STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 351/2024
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 septembre 2024
Numéro350/2023
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 351/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:351)
> Décision commentée : STSJAD 351/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:351) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 26 septembre 2024 (sentence n° 000166/2024, recours n° 350/2023), la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (Andorra la Vella) statue sur l'appel formé par M. Martin, légataire, contre le jugement de première instance du 30 octobre 2023.
Les faits, tels que rapportés par la décision, sont les suivants. Une promesse irrevocable de vente portant sur deux unités immobilières (désignées « Bordes 9 et 10 » du « Conjunt D », à E) aurait été conclue le 26 mai 1987 entre M. Duque, M. Galván et la société B, SL. M. Duque aurait ensuite légué ces biens à M. Martin. Le 18 mars 2022, M. Martin assigne la société B, SL devant le tribunal d'instance afin qu'elle soit condamnée à régulariser un acte de vente définitif à son profit, en vertu du legs et de la promesse. À titre subsidiaire, il demande que le Batlle compétent procède à la formalisation de l'acte. Par ordonnance du 15 septembre 2022, la société défenderesse est déclarée en situation de rébellion.
Le juge de première instance déboute M. Martin et condamne la partie demanderesse aux dépens. La décision précise que le contrat de promesse n'a pas été produit et ne figure ni dans les archives de la Chambre des notaires ni dans celles du chef des notaires de la Principauté. L'appelant invoque une erreur dans l'appréciation de la preuve et une violation de la loi. Il soutient que la société intimée est titulaire inscrite des immeubles, que les indices produits établissent son titre, et qu'il y a eu traditio au profit du promettant acquéreur, qui aurait été en possession des biens et en aurait payé le prix. Par ordonnance du 18 avril 2024, la juridiction d'appel rejette la preuve proposée par l'appelant. L'intimée ne dépose aucune écriture en appel.
(Non précisé dans la décision : la date exacte de la promesse, qui n'est mentionnée qu'à travers les allégations des parties, n'est pas établie par pièce ; le contenu de l'acte de 1992 n'est pas versé aux débats.)
## Question de droit
La question principale est de savoir si l'ensemble des preuves administrées en première instance permet de tenir pour établie la légitimation passive de la société B, SL, c'est-à-dire sa qualité de débitrice de l'obligation de régulariser l'acte authentique de vente. À titre subsidiaire, il s'agit de déterminer si le Batlle compétent pourrait procéder lui-même à cette formalisation au profit du légataire.
Le litige implique deux points distincts. Le premier concerne la charge de la preuve de l'existence du titre dont se prévaut le demandeur, le legs étant insuffisant à lui seul à établir l'obligation de la société tierce à la promesse. Le second, plus incident, porte sur la preuve de la possession et de la traditio, invoquées comme fondement alternatif de la prétention.
## Solution et dispositif
La Sala Civil confirme le jugement entrepris pour les motifs suivants :
- **Sur la légitimation passive** : la juridiction relève qu'aucune preuve n'établit que la société B, SL ait conclu la promesse de vente invoquée. Les éléments du dossier ne font que référencer un contrat non produit, dont le caractère authentique n'est pas démontré. Le seul indice retenu est une certification du Comú d'XXXX (folio 42) indiquant qu'à la date du 17 novembre 2014, les immeubles étaient inscrits au nom de la société. La cour estime cet indice insuffisant pour obliger la société ou pour autoriser le juge à contraindre celle-
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 351/2024
Par une sentence du 26 septembre 2024 (sentence n° 000166/2024, recours n° 350/2023), la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (Andorra la Vella) statue sur l'appel formé par M. Martin, légataire, contre le jugement de première instance du 30 octobre 2023.
Les faits, tels que rapportés par la décision, sont les suivants. Une promesse irrevocable de vente portant sur deux unités immobilières (désignées « Bordes 9 et 10 » du « Conjunt D », à E) aurait été conclue le 26 mai 1987 entre M. Duque, M. Galván et la société B, SL. M. Duque aurait ensuite légué ces biens à M. Martin. Le 18 mars 2022, M. Martin assigne la société B, SL devant le tribunal d'instance afin qu'elle soit condamnée à régulariser un acte de vente définitif à son profit, en vertu du legs et de la promesse. À titre subsidiaire, il demande que le Batlle compétent procède à la formalisation de l'acte. Par ordonnance du 15 septembre 2022, la société défenderesse est déclarée en situation de rébellion.
Le juge de première instance déboute M. Martin et condamne la partie demanderesse aux dépens. La décision précise que le contrat de promesse n'a pas été produit et ne figure ni dans les archives de la Chambre des notaires ni dans celles du chef des notaires de la Principauté. L'appelant invoque une erreur dans l'appréciation de la preuve et une violation de la loi. Il soutient que la société intimée est titulaire inscrite des immeubles, que les indices produits établissent son titre, et qu'il y a eu traditio au profit du promettant acquéreur, qui aurait été en possession des biens et en aurait payé le prix. Par ordonnance du 18 avril 2024, la juridiction d'appel rejette la preuve proposée par l'appelant. L'intimée ne dépose aucune écriture en appel.
(Non précisé dans la décision : la date exacte de la promesse, qui n'est mentionnée qu'à travers les allégations des parties, n'est pas établie par pièce ; le contenu de l'acte de 1992 n'est pas versé aux débats.)
Question de droit
La question principale est de savoir si l'ensemble des preuves administrées en première instance permet de tenir pour établie la légitimation passive de la société B, SL, c'est-à-dire sa qualité de débitrice de l'obligation de régulariser l'acte authentique de vente. À titre subsidiaire, il s'agit de déterminer si le Batlle compétent pourrait procéder lui-même à cette formalisation au profit du légataire.
Le litige implique deux points distincts. Le premier concerne la charge de la preuve de l'existence du titre dont se prévaut le demandeur, le legs étant insuffisant à lui seul à établir l'obligation de la société tierce à la promesse. Le second, plus incident, porte sur la preuve de la possession et de la traditio, invoquées comme fondement alternatif de la prétention.
Solution et dispositif
La Sala Civil confirme le jugement entrepris pour les motifs suivants :
Sur la légitimation passive : la juridiction relève qu'aucune preuve n'établit que la société B, SL ait conclu la promesse de vente invoquée. Les éléments du dossier ne font que référencer un contrat non produit, dont le caractère authentique n'est pas démontré. Le seul indice retenu est une certification du Comú d'XXXX (folio 42) indiquant qu'à la date du 17 novembre 2014, les immeubles étaient inscrits au nom de la société. La cour estime cet indice insuffisant pour obliger la société ou pour autoriser le juge à contraindre celle-
Sentència
PARTS:
Apel·lant: Sr. Martin
Advocat: Sr. Olmo
Apel·lat: B, SL
OBJECTE: TÍTOL DE PROPIETAT: petició d'atorgament d'escriptura pública de propietat d'immoble a favor del legatari. Manca d'acreditació de la prèvia promesa de compra venda a favor del causant.
SENTÈNCIA 000166/2024
Andorra la Vella, 26 de setembre del 2024
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 350/2023 — Décision commentée
1.- En data 18 de març de 2022, el senyor Martin, actuant a través de la persona per ell apoderada, interposà demanda pel judici civil ordinari contra la societat B, SL, tot sol·licitant que se la condemnés a formalitzar escriptura de venda definitiva al seu favor, en virtut del llegat i la promesa irrevocable de compravenda atorgada en data 26 de maig de 1987. Subsidiàriament, demanava que fos el Batlle competent en la matèria qui procedís a la seva formalització, tot demanant també la condemna en costes de la demandada per la seva temeritat i mala fe.
2.- Per Aute de data 15 de setembre de 2022 el Tribunal d'instància va declarar a la societat B, SL en situació processal de rebel·lia.
3.- La senyora Batlle d'instància dictà Sentència en data 30 d'octubre de 2023 amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Martin contra la societat B, SL i absoldre aquesta darrera de les pretensions dirigides en la seva contra.
Segon.- Fer imposició a la part agent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Tercer.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial."
4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Martin actuant a través de la seva apoderada, en considerar que la resolució d'instància conté error en la valoració de la prova i una infracció de la Llei. En síntesi fonamenta el seu recurs d'apel·lació en considerar que la societat demandada sí que gaudeix de legitimació passiva en ostentar la titularitat registral dels immobles litigiosos. Considera que el seu dret a formalitzar la venda definitiva dels immobles litigiosos deriva del contracte de promesa irrevocable de compravenda entre la societat B SL i els senyors Duque i Galván, en el contracte privat atorgat entre aquests dos darrers i en l'escriptura de manifestacions de l'herència causada pel senyor Duque i del lliurament del llegat a favor del senyor Martin. Entén que la part promitent compradora es trobava en possessió dels immobles, havent abonat el seu preu, havent-se produït en conseqüència, la traditio al seu favor. Considera la part recurrent que amb el conjunt d'indicis aportats en la instància s'ha acreditat el títol pel que reclama el senyor Martin. Demana la revocació de la resolució recorreguda, que s'acullin les seves pretensions i que es condemni a la part recorreguda a satisfer les costes processals generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.
5.- La part apel·lada no presentà cap escrit d'al·legacions al recurs d'apel·lació interposat.
6.- Per Aute de data 18 d'abril de 2024, es va inadmetre en aquesta alçada la prova proposada per la part apel·lant.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar si el conjunt de la prova practicada en la instància permet considerar acreditada la legitimació passiva de la societat B, SL per formalitzar l'escriptura pública de compravenda interessada o, subsidiàriament, si el resultat de la prova practicada permet que sigui el Batlle competent qui l'atorgui, al seu favor.
Segon.- La resolució d'instància considera que, front a l'acreditada legitimació activa del senyor Martin derivada de la seva condició de legatari del senyor Duque, la legitimació passiva de la societat B, SL no ha restat acreditada en les presents actuacions. Invoca al respecte, la manca d'aportació del contracte de promesa irrevocable de compravenda sobre les unitats immobiliàries assenyalades com a Bordes 9 i 10 del Conjunt D, radicades a E, XXXX, que s'hauria atorgat en data 26 de maig de 1987, entre els senyors Duque i Galván i la societat B SL. Contracte que, segons la part agent i avui apel·lant, s'hauria elevat a públic i que es troba a l'origen de la pretensió exercida, ja que d'ell derivarien els drets de crèdit que li foren tramesos en la seva qualitat de legatari del senyor Duque.
Entén la resolució d'instància que la manca d'aportació del contracte mencionat -que tampoc consta ni en la Cambra de Notaris ni en els arxius del cap dels Notaris del Principat-, no permet examinar quins foren els béns i drets tramesos, ni la seva causa de transmissió, ni tampoc els atorgants del contracte; procedint en conseqüència a la desestimació de la demanda en derivar l'agent, la legitimació passiva de la societat defenent en la seva existència.
Tot i així, la resolució recorreguda invoca, a més a més, d'altres arguments a títol d'obiter dicta: la precarietat del títol en què pretenen fonamentar l'existència del contracte de promesa de compra inicial -que ja hem dit que no s'ha aportat-, és a dir, del contracte privat atorgat en data 18 de febrer de 1992 entre els senyors Galván i Duque en ocasió de la ruptura de la seva convivència, on fan referència al contracte de promesa de constant referència, tot afirmant que la propietat dels immobles objecte del mateix passava en exclusiva al senyor Duque, autoritzant la senyora Galván a la societat B -que no era part del mateix- a escripturar al seu favor -escriptura que mai es va arribar a atorgar-. I la ineficàcia del mateix per acreditar la pretesa transmissió de drets de la societat B.
Contràriament a la mateixa, la part recurrent, tot i reconèixer la manca d'aportació del contracte irrevocable de promesa de compravenda que ell mateix afirmava que es trobava elevat a públic, sosté que la part promitent compradora es va trobar en possessió dels immobles, havent-ne pagat el seu preu i havent-se produït, en conseqüència, la traditio dels immobles al seu favor.
Tercer.- La causa de la desestimació de la demanda no és altra que la manca de prova de les afirmacions de la part agent i que afecten a la legitimació passiva de la part defenent. Així ho posa de relleu la resolució d'instància i nosaltres ho compartim: no hi ha prova en autes de què la societat B, SL hagués atorgat el contracte de promesa de compra venda constantment referenciat i, doncs, de què tingui avui obligació d'atorgar l'escriptura de compra venda definitiva a favor del legataris de les unitats immobiliàries objecte del present plet. En autes únicament existeixen referències al contracte que no s'ha aportat, resultant si més no estrany, que el mateix ni tan sols no hagués estat elevat a públic, ni que malgrat el repartiment de béns que sembla que a l'any 1992 van efectuar els senyors Galván i Duque, en mèrits del qual aquest darrer passava a ostentar l'única propietat sobre les mateixes, no exigís en cap moment a la promitent venedora l'atorgament de l'escriptura de propietat al seu favor.
Únicament existeix un indici de la relació de la societat B amb les Cases 9 i 10 de D, i és la certificació del Comú d'XXXX que obra al foli 42, de la que es deriva que les mateixes a 17 de novembre de 2014, es trobaven a nom B, SL. Indici que no es pot considerar suficient per obligar a la dita societat o instar a un jutge a què en el seu nom atorguin escriptura de venda a favor d'un terçer, precisament, per no gaudir del títol en el que suposadament la mateixa hauria intervingut.
Perquè tot i que aquest indici permeti donar certa credibilitat a la versió de la part recurrent en relació a la legitimació passiva de la part defenent, en no disposar del contracte de promesa de compra venda i trobar-se la defenent en rebel·lia, es desconeixen les circumstàncies del contracte i de la relació entre les parts. Circumstàncies que han de poder ser valorades pels tribunals ja que poden incidir en la pretensió exercida.
Quart.- A més, tampoc es pot considerar acreditada la pretesa possessió de bona fe que hauria mantingut el senyor Duque i en la que la part recurrent fonamenta la seva teoria sobre la traditio, ja que les proves en què la mateixa es vol sustentar no es van aportar en el moment processal oportú, havent estat en conseqüència rebutjada la seva aportació en aquesta alçada.
Compartim, en conseqüència, la valoració probatòria efectuada per la jutjadora d'instància i confirmem la resolució impugnada, tot afegint a títol d'obiter dictum que, en tot cas, el legatari pot exigir a l'hereu el compliment de la voluntat del causant i, concretament, del llegat a ell atribuït.
Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que les costes generades en aquesta alçada s'imposin a la part apel·lant de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Martin, a través de la persona per ell apoderada, contra la Sentència dictada en data 30 d'octubre de 2023 pel Tribunal d'instància, que confirmem.
Segon.- IMPOSAR a la part recurrent el pagament de els costes processals generades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.