SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. L'apel·lació presentada per la societat **ORG_1** contra la sentència 65/2023 del tribunal de batlles, que declara nuls els acords de la Junta General del 23-7-2020 per falta d'informació sobre dietes i quilometratges dels treballadors, queda desestimat. El tribunal superior confirma que, tot i que la informació requerida per l'accionista **Sr. Izquierdo** era detallada, la normativa de la Llei de societats estableix un dret d'informació limitat a aclariments relacionats amb els assajos de l'ordre del dia, i la informació global i agregada proporcionada per la societat era suficient per a la seva participació. També es descarta la alegació de violació de la protecció de dades, ja que la divulgació no comprometia la privacitat dels treballadors. Per tant, la sentència de primera instància es manté íntegra i la part recurrent es obliga a pagar les costes judicials. Sentència Magistrats Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones PARTS: Apel·lant: ORG_1 Representant: Sr. Ricart Advocat: Sr. Canales Apel·lat: Sr. Izquierdo Representant: Sra. Morell Advocat: Sr. Puga COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Vincent ANIÈRE Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES Sr. Jaume TOR PORTA OBJECTE: Dret d'informació dels socis d'una societat SENTÈNCIA 000217/2024 Andorra la Vella, el 9 de desembre del 2024. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El 17 de desembre del 2020, la representació processal del Sr. Izquierdo formulava demanda contra la societat ORG_1 (en endavant B) en què sol·licitava que es dictés Sentència declarant nuls els acords adoptats per la junta general ordinària d'accionistes de la societat de 23-7-2020, amb condemna en costes a la demandada. 2.- La representació processal de la societat B s'oposava a la demanda articulada, demanant es dictés Sentència desestimant les pretensions articulades pel demandant amb imposició de les costes ocasionades. 3.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 20-8-2023, el Tribunal de batlles dictava la Sentència 65/2023 amb la següent part decisòria: "Primer.- Estimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Izquierdo contra la societat ORG_1 i declarar nuls els acords presos en la Junta General Ordinària de la referida societat celebrada el dia 23.07.2020. Segon.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits incorregudes per la part agent, a acreditar en període d'execució de Sentència"· 4.- La representació processal de la societat B s'alça contra aquesta decisió, demanant-se la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies. 5.- La representació processal del Sr. Izquierdo, en canvi, s'oposa al recurs d'apel·lació articulat, demanant la confirmació íntegra de la Sentència del Tribunal de batlles amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- El present procediment ho és en impugnació de l'acord adoptat per la ORG_0 de data 23 de juliol del 2020 a través de la qual s'aprovaven els comptes anuals corresponents a l'exercici social 2019; la proposta d'aplicació del resultat de l'exercici social i la gestió de l'òrgan d'administració pel mateix exercici. La representació processal del Sr. Izquierdo articulava demanda on en sostenia: 1) la nul·litat de ple dret de l'acord de nomenament dels actuals membres del consell d'administració de 29-6-2020 el què invalidaria el posterior acord de la junta de 23-7-2020; 2) la nul·litat de la Junta General de 23-7-2020 per manca de signatura i de formulació dels comptes anuals per part dels administradors socials i 3) la pretesa vulneració del dret d'informació de l'accionista atès que no se li hauria facilitat els imports en concepte de dietes i quilometratges individualitzats per cadascun dels treballadors de la companyia amb precisió del nom i import i la còpia dels justificants de les dietes i quilometratges per cada treballador que havien estat abonades per la societat. El Tribunal de batlles si bé rebutja la impugnació articulada respecte dels dos primers motius indicats, estima no obstant el tercer, argumentant que el fet de no disposar de la informació sol·licitada respecte de les dietes i quilometratge dels treballadors havia afectat el dret de vot del soci en relació amb els tres punts de l'ordre del dia, i per aquesta raó declarava nuls els acords presos en la Junta General de 23-7-2020. I és contra aquesta decisió que s'alça la presentació processal de la societat ORG_1, atribuint a la resolució dictada un error en la valoració de la prova pels motius que s'indiquen seguidament. Segon.- Contràriament al que considera el Tribunal de batlles, la representació processal de la part recurrent entén que el soci demandant va disposar de prou informació per poder emetre el seu vot amb coneixement de causa, tal com en definitiva va fer censurant-los. Amb aquesta finalitat recorda que el dret d'informació previst en l'art. 36 de la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada no atorgava un dret genèric als socis per a poder gaudir de qualsevol mena d'informació, limitant-se a poder sol·licitar informes i aclariments que tinguessin relació amb els punts a tractar en Junta General. Des d'aquesta perspectiva entén que els administradors van atendre la sol·licitud d'informació realitzada, amb diligència acomodant-se en tot moment a l'interès social. En aquest context entén que el dret d'informació es trobava sotmès a certes limitacions, destacant diferents pronunciaments del Tribunal Suprem espanyol en aquest sentit. En el present supòsit entenia que no s'havia produït la vulneració al dret d'informació del soci atès que 1) malgrat la situació societària particular que concorria i que no havia merescut cap mena d'observació de l'òrgan "a quo", s'havia facilitat al demandant tota la informació necessària i suficient perquè pogués participar en la junta i emetre el seu vot amb coneixement de causa i 2) la decisió del Tribunal de facilitar informació sobre dietes i kms pagats als treballadors tot aclarint els dubtes plantejats en relació amb aquesta qüestió, rebutjant que aquesta pogués ser facilitada de manera agregada, vulnerava la normativa de protecció de dades en facilitar dades de contingut personal, remetent-se per això, en defecte de dictàmens propis al dictamen CNS 30/2009 de l'Agència de Protecció de Dades catalana. Afegia que la informació que la societat havia facilitat al soci complia amb la finalitat per la qual es demanava. En efecte, el demandant pretenia que els comptes anuals no reflectien la imatge fidel de l'empresa, considerant que els dubtes que inicialment podien existir es van aclarir abans de la Junta General, sense que el detall subjectiu de les dietes i Kms de cada treballador resulti necessari atès que en definitiva es tracta d'una despesa real i degudament comptabilitzada com a tal. Amb aquesta informació considera que el soci ja podia formar el seu criteri sobre aquesta qüestió i que el detall de la informació que demanava no resultava rellevant atès que per poder fer-se la idea que els comptes anuals a debat reflectien la imatge fidel del patrimoni de l'empresa no era necessari disposar de la informació de detall que es demanava respecte del que s'havia pagat a cada empleat, sinó que el necessari era conèixer que s'havien comptabilitzat les despeses dels treballadors (salaris, dietes, hores ···) segons el procediment intern i la normativa laboral tal com era el cas. D'altra part, insisteix que el demandant havia ostentat funcions d'administrador de ORG_1 durant més de 10 anys (fins al 2020) durant els quals s'havien formulat els comptes de la societat sense plantejar cap mena de discrepància. Davant d'aquesta eventualitat considera que el demandant actuava amb un evident abús de dret queixant-se de quelcom del que era perfectament coneixedor. Discrepa també de la Sentència d'instància quan afirma que no s'hauria acreditat que el demandant treballés per altra empresa competidora de ORG_1 destacant que el mateix demandant ho admetia. En darrer lloc, destaca que s'havia acreditat en autes que els comptes anuals de l'exercici 2019 havien estat elaborats de conformitat amb la legislació i que els mateixos mostraven la imatge fidel de l'empresa, complint amb la normativa comptable i normes internacionals de referència ajustant-se, en conseqüència, a dret l'aprovació de comptes que es va efectuar. Tercer.- En aquesta alçada, l'objecte del recurs d'apel·lació articulat per la societat ORG_1 se cenyeix a determinar si el dret d'informació que disposa el soci d'una societat mercantil li permet, al marge de la informació global i en conseqüència anònima, facilitada per la societat, obtenir informació individual, segregada per treballador, de les dietes i Kms satisfets per la societat a cadascun d'ells abans de procedir en Junta General a l'aprovació dels comptes socials. En efecte, malgrat que en la demanda es denunciessin diferents motius de nul·litat dels acords impugnats, els restants s'han vist desestimats pel Tribunal de batlles, sense que s'hagi formulat recurs de cap mena contra aquesta decisió. Quart.- Naturalesa del dret d'informació dels socis El dret a la informació dels socis s'inclou en la Secció 2ª (de la Junta General) del Castilla (dels òrgans Socials) de la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada (en endavant LS), concretament en l'article 36 que preveu: "Tots els socis tenen dret a sol·licitar els informes i aclariments que considerin oportuns en relació amb els assumptes que s'han de tractar a la junta general. Els administradors tenen el deure d'atendre diligentment aquesta sol·licitud sempre que l'interès social ho permeti". Es tracta d'un dret subjectiu que correspon a cada soci, pel sol fet de ser-ho, i en mèrits del qual esdevé creditor d'una prestació d'informació enfront de la societat que ha de ser atès a través dels seus òrgans d'administració: Mitjançant aquest dret es pretén assegurar al soci el coneixement de les dades necessàries per a permetre la seva participació en la vida de la societat. Respecte del dèbit informatiu, aquest va a càrrec dels administradors que l'han d'observar amb diligència, llevat que la informació demanada pugui menystenir l'interès de la societat. No es tracta, però d'un dret autònom, d'abast general que abasti qualsevol circumstància esdevinguda en la societat, sinó que com ho posa en relleu el Tribunal de batlles en la Sentència recorreguda, és un dret amb vocació a ser instrumental, és a dir que es reconeix al soci exclusivament amb la finalitat que pugui exercitar, amb degut coneixement de causa, els seus drets substantius i especialment el polític durant la Junta General. Segons el text literal de l'art. 36 de la LS, el dret d'informació comprèn el dret del soci a sol·licitar els informes i aclariments que estimi oportuns, d'on s'infereix que aquest dret no legitima el soci a obtenir els documents en els quals es fonamenta la informació sol·licitada, llevat d'aquells supòsits com per exemple el dret d'informació relatiu als comptes anuals en el que la Llei admet un dret d'informació documental entès com el dret a obtenir-ne una còpia (art. 75 LS), sinó que es tracta d'un dret limitat a l'obtenció d'aclariments o informació i evidentment a la formulació de les preguntes que en puguin sorgir. Aquest dret es caracteritza per ser un dret de caràcter imperatiu, inderogable i irrenunciable. Ara bé, no es tracta d'un dret absolut sinó que està sotmès a diferents límits, atès que el dret d'informació no comprèn tots els assumptes que afecten la societat, ni se'n pot fer ús en qualsevol moment. En efecte, el dret a la informació només habilita als socis a sol·licitar informació sobre els assumptes inclosos en l'ordre del dia de la junta a celebrar, i en aquesta eventualitat, serà el soci qui haurà de justificar la connexió entre la informació demanada i l'ordre del dia de la Junta corresponent, amb el benentès que, una volta aquest interès s'hagi justificat, la Llei només admet que l'òrgan d'administració pugui refusar-s'hi en cas que el seu coneixement pugui perjudicar l'interès social, al que cal afegir quan el dret s'exerceixi amb abús de dret pel soci tal com succeeix per a l'exercici de qualsevol dret. Cinquè.- Una volta ens hem pogut pronunciar de manera succinta respecte de la naturalesa del dret d'informació del soci (art. 36 LS), el primer motiu de recurs que la representació processal de ORG_1 planteja pivota al torn de la qualitat de la informació facilitada, considerant que el nivell de detall que es demanava no resultava ni necessari ni útil perquè el soci pogués conèixer les vicissituds concurrents a l'hora d'evacuar el seu dret de vot. Per a resoldre aquest punt del recurs no podem ometre que l'ordre del dia de la Junta General controvertida, portava sobre 1) examen i aprovació dels comptes corresponents a l'exercici 2019; 2) aprovació i proposta de liquidació del resultat de l'exercici 2019 i 3) aprovació de la gestió de l'òrgan d'administració del 2019. A la vista d'aquest ordre del dia, el Sr. Izquierdo s'adreçava per correu electrònic de 17-7-2020 a la societat sol·licitant informació respecte de: 1) els imports en concepte de dietes i quilometratge comptabilitzats o individualitzats per cadascun dels treballadors de la companyia especificant el nom del treballador i l'import; 2) la còpia dels justificants de les dietes i quilometratge per cada treballador que havien estat abonades per la societat. Respecte d'aquesta petició d'informació la societat, sigui per escrit o mitjançant les manifestacions del seu president durant la Junta General, contestava indicant que la quantitat agregada en dietes i Kms dels treballadors de l'empresa havia estat de 14.319,82.- EUR, defensant que no se li podia donar la informació en la modalitat reclamada pel soci atès que 1) la persona encarregada es trobava de vacances i 2) que es tractava d'informació protegida per la Llei de Protecció de Dades. Si el conjunt d'aquestes precisions es compara amb les indicacions que s'han realitzat en el fonament de dret anterior respecte de la naturalesa del dret d'informació del soci, tots els elements es troben reunits, especialment el relatiu a la connexió entre la informació demanda i l'ordre del dia de la Junta General atès que en definitiva els elements pretesos podien servir útils no tan sols per a valorar la fidedignitat dels comptes de la societat (punt 1 de l'ordre del dia) sinó també com a element per estimar la gestió de l'òrgan d'administració (punt 3), atès que es tractava d'una informació que permetia corroborar que la retribució dels esmentats conceptes es realitzava de manera ajustada a dret, excloent-se nepotismes o conductes irregulars. Sisè.- Malgrat això, la representació processal de la societat ORG_1 entén que la informació demanada resultava supèrflua, considerant que amb aquella que es va facilitar, el soci es trobava en disposició de poder fer-se una opinió dels comptes. Respecte d'aquest argument, no es pot oblidar que ORG_1 és una societat de caràcter tancat en el sentit que no permet als socis desinvertir amb facilitat (com per exemple pot succeir per a les societats capitalitzades en borsa), el que exigeix potenciar la transparència i control per la minoria de les actuacions dels administradors. En aquesta eventualitat, la petició d'informació demanada s'ha de considerar oportuna, en el sentit que manté una connexió raonable amb l'ordre del dia, i es va sol·licitar en el moment adequat. D'altra part no s'albira el motiu pel qual la seva difusió o coneixement pel soci pot perjudicar els interessos de la societat (recordem que es tracta només de la retribució de les dietes i Kms dels treballadors) i tampoc s'aprecia que incorri en abús de dret atès que en definitiva el Sr. Izquierdo es limita a fer ús de la facultat d'informació que es contempla en la Llei. En tot cas, com ja ho posava en relleu la Sentència del Tribunal de batlles, facilitar la informació en agregat i no amb caire individual com es va fer, impedia que sobre aquesta qüestió el soci pogués efectuar un control mínim sobre una base objectiva raonable de l'òrgan d'administració, respecte del compliment dels deures d'administració diligent, lleialtat i fidelitat. La part recurrent esmenta en suport al seu recurs i a títol de dret comparat, diferents pronunciaments del Tribunal suprem espanyol dictats entre els anys 1989 i 2011 que avalarien el seu posicionament. Ja hem pogut indicar de manera reiterada que les decisions de les autoritats judicials dels Estats veïns no ens vinculen, amb el benentès que la determinació de l'abast objectiu del dret d'informació a Andorra, depèn dels òrgans judicials andorrans i no estrangers. D'altra part, es retreu a l'òrgan "a quo" que no es valorés els antecedents que existien en el substrat social de ORG_1 i més especialment la situació de tensió que existia entre el demandant i els restants socis. Hem tingut ocasió d'apuntar amb anterioritat que el dret d'informació és un dret subjectiu que correspon a qualsevol soci de la societat pel sol fet de ser-ho. En aquesta eventualitat, la tensió o històric anterior que poden existir resulten irrellevants, sense que ORG_1 es pugui refugiar en aquests per a limitar el dret del seu soci. En suport al recurs plantejat, la representació processal de la societat ORG_1 manté que la informació facilitada en les modalitats que s'establia en la resolució recorreguda podia vulnerar la Llei de protecció de dades a partir del moment en què facilitava informació privada de tercers (els treballadors) al soci a través del dret a la informació. Tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar. En efecte, si bé les dades de caràcter econòmic poden ser dades personals quina difusió podria atemptar contra el dret a la privacitat dels treballadors, aquestes dades també afecten els comptes de la societat i el seu control per part dels accionistes, de tal manera que quan existeixin mecanismes viables que permetin la convivència d'aquests dos drets -com per exemple assegurant l'anonimat de la persona corresponent i la confidencialitat al soci com ja apunta el Tribunal de batlles-, no pot existir cap mena d'obstacle a la comunicació de la informació demanada per aquesta raó. En un altre ordre d'idees, s'atribueix mala fe al demandat pel fet d'haver ostentat funcions d'administrador de la societat durant més de 10 anys fins que se'l va cessar a mitjans del 2020, període extens aquest durant el qual s'havien formulat els comptes de la societat sense cap mena d'oposició, considerant que ara discutia quelcom, del que era perfectament coneixedor. Respecte d'aquest argument no podem obviar que la informació demanda ho era exclusivament sobre una qüestió puntual (retribució de les dietes i Kms) derivada de la gestió del 2019 que el demandant podia legítimament ignorar, sense que el fet de participar en el consell d'administració anterior pugui equiparar-se a un supòsit de mala fe o abús de dret com pretén la part recurrent. En relació amb l'error que s'atribueix a la resolució dictada respecte de la nova ocupació del demandant, cap efecte revocatori el mateix pot tenir. En efecte, encara que el Sr. Izquierdo pugui treballar en l'actualitat en una empresa competidora de ORG_1, no s'acaba d'entendre com el coneixement de la informació controvertida pot afectar, de qualsevol manera, els interessos de la societat recurrent en portar exclusivament sobre la compensació de determinats conceptes laborals, que res tenen a veure en relació amb els interessos estratègics o més rellevants de ORG_1. En darrer lloc, destacarem que si bé els comptes de la societat segons la prova pericial practicada, oferirien una imatge fidel de la societat amb excepcions o salvetats, això no obsta a què el dret a la informació del soci minoritari es va veure menystingut. Setè.- En atenció a tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat ORG_1 contra la Sentència 65/2023 de 20-8-2023 que confirmem íntegrament. Vuitè.- En mèrits de l'art. 354.2 del CPC, escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat ORG_1 contra la Sentència 65/2023 de 20-8-2023 que confirmem íntegrament. SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE