SENTÈNCIA 26-2024 PARTS: Apel·lant: Sr. ORG_0 Advocada: Sra. Bonet Apel·lat: MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: Magistrats: Sr. Yves PICOD Sr. Vincent ANIERE Sr. Jaume TOR PORTA Andorra la Vella, a set de novembre de sos mil vint-i-quatre.. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 19 de juny del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i amb accés a casa habitada, un delicte major de cessió continuada de droga tòxica cànnabis a menors d'edat i un delicte major d'apropiació indeguda, així com per unes contravencions penals; continuada de consum en grup de producte estupefaent marihuana i de possessió de marihuana. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves PICOD. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: Per sentència de data 28 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 6000035/2017, el Tribunal de Corts, condemnà a l'acusat ORG_0, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i amb accés a casa habitada, d'un delicte major de cessió continuada de droga tòxica cànnabis a menors d'edat i d'un delicte major d'apropiació indeguda, i d'una contravenció penal continuada de consum en grup de producte estupefaent marihuana i d'una altra contravenció penal de possessió de marihuana, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal: "- Pel primer delicte major, a la pena de DOS (2) ANYS DE PRESÓ, - Pel segon delicte major, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ, - Pel tercer delicte major, a la pena de TRES (3) MESOS DE PRESÓ. - Per les dues contravencions penals, a les penes de MULTA DE TRES-CENTS EUROS per cadascuna d'elles. Així mateix se'l condemnà, juntament al co-inculpat Escudero, al pagament de les despeses processals que li corresponguin. En concepte de responsabilitat civil, es condemnà a ORG_0, a indemnitzar: - Conde en la suma de DOS-CENTS NOU EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS (209,95 EUR); - Duque en la quantia de SIS-CENTS TRENTA-NOU EUROS (639 EUR); - F.F.D.J.S. la suma de CENT NORANTA EUROS (190 EUR); - Yuste la quantia de DOS-CENTS VUITANTA EUROS (280 EUR). - amb els interessos legals corresponents. S'acordà tanmateix el comís i destrucció del producte estupefaent i grinders intervinguts a ORG_0". II.- RESULTANT: La Sentència es recolza en els següents fets provats: "Entre els mesos de setembre a novembre del 2014. ORG_0, consumidor habitual de marihuana, es relacionà amb els menors xxx. nascut el xxx i xxx, nascut el xxx. Durant aquest període els proporcionà, en dues ocasions, producte estupefaent marihuana que consumiren conjuntament en el domicili de Plaza; en una tercera ocasió lliurà així mateix al menor xxx uns grams de marihuana que el menor consumí de manera privada. Tanmateix, durant el mateix període ORG_0 oferí a xxx canviar-li una consola de jocs Canals i dos comandaments d'un valor de 385,90 EUR, així com un joc de propietat de xxx per una Play Station IV; el menor hi accedí remetent el material descrit a en Plaza, el qual no li donà mai la consola Play Station IV com havien convingut. Altrament, en les mateixes dates, ORG_0 demanà a xxx. que li deixés el seu telèfon mòbil marca Iphone 5 amb número d'IMEI xxx, d'un valor de 639 EUR, comprometent-se a retornar-li l'endemà; el menor hi accedí venent seguidament Plaza el telèfon a la Sra. Yuste per un import de 280 EUR que es va quedar. La Sra. M. mai va poder fer ús del mòbil indicat en no disposar del codi corresponent. Així mateix, a principis d'octubre de 2.014, el processat Plaza feu amistat amb Tamarit, nascut el xxx, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, instal·lant-se un parell de dies al domicili d'aquest darrer, radicat a l'Av. XXXX núm. xxx, d'Andorra la Vella, temps durant el qual ambdós compartiren diverses cigarretes de marihuana, aportant aquest producte el processat Plaza Posteriorment, Plaza es traslladà al Carrer Sant Salvador núm. xxx, d'Andorra la Vella, a una habitació que llogà a Salamanca En dit lloc, entre els mesos de novembre de 2,014 i desembre de 2.014, consumí en diverses ocasions producte estupefaent marihuana juntament amb la seva parella C.L.B. i Tamarit Durant la tarda del 22 de novembre de 2.014, i després de consumir tots tres conjuntament, diverses cigarretes de marihuana a l'habitació ans citada, el processat Plaza agafà, sense el consentiment de Plaza, les claus del domicili d'aquest darrer, de sobre la tauleta on aquell les havia deixat. Coneixedor que els pares i familiars de Plaza eren fora del país, Plaza es dirigí al domicili de Plaza on accedí, mitjançant les claus esmentades. Al lloc havia citat a F.F.D.J.S. al que digué que era el seu domicili, oferint-li la compra de dos televisors que s'hi trobaven: un de petit marca Philips d'un valor de 209,95EUR i un altre de gran de la marca LG 50" d'un valor de 502,95 EUR. F. adquirí i s'endugué el televisor gran a canvi de 100EUR i un telèfon mòbil, rèplica d'un Samsung S5 quin valor fixaren de mutu acord en 90 EUR. Plaza s'endugué el televisor petit al que donà una destinació que no ha restat acreditada El progenitor d'Escudero, el Sr. Conde va poder recuperar el televisor marca LG 50", no així el més petit. Realitzada una perquisició al domicili del processat Plaza, agents del Servei de Policia incautaren 2 grams de marihuana, així com dos grinders, paper d'embolicar cigarretes, i una Canals" Canals.- RESULTANT: Notificada la sentència a ORG_0 el dia 4 d'abril del 2024, el lletrat per ell designat Sr. Morillo interposà recurs d'audiència contra la mateixa, demanant que es celebri la corresponent vista oral del referit recurs i mentrestant s'acordi la suspensió de l'execució d'aquella i la llibertat del seu defensat. IV.- RESULTANT: Per sentència de data 19 de juny de 2024 el Tribunal de Corts decideix: "Condemnar a l'acusat ORG_0 com a responsable penalment, en concepte d'autor, d'un delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i amb accés a casa habitada, d'un delicte major de cessió continuada de droga tòxica cànnabis a menors d'edat i d'un delicte major d'apropiació indeguda, i d'una contravenció penal continuada de consum en grup de producte estupefaent marihuana i d'una altra contravenció penal de possessió de marihuana, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal : - Pel delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i amb accés a casa habitada, a la pena de DOS (2) ANYS DE PRESÓ; - Pel delicte major de cessió continuada de droga tòxica cànnabis a menors d'edat, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ i MULTA en la quantia de CINC-CENTS EUROS (500 EUR); - Pel delicte major d'apropiació indeguda, a la pena de TRES (3) MESOS DE PRESÓ; - Per la contravenció penal continuada de consum en grup de producte estupefaent marihuana, a la pena de MULTA en la quantia de TRES-CENTS EUROS (300 EUR); - Per la contravenció penal de possessió de marihuana, a la pena de MULTA en la quantia de TRES-CENTS EUROS (300 EUR). Condemnar al processat al pagament de les despeses processals que li corresponguin, incloses les del present recurs d'audiència. En concepte de responsabilitat civil, condemnen a ORG_0, a pagar : -J.C.F., la suma de DOS-CENTS NOU EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS (209,95 EUR); -A.E.P.H. la quantia de SIS-CENTS TRENTA-NOU EUROS (639 EUR); -F.F.D.J.S., la suma de CENT NORANTA EUROS (190 EUR); -J.M.H. la quantia de DOS-CENTS VUITANTA EUROS (280 EUR). Acordem el comís i destrucció del producte estupefaent i grinders intervinguts a Plaza". V.- RESULTANT: La representació lletrada de ORG_0 formula recurs d'apel·lació contra la referida resolució argumentant 3 principals motius: Vulneració del dret fonamental a un jutge imparcial per quan el magistrat Sr. Luís ja va formar part del tribunal que va dictar la primera sentència (en rebel·lia), i considera per tant, que no podia formar part de la sentència objecte del present recurs. Vulneració del dret a la defensa, l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 23-4-2024 d'inadmissió de prova, deixa al seu defensat amb una posició d'indefensió total. Demana la compareixença dels testimonis proposats al judici d'audiència. Al·lega a més, que no queda acreditat ni existeixen elements amb abast per conformar el delicte major de cessió de droga tòxica a menors ni tampoc el delicte de furt amb claus de possessió il·legítima i amb accés a casa habitada, així com el delicte d'apropiació indeguda. Sol·licita l'avui recurrent la nul·litat de la sentència objecte de recurs i la declaració d'absolució pel seu defensat de tots els delictes dels que venia acusat excepte de la contravenció penal de consum i possessió de marihuana. Anteriorment a la vista ORG_0 en data 26 d'agost de 2024, designa como defensora en la seva causa a la lletrada Sra. Bonet. La Sra. Bonet indica el dia del judici oral que renuncia a sol·licitar la nul·litat per vulneració del dret a un jutge imparcial al·legat en el escrit, però manté les altres peticions del precedent advocat, sobretot en quant a l'absència de contradicció en quant als testimonis. Afegeix sobretot una petició subsidiària a fi de baixar les penes. VI.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal sol·licita la confirmació, contestant punt per punt a l'escrit. Indica oralment que la presó condicional no és possible, les penes acumulades amb penes mínimes superant 5 anys de presó. Estima que les peticions que no figuren en l'escrit són extemporànies Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET DENEGACIÓ ANTERIOR DE LES PROVES. I.- CONSIDERANT: Per aute d'aquesta sala de data 5 de setembre de 2024, les proves sol·licitades per la defensa van ser denegades. En el seu aute del 5 de setembre de 2024, la sala penal indica: "Pel que fa a l'acceptació de la prova proposada per la part apel·lant, l'article 201.2 del Codi de procediment penal disposa que: "Només poden proposar-se les proves que se sol·licitin i que: - No hagi estat possible proposar en primera instància. -Hagin estat improcedentment denegades, tot i haver estar proposades. - S'hagin admès i no s'hagin practicat per causes no atribuïdes al Recurrent. Nogensmenys, excepcionalment, el tribunal pot, si ho considera transcendent per a la resolució de la causa, acordar (...) la pràctica d'aquelles altres proves que consideri necessàries, sempre les hagi sol·licitat almenys una part" La prova proposada per la defensa del Sr. Plaza en aquesta alçada, ja va ser prèviament proposada en el marc del recurs d'audiència i la mateixa va ser procedentment denegada per Aute del Tribunal de Corts de data 23.04.2024, en base a uns motius que la Sala comparteix plenament. Efectivament, tal i com indica tanmateix el Ministeri Fiscal en el seu escrit de contesta al recurs, la finalitat del recurs d'audiència és donar a la persona condemnada en rebel·lia, l'oportunitat d'exposar la seva versió dels fets, a fi d'evitar ser condemnada de manera ferma i definitiva sense que el tribunal l'hagi escoltat. Aquest mecanisme no implica però, tornar a celebrar un judici nou, com pretén la part recurrent, i repetir tota la prova ja practicada en el seu dia o fins i tot practicar-ne de nova, mai abans proposada, ja que en cas contrari, se situaria al rebel en una posició privilegiada respecte dels altres condemnats, doncs una volta practicada la vista i coneguda la sentència, el condemnat en rebel·lia podria proposar noves proves o demanar la repetició d'altres segons el seu interès, quan els altres condemnats en presència disposen només del recurs d'apel·lació i de la possibilitat de demanar prova dins dels límits de l'article 201.2 del CPP ans citat. Per tant, la pràctica de prova altra que la declaració del condemnat en rebel·lia, ha de ser, en el marc del recurs d'audiència, excepcional i reservada a aquells casos en que, com indica el Tribunal de Corts, resultin necessàries per la concurrència d'altres circumstàncies o variables no conegudes o valorades a la data del judici oral en que el recurrent en audiència es situà en contumàcia, i que única i exclusivament al sol·licitant de la seva nova pràctica li correspon evidenciar proactivament per davant del Tribunal. En el present cas, les testificals dels Srs. F.J.F.D.J.S. i C.L.B. ja foren practicades amb plenes garanties de contradicció, en presència i amb participació de la defensa del Sr. Plaza, en el judici oral celebrat davant el Tribunal de Corts el dia 23 d'octubre de 2017, on el Sr. Plaza no va comparèixer malgrat haver estat degudament citat. Respecte a les testificals dels Srs. L.A.D.S. i M.B., aquests no van comparèixer a la vista oral del dia 23 d'octubre de 2017, renunciant la defensa a la testifical per ella proposada, en el mateix acte de la vista oral. Amb relació a la testifical de la Sra. S.J.D.L., aquesta no fou proposada en el moment processal oportú mitjançant l'escrit de qualificació provisional de la defensa, havent-se de rellevar que el lletrat Sr. Morillo en el seu escrit de recurs d'audiència, no aportà cap element que en permetés valorar la pertinença ni idoneïtat, així com tampoc justificà els motius pel quals dita prova no es va poder proposar en el moment processal corresponent. Aquesta impossibilitat no es desprèn tampoc del recurs interposat davant d'aquest Tribunal, on s'indica simplement que la testifical de la Sra. D.L. s'interessa per ser coneixedora de la situació personal del Sr. Plaza al moment dels fets, situació sobre la que d'altra part, val a dir, podia perfectament informar al Tribunal el mateix condemnat en rebel·lia. Per tant, aplicant les anteriors apreciacions al present cas, i havent estat tota la prova proposada, procedentment denegada pel Tribunal de Corts en el seu aute de data 23.04.2024, no procedeix l'admissió de les proves demanades per la defensa de R.E. C.D.S., en no concórrer cap del supòsits previstos a l'article 201.2 del Codi de Procediment Penal." VALORACIÓ DE LA PROVA Context de valoració respecte del principi de contradicció. II.- CONSIDERANT: A títol previ i general, per apreciar la valoració de les proves, convé formular el context processal d'aquestes. Com ho manifesta molt clarament el Ministeri Fiscal, el recurs d'audiència no és un mecanisme d'apel·lació o alçada: és un instrument processal per, en la mateixa primera instància, el mateix tribunal que ha conegut de la causa originàriament i ha dictat la sentència inicial en rebel·lia practiqui la prova personal de declaració de l'inculpat rebel, per perfeccionar o completar la prova ja practicada a la vista oral originària. Es tracta només d'un mecanisme que permet a l'inculpat contumaç- el qual s'ha sostret voluntàriament de l'acció de la justícia - evitar que la sentència sigui ferma sense que hagi estat escoltat pel tribunal a quo. Per tant, no pot pretendre desprès el rebel no haver pogut ser confrontat amb els testimonis a la vista oral anterior a fi de denegar el caràcter contradictori de les acusacions. Cal prendre en compte que és ell mateix que va crear aquest obstacle processal, per aplicació de l'adagi nemo auditur propriam turpitudinem allegans. En cas contrari, existiria una prima a la mala fe processal, totalment contrària a la regla moral. En efecte, el rebel es trobaria en una millor situació que el processat no rebel que compareix a la vista oral, el que seria profundament incoherent i injust. En aquest sentit, la prova practicada a la vista oral originària celebrada el 23 d'octubre del 2017 i el 8 de gener del 2018, ho fou en constant presència de la representació lletrada del Sr. Plaza, podent la defensa en aquella vista formular totes les preguntes que considerà oportunes, de manera contradictòria. Cessió de droga a menors. Canals.- CONSIDERANT: El Tribunal de Corts realitza una valoració de la prova molt coherent, sense que la versió el Sr. Plaza, plena de contradiccions, pugui convèncer de cap manera. El recurrent va admetre el consum en grup del producte estupefaent marihuana, en la seva manifestació efectuada a la vista del recurs d'audiència, explicant que cadascun dels que consumien ho feien de forma privada dins de l'habitació: el Tribunal de Corts qualifica lògicament de "totalment inconsistent i absurda" aquesta declaració de ORG_0, i més encara quan abans havia reconegut la presència conjunta al seu domicili de dits consumidors. Sobretot la cessió als menors i el consum en la seva presència, han estat plenament reconeguts per ells mateixos, precisant les circumstàncies i la manera en què es produí, sense que quedi acreditada l'existència per part dels menors d'alguna animadversió o motiu de venjança vers a C.D.S.. És evident que la pretesa enemistat de l'àvia d'un dels menors a l'acusat, és un mer intent de justificació de Plaza, no provat de ninguna manera. En primer lloc, el propi menor xxx - el qual tenia 14 anys a la data dels fets - confirmà, durant la instrucció, que "fumaron juntos y se llevo algun trozo [de droga] que R. le regalo de lo que sobró, que se lo dio en su casa y que el trozo era de grande como media esfera de reloj. [...] Que en total fue cuatro veces a casa de R. y solo en dos ocasiones fumó un cigarrillo de marihuana compartido con R.". En segon lloc, xxx - el qual tenia uns 16 anys a la data dels fets - declarà a la sessió de la vista oral del 8 de gener del 2018 que tant ell com el menor xxx havien consumit droga a casa del Sr. Plaza i que fou aquest qui els hi donà la droga "ell i el seu tiet han consumit a casa, anaven a casa a jugar a la Play i un dia els hi va oferir a tots dos de fumar. Mai els va vendre droga. Això va passar en un parell d'ocasions més o menys, va ser la mateixa setmana, potser 2 o 3 vegades, a l'any 2014. Ell estava amb el seu tiet, el R., i el Sr. Plaza els va oferir droga a tots dos". Són versions totalment coincidents les dels menors a la data dels fets xxx i xxx. A més, venen corroborades per altres elements probatoris o indicis. Així, el Sr. Tamarit va declarar en seu policial que, en un moment en què el Sr. Plaza va haver de pernoctar a casa seva, portava una "caixa de sabates amb marihuana, xibatos segurament preparats per vendre i una bàscula. D'aquesta marihuana me'n oferia habitualment". Afegeix que "sobre la marihuana he de dir que sempre me l'oferia el R., tant a mi com a la seva parella i mai em va cobrar res". Per últim, i en relació amb el menor xxx, afirmà que "també he de dir que estant a casa de R. he vist en vàries ocasions com aquest venia xibatos de marihuana a un noi menor d'edat, un tal xxx, el qual també va consumir algun porro". Confirmà aquest relat en la seva declaració judicial, reiterant que el Sr. Plaza va anar a portar a casa seva "una caixa de sabates amb marihuana, xibatos segurament per vendre i una bàscula. Dita marihuana li oferia al compareixen amb porros ja fets i que fumaven junts [...]", afegint que "mai li ha cobrat res pels porros que li passava". En relació amb el menor xxx, afirmà que "estant a casa de R. ha vist en vàries ocasions com aquest darrer venia xibatos de marihuana a un noi menor d'edat, un tal Rafa, el qual també va consumir algun porro". Per la seva part, la Sra. Duque va relatar "el R. creu que portava la droga a casa seva i fumaven tots junts. D'això se'n va assabentar desprès perquè un dia en arribar a casa feia pudor. El seu fill no tenia diner". Suposa que "R. convidava els nens, el seu fill, el seu net i algunes nenes que venien de l'escola". En fi, el Sr. J.M.G.B. va declarar i reiterar judicialment que el menor xxx havia estat a casa de Plaza en dues o tres ocasions, tancant-se a l'habitació de Plaza per jugar a la videoconsola, sabent que tenien una gran diferència d'edat i que aquesta declaració coincideix amb les anteriors dels menors. En aquest sentit, la declaració prestada pel Sr. Plaza a la vista oral del recurs d'audiència fou "inconsistent i incongruent", com bé indica la sentència impugnada: és totalment inversemblant la seva versió de que cadascú consumia la seva droga de forma privada a la seva habitació. Aquesta versió també és contradictòria amb les seves declaracions on ha reconegut el consum conjunt així com amb les seves versions anteriors durant la instrucció quan declarà que "en Rafael mai ha anat a casa seva i menys a la seva habitació". Va negar totalment que el menor hagi anat a la seva habitació. Per tant, la sentència recorreguda va efectuar una valoració totalment correcta de la prova, concloent que Plaza va proporcionar en varies ocasions droga cànnabis a menors d'edat. Furt amb Claus de possessió il·legítima i en casa habitada. IV.- CONSIDERANT: Pel que fa al furt dels televisors que estaven al domicili del Sr. Conde, al qual Plaza accedí amb les claus que sostragué al Sr. Tamarit, tots els testimonis tant en fase d'instrucció com al judici oral foren precisos i no equívocs. Coincideixen tots a dir que Plaza agafà sense el seu consentiment les claus que Plaza havia deixat al domicili de Plaza, per desplaçar-se a casa del Sr. J.Plaza i vendre un televisor al Sr. F., fent-se passar per habitant de la casa i propietari del televisor. Efectivament, el propi Escudero declara que havia deixat les claus un moment a una tauleta i que desprès de marxar i tornar ja no hi eren. Aquesta versió ve corroborada pel Sr. J.Plaza: afirmà a la vista oral que "el seu fill A. va trucar perquè havia perdut les claus". També la Sra. L. confirmà que "se que l'A. va perdre les claus de casa", no que li hagi deixat a Plaza, accedint a aquesta aprofitant que les persones que hi vivien estaven fora en aquella època. En canvi, el Sr. Plaza va acumular les contradiccions en les seves temptatives d'explicacions. Així, el Sr. Plaza declarà davant el batlle instructor que "no coneix a cap persona que es digui F.F., que no entén com aquest pot dir que el compareixent li va ajudar a despenjar el televisor", "que mai havia quedat amb F. per internet per la compra d'un telèfon mòbil", "que no coneix al Sr. F.", "que fins a les 20 hores no es va moure del domicili". Però a la vista oral, canvia completament la seva versió: afirma que efectivament coneixia el Sr. F. i que sí li havia donat la televisió, però diu que sempre va ser amb el consentiment i coneixement de Plaza i informant degudament al Sr. F. que es tractava del domicili i televisor d'un tercer, sense aparentar que fos casa seva. Aquesta nova versió fonamentada bàsicament en el consentiment suposat del Sr. Escudero, només contradiu frontalment la seva declaració judicial prestada en fase d'instrucció, segons la qual ell no era ni havia estat mai a casa del Sr. Plaza ni coneixia F., així com la prova practicada al judici oral. La seva declaració està feta amb mala fe, totalment contradita per tots els testimonis que van declarar en el judici oral, i especialment pel comprador del televisor, que va reconèixer a Plaza, el que li explicà que allà era el seu domicili i que el compartia amb persones properes a ell. Apropiació indeguda. V.- CONSIDERANT: Plaza ha explicat que el mòbil Iphone 5 del senyor S. que va vendre no li va donar aquest, sinó que va ser la seva àvia, la senyora Duque, cosa totalment diferent al que van manifestar els senyors R. i A. en fase d'instrucció i també al judici oral. Sempre s'havia dit i mantingut que aquest mòbil li havia estat lliurat pel senyor R.S. momentàniament i que Plaza no li va tornar quan li va demanar al dia següent, cosa que va venir a corroborar també el senyor I.Escudero en la declaració per ell prestada en el judici oral. En realitat, el senyor S. va deixar el mòbil a Plaza i aquest no li retornà i el va vendre, comportant-se com si fos propietari, tot i que manté que ho va fer com a intermediari i que així ho informà a la compradora, la qual desmenteix totalment aquesta versió. Així, el recurrent va comportar-se com si el mòbil li pertanyés, manifestant, així mateix, la compradora que va contactar de nou amb ell, perquè el mòbil no funcionava i no tenia el codi, dient-li, a més, que no li havia entregat el carregador i que hi havien fotos de menors d'edat, el que feia entreveure que podia provenir d'una tercera persona. En conclusió, és molt evident que Plaza va vendre el telèfon com si fos el seu legítim propietari per apropiar-se dels diners obtinguts amb la venta. VI.- CONSIDERANT: Segons l'article 213 del Codi penal, aplicat pel Tribunal de Corts en els fets d'autes, "El qui, amb ànim de lucre i en perjudici d'altri, s'apropiï o distregui diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l'obligació de lliurar-los o retornar-los, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l'estafa o amb la pena prevista per a l'estafa qualificada si hi concorre algun dels supòsits prevists als apartats e) o f) del punt 1 de l'article 209.". Però, segons l'article 482.4 del mateix codi, "El qui cometi apropiació indeguda o administració deslleial per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa de fins al doble del valor de la cosa o del perjudici ocasionat." En els fets d'autes, resulta que no queda acreditat que l'apropiació indeguda sigui superior a 600 euros, el que té incidència en la qualificació penal. La sentència va prendre el valor de venta d'un Iphone 5 nou en l'època dels fets, superior a 600 euros. Però era un bé de segona mà que l'acusat va vendre per 280 euros per referència al preu de mercat. Demanava 300 euros perquè estimava que era el seu valor en el mercat d'ocasió (amb una depreciació comparable a la venta de cotxes), el que pot correspondre concretament al seu valor real. Convé doncs prendre en compte aquest últim valor, fent una interpretació més favorable al recurrent. Es tracta doncs d'una contravenció penal i no d'un delicte major, amb important incidència amb les penes, i es determina la responsabilitat civil en la quantia de 300 euros. PENES VII.- CONSIDERANT: A la vista oral, la defensa considera les sancions molt excessives i demana subsidiàriament una moderació d'aquestes. El Ministeri Fiscal insisteix en el fet que són les penes mínimes. És veritat que els fets són antics i que les sancions pronunciades deu anys després, poden ser en part desproporcionades als fets d'autes i a la situació personal del recurrent. En primer lloc, la contravenció penal d'apropiació indeguda no pot superar una multa de 600 euros si fixem el valor del mòbil a 300 euros, al preu del mercat de segona mà. Convé substituir una multa de 600 euros a la pena de presó ferma pronunciada. En segon lloc, malgrat la mala fe total del recurrent i l'absència de col·laboració per la seva part, nogensmenys la sanció intervé deu anys desprès dels fets, malgrat que sigui en gran part per culpa seva, és a dir per la seva situació de rebel·lia. Convé prendre en compte les facultats possibles de reinserció social del reu per moderar les penes. Si la pena de tres anys de presó relativa al tràfic de droga mereix total confirmació, donat que perjudica a menors, pertorben la salut pública, tractant-se de fets particularment greus - pels quals no està penedit el recurrent quan continua mentint - la pena de dos anys ferma relativa al furt qualificat amb claus de possessió il·legítima i amb accés a casa habitada no té la mateixa justificació, i per tant, pot ser pronunciada de manera condicional, el total de les penes de presó no superant 5 anys en conseqüència de la requalificació esmentada. Les altres penes complementàries i relatives a la contravenció penal de possessió de marihuana, moderades i conformes a la jurisprudència, mereixen total confirmació. VIII.- CONSIDERANT: En conclusió, les penes pronunciades, en gran part confirmades, seran les següents: - Pel delicte major de cessió continuada de droga tòxica cànnabis a menors d'edat, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ i MULTA en la quantia de CINC-CENTS EUROS (500 EUR); - Per la contravenció d'apropiació indeguda, a la pena de MULTA en la quantia de SIS CENTS EUROS (600 EUR) ; - Per la contravenció penal continuada de consum en grup de producte estupefaent marihuana, a la pena de MULTA en la quantia de TRES-CENTS EUROS (300 EUR); - Per la contravenció penal de possessió de marihuana, a la pena de MULTA en la quantia de TRES-CENTS EUROS (300 EUR). - Pel delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i amb accés a casa habitada, a la pena de DOS (2) ANYS DE PRESÓ amb caràcter condicional. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, Decisio DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació lletrada del Sr. ORG_0 contra la sentència del Tribunal de Corts de data 19 de juny de 2024. 2.- Requalificar els fets que integraven el delicte major d'apropiació indeguda, en constitutius de contravenció penal d'apropiació indeguda. 3.- Modificar les penes imposades que quedaran com segueix: - Pel delicte major de cessió continuada de droga tòxica cànnabis a menors d'edat, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ i MULTA en la quantia de CINC-CENTS EUROS (500 EUR); - Per la contravenció d'apropiació indeguda, a la pena de MULTA en la quantia de SIS CENTS EUROS (600 EUR) - Per la contravenció penal continuada de consum en grup de producte estupefaent marihuana, a la pena de MULTA en la quantia de TRES-CENTS EUROS (300 EUR); - Per la contravenció penal de possessió de marihuana, a la pena de MULTA en la quantia de TRES-CENTS EUROS (300 EUR). - Pel delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i amb accés a casa habitada, a la pena de DOS (2) ANYS DE PRESÓ amb caràcter condicional. 4- Confirmar la resta de pronunciaments que no han estat modificats per aquesta resolució, salvat la indemnització del telèfon apropiat fixada a 300 euros. 5- No fer especial condemna en costes en aquesta segona instància, en haver estat parcialment estimat el recurs formulat. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE