ha fet el primer jutjador és buscar si quedaven reunides les condicions pel succés de l'acció. No és exacte que no era incontrovertit que la societat B no havia donat cap autorització al Sr. Somoza. En efecte, sense explicar-se en detall, és veritat, el mateix pretenia que disposava d'un contracte verbal. Aleshores, era lògic i coherent aportar prova sobre les condicions en les quals dit senyor va ocupar el pis i va pagar tres mesos de lloguer. El fet de referir-se a la qüestió de l'existència de la relació laboral i d'un possible sotsarrendament no correspon a cap modificació de la litis sinó que és el fruit de la valoració de la prova per part de la Sra. Batlle, doncs s'ha evidenciat que el fet d'arrendar el pis per part de B era per poder deixar-lo a empleats seus, i que aquesta eventualitat es va plantejar pel que fa al Sr. Somoza. En efecte, si bé les manifestacions dels Srs. VMT-IMP, pare i fill, evidencien certes imprecisions i incoherències, i varis aspectes queden sense explicació, no es pot afirmar que el Sr. Somoza hauria mentit al Sr. Durán. El que ha quedat establert clarament és que, contràriament a l'afirmació de la part agent, sí que el Sr. Somoza va començar a ocupar l'apartament en mèrits de l'autorització de la societat B, donant-li les claus, i que aquest fet té un vincle amb la relació laboral que ambdues parts van tenir, situació que contradiu la situació de simple precari que predicava la demandant. Per tant, no ens trobem en una situació senzilla en relació a la possessió sinó en una situació eminentment equívoca, la qual no correspon al procediment de tutela sumària. Per consegüent, és de manera ajustada a dret que la sentència d'instància ha desestimat la demanda de tutela sumària. Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència d'instància. Cinquè.- La desestimació íntegra del recurs comporta imposar les costes de segona instància a la part apel·lant. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la societat B, SL en contra de la sentència de data 28-11-2024, que confirmem totalment. SEGON.- Imposar a la societat B, SL les costes de segona instància generades pel seu recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE