SENTÈNCIA 70-2024 PARTS: Apel·lant: Sr. Marti Representant: Sra. Agullo Advocat: Sr. Bonet Apel·lat: SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), ORG_0 Representant: Sra. Ayuso Advocat: Sr. Palmer COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ Andorra la Vella, el 26 de novembre de 2024. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000120/2017. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació del Sr. Marti va interposar demanda contra el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) i contra la ORG_1, en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administració de la reclamació per la qual sol·licitava que es declarés l'existència d'una responsabilitat patrimonial de l'Administració derivada de la mala praxi que es va produir en l'atenció medico-quirúrgica que va rebre a l'Hospital Nostra Senyora de XXXX, com a conseqüència d'una caiguda que li va produir una fractura-luxació de l'espatlla esquerra. La sentència de 23 de desembre de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 2.- La part agent va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual fou estimat per la sentència d'aquesta Sala núm. 13-2023, de 24 de març, la qual va disposar la retroacció de les actuacions, a fi que es practiqués un nou complement de la prova pericial, que permetés discriminar, almenys de forma estimativa, entre les lesions que eren conseqüència necessària de l'accident que va patir l'interessat i aquelles altres que derivaven de la mala praxi professional o que van incrementar l'entitat de les primeres. 3.- El Tribunal de Batlles ha dictat nova sentència en data 4 d'abril de 2024, que desestima per segona vegada la demanda formulada per l'agent, i declara que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 4.- La representació del Sr. Marti ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: a) La sentència impugnada ignora la resolució dictada per aquesta Sala, que ja va declarar l'existència d'una falta de servei de l'Administració. b) El pacient no va donar en cap moment el seu consentiment informat. c) No existien antecedents de luxació recidivant de l'espatlla esquerra. d) Els informes mèdics evidencien la realitat d'una mala praxi mèdica, ja que la indicació terapèutica era quirúrgica, i per contra es va procedir per dos cops a una reducció manual de la fractura. A més, no es va reparar el glenoides. e) Dels informes pericials complementaris se'n desprèn que les limitacions funcionals que pateix l'interessat són conseqüència de la intervenció del metge que va intervenir. 5.- La representació del SAAS i de la companyia d'assegurances s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments. a) No hi ha relació de causalitat entre la falta de servei i el perjudici sofert per l'interessat. b) El recurrent formula la mateixa reclamació inicial, quan només procediria indemnitzar els perjudicis derivats de les actuacions mèdiques que eren desaconsellades. c) És impossible discernir entre les seqüeles derivades de la lesió inicial i de les que són conseqüència del tractament mèdic. En conseqüència, no queda acreditat un augment dels perjudicis que derivi de les reduccions manuals de la fractura. d) Les quanties reclamades no estan suficientment acreditades i no s'ajusten als criteris habituals. 6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La sentència d'aquesta Sala núm. 13-2023, de 24 de març, va declarar l'existència d'una falta de servei derivada de la mala praxi mèdica que va tenir lloc en el tractament de la fractura de l'espatlla esquerra que havia patit l'agent, que es va realitzar mitjançant dues reduccions manuals, quan la indicació terapèutica era la quirúrgica. La mateixa sentència va considerar que només procedia indemnitzar els perjudicis derivats del tractament mèdic inadequat, que va produir un empitjorament de la situació de l'interessat, i per això va acordar retornar les actuacions a la Batllia, a fi que es practiqués un complement de la prova pericial, que permetés discriminar, almenys de forma estimativa, entre les lesions que eren conseqüència necessària de l'accident i aquelles altres que derivaven de la mala praxi professional o que van incrementar l'entitat de les primeres. S'han practicat en la instància dos complements del dictamen pericial originari, el contingut dels quals s'analitzarà més endavant. El segon d'aquests informes afirma que, en resultar que la lesió inicial i l'empitjorament consecutiu incideixen en el mateix "locus" anatòmic, resulta impossible discernir entre les eventuals seqüeles causades per una lesió o les altres, ja que es "contaminen" mútuament. A la vista d'aquest informe, la sentència de la Batllia que ara s'impugna ha conclòs que no es pot establir amb certesa la relació de causalitat entre l'acció i el perjudici causat, de manera que aquest darrer no és cert ni avaluable econòmicament, per la qual cosa ha procedit a desestimar novament la demanda de l'agent. Tercer.- En primer terme, s'ha de recordar que la sentència d'aquesta Sala abans referida ja va establir clarament l'existència d'una mala praxi mèdica derivada del fet d'haver procedit a una doble reducció manual de la fractura de l'espatlla esquerra que havia patit l'agent, enlloc d'haver practicat la intervenció quirúrgica que era la indicació terapèutica aconsellada. En conseqüència, no hi ha dubte que s'ha produït una falta de servei que compromet la responsabilitat patrimonial de l'Administració, en els termes que preveu l'actual article 63.1 del Codi de l'Administració. Des d'aquesta perspectiva, resulten totalment supèrflues les al·legacions que tornen a incidir sobre l'existència o inexistència d'una falta de servei, atès que aquesta qüestió ja va quedar totalment resolta en la sentència de 24 de març de 2023. Quart.- Sobre l'existència d'una relació de causalitat, no hi ha dubte que l'actuació mèdica que no es ajustar a la lex artis ad hoc va ser la causa d'un empitjorament de la situació de l'interessat, en els termes que ja es van descriure en la sentència anterior d'aquesta Sala. En conseqüència, no és discutible que la falta de servei va originar un dany cert, avaluable econòmicament, individualitzat en una persona i que va lesionar una situació protegida pel dret, que són els requisits que l'article 62 del Codi de l'Administració exigeix per donar lloc al dret a la reparació del dany o perjudici. La sentència apel·lada ha conclòs que la dificultat de discriminar entre les lesions derivades de la caiguda que va patir l'interessat i l'empitjorament ocasionat per la mala praxi mèdica trenquen aquesta relació de causalitat, perquè el perjudici derivat de la falta de servei no és cert ni avaluable. Tanmateix, aquesta conclusió ha de ser rebutjada. De fet, el raonament de la sentència recorreguda condueix al resultat clarament contradictori de que, per una part, s'admet l'existència d'una falta de servei que ha produït evidents perjudicis, però d'altra banda aquesta actuació antijurídica no produeix cap efecte, ja que es considera que la dificultat d'avaluar els danys impedeix indemnitzar el perjudicat en la mesura que seria necessària. Amb això, la sentència equipara indegudament la complexitat de l'avaluació dels perjudicis amb la inexistència dels mateixos i la manca d'una relació de causalitat entre la falta de servei i la producció del dany, quan aquesta relació causal existeix en aquest cas de forma palmària. Atès que, com ha quedat exposat, es va produir una actuació antijurídica de l'Administració que ha causat uns danys evidents, és procedent indemnitzar el perjudicat. Davant la dificultat d'avaluar aquests perjudicis, situació que no es pot assimilar a la seva inexistència, s'haurà de procedir a determinar l'entitat dels mateixos, recorrent a un criteri estimatiu, com ja va establir l'anterior sentència d'aquesta Sala de 24 de març de 2023. Cinquè.- Els informes mèdics que consten a les actuacions permeten afirmar que l'actuació mèdica va ocasionar un empitjorament de la fractura-luxació inicial, ja que la indicació terapèutica era la quirúrgica i no la reducció manual, tot i que un primer intent es podia fer encara que era desaconsellable. Aquesta praxis va donar lloc a més desplaçament dels fragments, empotrament del cap humeral, així com lesió d'estructures nervioses i/o musculars, totes les quals van empitjorar el pronòstic i van dificultar la possibilitat de tenir uns resultats òptims en la cirurgia que finalment es va practicar (complement de l'informe pericial - folis 385-387). En el mateix sentit, el nou informe complementari (folis 445-446) posa de relleu que el tractament electiu més adequat per tractar les lesions inicials hauria estat la realització d'una intervenció quirúrgica, les lesions derivades de la qual s'haurien limitat a la cicatriu i a la implantació del material d'Otx. Pel que fa a l'etiologia de la resta de lesions sofertes pel pacient, indirectes o posteriors a les inicials, no es poden considerar com a conseqüència necessària derivada de l'accident d'autes. En conseqüència, s'ha de concloure que la causa eficient de les seqüeles definitives de l'interessat han estat de forma prioritària els dos intents de reducció manual de la fractura, que va originar un major desplaçament dels fragments i la lesió d'estructures veïnes. Aquesta consideració ha de ser el punt de partida de la fixació de les indemnitzacions procedents. Sisè.- Pel que fa a la ITT, l'examen dels extractes de la CASS permet apreciar que, durant el període de baixa laboral, el recurrent va patir una reducció dels seus ingressos de 514 EUR mensuals, per la diferència entre el salari anterior a l'accident i la prestació satisfeta per la seguretat social. En conseqüència, això suposa un total d'aproximadament 18.000 EUR durant els 1060 dies d'incapacitat temporal que va patir l'interessat. En conseqüència, s'ha de considerar ajustat la quantitat reclamada de 12.717,17 EUR, que resulta de deduir de l'import total el període que es pot considerar que hauria comportat en tot cas la recuperació del pacient com a conseqüència d'una intervenció quirúrgica d'aquestes característiques, sense les complicacions derivades de la falta de servei. Quant a la IPP, l'import de 60.000 EUR s'ajusta als criteris seguits de forma habitual per la jurisprudència respecte d'un cas com el present, en què un pacient de 60 anys pateix una incapacitat del 25%, valorada laboralment en un 45%. En aquest supòsit, la indemnització cobreix la pèrdua de la funcionalitat d'una part del cos, amb independència de la pensió d'invalidesa atorgada per la CASS, que compensa la disminució de la capacitat de guany professional derivada de l'accident. No procedeix assignar cap quantitat en concepte de perjudici estètic, ja que aquest deriva fonamentalment de la cicatriu originada per la intervenció quirúrgica, que era precisament el tractament procedent, i que, en conseqüència, no és atribuïble a la falta de servei que determina la responsabilitat patrimonial de l'Administració. A la mateixa conclusió s'ha d'arribar pel que fa al perjudici de lleure. Com posen de relleu els informes pericials, l'interessat manifesta que duia a terme una notable activitat esportiva, però el cert és que no existeix cap acreditació sobre aquest punt. Finalment, quant al pretium doloris, que el dictamen pericial fixa en un 4-4,5/7, resulta ajustada la quantitat reclamada de 6.000 EUR, en funció del patiment que li ha produït l'aplicació d'una tècnica inadequada i les seqüeles derivades de la mateixa. En resum, s'ha de fixar en la quantitat total de 78.717,17 EUR la indemnització que ha de ser abonada al recurrent per part del SAAS i, de forma solidària, per la seva companyia asseguradora, sense aplicació d'interessos, d'acord amb el principi in illiquidis no fit mora. Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. Decisio DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Marti contra la sentència dictada el 4 d'abril de 2024 pel Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, la qual es revoca i deixa sense efecte. Segon.- Estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Marti i, en conseqüència, anul·lar la resolució desestimatòria presumpta impugnada i condemnar el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària i l'entitat ORG_0 a que, de forma solidària, abonin a l'agent la quantitat total de 78.717,17 EUR. Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE