SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La sentència del Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, resol el recurs d'apel·lació interposat pels arrendataris Seco i Ropero contra la sentència de 11-març 2024 que havia desestimat la seva demanda contra la societat ORG_0 i condemnat la societat ORG_1 a pagar costos. El tribunal analitza i conclou que, tot i el llarg retard de 370 dies per a la dictadura de la sentència, no constitueix una infracció que justifiqui la seva anul·lació, i que la valuació de la prova, inclòs el testimoni rebutjat, no viola l'article 207 del CPC. Determina que el pis arrendat presentava humitats i defectes ocults després de la presa de possessió, i que l'arrendador no ha complert amb les obligacions de lliurament i reparació previstos per la Llei d'Arreujaments Urbans, de manera que s'estableix un incompliment contractual. Per això, el tribunal confirma la desestimació de la demanda contra la societat ORG_1, però estima quasi íntegrament la demanda contra la societat ORG_0, condemnant-la a pagar als arrendataris 4.525,37 EUR i a suportar les costes de primera instància, sense imposar cap cost de segona instància. La sentència és definitiva i executiva. Sentència Magistrats Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta PARTS: Apel·lant: Srs. Seco, i Ropero Representant: Sra. Ricart Advocat: Sr. Pera Apel·lat: ORG_0 Representant: Sra. Herrera Advocat: Sra. Sevillano Apel·lat: ORG_0 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Vincent ANIÈRE Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES Sr. Jaume TOR PORTA OBJECTE: Arrendaments urbans-termini per dictar sentència-càrrega i valoració de la prova-testimoni SENTÈNCIA 000195/2024 Andorra la Vella, 12 de novembre del 2024 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 01-08-2021, la societat ORG_0 (D), representada pel Sr. Andrade, actuant pel compte de la propietat i part arrendadora, la societat ORG_0, d'una part, i els Srs. Seco i Ropero, arrendataris, d'alta part, van atorgar l'arrendament, a partir del mateix dia, d'un pis situat carretera d'XXXX s/n Edifici E, Bloc 0, planta 0, porta 0 i plaça d'aparcament núm. 0 a XXXX. Al mateix mes de setembre del 2021, es va resoldre el contracte. Per carta d'advocat del 15-12-2021, i pretenent que, el dia 17-09-2021, en voler accedir a l'habitatge, els seus clients havien descobert humitats que feien impossible la seva habitabilitat, els arrendataris van reclamar el pagament de danys i perjudicis per un import total de 3.695,55.-euros (cost de la mudança de les seves pertinències des de Benidorm i cost d'allotjament a Andorra). 2.- En el marc dels autes d'arrendaments 2000205/2022 instats en contra de la societat ORG_0, i de la a societat ORG_0 per la representació processal dels Srs. Ropero i Seco per demanda del 19-05-2022, la Sra. Batlle va dictar Aute de data 23-05-2022 decidint no admetre a tràmit la demanda al considerar que la mateixa no s'encabeix en l'àmbit del procediment especial d'arrendaments definit per l'article 277 del Codi de procediment civil, sense perjudici que formulin la seva petició davant de la jurisdicció corresponent. Però per Aute de data 28-10-2022, aquesta Sala va estimar el recurs d'apel·lació de la part agent en contra del referit Aute, que es va revocar, ordenant que es seguís la tramitació del plet segons el disposat pels articles 277 i següents del Codi de procediment civil, sense efectuar cap pronunciament sobre les costes processals generades pel recurs. 3.- En data 11-03-2024, i essent la societat ORG_0 en rebel·lia, la Sra. Batlle va decidir : "Primer.- Desestimar en la seva integritat la demanda presentada per la representació processal dels Srs. Seco i Ropero contra les societats C ORG_1, i absoldre a aquestes darreres de quantes pretensions en ella s'hi formulaven. Segon.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.". 4.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Seco i Ropero. Demana la seva revocació i que es dicti una altra condemnant a les co-demandades solidàriament a l'abonament de la quantitat de 4.619,54.-euros i a satisfer íntegrament les costes de la primera i de la segona instància. Fonamenta el seu recurs en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals i l'error en la valoració de la prova. Argumenta que existeix infracció de les normes processals, de les garanties processals i dels drets constitucionals tota vegada que s'ha superat el termini previst per l'article 290.1 CPC per dictar sentència. Afegeix que existeix una altra infracció de les normes processals tota vegada que la Sra. Batlle va donar per vàlida la declaració del testimoni de part quan havia sigut expressament rebutjada per ella per tenir una relació de dependència amb la part co-demandada, contravenint l'article 207 CPC. També invoca el fet que la Sra. Batlle va fonamentar la seva decisió en base a una motivació que mai havia sigut al·legada per les parts defenents, a saber introduint en el debat les nocions de força major i de cas fortuït, trencant així els principis d'igualtat d'armes, de contradicció i de justícia pregada. Pel que fa a la valoració de la prova sosté que existeix una incongruència radical entre els fets controvertits fixats per les parts i la ratio decidendi que introdueix la Batlle en considerar que la qüestió de fons rau en saber si en el moment en què la part agent signava el contracte i prenia possessió del pis, aquest es trobava en perfecte estat o no ; que els vicis ocults no es podien manifestar en aquest moment de presa de possessió del pis ; que la Batlle no explica com ha arribat a la conclusió que la causa dels danys va ser produïda pel trencament d'un tub comunitari arrel de la caiguda d'una roca de dimensions considerables ; que no es va aportar l'informe pericial requerit; que l'interrogatori del Sr. Catalá, que s'assembla a una confessió en judici de la societat ORG_0 no té cap valor probatori; que l'adversa no aconsegueix acreditar que efectivament no existeixen vicis ocults a l'immoble objecte d'arrendament en el moment del seu lliurament ; que el vici ocult no podia ser conegut pels arrendataris ja que si van rebre les claus de l'immoble al mes d'agost del 2021, no és fins a mitjans de setembre del 2021 que van accedir al pis; que l'informe pericial hauria permès a la part contrària presentar un document de descàrrec que acredités que no existia cap vici ocult en l'immoble en el moment de la firma del contracte d'arrendament i que es tractava d'un cas de força major o un cas fortuït ; que contràriament a l'indicat en la sentència, Ia resolució del contracte d'arrendament no es va fer de mutu acord sinó com a conseqüència dels danys soferts a l'immoble, i finalment que sí existeix un incompliment contractual en el sentit de l'article 28 de la LAFU però que sorprenentment la Sra. Batlle ni ho evoca. D'altra banda, quant a la manca de lliurament del certificat d'habitabilitat, afirma que la Sra. Batlle ha presumit del seu lliurament però sense cap prova suficient. 5.- La representació processal de la societat ORG_0 demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per l'adversa i la confirmació íntegra de la Sentència, amb imposició de totes les costes processals a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Exposa que està totalment d'acord amb el fallo de l'Hble. Batlle i que fa extensius tots els arguments emprats en la seva sentència. 6.- La societat ORG_0 no ha presentat cap escrit. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- L'article 19 CPC disposa a títol general que les resolucions s'han de dictar dins el termini legalment establert, excepte que concorri una causa suficient i justificada per a la dilació, que s'ha de fer constar en la resolució o l'acord. Pel que fa al procediment d'arrendaments urbans, l'article 284 (i no pas l'article 290.1 CPC al qual es refereix la part apel·lant i que concerneix el procediment laboral) disposa que el tribunal dicta la sentència dins els tretze dies hàbils següents al dia en què finalitza el judici oral o en què dicta l'aute on decideix que no se celebri el judici oral. En el present cas, la vista oral va tenir lloc el 07-03-2023 i les parts van presentar uns escrits complementaris de conclusions en data 15-03-2023 i 30-03-2023. La sentència es va dictar el dia 11-03-2024, sia exactament 370 dies després. Si bé no es pot seguir el plantejament de la part apel·lant que el termini no seria raonable pel sol fet de l'incompliment del termini processal legalment establert, estem obligats de constatar que res permet explicar aquest termini de quasi 53 setmanes i que, contràriament al que preveu l'article 19 CPC, no consta en la sentència cap consideració a la causa que podria justificar tal dilació per dictar sentència. Dit això, aquesta situació no pot constituir una causa de revocació de la sentència, que és l'única petició que es fa en el present cas. Recordem que de conformitat amb l'article 339.3 del codi de procediment civil, si el tribunal estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció d'aquestes actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció. Tal anul·lació no tindria cap sentit per sancionar un retard en dictar la sentència, sinó que pertany a la part que considera que s'ha vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable instar les accions que corresponen davant de la jurisdicció competent per obtenir la reparació per dilació indeguda. Segon.- Pel que fa al testimoni, l'article 207 CPP invocat per la part apel·lant disposa que : "El tribunal valora l'interrogatori de testimonis lliurement i d'acord amb les regles de la sana crítica, però pren en consideració la raó dels coneixements que hagin manifestat, les circumstàncies que hi concorrin i, si escau, els rebuigs que les parts hagin plantejat.". Com ho diu el citat article, es tracta d'una qüestió de valoració de la prova, i hi tornarem, però en res prohibeix al Batlle tenir en compte un testimoni pel sol fet que l'altra part l'ha rebutjat. Això és conforme a la jurisprudència andorrana que sempre ha destacat al respecte del mecanisme de la tatxa (Sentència del 29-5-2018, rotlle TSJC-60/2018) que : "actua com a mecanisme de garantia de l'objectivitat i credibilitat del testimoni a partir del moment en que permet a una part informar el Tribunal sobre determinades circumstàncies que podrien influir en la seva fidelitat. Això no impedeix que el resultat d'aquesta prova pugui ser presa en consideració pel Batlle si aquest adquireix, de conformitat a la regla de la sana crítica, el racional convenciment que el testimoni tatxat ha declarat conforme a la veritat (en aquest sentit vegi's les nostres Resolucions TSJC-58/02, TSJC-55/04 ···)". En el present cas, si bé la Sra. Batlle no ha aportat cap explicació sobre el fet que va donar per totalment valides les explicacions del testimoni malgrat la part agent havia manifestat que era un assalariat de la societat co-demandada i en rebel·lia, ORG_0, això no comporta per si sol una violació de l'article 207 CPP. Una altra qüestió és la de la valoració de dita prova. Tercer.- Pel que fa a la violació invocada dels principis de contradicció, de justícia pregada i d'igualtat de les armes, és veritat que l'objecte del procés queda delimitat per les pretensions de les parts que s'hi exerceixin degudament i que el tribunal ha de decidir en el procés de conformitat amb les pretensions exercides, els fets al·legats i les proves practicades en el judici oral (article 6 CPC). A més l'article 248.3 CPC disposa que el tribunal resol, sense apartar-se de la causa de demanar, d'acord amb les normes aplicables al procés, encara que no hagin estat al·legades o esmentades per les parts, o no ho hagin estat encertadament. Si en consonància amb els aforismes iura novit curia i da mihi factum dabo tibi ius les normes jurídiques al·legades per les parts no vinculen al jutge qui pot aplicar les que millor s?adaptin al cas, és sempre sota la condició que no es modifiqui o alteri la causa petendi de la litis tal com conformada per les parts. Existeix una real incongruència, provocant necessàriament indefensió, "quan les resolucions judicials alterin de forma substancial i decisiva el propi contingut del litigi, substraient o frustrant a una de les parts, la possibilitat d?un debat veritablement i reial contradictori, dictant-se un fallo no adequat o no ajustat a les recíproques pretensions de les parts. L?òrgan judicial, per tant, no pot resoldre ni més ni menys qüestions jurídiques que aquelles que li han estat formulades o plantejades per les parts " (ATJSC de 28-12-1998, nº 999). En el present cas, si bé la qüestió de l'incompliment contractual formava part del debat, la part defenent no havia invocat la força major, i la Sra. Batlle no podia invocar d'ofici aquest mitja de defensa per fonamentar finalment la seva decisió de no atribuir cap culpa en el sinistre a la propietat ni al seu representant. Per consegüent, si que la vulneració invocada existeix. Dit això, existeixen altres consideracions que ens han de portar a la revocació de la sentència. Quart.- Pel que fa la prova, cal precisar d'antuvi que l'objecte del procés no era només l'existència de vicis ocults afectant el bé arrendat sinó també l'incompliment contractual en relació a l'existència del contracte d'arrendament d'habitatge. Al respecte, constatem que si la Sra. Batlle no menciona en cap moment el nostre Aute de data 26-10-2022 i que ha abordat la resolució del litigi només en consideració de la problemàtica dels vicis ocults, sense referir-se a la LAFU, motivàvem en el referit Aute, per justificar l'aplicació del procediment de dita llei, que l'objecte del plet era de dir si la part arrendadora havia mancat a les seves obligacions de lliurar un bé conforme a les seves obligacions contractuals i si tal incompliment va provocar danys i perjudicis a la part arrendatària. Per tant, si bé la part arrendadora afirma que va lliurar un pis en perfecte estat, tal com es menciona en el contracte d'arrendament, la qüestió però només és aquesta. En aquest ordre d'idees, no es pot compartir l'afirmació que el punt determinant era establir si en el moment en què la part agent va signar el contracte i va prendre possessió del pis, aquest es trobava en perfecte estat o no (de fet, tal plantejament la va portar a refusar la gravació de les humitats aportada pels demandants, per no ser objecte del present judici). En efecte, l'obligació de l'arrendador de lliurar un bé conforme a la seva destinació d'habitatge, no s'ha de complir només al moment del lliurament del bé sinó durant tota la vigència de l'arrendament. Al respecte, s'ha de tenir en compte que, en virtut de l'article 25 LAFU, l'arrendador està obligat, entre altres obligacions, a: - lliurar a l'arrendatari la finca objecte del contracte, de forma que estigui en condicions de servir a l'ús a què està destinada. - lliurar a l'arrendatari una còpia del certificat d'habitabilitat. - efectuar en la finca arrendada i en les seves instal·lacions, les reparacions necessàries perquè pugui continuar destinant-se a la finalitat per a la qual va ésser arrendada. Se n'exceptuen aquelles reparacions que siguin conseqüència dels danys a què es refereix l'apartat desè de l'article 26 que van a càrrec de l'arrendatari, és a dir els danys ocasionats a la finca arrendada, llevat que provi que s'han ocasionat sense culpa seva ni de les persones que conviuen amb ell. - garantir a l'arrendatari l'ús pacífic i el gaudiment de la cosa arrendada durant tot el temps del contracte. L'article 27 afegeix que si l'arrendador o l'arrendatari incompleixen les obligacions que els imposen els articles 25 i 26, la part afectada per l'incompliment pot demanar la resolució del contracte i la indemnització pels danys i perjudicis que li hagi ocasionat l'incompliment, o únicament aquesta segona i deixar el contracte subsistent. Perquè pugui tenir lloc la resolució, cal que l'incompliment afecti una condició essencial del contracte. L'article 28 precisa que l'arrendatari pot, en tot cas, resoldre el contracte, si l'obra que hagi d'efectuar-se a la finca arrendada la fa inhabitable o inhàbil per a l'activitat que s'hi duu a terme. Per tant, si era sobre la part agent que requeia la càrrega de provar que, com ho sostenia, existien vicis ocults al moment de lliurar-li el pis que impedien el seu normal gaudiment, també s'havia de provar per cada part que havia complert les seves obligacions contractuals tal com regulades per la LAFU. És a dir que la part arrendatària havia de provar l'existència de vicis que feien que el pis no era habitable mentre que la part arrendadora havia de provar que havia fet les obres necessàries per mantenir les condicions d'habitabilitat. Cinquè.- Quant a la valoració de la prova, queda establert que, en data 01-08-2021, els arrendataris van firmar a Andorra la Vella el contracte d'arrendament d'autes, reconeixent en el paràgraf 6. del mateix (ESTAT DEL PIS) rebre'l en perfecte estat i recent pintat. El mateix dia van satisfer l'import de 4.515,25.-euros en concepte de fiança, lloguer d'agost, d'acompte de despeses i d'IGI sobre la comissió de la immobiliària i el 03-09-2021, va pagar uns 1.550.-euros més en concepte de lloguer del setembre i d'acompte de despeses. Queda admès per les parts i per la sentència que és en data 16-09-2021, en voler instal·lar-se de manera efectiva al pis, que van descobrir l'existència de les humitats. Apareix, segons la factura de data 27-09-2021 aportada pels arrendataris, que els mateixos havien contractat una empresa de Benidorm per la mudança de les seves pertinences i que aquesta va fer el viatge fins a Andorra el dia 16-09-2021, però se'n va retornar el 17-09-2021, i va dipositar 30m3 en un magatzem fins al dia 29-09-2021. Apareix també que durant varis dies els arrendataris se'n van anar a dormir a l'hotel. El dia 20-09-2021 la immobiliària els hi va retornar la totalitat dels imports cobrats fins la data sia un total de 6.065,25.-euros i va acceptar la resolució del contracte. En consideració de tots aquests elements, és raonable considerar que al moment de la presa de possessió jurídica, el dia 31-08-2021, no existia cap traça de qualsevol vici o desperfecte i que els mateixos van aparèixer entre el 01 i el 16 de setembre. Al respecte de la causa i de la data d'aparició de les humitats, hem de constatar que, malgrat el requeriment de la Sra. Batlle que es va fer per interlocutòria de data 23-02-2023, la part defenent no ha aportat l'informe del perit d'assegurança. Tal mancança no li pot aprofitar. Si bé no s'ha aportat l'informe en qüestió, apareix a través del correu electrònic que la companyia A va enviar a la immobiliària el 21-10-2021, així com de la factura de l'empresa F de data 27-10-2021 que la causa del sinistre va ser la caiguda d'una pedra de grans dimensions situada en la paret entre les galeries dels blocs 1 i 2 que va impactar la canonada d'aigües fecals i va provocar un vessament que va filtrar fins al cartró-guix i la pintura de l'apartament d'autes, fent necessari llur reparació per import total de 5.609,56.-euros segons factura de l'empresa J de data 27-10-2021. Cap element permet dubtar d'aquesta causa, però els elements aportats no permeten saber quina és la data real del sinistre doncs en cap moment es diu i, fins i tot, els documents de l'assegurança es refereixen a un sinistre del 21-09-2021 que, ben evidentment, no pot ser la data del sinistre sinó més aviat el dia de la declaració del mateix a la companyia (foli 109). En tot cas, això impedeix tenir com acreditada l'afirmació de l'arrendadora que el sinistre va tenir lloc un mes i mig després de la firma del contracte sia el 15-09-2021, justament el dia just abans de l'arribada dels arrendataris, cosa que apareix poc versemblant. Pel que fa a les manifestacions del Sr. Catalá, que és finalment l'única prova a la qual es refereix formalment la motivació de la sentència, s'ha d'admetre que les mateixes s'havien de tenir en compte amb extrema precaució donat que aquest senyor és un empleat de la societat co-demandada, C, que la representa fins al punt que rep les notificacions judicials que es fan a la mateixa (veure foli 51 dels presentes autes), i que va comparèixer com a testimoni a petició de la propietat tot i trobant-se la societat en qüestió en situació de rebel·lia processal. No obstant, no se li pot treure tot valor probatori en la mesura on les seves manifestacions venen parcialment confirmades pels elements que hem exposat fins ara. És el cas sobre el fet que el pis es trobava en perfecte estat el dia 31-08-2021, que els danys varen ser produïts per un trencament d'un tub comunitari, que va intentar fer pagar les despeses que havien sofert els demandants a l'assegurança de la comunitat (veure foli 110). També les seves manifestacions segons les quals va lliurar còpia de la cèdula d'habitabilitat, sense la qual els arrendataris no podien donar d'alta els serveis d'electricitat, queda confirmada per la factura pagada a G per l'arrendatari el 17-09-2021. Al contrari, no es pot tenir en compte la seva afirmació que hauria ofert diverses unitats immobiliàries i un box de 200 m2 on poder deixar el mobiliari que s'estava transportant, i que els arrendataris ho haurien refusat. En efecte, aquesta qüestió que concerneix directament la responsabilitat de qui el testimoni és empleat no ve recolzada per cap prova exterior i, al contrari, està contradita pel correu electrònic enviat pel Sr. Seco el 20-09-2021 i en el qual reclama que la immobiliària li trobi una solució per trobar un habitatge i recorda que totes les seves pertinències es troben en un camió. Finalment, la part arrendadora va acceptar resoldre el contracte i en data 20-09-2021 va retornar als arrendataris l'import de 6.065,25.-euros que correspon al lloguer del mes d'agost, dos mesos de fiança, el lloguer del mes de setembre (sia 1.450.-euros x 4 = 5.800.-euros), més 2x100.-euros d'acompte de despeses, més 65.25.-euros en concepte d'IGI de la comissió de la immobiliària). De tot això, en ressurt clarament que el sinistre va tenir lloc a una data desconeguda però durant la vigència del contracte sia posteriorment a la seva perfecció i a la presa de possessió a través de la remesa de les claus, i que els arrendataris el van descobrir el dia 16-09-2021. Sisè.- Aleshores, no es podia desestimar la demanda només en base a l'absència d'humitats al moment de perfecció del contracte sinó que calia recercar si existia un incompliment per part de l'arrendadora. No es pot negar que un pis afectat per humitats provinents d'una canonada d'aigües fecals i que necessita una neteja complerta i unes reparacions per import de més de 5.600.-euros, no és en condicions de servir a l'ús a què està destinat. De fet, la sentència considera com acreditat que en aquesta data del 16-09-2024, ja existien en el pis "uns danys que el van fer inservible per a l'ús al qual anava destinat.". Els danys ocasionats no són imputables als arrendataris i per tant l'arrendadora havia de procedir a llur reparació en aplicació de la seva obligació de garantir a l'arrendatari l'ús pacífic i el gaudiment de la cosa arrendada durant tot el temps del contracte i de la seva obligació d'efectuar les reparacions necessàries per assegurar la destinació d'habitatge per a la qual el pis va ésser arrendat. Pel que fa a la força major, invocada per la Sra. Batlle per decidir no atribuir cap culpa a la propietat ni al seu representant, la mateixa no és de rebut, d'una part, perquè el trencament d'una canonada per l'acció d'una pedra caiguda de l'edifici on ens troba ubicat el pis no correspon a les exigències d'exterioritat, imprevisibilitat i irresistibilitat que caracteritzen la força major, i d'altra part, perquè les obligacions de l'arrendador d'efectuar les reparacions necessàries per permetre el degut gaudiment de l'habitatge són legalment concebudes com una obligació de garantir a l'arrendatari l'ús pacífic i el gaudiment de la cosa arrendada durant tot el temps del contracte. En el nostre cas, apareix que al no poder satisfer aquesta obligació la part arrendadora va acceptar la resolució del contracte i com a conseqüència de la mateixa va retornar la totalitat dels imports que havia cobrat. Però, en virtut dels articles de la LAFU que hem citat, en particular l'article 27 que preveu la indemnització dels danys i perjudicis ocasionats per l'incompliment, això no era suficient sinó que tenia que indemnitzar tot el perjudici. Setè.- En tals paràmetres, s'ha d'estimar el recurs, però només en relació a la societat ORG_0, i no pas en relació a la societat ORG_0, doncs únicament la primera té la qualitat d'arrendadora quan la segona només va actuar com a immobiliària en representació de la propietat. Segons l'article 279 CPC, són part demandant o demandada en el procediment d'arrendaments els arrendadors o els arrendataris de la finca que és objecte del contracte d'arrendament. Donat que en el present cas ja és part defenent la propietat part arrendadora, no existeix cap fonament per una condemna solidària de la immobiliària. Quant a l'import de reclamació, els demandants han justificat dels perjudicis corresponents al cost de la mudança i magatzematge dels mobles per 3.696,55.-euros, a les despeses per romandre a Andorra en espera de trobar un nou habitatge per un total de 680,61.-euros, i a la factura per donar-se d'alta a G per 148,21.-euros. Per contra, no queda justificat en que la despesa de 94,17.-euros en concepte de gasolina seria imputable a l'incompliment contractual. Per tant, escau estimar quasi íntegrament la demanda en relació a la societat ORG_0, i condemnar aquesta a pagar als demandants l'import de 4.525,37.-euros, tot i mantenint la desestimació de la demanda en relació a la societat ORG_0. Vuitè.- L'estimació quasi íntegra de la demanda comporta també la revocació de la sentència pel que fa a les costes de primera instància, devent les mateixes esser imposades a la societat ORG_0, part vençuda. Novè.- L'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de les costes de segona instància. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- Estimar el recurs de la representació processal dels Srs. Seco i Ropero en contra de la sentència de data 11-03-2024 que revoquem en el sentit d'estimar quasi íntegrament la demanda en relació a la societat ORG_0, que condemnen a pagar als Srs. Seco i Ropero l'import de 4.525,37.-euros, i en el sentit de condemnar la societat ORG_0 a pagar les costes de primera instància, tot i mantenint la desestimació de la demanda en relació a la societat ORG_0. SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE