STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 284/2024
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 décembre 2024
Numéro40/2023
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 284/2024 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 décembre 2024
> Décision commentée : STSJAD 284/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:284, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 décembre 2024, recours 40/2023 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (ROJ, ECLI, numéro de recours). Le texte source étant rédigé en catalan, les citations sont traduites en français sous la responsabilité de la rédaction.*
## Faits et procédure
Plusieurs copropriétaires d'un ensemble immobilier andorran (bâtiments C I, II et III) ont introduit, le 21 juin 2019, une action en annulation de l'assemblée générale ordinaire du 30 novembre 2018, ainsi que de l'ensemble des décisions prises ultérieurement, et sollicitaient la convocation d'une nouvelle assemblée. Le syndicat des copropriétaires s'est opposé à la demande en soulevant une exception péremptoire de défaut de qualité pour agir des demandeurs, fondée sur l'article 32.2 de la loi sur la propriété horizontale (LPH), selon lequel le copropriétaire doit être à jour du paiement des charges échues ou avoir procédé à la consignation judiciaire de leur montant.
Par jugement du 16 janvier 2023, le Tribunal de batlles (premier degré) a rejeté la demande. Les demandeurs ont interjeté appel. Dans leur écrit du 10 février 2023, les appelants indiquaient également représenter plusieurs autres copropriétaires (MM. Miró, Ruiz, ainsi que M. et Mme Morales et Mercader, selon les mentions du texte). Ils ont ainsi développé un moyen principal tiré de l'autorité de chose jugée attachée à des décisions rendues dans d'autres instances, et plusieurs moyens subsidiaires relatifs à la convocation, aux quorums, à la représentation par procuration, à l'approbation des comptes, à la répartition des charges et à la composition des organes de la copropriété.
Le syndicat a demandé à la Cour de constater que certains des signataires de l'acte d'appel n'étaient pas parties appelantes et, subsidiairement, de rejeter l'appel. Par décision interlocutoire du 12 septembre 2024, la Cour a admis la succession processuelle de M. Cano, en qualité d'exécuteur testamentaire, au lieu et place de M. Querol décédé.
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 284/2024
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 284/2024 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 décembre 2024
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 284/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:284, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 décembre 2024, recours 40/2023 (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (ROJ, ECLI, numéro de recours). Le texte source étant rédigé en catalan, les citations sont traduites en français sous la responsabilité de la rédaction.
Faits et procédure
Plusieurs copropriétaires d'un ensemble immobilier andorran (bâtiments C I, II et III) ont introduit, le 21 juin 2019, une action en annulation de l'assemblée générale ordinaire du 30 novembre 2018, ainsi que de l'ensemble des décisions prises ultérieurement, et sollicitaient la convocation d'une nouvelle assemblée. Le syndicat des copropriétaires s'est opposé à la demande en soulevant une exception péremptoire de défaut de qualité pour agir des demandeurs, fondée sur l'article 32.2 de la loi sur la propriété horizontale (LPH), selon lequel le copropriétaire doit être à jour du paiement des charges échues ou avoir procédé à la consignation judiciaire de leur montant.
Par jugement du 16 janvier 2023, le Tribunal de batlles (premier degré) a rejeté la demande. Les demandeurs ont interjeté appel. Dans leur écrit du 10 février 2023, les appelants indiquaient également représenter plusieurs autres copropriétaires (MM. Miró, Ruiz, ainsi que M. et Mme Morales et Mercader, selon les mentions du texte). Ils ont ainsi développé un moyen principal tiré de l'autorité de chose jugée attachée à des décisions rendues dans d'autres instances, et plusieurs moyens subsidiaires relatifs à la convocation, aux quorums, à la représentation par procuration, à l'approbation des comptes, à la répartition des charges et à la composition des organes de la copropriété.
Le syndicat a demandé à la Cour de constater que certains des signataires de l'acte d'appel n'étaient pas parties appelantes et, subsidiairement, de rejeter l'appel. Par décision interlocutoire du 12 septembre 2024, la Cour a admis la succession processuelle de M. Cano, en qualité d'exécuteur testamentaire, au lieu et place de M. Querol décédé.
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 284/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 17 décembre 2024 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
OBJECTE: LPH- impugnació AGO-determinació de les parts apel·lants i de la seva legitimació per apel·lar-impossibilitat d'examinar una pretensió desestimada si el seu autor no interposa cap recurs d'apel·lació- efecte de cosa jutjada i prohibició de modificar els termes de la litis - motius que permeten anul·lar una AGO- Article 31 LPH
SENTÈNCIA 000231/2024
Andorra la Vella, el 17 de desembre del 2024.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 40/2023 — Décision commentée
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- Prèvia citació a judici de data 30-04-2019, i per escrit de data 21-06-2019, la representació processal dels Srs. Palomo, Diez, Bernat i Campillo, Barba, Farré, de soltera B, Querol, Zapata, Cañellas, Aguilar i Sevillano, va formular contra la ORG_1, una acció d'impugnació de la junta general ordinària celebrada el dia 30-11-2018 i la petició de convocatòria de nova junta, sol·licitant que :
"... es declari:
A.- La nul·litat de la reunió de la Junta de Propietaris Ordinària, de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici C I, II i III de data 30 de novembre del 2018, i en conseqüència de tots els seus acords, així com la de tots els acords, que es puguin haver pres amb posterioritat a la citada reunió, d'acord amb l'explicat en el cos d'aquest escrit.
B.- A conseqüència de la declaració de nul·litat de la junta, demanada en el apartat A anterior, que l'Òrgan d'Administració convoqui una nova junta ordinària, d'acord amb l'establert en els estatuts de la Comunitat de Propietaris, i en el seu defecte en la Llei de Propietat Horitzontal en vigor.
C.- Es faci expressa imposició de costes judicials i extrajudicials, incloent els honoraris d'Advocat i Procuradora."
2.- Per escrit del 06-09-2019, la representació processal de la Comunitat de propietaris es va oposar a la demanda aixecant una excepció peremptòria de manca de legitimació activa i sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes als demandants.
3.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles va dictar Sentència el 16-01-2023, decidint :
"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal dels Srs. Palomo, Diez, Bernat i Campillo, Barba, Farré, Sr. Querol, Zapata, Cañellas, Aguilar i Sevillano contra la ORG_1.
Segon.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.".
4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Palomo, Diez, Bernat i Campillo, Barba, Farré, Querol, Zapata, Mercader, Sevillano i Aguilar.
En el seu escrit d'al·legacions de data 10-02-2023 presentat davant d'aquesta Sala, indica que també representa els Srs. Miró, Ruiz, Amorós i Morales.
Demana que s'estimi dit recurs i es dicti sentència estimant íntegrament la demanda.
De forma esquemàtica, els seus arguments per obtenir la revocació són els següents.
De forma principal, sosté que les sentències recaigudes en els altres procediments d'impugnació d'altres juntes de la mateixa Comunitat han de desplegar els seus efectes en aquest procediment ja que tenen efecte de cosa jutjada ; les persones que estan actuant com a representants de la comunitat en realitat no ho són, d'acord amb el que va decidir la Sentència ferma de data 12-05-2020, en la causa 2000321/2017, que declara la nul·litat de la Junta de data 21-09-2016. Afirma al respecte que el Tribunal no ha tingut en compte la unió per corda fluixa de tots els procediments que hi havien anteriorment a la interposició de la demanda d'autes i que ha obviat la sentència recaiguda l'any 2020.
De forma subsidiària, exposa que :
el Fonament de Dret 4 de la Sentència relatiu a la qüestió de la comunicació de la convocatòria comporta una infracció de Llei tota vegada que sí que les persones que van estar incorrectament convocades van patir danys i perjudicis puix van tenir que delegar en una tercera persona per a que assistís a la Junta, i a qui no es va permetre votar.
no es va concedir el termini de sis setmanes d'antelació que fixa l'article 7 dels Estatuts en relació a l'article 4 de la LPH.
no es podia, sense infringir l'article 24.6 LPH, denegar el dret de vot als propietaris que havien consignat sense oferiment ja que sí que és un fet controvertit de dir si estaven o no estaven al corrent en el pagament de les despeses comunitàries, doncs la declaració de nul·litat de l'acta de 2016 comporta que totes actuacions posteriors són nul·les, i en conseqüència els comptes comunitaris no van ser aprovats, ni cap altres podien ser aprovats, i per així s'ha de considerar que estaven al corrent en el pagament de les despeses comunitàries, i no podien ser privats del dret de vot.
el Fonament de Dret 7 de la Sentència conté errors en el còmput dels quòrums, el que comporta un error en la valoració de la prova així com una infracció a l'article 24,6 LPH i no es tracta d'una irregularitat sense transcendència, sinó d'una greu irregularitat que hauria de comportar la nul·litat de la Junta.
els Fonaments de Dret 5 i 6 de la Sentència en relació a la qüestió de la privació del dret de representació contenen errors en els quòrums, el que comporta error en la valoració de la prova així com una infracció a l'article 29,4 LPH. Afirma que no és cert que un 52,95% tenien el vot delegat i aquesta irregularitat és suficientment greu per a que la Junta sigui declarada nul·la.
D'altra banda, sosté que segons l'article 24,1 de la LPH, la representació voluntària s'exerceix amb el simple escrit per part del propietari a favor ? un altre propietari ; que la defenent no havia qüestionat els poders dels advocats i que no tenia cap sentit que els dos advocats es quedessin quan ja se'ls havia privat de vot, i que es va infringir l'article 29,2 k ) de la LPH durant tota la junta ; si les persones que podien votar eren el 52,573%, resulta sorprenen que al punt 15 m) voti el 69,117% dels presents i representats, i aquest motiu d' impugnació és suficientment greu i hauria de comportar la declaració de nul·litat.
en relació al Fonament de Dret 9 de la sentència, l'aprovació dels comptes es va fer amb infracció de Llei perquè no se sap d'on surten les quotes.
en relació al Fonament de Dret 10 de la sentència, i pel que fa la impugnació de la forma de pagament existeix infracció de I'article 13 LPH ja que la forma de pagament ha de ser per tots igual,
-existeix un error en la valoració de la prova en el Fonament de Dret 11 de la sentència en relació a la qüestió de la delegació de vot del Sr. Moliner i CO a favor de la Sra. T ja que la Sra. T va marxar durant la reunió i que no s'entén els percentatges de les persones que voten.
existeix una infracció de Llei en el Fonament de Dret 11 de la sentència en relació a la qüestió de la renovació de càrrecs ja que no es va nomenar cap President de la Comunitat, sinó un representat per cada bloc. Això és contrari als estatuts i a l'article 19 PLH.
5.- La representació processal de la ORG_1 demana no admetre la qualitat de part processal als senyors Miró, ORG_0 i Mercader i Morales, declarant llur manca de legitimació en el marc de la segona instància.
Subsidiàriament demana desestimar el recurs en tots els seus extrems i confirmar la sentència en tots els seus extrems i denegant les pretensions de les parts recurrents, imposant a més les costes derivades del present recurs als seus promotors.
6.- Per Aute del 01-12-2023, es va decidir admetre el certificat del 20-03-2023 presentat per la part apel·lada i no admetre les demés proves proposades per ambdues parts.
7.- Per Aute del 12-09-2024, vam decidir aixecar la suspensió del procediment acordada per Interlocutòria de 17-01-2024 i admetre la successió processal del Sr. Cano en la seva qualitat de marmessor en la posició que tenia en el procés el difunt Sr. Querol.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Escau d'antuvi constatar que, efectivament, la representació processal dels apel·lants menciona en el seu escrit en aquesta alçada de data 10-02-2023 (foli 01) que ostenta la representació dels senyors Miró, Ruiz i Mercader i Morales, quan els mateixos no apareixen en la demanda, ni tampoc en l'escrit presentat al Tribunal de Batlles en data 10-02-2023 (foli 364) per comunicar al mateix la interposició del recurs davant d'aquesta Sala.
Per tant, dits senyors no poden veure reconeguda la qualitat de part apel·lant.
En el mateix ordre d'idees, constatem que el referit escrit del 10-02-2023 menciona a la Sra. Cañellas, qui ella sí que era demandant, però que no apareix com apel·lant en l'escrit d'al·legacions en aquesta alçada. Per tant, dita senyora no és part apel·lant.
Segon.- També abans d'examinar els greuges exposats en seu de recurs hem d'examinar la qüestió de la legitimat activa dels apel·lants qüestionada per la part apel·lada.
En efecte, si bé la Comunitat no impugna la sentència d'instància, dita sentència no conté en la seva part dispositiva cap pronunciament sobre l'excepció de manca de legitimació activa aixecada per la Comunitat, i és en el seu Fonament de Dret Tercer.- que trobem les seves consideracions al respecte.
Els apel·lants no presenten cap greuge en contra d'aquest Fonament de Dret Tercer.-
Entre altres consideracions, el mateix exposa en els seus paràgrafs 7 a 10:
"Pel que fa al segon motiu en què la defenent fonamenta l'excepció, és a dir, que els agents no tenen legitimació per no trobar-se al corrent de les despeses comunitàries, l'article 32.2 de la LPH estableix:
"En tots els supòsits, per poder impugnar els acords de la Junta, el propietari ha d'estar al corrent en el pagament dels deutes vençuts amb la Comunitat o haver procedit a la consignació judicial del seu import. Aquesta norma no és aplicable a la impugnació dels acords de la Junta relatius a l'establiment o a la modificació de les quotes de participació."
Per a identificar els propietaris deutors, la defenent ha aportat un quadre en que llista tots els pisos de la Comunitat on indica quin seria el seu responsable. En dit quadre (folis 145 a 147) s'observa que la Sra. Cañellas, titular del pis 5-2B de l'edifici C II no consta com a deutora de la Comunitat (vegi's foli 146). De fet, a l'acta de la junta no es va considerar que aquest immoble fos un dels que havia dipositat els diners a la Batllia sense oferiment o d'un propietari dels que no havia abonat les despeses comunitàries (vegi's llistats folis 72 revers i 73).
Per tant, encara que es considerés que la resta de demandants no podrien impugnar la junta pel fet de no estar al corrent de les despeses en el sentit que contempla l'article 32.2, aquesta circumstància no es pot estendre a la Sra. N, la qual no consta que no estigués al corrent de pagament de deutes vençuts, almenys no hi ha prova suficient que no ho estigués a 30-11-2018. I pel que fa a la previsió pel 2018-2019, l'acord 9 de la junta establí que el pagament es faria en dos vegades, el darrer el 31 de desembre, i que hi hauria flexibilitat en cas que el propietari ho necessités, motiu pel qual no resulta acreditat que la Sra. N fos deutora a la data d'interposició de la demanda (30-04-2019). Davant aquesta circumstància, l'acció d'impugnació pot ser interposada igualment, tal hi com ja ha reconegut la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia en anteriors impugnacions d'aquesta Comunitat (vegi's sentència de 18-11-2019, rotlle TSJC-310/2018, causa núm. 3000345/2017).".
És en base a aquests elements que la Comunitat de propietaris apel·lada sosté que, donat que la Sra. Cañellas no és part apel·lant quan era l'única demandant al corrent de les despeses, i que és aquest únic fet que va comportar la desestimació de l'excepció de manca de legitimació activa, aquesta Sala hauria de constatar que els recurrents no tenen legitimació per interposar el present recurs d'apel·lació.
I efectivament, malgrat el fet que es va dictar una sentència que els concerneix també i de la qual pretenen obtenir la revisió, s'ha de constatar que els ara apel·lants no estan al corrent del pagament de les despeses comunitàries.
Això ressurt dels autes i del Fonament de Dret tercer de la sentència que, com ja hem dit, no està impugnat i per tant és ferm.
És de recordar que , l'article 32.2 de la LPH disposa :
"En tots els supòsits, per poder impugnar els acords de la Junta, el propietari ha d'estar al corrent en el pagament dels deutes vençuts amb la Comunitat o haver procedit a la consignació judicial del seu import. Aquesta norma no és aplicable a la impugnació dels acords de la Junta relatius a l'establiment o a la modificació de les quotes de participació."
També s'ha de precisar que el seu escrit de contesta a l'excepció de manca de legitimació activa la part agent invocava el fet que els propietaris havien dipositat diners a la Batllia.
Però, el que han fet els agents és procedir conjuntament a dipositar els imports que ells han considerat, que no corresponen als imports reclamats per la Comunitat després de l'establiment dels comptes comunitaris, sense previ oferiment a la Comunitat, i sobre tot amb la voluntat de no oferir dits imports a la Comunitat, ni que sigui a títol d'acompte, sinó amb expressa condició que quedessin consignats fins a que recaigui resolució ferma sobre el litigi instat per ells mateixos. El tot, sense fonamentar cap crítica concreta en contra dels comptes de la Comunitat sinó invocant el fet que els òrgans de la mateixa no serien els degudament designats, però provocant una patent manca de tresoreria per la Comunitat.
Per consegüent, els mateixos no tenen legitimació per interposar un recurs d'apel·lació en contra de la sentència d'instància que va reconèixer la seva manca de legitimació activa.
I com és sabut, les causes de no admissió es converteixen en causes de desestimació, es tracta d'una primera causa de desestimació.
Tercer.- Donat l'anterior no procedeix l'examen al fons dels seus greuges.
Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància als apel·lants.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- Constatar que els Srs. Miró, Ruiz i Mercader i Morales no tenen la qualitat de part apel·lant, i que la Sra. Cañellas no ha interposat cap recurs d'apel·lació.
SEGON.- Desestimar el recurs de la representació processal de la representació processal dels Srs. Palomo, Diez, Bernat i Campillo, Barba, Farré, Querol (succeït processalment pel Sr. Cano), Zapata, Mercader, Sevillano i Aguilar, en contra de la sentència de data 16-01-2023, confirmant la seva part decisòria.
TERCER.- Imposar de manera mancomunada als Srs. Palomo, Diez, Bernat i Campillo, Barba, Farré, Cano (successor processal del Sr. Querol), Zapata, Mercader, Sevillano i Aguilar el pagament de les costes de segona instància generades pel seu recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.