STSJAD ANDORRA, a 11 de juny del 2025 - ROJ: STSJAD 50/2025
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé11 juin 2025
Numéro66/2025
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 50/2025 (11 juin 2025), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil
> **Décision commentée :** STSJAD 50/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:50), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 juin 2025, recours n° 66/2025 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de vérification : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 50/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:50 ; sentence n° 000106/2025) a été retenue.*
## Faits et procédure
Par lettre du 19 août 2024, la société B, SA a licencié une salariée, Mme Nuñez, pour trois fautes qualifiées de très graves au sens de l'article 99.1, lettres b), c) et f), de la Llei de relacions laborals (LRL). Les griefs portaient sur la manipulation du registre des incidences relatives aux vacances des travailleurs, sur un maltraitement de parole ou manquement grave de respect envers l'employeur ou les délégués, et sur l'acquisition de matériel à usage personnel sans autorisation.
Le 11 octobre 2024, la salariée a saisi la juridiction de première instance (Batllia) d'une demande tendant à faire constater l'absence de réalité des trois fautes, subsidiairement leur absence de gravité suffisante, et à faire déclarer le licenciement injustifié et improcédent, avec indemnisation. La société a conclu au rejet le 27 novembre 2024.
Par jugement n° 19/2025 du 28 février 2025, le Batlle a estimé la demande, déclaré le licenciement « de forma indeguda » (irrégulier) et condamné l'employeur au paiement d'une indemnité brute de 31 624,03 EUR, outre intérêts et dépens. Le fondement retenu tient au défaut de concrétion de la lettre de licenciement : elle ne précisait pas les jours concernés par la manipulation du calendrier de vacances, ni la manière dont celle-ci s'était produite ou la mesure dans laquelle elle profitait à la salariée. Le juge a ainsi relevé une atteinte au droit de défense et l'impossibilité d'exercer un contrôle effectif de la légalité du licenciement.
La société B a interjeté appel le 26 mars 2025. Elle soutenait que la lettre était suffisamment motivée, qu'il n'était pas nécessaire que la finalité de la conduite y figure, et que chacune des trois fautes était, à elle seule, de nature à justifier le licenciement, sans qu'il faille une accumulation de fautes ni de réitération. Elle demandait la révocation du jugement et, à titre principal, le rejet de la demande. La salariée a conclu au rejet de l'appel.
## Question de droit
La Sala Civil devait trancher une question de procédure et de fond étroitement liée : le juge de première instance, qui écarte l'une des trois fautes graves pour un motif formel sans examiner les deux autres, peut-il tenir le licenciement pour improcédent, et ce faisant satisfait-il à l'exigence d'une décision motivée ?
Plus précisément, deux interrogations s'imposaient :
1. **Au regard de la nullité pour violation du droit au procès équitable.** Le défaut d'examen des autres griefs constitue-t-il une violation de l'article 10 de la Constitution, dans sa composante du droit à une décision fondée en droit (art. 339.3 du Código de procedimiento civil, CPC) ?
2. **Au regard de la pluralité de fautes.** Lorsque la l
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 11 de juny del 2025 - ROJ: STSJAD 50/2025
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 50/2025 (11 juin 2025), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 50/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:50), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 juin 2025, recours n° 66/2025 (Lire sur source officielle)
Note de vérification : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 50/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:50 ; sentence n° 000106/2025) a été retenue.
Faits et procédure
Par lettre du 19 août 2024, la société B, SA a licencié une salariée, Mme Nuñez, pour trois fautes qualifiées de très graves au sens de l'article 99.1, lettres b), c) et f), de la Llei de relacions laborals (LRL). Les griefs portaient sur la manipulation du registre des incidences relatives aux vacances des travailleurs, sur un maltraitement de parole ou manquement grave de respect envers l'employeur ou les délégués, et sur l'acquisition de matériel à usage personnel sans autorisation.
Le 11 octobre 2024, la salariée a saisi la juridiction de première instance (Batllia) d'une demande tendant à faire constater l'absence de réalité des trois fautes, subsidiairement leur absence de gravité suffisante, et à faire déclarer le licenciement injustifié et improcédent, avec indemnisation. La société a conclu au rejet le 27 novembre 2024.
Par jugement n° 19/2025 du 28 février 2025, le Batlle a estimé la demande, déclaré le licenciement « de forma indeguda » (irrégulier) et condamné l'employeur au paiement d'une indemnité brute de 31 624,03 EUR, outre intérêts et dépens. Le fondement retenu tient au défaut de concrétion de la lettre de licenciement : elle ne précisait pas les jours concernés par la manipulation du calendrier de vacances, ni la manière dont celle-ci s'était produite ou la mesure dans laquelle elle profitait à la salariée. Le juge a ainsi relevé une atteinte au droit de défense et l'impossibilité d'exercer un contrôle effectif de la légalité du licenciement.
La société B a interjeté appel le 26 mars 2025. Elle soutenait que la lettre était suffisamment motivée, qu'il n'était pas nécessaire que la finalité de la conduite y figure, et que chacune des trois fautes était, à elle seule, de nature à justifier le licenciement, sans qu'il faille une accumulation de fautes ni de réitération. Elle demandait la révocation du jugement et, à titre principal, le rejet de la demande. La salariée a conclu au rejet de l'appel.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher une question de procédure et de fond étroitement liée : le juge de première instance, qui écarte l'une des trois fautes graves pour un motif formel sans examiner les deux autres, peut-il tenir le licenciement pour improcédent, et ce faisant satisfait-il à l'exigence d'une décision motivée ?
Plus précisément, deux interrogations s'imposaient :
Au regard de la nullité pour violation du droit au procès équitable. Le défaut d'examen des autres griefs constitue-t-il une violation de l'article 10 de la Constitution, dans sa composante du droit à une décision fondée en droit (art. 339.3 du Código de procedimiento civil, CPC) ?
Au regard de la pluralité de fautes. Lorsque la l
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 11 de juny del 2025 - ROJ: STSJAD 50/2025 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 11 juin 2025 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
PARTS:
Apel·lant: B, SA
Representant: Sra. PMM
Advocat: Sr. XLH
Apel·lat: Sra. Nuñez
Representant: Sr. JFC
Advocat: Sra. CBB
OBJECTE: laboral, retorn de les actuacions a la Batllia per valorar tots els motius d'acomiadament continguts en la carta d'acomiadament.
SENTÈNCIA 000106/2025
Andorra la Vella, 11 de juny del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 66/2025 — Décision commentée
1.- El 19 d'agost del 2024, la societat B, SA acomiadava la Sra. Nuñez, segons tres faltes que qualificava de molt greus (manipulació del registre d'incidències de les vacances dels treballadors; maltractament de paraula o falta greu de respecte i consideració a l'empresari o a les persones delegades per l'empresa i finalment adquisició de material per ús personal sense autorització dels responsables) -art. 99.1. apartats b), c) i f) de la LRL.
2.- Discutint les modalitats formals i substantives de l'acomiadament practicat, l'11 d'octubre del 2024, la representació processal de la Sra. Nuñez formulava demanda laboral contra la societat B, SA, sol·licitant es dictés Sentència: 1) declarant que cap de les tres faltes molt greus imputades a la treballadora havien estat comeses, i subsidiàriament establint que cap d'elles revestia d'especial gravetat ni seria suficient per a fonamentar l'acomiadament i més subsidiàriament encara perquè les tres juntes han fonamentat la decisió de l'empresa i si no són les tres, l'acomiadament seria una sanció; 2) declarant l'acomiadament injustificat i improcedent i 3) condemnant la demandada a pagar una indemnització per acomiadament improcedent o injustificat la quantitat de 35.624,03.- EUR bruts, més l'import de 175,12.- EUR en concepte de vacances incorrectament descomptats al finiquit; a declarar i cotitzar els imports bruts a la CASS; a pagar els interessos legals des de la data de l'acomiadament o subsidiàriament de la contesta a la demanda i a satisfer les costes ocasionades.
3.- El 27 de novembre del 2024, la representació processal de la societat B, SL contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions de la part demandant sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.
4.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, el dia 28 de febrer del 2025 el Batlle dictava Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Estimar la demanda formulada per part de la Sra. Nuñez contra la societat B SA.
Segon.- Declarar com a fet de forma indeguda l'acomiadament laboral de la Sra. Nuñez.
Tercer.- Condemnar a la societat B SA a satisfer a la Sra. Nuñez una quantitat bruta de 31.624,03EUR en concepte d'indemnització, més els interessos, al tipus legal, meritats per aquesta quantitat a partir del 20 d'agost del 2024 i fins a la seva íntegra satisfacció.
Quart.- Informar a la part demandada que les quantitats brutes resultants d'aquesta Sentència hauran de ser declarades i cotitzades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Cinquè.- Condemnar en costes a la part demandada, incloses les derivades d'advocat i procurador.
Sisè.- Notificar la present resolució a les parts. Un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució se'n trametrà una còpia a la Caixa Andorrana de Seguretat Social".
Aquesta decisió es fonamenta en la manca de concreció i precisió de la carta de comiat, recordant que aquest constitueix un requisit essencial en matèria disciplinària laboral segons l'article 88.1 de la Llei de relacions laborals i la jurisprudència reiterada del Tribunal Superior de Justícia. Així indica que tot i que l'empresa imputa a la treballadora tres faltes molt greus, la carta no concreta els dies afectats per la manipulació del calendari de vacances, sense explicar tampoc com aquesta s'hauria produït ni en quina mesura això beneficiava la treballadora. En aquesta eventualitat, remarca que en l'àmbit laboral sancionador, i especialment en un acomiadament disciplinari, la motivació ha de ser estricta i autònoma, sostenint en definitiva que la indefinició de la carta suposava una vulneració del dret de defensa i impedeix al tribunal exercir un control efectiu sobre la legalitat de l'acomiadament.
5.- El 26-3-2025, la representació processal de la societat B, SL formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència en aquesta alçada que revocant la decisió d'instància desestimi la demanda amb imposició a la part recurrent de les costes causades en ambdues instàncies.
El recurs d'apel·lació formulat s'articula principalment al torn de dos blocs: qüestions formals i qüestions de fons. D'una banda, es defensa que la carta d'acomiadament està degudament motivada, ja que conté una exposició clara i entenedora dels fets imputats, especialment pel que fa a la manipulació dels arxius informàtics de l'empresa el dia 01/02/2024, amb la finalitat d'incrementar el saldo de dies de vacances a realitzar. Admet que si bé la carta podia contenir una referència genèrica quant a la data, sosté que la informació era suficient per permetre la defensa i el control judicial, citant jurisprudència d'aquesta Sala que valida cartes d'acomiadament amb referències temporals no exactes, però que permetien determinar-la. També es rebutja que calgui precisar la finalitat de la conducta en la carta, perquè aquesta anàlisi correspon al fons del litigi. D'altra banda, l'empresa impugna que el Tribunal només valorés una de les tres faltes imputades i sosté que cada una, per separat, era suficient per justificar l'acomiadament, sense necessitat d'acumulació de les infraccions. Rebutja la interpretació de la part actora segons la qual només l'acumulació de tres faltes pot legitimar l'acomiadament. L'empresa insisteix que no hi ha base legal per exigir aquesta acumulació ni per exigir reincidència, ja que es tracta de tres faltes molt greus independents. Per tot plegat, demana la revocació de la sentència, disposant la retroacció del procediment a la instància per tal que examinés en tota la seva extensió el debat suscitat.
6.- La representació processal de la Sra. Nuñez contestava el recurs d'apel·lació formulat de contrari, oposant-se al mateix, demanant es dictés Sentència desestimant-lo i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la representació processal de la Sra. Nuñez pretenia es declarés que l'acomiadament que se li va realitzar el dia 19 d'agost del 2024 era injustificat i improcedent i que en aquesta eventualitat, es condemni la societat B, SL a satisfer la indemnització corresponent, al marge de dos dies de vacances que se li havien descomptat indegudament en la quitança laboral, a declarar l'import corresponent prop de la CASS, a satisfer els interessos legals i la totalitat de les costes.
La Sentència dictada per la Batllia estima substancialment la demanda, i és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent, segons l'aparell argumental que hem descrit, succintament, amb anterioritat.
Segon.- Per tal de produir una anàlisi sistemàtica dels diferents motius de recurs articulat, abordarem en primer terme, la qüestió relativa a la manca d'anàlisi, per part de la jurisdicció a quo, de la totalitat de les faltes molt greus que es feien constar en la carta d'acomiadament. La transcendència jurídica d'aquesta omissió no pot menystenir-se, atès que, si prospera, determinaria la nul·litat de la resolució impugnada per vulneració del dret fonamental al procés degut, garantit per l'article 10 de la Constitució, en el vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret (art. 339.3 del CPC).
Respecte d'aquesta qüestió, la Sentència recorreguda limita la seva fonamentació a la primera de les tres faltes que l'empresa va imputar a la treballadora acomiadada (alteració del fitxer informàtic on es preveien les vacances dels treballadors), i un cop conclou que aquesta no compleix amb les exigències formals derivades de la Llei, declara l'acomiadament com a no justificat. Ara bé, la sentència dictada no conté cap valoració jurídica ni fàctica de les altres dues faltes invocades, ni tampoc cap raonament que permeti inferir les raons per les quals aquestes no van ser objecte d'examen. Dit això, es podria entendre que, tot i no indicar-ho expressament, l'òrgan a quo, ha fet seus els arguments de la part demandant, en el sentit que les tres faltes es presentaven com un tot inseparable i que, en descartar-se una de les tres, la sanció automàticament esdevenia desproporcionada. Ara bé, tampoc aquestes indicacions les podem compartir per les raons següents.
En la carta d'acomiadament, s'imputaven a la treballadora tres faltes molt greus diferenciades, cadascuna amb una descripció pròpia dels fets i amb una qualificació jurídica separada. No es fa cap referència a una única infracció complexa ni a una conducta unificada. Per tant, ens trobem, formalment, davant d'un veritable concurs d'infraccions, en el qual correspon a l'òrgan judicial valorar cada falta de forma individual, per després pronunciar-se sobre si la sanció màxima aplicada es justifica. En efecte, l'article 100 de la Llei de relacions laborals preveu una graduació de les sancions de manera que no qualsevol falta molt greu comporta necessàriament l'acomiadament, sinó que cal avaluar-ne la proporcionalitat, en funció de la naturalesa dels fets, la seva reiteració, l'eventual intencionalitat, la transcendència per a l'activitat empresarial, entre altres factors.
Aquest marc legal imposa a l'òrgan jurisdiccional un deure de valoració individual de les faltes imputades i només quan aquesta operació s'hagi realitzat, s'haurà de valorar la proporcionalitat de la sanció imposada. Però si, com és el cas, la jurisdicció a quo descarta una de les faltes per motius formals, sense valorar-se les altres dues, no es pot considerar que la invalidació d'una sola falta arrossegui automàticament la improcedència de la sanció, si les altres dues no han estat objecte d'anàlisi ni de ponderació perquè en definitiva la sanció de l'acomiadament es troba contemplada pel legislador per una sola falta molt greu. Aquí no es tracta del supòsit de l'acomiadament per diferents faltes molt greus, on l'examen singular d'una d'elles ens aboca a considerar justificada la sanció imposada, transformant en supèrflua la valoració judicial de les restants faltes atribuïdes.
En qualsevol cas, la manca de l'examen indicat per part de la Batllia suposa una vulneració del dret al procés degut, perquè impedeix a la part demandada conèixer les raons per les quals dues de les tres faltes imputades han estat ignorades, i deixa sense control judicial una part essencial de la controvèrsia. En aquesta eventualitat, no es pot considerar que la decisió judicial compleixi amb els requisits de motivació exigits per l'article 10 de la Constitució. En conseqüència, l'omissió d'aquesta activitat per part de l'òrgan d'instància, comporta la nul·litat de la Sentència recorreguda i obliga a retornar les actuacions a la Batllia perquè dugui a terme l'anàlisi singular de cadascuna de les faltes atribuïdes a la treballadora, i si escau posteriorment ponderi la sanció imposada des d'aquesta perspectiva.
Tercer.- En haver prosperat el recurs d'apel·lació articulat, no escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat B, SA contra la Sentència 19/2025 de data 28 de febrer del 2025 que anul·lem, retornant les actuacions a la Batllia per tal de que es dicti nova Sentència en el sentit expressat en la present resolució. No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.