SENTÈNCIA 50-2025 DE 20/11/2025 Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ Data : 20/11/2025 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa Referència : TSJA.- 0000028/2025 Nig : 5300545320230000147 IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00050 SENTÈNCIA 50-2025 PARTS: Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Advocat gabinet jurídic: Sra. Alvarado Apel·lat: Sra. Anaya Procurador/a: Sra. Águila Advocat: Sr. Cano COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ Objecte: SEGURETAT SOCIAL. Pensió d'incapacitat grau 1. Les seqüeles a considerar són les existents en el moment de l'alta mèdica. Andorra la Vella, el 20 de novembre de 2025. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000004/2024. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Anaya va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin la resolució d'aquest organisme, de data 12/06/2023, per la qual es va atorgar l'alta mèdica i la suspensió de prestacions per incapacitat temporal, sense atorgar cap pensió d'invalidesa, així com la posterior, de data 09/10/2023, per la qual es va desestimar el recurs interposat contra l'anterior, i va sol·licitar que se li reconegués una invalidesa per malaltia comuna del grup 1 a comptar del dia en que va deixar de percebre la indemnització de salari per incapacitat temporal, és a dir, des del dia 19/06/2023. 2.- En la sentència número 15, de data 26/03/2025, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat el seu dret a ser tributària d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1 amb efectes a 19/06/2023. 3.- Disconforme amb aquesta resolució, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: Quan el Dr. Salamanca, metge designat pel Tribunal mèdic, va explorar la part agent, en data 05/09/2023 -és a dir, tres mesos desprès de la decisió de la CASS-, no va apreciar les limitacions que desprès sí va apreciar la Dra. Gálvez, en una nova exploració realitzada el 14/09/2024. La revisió de la legalitat de la resolució impugnada s'ha de fer atenent a la situació jurídica i de fet existent en el moment de dictar-se la decisió administrativa controvertida. No es pot aplicar el criteri de la pèrit judicial en base al fet que resulta més favorable per la persona assegurada. La valoració d'aquest eventual empitjorament hauria de ser l'objecte d'un nou procediment administratiu. De forma subsidiària considera que la única decisió que hagués pogut adoptar la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle és la de considerar que la senyora Anaya presenta un grau de menyscabament suficient per a que li pugui ser reconeguda una pensió d'invalidesa d'ençà el dia 16 de setembre de 2024; data de la valoració mèdica efectuada per la pèrit judicial. 4.- La part agent s'ha oposat al recurs de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri: L'informe del Dr. Salamanca, no va reflectir les limitacions que ja existien en el moment de l'exploració portada a terme pel referit facultatiu, desconeixent la raó d'aquesta omissió. L'exploració de la Dra. Almansa, realitzada pocs dies desprès de la que va fer el Dr. Salamanca, sí va constatar les limitacions articulars en espatlla, genolls i maluc. A l'informe de l'Àrea de Control Sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de data 23 d'agost del 2023, adjuntada a la contesta com a foli 36, la CASS reconeixia una IPP d'un 5% per la lumbàlgia i un altre IPP per la patologia de l'espatlla esquerra, per això, amb aquest informe la pròpia CASS ja està reconeixent la existència d'incapacitats invalidants en l'espatlla i malucs al mes de maig del 2023. Sol·licitava que s'acordés com a prova en aquesta segona instància, requerir al Servei de Medicina Legal i Forense per tal que emeti un informe complementari al seu informe del 22 de gener del 2025, en el que determini si les limitacions articulars i a nivell lumbar que presentava la part agent quan va ser visitada per la Dra. Gálvez, ja eren presents quan aquesta va ser visitada pel Dr. Salamanca en data 5 de setembre del 2025 o si han sobrevingut amb posterioritat a aquesta. La pròpia CASS reconeix l'estat de l'assegurada, per la qual cosa no tindria cap mena de sentit obligar-la a iniciar un nou procediment. Subsidiàriament, la part agent considera que en tot cas, s'hauria de reconèixer la pensió des del 16 de setembre del 2024, moment de l'exploració de l'assegurada per la Dra. Gálvez. 5.- Sobre la petició de prova formulada per la part apel·lada, fou rebutjada per Aute de data 21/07/2025, en el qual es va raonar que: "(la) diligència probatòria interessada ha estat plantejada per primer cop en l'escrit de contesta al recurs presentat en segona instància, sense que consti que la representació processal de la Sra. Abreu hagués sol·licitat prèviament la seva pràctica, ni tampoc que hagués requerit que el Servei de Medicina Legal i Forense determinés si les limitacions existien ja en el moment de la visita al Dr. Salamanca o si van aparèixer amb posterioritat. Aquesta prova no fou interessada durant el període probatori de primera instància ni com a prova addicional en l'escrit de conclusions presentat davant el jutge a quo. D'altra banda, la sol·licitud no es fonamenta en fets nous ni sobrevinguts, sinó que es basa en circumstàncies perfectament conegudes amb anterioritat, i que hagueren pogut ser objecte de prova en el moment processal oportú a fi d'aclarir un extrem essencial. Finalment si bé és cert que aquest Tribunal pot acordar, per a millor proveir, la pràctica de proves no sol·licitades per les parts, també ho és que no pot suplir l'omissió de l'activitat processal que correspon a aquestes a l'hora de proposar les proves necessàries per fonamentar les seves pretensions, més encara quan han disposat de l'oportunitat per fer-ho." 6.- Les parts van presentar els escrits de conclusions corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Fets rellevants La part agent va iniciar, en data 20 de gener de 2021, una situació d'incapacitat laboral transitòria derivada de malaltia comuna. Per resolució de data 12 de juny de 2023, i prèvia revisió del seu estat mèdic per part de la Comissió de Valoració Mèdica, el dia 9 de juny de 2023, la Caixa Andorrana de Seguretat Social va atorgar l'alta mèdica a la part agent a comptar del dia 19 de juny de 2023 en haver assolit el seu estat de salut l'estadi de consolidació. En la mateixa resolució, la CASS va determinar que pel que fa a les seqüeles, la Comissió de Valoració va concloure que presentava una reducció total del 35,02% de la capacitat de guany, la qual era inferior a la disminució d'almenys el 60% establerta per l'article 166 de la LSS. En conseqüència, es va desestimar la sol·licitud de pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral per no complir amb les condicions legals establertes i es va adjuntar, com a annex 1, el dictamen mèdic de la Comissió de Valoració Mèdica. En data 4 de juliol de 2023, l'assegurada va interposar recurs davant de la CASS, expressant el seu desacord amb l'alta administrativa ja que no es trobava en condicions de treballar. A més, va sol·licitar una valoració mèdica ja que el seu estat de salut li impedia reintegrar-se al món laboral, com es desprèn dels informes mèdics aportats. La CASS, per resolució del Consell d'Administració del dia 24 de juliol de 2023, va decidir, d'acord amb l'article 257.2 de la LSS modificada per la Llei 18/20, demanar al tribunal mèdic un pronunciament sobre l'alta mèdica i la valoració de la invalidesa derivada de malaltia comuna. En data 5 de setembre de 2023, la part agent va ser visitada pel Dr. Salamanca, facultatiu designat per l'Àrea de Medicina Legal i Forense i en data 27 de setembre de 2023, va tenir lloc la reunió del Tribunal Mèdic, el qual va acordar que l'assegurada presenta una fibromialgia lleu associada a una síndrome ansiosa-depressiva amb component ansiós important, tot el qual comporta una IPP del 41,5% d'acord el "Bareme indicatif d'invalidite" que és inferior al 60% la qual no donava dret a qualsevol tipus d'invalidesa per malaltia comuna. Per escrit del dia 9 d'octubre de 2023, la CASS va comunicar a la interessada que el Consell d'Administració en la seva sessió del dia 3 d'octubre de 2023, havia resolt desestimar el recurs administratiu i confirmar per una banda, la decisió d'atorgar l'alta mèdica amb efectes el dia 19 de juny de 2023, suspenent les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, des d'aquesta data i per altra banda, confirmar la decisió de desestimar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral. Aleshores l'assegurada va presentar demanda prop de la secció administrativa de la Batllia d'Andorra sol·licitant la revocació de les resolucions de la parapública i que se li reconegués que presenta una reducció de la capacitat de guany d'almenys un 60% que la feien mereixedora d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna de grup 1. La sentència de data 26 de març de 2023, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle considera que, tot i que la doctrina reiterada d'aquest Tribunal Superior, en l'àmbit contenciós administratiu la revisió de la legalitat de la resolució sancionadora s'ha de fer atenent a la situació jurídica i de fet existent en el moment de dictar-se la resolució administrativa controvertida, "tenint en compte la matèria de que es tracta -que afecta l'estat de salut i la capacitat funcional de la persona interessada- exigeix una especial sensibilitat per part de l'Administració i dels tribunals i desaconsella una aplicació rígida del principi esmentat. En aquest sentit, cal atenuar l'aplicació estricta d'aquest criteri temporal, en atenció als principis d'eficàcia, economia processal i protecció de la persona afectada, especialment quan, com en aquest cas, ja es disposa d'informació mèdica recent, objectiva i contrastada que permet valorar de manera fonamentada l'existència i abast de les limitacions". I es continua argumentant que: "Obligar la part a iniciar un nou procediment administratiu (i, eventualment, un nou contenciós) per tal que es tingui en compte una situació clínica que actualment ja està acreditada, resultaria contrari als principis que informen la matèria i a la finalitat del sistema de protecció, que no és altra que garantir una valoració adequada i ajustada a la realitat de les seqüeles i del seu impacte funcional". En coherència amb aquest plantejament, la part dispositiva de la sentència apel·lada resol: "PRIMER.- Estimar la demanda promoguda per part de la Sra. Anaya. SEGON.- Declarar que la resolució del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 9 d'octubre del 2023 a través de la qual es confirmà la decisió de 12 de juny del 2023 (mitjançant la qual s'acordà atorgar-li l'alta mèdica a l'ara demandant amb efectes a 19 de juny del 2023 amb la suspensió del pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal i desestimar l'atorgament d'una prestació per invalidesa derivada de malaltia comuna en no complir les condicions legalment establertes, no és ajustada a Dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa en quant al reconeixement i atorgament d'una pensió d'invalidesa. TERCER.- Declarar el dret de la Sra. Anaya a ser tributaria d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del Grup 1 amb efectes a 19 de juny de 2023. QUART.- No fer condemna en costes judicials." Tercer.- Normativa d'aplicació Tal com resulta de l'article 169 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS), es classifiquen en el grup 1 els beneficiaris d'una pensió d'invalidesa que poden continuar treballant, mentre que ho són en el grup 2 els assegurats que queden incapacitats per exercir qualsevol activitat professional. D'altra banda, l'article 8 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa, disposa: "1. Per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral. 2. Per valorar l'estat general de salut de la persona assegurada s'utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l'element objectiu de la invalidesa derivada d'accident laboral o de malaltia professional. El Reglament de la Conava es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració. 3. Per valorar els factors complementaris indicats a l'apartat 1 anterior s'aplica el barem establert a l'annex d'aquest Reglament. 4. Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica en dos grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar una activitat laboral (grup 1), o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral (grup 2). La classificació s'efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l'assegurat, en particular l'activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual." Quart.- Resolució del cas Del plantejament de Govern al seu recurs d'apel·lació es conclou que en aquesta instància únicament qüestiona que el reconeixement de la pensió de grau 1 ho sigui des del 19 de juny de 2023, compte tingut que considera que s'ha d'analitzar si l'assegurada era mereixedora d'una pensió d'invalidesa del grup 1 des del moment en què se li va donar l'alta. I, es pot avançar que aquest Tribunal comparteix aquest plantejament. En efecte, com s'ha dit, la sentència d'instància invoca els principis d'eficàcia, d'economia processal i de protecció de la persona afectada, però cap d'aquests principis pot servir per considerar que la situació mèdica d'una persona en un temps passat -concretament en el moment d'atorgar l'alta per considerar que les seves patologies estaven consolidades-, era la mateixa que quan es va realitzar la exploració pel pèrit judicial, temps desprès. Arribats a aquest punt, cal recordar que la doctrina d'aquest Tribunal Superior és reiterada en el sentit que, en via contenciosa es poden acreditar les minves d'una persona, però, si allò que es pretén és percebre una pensió d'incapacitat a partir de la data de l'alta, s'haurà de provar que aquelles minves ja existien en el moment que la CASS va donar l'alta a l'assegurat. En aquest sentit es pot citar la STSJA 54-2022, dictada al rotlle d'apel·lació TSJA-0000017/2022: "Arribats a aquest punt convé recordar que aquest Tribunal té declarat de forma reiterada que la valoració de les patologies del treballador s'ha de fer a la data de la seva consolidació, que és quan la CASS ha de donar-li l'alta. Així, a la sentencia número 8-2022 del 28 de gener, dictada a la causa TSJA 73/2021, es deia: "I, en efecte, la valoració de la prova pericial ha de venir referida a l'estat del treballador quan es resol el procediment administratiu. En aquest sentit, a la sentència 83-2021 de data 25/11/2021 dictada en el causa 000063/2021 d'aquesta Sala es va recordar un pronunciament anterior en què així es recollia: "Arribats a aquest punt cal recordar que a la sentència 50-2021 d'aquest Tribunal de data 10/06/2021, dictada en la causa TSJA 0000011/2021, es va dir que, en cas d'una prova elaborada en seu judicial temps desprès d'haver-se acordat l'alta mèdica, el resultat de l'exploració del pacient pot ser diferent, però que això no impedeix que mitjançant aquesta prova es pugui determinar l'estat del pacient en un moment anterior a la vista dels informes mèdics aportats..." I seguidament la mateixa sentència 83-2021 es conclou que no es pot tenir en compte una prova diagnòstica feta temps desprès de la decisió de la CASS que no permet valorar la situació de la pacient en el moment de l'alta." I també, de forma més recent, la STSJA 27-2023, dictada en el número de rotlle TSJA-0000099/2022: "En aquestes circumstàncies, és obvi que el grau total d'invalidesa era inferior al 60% en el moment de dictar-se les resolucions impugnades, aquesta conclusió s'obté sense necessitat de cap complement de la prova pericial. En efecte, com posa de relleu la CASS, n'hi ha prou amb reduir el menyscapte per la periartritis reumatoide del 45% al 44% per obtenir una invalidesa global del 49,6%, en aplicació de la regla de Balthazard, i aquest percentatge, inferior al 50% que estableix l'article 8.1 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, no permet considerar els factors complementaris d'edat, aptituds i formació professional de la interessada. En conseqüència, fins i tot amb una mínima reducció de la invalidesa derivada de la periartritis reumatoide, que resulta obligada vist el criteri erroni en què es basa el dictamen pericial, la recurrent no pot veure reconeguda una reducció de la capacitat de guany d'almenys el 60%, això sens perjudici de que un eventual agreujament ulterior pugui donar lloc a una revisió del grau d'invalidesa." D'altra banda, si bé és cert que la LSS va establir el sistema de seguretat social andorrà inspirant-se en els principis de protecció i de solidaritat socials -de fet, el dret a la protecció de la salut i el de rebre prestacions per atendre altres necessitats personals, són drets constitucionals, reconeguts a l'article 20 de la Constitució Andorrana-, aquest sistema es fonamenta en els principis d'universalitat, unitat, solidaritat i igualtat, i també en el de legalitat. I és precisament el principi de legalitat el que obliga a reconèixer una prestació quan es produeixi el supòsit de fet legalment previst, i no abans. En el cas que ens ocupa, en l'informe de la Dra. Gálvez (folis 137 i següents de les actuacions), deixa constància que el reconeixement mèdic es va realitzar el dia 16 de setembre de 2024 -més d'un any desprès que l'exploració del Dr. VERDAGUER-, i es van apreciar unes patologies que no es van observar a l'exploració del Dr. Salamanca, sense que l'informe de la Dra. Gálvez inclogui cap referència que permeti entendre que aquestes patologies ja existien al mes de setembre de 2023 (per valoració de proves mèdiques fetes abans del mes de setembre de 2023). En conseqüència, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació presentat per la CASS, i revocar la sentència d'instància, sense perjudici que, com sigui que la CASS al seu recurs d'apel·lació no ha qüestionat que la minva que dona dret a la percepció d'una intensió d'invalidesa del grup 1 es donava ja el 16 de setembre del 2024, hagi de reconèixer la pensió des d'aquesta data. Cinquè.- Costes No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància. Decisio DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la sentència del Tribunal Unipersonal de la Batllia número 15/2025, dictada el 26 de març del 2025 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es revoca, sense perjudici que com sigui que la CASS al seu recurs d'apel·lació no ha qüestionat que la minva que dona dret a la percepció d'una intensió d'invalidesa del grup 1 es donava ja el 16 de setembre del 2024, hagi de reconèixer la pensió des d'aquesta data. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE