STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 320/2024
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 septembre 2024
Numéro142/2023
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# STSJAD 320/2024 (26 septembre 2024)
> Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 26 septembre 2024, STSJAD 320/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:320 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus reprend le numéro ROJ et l'ECLI figurant dans le texte intégral.*
## Faits et procédure
Le litige porte sur une demande en paiement de factures impayées. M. Escudero, agissant par l'intermédiaire de son entreprise, réclame à la société ORG_0 le règlement de factures correspondant à des travaux et services réalisés entre 2016 et 2018 dans les locaux de cette dernière. Les factures, toutes émises le 28 décembre 2021, reprennent des fiches de travail antérieures. Le demandeur soutient que le représentant de la société, M. Pina, aurait signé ces factures, ce qui constituerait une reconnaissance de dette.
La demande a été introduite le 6 septembre 2022 selon la procédure abrégée, pour un montant initial de 9 632,13 EUR, majoré des intérêts légaux et des dépens. Le tribunal d'instance a rejeté la demande par jugement du 4 avril 2023 et a mis les dépens à la charge du demandeur.
M. Escudero a interjeté appel. Il invoquait une appréciation erronée de la preuve pericial, soutenant que des témoins auraient menti sur leur connaissance de l'auteur de la signature et que l'expert judiciaire avait reconnu l'identité ent
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 320/2024**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11696295"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Civil"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11696295"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? s="loaded"> <p id="encab-1">PARTS:</p> <p id="encab-2">Apel·lant: Sr. Escudero</p> <p id="encab-3">Advocat: Sr. Arnau</p> <p id="encab-4">Apel·lat: ORG_0</p> <p id="encab-5">Representant: Sra. Pino</p> <p id="encab-6">Advocat: Sra. Gálvez</p> <p id="encab-7">COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:</p> <p id="encab-8">President: Sr. Vincent ANIÈRE</p> <p id="encab-9">Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES</p> <p id="encab-10">Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ</p> <p id="encab-11">OBJECTE: RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: impagament factures. Diligè??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 320/2024"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 320/2024**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 320/2024
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 26 septembre 2024 (n° 142/2023), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 320/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 26 septembre 2024 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
PARTS:
Apel·lant: Sr. Escudero
Advocat: Sr. Arnau
Apel·lat: ORG_0
Representant: Sra. Pino
Advocat: Sra. Gálvez
OBJECTE: RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: impagament factures. Diligències per millor proveir, procedència i finalitat de la seva pràctica
SENTÈNCIA 000170/2024
Andorra la Vella, 26 de setembre del 2024
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 142/2023 — Décision commentée
1.- En data 6 de setembre de 2022, la representació lletrada del senyor Escudero interposà demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat contra la societat ORG_0, tot sol·licitant el pagament de l'import de 9.632,13 EUR en concepte de factures impagades, més els interessos legals que generés la quantitat principal a comptar de la contesta a la demanda i més les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
2.- En data 4 d'abril de 2023, el Tribunal d'instància dictà Sentència amb la següent part decisòria :
"Primer.- Desestimar la demanda formulada pels senyor Escudero contra ORG_0.
Segon.- Es fa imposició de costes processals i judicials a la part agent."
3.- La representació lletrada del senyor Escudero ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en una errònia valoració de la prova pericial practicada i, en síntesi, en què els testimonis que van declarar en la instància i que asseguraven ignorar l'autoria de la signatura que se'ls mostrava, van mentir i en què el perit judicial va manifestar que la signatura que constava en els albarans exhibits és la mateixa que constava a les factures reclamades judicialment i impagades. Demana l'estimació del recurs d'apel·lació interposat i la revocació de la resolució impugnada, tot condemnant a la societat ORG_0 a pagar-li l'import de 9.039,98 EUR en concepte de factures impagades, més els interessos legals generats per la quantia principal des de la data de la contesta a la demanda i les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies. Demana també la suspensió del procediment per mentre no es resolgui la causa penal interposada per querella contra els testimonis senyors JF i el senyor Giner per un delicte major de testimoniatge fals, i que s'acordi per millor proveir que el perit judicial comprovi i dictamini si la signatura que obra en les factures reclamades és del senyor Pina, en cas de considerar-se per part del Tribunal que la prova pericial ja practicada no ha permès aclarir els fets essencials en què es fonamenta el procés.
4.- La representació processal de la societat ORG_0 s'oposà a la prejudicialitat penal invocada de contrari,
5.- Per Aute de data 10 de novembre de 2023 es va acordar no donar lloc a la suspensió del procediment per raó de prejudicialitat penal.
6.- Per Aute de data 16 d'abril de 2024 es va acordar denegar les diligències per millor proveir sol·licitades per la part apel·lant.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del litigi és la reclamació del pagament d'unes factures per un import global de 9.039,98 EUR i que es correspondrien a uns treballs i serveis realitzats pel senyor Escudero a través de la seva ORG_1 entre els anys 2016 i 2018 a les instal·lacions de la societat ORG_0.
La reclamació es fonamenta en un pretès reconeixement de deute que hauria efectuat el senyor Pina en nom de la societat demandada de tots i cadascun dels diferents imports reclamats, en haver signat les factures en les que es tornaven a reclamar els fulls de treball esmentats i emeses totes en data 28 de desembre de 2021.
Segon.- Com sigui que el senyor Pina nega en tot moment ser l'autor de les signatures que apareixen en les factures reclamades, la part agent i avui recurrent va sol·licitar, a títol subsidiari, la realització d'una prova pericial cal·ligràfica.
Aquesta prova pericial es va practicar i el seu resultat obra a la pàgina 168 i ss. dels autes. Per a la seva realització el perit, senyor R, va demanar expressament al senyor Pina si a part de la seva signatura extensa i de la més reduïda, també anomenada "mosca", en disposava d'una més abreviada de la més extensa, havent-ho negat el mateix en tot moment.
En aquest context es va realitzar la pericial cal·ligràfica concloent el perit que totes les signatures dubtoses estaven realitzades per la mateixa mà escriptural i que aquesta no era la del senyor Pina (foli 176).
Tercer.- Front a aquesta conclusió pericial, i tot i els dubtes que ens plantegem en relació al nom que apareix a la signatura dubitada: "P", essent aquest una abreviatura comú del J, nom del senyor Pina; del fet que era el mateix qui autoritzava els pagaments de la societat defenent, havent-ne fins i tot autoritzat un en el que apareixia aquesta signatura en l'albarà, malgrat insisteixi en afirmar que no sap a qui correspon; la prova per millor proveir no pot utilitzar-se per solventar les mancances probatòries de les parts litigants, no podent obviar que en aquest supòsit tots aquests elements obraven en autes al moment en què es sol·licità la seva pràctica, havent doncs hagut la part agent en aquell moment de demanar un pronunciament més precís al perit en relació als mateixos, com per exemple, que agafés una mostra més extensa de l'escriptura del senyor Pina per determinar si la signatura que ell nega li corresponia, o haver indagat més sobre la identitat de la persona que usava aquesta signatura que es validava amb el pagament de les factures.
En relació a la pràctica de les diligències per millor proveir, vam posar de relleu en la Sentència dictada en data 31 d'octubre de 2019, rotlle223-2019:
"III.- Pel que es refereix al primer motiu del recurs, la figura de la prova per a millor proveir es troba regulada en l'art. 5 del Decret de 1-5-1922, modificat per l'art. 80 de la Llei Transitòria de Procediments Judicial, en mèrits del qual: "el ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles podrà, si ho considera oportú, acordar per a millor proveir, les diligències que estimi convenients per aclarir qualsevol fet que quedi dubtós i després de practicades dicta Sentència".
Es tracta d'un mecanisme que ha de ser emprat pel jutjador amb molta cautela. En efecte ofereix al Batlle una facultat aclaridora, discrecional de caràcter subsidiari, complementari i integrador, sense però que a través de la mateixa es puguin desplaçar els principis dispositiu, d'aportació de part i d'igualtat que regeixen amb especial intensitat en el procés civil. En aquest sentit, aquesta Sala ha pogut indicar que: "en relació a la funció que compleixen les diligències per a millor proveir, aquesta Sala comparteix amb el recurrent la doctrina que emana de les diferents resolucions d'aquesta Sala, segons la qual les diligències per a millor proveir no es poden orientar a suplir les deficiències en les quals incorren les parts litigants i que tampoc poden suplir o substituir la seva activitat probatòria, de manera que les referides diligències han de ser enteses com un complement a l'activitat probatòria que el jutjador o Tribunal poden emprar quan del material probatori que es trobi al procés restin extrems sense prova o amb prova insuficient i sobre els quals es forma la convicció del jutjador" (Sentència de 18-12-2006, TSJC-166/06). En idèntic sentit també hem declarat: "·la possibilitat que té el jutge per decidir proves per a millor proveir no poden compensar l'insuficient activitat probatòria de les parts" (Sentència de 29-2-2016, TSJC-382/2015)."
Proves per millor proveir que actualment es troben regulades en l'article 245 i ss. del Codi de procediment civil, sense però que aquest fet eviti l'aplicació d'aquesta nostra mencionada jurisprudència, en el sentit de què la seva pràctica no pot ser orientada a suplir les deficiències en les quals en les que incorrin les parts litigants ni poden tampoc suplir o substituir ni compensar la deficient activitat probatòria de les parts.
Traslladant l'anterior raonament al concret supòsit que s'examina, corresponia a la part fornir en el moment processal oportú tots els mitjans de prova que poguessin confortar les seves pretensions.
Quart.- En conseqüència, donada la constant negativa del senyor Pina a reconèixer la signatura dubitada com a pròpia i la manca de prova que permeti afirmar de manera concloent que aquesta li corresponia a ell mateix o a qualsevol altra persona que pogués obligar a la societat ORG_0, en el sentit d'atorgar un reconeixement de deute com el pretès; procedeix desestimar la reclamació, tot confirmant la resolució d'instància que ha efectuat una adequada valoració del resultat de la prova practicada.
Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que les costes processals s'imposin a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del senyor Escudero contra la Sentència dictada en data 4 d'abril de 2023 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.
SEGON.- IMPOSAR el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.