SENTÈNCIA Resum I.A. En la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, el tribunal revisa l'apel·lació presentada per Arnau contra Benítez sobre la declaració d'usucapió del pis 4-B i la plaça d'aparcament 9 a l'Av. Sant Antoni, 71, La Massana. La sentència de primera instància havia desestimado la demanda per manca de prova suficient de possessió a títol d'amo, però l'apel·lació argumenta que els pagaments regulars a la comunitat de propietaris i als serveis locals, juntament amb la falta de conflictes o reclames contra Arnau, demostren una possessió pública, pacífica i ininterrompuda des de 1978. El tribunal avala aquesta prova, declara Arnau propietari dels immobles, ordena l'emissió dels títols de propietat i decideix no imposar costos processals a cap de les parts, tenint en compte que Benítez no ha estat localitzat. Sentència Magistrats Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones SENTÈNCIA 000159-2025 DE 08/10/2025 Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES Data : 08/10/2025 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil Referència : TSJC.- 0000057/2025 Nig : 5300542120240000320 IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00159 SENTÈNCIA 000159/2025 PARTS: Apel·lant: Sr. Arnau Representant: Sra. Talavera Advocat: Sr. Martin Apel·lat: Sr. Benítez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Jaume TOR PORTA Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE Sr. Carles CRUZ MORATONES OBJECTE: Usucapió. La possessió a títol d'amo. Valoració judicial de la prova practicada. Rebel·lia de la part defenent. Andorra la Vella, el 8 d'octubre del 2025 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El 09/02/2024, la part apel·lant va interposar una demanda a tramitar pel procediment ordinari en exercici de l'acció declarativa d'usucapió, en què sol·licitava que : "(...) dicti sentència declarant la propietat del meu mandant respecte de la finca descrita mitjançant usucapió." 2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 10/02/2025 amb la següent part decisòria : "Desestimar íntegrament la demanda interposada per la part agent Sr. Arnau contra el Sr. Benítez, en rebel·lia processal, tot condemnant el primer a pagar al segona les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència." 3.- Per edicte publicat al BOPA en data 28/05/2025, es va emplaçar la part apel·lada a fi que presentés les al·legacions al recurs que estimés oportunes, i aquest no ho ha fet en el termini concedit. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present procediment, la part agent exercita una acció declarativa de domini per usucapió de la possessió pública, pacífica, ininterrompuda i en concepte de propietari, per més de trenta anys (Usatge Omnes causae), concretament des del 1978 de les unitats immobiliàries pis 4-B i plaça aparcament 9 situats a l'Av. Sant Antoni, 71, La Massana. El defenent s'ha situat en posició de rebel·lia processal en no haver pogut ser localitzat i haver de fer-se la citació a termini de manera edictal. La sentència d'instància considera que no ha estat suficientment acreditada aquella possessió a la vista de la prova documental (exclusivament) que va proposar la part agent. Contra tal decisió s'alça aquesta part. SEGON.- Valoració de la prova La part agent sustenta la pretesa qualitat de propietària per usucapió de 30 anys de l'usatge "ommes causae" (usatge 156) que després va passar a la Constitució segona del títol del llibre setè de les Constitucions i altres drets de Catalunya que preveu la usucapió dels immobles per la seva sola possessió, respecte de la qual en la Sentència de 29/06/2017 en el rotlle TSJC 247/2015 indicàvem: "Com es sabut aquesta forma d'adquisició requereix una possessió pública, pacífica, ininterrompuda durant trenta anys (usatge Omnes causae)... Aquests elements són els que havia d'acreditar concurrents el Sr. X per poder adquirir per usucapió. Cal tenir present que la possessió ha de ser a títol d'amo, havent-se de descartar la del precarista (D.43-26,1) ni la merament tolerada (D.41-2,41) ni que sigui una possessió per gestió d'interessos aliens (Codi 7-39.7-6). També ha de ser pública perquè la clandestina ni es qualifica de possessió (D 41-2,6) perquè cal que exterioritzi el ius possessionis. Finalment, la possessió durant aquests trenta anys ha de ser ininterrompuda..." Posteriorment hem reiterat la mateixa fonamentació (com la STSJC 287/2021 o la més recent STSJC 200/2024). Així doncs el motiu del recurs es centra en impugnar la valoració de la prova practicada. Con ja dèiem en la nostra STSJC 282/2023, ".... abans d'abordar l'anàlisi dels motius de recurs que es plantegen en aquest apartat, cal recordar que el nostre dret processal ha adoptat el sistema de la lliure valoració de la prova com a criteri rector general, al marge d'algunes excepcions on la Llei contempla un sistema de valoració taxada (ens referim essencialment a l'admissió de fets perjudicials en l'interrogatori de part -art. 196.1 CPC- i dels documents públics respecte del fet, acte o estat de les coses que documenten -art. 231 CPC-). Això implica que els òrgans judicials, en l'exercici de la seva funció jurisdiccional, han de formar la seva convicció sobre els fets controvertits mitjançant una apreciació racional, motivada i conforme a les regles de la lògica, l'experiència i el principi de la sana crítica, erigint-se la motivació com el mecanisme de control de la qualitat del judici de valoració realitzat (article 10 de la Constitució d'Andorra i article 6 del CEDH)." En el present cas, la prova ha estat perfectament analitzada de manera individual per cada document i, per aquesta raó, hem de rebutjar tota la consideració de la recurrent de que la valoració de la prova ha estat arbitrària i irracional, contrària a la realitat o descontextualitzada. Altra cosa és que la part pugui estar en desacord amb la valoració judicial, la qual ve insaculada d'una imparcialitat que li és sempre exigida i que no es veu condicionada pels interessos de les parts. TERCER.- La possessió a títol d'amo La sentència d'instància considera insuficient la prova documental aportada per acreditar la possessió "a títol d'amo" perquè ho és fraccionada en el temps amb puntuals aportacions d'alguns anys concrets (malgrat el temps transcorregut des de 1978) o que és insuficient per no resultar amb la contundència necessària per atribuir-li una possessió pública ininterrompuda en concepte d'amo (o propietari) per aconseguir el domini per prescripció adquisitiva. I encara més en la titularitat d'un be immoble que ha de generar un reguitzell de constatacions d'aquella possessió en tants anys. Recordem que aquesta possessió a títol d'amo va més enllà de l'aspecte subjectiu del posseïdor de voler actuar com a tal davant dels demés (persones, entitats i institucions) sinó que cal un element objectiu o extern que permeti qualificar la seva possessió com a pública i de manera inequívoca davant de tothom, en especial, davant el mateix titular del dret anterior en el temps (veure STSJC 18/12/2001 repertori 1645). D'aquí que calgui excloure la possessió clandestina o la simplement tolerada (deixar-ho passar, sense consentir-ho expressament, segons l'IEC) pel titular del dret de propietat. A tall d'exemple i sense ànim exhaustiu, podem apuntar que cal excloure les possessions com un dret obligacional en el cas de comodat o les d'un arrendament o un dret real d'ús (llevat de que s'hagi exterioritzat en un moment posterior una inversió o interversió del concepte possessori, segons la doctrina continguda en els Fonaments de Dret Andorrà, volum IV, capítol 4, pàg 155). Tampoc la mera residència en un immoble pot ser determinant perquè no és una cosa que sigui exclusiva dels propietaris, com tampoc el fet de posseir les claus ni tampoc pagar els rebuts d'impostos entesos a nom dels anteriors propietaris; ni tampoc la cessió gratuïta a un fill/a o un familiar o amic per establir el domicili conjugal encara que aquest hi realitzi obres de reforma. Per contra, podria ser rellevant el fet de la possessió desenvolupada per una persona que es dona d'alta al cadastre immobiliari, paga els tributs que recauen sobre l'immoble i percep rendes com a arrendador. També podria ser rellevant per la possessió ad usucapionem les reclamacions administratives i judicials fetes pel posseïdor per causa dels danys causats a la finca arran d'obres en els immobles confrontants. En definitiva, el que resulta transcendent és que s'exercitin facultats pròpies d'aquell dret que es pretén adquirir sigui el de propietat o de qualsevol dret real possessori. La mera detenció no permet usucapir. Aquest exigeix un estàndard exigent de prova en cada cas concret i atenent a totes les circumstàncies concurrents al llarg dels trenta anys precedents a la interpel·lació judicial. La prova practicada si bé no es pot considerar exhaustiva i abundant per dur al convenciment de que l'agent (i abans els seus pares) han mantingut la possessió de les unitats immobiliàries esmentades de manera ininterrompuda, pacífica, pública i a títol d'amo, sí que hem de concloure que ha estat suficient als fins de l'acció exercitada. En efecte, la part agent s'ha centrat en dos extrems que ha estimat essencials: els pagaments fets a la comunitat de propietaris i abans a la ORG_0 i, per altra banda, els pagaments dels impostos de la propietat i dels serveis comunals amb el Comú de La Massana. Si bé les documentals sobre cada extrem no tenen la continuïtat en els anys i resulten de forma fragmentada, si esdevenen suficients atès que ja des del 1979 consta que va començar a pagar la posseïdora les despeses de comunitat amb la constructora inicial. Posteriorment, ja es van fer amb l'administració de finques que duia la gestió de la Comunitat la qual expressament ha certificat per escrit (document 8) que l'agent sempre ha pagat les despeses de comunitat d'aquestes unitats immobiliàries. També ajuden al convenciment el fet que el defenent titular administratiu del negoci de ORG_0 no hagi estat localitzat, ni que consti a l'administració cap litigi o reclamació sobre el pagament o les convocatòries comunitàries així com els anys transcorreguts que sempre dificulten l'aportació documental o les proves personals per raons òbvies, que en aquest cas es remuntarien a l'any 1994 com a mínim. I el mateix cal dir respecte els pagaments fets al Comú que si bé es remunten a l'any 1999 el més antic, dins el context que ja hem dit amb la ORG_1, ens ajuden a conformar el nostre convenciment. Així doncs, hem de concloure que la prova ha estat suficient i que la demanda ha de ser estimada de manera íntegra, sense fer pronunciament sobre costes en no haver-hi part contrària. QUART.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada, d'acord amb el primer incís de l'article 354.2 del CPC i en no haver part contrària. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10/02/2025, que revoquem i declarem la propietat de l'apel·lant del pis 4-B i de la plaça d'aparcament 9 situat a l'Av. Sant Antoni, 71, de La Massana, en favor del Sr. Arnau i condemnem al Sr. Benítez ha atorgar els títols de propietat corresponents, i en substitució d'ell en cas de no ser localitzat, la Batllia haurà de fer-ho en el seu nom. SEGON.- No fem pronunciament de costes en cap de les dues instàncies. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE