STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2024 - ROJ: STSJAD 259/2024
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 novembre 2024
Numéro32/2024
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 259/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 novembre 2024)
> Décision commentée : STSJAD 259/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:259 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige porte sur le classement d'un terrain en sol urbain consolidé dans le cadre de la première révision du plan d'ordonnancement et d'urbanisme paroissial (POUP). Le requérant, M. Luís, a contesté devant le Tribunal unipersonnel du Batlle l'arrêté communal du 30 mars 2023 approuvant définitivement cette révision, ainsi que l'accord de la Commission technique d'urbanisme (CTU) du 21 juillet 2023 ayant rejeté son recours administratif. Le recours visait deux unités d'actuation, UA-SUNC-158a et UA-SUNC-S10.
Par jugement du 7 mai 2024, le Batlle a partiellement fait droit à la demande. Il a jugé que les terrains affectés à voirie compris dans l'unité UA-SUNC-S10 ne devaient pas faire l'objet d'un classement spécifique, et a confirmé la légalité des actes attaqués pour le surplus.
M. Luís a interjeté appel, limité à l'unité UA-SUNC-158a. Il soutenait que les terrains, situés au cœur urbain de la paroisse, étaient desservis par une voie d'accès et bénéficiaient des services visés par la loi, ce qui les rendait éligibles au sol urbain consolidé, sans toutefois constituer des solars. La commune a déclaré s'en remettre à la sagesse de la Cour, en rappelant qu'elle avait initialement classé les terrains en sol urbain consolidé dans l'approbation provisoire du POUP, avant de les reclasser sur recommandation de la CTU. Le Gouvernement a conclu à la confirmation du jugement.
(Le texte fourni désigne la commune par « XXXX ». Le résumé automatique mentionne Canillo ; cette identification n'est pas confirmée par le corps de la décision et n'est pas retenue ici. Le jugement de première instance est qualifié à une occurrence de « sentència de la Alfaro », manifestement une erreur de saisie pour le Batlle.)
## Question de droit
La Cour devait déterminer si des terrains dépourvus de voirie achevée et ne disposant pas, sur leur emprise, des services urbanistiques de base peuvent être classés en sol urbain consolidé au regard de l'article 25 de la Loi générale d'ordonnancement du territoire et d'urbanisme (LGOTU), dans sa rédaction issue de la loi 16/2012, et des articles 7 à 9 du Règlement d'urbanisme. Subsidiairement, se posait la question de l'incidence, sur ce classement, de la proximité d'un tissu bâti et de la distinction entre sol urbain consolidé et solar.
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2024 - ROJ: STSJAD 259/2024
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 259/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 novembre 2024)
Le litige porte sur le classement d'un terrain en sol urbain consolidé dans le cadre de la première révision du plan d'ordonnancement et d'urbanisme paroissial (POUP). Le requérant, M. Luís, a contesté devant le Tribunal unipersonnel du Batlle l'arrêté communal du 30 mars 2023 approuvant définitivement cette révision, ainsi que l'accord de la Commission technique d'urbanisme (CTU) du 21 juillet 2023 ayant rejeté son recours administratif. Le recours visait deux unités d'actuation, UA-SUNC-158a et UA-SUNC-S10.
Par jugement du 7 mai 2024, le Batlle a partiellement fait droit à la demande. Il a jugé que les terrains affectés à voirie compris dans l'unité UA-SUNC-S10 ne devaient pas faire l'objet d'un classement spécifique, et a confirmé la légalité des actes attaqués pour le surplus.
M. Luís a interjeté appel, limité à l'unité UA-SUNC-158a. Il soutenait que les terrains, situés au cœur urbain de la paroisse, étaient desservis par une voie d'accès et bénéficiaient des services visés par la loi, ce qui les rendait éligibles au sol urbain consolidé, sans toutefois constituer des solars. La commune a déclaré s'en remettre à la sagesse de la Cour, en rappelant qu'elle avait initialement classé les terrains en sol urbain consolidé dans l'approbation provisoire du POUP, avant de les reclasser sur recommandation de la CTU. Le Gouvernement a conclu à la confirmation du jugement.
(Le texte fourni désigne la commune par « XXXX ». Le résumé automatique mentionne Canillo ; cette identification n'est pas confirmée par le corps de la décision et n'est pas retenue ici. Le jugement de première instance est qualifié à une occurrence de « sentència de la Alfaro », manifestement une erreur de saisie pour le Batlle.)
Question de droit
La Cour devait déterminer si des terrains dépourvus de voirie achevée et ne disposant pas, sur leur emprise, des services urbanistiques de base peuvent être classés en sol urbain consolidé au regard de l'article 25 de la Loi générale d'ordonnancement du territoire et d'urbanisme (LGOTU), dans sa rédaction issue de la loi 16/2012, et des articles 7 à 9 du Règlement d'urbanisme. Subsidiairement, se posait la question de l'incidence, sur ce classement, de la proximité d'un tissu bâti et de la distinction entre sol urbain consolidé et solar.
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000070/2023. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2024 - ROJ: STSJAD 259/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 novembre 2024 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Objecte: URBANISME. Revisió Pla d'ordenació i urbanisme parroquial. Requisits per a la classificació com a sòl urbà consolidat. Inexistència dels serveis bàsics. Distinció amb el concepte de solar.
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000032/2024
ORIGEN.- 2000070/2023 - 0
NIG: 5300545320230000121
SENTÈNCIA 66-2024
PARTS:
Apel·lant: Sr. Luís
Representant: Sra. Vara
Advocat: Sr. Manzano
Apel·lat: COMÚ DE CANILLO
Representant: Sra. Peña
Advocat: Sr. Raya
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 32/2024 — Décision commentée
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000070/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació del Sr. Luís va interposar demanda contra el Govern i el Comú de XXXX, en què impugnava l'acord de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU) de 21 de juliol de 2023, que havia desestimat el recurs formulat contra el Decret del Comú de XXXX de 30 de març de 2023, d'aprovació de la primera revisió del Pla d'ordenació i urbanisme de la Parròquia (POUP), en la part que afecta les unitats d'actuació UA-SUNC-158a i UA-SUNC-S10.
2.- La sentència de 7 de maig de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va estimar parcialment la demanda, declarant que els terrenys destinats a vial inclosos en la unitat d'actuació UA-SUNC-S10 no han de ser objecte de classificació específica, i confirmant, quant a la resta, la legalitat de les resolucions impugnades.
3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Alfaro, en la mesura en què aquesta ha desestimat les pretensions formulades en relació amb la unitat d'actuació UA-SUNC-158a. El recurs es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
a) El Comú de XXXX comparteix les tesis de l'agent, en el sentit que els terrenys integrats en la UA-SUNC-158a han de ser classificats com a sòl urbà consolidat.
b) Els terrenys es troben integrats en ple centre urbà de XXXX.
c) Resulta essencial delimitar jurídicament un sòl urbà consolidat d'un solar. Els terrenys tenen accés rodat, encara que només estigui urbanitzada una part del vial que comunica amb la CG2. A més, disposen dels serveis previstos a l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU). En conseqüència, tenen tots els requisits per ser classificats com a sòl urbà consolidat, encara que no com a solar.
4.- La representació del Comú de XXXX al·lega que no es pot oposar formalment al recurs de l'agent ni tampoc s'hi adhereix, sinó que s'avé al que resolgui aquesta Sala, atès que ja va classificar els terrenys com a sòl urbà consolidat en l'aprovació provisional del POUP, si bé va passar a considerar-lo com a sòl urbà no consolidat en base als requeriments de la CTU.
5.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d'acord amb els següents arguments:
a) La CTU va actuar en base a les seves potestats, en apreciar que la classificació de la unitat d'actuació que es feia en l'aprovació provisional del POUP no s'ajustava a dret, atès que no s'acreditava que els terrenys disposessin dels serveis necessaris per ser considerats com a sòl urbà consolidat.
b) L'al·legació de que els terrenys es troben al centre urbà de XXXX és nova, i, en qualsevol cas, el fet que hi hagi edificacions preexistents en una zona contigua no suposa que els serveis siguin adequats per atendre les necessitats del conjunt de la unitat d'actuació.
c) El sòl urbà consolidat és el sòl urbà per excel·lència, que és de gestió directa en la mesura en què ja està suficientment urbanitzat i compta amb els serveis que preveu la LGOTU. En aquest cas, la part agent només exposa les possibilitats d'embrancament o de connexió als serveis existents, que és una mera expectativa subjecta a l'aprovació del planejament derivat, al temps que no s'acredita que el vial existent compleixi les condicions del Reglament d'urbanització.
6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, s'impugna en aquesta alçada la sentència de la Alfaro que ha estimat parcialment la demanda formulada per l'agent contra el Decret del Comú de XXXX de 30 de març de 2023, d'aprovació definitiva de la primera revisió del Pla d'ordenació i urbanisme de la Parròquia (POUP), i contra l'acord adoptat per la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU) en data 21 de juliol de 2023, que va desestimar el recurs formulat contra l'anterior resolució.
Les parts han consentit el pronunciament de la sentència apel·lada que ha declarat que els terrenys destinats a vial que es troben inclosos en la unitat d'actuació UA-SUNC-S10 no han de ser objecte de classificació específica. En conseqüència, l'objecte del recurs es circumscriu a examinar les pretensions de l'agent relatives a la unitat d'actuació UA-SUNC-158a, que sol·licita que sigui classificada com a sòl urbà consolidat.
Tercer.- El primer dels motius d'impugnació que articula el recurrent fa referència a que el Comú de XXXX comparteix plenament les seves tesis, com es desprèn del fet que es van classificar els terrenys de què es tracta com a sòl urbà consolidat, en la aprovació provisional del POUP.
Tanmateix, aquesta afirmació ha de ser degudament matisada. L'acte que s'impugna en aquest procés no és altre que l'aprovació definitiva de la primera revisió del POUP de XXXX, i aquesta resolució adoptada pel Comú i confirmada per la CTU considera els referits terrenys com a sòl urbà no consolidat. En conseqüència, la posició del Comú ha quedat clarament establerta pel resultat de l'aprovació definitiva, i no es podria admetre que la Corporació vagi contra els seus propis actes.
Resulta irrellevant, als efectes d'aquest procés, que l'Administració comunal modifiqués la classificació dels terrenys com a conseqüència de l'informe de la CTU, ja que aquest fet no altera el sentit de l'aprovació definitiva adoptada pel Comú.
En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.
Quart.- Sobre la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat, convé recordar la constant jurisprudència d'aquesta Sala sobre la qüestió litigiosa. Com va declarar, entre moltes altres, la sentència núm. 19-2024, de 22 d'abril, amb cita de la sentència núm. 52-2011, de 15 de setembre:
"L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".
Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".
Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".
També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.
Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar.
En casos com el que ara s'examina, en què es demana la classificació com a sòl urbà consolidat dels terrenys de la part agent, enlloc de com a sòl urbanitzable que preveu el Pla urbanístic parroquial, són aplicables les exigències abans esmentades, que es refereixen a la necessitat d'acreditar l'existència dels serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció vigent, i, a més, que els mateixos són suficients per atendre les necessitats del conjunt de la unitat d'actuació, sense que siguin necessàries noves obres d'urbanització".
A més, convé recordar que la modificació introduïda per la Llei 16/2012, de 31 de juliol, ha establert que l'accés rodat s'ha d'ajustar a les prescripcions del Reglament d'urbanització i que els terrenys han de disposar, a més de les condicions anteriorment exigides, d'enllumenat públic.
Cinquè.- Com diu la sentència apel·lada, no s'ha acreditat en aquest procés que els terrenys inclosos en la unitat d'actuació UA-SUNC-158a disposin dels serveis bàsics que preveu l'article 25 de la LGOTU. En efecte, tal com admet la mateixa part recurrent, el vial que s'ha d'urbanitzar al llarg de la unitat d'actuació no està construït i, en conseqüència, no reuneix els requisits previstos al Reglament d'urbanització.
En segon terme, els terrenys tampoc disposen dels serveis necessaris. En efecte, el subministrament d'aigua potable i d'energia elèctrica es troben situats a la CG2, que es troba a una certa distància de la parcel·la, i per tant són necessàries obres d'urbanització per fer-los arribar a la unitat d'actuació. La mateixa situació es dona respecte de l'evacuació d'aigües residuals, que, segons s'afirma, faria necessari connectar amb el col·lector que transcorre paral·lel al riu, de manera que també en aquest punt és necessari completar la urbanització.
En conseqüència, s'ha de concloure que els terrenys discutits no reuneixen els requisits que preveu l'article 25 de la LGOTU per a ser considerats com a sòl urbà consolidat.
Els arguments que desplega el recurrent no desvirtuen aquesta conclusió. En primer lloc, perquè la proximitat al nucli urbà de XXXX no pot fer oblidar l'absència dels requisits legals necessaris. Com ha declarat aquesta Sala (v. sentència núm. 12/2010, de 3 de març), el fet de que hi hagi edificacions contigües no altera aquesta conclusió, ja que això només suposa que els serveis existents són els adequats per atendre les necessitats d'aquestes construccions, però no demostra que siguin suficients per a servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament, d'acord amb el que disposen els articles 25 de la LGOTU i 7.1.a) del Reglament urbanístic.
En segon lloc, encara que resulta encertada la distinció que fa el recurrent entre els conceptes de sòl urbà consolidat i de solar, no es pot oblidar que aquest darrer correspon a una fase ulterior del procés d'urbanització. D'aquesta manera, d'acord amb l'article 9 del Reglament urbanístic, els solars són terrenys compresos en unitats d'actuació de sòl urbà consolidat, que compleixin una sèrie de requisits addicionals a l'existència dels serveis bàsics que són exigibles en aquesta classe de sòl. En conseqüència, els requisits necessaris per a la classificació com a sòl urbà consolidat són els que estableix l'article 25 de la LGOTU, la concurrència dels quals no ha quedat acreditada en aquest cas.
Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
Decisio
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Luís contra la sentència dictada el 7 de maig de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.