SENTÈNCIA Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per la ORG_2, SLU contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de 15-novembre de 2024, que ordenava a la societat reemborsar al Sr. Vaquero la quantitat de 8 778 EUR, considerant que ell havia pagat un excedent per la reparació de la meitat de la teulada. El tribunal superior confirma aquesta decisió, sostint que la prova presentada per la part defensora-principalment testimonis i un missatge de WhatsApp-no és suficient per demostrar que s'ha utilitzat el doble de material ni per justificar la factura completa de 17 556 EUR. En conseqüència, la ORG_2 queda condemnada a pagar la quantitat reemborsada i a suportar les costes judicials de segona instància, inclosos honoraris d'avocats i de procuradors. Sentència Magistrats Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones PARTS: Apel·lant: B, SLU Representant: Sra. Expósito Advocat: Sra. Escolano Apel·lat: Sr. Vaquero Representant: Sra. Castillo Advocat: Sra. Marcos COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Jaume TOR PORTA Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE Sr. Carles CRUZ MORATONES OBJECTE: factura de treballs-pagament indegut-determinació dels fets controvertits-valoració de la prova SENTÈNCIA 000074/2025 Andorra la Vella, 16 de maig del 2025 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- Segons pressupost Nº 043-23 de data 13-03-2023 per import global de 17.556.-euros, el Sr. Vaquero va confiar a la societat B, SLU la realització de treballs de refecció de la teulada de la seva casa situada a la P. El pressupost preveu el pagament del 50% a l'acceptació del mateix. El representant de la societat, el Sr. Gomila, va enviar al Sr. Vaquero un missatge indicant que el preu era de 8.778.-euros. En data 15-03-2023, el Sr. Vaquero va pagar a la societat l'import de 4.400.-euros. Segons pressupost Nº 023-054 de data 28-03-2023 per import total de 1.577,95.-euros, el Sr. Vaquero va confiar a la societat B, SLU la realització de treballs complementaris en la teulada i fora del pressupost. En data 29-03-2023, el Sr. Vaquero va pagar a la societat l'import de 14.733,95.-euros. En data 18-04-2023, es va emetre una factura Nº 23-055 per import de 17.556.-euros i que menciona que els treballs facturats corresponen a una superfície de 69,5 m2. Per carta certificada del 12-06-2023, l'advocada del Sr. Vaquero, invocant el fet que els treballs de reparació eren de la meitat de la teulada i corresponien per tant a la meitat del pressupost Nº043-23 de data 13-03-2023, i que és per error que havia pagat un total de 19.133,95.-euros, va requerir la societat de tornar l'import pagat de més, en va. 2.- Per escrit de data 19-07-2023, la representació processal del Sr. Vaquero va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la societat B, SLU, demanant que se la condemnés a abonar-li l'import de 8.686.-euros en concepte de retorn de la quantitat pagada per error, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. 3.- La representació processal de la societat B, SLU va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació i la imposició de les costes judicials a la part agent. 4.- Per Sentència de data 15-11-2024, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir : "Estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Vaquero contra B, SLU., i condemnar aquesta darrera al pagament al primer de la suma de 8.778 EUR, així com a sufragar la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.". 5.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B, SLU, demanant la seva revocació i la desestimació de les pretensions de la part agent, així com la imposició al demandant de les costes judicials d'ambdues instàncies. El recurs de la societat B, SLU es fonamenta en un error en la valoració de la prova. Argumenta en substància que: 1) el "thema decidendi" que havia de resoldre el tribunal no era si per dur a terme la refecció de la meitat de la teulada era menester emprar el doble de material com s'indica en el Fonament de Dret Tercer, sinó que la qüestió a resoldre era si realment es va emprar el doble de material o no ; 2) el tribunal no ha fet una valoració complerta sobre la totalitat de la prova proposada i practicada en l'acte de judici oral doncs es refereix a l'absència de pericial però res esmenta en relació a la prova testifical que va acreditar que en l'execució de l'obra es va emprar el doble de material ; 3) tampoc la sentència fa cap esment de la conversa WhatsApp aportada per l'agent quan la mateixa havia quedat fixada com un fet controvertit. 6.- La representació processal del Sr. Vaquero demana la confirmació de la sentència, en esser conforme a dret i en no existir cap valoració errònia de la prova, amb imposició de les costes a l'adversa. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Pel que fa al primer greuge relatiu a la determinació de l'objecte del litigi, és de precisar d'antuvi que des de l'inici del plet la societat B, SLU, admet que el Sr. Vaquero va encomanar la reparació de només de la meitat de la teulada . També des de l'inici pretén que el pressupost Nº 043-23 de data 13-03-2023 per import total de 17.556.-euros no correspon a la totalitat de la superfície de la teulada (69,50 m2), sinó que correspon a la meitat (34,75 m2), però que es va fer servir el doble de material i que això explica que va pressupostar 69,50 i facturar m2. Durant la vista oral, en relació a la fixació de l'objecte del procés i de les qüestions de fet o de dret sobre les quals hi hagi controvèrsia entre les parts, la part agent va exposar que els fets controvertits versarien sobre: 1. L'existència d'una factura i un pressupost per la reparació de la meitat de la teulada de la unitat immobiliària d'autes, 2. Si la factura correspon a tota la teulada o la meitat de la mateixa, 3. Si el Sr. Vaquero ha pagat un import que no corresponia de 8.686 euros, mentre que la part defenent, tot i mostrant-se d'acord amb els fets controvertits exposats de contrari, va afegir els següents: 4. Si es va instal·lar o no el doble de material per a la reparació de la teulada, 5. La conversa de WhatsApp aportada per l'agent com a document número 3 adjunt a la demanda. La sentència recorda que els fets controvertits són aquests 5 punts, i després de recordar els fets pacífics, indica que "la deguda resolució de la present litis i en atenció al fins ara exposat passarà doncs principalment en determinar si per dur a terme la refecció de la meitat de la teulada, d'una superfície no discutida de 34,75 m2, era menester emprar el doble de material com afirma la societat demandada.". I conclou que en no haver acreditat la part demandada que va ser necessari el doble de material per la superfície de reparació de la meitat de teulada de 34,75 m2, s'escau condemnar la part defenent al retorn a la part agent de la suma no discutida cobrada per excés de 8.778.-euros. Per tant, no pot tenir conseqüència la més que subtil diferència que fa la part apel·lant entre la qüestió de dir si s'havia de menester emprar el doble de material i la qüestió de dir si realment es va emprar el doble de material o no. No existeix cap incongruència en la determinació de l'objecte del litigi a resoldre que hauria portat la Sra. Batlle a un erroni enfocament de la problemàtica a resoldre i per tant dels elements de prova. Al contrari, compartim l'abordatge que va fer la Sra. Batlle del litigi, doncs, donats els elements pacífics del cas i el plantejament respectiu de les parts, sí que la resolució del litigi passava per resoldre la qüestió determinant, de dir si s'havia instal·lat el doble de material per a la reparació de la teulada, explicació oposada per la part defenent per explicar com havia pogut facturar uns treballs corresponent a la meitat de la teulada al preu corresponent a la teulada sencera. De fet, és sobre aquest punt que la part defenent va insistir en els seus escrits i durant la vista oral. Segon.- Pel que fa a la prova, ja en el seu escrit de contesta va indicar la part defenent que quedaria provat que s'havia fet servir el doble de material i va precisar que això es faria a traves d'una pericial ja que segons ella era l'únic mitja de prova per fer-ho, a través d'una valoració econòmica dels treballs. Però finalment, no va aportar cap informe d'un perit de part i va renunciar expressament a la pràctica d'una pericial judicial. Ni tan sols ha aportat elements concrets com les factures corresponents a la compra del doble del material. Afirma però en cap moment explica perquè s'hauria emprat el doble d'aïllament, de tesseile i de tela de butillo i finalment, la única prova que va aportar per demostrar el fet que sustenta tota la seva argumentació és la testifical de dos assalariats seus. Així les coses, s'entén que la Sra. Batlle, apuntant les pròpies manifestacions de la part defenent relatives a la necessitat d'una pericial per a resoldre la qüestió litigiosa de si s'havia instal·lat el doble de material per a la reparació de la meitat de la teulada, va considerar que no es podia considerar com a provat tal extrem. Tercer.- Dit això, si bé és veritat que la manca de pràctica d'una pericial anunciada com la prova idònia i decisiva per la pròpia part defenent podia portar la Sra. Batlle a considerar dits fets com no provats els fets que al·legava dita part defenent, queda que la testifical dels dos assalariats es va admetre com a prova i que la qüestió de la conversa WhatsApp era un fet controvertit. Per tant, una complerta valoració de la prova per tal de donar una resposta exhaustiva a la qüestió plantejada passava per esmentar, fins i tot de forma succinta, aquests elements de prova. Per consegüent, passarem a examinar-los. Afirma la part defenent i recurrent que el missatge WhatsApp que el seu representant, el Sr. Gomila, va enviar al Sr. Vaquero, després d'haver-li enviat el pressupost, i segons el qual "o precio solo 8778.-EUR", significaria que el client havia de pagar la meitat del pressupost, i que això seria coherent amb la menció del pressupost que preveu el pagament del 50% a l'acceptació del mateix i 50% al final de l'obra. Però tal argument queda totalment contradit, d'una, perquè el missatge és clar en referir-se al preu de 8.778.-euros, d'altra part, perquè, en data 15-03-2023, el Sr. Vaquero va pagar a la societat l'import de 4.400.-euros, que correspon justament al 50% de 8.778.-euros i no pas al 50% de 17.556.-euros. Després d'haver confirmat haver rebut el pagament d'aquest import de 4.400.-euros, B va començar els treballs, admetent per tant que el referit pagament corresponia al 50% del pressupost acceptat. Quant a les testificals del Sr. Alvarado i del Sr. Machado, és veritat que els mateixos, a la qüestió de l'advocat de la societat de si s'havia emprat el doble de material per fer la meitat de la teulada van contestar que sí. Però, a més del fet que les declaracions dels referits testimonis s'han de valorar amb suma cautela doncs es troben en una situació de dependència en relació a la societat que els assalaria, constatem que al moment de contestar a les qüestions concretes de l'advocat de la part agent van aportar explicacions poc convincents i que fins i tot evidencien una forma de contradicció entre ells. Al final, les seves manifestacions no permeten entendre quins treballs es van realitzar precisament. Així les coses, aquestes testificals són insuficients per compensar la manca d'elements tècnics objectius per acreditar el fet que s'hauria degudament facturat el doble de material i per acreditar que es va realment emprar el doble d'aïllament, de tesseile i de tela de butillo. Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs. Quart.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la societat B, SLU, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 15-11-2024, que confirmem íntegrament. SEGON.- Imposar a la societat B, SLU les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE