STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 341/2024
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 décembre 2024
Numéro264/2024
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 9 décembre 2024, STSJAD 341/2024
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 décembre 2024, STSJAD 341/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:341 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Une salariée, engagée le 4 mai 2015 comme aide de cuisine et person
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 341/2024**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11696316"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Civil"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11696316"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? part apel·lada de les costes ocasionades en ambdues instàncies.</p> <p id="anteced-12">5.- La Sra. Briones s'ha oposat al recurs d'apel·lació, demandant la confirmació de la Sentència dictada pel Sr. batlle amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.</p> <span class="h2">Fonaments de dret</span> <p id="fundam-1">FONAMENTS DE DRET</p> <p id="fundam-2">Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a determinar si l'acomiadament disciplinari que la societat ORG_0 va p??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 341/2024"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 341/2024**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 341/2024
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 09 décembre 2024 (n° 264/2024), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 341/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 09 décembre 2024 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
PARTS:
Apel·lant: ORG_0
Representant: Sr. Canals
Advocat: Sra. Yuste
Apel·lat: Sra. Briones
Advocat: Sra. Vendrell
OBJECTE: Laboral, acomiadament. Retards i manca d'assistència a la feina
SENTÈNCIA 000216/2024
Andorra la Vella, el 9 de desembre del 2024.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 264/2024 — Décision commentée
1.- El 4 de març de 2024, la Sra. Briones formulava demanda laboral contra la societat ORG_0 demanant es dictés Sentència declarant l'acomiadament practicat en la seva persona improcedent, condemnant la societat demandada a pagar la suma bruta de 6.653,10.- EUR en concepte de la indemnització prevista a l'art. 92.1 de la Llei de Relacions Laborals (en endavant LRL); condemnant la demandada a pagar-li l'import indicat previ descompte del 6,5% corresponent a la cotització de la part obrera, declarant la seva obligació de satisfer l'import indicat a la CASS, a pagar els interessos legals corresponents i les costes judicials ocasionades.
2.- El 2 d'abril del 2024, la representació processal de la societat ORG_0 contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions que de contrari s'articulaven, demanant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
3.- Substanciat el present procediment, el dia 29 de juliol del 2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Estimar la demanda formulada per part de la Sra. Briones contra la societat ORG_0.
Segon.- Declarar com a improcedent l'acomiadament laboral de la Sra. Briones.
Tercer.- Condemnar a la societat ORG_0 a satisfer a la Sra. Briones una quantitat bruta de 6.653,10EUR en concepte d'indemnització, més els interessos, al tipus legal, meritats per aquesta quantitat a partir del 29 de febrer del 2024 i fins a la seva íntegra satisfacció.
Quart.- Informar a la part demandada que les quantitats brutes resultants d'aquesta Sentència hauran de ser declarades i cotitzades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Cinquè.- Condemnar en costes a la part demandada, incloses les derivades d'advocat i procurador.
Sisè.- Notificar la present resolució a les parts. Un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució se'n trametrà una còpia a la Caixa Andorrana de Seguretat Social".
4.- La representació processal de la societat ORG_0 formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant-ne la revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència desestimant la demanda en el sentit expressat en l'escrit de contesta a la demanda, amb imposició a la part apel·lada de les costes ocasionades en ambdues instàncies.
5.- La Sra. Briones s'ha oposat al recurs d'apel·lació, demandant la confirmació de la Sentència dictada pel Sr. batlle amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a determinar si l'acomiadament disciplinari que la societat ORG_0 va practicar envers la Sra. Briones era injustificat (sobre aquesta qüestió s'ha de corregir la menció d'"improcedent" que es realitza en la demanda i acull la resolució recorreguda atès que aquesta figura es reserva als supòsits d'extinció del contracte de treball per tancament de l'empresa que es preveuen en l'art. 83.1 apartats d), e) i h) de la LRL).
La resolució dictada acull les pretensions de la part demandant considerant que l'acomiadament era injustificat, reconeixent el dret de la Sra. Briones d'obtenir una indemnització a alçada de 6.653,10.- EUR bruts, més els interessos legals i la totalitat de les costes. Tanmateix, contempla l'obligació de l'empresari de declarar aquesta indemnització prop de la CASS.
Segon.- Antecedents d'interès
El 4 de maig del 2015, la Sra. Briones començava a treballar en el ORG_1 titularitat de la societat demandada, en qualitat d'ajudanta de cuina i personal de neteja. El 30 de març del 2019, aquesta relació contractual es formalitzava per escrit i subsegüent a la resolució de Govern de 16 de novembre del 2021 per la qual es reconeixia a la Sra. Briones un grau de menyscabament del 62% segons reglament CONAVA, el 7 de setembre del 2022 s'atorgava una addenda al contracte de treball, reduint-se el temps de la prestació fins a 20 hores setmanals amb 2 dies festius per setmana i el salari fins a l'import de 600.- EUR bruts mensuals. El 17 de novembre del 2023, la composició accionarial de ORG_0 es modificava, sense que aquesta nova realitat accionarial, alterés el contracte de treball atorgat.
El 26 de gener del 2024, la societat demandada trametia a la Sra. Briones una carta de notificació d'amonestació i comunicació d'infracció per faltes on després de recordar-li que l'hora d'inici de la jornada laboral es situava a les 7'30 h, se li retreia que el dia 23 de gener havia arribat a les 8'50 h (1h20 de retard); el dia 24 de gener havia arribat a les 9'26 h (1'56 h de retard) i el dia 25 de gener no havia comparegut a treballar sense justificació. Afegia que aquests incidents havien comportat que el servei de neteja patís retard; que la sala, els banys i la resta d'espai del restaurant quedava brut, provocant el descontentament dels clients, i molèsties a la resta de companys que havien de fer la seva feina els dies que no es presentava al seu lloc de treball. Precisava seguidament que aquest incident es podia convertir en una falta molt greu que podia ser sancionada fins i tot amb el seu acomiadament. En aquesta mateixa data (26 de gener del 2024), l'empresari trametia altra carta a la treballadora on es comunicava altra infracció pel retard en què va incórrer aquell mateix dia atès que va arribar a les 8'26 h, això és amb 56 minuts, reiterant els mateixos advertiments que aquells que es contenien en la carta anterior. Finalment, el dia 27 de gener, l'empresari acomiadava a la treballadora en mèrits d'una carta amb el següent contingut:
"Amb data d'avui, dia 27 de gener de 2024, el Sr. JB, en qualitat d'administrador únic de la ORG_0, notifica la Sra. Briones la finalització del contracte de la relació laboral signat el 04/05/2015 amb els antics propietaris del restaurant B i que ha segut respectat desprès del seu traspàs, i que finalitza el 27 de gener de 2024
Per les Raons següents:
Faltes de puntualitat al lloc de treball de forma constant, es detalla a continuació tenint en compte que l'hora de inici de la Jornada laboral es a les 7:30 del matí
-El dia 23/01/2024, hora d'arribada 8h50, amb 1h20 minuts de retràs
-EI dia 24/01/2024, hora d-arribada 9h26, amb 1h56 minuts de retràs
-El dia 25/01/2024, absència no justificada
-EI dia 26/01/2024, hora d'arribada 8h26, amb 56 minuts de retràs
L'hora d'entrada al lloc de treball es a les 7:30 del matí, per tant aquestes incidències en la feina han generat que el servei de neteja vagi amb retràs i en conseqüència la sala, els banys així com la resta d'espai del restaurant queda brut. així mateix la situació ha causat molèsties.
A tenir en compte que anteriorment, el Sr, JB havia fet vàries advertències sobre les diverses impuntualitats i absències injustificades"
Considerant que havia estat acomiadada de manera injustificada, el dia 4 de març del 2024, la Sra. Briones formulava demanda contra la societat ORG_0 en què sol·licitava que es dictés Sentència condemnant-se-la a satisfer la indemnització prevista en l'art. 92.1 de la LRL, incrementada dels interessos i costes. Tanmateix, demanava la declaració de l'import corresponent prop de la CASS. La societat demandada s'oposava a la reclamació articulada defensant fonamentalment que els retards i absència de la feina justificaven l'acomiadament de la treballadora.
L'òrgan d'instància acull la demanda articulada per la treballadora, considerant que l'acomiadament practicat el 27 de gener del 2024 era injustificat. Argumenta per això que la infracció sancionada no s'encabia en l'art. 99.1.a) doncs requeria més de tres faltes d'assistència a la feina quan en el supòsit examinat, la treballadora només va faltar un sol dia. D'altra banda, examina si els fets que es retreien a la treballadora trobaven cabuda en la falta prevista en l'art. 99.2 de la LRL ("la comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat amb una amonestació escrita o la suspensió de salari i ocupació"), descartant que els retards descrits en la carta d'acomiadament s'incloguessin en el supòsit general de l'art. 98.1.a) per a ser considerades cadascuna d'elles com una falta greu. D'altra part, considera que tampoc es podia recórrer a la circumstància agreujant prevista en el mateix precepte (quan de la falta resultin perjudicis o trastorns greus per al treball), destacant que aquells perjudicis relatats per l'empresari en la carta corresponien a molèsties que no revestien la gravetat necessària per a merèixer tal qualificació jurídica.
I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la societat ORG_0 sostenint fonamentalment que la valoració que es realitzava per l'òrgan a quo respecte de la gravetat de les faltes no havia d'intervenir només respecte del nombre d'incidents sinó que també s'havia de calcular en atenció a l'impacte que les mateixes tenien sobre l'activitat diària del negoci de restauració, destacant que dels mitjans de prova practicats s'apreciava que els retards de la treballadora afectaven diàriament clients i altres companys de feina, sense que aquestes es poguessin qualificar de meres molèsties. D'altra banda, destaca que s'havia de valorar la reincidència del comportament de la treballadora atès que se l'havia advertit anteriorment, sense que la Sra. Briones reconduís la seva conducta, afectant el normal funcionament de l'empresa. Quant a l'absència de sancions prèvies que se li retreu, refereix que si bé aquestes no es van documentar, dels mitjans de prova practicats s'apreciava que varen existir i que els advertiments realitzats foren nombrosos. Insisteix que segons l'art. 99 de la LRL, la reincidència en faltes greus pot constituir una falta molt greu, destacant que la Sra. Briones malgrat que no va ser sancionada formalment en tres ocasions, ni per advertiments verbals, el seu comportament fou reiterat i afectà directament el funcionament del negoci, fins al punt de crear un greu malestar entre els companys de feina tornant-se la situació en insostenible per a l'empresa. Respecte del perjudici creat a l'empresa sosté que aquest era greu i es traduïa en queixes dels clients, disminució de clientela, etc. Insistia, d'altra part, en el resultat de l'interrogatori de la Sra. Briones que admetia la reincidència i negligència continua a les seves obligacions laborals, i la seva absoluta mala fe amb menyspreu absolut de les seves obligacions s'havia de valorar a l'hora de ponderar la sanció aplicada. En darrer lloc, destaca la paciència de l'empresa i les múltiples oportunitats que s'atorgaren a la treballadora per a reconduir la seva conducta, sense que aquesta ho fes, i això va obligar l'empesa a acomiadar-la.
Tercer.- Endinsant-nos en l'estudi dels diferents motius de recurs que han estat articulats, sembla necessari recordar amb caràcter preliminar que la sanció disciplinària consistent en l'acomiadament del treballador només es preveu per als supòsits de faltes molt greus -(art. 100.3.b) de la LRL-, de manera que la mesura disciplinària adoptada per l'empresa en el supòsit concret en què ens situem, només resulta viable en cas que les conductes que es retreuen a l'assalariada s'encabeixin en el catàleg que l'article 99 de la Llei realitza respecte de les faltes molt greus. Des d'aquesta perspectiva, convé ressaltar que cap de les conductes que es contemplen en la carta d'acomiadament examinada hi troba singularment cabuda. En efecte, la falta d'assistència a la feina durant un dia sense autorització o causa que ho justifiqui és una falta lleu (97.9) almenys que d'aquesta absència se'n derivin perjudicis greus en la prestació del servei eventualitat respecte de la qual no es precisa la naturalesa de la falta (greu o molt greu) en la disposició indicada. Tampoc la conducta infractora s'encabeix en els catàlegs dels art. 98 i 99 de la Llei. Quant a la falta consistent en la manca de puntualitat, la conducta descrita troba cabuda en l'art. 98.1.a) que qualifica de faltes greus: "més de tres faltes injustificades de puntualitat en la incorporació a la feina comeses en el període d'un mes, o bé la sola falta de puntualitat de la qual es derivin perjudicis o trastorns greus per al treball. Es considera perjudici o trastorn greu el retard en el començament d'un servei al públic".
En realitat, la sola via que permetria qualificar les faltes comeses per la treballadora com a molt greus, exigeix recórrer al mecanisme de l'art. 99.2 de la Llei que considera com a tal: "La comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat amb una amonestació escrita o la suspensió de salari i ocupació". Respecte d'aquesta falta molt greu, tot i que amb referència a l'art. 104.11 del CRL que recordarem tenia un contingut pràcticament idèntic al precepte indicat de la LRL, en la Sentència de 30 de maig del 2019 (rotlle TSJC-60/2019) sosteníem el següent:
"Al respecte d'aquesta causa d'acomiadament hem pogut indicar en la Sentencia TSJC.-100/16 del 30-06-2016 que "Cal recordar en efecte que després que la constitucionalitat d'aquesta disposicio legal hagi estat confirmada pel Tribunal Constitucional (sentencia 2011-1-PI del 04-06-2012) aquesta Sala va poder deduir que les tres faltes havien de ser comeses en situacio de reincidencia, es a dir, que la segona falta havia de ser comesa una vegada sancionada la primera i aixi mateix respecte de la tercera (STSJC 294/12 del 25-02- 2013)". De manera més recent, en la Sentència de 29-5-2018 (TSJC-82/2018), i en relació al requisit de la reincidència, afegíem: "(···) no es pot oblidar que de manera genèrica la reincidència pretén castigar de manera mes intensa el fet de que el destinatari de la norma de conducta hagi incorregut, en el termini que es pugui establir, en una transgressio dels deures que es suposa ha d'acatar. Aixo es el que explica que, pel fet de reincidir en la comissio d'una falta greu, la conducta global es consideri com a constitutiva d'una falta molt greu i pugui ser sancionada amb l'acomiadament. Per aquest motiu, la conducta anterior no tant sols ha d'haver estat sancionada, sino que endemes la sancio ha de ser ferma, ja sigui perque el treballador la va acceptar ja sigui perque malgrat haver estat impugnada, hagi pogut ser confirmada pels organs jurisdiccionals".
(···)
Malgrat aquest fet, però no podem obviar que la carta d'acomiadament és del dia 31-1-2017 i es sustenta en fets sancionats els dies 17-1-2017, 23-1-2017 i 30-1-2017 pels quals no havia transcorregut el termini per al treballador de poder-les impugnar. En efecte, deixant de banda el supòsit de l'acomiadament pel qual el CRL preveu un termini de caducitat de 60 dies de per a poder reclamar una indemnització, la Llei res preveu al respecte de les altres faltes i sancions. Per a pal·liar aquesta llacuna, en la Sentència de 23-1-2017 (TSJC-421/2016) vàrem poder precisar que el termini per a impugnar la sanció correspon al de la prescripció de la falta ("Un cop rebuda la notificacio, i essent el seus drets irrenunciables, l'assalariat te tota llibertat d'impugnar la sancio mentre no s'hagi escolat el termini de prescripcio"). Segons l'art. 107 del CRL, les faltes greus prescriuen al cap de 20 dies, termini aquest que no havia en cap cas transcorregut entre els moment en que les faltes i sancions varen ser notificades al treballador i el moment en què se'l va acomiadar a l'empara de l'art. 104.11 del CRL, de manera que les faltes en que aquesta dràstica mesura es va emparar no eren encara fermes i no podien caracteritzar la reincidència necessària que el precepte legal de constant aplicació requereix (cfr. TSJC-82/2018 ja esmentada)".
I aquestes mateixes conclusions s'han d'assolir respecte dels fets que aquí examinem: les faltes anteriors greus que s'atribuïen a la treballadora van ser-li notificades els dies 26 de gener i el seu acomiadament va intervenir l'endemà. No essent fermes per tant les faltes, l'empresa no podia sancionar-les en base al criteri de la reincidència que preveu l'art. 99.2 de la LRL.
La part recurrent sosté en aquesta alçada que existirien faltes anteriors que s'haurien sancionat a través d'un advertiment a l'assalariada, però que no s'haurien documentat per escrit. Aquest argument al marge de què no s'ha acreditat oportunament (sanció concreta, data etc) resulta absurd: la notificació de les faltes s'ha de fer imperativament per escrit (art. 101.1 de la LRL), resultant il·legal tota sanció que es pugui imposar sense respectar aquesta formalitat, sense que ara, la part recurrent se'n pugui prevaldre per a fonamentar l'acomiadament que va practicar.
Quart.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat i confirmar la Sentència dictada en tots els seus extrems, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada atesa la desestimació del recurs articulat (art. 354.2 del CPC).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG_0 contra la Sentència 82/2024 de data 29 de juliol del 2024 que confirmem íntegrament.
SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.