STSJAD ANDORRA, a 16 d'octubre del 2024 - ROJ: STSJAD 287/2024
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé16 octobre 2024
Numéro51/2024
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Civil, 16 octobre 2024, ROJ STSJAD 287/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:287)
> Décision commentée : STSJAD, Civil, 16 octobre 2024, ROJ STSJAD 287/2024 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par acte du 8 juin 2023, Mme Rius, propriétaire du lot 6-1 de l'immeuble AG à Andorre-la-Vieille, a assigné la communauté des copropriétaires en paiement. Elle sollicitait, à titre préalable, la déclaration du caractère commun de plusieurs fenêtres et de la balconnière du séjour, ainsi que du passe-main de la balustrade de sa terrasse, qui donnent sur le *celobert* (cour intérieure) de l'immeuble. Elle demandait la condamnation de la communauté à réparer les défauts affectant ces éléments dans un délai de trois mois, ou, si elle y procédait elle-même, à lui rembourser le coût des travaux, évalué provisoirement à 6 000 euros.
La communauté a soulevé deux exceptions : l'inadéquation de la procédure et la caducité de l'action. Au fond, elle concluait au rejet de la demande.
Par sentence du 15 janvier 2024, le tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté les exceptions et la demande, et condamné la demanderesse aux dépens.
Mme Rius a interjeté appel en invoquant une erreur dans l'appréciation de la preuve et une violation de la loi et de la jurisprudence. Elle soutenait qu'une fois les éléments qualifiés de communs, leur entretien incombait à la communauté, et que la charge n'en pesait sur le copropriétaire que si les désordres trouvaient leur origine dans sa négligence. Elle contestait en outre la condamnation aux dépens de première instance, au motif qu'elle avait obtenu la reconnaissance du caractère commun, et invoquait les paragraphes 2 ou 3 de l'article 350 du Code de procédure civile (CPC). La communauté s'opposait à l'appel.
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia (recours n° 51/2024, sentence
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 16 d'octubre del 2024 - ROJ: STSJAD 287/2024
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD, Civil, 16 octobre 2024, ROJ STSJAD 287/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:287)
Par acte du 8 juin 2023, Mme Rius, propriétaire du lot 6-1 de l'immeuble AG à Andorre-la-Vieille, a assigné la communauté des copropriétaires en paiement. Elle sollicitait, à titre préalable, la déclaration du caractère commun de plusieurs fenêtres et de la balconnière du séjour, ainsi que du passe-main de la balustrade de sa terrasse, qui donnent sur le celobert (cour intérieure) de l'immeuble. Elle demandait la condamnation de la communauté à réparer les défauts affectant ces éléments dans un délai de trois mois, ou, si elle y procédait elle-même, à lui rembourser le coût des travaux, évalué provisoirement à 6 000 euros.
La communauté a soulevé deux exceptions : l'inadéquation de la procédure et la caducité de l'action. Au fond, elle concluait au rejet de la demande.
Par sentence du 15 janvier 2024, le tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté les exceptions et la demande, et condamné la demanderesse aux dépens.
Mme Rius a interjeté appel en invoquant une erreur dans l'appréciation de la preuve et une violation de la loi et de la jurisprudence. Elle soutenait qu'une fois les éléments qualifiés de communs, leur entretien incombait à la communauté, et que la charge n'en pesait sur le copropriétaire que si les désordres trouvaient leur origine dans sa négligence. Elle contestait en outre la condamnation aux dépens de première instance, au motif qu'elle avait obtenu la reconnaissance du caractère commun, et invoquait les paragraphes 2 ou 3 de l'article 350 du Code de procédure civile (CPC). La communauté s'opposait à l'appel.
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia (recours n° 51/2024, sentence
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 16 d'octubre del 2024 - ROJ: STSJAD 287/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 16 octobre 2024 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
PARTS:
Apel·lant: Sra. Rius
Representant: Sra. Toll
Advocat: Sra. Escudero
Apel·lat: ORG_0
Representant: Sr. Pastor
Advocat: Sr. Arnau
OBJECTE: Propietat horitzontal. Condició d'element comú o privatiu de les finestres ubicades a la façana i del passamans de la barana de la terrassa. Assumpció del cost de reparació i/o substitució.
SENTÈNCIA 000186/2024
Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
1.- En data 8 de juny de 2023, la representació processal de la senyora Rius interposà demanda en reclamació de quantitat contra la ORG_0, radicat al c/ C, 00, d'Andorra la Vella, tot sol·licitant que es declarés que les finestres i baranes afectades (balconera del menjador i passamà de la seva barana, finestra de la cuina, del rebedor i la de l'estudi, que donen al celobert de l'edifici), són elements comunitaris i la seva obligació de mantenir-los, conservar-los, reparar-los o substituir-los. Demanava també la seva condemna a reparar a les seves costes i en un termini no superior a tres mesos des de la fermesa de la sentència, els defectes que presentaven les finestres i baranes afectades, en la forma i qualitats que determinés el resultat de la prova pericial que l'agent procediria a sol·licitar. Afegia que en cas de què la senyora Rius hagués procedit a la reparació dels mateixos abans de la finalització del procediment, demanava la condemna de la Comunitat de propietaris demandada a pagar-li l'import de la reparació dels defectes que presentaven les finestres i les baranes afectades. Reparació que afirmava tindria un cost mínim i provisional de 6.000 EUR, i que demanava s'incrementés amb l'interès legal a comptar de la data de pagament de la factura i dels interessos legals i les despeses bancàries que es poguessin derivar de l'operació creditícia, en cas que fos necessària per la reparació. Sol·licitava també la condemna de la Comunitat de propietaris defenent a pagar les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, així com l'import de 28,43 EUR derivat de l'enviament de la missiva a través de burofax i qualsevol altra despesa derivada del procediment.
2.- En data 27 de juliol de 2023, la representació processal de la ORG_0 contestà la demanda articulada de contrari, formulant excepció peremptòria d'inadequació de procediment i de caducitat de l'acció, tot sol·licitant en primer lloc l'estimació de les excepcions interposades amb la corresponent desestimació de la demanda i la seva condemna al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits intervinents i, subsidiàriament, la desestimació de la demanda i la condemna en costes en els termes suara exposats.
3.- En data 15 de gener de 2024, el Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"Primer.- Desestimar les excepcions d'inadeqüació de procediment i de caducitat formulades per la COMUNITAT DE PROPIETARIS AG, i desestimar la demanda interposada per la senyora Rius contra la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI AG.
Segon.- Condemnar en costes a la part agent.
Tercer.- Que es notifiqui a les parts."
4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Rius en considerar que la mateixa erra en la valoració de la prova i infringeix la Llei i la jurisprudència. En síntesi, fonamenta el seu recurs en què tot i que en la resolució s'afirma que les finestres són elements comuns, la mateixa incorre en contradicció quan sosté que la responsabilitat pecuniària d'efectuar el seu manteniment i conservació i, de ser el cas, la seva substitució, recau en el propietari privatiu. Entén la part recurrent que en ser un element comú, pertoca a la comunitat de propietaris fer-se'n càrrec, havent-se'n de fer càrrec el propietari privatiu únicament si els mateixos tinguessin el seu origen en un descuit o negligència que li fossin imputables o que el mateix no hagués efectuat les tasques mínimes de la seva conservació i manteniment. Considera que la Sentència erra també en imposar-li el pagament de les costes processals d'instància per quant tot i haver desestimat la seva pretensió econòmica en va estimar la pretensió declarativa, que era el caràcter comunitari de les finestres d'un immoble. Per aquest motiu entén d'aplicació els apartats 2 o 3 de l'article 350 del Codi de procediment civil, demana la revocació de la resolució impugnada, amb imposició de la part recorreguda de la totalitat de les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, d'ambdues instàncies.
5.- Per la seva banda, la representació processal de la ORG_0, s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, tot sol·licitant la confirmació de la resolució impugnada, amb imposició a la part recurrent del pagament de les costes generades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat rau en determinar la naturalesa privativa o comunitària de les finestres i baranes del pis 6-1 de l'edifici AG i, concretament, les que la part agent i avui recurrent qualifica d'afectades, referint-se a la balconera del menjador i el passamà de la seva barana i a les finestres de la cuina, rebedor i estudi, que donen al celobert del dit edifici. A més, derivat de la seva condició, procedeix també determinar a qui pertany l'obligació de mantenir-los, conservar-los, reparar-los o substituir-los, tot assumint-ne el seu cost.
Segon.- La resolució d'instància considera que les finestres de la unitat immobiliària interessada en formar part de la façana de l'edifici, en són elements comuns, ja que serveixen per efectuar un tancament tant de la unitat immobiliària a la que pertanyen com de la resta de l'edifici. Tot i considerar, però que les dites finestres i passamans del balcó són elements comuns, considera que només ho són en relació a la decoració de la façana, en el sentit que han de seguir-ne l'estil, corresponent al titular de la unitat immobiliària a la que pertanyen, fer-se càrrec del seu manteniment, conservació, reparació i eventual substitució, tot havent de respectar la decoració exterior de la façana. I arriba a aquesta conclusió perquè considera que el seu mal estat perjudica directament i quasi exclusivament a la unitat immobiliària que protegeixen.
Per contra, la representació processal de la senyora Rius considera incongruent afirmar que siguin elements comuns i imposar al propietari de la unitat immobiliària privativa les obligacions del seu manteniment, conservació, reparació i/o substitució.
Tercer.- Als efectes d'aclarir la qüestió litigiosa, procedirà veure què diu al respecte el Reglament de Règim intern de condomini en propietat horitzontal de l'edifici AG, 00, donat que a l'escriptura de compra venda que obra en autes no se'n fa referència i la Llei de propietat horitzontal no s'hi refereix de forma específica tot i que en el seu article 1 es manifesta que tenen la consideració d'elements comuns entre altres, les façanes i les cobertes amb els revestiments exteriors. Concretament diu el seu article 1 que tenen la consideració d'elements comuns de l'immoble els que siguin necessaris per al seu ús adequat i gaudi, com ara el sòl, el vol, els fonaments i les teulades; els elements estructurals; les façanes i les cobertes amb els revestiments exteriors; el portal, les escales, les porteries, els passadissos, els murs, les fosses, els patis; els ascensors; les instal·lacions, les conduccions i canalitzacions d'aigua, gas, electricitat, calefacció i aire condicionat; les antenes col·lectives i les instal·lacions per a serveis de telecomunicació o audiovisuals, també tots els elements materials o jurídics que per la seva naturalesa o destinació resultin indivisibles. Noti's que, tot i no ser un llistat numerus clausus, la Llei no inclou de forma expressa les finestres entre els elements comuns.
Així, tot i que la nostra llei no defineixi el que són els elements privatius, podem considerar que els mateixos són part o component d'una propietat immobiliària que es troba sota el control exclusiu i propietat d'un propietari individual dins d'un edifici, en aquest cas.
Vegem ara si la seva classificació com a element comú o privatiu es pot desprendre del Reglament del Règim intern de la Comunitat:
Al respecte, l'apartat b) de l'article 5 del Reglament intern mencionat estableix que són elements comuns "les façanes de l'immoble, la pintura d'aquestes i dels balcons, finestres i persianes i, en general, la decoració exterior de l'edifici."
I, per contra, l'article 7 del mateix Reglament estableix que "són de propietat privativa de cada copropietari les obres interiors del seu pis o local, les portes, les finestres (...) i en general tots aquells elements i instal·lacions particulars que es trobin dins dels límits dels respectius pis, local o plaça d'aparcament".
De l'exposat es deriva que en lloc no es fa referència específica a la condició d'element comú o privatiu de les finestres contingudes en la façana de l'edifici.
Quart.- Ara bé, sense perjudici de l'anterior cal valorar, precisament, el fet de què les mateixes es trobin integrades a la façana de l'edifici i com aquest extrem pot afectar a la seva naturalesa privativa o comú. I al respecte, sembla que el criteri més adequat serà el de valorar si les mateixes són necessàries pel correcte ús i gaudiment de l'edifici, per formar part de la seva estructura i si afecta a la seva configuració externa, valorant l'ús al que es destinen. Resulta bàsic doncs per valorar la seva naturalesa, determinar la seva funció específica.
En aquest sentit considerem que en ser un element de tancament de l'edifici, de la seva façana, en són element comuns, a l'igual que el passamans del balcó que obra també a la façana.
Elements que, en ser comuns, no només es troben afectats per la pròpia estètica de l'edifici, sinó que en no haver-se previst res de diferent -com hem vist- en el Reglament de règim intern de la Comunitat, el seu manteniment, reparació i-de ser el cas- substitució correspon assumir-lo a la Comunitat de propietaris.
Cinquè.- En conseqüència, es revoca la resolució d'instància i s'estableix l'obligació de la ORG_0, 00 de reparar a les seves costes i en el termini sol·licitat per la part recurrent -que ens sembla prudent- de 3 mesos des de la present resolució, els defectes que presenten les finestres i la barana afectades.
Així mateix, es revoca la condemna en costes de la part agent efectuada en la instància, donat que procedeix condemnar a la Comunitat de propietaris defenent al seu pagament, per imposició del contingut de l'article 350.1 del Codi de procediment civil.
Sisè.- L'estimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que no s'efectuï especial imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Rius contra la Sentència dictada en data 15 de gener de 2024, en el sentit de considerar que les finestres i el passamans de la barana d'autes són elements comuns i establir l'obligació de la ORG_0, 00 de reparar a les seves costes i en el termini sol·licitat per la part recurrent -que ens sembla prudent- de 3 mesos des de la present resolució, els defectes que presenten les finestres i la barana afectades.
SEGON.- IMPOSAR a la Comunitat de propietaris recorreguda el pagament de les costes processals generades en la instància.
TERCER.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.