SENTÈNCIA 62-2025 DE 19/12/2025 Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ Data : 19/12/2025 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa Referència : TSJA.- 0000029/2025 Nig : 5300545320230000033 IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00062 SENTÈNCIA 062-2025 PARTS: Apel·lant: Sres. Maria Assumpció, Núria i Pino Representant: Sra. Zurita Advocat: Sr. Talavera Apel·lat: Sr. Pérez Representant:Sr. Tamarit Advocat: Sr. Sandoval Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Ribes Advocat Gabinet Jurídic: Sra. Castrillo Objecte: fixació límits fluvials. COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS Zurita Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2025. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació número TSJA-0000029/2025. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació processal de les Sres. Salcedo, Barba i Pino va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució del Govern núm. 358460/2022, de data 28-12-2022, que desestima el recurs interposat per les seves mandants contra la Resolució dictada pel Ministeri de Territori i Habitatge del 02-08-2022 mitjançant la qual, donant lloc a la sol·licitud núm. 2159424 prèviament efectuada pel Sr. Pérez en data 22-03-2021, es fixaren els límits oficials del "Riu Blanc d'Encamp". I en aquesta es demana que es vulgui dictar sentència contenint els següents pronunciaments: "a. Declarant no ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i, en conseqüència, anul·lant i revocant la Resolució núm. 358460/2022, de data 28 de desembre del 2022 (notificada el dia 02 de gener del 2023) desestimatòria del recurs administratiu registrat amb el núm. 9563843 interposat per les senyores Maria Assumpció, Núria i Pino, en data 29 de setembre del 2022, contra la resolució dictada pel Ministeri de Territori i Habitatge en data 02.08.2022 mitjançant la qual es fixaren els límits oficials del "Riu Blanc d'Encamp" (límit 795). b. Declarant la nul·litat de ple dret o, subsidiàriament, l'anul·labilitat, tant de la resolució dictada pel Ministeri de Territori i Habitatge en data 02 d'agost del 2022 (coneguda per les meves mandants el dia 30 d'agost del 2022) mitjançant la qual donava lloc a la sol·licitud "núm. 2159424" prèviament efectuada pel senyor Pérez en data 22 de març del 2022- es fixaren els límits oficials del "Riu Blanc d'Encamp" (límit 795), com de la Resolució núm. 358460/2022, de data 28 de desembre del 2022 (notificada el dia 02 de gener del 2023) confirmatòria d'aital acte administratiu. c. Instant el dictat d'un nou Decret de fixació del "Límit de canes" i l'"Eix" del "Riu Blanc d'Encamp", de conformitat amb el que consta grafiat a la fotografia adjuntada amb el núm. 5 a l'escrit de recurs administratiu interposat (DOCUMENT NÚM. 2 annexat al CD adjuntat a l'escrit de demanda) o, subsidiàriament, en seguiment del traçat que consta a l'informe confeccionat pel tècnic senyor Esparza (DOCUMENT NÚM. 7 annexat al CD adjuntat al mateix escrit) i que figura també a l'informe confeccionat per l'Enginyer tècnic en topografia senyor Azorin (DOCUMENT NÚM. 8 annexat al CD adjuntat al present escrit), prèvia realització dels tràmits escaients pel procediment corresponent i amb totes les garanties de publicitat, transparència, participació, objectivitat i, en definitiva, bona administració per als administrats que tinguin un interès o es vegin afectades per l'assumpte en qüestió, com és el cas de les meves mandants. d. Aturant definitivament les obres de canalització del mencionat "Riu Blanc d'Encamp" per l'anomenat camí comunal del Riu Blanc que discorre entre les parcel·les propietat de les senyores Maria Assumpció, Núria i Pino marcades amb els núm. 2, 3, 4 i 5, a l'escrit de recurs administratiu interposat (DOCUMENT NÚM. 2 annexat al CD adjuntat al present escrit). e. Condemnant al GOVERN D'ANDORRA a pagar la totalitat de les costes judicials generades per la tramitació de les presents actuacions, quedant hi incloses les derivades de la intervenció de l'advocat, la procuradora i, si escau, el perit o perits d'aquesta part, vista la claredat del supòsit plantejat i la inexcusable nul·litat de ple dret o, subsidiàriament, anul·labilitat, de la resolucions objecte de la present impugnació". 2.- En la sentència núm. 00019/2025, de data 02-04-2025, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha estimat en part la demanda, tot declarant que "la resolució de Govern núm. 3584/2022, de 28 de desembre, per la qual es confirmava la resolució dictada pel Ministeri de Territori i Habitatge el 2 d'agost del 2022, que estimava la sol·licitud presentada pel Sr. Pérez el 22 de març de 2021 i fixava els límits oficials del denominat "Riu Blanc d'Encamp", no s'ajusta a dret ni als fins que legitimen l'activitat administrativa, i per tant s'anul·la, però exclusivament en allò que fa referencia a la delimitació concreta dels límits identificats amb el núm. 795, els quals queden definits, en el tram afectat, segons el resultat de la prova pericial." 3.- En el seu escrit d'apel·lació, la representació de les Sres. Salcedo, Barba i Pino estima, en substància, que: - La sentència incorre en infracció de la Llei i de la jurisprudència de la Sala, i a l'ensems en una infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, causant d'indefensió, i a l'últim en l'error en la valoració de la prova. - En la tramitació del procediment administratiu s'ha privat a les seves mandants de la possibilitat de participar amb les degudes garanties i en peu d'igualtat amb relació amb el sol·licitant, Sr. Pérez, en l'acte de fixació dels límits oficials del Riu Blanc d'Encamp (límit 795), doncs el Govern va comunicar, abans de resoldre el recurs, a les persones interessades de la seva formulació, i contràriament les avui apel·lants no havien pogut participar en la fase prèvia de delimitació abans de que es fixés el límit 795. Se li ha causat indefensió material i per tant vulneradora del dret a la jurisdicció garantit per l'article 10 de la Constitució, i aquesta -a diferència del que sosté la sentència apel·lada- no es veu subsanada per la posterior tramitació del procediment judicial. La sentència dictada pel Tribunal a quo valida aquesta actuació i per aquesta raó ha estat dictada amb infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals. - No només s'han transgredit els drets de les seves representades ans també el de totes aquelles persones que puguin tenir interès en la correcta fixació del "límit de canes" i l'"Eix" del Riu Blanc d'Encamp. - El Tribunal s'ha substituït a l'administració competent en la matèria en haver decidit fixar els límits a partir de la prova practicada. - La sentència fixa el "límit de canes" i l'"Eix" del Riu Blanc d'Encamp en un recorregut diferent de l'històric que és aquell sobre el qual s'ha d'establir la seva delimitació. - La prova pericial practicada en la instància en mèrits de la prova IV.- SEGONA PERICIAL DE DESIGNACIÓ JUDICIAL proposada per elles, no dona resposta al que concretament es sol·licitava atès que fixa el traçat en base al camí actualment existent, és a dir canalitzat i modificat sense tenir en compte el traçat històricament existent. - la delimitació no és la del Decret del 02-08-2022 (límit 795) com ho corrobora la prova que consta en autes. 4.- El GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs d'apel·lació, tot sostenint que: - No s'ha produït cap vulneració del principi de legalitat ja que el Govern s'ha limitat a aplicar la normativa en vigor per fixar els límits del Riu Blanc d'Encamp. - Les agents han estat escoltades des del primer moment, quan van qüestionar els marges del Riu i la fixació del límit ha pogut ser impugnada amb la intervenció de tot aquell que havia pogut tenir interès. - El Govern no té cap interès en establir uns marges erronis i per això havia acceptat el resultat de la prova pericial, amb l'excepció d'un error material que demana es corregeixi. - La prova pericial admesa ha estat practicada en els termes sol·licitats. 5.- La representació processal del Sr. Pérez s'ha oposat també al recurs d'apel·lació sostenint que: - El seu mandant no té cap interès -a diferència de les avui apel·lants- en que el recorregut, canes, zones d'inundació i altres característiques del citat Riu siguin algunes concretes, sinó que ho siguin les correctes, oficials. - Els motius de l'apel·lació invocats de contrari no tenen una real, veritable, autèntica existència, sinó que expressen una disconformitat amb el contingut de la sentència. - Cap controvèrsia, com sol·licitud en relació al repetit límit havien formalitzat les agents motiu pel qual no poden al·legar exclusió de les actuacions administratives relatives a la fixació d'aquell límit a instància el seu mandant. De totes formes, en el negat supòsit que en via administrativa s'hagués produït una quelcom irregularitat aquesta hauria quedat subsanada a posteriori, en via judicial. - La prova pericial ha estat practicada en la forma proposada per l'actora. 6.- La part agent -i apel·lant- ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions, tot afegint que, l'existència d'un error en l'informe resultant de la pràctica de la prova pericial relacionat amb l'amplada del torrent i el límit de canes referit pel Govern en el seu escrit de contesta a l'apel·lació, no pot ser esmenat per aquesta resolució perquè la sentència d'instància no ha estat objecte d'apel·lació per part del Govern. El Govern i el Sr. Pérez han donat per reproduïdes les al·legacions per la seva part formulades en els escrit de contesta a l'apel·lació. 7.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- L'objecte d'aquest procés versa sobre l'examen de la legalitat de les resolucions administratives que, a petició del Sr. Pérez, van procedir a fixar els límits oficials del "Riu Blanc d'Encamp" (límit 795) en la zona que es troba a proximitat d'unes finques de la seva propietat, però també de les agents ara apel·lants. De l'examen dels escrits d'al·legacions se'n dedueix que principalment dos són les qüestions controvertides. La primera relacionada amb el procediment seguit per la delimitació i la segona, amb el fons, i que en definitiva porta sobre la concreta determinació dels límits i el traçat del Riu esmentat. Doncs bé, referent al primer aspecte i per tant sobre el procediment seguit, l'article 93 del Reglament de Construcció disposa que: "1. Per a l'assenyalament dels límits d'edificació en els marges dels rius i torrents, el comú remet la sol·licitud corresponent amb la documentació presentada al ministeri responsable de l'ordenament territorial i l'urbanisme. 2. El ministeri responsable de l'ordenament territorial i l'urbanisme assenyala els límits d'edificació en els marges del riu o torrent i els reenvia al comú perquè ho comuniqui al sol·licitant. 3. Les alineacions de vials que són competència del Govern són descarregables des de les aplicacions informàtiques del Govern. La presentació d'una sol·licitud urbanística o de construcció que confronti amb un vial de competència del Govern o l'afecti pressuposa que el tècnic autor del projecte té l'obligació de comprovar les alineacions de vials que figuren a les aplicacions informàtiques del Govern, i és responsable de la conformitat del projecte amb les alineacions esmentades en la data de la presentació de la sol·licitud urbanística o de construcció." Així que efectivament en aplicació d'aquest precepte s'ha de considerar que l'administració comunal i el Govern han seguit el procediment establert doncs la petició del Sr. Pérez va ser tramesa pel Comú d'Encamp al Ministeri d'Ordenament Territorial i Urbanisme, el qual, a la vista dels antecedents de què disposava, va fixar els límits oficials del Riu Blanc d'Encamp que ara s'impugnen. Tanmateix, és veritat, que com ja vam dir en la sentència citada per les parts núm. 20-2021 dictada en data 19-02-2021 en el rotlle TSJA 000019/2020 el Reglament no preveu cap tràmit de publicitat ni d'informació pública. Ara bé, a diferència d'aquell supòsit en que no hi havia altres interessats que el propi sol·licitant, en aquest cas l'examen del plànol que constitueix la Resolució de límits de Riu (Límit núm. 795) ja permet deduir que més enllà de les pròpies demandants i del Sr. Pérez hi haurien tercers que no han estat part del present procés i que podrien tenir eventualment un interès en l'objecte del present litigi. Per tant aquí -en absència de publicitat i informació pública- era preceptiva almenys la comunicació a les persones interessades, com així ho disposa l'article 118 del Codi de l'administració del 29-03-1989 en vigor a la data de la sol·licitud efectuada pel Sr. Pérez que deia: "Si durant la instrucció d'un procediment que no hagi gaudit de la publicitat en forma legal, s'adverteix l'existència d'interessats que ostentin drets que puguin resultar directament afectats per la resolució i que no hagin comparegut en el procediment, es comunicarà a aquestes persones la tramitació de l'expedient." El tot evidentment de forma prèvia a dictar-se la resolució i als efectes d'evitar una indefensió material, i no merament formal, respecte tots aquells interessats que ostenten drets i que poden resultar directament afectats per la resolució administrativa. De manera que no havent-se fet així el recurs d'apel·lació ha de prosperar i la sentència apel·lada s'ha de revocar, tot devent-se declarar l'anul·labilitat de les resolucions impugnades en haver-se omès de forma prèvia al dictat de la Resolució de límits impugnada la formalitat prevista a l'article 118 del Codi de l'administració, essent aquesta necessària perquè l'acte pogués assolir el seu fi. Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Decisio DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat per les Sres. Salcedo, Barba i Pino GRAU. Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions impugnades en la instància no són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, anul·lar-les tot ordenant la retroacció al moment anterior al dictat de la Resolució de límits de Riu núm. 795 perquè de forma prèvia a la resolució de la sol·licitud del Sr. Pérez el Govern comuniqui la tramitació de l'expedient a tots els interessats que ostentin drets que puguin resultar directament afectats per la resolució -incloses les apel·lants-. Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE