SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El tribunal superior d'Andorra, presidit per el Sr. Vincent Anière i amb els magistrats Carles Cruz Moratones i Alexandra Cornella Solà, ha decidit en sentència del 9 de juliol de 2025 que la reclamació de la senyora Castrillo contra l'entitat bancària ORG_6 es confirma: el banc ha realitzat, per negligència, quatre transferències no autoritzades per la clienta per un total de 437.000 EUR, i ha de restituir aquesta suma més interessos legals a partir de cada data d'execució, i pagar les costes processals. El tribunal ha considerat que el gestor bancari no va verificar adequadament la identitat de la clienta, va enviar correus a una adreça incorrecta i no va adoptar mesures de seguretat necessàries, cosa que constitueix una falta de diligència. No es pronuncia especialment sobre el pagament de les costes de l'apel·lació, mentre que l'entitat bancària queda obligada a suportar les costes de la instància. La decisió ratifica la responsabilitat del banc i assegura la restitució completa a la senyora Castrillo. Sentència Magistrats Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones PARTS: Apel·lant: Sra. Castrillo Representant: Sra. Esteban Advocat: Sr. Marcos Apel·lat: Z SA Representant: Sra. Canals Advocat: Sra. Palmer COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ OBJECTE: BANCARI: Valoració negligència de l'entitat bancària en efectuar transferències bancàries des del compte d'un client que nega haver-les ordenat. Valoració probatòria. SENTÈNCIA 000125/2025 Andorra la Vella, 9 de juliol del 2025 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 4 de juny de 2018, la representació processal de la senyora Castrillo interposà demanda contra l'entitat bancària B SAU, tot sol·licitant que es declarés que l'entitat bancària havia executat erròniament quatre transferències per valor global de 437.000 EUR i se l'obligués a reposar dita quantitat en el seu compte, més els interessos legals des del dia en què s'efectuaren cadascuna d'elles. Demanava també la seva condemna al pagament de les costes d'advocat i procurador (sic). 2.- En data 9 de juliol de 2018, la representació processal de l'entitat B SAU contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa, tot sol·licitant la seva desestimació amb imposició del pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 3.- En data 13 de desembre de 2024, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva: "Primer.- Desestimar la demanda instada per la senyora Castrillo contra B SAU. Segon.- Imposar les costes processals i judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a la part agent." 4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Castrillo en considerar que s'ha produït una errònia valoració de la prova. En síntesi, considera que el Tribunal a quo no va valorar que la senyora Castrillo va ser víctima d'una suplantació de la seva persona amb un "hackeig" del seu correu electrònic. Considera que hi ha prova suficient per entendre que el gestor de la senyora Castrillo va ser negligent en autoritzar les transferències impugnades, sense prendre les mesures escaients per confirmar la identitat de la clienta de l'entitat bancària. Demana l'estimació del seu recurs, la desestimació de la Sentència recorreguda (sic) l'estimació de la demanda i la condemna de l'adversa a retornar-li el valor de les quatre transferències que va executar sense autorització, per valor de 437.000 EUR, més els interessos legals des del dia en què les mateixes van ser efectuades i la condemna de l'entitat bancària també al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies. 5.- L'entitat Z SA s'oposa al recurs d'apel·lació articulat de contrari i demana la seva desestimació. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar si l'entitat bancària B SAU, a través de l'actuació del gestor de la senyora Castrillo, va ser negligent en l'execució de les quatre transferències realitzades sobre els fons del seu compte bancari, per un import global de 437.000 EUR. Segon.- Antecedents d'interès: 1. En data 30 de gener de 2014, la senyora Castrillo, de nacionalitat americana i resident als EEUU, va obrir un compte bancari a l'entitat Z SA, havent facilitat el correu electrònic 000000@hotmail.com, com a mitjà de comunicació amb l'entitat bancària. (folis 51, 52 i ss.). 2. Amb la mateixa entitat, en data 5 de febrer de 2014, la senyora Castrillo va subscriure el servei de banca multicanal, que consta digitalment signat, quin objecte era que pogués accedir a un conjunt de prestacions bancàries personalitzades, com les comunicacions via internet o telefònica (foli 53 i ss.). En aquest contracte hi figura l'adreça de correu: 000001 @hotmail.com 3.- En dates 3 i 8 de febrer de 2017 es van intentar fer dues transferències des del compte de la senyora Castrillo a B SAU per uns imports de 660.500 HKD la primera i de 600.000 HKD la segona, que no foren acceptades per les entitats hongkoneses. A petició del banc, es va adjuntar un contracte de compra venda d'una casa a Hong Kong, per justificar la licitud de la transferència sol·licitada. 4.- En data 10 de febrer de 2017, des del compte de la senyora Castrillo traspassat a B SAU es va realitzar una transferència d'un import de 62.000 GBP a un compte de F, UK, del quin apareixien com a beneficiaris els senyors Salcedo i Ferreras (foli 30), que són els mateixos que figuraven en el contracte de compra venda remés al gestor bancari, per justificar les transferències a Hong Kong (apartat anterior), que no es van arribar a consumar per quant el banc beneficiari no les va acceptar. Es desconeix amb certesa la identitat dels beneficiaris de la mateixa, en no haver-se complimentat la CRI tramesa per l'organisme jurisdiccional andorrà. 5.- En data 23 de febrer de 2017, des del mateix compte es va trametre una transferència de 85.000 EUR a favor del banc ORG_0, República Txeca, i constant com a beneficiària la senyora Castrillo (foli 26). Es desconeix si aquesta n'era la veritable beneficiària, l'entitat bancària únicament va respondre "que les entitats no són clients de H", a la CRI tramesa per les autoritats andorranes. 6.- En data 20 de març de 2017, es va efectuar una transferència des del mateix compte de la senyora Castrillo a B SAU per un import de 280.000 EUR a favor d'un compte de l'entitat bancària K, d' Espanya, constant com a beneficiària la senyora Castrillo (foli 29) havent-se però acreditat que el beneficiari en fou el senyor FEM, mercès a la resposta a la CRI efectuada per les autoritats judicials andorranes. 7.- En data 5 d'abril de 2017 i des del mateix compte de la senyora Castrillo, es va enviar una transferència per un import de 10.000EUR a un compte de S, Slovakia, apareixent la dita senyora Castrillo com a beneficiària (foli 37) havent-se però averiguat mercès a la CRI rebuda, que la beneficiària fou la ORG_2. 8.- En data 12 de juliol de 2017, la senyora Castrillo va subscriure amb B SAU un contracte de servei de banca multicanal, que obra al foli 63 i ss. i es troba manualment signat. En el mateix va facilitar una altra adreça de correu electrònic: 11111@gmail.com. Tercer.- La resolució d'instància conclou que el gestor del banc va tenir una diligència adequada: tres de les quatre transferències sol·licitades anaven a comptes dels que n'era presumptament titular la senyora Castrillo, i en aquelles en els que la mateixa no apareixia com a beneficiària, els presumptes titulars eren uns veïns seus d'EEUU (aquí la resolució d'instància es refereix erròniament al contracte de venda que es va aportar per justificar una de les preteses transferències a Hong Kong, en el que apareixien aquestes mateixes persones -com si s'hagués aportat per justificar aquesta operació-); envia missatges via correu electrònic donant dades referents als seus fons, que només ella mateixa podia conèixer; es limita a negar la seva identitat en la trucada amb el gestor bancari que apareix als autes i en la que sembla accedir a la realització d'una de les transferències sense mostrar cap mena de sorpresa, sense aportar prova suficient de no ser ella mateixa i coincident el número telefònic amb el propi. Considera que amb aquests elements la conducta del gestor, que encara anava demanant informació complementària, no pot ser titllada de diligència insuficient. Per contra, la part recurrent considera que el gestor bancari va ser negligent i deriva aquesta negligència del fet acreditat de què la senyora Castrillo no era beneficiària de cap de les transferències realitzades, no gaudint cap dels dos beneficiaris acreditats cap relació amb la mateixa; que es tractés de transferències demanades amb molt poc temps de diferència i que calia executar amb extrema urgència; que del contingut de la conversa telefònica gravada es deriva que es va produir una malentès entre els interlocutors -no discutint en aquest cas la identitat de la senyora Castrillo i afirmant que ella es pensava que el gestor feia referència a la realització d'un dipòsit bancari; en el contracte que s'envia per justificar una de les transferències peticionades cap a Hong Kong, no apareixen les mínimes dades per comprovar la identitat dels intervinents en el mateix; i en què tot i haver constatat la utilització d'un adreça de correu electrònic diferent a la de la senyora Castrillo (000001@hotmail.com en lloc de 000000@hotmail.com, no l'adverteix per una altra via. Opta per enviar-li un correu electrònic a l'adreça incorrecta. Quart.- La valoració del resultat de la prova practicada ens aboca a una solució diferent a la que conclou la resolució d'instància. La conclusió a la que hem d'arribar és que el gestor bancari, senyor ASA, gaudia d'elements suficients per poder reaccionar front a les ordres de transferència que rebia, totes molt urgents i exageradament seguides en el temps: 3 i 8 de febrer, 10 de febrer, 27 de febrer, 22 de març i 5 d'abril de 2017; la quantitat transferida equivalia gairebé la totalitat de l'import dipositat en el compte i es dirigia a països molt diferents. D'una banda, el gestor gairebé no coneixia a la senyora Castrillo. Tot i així, es desconeix si en intentar fer la primera transferència a Hong Kong la va contactar, malgrat sembla ser que abans no havia efectuat cap operació similar, i encara que fos per saber els motius pels que el banc hongkonés no l'havia acceptat. A més, tot i adonar-se de la utilització errònia de la seva adreça electrònica en un dels correus que li fou remés i advertir a la senyora Castrillo de no usar més la via del correu electrònic per evitar riscos, no va imposar la utilització de la via més segura per les seves respectives comunicacions i ordres bancàries (es va deixar convèncer per la resposta rebuda). D'altra banda, tampoc no va dubtar de què la senyora Castrillo entengués el contingut de la trucada que li va efectuar per confirmar una de les ordres de transferència rebudes, tot i que la mateixa va fer referència a un dipòsit amb validesa temporal d'1 any (res a veure amb la o les transferències realitzades ni amb les intentades). I encara, no va verificar amb exactitud el contingut del contracte que se li va fer arribar per justificar l'operació, de Hong Kong. A banda de què cap document es va firmar manualment, sinó amb signatura digital, havent-ne constatat dues de diferents. Per tots aquests elements hem de considerar que la conducta del gestor bancari no va gaudir de la diligència deguda per assegurar-se de la identitat de la persona que li ordenava les transferències realitzades, havent estat la seva negligència en la valoració i gestió de les ordres rebudes la causant del perjudici patit per la senyora Castrillo, i per la que ha de respondre l'entitat per la que prestava els seus serveis. La diligència exigible a l'entitat bancària és estricta, havent de respondre fins i tot per culpa lleu, ja que és un professional del sector que, a més, cobra pels serveis que realitza. Cinquè.- Procedeix, en conseqüència, la revocació de la resolució d'instància en el sentit de què es condemni a l'entitat bancària Z SA a abonar-li l'import global de 437.000 EUR, en ser l'import global de les transferències negligentment realitzades, majorat dels interessos legals produïts des del dia en què s'efectuaren cadascuna de les quatre transferències realitzades. Sisè.- L'estimació del recurs d'apel·lació interposat haurà de comportar que no s'efectuï especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada. Per contra, l'entitat bancària Z SA ha de satisfer les costes processals generades en la instància. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Castrillo contra la Sentència dictada en data 13 de desembre de 2024 pel Tribunal de Batlles, en el sentit de condemnar a l'entitat Z SA a abonar-li l'import global de 437.000 EUR, majorat dels interessos legals produïts des del dia en què s'efectuaren cadascuna de les quatre transferències realitzades. Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada. Tercer.- IMPOSAR a l'entitat bancària Z SA el pagament de les costes processals generades en la instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE