STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 353/2024
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 septembre 2024
Numéro370/2023
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 353/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:353)
> Décision commentée : STSJAD 353/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:353, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 septembre 2024 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La présente décision émane de la Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, statuant en appel (recurs 370/2023, sentència 000171/2024). Elle est rendue le 26 septembre 2024 sous la présidence de M. Vincent Anière, avec pour magistrats Mme Alexandra Cornella Solà (ponente) et M. Carles Cruz Moratones.
Le litige oppose Mme Vilar, demanderesse, à M. Mena et à la société ORG_0, défendeurs et appelants. Le 12 octobre 2020, Mme Vilar a introduit une action en paiement d'une somme de 20 926,13 EUR, augmentée des intérêts légaux, ainsi que des dépens. Elle fondait sa demande sur une facture qu'elle avait elle-même émise le 13 janvier 2020, pour un montant de 20 000 EUR, auquel s'ajoutaient 900 EUR d'IGI. Les prestations facturées étaient décrites comme un « assessorament en la gestió i administració » de la société, et des travaux administratifs de remplacement de salariés, de mai à décembre 2019.
Le défendeur a contesté la demande le 2 novembre 2020 et en a sollicité le rejet.
Par jugement du 14 novembre 2023, le tribunal de première instance a accueilli la demande et condamné solidairement M. Mena et la société ORG_0 à payer 20 900 EUR, avec intérêts légaux depuis la contestation, et a mis à leur charge les frais de procédure avancés par la demanderesse, à hauteur de 26,13 EUR.
M. Mena et la société ORG_0 ont interjeté appel. Ils soutenaient que Mme Vilar n'avait jamais été engagée à titre professionnel, que sa participation relevait d'un projet d'association, et que la somme réclamée ne devait être exigible qu'en cas de cession de la société, condition suspensive selon eux. Ils invoquaient en outre une erreur dans l'appréciation des preuves, l'application du principe *actore non probante, reus est absolvendus*, et une *iusta causa litigandi* justifiant l'absence de condamnation aux dépens.
Mme Vilar a conclu au rejet de l'appel et à la condamnation de l'appelant aux dépens des deux instances.
## Question de droit
La cour devait déterminer, en premier lieu, si la créance de rémunération de Mme Vilar était fondée, alors que le défendeur contestait l'existence même d'un contrat de prestation de services et soutenait que le paiement était soumis à une condition suspensive, liée à la vente de la société.
Plusieurs questions subsidiaires en découlaient :
- la rép
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 353/2024
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 353/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:353)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 353/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:353, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 septembre 2024 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La présente décision émane de la Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, statuant en appel (recurs 370/2023, sentència 000171/2024). Elle est rendue le 26 septembre 2024 sous la présidence de M. Vincent Anière, avec pour magistrats Mme Alexandra Cornella Solà (ponente) et M. Carles Cruz Moratones.
Le litige oppose Mme Vilar, demanderesse, à M. Mena et à la société ORG_0, défendeurs et appelants. Le 12 octobre 2020, Mme Vilar a introduit une action en paiement d'une somme de 20 926,13 EUR, augmentée des intérêts légaux, ainsi que des dépens. Elle fondait sa demande sur une facture qu'elle avait elle-même émise le 13 janvier 2020, pour un montant de 20 000 EUR, auquel s'ajoutaient 900 EUR d'IGI. Les prestations facturées étaient décrites comme un « assessorament en la gestió i administració » de la société, et des travaux administratifs de remplacement de salariés, de mai à décembre 2019.
Le défendeur a contesté la demande le 2 novembre 2020 et en a sollicité le rejet.
Par jugement du 14 novembre 2023, le tribunal de première instance a accueilli la demande et condamné solidairement M. Mena et la société ORG_0 à payer 20 900 EUR, avec intérêts légaux depuis la contestation, et a mis à leur charge les frais de procédure avancés par la demanderesse, à hauteur de 26,13 EUR.
M. Mena et la société ORG_0 ont interjeté appel. Ils soutenaient que Mme Vilar n'avait jamais été engagée à titre professionnel, que sa participation relevait d'un projet d'association, et que la somme réclamée ne devait être exigible qu'en cas de cession de la société, condition suspensive selon eux. Ils invoquaient en outre une erreur dans l'appréciation des preuves, l'application du principe actore non probante, reus est absolvendus, et une iusta causa litigandi justifiant l'absence de condamnation aux dépens.
Mme Vilar a conclu au rejet de l'appel et à la condamnation de l'appelant aux dépens des deux instances.
Question de droit
La cour devait déterminer, en premier lieu, si la créance de rémunération de Mme Vilar était fondée, alors que le défendeur contestait l'existence même d'un contrat de prestation de services et soutenait que le paiement était soumis à une condition suspensive, liée à la vente de la société.
Plusieurs questions subsidiaires en découlaient :
la rép
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2024 - ROJ: STSJAD 353/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 26 septembre 2024 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
PARTS:
Apel·lant: ORG_0, i Sr. Mena
Representant: Sra. Alcalá
Advocat: Sr. Badía
Apel·lat: Sra. Vilar
Representant: Sr. Miró
Advocat: Sra. Castrillo
OBJECTE: RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: valoració probatòria. Actes propis.
SENTÈNCIA 000171/2024
Andorra la Vella, 26 de setembre del 2024
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 370/2023 — Décision commentée
1.- En data 12 d'octubre de 2020, la representació processal de la senyora Vilar interposà demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Mena i la societat ORG_0, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la quantitat de 20.926,13 EUR, més els interessos legals des del dia 12 de maig de 2020 (data de recepció de la carta de requeriment previ) o, subsidiàriament, des de la contesta a la demanda; i la condemna a satisfer les costes judicials i processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i de pèrit, de ser el cas, a acreditar en el moment processal oportú.
2.- En data 2 de novembre de 2020, la representació processal del senyor Mena i de la societat ORG_0 contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, amb condemna de l'agent a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procuradora i saig.
3.- La senyora Batlle d'instància dictà Sentència en data 14 de novembre de 2023 amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"Primer.- Estimar la demanda formulada per la senyora Vilar contra el senyor Mena i la societat ORG_0 i condemnar aquests darrers, solidàriament, a satisfer a la demandant l'import total de 20.900 euros, que augmentarà dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament.
Segon.- Fer imposició de les costes processals i judicials satisfetes per la part agent, a la part defenent, entre les quals la suma de 26,13 euros."
4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Mena i de la societat ORG_0, en considerar que la mateixa ha incorregut en error en la valoració de la prova i que no ha realitzat una correcta implementació de la jurisprudència i de la Llei aplicables al present procediment judicial. Fonamenta el seu escrit de recurs en negar haver encomanat els serveis, i en què aquests haguessin estat efectivament prestats. Afirma que l'única relació entre les parts fou la d'un projecte d'associació, havent motivat aquesta la participació de la senyora Vilar en l'activitat de la societat, com també feia el senyor Mena. Nega en tot moment l'existència de cap acord entre les parts i considera que l'agent i ara recorreguda no ha acreditat adequadament la procedència de la seva pretensió. Sol·licita que apliquem el principi actore non probante, reus est absolvendus. Afirma que tampoc pot ser d'aplicació al senyor Mena la doctrina dels actes propis, per quant aquest mai s'havia compromès a satisfer a l'agent la suma de 20.000 EUR per les tasques desenvolupades ja que mai fou contractada per la societat ORG_0 com a professional. Afirma també que amb el seguit de missatges WhastApp aportats, la demandant ha pretès preconstituir prova i que la referència del senyor Mena a un hipotètic pagament estava directament relacionada a la sola hipòtesi de què es vengués l'empresa, tractant-se aquesta d'una condició suspensiva. Considera acreditat que la tasca que efectuava l'agent era la pròpia d'una comissionista i l'efectuava amb l'esperança de què es vengués l'empresa, en ser l'única hipòtesi que li permetria percebre 20.000 EUR. Demana la seva revocació i que es declari la improcedència de la reclamació econòmica que li és efectuada, amb condemna de l'agent i avui part recorreguda al pagament de les costes i als honoraris d'advocat i procuradora. Així mateix, que no li siguin imposades les costes generades en la instància, per haver concorregut una iusta causa litigandi.
5.- La representació processal de la senyora Vilar sol·licita la desestimació del recurs d'apel·lació impugnat, la confirmació de la resolució d'instància i la imposició de les costes generades en ambdues instàncies a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar l'eventual procedència de la reclamació econòmica que efectua la senyora Vilar en contra del senyor Mena.
I mentre que la resolució d'instància considera acreditat que la tasca no negada que desenvolupà l'agent en el sí de ORG_0 no era gratuïta i que el senyor Mena s'havia compromès a satisfer-li l'import reclamat de 20.000 EUR, la part recurrent afirma que mai va contractar professionalment a la senyora Vilar, i que els serveis per ella realitzats obeïen a haver assumit de facto la seva condició sòcia de la societat, havent actuat la mateixa en tot cas com a comissionista, esperant a què l'empresa es vengués per poder cobrar els 20.000 EUR reclamats.
Segon.- La senyora Vilar sustenta la seva reclamació en la factura que ella mateixa va emetre en data 13 de gener de 2020, per compte de l'empresa "Vilar C", per un import de 20.000 EUR més altres 900 en concepte d'IGI. En ella descriu els serveis prestats com: "assessorament en la gestió i administració de la societat ORG_0 amb l'objectiu de sanejar la seva tresoreria i optimitzar la seva activitat" i "realització de treballs com administrativa en substitució dels empleats que havien rescindit el seu contracte i/o estaven de baixa, dels del maig fins al 31 de desembre de 2019".
Per fonamentar la seva reclamació afirma que havia pactat que per tots els serveis prestats percebria la suma de 20.000 EUR més IGI, en concepte d'honoraris professionals.
Al respecte, tot i que en autes no consta cap mena de prova de l'activitat d'assessorament realitzada per la senyora Vilar -que afirma haver-la efectuat prop del senyor AMF- ni tampoc del resultat d'aquest pretès assessorament, sí que consta acreditada la seva tasca administrativa per compte de la societat ORG_0, que a més tampoc resulta negada de contrari. A banda, però d'aquest extrem, al que encara es pot afegir que la suma de 20.000 EUR per les tasques acreditades pot considerar-se força elevada-, el cert és que la mateixa ha estat assumida com a vàlida per la part defenent.
Efectivament, així es deriva del contingut de les converses derivades de la xarxa social anomenada WhatsApp, que obren en autes, i quin contingut ha estat adverat per les parts confrontades. Resulten expressament gràfiques les següents converses que, d'una o altra manera, també han resultat ressenyades per ambdós litigants i que, tot sigui dit, difícilment poden haver-se efectuat per obtenir una prova preconstituïda, donat el seu contingut i extensió:
Foli 36: conversa d'1 de desembre de 2019 (parcialment transcrita):
PC: "te hago la factura ya de los 20K?
De mi Trabajo
AM: "porque ahora?
PC: "para que me vayas pagando, mañana vendes la empresa"
AM: "cuando cobre te pago
Enseguida"
(la negreta és afegida)
Foli 37: conversa de data desconeguda (parcialment transcrita):
PC: "Y a mí que me pagas"
AM: "La parte proporcional y a medida que nos pague vas cobrando"
PC: "Tienes un préstamo conmigo de 20"
AM: "Ya lo sé por esto si cobraras los 40000 pero a medida que vaya pagando"
(la negreta és afegida).
Foli 38: conversa de 8 de desembre de 2019 (parcialment transcrita):
PC: "la aceptaras?
Yo lo veo super bién
AM: "No sé
PC: "la empresa no hay por donde cogerla
AM: "Me quedo con 10000 solo
PC: "10K solo pq?
AM: "40 tuyos
(la negreta és afegida)
Foli 39: conversa del 30 de desembre de 2019 (parcialment transcrita):
AM: "hazte un traspasso de 1500"
PC: "no me lo puedo hacer porque no soy empleada"
AM: "ya harás la factura"
PC: "me podrías pagar los 20 del Trabajo"
AM: "la semana que viene
(la negreta és afegida)
Pel que fa a la conversa que obra al foli 137, la mateixa es centra en si la senyora Vilar va comprar o no una part de la societat. El senyor Mena ho afirma, ella ho nega tot mantenint que li va fer el préstec dels 20.000 EUR que ja li foren retornats (i que, per tant, no formen part del present litigi). Ella insisteix en cobrar tot el treball que ha efectuat.
Noti's, doncs com de les converses parcialment transcrites i que es troben en autes en els folis detallats, es deriva que el senyor Mena en cap moment discuteix la procedència de la quantia de 20.000 EUR que li és reclamada en concepte de treball. El màxim que arriba a dir és que li pagaria quan ell cobrés (podent fer referència a la venda de la societat). Però no existeix cap element en autes que permeti afirmar que ens trobem davant d'una condició suspensiva, en el sentit de què el compliment de l'obligació no seria exigible fins al compliment de la condició -venda de a societat- sinó que més aviat el senyor Mena esperava vendre la societat per poder obtenir liquidesa per abonar l'import reclamat i no discutit. Vegi's al respecte, que els diners són reclamats en concepte de contraprestació pel treball realitzat -i tampoc discutit-, treball que en cap cas intervenia per la venda de la societat, sinó justament pel desenvolupament de l'activitat pròpia de la mateixa, segons es deriva del conjunt de WhatsApps obrant en autes. Desapareix, en conseqüència, tot sentit per justificar la pretesa existència de condició suspensiva.
Tercer.- La part recurrent afirma que el senyor Mena en cap moment no ha reconegut ni haver contractat professionalment a la senyora Vilar, ni tampoc que aquesta hagués realitzat els serveis que afirma haver prestat.
I tot i que aquest extrem pot resultar cert en relació als diferents escrits judicials aportats, ja hem vist en el Fonament de Dret anterior que el senyor Mena no només no discuteix l'import ni el concepte de la quantia reclamada, sinó que a més en diferents ocasions manifesta que l'abonarà, fent referència en alguna ocasió a que ho faria tan aviat procedís a la venda de la societat, sense però condicionar el pagament a la seva realització, com també s'ha exposat en el Fonament de Dret anterior.
I és precisament aquesta conducta del senyor Mena, que de cap manera no pot ser obviada, que contradiu la hipòtesi sostinguda per la part defenent i relativa a què la senyora Vilar hagués efectuat el treball prestat a la societat B senzillament per assegurar-se del seu correcte funcionament i no amb la voluntat de percebre cap quantitat econòmica, ja que en aquest cas, de ben segur que el senyor Mena li hagués posat de relleu. En lloc, però, de recriminar-li l'import reclamat, el mateix li manifestava voler pagar.
Quart.- En relació a la càrrega de la prova, hem posat de relleu en diferents ocasions el contingut de la Sentència dictada en data 9 de juny de 2015, dictada en el marc del rotlle 413/2014:
"De manera general, la qüestió de l aprova en seu judicial s'entén com una càrrega perquè es defineix com l'obligació que té cada part de provar els fets que addueix, i que en cas de dubte aquell ha de perjudicar a la part sobre qui requeia la càrrega de la prova. De fet, és quan manca de prova que la qüestió té tot el seu interès. De manera més general, es tracta per la part que ha de provar, de convèncer al jutge que la seva versió correspon a una realitat material i finalment a la veritat.
La problemàtica de la inversió de la càrrega de la prova, es planteja quan s'han alterat les regles de distribució de la càrrega de la prova a favor d'una pet diferent de la que normalment ha de suportar aquesta càrrega.
El primer element a considerar és que la part agent es troba en una situació particular, ja que, essent la qui ha decidit de sol·licitar la intervenció dels òrgans judicials i ha atret davant d'ells a l'altra part, determinant l'objecte del procés, i amb l'objectiu de fer reconèixer un dret a favor seu, és lògic que hagi de suportar l'obligació d'acreditar els elements de fet en què basa la seva acció, i sobre els quals basa les seves pretensions.
Això és un principi comú a quasi tots els sistemes jurídics que la càrrega de la prova recau sobre la per agent (actori incumbot probatio) en el sentit que ha de provar els fets constitutius en què fonamenta la seva demanda. Una conseqüència essencial d'aquest principi és que si l'actor no aporta la prova que se li pot exigir, el Tribunal haurà d'absoldre al demandat encara que aquest no hagués provat res (Actore non probante, qui convenitur, et si nihil ipse praestitenit, obtinebit").
Però si el demandant és el primer, no és el sol sobre qui recau la càrrega de la prova.
En efecte, passat la primera etapa que acabem de descriure, el defenent no pot adoptar una posició passiva ja que, i de manera recíproca al principi regulant l'obligació de prova del demandant, és un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o defenent, ha de provar el que al·lega.
És el sentit de la regla recordada moltes vegades per aquesta Sala, i segons la qual el defenent ha de provar els fets extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien.
En resumit, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen.
Enunciats aquests principis, tota la dificultat pràctica que correspon a la tasca de l'òrgan jutjador, és fixar el nivell d'exigència que s'ha de fixar per admetre que una part ha satisfet les seves obligacions en relació a la prova. Dit d'una altra manera, escau determinar el punt a partir del qual s'ha de considerar que el demandant ha acreditat suficientment els fets constitutius del seu dret i en el que el defenent té l'obligació de desenvolupar una activitat probatòria contrària."
Doctrina que resulta plenament aplicable al supòsit objecte de valoració, ja que front a les al·legacions i a les proves aportades per la senyora Vilar per justificar la seva pretensió: factura i whatsApps, el senyor Mena havia d'aportar també prova suficient per acreditar la seva versió: la realització de la feina amb l'única finalitat de comprovar l'estat de la societat en què la senyora Vilar volia participar. I no ho ha fet.
En efecte, noti's com malgrat sí que ha pogut acreditar, a través de la senyora LP i del senyor SQ, que la intenció d'ambdós era esdevenir socis i que la senyora Vilar durant un temps es va comportar com a tal, aquests extrems acreditats no desvirtuen el compromís de pagament assumit pel senyor Mena.
Trobant-nos en fase de valoració probatòria, no podem més que fer referència també a la declaració i certificació aportada pel senyor GC, ex marit de la senyora Vilar, en no poder-li atorgar validesa probatòria, donat el lligam que existeix encara entre ambdós, com evidencia el contingut de la informació de què el mateix disposava.
En conseqüència, era al senyor Mena a qui corresponia acreditar que ella no va efectuar el treball que la fa mereixedora de l'import reclamat o, en el seu cas, que es va aprofitar de la seva debilitat emocional.
Cinquè.- Pel que fa a l'import que es reclama en concepte d'IGI, tot i que aquest s'hagi de satisfer, en haver-se acreditat també que la senyora Vilar no era empleada del senyor Mena, aquest s'haurà d'entendre inclòs en l'import de 20.000 EUR a abonar. I això perquè sempre es parla de 20.000 EUR i en cap cas s'especifica que a aquest import que en principi haurien fixat les parts no s'hi inclogui l'IGI.
Sisè.- Pel que fa a les costes d'instància, la complexitat dels fets comporta, en aquest cas, la consideració de l'existència de circumstàncies particulars que aconsellen exonerar al defenent del pagament de les costes derivades de la instància, tot i l'estimació substancial de les pretensions de l'agent, havent d'assumir cada part les pròpies.
Setè.- L'estimació parcial del recurs ha de comportar que no s'efectuï tampoc una especial imposició en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada, havent d'assumir cada part les pròpies, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la presentació processal del senyor Mena contra la sentència dictada en data 14 de novembre de 2023 pel Tribunal d'instància, en el sentit de precisar que el pagament dels 20.000 EUR reclamats inclou l'IGI generat i que no s'efectua una especial condemna al pagament de les costes generades en la instància, tot confirmant la resta de la part dispositiva de la resolució.
Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.