SENTÈNCIA 000158/2024 Andorra la Vella, a 18 de setembre del 2024. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- ORG_1 va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Nogués i Villegas, en què sol·licitava que : "... estimant la demanda, condemnant a la Part Demandada al pagament de DOS-CENTS CINQUANTA-SET MIL CINC-CENTS CINQUANTA TRES MIL EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS (257.553,79EUR) juntament amb els interessos de demora corresponents i els condemni a satisfer les costes judicials derivades del present procediment, incloent els honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part." 2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 9.8.23 amb la següent part decisòria : "Estimar íntegrament la demanda interposada per la mercantil andorrana ORG_0. contra els Srs. Nogués i Villegas i, conseqüentment, condemnar-los solidàriament a: Primer.- Pagar la suma de 257.553,79 EUR, incrementada amb els interessos legals meritats a comptar del 22 d'abril del 2022 i fins a total liquidació del deute. Segon.- Sufragar la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. Aquesta resolució no és ferma i contra la mateixa es pot interposar un recurs d'apel·lació davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia (art. 250 i 329 CPC). El recurs d'apel·lació s'ha d'interposar en el termini dels vint dies hàbils següents al dia en què es notifica aquesta resolució, mitjançant un escrit en què ha de constar la fonamentació del recurs, i s'hi ha d'adjuntar una còpia de la resolució objecte de recurs on consti la data en què s'ha notificat (art. 334.1 i 3 CPC). El mateix dia en què s'interposi recurs d'apel·lació davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, s'ha de comunicar a aquest Tribunal mitjançant un escrit (art. 334.2 CPC)." 3.- La representació processal dels Srs. Nogués i Villegas ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments exposats en el seu escrit i a més de sol·licitar la pràctica de provés en segona instància, demana que: "es declari nul aquest judici, per vulneració de l'article 10 de la Constitució, en la vessant que l'Hble. Batlle no ha respectat les normes processals d'igualtat de tracte entre ambdues parts. Subsidiàriament, i de no declarar nul el judici per trencament de les normes processals, es demanda que es revoqui la sentència emesa pel Tribunal a quo, i en mèrits de les al·legacions formulades, que es desestimi la demanda efectuada per la part agent, declarant que el únic deute es la quantitat de 118.993,07 EUR, que ha estat acceptada per aquesta part i que a mes ha esta degudament consignada en aquesta Hble. Batllia rebutjant la resta de la quantitat sol·licitada." 4.- La representació processal de la societat ORG_0 s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i es condemni a la part apel·lant al pagament de les costes processals derivades tant de primera com a segona instància. 5.- Per Aute de 7.6.24, el magistrat ponent ha decidit no admetre la prova proposada per la part apel·lant, i ha declarat el recurs d'apel·lació vist per resolució. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present procediment, la part agent ORG_0 reclama el pagament d'una sèrie de factures vinculades als treballs de reforma integral d'un habitatge de nova construcció (pis segon) de l'edifici Idalbotti situat al carrer D 0 d'Escaldes-Engordany, contra el Sr. Nogués i la seva esposa Sra. Villegas que van adquirir l'habitatge quan estava en construcció i van encarregar a la propietat venedora la reforma integral de l'habitatge. La sentència d'instància, estima íntegrament la demanda i contra ella s'alça la part defenent. Segon.- Els motius o greuges de la part defenent i recurrent són tres. El primer i principal demana la nul·litat d'actuacions per haver-se infringit l'article 10 de la Constitució (dret a un judici just) en la seva vessant de la igualtat de les parts en el procés. El segon i el tercer motiu estan vinculats en la valoració de la prova consistents en considerar que la pretensió de la demanda incorre en una pluspetició. La prova documental 6 (foli 170) de la part defenent va ser encertadament denegada en l'Audiència Prèvia atès que en tractar-se d'un document de 10.1.22 podia haver-lo aportat en la contesta a la demanda (7.6.22). També aquest Tribunal va desestimar -per Aute de 7.6.24- la prova en segona instància que pretenia aportar un document de data 21.10.22 substitutori d'una declaració testifical que es tenia que haver aportat en l'acte del judici, conforme l'article 126.1 lletra c) del CPC. Tercer.- Nul·litat d'actuacions per infracció de drets fonamentals Necessària efectiva indefensió de l'afectat. La queixa es centra en que en l'Audiència Prèvia ambdues parts varen presentar documentació relativa a comunicacions entre elles en anglès que era l'idioma en que la part compradora (de nacionalitat alemanya) es comunicava amb la part venedora. Doncs bé en l'AP la Sra. Batlle va sol·licitar només a la part defenent que aportés la traducció al català dels mails que havia aportat en aquell acte redactats en anglès. No va fer el mateix amb la part agent. La requerida va complimentar el requeriment i va aportar a les actuacions els documents degudament traduïts. Si efectivament es va incórrer en una disfunció processal per part de la Batlle en només exigir la traducció a la part defenent, sense que expressés una motivació explícita de tal procedir, cal dir que això no li va produir cap mena d'indefensió al defenent doncs en cap moment es va queixar de no entendre la llengua anglesa que era la que ell mateix emprava per comunicar-se amb la part venedora i fins i tot la documentació entre ells (en especial l'estat de comptes de la intervenció de la reforma que es van aportar a la demanda -folis 22 a 35- estaven redactats en aquella llengua estrangera i no va fer cap manifestació al respecte en la seva contesta a la demanda). Com a molt, la decisió de la jutjadora d'instància li podia suposar un eventual sobre cost de la traducció, però això no suposa cap indefensió. I posem l'èmfasi en la indefensió perquè és el que exigeix l'article 332.2 del CPC per poder articular un recurs d'apel·lació atès que especifica que l'apel·lant ha d'argumentar la indefensió que ha sofert, cosa que no ha fet en el seu recurs en el qual s'ha limitat a protestar -de manera comprensible- aquell tracte diferenciat. En conseqüència, no pot prosperar la pretensió principal de nul·litat de les actuacions. Es rebutja el motiu. Quart.- Valoració de la prova. Descompte d'armaris originàriament previstos (21.830,05EUR amb IGI). Com antecedents hem de recordar que la part venedora (ORG_0) del pis de la planta segona de l'edifici Idalbotti esmentat també se li va encarregar la reforma integral del pis perquè la part compradora el volia amb uns interiors de qualitat superior, va contractar al seu torn a l'arquitecte Sr. P; a la constructora C i altres industrials per part de la reforma (com la de la nova cuina). L'edifici ja estava en construcció quan el Sr. Nogués el va adquirir i va decidir canviar gairebé de manera completa els acabats que anaven previstos en el projecte originari del Sr. P. La part agent reclama el pagament de les factures F4/22 (23.115,42EUR); F5/22 (83.454,33EUR); F6/22 (92.618,71EUR) i la F 7/22 (58.365,34EUR). Doncs bé, en la seva contesta a la demanda la part defenent ja accepta expressament el deute de les tres primeres factures (pàg. 5 del seu escrit rector, foli 60) que pugen a un total de 199.188,46EUR. Rebutja al pagament de la factura 7/22. Doncs bé, segons els càlculs de la part defenent de l'import de les tres factures reconegudes com degudes i descompte l'import dels armaris originals (que era d'inferior qualitat i que no varen ser col·locats) per import de 21.830,05EUR amb IGI inclòs) i a més també descompta la factura 7/22 que és la que es nega a pagar, cosa que resulta incongruent i que revela una voluntat renuent al pagament total del deute ja reconegut. D'aquí que fes una consignació judicial (condicionada) per import de 118.993,07EUR en 22.4.22 en un expedient de jurisdicció voluntària, quan ja s'havia presentat la demanda en 7.4.22. La batllia (en l'expedient dipòsit 2000162/22) en Aute de 21.6.22 no va donar lloc a les condicions imposades per la consignant i va tenir per fer el dipòsit fins que el dipositant sol·liciti el lliurament. Doncs bé pel que fa ara al descompte de l'import dels armaris originàriament pressupostat pels armaris de tot l'edifici, la part agent acredita que ja se li va descomptar aquell import i aporta l'estat de comptes general de la reforma encarregada pel Sr. Nogués (folis 22 A 35) i concretament en el foli 25 ja es preveu la resta "Previous Wardroves" A1;A2; A8;A9; A10 i A11 sobre l'import dels nous armaris encarregats. Així doncs aquest greuge tampoc pot ser atès perquè la part defenent pretén que se li descompti aquell import dues vegades. Cinquè. Valoració de la prova. Armaris encarregats de bell nou per import de 58.365,34EUR. Aquest és el darrer motiu del recurs i que ha dut major controvèrsia en la instància. El debat es centra en que els nous armaris havien de tenir un sòcol (o vora) de 10 cm (en realitat tècnicament de 0,09 cm) o bé de 5 cm (0,04 cm). La part agent afirma que els va executar en 10 cm perquè aquest va ser l'acord arribat amb la part compradora que ho va preferir tant pels armaris com per a tota la cuina. En aquesta, no hi ha hagut cap divergència i va ser pagada sense objeccions pels compradors. El defenent es fonamenta en realitat en que no hi ca plànol signat per ell donant la conformitat en el sòcol de 10 cm (que va obligar a retallar per la part de dalt les peces de fusta que feien de portes) i que totes les reformes sempre anaven signades per ell Sr. Nogués. Per començar, en el judici ja es demostra que la reforma del sòcol de la cuina de 10 cm, no estava signada pel comprador i aquest mai es va queixar d'aquesta alçaria del sòcol. En segon lloc, es fonamenta el recurrent en els mails intercanviats entre el Sr. Nogués i el Sr. MS (representant de ORG_0, propietària venedora) per sostenir que va ser una equivocació de la propietat que haguessin retallat les peces dels armaris en la seva alçada per encabir un sòcol de 10 cm en lloc d'un de 5 cm, com afirma ara el recurrent que volia. Però el que fa en el mails el Sr. MS es lamentar que hagi sorgit aquesta disconformitat i que proposa diverses alternatives per esmenar la divergència, però enlloc afirma que efectivament el sòcol tenia que ser de 5 cm i no de 10. Però el recurrent no esmenta en cap moment els resulta de la prova testifical, concretament de l'arquitecte director de l'obra; del tècnic de la constructora i del cap d'obra d'ella que va explicar amb detall i previsió les reunions tingudes per tractar el tema (juny 2021) i que el Sr. Nogués va indicar que el sòcol de la cuina i dels armaris havia de ser de 10 cm i a més enrajolat per evitar al netejar que l'aigua toqués la fusta de les portes dels armaris. És més, aquesta decisió va obligar a l'arquitecte Sr. P a refer els plànols dels armaris (foli 130) en el mes de juliol 21 per fixar un sòcol de 0,09cm. Finalment, es varen encarregar les fustes pels armaris i en el mes de novembre de 2021 es va tallar atenent a les mides dels nous plànols. La controvèrsia va sorgir en el mes de gener de 2022. En conclusió, no era condició sine qua non que tota instrucció sobre els acabats hagués de dur ineludiblement la signatura en el plànol del Sr. Nogués, doncs ja hem dit que el sòcol de la cuina també es va fer a 10cm i no va signar cap plànol. També ha quedat acreditat per tres testimonis de primera mà que han declarat amb coherència i seguretat el que va esdevenir amb el sòcol dels armaris i que va tenir la conformitat dels compradors (concretament del marit que era qui n'era el portaveu). Per aquesta raó hem de confirmar la valoració de la prova de la Batlle i rebutjar el motiu i amb ell el recurs. Sisè. Costes del recurs L'art 354.2 CPC disposa que "En cas que el tribunal estimi íntegrament o parcialment el recurs d'apel·lació, no imposa les costes processals a cap de les parts. En cas que desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, el tribunal imposa les costes processals a l'apel·lant". En haver estat desestimat el recurs, cal imposar les costes a la part recurrent. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Nogués i Villegas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 d'agost de 2023, que confirmem íntegrament. Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE