STSJAD ANDORRA, a 10 d'abril del 2025 - ROJ: STSJAD 109/2025
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé10 avril 2025
Numéro249/2024
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Civil, 10 avril 2025 (ROJ STSJAD 109/2025)
> Décision commentée : STSJAD, Civil, 10 avril 2025, ROJ STSJAD 109/2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:109, recours n° 249/2024 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 22 septembre 2020, M. Plaza acquiert auprès de la société B, SLU un chiot. Le chiot meurt le 2 septembre 2021 (la décision mentionne également une parade cardiorespiratoire le 31 août 2021). Selon les constatations de la décision, la cause du décès serait une malformation vasculaire congénitale dénommée *shunt porto-cave*, qui n'a pas été traitée par une intervention chirurgicale réussie.
M. Plaza saisit le tribunal de batlles selon la procédure abrégée (*procediment abreujat*). Il réclame le prix d'achat (1 972,84 EUR), les frais vétérinaires (2 278,57 EUR) et les frais d'hébergement (1 360 EUR), ainsi que les dépens. Le tribunal de première instance, par jugement du 12 juillet 2024, accueille intégralement la demande et condamne la société B, SLU au paiement de 5 611,41 EUR et des dépens.
La société B, SLU interjette appel le 10 septembre 2024. À titre principal, elle demande la réformation du jugement et la condamnation de la partie adverse aux dépens de première instance. À titre subsidiaire, elle sollicite une condamnation limitée à 1 400 EUR. Elle soutient en outre que l'action exercée n'était pas clairement identifiée et que la preuve du lien de causalité n'était pas rapportée.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Tribunal Superior de Justícia) statue en appel. Elle est composée de MM. Carles Cruz Moratones (rapporteur), Vincent Anière et de Mme Alexandra Cornella Solà.
## Question de droit
La décision soulève trois questions principales.
**La première** porte sur la qualification de l'action. Il s'agit de savoir si l'absence de désignation formelle de l'action dans la demande, au sens de l'article 130.2 du Code de procédure civile (CPC), constitue une atteinte au droit de défense justifiant le rejet de la demande. Le tribunal rappelle qu'il faut considérer l'ensemble des prétentions et l'argumentation des parties.
**La deuxième** concerne le fondement de la responsabilité du vendeur. Elle combine la responsabilité contractuelle, la garantie légale fixée par l'article 23, lettre c), de la loi 11/2016 du 28 juin sur la tenue et la protection des animaux, l'article 5, lettre a), du règlement du 12 mai 2021, et la garantie commerciale stipulée au contrat. Ces textes imposent au vendeur de ne pas céder un animal atteint de maladies héréditaires diagnosticables ou présentant des symptômes apparents de pathologies.
**La troisième**, et la plus déterminante, porte sur la preuve du lien de causalité entre la malformation congénitale et le décès de l'animal. Elle engage la charge de la preuve de la causalité et la valeur probante des rapports d'expertise.
La prescription de l'action, soulevée par le vendeur, n'a pas été examinée, le tribunal ayant estimé que la solution sur la causalité rendait cette question superflue.
## Solution et dispositif
**Sur la qualification de l'
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 10 d'abril del 2025 - ROJ: STSJAD 109/2025
STSJAD, Civil, 10 avril 2025 (ROJ STSJAD 109/2025)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Civil, 10 avril 2025, ROJ STSJAD 109/2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:109, recours n° 249/2024 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 22 septembre 2020, M. Plaza acquiert auprès de la société B, SLU un chiot. Le chiot meurt le 2 septembre 2021 (la décision mentionne également une parade cardiorespiratoire le 31 août 2021). Selon les constatations de la décision, la cause du décès serait une malformation vasculaire congénitale dénommée shunt porto-cave, qui n'a pas été traitée par une intervention chirurgicale réussie.
M. Plaza saisit le tribunal de batlles selon la procédure abrégée (procediment abreujat). Il réclame le prix d'achat (1 972,84 EUR), les frais vétérinaires (2 278,57 EUR) et les frais d'hébergement (1 360 EUR), ainsi que les dépens. Le tribunal de première instance, par jugement du 12 juillet 2024, accueille intégralement la demande et condamne la société B, SLU au paiement de 5 611,41 EUR et des dépens.
La société B, SLU interjette appel le 10 septembre 2024. À titre principal, elle demande la réformation du jugement et la condamnation de la partie adverse aux dépens de première instance. À titre subsidiaire, elle sollicite une condamnation limitée à 1 400 EUR. Elle soutient en outre que l'action exercée n'était pas clairement identifiée et que la preuve du lien de causalité n'était pas rapportée.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Tribunal Superior de Justícia) statue en appel. Elle est composée de MM. Carles Cruz Moratones (rapporteur), Vincent Anière et de Mme Alexandra Cornella Solà.
Question de droit
La décision soulève trois questions principales.
La première porte sur la qualification de l'action. Il s'agit de savoir si l'absence de désignation formelle de l'action dans la demande, au sens de l'article 130.2 du Code de procédure civile (CPC), constitue une atteinte au droit de défense justifiant le rejet de la demande. Le tribunal rappelle qu'il faut considérer l'ensemble des prétentions et l'argumentation des parties.
La deuxième concerne le fondement de la responsabilité du vendeur. Elle combine la responsabilité contractuelle, la garantie légale fixée par l'article 23, lettre c), de la loi 11/2016 du 28 juin sur la tenue et la protection des animaux, l'article 5, lettre a), du règlement du 12 mai 2021, et la garantie commerciale stipulée au contrat. Ces textes imposent au vendeur de ne pas céder un animal atteint de maladies héréditaires diagnosticables ou présentant des symptômes apparents de pathologies.
La troisième, et la plus déterminante, porte sur la preuve du lien de causalité entre la malformation congénitale et le décès de l'animal. Elle engage la charge de la preuve de la causalité et la valeur probante des rapports d'expertise.
La prescription de l'action, soulevée par le vendeur, n'a pas été examinée, le tribunal ayant estimé que la solution sur la causalité rendait cette question superflue.
Solution et dispositif
**Sur la qualification de l'
Sentència
PARTS:
Apel·lant: B, SLU
Representant: Sra. Bernat
Advocat: Sr. XLH
Apel·lat: Sr. Plaza
Representant: Sra. Benítez
Advocat: Sra. GBM
President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE
OBJECTE: Responsabilitat contractual venda de cadell amb malaltia congènita. Èxitus. Acció de la demanda. Prohibició d'indefensió.
SENTÈNCIA 000056/2025
Andorra la Vella, el 10 d'abril del 2025.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 249/2024 — Décision commentée
1.- El 29.11.22 la representació processal del Sr. Plaza va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat B SLU,SLU, en què sol·licitava que :
"... condemnant a la societat "B, SLU" al pagament de les següents quanties i conceptes al Sr. Plaza:
La suma de MIL NOU-CENTS SETANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS (1.972,84 EUR) en concepte de compra realitzada a la societat "B, SLU";
La suma de DOS MIL DOS-CENTS SETANTA-VUIT AMB CINQUANTA-SET CÈNTIMS (2.278,57 EUR) en concepte de despeses veterinàries i despeses que s'han ocasionat al centre veterinari a partir de l'adquisició del cadell;
La suma de MIL TRES-CENTS SEIXANTA EUROS (1.360,00 EUR) en concepte de despeses d'allotjament;
La totalitat de les despeses judicials ocasionades al nostre mandant, inclosos el honoraris d'Advocat, Procuradora, Perits i Saig."
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 12.7.24 amb la següent part decisòria :
"Estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Plaza contra la mercantil andorrana B, SLU., i condemnar aquesta darrera a pagar la suma total de 5.611,41 EUR, així com la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".
3.- El 10.9.24 la representació processal de la societat B SLU,SLU ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit demana que es revoqui la sentència de 1a instància i es condemni en costes de 1a instància a la part adversa, però sense fer especial condemna pel que fa a les costes d'aquesta 2a instància.
Subsidiàriament, sol·licita que s'estimi parcialment la demanda, condemnant-la al pagament de 1.400.-EUR, sense especial condemna en costes ni de primera, ni de segona instància.
4.- El 16.10.24 la representació del Sr. Plaza s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, tot condemnant a la part recurrent al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la part agent Plaza reclama front la part defenent B, SLU en demanda en la que sosté una petició de condemna pels danys i perjudicis per incompliment contractual.
La sentència d'instància estima la demanda amb costes.
Contra tal decisió s'alça la part defenent.
Segon.- Importància de fixar l'acció exercida. Article 130.2 del CPC.
En el present procediment la part agent reclama els danys i perjudicis patits per la mort del cadell de gos que havia adquirit en 22.9.20 i que va morir en 2.9.21 per causa d'una malaltia vascular congènita denominada shunt porto cava que no va ser neutralitzada a traves d'una intervenció quirúrgica. Reclama el preu de compra del cadell, les despeses veterinàries i les d'allotjament durant el temps de la intervenció quirúrgica.
La part defenent va contestar la demanda i després de denunciar que la part agent no havia fixat l'acció exercitada, però tot i això es va poder defensar de les pretensions de la part contrària i proposar la prova que va tenir per convenient. Malgrat la manca de fixació formal de l'acció exercitada, el defenent va concloure que "...en definitiva podem concloure que no s'ha produït cap incompliment contractual per part de la meva representada, el que ha de comportar la desestimació de la demanda i la condemna al pagament de les costes processals".
És a dir, que la part defenent va comprendre quina era l'acció exercitada: la reclamació de danys i perjudicis a causa de la manca de compliment de les obligacions contractuals per part de la venedora del cadell. De la lectura de la demanda no podia existir cap dubte de l'acció exercitada, fonamentada en l'incompliment del Decret 154/21, en el seu article 5, així com en l'article 23.2 de la Llei 11/2016 de 28 de juny de tinença i protecció dels animals a més de la prohibició de l'enriquiment injust i el principi alterum non laderum i que no tenen que quedar impunes les culpes (Digest 46-3,95.1), a més de les costes i el principi Iura Novit Curia.
El defenent en la seva contesta manifesta interpretar que l'acció de la demanda era la quanti minoris, modalitat de les accions edilícies i per això conclou que està prescrita (1 any). No té cap fonament aquesta "suposició" no solament pel redactat de la demanda i del fet no controvertit de que el cadell de gos, lamentablement, va morir. Aleshores, si es té en compte aquest fet, no tenia cap sentit imaginar que volia "reduir el preu de la venda" si ja havia perdut l'objecte de la mateixa i a més es reclamava la totalitat del preu de la compravenda. Només el termini més curt de la dita acció imaginada en quant a la prescripció podia conduir al defenent a tal "imaginació".
Per tant si la fixació de l'acció és necessària incloure-la en la demanda, aquesta exigència no pot ser exigible només formalment, doncs cal estar al contingut de tot el que es pretén en la demanda i si aquest argumentari no permet cap altre dubte i genera cap indefensió, cal estar al conjunt de les pretensions. I com hem dit, no li va causar cap mena de dubte ni cap mena d'indefensió. No compartim la conclusió de la sentència de que aquella manca de designació formal de l'acció expressis verbis, li va ocasionar certa indefensió. Per poca indefensió que es causi, cal desestimar la demanda doncs el dret fonamental a la defensa no admet graus d'afectació. O és causa o no és causa tal infracció. I en aquest cas -com ja hem dit- del propi argumentari es constata que la defenent va comprendre perfectament quina acció se li presentava i va proposar i practicar tota la prova per combatre que no hagués incomplert cap obligació legal, en base a la pròpia normativa específica esmentada en la demanda. És cert que en conclusions orals la part agent va introduir altres argumentacions sobre l'acció que exercita i va fer referència a conceptes com error de consentiment, com fins i tot de dol, o bé el aliud pro alio i fins i tot arribà a afirmar que no reclamava danys i perjudicis. Sens dubte aquestes conclusions confuses no poden alterar la demanda en la qual resulta evident que està exercint una acció d'indemnització de danys i perjudicis per incompliment del contracte de compravenda que va tenir lloc en el dia 22.9.20. Tampoc és encertada l'al·legació de que s'exercita una acció de restitutio integrum (proclamada a l'inici del judici oral) perquè no és pròpiament una acció processal, sinó un principi que inspira l'abast que ha de tenir la responsabilitat civil (contractual i extracontractual).
Per això no era necessari acudir a la Llei 13/2013 de 13 de juny de competència efectiva i protecció del consumidor per salvar la qüestió processal denunciada per la defenent, doncs la protecció dels consumidors no pot alterar els esquemes bàsics processals.
En conclusió doncs, no hi ha cap defecte processal que permeti desestimar la demanda per infracció de cap dret fonamental en la forma de proposar la demanda.
El primer motiu ha de ser rebutjat.
Tercer.- Incompliment de les obligacions exigibles legalment en la venda d'animals.
La responsabilitat del venedor del cadell cal trobar-la tant en el contracte com en la legislació específica de la Llei 11/16 de tinença i protecció d'animals i més concretament en el seu article 23 lletra c) que obliga el venedor a lliurar l'animal sense cap malaltia i l'article 5 lletra a) del Reglament de 12 de maig de 2021 relatiu a les condicions tècniques de benestar i seguretat dels centres en què es detenen animals domèstics de companyia i el procediment per autoritzar, classificar i registrar els nuclis zoològics d'animals domèstics de companyia, que la desenvolupa també exigeix al venedor que ha de "vendre els animals desparasitats, sense símptomes aparents de patologies psíquiques o físiques i sense que pateixin, ni els animals que es venen ni els seus progenitors malalties hereditàries diagnosticables ....".
En aquest cas, ha quedat acreditat que la malaltia shunt porto cava era de caràcter congènit però no sabem si era hereditària o no ho era, perquè els dos perits no s'han posat d'acord sobre aquest extrem. Ara bé, atès que si era hereditària diagnosticable (i no simplement congènita) era un extrem que afavoria al venedor per excloure'l de responsabilitat, qual no ho ha acreditat i, a més, era el que tenia la proximitat a la font de prova en poder conèixer quina era la traçabilitat de l'animal i coneixia qui era el criador que li havia proveït.
I també la garantia comercial establerta donada pel venedor al comprador en el contracte també és objecte de la mateixa consideració que la garantia legal ja que es va comprometre a atorgar una garantia si es donava el supòsit "que l'animal presenti defectes ocults o malformacions de caràcter hereditari no detectades en el moment de la compra" (foli 13). Doncs bé, un del supòsits ja s'acompleix perquè el cadell presentava un defecte ocult (malaltia congènita) i en el cas de l'altre supòsit (malformacions de caràcter hereditari no detectades en el moment de la compra) ja hem dit que calia haver-ho demostrat pel venedor. Es desestima el motiu.
Així doncs, cal que entrem en la valoració de la prova.
Quart.- Valoració de la prova
També impugna el recurrent la valoració de la prova que titlla d'errònia. I efectivament la valoració de la sentència d'instància no la podem compartir. No sabem quina va ser la causa de la mort perquè no ens basta que sapiguem que la malaltia congènita fos existent sinó que calia saber la intensitat i extensió de la mateixa per concloure que va ser la causa de la mort. Com han coincidit els dos perits (amb més extensió i precisió el testimoni-perit de la part compradora) aquesta malaltia pot tenir diverses graus d'intensitat des del més greu que ocasiona la mort fins al mes lleu que permet a l'animal amb la medicació adient poder fer vida normal.
I per conèixer aquesta circumstància ens trobem que l'informe mèdic de l'hospital veterinari de Girona que va intervenir al cadell en el dia 2/9/21 i que no va superar la intervenció, no especifica cap circumstància relativa a l'esdevenir de la intervenció i semblaria que és incomplert perquè li manquen fulls (no apareix tampoc cap signatura) ni tampoc se l'ha escoltat en la vista oral com l'únic que podia aportar llum sobre aquest extrem tan transcendent tal per a resoldre el cas. Fins i tot, ni esmenta la intervenció que la podem deduir de la factura aportada al foli 36 i únicament recull les visites de 29.6.21 i la de 28.8.21, així com la data i l'hora de defunció. També fa esment de que el cadell va patir una parada cardiorespiratòria en el dia 31.8.21. Res més ens aporta l'informe incorporat a les actuacions. D'aquí que la part recurrent encerti amb denunciar aquesta mancança per argumentar que desconeixem la causa de la defunció, que ja hem dit no estava inexorablement vinculada a la malaltia congènita del gosset. La demandant ho dona per fet en la seva demanda però no aporta la prova suficient perquè es pugui donar per provat.
Aleshores, si no podem establir la relació causa-efecte entre la malaltia congènita i la defunció, no podem imputar responsabilitat a la part venedora.
S'estima el motiu i es desestima la demanda amb imposició de les costes de la instància.
Cinquè.- La conclusió anterior ja ens allibera d'entrar en els danys i perjudicis reclamats, com en el tema de la prescripció.
Sisè.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 primer incís del CPC).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat B SLU contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 12 de juliol de 2024, que revoquem íntegrament i DESESTIMAR la demanda interposada per la representació processal del Sr. Plaza, amb imposició de costes.
SEGON.- NO FER pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.