SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ ACORD D'EXECUCIÓ Resum I.A. La sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra resol el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Viñas contra l'aute de la Batllia que havia acceptat parcialment la impugnació del Sr. Caro sobre l'acord d'execució de la sentència de 2019 que obligava al Sr. Caro a pagar 9 001,68 EUR en pensió d'aliments. La part apel·lante argumenta que la resolució violava principis processals, que el Sr. Caro no havia provat adequadament les despeses que alegava i que la reducció de la quantitat no estava ben fonamentada. El tribunal confirma que el Sr. Caro no ha aportat prou evidències ni ha justificat correctament les despeses, i que la Batllia ha infringit els principis de preclusió i congruència. Per consegüent, l'aute de la Batllia es revoqueix completament, es desestima la impugnació del Sr. Caro i es manté la quantitat original de la pensió d'aliments, imposant al Sr. Caro les costes de la instància. El decisiu és ferm i executiu. Sentència Magistrats Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones AUTE 000155-2025 DE 22/09/2025 Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA Data : 22/09/2025 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil Referència : TSJC.- 0000072/2025 Nig : 5300542120190000542 IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00155A AUTE 000155/2025 PARTS: Apel·lant: Sra. Viñas Advocat: Sra. Jover Apel·lat: Sr. Caro Representant: Sra. Morell Advocat: Sr. Tamarit COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Jaume TOR PORTA Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE Sr. Carles CRUZ MORATONES OBJECTE: Impugnació acord del saig, el pagament de la pensió d'aliments ha d'intervenir fins que una resolució judicial no en suspengui o extingeixi l'obligació, qualificació jurídica dels pagaments satisfets per l'alimentant a l'alimentista al marge de la pensió d'aliments. Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El 18/01/2022, la Sra. Saig Lourdes Alonso Martínez, en el marc del procediment executori EX-CV/21-009741-L, va dictar un Acord d'execució de la Sentència recaiguda en la causa 6000260/2019, a sol·licitud de la Sra. Viñas, en mèrits del qual, es requeria al Sr. Caro de satisfer l'import de 9.001,68.-EUR que es desglossava de la següent manera: - Pensions impagades de febrer de 2020 a agost de 2021 a raó de 300.-EUR al mes, a excepció de juny de 2021, on l'import degut fou de 350.-EUR: 5.758EUR. - Pensions impagades de setembre, octubre i novembre de 2021 a raó de 800.-EUR al mes: 2.400.-EUR. Pensions futures sense satisfer a raó de 800.-EUR al mes: Pendent. - Costes d'execució: 851,68.-EUR. 2.- El 16/03/2022, la representació processal del Sr. Caro va impugnar l'esmentat Acord d'execució, sol·licitant es dictés Resolució desestimant la reclamació articulada per la Sra. Viñas, revocant l'acord de la Saig i imposant a la part que va promoure l'execució el pagament de les costes ocasionades. 3.- El 26/04/2022, la Sra. Viñas contestava l'incident articulat de contrari, oposant-se al seu triomf i sol·licitant es dictés resolució desestimant-lo i imposant al seu promotor el pagament de les costes que en derivaven. 4.- Substanciat l'incident, el dia 04/03/2025 requeia aute amb la següent part decisòria: "Primer.- Estimar molt parcialment la impugnació de l'Acord d'execució del saig dictat en data 18 de gener de 2022, promoguda pel Sr. Caro contra la Sra. Viñas, en el sentit de reduir la quantitat consignada a l'acord del saig de referència en la partida de pensions impagades de febrer del 2020 a agost del 2021 a la suma de 3.975.-EUR, segons el detall del fonament de dret segon d'aquesta resolució, tot confirmant la resta d'imports consignats a l'acord d'execució. Segon.- Aixecar la suspensió del procediment executori de número EX-CV/21-009741-L, acordada per Aute del 24 de març del 2022, el qual haurà de continuar segons l'establert a l'apartat anterior. Tercer.- Condemnar a la part agent incidental al pagament de les costes processals causades per la tramitació d'aquest incident d'execució. Quart.- Notificar la present resolució a les parts del procediment i a la Sra. Saig Lourdes Alonso Martínez.". 5.- La direcció lletrada de la Sra. Viñas ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: L'apel·lant considera que la resolució impugnada vulnera diverses normes processals, especialment els articles 390.3 i 4 del Codi de Procediment Civil i el principi de preclusió, ja que l'oposició del Sr. Caro no anava acompanyada de proves documentals sobre les despeses que al·legava haver assumit. L'Aute estima parcialment aquesta oposició basant-se en proves inexistents o insuficients, provocant indefensió a la part apel·lant. També denuncia un error en la valoració de la prova, ja que l'únic testimoni que esmenta una contribució del pare (el fill Luís) parla d'ajudes puntuals i no d'un pagament regular que justifiqui cap reducció del deute. Així mateix, s'al·lega que l'Aute incorre en una manca de motivació jurídica i confusió entre els fonaments de dret aplicables, referint-se erròniament a les pensions de la filla Jara quan es tracta del fill Luís. Finalment, s'impugna la forma de càlcul de la reducció acordada, per manca de fonamentació, i es demana que es dicte un nou Aute que desestimi íntegrament la impugnació del Sr. Caro i el condemni a pagar els 5.750 EUR reclamats. 4.- La representació processal del Sr. Caro s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute apel·lat amb imposició a la recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada. Per això defensa, en primer lloc, que les qüestions processals plantejades eren extemporànies, perquè no es van formular en primera instància. Defensa que ja va exposar que el seu fill vivia amb ell i que assumia despeses ordinàries i extraordinàries, fet reconegut parcialment per la Sra. Viñas i confirmat pel fill Luís. Sosté que no cal acreditar cada despesa concreta i que la valoració de la prova per part de la Batllia era correcta i ajustava a la doctrina de la Sala (TSJC-315/2023). També explica que els imports deduïts (1.775 EUR) són justificats i clarament exposats a l'Aute, i que l'error de numeració dels fonaments és merament formal. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- La resolució d'instància acull parcialment la impugnació articulada per Caro contra l'acord d'execució del Saig, detraient de la quantitat global que en aquest es contemplava, l'import de 1.775.- EUR. Per això es sosté que el fill Luís va residir amb el pare el període comprès entre el febrer i meitat de març del 2020 i setembre del 2020 a juny del 2021, considerant que en aquest període, el pare hauria assumit despeses del fill a alçada dels 150.- EUR mensuals que va deixar de pagar (200.- EUR el mes de juny del 2021). Segon.- Infracció de les normes processals. La part recurrent retreu a la Batllia que s'hagi estimat parcialment l'incident plantejat, malgrat que el Sr. Caro no fonamentava ni justificava oportunament, en el seu escrit rector, els motius de la impugnació. En aquesta eventualitat considera que la decisió dictada menystenia tant el principi de preclusió processal general (art. 7.1 del CPC) com el principi de preclusió processal de les al·legacions de fets i fonaments jurídics (art. 8) perquè en cap moment res es va invocar o justificar sobre les despeses de telèfon, gimnàs, gasolina, etc, en què es recolzava, el què segons sosté la situació en indefensió. D'aquestes indicacions s'infereix que el debat que la part recurrent introdueix intervé en relació al principi de congruència respecte del qual, en el sentit de la Sentència de 27-2-2020 (rotlle TSJC-294/2019) sosteníem que "(···) pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). Quant a la tasca de valoració de tota eventual incongruència, aquesta resulta de confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Tot l'anterior però no suposa que els òrgans jurisdiccionals es trobin vinculats de manera rígida pels pediments articulats per les parts en els seus escrits rectors o els raonaments jurídics esgrimits en suport als mateixos. En efecte d'una banda el principi "iura novit curia" permet al Jutge fonamentar la seva decisió en preceptes legals o normes jurídiques que resultin de pertinent aplicació al supòsit examinat i això encara que no haguessin estat invocades pels litigants. D'altra part, l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultat demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 7-9-2018, causa 2018-29-RE), de manera que no existirà incongruència quan el Tribunal es pronuncia sobre una pretensió que encara que pogués no haver estat formal o expressament exercitada, resultava implícita o era conseqüència ineludible o necessària de les pretensions articulades o de la qüestió principal debatuda en el procediment" (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 28/03/2019, TSJC-391/2018) Respecte de l'objecte del procés hem sostingut que "(···) està determinat i limitat per la pretensió o conjunt de pretensions sobre les que es discuteix en un judici. La pretensió està integrada per dos elements essencials: un element objectiu, el petitum, que consisteix en una petició que s'efectua a l'òrgan jurisdiccional referida a un concret bé corporal o incorporal (en el present cas una reclamació de quantitat en concepte d'indemnització dels danys ocasionats a un vehicle), i un element causal, causa petendi, integrat pel conjunt de fets aportats per l'actor a la seva demanda, que originen i individualitzen la petició per ell formulada" (sentència del 16 de novembre de 2006). La causa petendi constitueix, per tant, la fonamentació o motivació de la demanda i no pot ser modificada durant el procediment per regla general. És veritat que d'acord amb els principis iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius, els organismes jurisdiccionals poden resoldre el fons de la qüestió litigiosa en base a arguments jurídics distints dels invocats pels litigants, això sí, sempre i quan no s'altorin les pretensions o la causa petendi"(Sentència del 15/11/2012, rotlle TSJC-167/12). Si les anteriors consideracions es traslladen al concret supòsit que s'examina, s'aprecia que l'escrit rector presentat per la representació processal del Sr. Caro fonamentava la impugnació de l'acord dictat pel Saig exclusivament en un únic extrem: el fet que el fill Luís, a partir del curs escolar 2019-2020, residia habitualment amb el pare a Tarragona. Aquesta era, doncs, l'única causa petendi invocada per sol·licitar una revisió de la pensió alimentària fixada a càrrec del progenitor. L'al·legació no anava acompanyada ni de cap desenvolupament addicional sobre despeses concretes assumides pel pare, ni d'elements de prova dirigits a justificar que aquest hagués satisfet puntualment o de manera continuada determinades càrregues econòmiques en interès directe del menor i en aquest sentit, en l'escrit inicial, no es feia per tant, cap menció a partides com ara telefonia, gimnàs, reparació del vehicle, acadèmia de reforç o diners de butxaca, i tampoc no es formulava cap pretensió accessòria vinculada a aquestes qüestions. La resolució dictada per la Batllia, si bé rebutjava la pretensió principal formulada pel Sr. Caro, en considerar que, malgrat el canvi de residència, era la mare que continuava sufragant la major part de les despeses ordinàries del fill, minorava l'import degut en concepte de pensions alimentàries endarrerides, sense que les despeses en base a les quals justifica aquesta operació haguessin estat ni invocades ni debatudes prèviament en el moment processal adequat, menystenint així el dret a la defensa atès que la part avui recurrent, en cap moment va tenir l'oportunitat de pronunciar-s'hi al seu respecte. En aquesta situació, resulta evident que el tribunal ha modificat substantiellement els termes en què el Sr. Caro havia plantejat la impugnació, alterant l'objecte del procés, fonamentant la seva resolució sobre fets que no formaven part del debat processal. I no es pot sostenir com ho fa la part apel·lada que l'argument introduït per la part recurrent vulneraria la regla "pendente appellatione nihil innovetur", perquè en definitiva, l'argument introduït ho ha estat en el primer moment en què s'ha articulat per la part en apreciar que l'òrgan "a quo" atorgava una tutela al demandant en unes condicions que menystenien les regles de debat entre les parts. Així les coses, cal concloure que la resolució apel·lada ha incorrer en incongruència, en la mesura que ha fonamentat parcialment la seva decisió sobre fets no al·legats en el moment processal degut, vulnerant tant el principi de congruència com les regles de preclusió i, en definitiva, el dret fonamental a la tutela judicial de les parts litigants. Aquesta irregularitat processal, per si sola, resulta suficient per justificar l'estimació del recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Viñas, amb la consequent revocació de la resolució impugnada i desestimació de la impugnació articulada pel Sr. Caro. Però també motius substantius recolzen l'estimació del recurs articulat. En efecte a manca d'entesa entre les parts i a la marge de supòsits concrets que aquí no concorren, l'extinció o modificació de la pensió d'aliments només pot intervenir quan una resolució judicial ho declari en el marc d'un procediment seguit amb plenes garanties per a les parts implicades. En el concret context concurrent, el Sr. Caro pretenia imposar per la via dels fets consumats, una extinció de la pensió al seu càrrec al marge de qualsevol procediment judicial, el que no es pot admetre de cap de les maneres. En aquesta eventualitat, els pagaments que pot haver realitzat el deutor alimentari s'han de qualificar com a meres liberalitats de l'alimentant envers l'alimentista (aute de 26/09/2018, rotlle TSJC-173/2018 i aute de 23/07/2009, rotlle TSJC-40/2009), que no tenen cap efecte alliberatori respecte del deute d'aliments existent. Tercer.- Costes. L'estimació del recurs d'apel·lació articulat amb revocació de la decisió d'instància comporta que les costes ocasionades davant de la Batllia s'hagin d'imposar al Sr. Caro en mèrits de les previsions de l'art. 350.1 del Codi de Procediment Civil, sense que sigui procedent realitzar pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada segons preveu l'art. 354.2 posterior. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la lletrada de la Sra. Viñas contra l'aute de la Batllia, el qual revoquem íntegrament disposant en el seu lloc la desestimació de la impugnació plantejada per la representació processal del Sr. Caro contra l'acord del Saig de 18/01/2022 que confirmem íntegrament. Imposem al Sr. Caro les costes ocasionades en la instància i sense fer pronunciament respecte d'aquelles causades en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE