SENTÈNCIA Resum I.A. El tribunal superior d'Andorra, en sentència del 18 de maig de 2025, denega l'apel·lació presentada per Soriano, advocat per la Sra. Vélez, contra la sentència del Tribunal de Corts de 19 de febrer de 2025 que l'imposava 13 anys de presó, una multa de 200 euros i el pagament de despeses processals. Soriano, acusat de tres robatoris qualificats amb arma, un delicte major de lesions doloses, un robatori amb arma, un delicte menor de port il·legal d'arma, amenaces reiterades de mort, lesions que requerien tractament mèdic i resistència greu a funcionaris públics, va intentar argumentar que la seva addicció a drogues i alcohol constitueix una circumstància atenuant segons l'article 29.3 del Codi penal. El tribunal, basant-se en la prova documental i mèdica, conclou que no s'ha demostrat que l'addicció hagi motivat els delictes ni que hagi afectat la seva capacitat cognitiva i volitiva, i per tant no aplica l'atenuant. Considera també la reincidència i el status de delinqüent habitual de Soriano, i confirma que la pena imposada és proporcional a la gravetat dels fets i a les circumstàncies del culpable. Finalment, el tribunal imposa a Soriano les despeses processals generades pel recurs. Sentència Magistrats Anna Estragués Armengol Fátima Ramírez Souto Yves Picod SENTÈNCIA 8-2025 PARTS: Apel·lant: Sr. Soriano Advocada: Sra. Vélez Apel·lat: Ministeri Fiscal COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL Sr. Yves PICOD Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO Objecte: Circumstància modificativa atenuant de la responsabilitat criminal d'obrar a causa d'una addicció a drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques (Article 29.3 del Codi penal). Andorra la Vella, a vint-i-vuit de maig de dos mil vint-i-cinc. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 19 de febrer del 2025 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa de referència, seguida per tres presumptes delictes majors de robatori qualificat mitjançant arma, en grau de temptativa; un presumpte delicte major d'homicidi, en grau de temptativa; un presumpte delicte major de robatori qualificat mitjançant arma; un presumpte delicte menor d'injúries contra funcionaris públics en l'exercici del seu càrrec; un presumpte delicte menor de resistència greu a funcionaris públics en l'exercici del seu càrrec; un presumpte delicte major d'amenaces reiterades de mort no condicionals; un presumpte delicte major de lesions que requereixen de tractament mèdic posterior a la primera assistència i un presumpte delicte menor de port il·legal d'arma blanca, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 19 de febrer del 2025 amb la següent part dispositiva: "D E C I D E I X: Condemnar Soriano, com autor responsable de tres delictes majors de robatori qualificat mitjançant arma, en grau de temptativa; un delicte major de lesions doloses havent utilitzat en l'agressió armes, objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima concorrent l'agreujant de reincidència; un delicte major de robatori qualificat mitjançant ús d'una arma o de mitjans perillosos de manera que pugui posar en perill la vida o la integritat física de les persones; un delicte menor de port il·legal d'arma; un delicte major d'amenaces reiterades de mort no condicionals concorrent les agreujants de reincidència i de ser el subjecte passiu autoritat o funcionari en l'exercici del seu càrrec; un delicte major de lesions que requereixen de tractament mèdic posterior a la primera assistència concorrent les agreujants de reincidència i de ser el subjecte passiu autoritat o funcionari en l'exercici del seu càrrec; i un delicte menor de resistència greu als funcionaris públics en l'exercici del seu càrrec concorrent l'agreujant de reincidència; i essent delinqüent habitual; a la pena de TRETZE (13) ANYS DE PRESÓ; i com autor responsable d'un delicte menor d'injúries contra els funcionaris públics en l'exercici del seu càrrec concorrent l'agreujant de reincidència i essent delinqüent habitual a la pena de DOSCENTS EUROS (200EUR) de multa; així com el pagament de les despeses processals causades. Condemnar Soriano en concepte de responsabilitat civil, a indemnitzar a l'agent de Policia PO386 en la quantia de set-cents cinquanta euros (750EUR) en concepte del pretium doloris." II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats: "en data 15/03/2024, vers les 22:15hs, l'acusat Soriano, nascut en data xxx, de nacionalitat andorrana i amb els antecedents penals que es descriuran posteriorment, es va anar atansant a un grup de persones format per, entre d'altres, Mercader, Castrillo i Farré que es trobaven d'esbarjo a la zona dels bancs destinats a vianants que hi ha al passeig lateral del Riu Valira, entre Prada Casadet i l'estació de servei de l'Orri, de la vila d'Andorra la Vella. Juntament amb aquest grup també hi havia Nuñez, acompanyat de la seva neta de cinc anys, el quals estaven passejant els gossos pel passeig del riu i es van aturar per parlar breument amb la membre del grup A.G.F, a qui coneixien. L'acusat Ramirez, es va situar a pocs metres de distància del grup de persones, limitant-se inicialment a observar-los sense dir res, per dirigir-se posteriorment envers Mercader quan aquest estava una mica més apartat del grup, reclamant-li que li lliurés vint euros, no responent Manzano, traient aleshores l'acusat Ramirez una navalla - d'una fulla tallant de 8 cm acabada en punxa i d'una llargada total de 19 cm.- i, després de desplegar-la i exhibir-li, es va atansar a Manzano fent-li un gest intimidatori amb el ganivet, mentre li deia "dame 20 euros" de forma repetitiva, reculant Manzano atemorit i en estat de xoc, distanciant-se del lloc per requerir la presència del Cos de policia mitjançant una trucada telefònica. Tot seguit, l'acusat Ramirez es va dirigir al lloc on es trobava Farré amb la menor, reclamant-li vint euros o uns porros, esgrimint-li el ganivet amb la fulla oberta, reculant d'immediat na Carranza cap a on es trobava Nuñez, cridant i alertant al grup que l'acusat Ramirez portava una navalla, distanciant-se Carranza amb la menor del lloc i trucant al Servei de Policia. Seguidament l'acusat Ramirez es va dirigir a on es trobava Castrillo i, en una actitud encara més agressiva, esgrimint novament la navalla amb la fulla oberta, li va reclamar que li donés vint euros. Recio es va negar, insistint l'acusat A, enfrontant-s'hi, moment en que l'acusat Ramirez es va apropar més i amb la navalla a la mà dreta va fer diverses maniobres com si tingués intenció d'agredir-la, dirigint la punta de la fulla a la zona abdominal, mentre li deia "20 euros o te rajo y te mato", tractant d'impedir l'acció amb les seves pròpies mans na Recio mentre reculava. En aquell moment, intervingué Nuñez, interposant-se, tractant d'apartar a l'acusat Ramirez amb el seu braç que portava cobert amb la seva bufanda, i la bufanda i abric de la seva neta a mode de protecció front a la navalla que esgrimia l'acusat Ramirez, moment en què aquest li va reclamar també que li donés vint euros i s'abalançà sobre Manzano, agredint-lo amb la fulla de la navalla a l'alçada del coll produint-li una ferida tallant, fent acte seguit noves maniobres violentes amb la navalla tendents a agredir-lo, dirigint la punta de la fulla del ganivet a la zona del tronc superior de Manzano, propinant finalment l'acusat Ramirez un cop al cap a Manzano amb una ampolla de vidre que duia a la mà esquerra, ocasionant-li ferides que requeriren d'assistència mèdica, deixant-lo estabornit, caient a terra, deslliurant-se de les peces de roba que emprava per protegir-se, aprofitant l'acusat Ramirez per sostreure-les i marxar ràpidament del lloc. L'acusat Ramirez, fou posteriorment controlat i detingut pel Servei de Policia, recuperant-se l'abric de la neta de Nuñez però no les dues bufandes de les que s'havia apoderat fent-les seves. En el moment de ser detingut l'acusat Ramirez s'oposà i forcejà fortament amb els agents interventors, donant cops de peu, colpejant a l'agent de policia PO386, causant-li ferides al múscul i tendó de l'espatlla dreta que requerí, entre altres, el port de cabestrell durant uns dies, així com control posterior per part de metge de capçalera i sessions de fisioteràpia. Tanmateix mentre l'acusat Ramirez era traslladat a dependències policials, va referir en diverses ocasions als agents interventors les expressions "hijos de puta; sois unos gilipollas; os rajo; os voy a matar", manifestant-los en arribar a dependències policials "os voy a matar; estáis todos muertos". L'acusat Soriano consta executòriament condemnat mitjançant: 1.-) ordenança penal de data 14/04/2020, com autor responsable d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per a la seva curació, i d'un delicte menor d'injúries als agents de l'autoritat, en el marc de la causa amb número d'executòria 2080075/2020; 2.-) ordenança penal de data 22/09/2020, com autor responsable d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic realitzat sobre menor d'edat i d'un delicte menor de lesions doloses, en el marc de la causa amb número. d'executòria 2080185/2020; 3.-) ordenança penal de data 07/11/2020, com autor responsable d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i d'un delicte menor d'injúries als agents de l'autoritat, en el marc de la causa amb número d'executòria 2080216/2020; 4.-) ordenança penal de data 04/02/2021, com autor responsable d'un delicte menor de resistència greu als agents de l'autoritat i de les contravencions penals de maltractament i de lesions doloses, en el marc de la causa amb número d'executòria 2080021/2021; 5.-) Sentència del Tribunal de Corts de data 22/07/2022, com autor responsable, d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort amb arma, d'uns delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic, amenaces no condicionals i injúries als agents de l'autoritat, i d'unes contravencions penals de resistència als agents de l'autoritat i lesions i danys dolosos, en el marc de la causa amb núm. 6000045/2022. 6.-) ordenança penal de data 19/10/2023, com autor responsable del delicte major de proporció il·lícita d'una petita quantitat de droga tòxica a una persona major d'edat previst i penat a l'article 284.3 del Codi penal, en el marc de la causa amb número 8000025/2020; i, 7.-) ordenança penal de data 11/11/2023, com autor responsable d'un delicte menor d'injúries a l'autoritat o funcionari, un delicte menor de resistència a l'autoritat i un delicte menor d'amenaces no condicionals d'un mal constitutiu de delicte, en el marc de la causa amb número d'executòria 5080215/2023." III.- RESULTANT: La representació lletrada d'Soriano formulà recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en estimar que incorre en una incorrecta valoració de la prova, concretament la relativa a les circumstàncies personals del seu defensat. Concretament, considera que la seva sentència, el Tribunal de Corts no ha tingut en compte l'atenuant de l'article 29.3 del Codi penal, tot i haver quedat la mateixa degudament acreditada per les declaracions dels testimonis Sra. Alcalá, Sra. Canales i Sr. Oller, així com les dels doctors Srs. F. i Manzano Demana per tant la revocació parcial de la referida sentència i que, apreciant-se la circumstància atenuant invocada, es condemni a Soriano a la pena única de 10 anys de presó, dels quals 6 anys ferms i la resta condicional qualificada al seguiment d'un tractament a l'UCA, amb un termini de suspensió de la condemna de 10 anys i multa en la quantia de 200 euros. Subsidiàriament, cas de mantenir-se la pena imposada pel Tribunal de Corts, demana que dels 13 anys de presó imposats, 7 siguin ferms i la resta condicional qualificada al seguiment d'un tractament a l'UCA amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys i multa en la quantia de 200 euros. IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal per escrit de data 4 d'abril del 2025, contesta al recurs interposat, oposant-s'hi. En primer lloc i pel que fa a les penes sol·licitades, diu que cap de les demanades és conforme a dret, ja que el condemnat és reincident, delinqüent habitual i les penes de presó sol·licitades són superiors a 5 anys (articles 61 i 62 del Codi penal). Altrament, observa que el Tribunal de Corts ja ha tingut en compte les circumstàncies personals del recurrent i les que van envoltar la comissió del fets, doncs la pena imposada no arriba ni al terç de la pena imposable. Igualment, indica que cal valorar, tal i com ho fa la Sentència impugnada, que les anteriors múltiples condemnes imposades a Ramirez han resultat infructuoses per a donar compliment als principis de prevenció general i especial. Afegeix que no s'ha aconseguit tampoc la reinserció com a finalitat de la pena sinó que al contrari, la violència demostrada per l'acusat ha anat cada vegada en augment, no havent aprofitat cap de les oportunitats que li han estat donades. Per tot l'exposat, entén que la pena imposada és proporcional a la gravetat dels fets i té en compte les circumstàncies personals del processat. Pel que fa a la circumstància atenuant d'obrar a causa d'una addicció a drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques de l'article 29.3 del Codi penal, manifesta que cometre els fets trobant-se sota els efectes de substàncies tòxiques, no suposa l'aplicació de dita atenuant que el què preveu és que la comissió delictiva hagi vingut motivada per una addicció. En el present cas, malgrat les manifestacions del condemnat, no ha quedat acreditat, tal i com s'explica en la sentència, que actués sota els efectes de substàncies tòxiques ni que hagués pres el que declarà. Tot i així, afegeix que encara que es considerés acreditat que anava sota els efectes dels tòxics, cal tenir en consideració la doctrina de l' "actio libera in causa", doncs Ramirez hauria consumit sent conscient de que volia cometre aquests fets i de que quan consumeix, manté aquests comportaments. Altrament exposa que si bé és cert que ha quedat acreditat que el condemnat Ramirez pateix diverses addiccions, no ha quedat acreditat que obrés a causa de les mateixes sinó que al contrari, el que ha quedat provat és que va cometre els fets per quant volia marxar de casa. Així mateix, fa constar que Ramirez ha tingut moltes oportunitats, se li han facilitat tractaments psiquiàtrics i de deshabituació, tots infructuosos, pel que recorda l'adagi "nemo auditur propriam turpitudinem allegans" i reitera que la condemna imposada és proporcional i ajustada a les circumstàncies personals del condemnat. En base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de la sentència impugnada. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: L'objecte del present recurs d'apel·lació és exclusivament determinar si concorre en el present cas, la circumstància modificativa atenuant prevista a l'article 29.3 del Codi penal, i en cas afirmatiu, la incidència que la mateixa pugui tenir sobre la pena imposada a Soriano pel Tribunal de Corts. L'article 29.3 del Codi penal disposa que obrar a causa d'una addicció a drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques, és una circumstància que atenua la responsabilitat criminal. La Jurisprudència és constant en exigir la prova plena dels fets que poden constituir el fonament de les circumstàncies excloents o modificatives de la responsabilitat criminal, siguin atenuants o siguin agreujants, les quals no poden per tant presumir-se. Així, per poder ser aplicada, l'atenuant de l'article 29.3 del Codi penal exigeix la prova de la concurrència dels següents requisits: -una addicció a les drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques; -que aquesta addicció sigui el motiu de l'actuació delictiva, pel que hi ha d'haver una relació de causalitat entre l'addicció i el delicte comès i, -que l'addicció tingui una afectació sobre la capacitat cognitiva i volitiva del subjecte. De l'anteriorment exposat se'n desprèn que el simple consum habitual de drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques, no és suficient per l'aplicació de l'atenuant invocada, la qual no és tampoc d'aplicació en cas d'intoxicació plena provocada pel consum de drogues tòxiques, o altres que produeixin efectes anàlegs, ja que en aquest cas, no només no hi ha necessàriament un addicció, sinó que existeix un precepte específic d'aplicació recollit a l'article 27.5 del Codi penal com a causa excloent de responsabilitat criminal que, de conformitat amb el que disposa l'article 28 del mateix text legal, pot ser també apreciada de manera incompleta i com a atenuant qualificada, quan no concorren tots els requisits per eximir de responsabilitat criminal. II.- CONSIDERANT: En el present cas la defensa de l'acusat considera que la circumstància atenuant prevista a l'article 29.3 del Codi penal ha quedat acreditada, tant per la declaració dels testimonis Sra. Alcalá, Sra. Canales i Sr. Oller com per la dels psiquiatres Drs. Gibert i C.M.D.Ferrer En el present cas, no hi ha dubtes sobre l'addicció soferta per l'acusat, doncs els Aguilar han coincidit en afirmar que Soriano és un pacient conegut pel Servei de Salut Mental per causa de les seves addiccions, havent fet un seguiment irregular a la UCA i tres ingressos previs a la unitat d'hospitalització d'adults de l'Hospital. El Dr. Manzano ha precisat tanmateix, en la pericial per ell elaborada (folis 109 i ss.) ratificada davant del Tribunal el dia de la vista oral, que Soriano té una dependència lleugera del consum de ketamina i moderada de l'alcohol, cànnabis i metilfenidat, coincidint tant el Dr. Manzano com el Dr. Ferrer en afirmar que Ramirez sembla tenir una personalitat amb trets patològics, destacant trets antisocials de la personalitat i que la seva situació psicològica i psiquiàtrica és deguda al desenvolupament d'un trastorn per abús i dependència de substàncies. No obstant, el que no ha quedat en absolut provat, és que l'addicció soferta per l'acusat sigui el motiu de la seva actuació delictiva, ni que hagi tingut una afectació sobre la seva capacitat cognitiva i volitiva, ans al contrari. Efectivament, no ha quedat acreditat que el Sr. Ramirez hagi comès els fets d'autes per obtenir els ingressos necessaris per satisfer la seva addicció i necessitat de consumir, doncs no només ell mateix ha pretès haver pres alcohol, drogues tòxiques i medicaments abans dels fets, sinó que en la seva pericial de constant referència, el Dr. Manzano ha afirmat que si bé la situació psicològica i psiquiàtrica de l'acusat és deguda al desenvolupament d'un trastorn per abús i dependència de substàncies, el mateix no explica les conductes en relació amb els fets d'autes. En el mateix sentit, el Dr. Ferrer ha assegurat que l'acusat sempre li ha referit que va cometre els fets de manera conscient, per tal de demanar ajuda, afirmant que es tracta de fets raonats i buscats. Ambdós psiquiatres han exclòs tanmateix, una afectació de les seves capacitats cognitives i volitives, doncs si bé és cert que en el seu informe el Dr. Manzano feu constar que l'acusat tenia les "capacitats cognoscitives i volitives preservades en el moment actual, la qual cosa no es pot afirmar amb la mateixa fermesa a nivell retrospectiu al moment de ser comès el presumpte delicte en el cas de les capacitats volitives, tenint en compte el estat d'intoxicació moderada (alcohol i ketamina) que presentava el dia que va ser detingut" no és menys cert que en l'acte de la vista oral precisà que si feu aquesta reserva fou en mèrits del relat efectuat per l'acusat que li digué haver pres alcohol i ketamina, sense que es disposi d'una valoració immediata i quantitativa de l'estat d'intoxicació d'aquesta persona que val a dir, en la declaració prestada a la Batllia (folis 49 i ss.) declarà únicament haver pres la seva medicació habitual (sedants) que va barrejar amb alcohol, sense més precisions. En l'acte de la vista oral, manifestà haver pres vodka, 6 cerveses, 2 ratlles de ketamina, 30 pastilles d'orfidal, 6 de tranquimazin, 160 mg de ributil, 150 mg de tranxilium i 900 mg de lírica. No obstant, tant el Dr. Manzano com el Dr. Ferrer han declarat que la ingesta dels productes referits per l'acusat, en les quantitats indicades, comportaria en qualsevol persona, un estat de coma i un ingrés a la UCI o fins i tot la mort. En el cas d'E.A.Ramirez, han coincidit també en afirmar que si bé és cert que té una tolerància més alta que la de qualsevol persona, doncs està acostumat a ingerir altes quantitats de drogues, no és menys cert que el seu estat no hagués passat desapercebut als facultatius que el van visitar "en agut", immediatament després dels fets. Per contra, res es fa constar al respecte en cap dels informes dels metges que el van atendre. En l'informe d'atenció a urgències (folis 23 i ss.) on Ramirez ingressà el mateix dia 15/03/2024 i fou donat d'alta l'endemà a les 09H15, el metge que el visità fa constar que Ramirez, que referí haver consumit alcohol, amfetamines i cànnabis revelava no obstant en l'exploració, un "estat d'alerta normal, tranquil i amb actitud expectant, anodí". Pel que fa a l'examen del psiquiatra de guàrdia al mateix servei d'urgències, consta que l'acusat li va referir haver consumit quetiapina, clonazepam, amfetamines, cànnabis i tabac, demanant més medicació, ja que li haurien rebaixat la dosi. Pel que fa a l'exploració psicopatològica, el mateix psiquiatra de guàrdia fa constar que es tracta d'un pacient lúcid, orientat, que col·labora passivament en l'entrevista, amb un discurs alentit (bradilàlia), concret, literal, en el que s'observa nul·la consciència de malaltia o problema heteropunitiu (culpa a la policia de ser aquí), sense signes de psicotisme. Afegeix així mateix que no presenta alteracions sensoperceptives al moment de la valoració i que impressiona trets antisocials de personalitat en un context d'abús de substàncies. Pel que fa al reconeixement medicoforense efectuat el 16.03.2024 a les 10H (folis 36 i ss.), consta com a diagnòstic, una conducta antisocial i agressivitat tractada a urgències amb medicació ansiolítica, trobant-se Ramirez al moment de l'exploració, conscient i orientat en temps, espai i en relació a la seva persona, col·laborador i correcte, sense alteracions del curs, de la producció ni del contingut del pensament, no objectivant-se alteracions de la sensopercepció, amb una comprensió correcta, mantenint les seves capacitats volitives i de judici conservades. Altrament, convé remarcar que el psiquiatra que va atendre l'acusat a urgències li va pautar medicació ansiolítica de manera puntual, el que, tant el Dr. Manzano com el Dr. Ferrer han reconegut suposaria un risc elevat si Ramirez hagués pres tot el que refereix, afegint que la praxis a urgències és la realització d'analítiques per a la detecció de tòxics i després es pauta la medicació; que en el present cas, no consta el resultat de dites analítiques, però en tot cas manifesten que si el psiquiatra de guàrdia li va receptar ansiolítics, és per quan segurament, no va creure el relat mèdic de l'acusat que a l'exploració, com s'ha indicat, no presentava cap dels símptomes que serien propis de la ingesta de drogues, medicaments i alcohol en les quantitats per ell mencionades. Així mateix, ambdós psiquiatres han coincidit en afirmar que Ramirez, amb trets de trastorn antisocial, baixa tolerància i alta impulsivitat, amb un dèficit en el control dels impulsos, poc respecte per les lleis i les normes, busca habitualment situacions en el seu benefici, demostrant una alta capacitat de manipulació per obtenir el que desitja (en el present cas, consta que demanà al psiquiatra de guàrdia que volia que li fos pautada més medicació o que manifestà al Dr. Ferrer que el que volia era marxar de casa), concloent que el seu relat correspondria més aviat, i amb aquesta finalitat, a una actitud de sobreactuació, sense que res porti a concloure a un trastorn cabdal del contingut del pensament o de la sensopercepció. En aquest sentit convé remarcar també que els Agents de Policia interventors, tot i constatar que Ramirez presentava símptomes de trobar-se sota els efectes de les begudes alcohòliques al moment del control, feren constar en el seu informe (foli 4 dors i 11 dors) que la seva conducta va canviar significativament un cop detingut i ingressat a les cel·les, passant de violenta a notablement passiva, el que acreditaria també la seva voluntat de manipulació o de sobreactuació ans esmentada. En aquestes circumstàncies, les declaracions dels testimonis dels que es preval la part recurrent, no són suficients per acreditar la circumstància atenuant invocada, ja que la Sra. Carranza, la Sra. Recio i el Sr. Manzano que no han manifestat conèixer a l'acusat amb anterioritat, s'han limitat tots ells a exposar les seves impressions i suposicions, derivades del que van observar al moment dels fets, limitant-se a afirmar que els hi va semblar, que Ramirez es trobava en estat d'embriaguesa o drogat, no essent, com ja s'ha dit, el simple consum habitual o puntual de drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques, suficient per l'aplicació de l'atenuant invocada. Per tant, no havent quedat acreditat que l'acusat hagi obrat a causa d'una addicció a drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques, és de manera adequada que el Tribunal de Corts ha descartat l'aplicació de la circumstància atenuant establerta a l'article 29.3 del Codi Penal. A major abundament, direm que tot i acceptar-se que l'acusat hagués pogut obrar el dia d'autes, en un estat d'intoxicació provocat pel consum de begudes alcohòliques i/o drogues tòxiques, no concorreria tampoc la circumstància prevista a l'article 27.5 i 28 del Codi penal (cometre la infracció penal en un estat d'intoxicació provocat pel consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o d'altres que produeixin efectes anàlegs), ja que aquest article només atorga eficàcia - excloent de manera completa o incompleta la responsabilitat criminal - a la intoxicació provocada pel consum dels productes descrits, quan la mateixa no hagi estat buscada a propòsit per delinquir o quan no s'hagi previst o hagut de preveure la seva comissió, el que no és òbviament i en mèrits del ja exposat, el cas d'autes. Efectivament, E.A.Ramirez va cometre com s'ha dit, els fets de manera conscient, raonada i buscada. A més, és coneixedor des de fa anys, dels problemes que li ocasionen el consum d'alcohol i tòxics i, en concret, dels episodis d'agressivitat que li produeixen, havent estat objecte de múltiples condemnes. Malgrat tot, hauria decidit lliurement ingerir alcohol i drogues, pel que seria en tot cas, com bé indica el Ministeri Fiscal, d'aplicació la doctrina de l'actio liberae in causa, doncs havia de preveure la possibilitat de cometre aquest tipus d'actes i les conseqüències penals dels mateixos, pel que no hi ha lloc a atenuar tampoc per aquest motiu, la seva responsabilitat criminal. III.- CONSIDERANT: Pel que fa a la pena imposada, el Tribunal de Corts la motiva de manera molt precisa en la sentència impugnada, exposant que resulta de: -el nombre i gravetat dels delictes comesos: tres delictes majors de robatori qualificat mitjançant arma, en grau de temptativa, tipificats i penats a l'article 203.1 a) i 2 del Codi penal, posat en relació amb l'article 202 del mateix text legal; el delicte major de lesions doloses havent utilitzat en l'agressió armes, objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 del Codi penal; el delicte major de robatori qualificat mitjançant ús d'una arma o de mitjans perillosos de manera que pugui posar en perill la vida o la integritat física de les persones, tipificat i penat a l'article 203.1 a) del Codi penal, posat en relació amb l'article 202 del mateix text legal; el delicte menor de port il·legal d'arma, tipificat i penat a l'article 263.1 del Codi penal; el delicte major d'amenaces reiterades de mort no condicionals previst i penat a l'article 143.2 del Codi penal; el delicte major de lesions que requereixen de tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi penal; el delicte menor de resistència greu als funcionaris públics en l'exercici del seu càrrec, previst i penat l'article 397 del Codi penal; - l'aplicació de les circumstàncies modificatives agreujants de la responsabilitat criminal de reincidència respecte dels delictes majors d'amenaces (143.2 Codi penal) i lesions (115.2 i 113.2 Codi penal) i dels delictes menors de resistència i injúries als agents de l'autoritat (397 i 174.1 Codi penal), de conformitat amb el que disposa l'article 30.7 del Codi penal; de ser el subjecte passiu autoritat o funcionari en l'exercici del seu càrrec, de conformitat amb l'article 30.9 del Codi penal respecte dels delictes majors d'amenaces (143.2 Codi penal) i lesions (113.2 Codi penal); - la condició de delinqüent habitual de l'acusat, de conformitat amb l'establert a l'article 67 del Codi penal, circumstància que remarca, es dona triplement en el cas de l'acusat, condemnat, entre d'altres, d'una banda, com autor d'un delicte de lesions o maltractaments per ordenances penals de dates 14/04/2020, 22/09/2020, 07/11/2020 i Sentència del Tribunal de Corts de data 22/07/2022; d'altra banda, com autor de dos delictes d'amenaces per Sentència del Tribunal de Corts de data 22/07/2022 i un altre delicte d'amenaces per ordenança penal de data 11/11/2023; i, finalment, com autor d'un delicte d'injúries als agents de l'autoritat per ordenances penals de dates 14/04/2020, 07/11/2020, 11/11/2023 i Sentència del Tribunal de Corts de data 22/07/2022. -el fet que les penes imposades amb anterioritat han resultat infructuoses; -la necessitat de donar compliment als principis de prevenció especial i general de les penes. -el mandat legal que obliga a la imposició d'una pena ferma, donada, d'una banda, la triple concurrència dels requisits per considerar la condició de delinqüent habitual de l'autor i les disposicions combinades dels articles 62 i 67 del Codi penal, i per quan havent estat sol·licitada pel Ministeri fiscal i la defensa, una pena privativa de llibertat superior a cinc anys, no és possible la suspensió condicional, simple o qualificada, total o parcial, de conformitat amb les disposicions dels articles 61 i 62 del Codi penal, tal i com sol·licitava la defensa de l'acusat. Cap d'aquests arguments ha estat rebatut per la part recurrent que demana la reducció de la pena imposada exclusivament en base a l'aplicació de la circumstància atenuant invocada, la qual en mèrits del ja exposat, no s'ha considerat provada, per tot el que escau la desestimació del recurs i de la petició amb caràcter principal efectuada. Tanmateix, escau la desestimació de la petició efectuada amb caràcter subsidiari de suspendre part de la pena imposada de 13 anys de presó (concretament demana que 7 anys siguin ferms i la resta condicionals qualificats al seguiment d'un tractament a l'UCA, amb un termini de suspensió de 4 anys) doncs tal i com es fa constar en la sentència impugnada, pel sol fet de ser la pena privativa de llibertat imposada, superior a cinc anys, no és possible la suspensió condicional, simple o qualificada, total o parcial, de conformitat amb les disposicions dels articles 61 i 62 del Codi penal. A més, en el present cas, l'acusat és reincident i té la consideració de delinqüent habitual, el que impossibilita també la suspensió de la pena demanada de conformitat amb els articles ans citats. Finalment, remarcarem que la pena imposada pel Tribunal de Corts, és efectivament proporcionada a la gravetat dels fets, nombre de delictes comesos i circumstàncies del seu autor, tenint en compte que: - pels tres delictes majors de robatori qualificat mitjançant arma, tipificats i penats a l'article 203.1 a) i 2 del Codi penal, posat en relació amb l'article 202 del mateix text legal, la pena assenyalada pel Codi penal és de 1,5 a 4,5 anys per cada delicte, en haver-se comès en grau de temptativa (article 54 del Codi penal); -pel delicte major de lesions doloses havent utilitzat en l'agressió armes, objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 del Codi penal, la pena assenyalada pel Codi penal és de 1 a 4 anys de presó; -pel delicte major de robatori qualificat mitjançant ús d'una arma o de mitjans perillosos de manera que pugui posar en perill la vida o la integritat física de les persones, tipificat i penat a l'article 203.1 a) del Codi penal, posat en relació amb l'article 202 del mateix text legal, la pena prevista és de 3 a 9 anys de presó en ser aquest delicte consumat; -pel delicte menor de port il·legal d'arma, tipificat i penat a l'article 263.1 del Codi penal, la pena assenyalada pel Codi penal és de fins 1 any de presó; -pel delicte major d'amenaces reiterades de mort no condicionals previst i penat a l'article 143.2 del Codi penal, la pena legalment establerta és la de 3 mesos a 3 anys de presó; -pel delicte major de lesions que requereixen de tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi penal, de 3 mesos a 3 anys de presó; -pel delicte menor de resistència greu als funcionaris públics en l'exercici del seu càrrec, previst i penat l'article 397 del Codi penal, d'arrest o multa. Així, les penes assenyalades pel Codi penal pels delictes objecte de condemna suposen, només pel que fa als delictes majors, un mínim de 9 anys de presó (al que s'hauria de sumar la pena corresponent als delictes menors pels que el Codi no preveu pena mínima) i per tots ells, un màxim de 25 anys tenint en compte els límits previstos a l'article 58.2.b) del mateix text legal, relatiu a l'acumulació de penes, per tot el que la pena de 13 anys de presó imposada és ponderada i com s'ha dit, proporcionada a la gravetat dels fets, nombre de delictes comesos i circumstàncies del seu autor i ha de ser per tant confirmada. IV.-CONSIDERANT: La desestimació del recurs determina la imposició de les costes processals causades al recurrent, en aplicació del articles 174, 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, Decisio DECIDEIX 1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació d'Soriano 2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 19 de febrer del 2023 en la causa 6000106/2024. 3.- IMPOSAR a la part recurrent les despeses processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE