SENTÈNCIA 05-2025 PARTS: Apel·lants: Sr. Gálvez Advocada: Sra. Bueno Apel·lats: MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL Magistrats: Sr. Yves PICOD Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO OBJECTE: Tràfic de cànnabis en gran quantitat; definició de droga tòxica; concepte de gran quantitat; error de tipus i error de prohibició; dret a la defensa; presumpció d'innocència; motivació i proporcionalitat de la pena. Andorra la Vella, a dos d'abril de dos mil vint-i-cinc. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 20 de novembre de 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de tràfic de cànnabis o droga de toxicitat similar en gran quantitat, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, essent ponent la Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 20 de novembre del 2024 amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX : Condemnar Gálvez, com autor responsable del delicte major de tràfic de cànnabis o droga de toxicitat similar en gran quantitat i se li imposa la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ, DELS QUALS DIVUIT MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, SET ANYS D'EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT i MULTA en l'import de TRES MIL EUROS, així com el pagament de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a responsabilitat civil. S'acorda tanmateix el comís i destrucció de l'estupefaent contingut en les bosses precintades XXXX i XXXX, i de les bosses buides amb precinte XXXX, XXXX i XXXX, així com el retorn del telèfon mòbil Iphone 13 amb funda, que es troba a la bossa precintada PP095944." II.- RESULTANT: La Sentència es recolza en els següents fets provats: "que en data 30 de setembre del 2023, vers les 15:00 hores, els agents del Servei de Policia PO437 i PO444 efectuant servei a la frontera del riu Runer, van controlar al processat Gálvez, nascut el xx de maig de xxx a Vitoria, Espanya, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, conductor del vehicle marca Seat, model Leon ST, amb matricula espanyola número xxx, un cop accedit al Principat. Havent estat informat el processat Sainz pels agents intervinents de la llei vigent en matèria de salut pública, així com que es procediria a efectuar un control genèric enfocat en la recerca de productes estupefaents amb l'ajuda de la gossa ensinistrada per la recerca d'aquests, el processat Sainz manifestà estar en possessió de bosses de marihuana, les qual es trobarien a la part del maleter del vehicle destinat a la roda de recanvi. A resultes de l'escorcoll que va practicar el Servei de Policia s'incautà sota la base de la catifa del maleter del vehicle que conduïa el processat Sainz, a la roda de recanvi, una bossa de l'ORG_0, que contenia cinc bosses de color negre amb producte estupefaent cànnabis, les quals van donar un pes net de 503,2 grams, estant aquesta quantitat destinada en part a la seva pròpia consumició i en part a la seva venda i distribució a terceres persones." III.- RESULTANT: La representació lletrada de Gálvez formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència en base als següents motius: 1) Per vulneració del dret de defensa, donada la impossibilitat d'efectuar determinades preguntes a alguns dels testimonis, el que comporta la nul·litat del judici oral i la retroacció de les actuacions al moment processal previ, amb l'assenyalament d'una nova data per a la celebració de la vista, davant de magistrats diferents. 2) Per vulneració del dret a la presumpció d'innocència per l'error en la valoració de la prova i la indeguda aplicació dels articles 283 i 281del codi penal atès que no ha quedat acreditat: - el caràcter de droga tòxica del producte intervingut. - l'índex de psicoactivitat de la substància intervinguda. - que la droga intervinguda estigués destinada al tràfic o venda a tercers. - que s'hagi intervingut una gran quantitat de droga. 3) Per vulneració del dret a la presumpció d'innocència en relació amb una indeguda aplicació de l'article 15 del Codi penal en tant que no s'ha considerat que el Sr. Tamarit va actuar sota un error de prohibició invencible en creure que els productes introduïts a Andorra eren de comerç lícit. Afegeix que la sentència tampoc té en compte que el Sr. Sainz ignorava que la quantitat de substància que posseïa era gran quantitat i que els fets es podien subsumir en l'article 283 del Codi Penal, pel que seria d'aplicació l'error de tipus de l'article 14 del Codi penal, tot i que no el va invocar davant del Tribunal de Corts. 4)Per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en no haver motivat el Tribunal de Corts, la pena imposada pel delicte de tràfic il·legal de cànnabis, la qual diu és a més, desproporcionada tenint en compte les circumstàncies del cas. I per raó de l'exposat, demana la revocació de la sentència i l'absolució del Sr. Gálvez IV.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat. 1)Sobre la vulneració al dret a la defensa donada la impossibilitat d'efectuar preguntes, entén que no s'ha produït ja que les preguntes que es pretenien formular per part de la defensa eren incriminatòries, i haguessin vulnerat els drets fonamentals dels declarants que compareixien en qualitat de testimonis. 2)Sobre la vulneració al dret a la presumpció d'innocència en relació a la no acreditació del caràcter de droga tòxica del producte intervingut, analitza la tipificació andorrana del delicte, els convenis internacionals aplicables en la matèria, així com la prova practicada, concloent que la conducta realitzada per l'avui recurrent està tipificada com a delicte a l'ordenament jurídic andorrà. 3)Sobre la vulneració al dret a la presumpció d'innocència en relació a la no acreditació de l'índex de psicoactivitat de la substància intervinguda, posa de manifest que les pericials obrant en autes permeten confirmar que el producte incautat al Sr. Sainz conté el principi actiu THC, i que per tant, és un estupefaent, afegint que el grau de puresa o el índex de psicoactivitat no constitueix un element constitutiu del tipus i que la jurisprudència reiterada dels tribunals andorrans l'ha considerat irrellevant, a efectes de tipificació penal i constitució del delicte (causa TC-052-4/10). 4)Sobre la vulneració al dret a la presumpció d'innocència en relació a la manca d'acreditació del delicte major de tràfic de producte estupefaent, diu que al contrari del que indica la part recurrent, el delicte ha quedat abastament acreditat amb la prova practicada, no essent versemblant, pels motius que exposa, la versió de l'acusat segons la qual el producte incautat anava destinat al seu propi consum pel tractament de la malaltia que pateix (epilèpsia). 5)Sobre la vulneració al dret a la presumpció d'innocència en relació a l'error de prohibició invencible, diu que no concorre aquesta circumstància excloent de la responsabilitat penal ja que el Sr. Sainz sabia perfectament que el producte que introduïa per la frontera andorrana era il·legal i la seva intenció era destinar-lo al tràfic i en quan al fet d'ignorar que una quantitat superior a 500 grams es considera gran quantitat, indica que la ignorància de les lleis no excusa el seu compliment i l'acusat era perfectament coneixedor de la prohibició del consum, possessió i tràfic d'aquest producte estupefaent, independentment de la quantitat de producte que es vulgui introduir. 6) Sobre la vulneració al dret a la presumpció d'innocència en relació a la gran quantitat del producte estupefaent intervingut, indica que no hi ha cap dubte sobre el pes del producte incautat: 503,2 grams nets, el que, en ser superior als 500 grams, es considera gran quantitat a efectes penals. Afegeix que el marge d'error en l'equip emprat pel pesatge, no modificaria en res l'exposat, doncs la quantitat seria en tot cas la de 503,15 grams nets i per tant superior als 500 grams que és a partir de quan es considera que es tracta de gran quantitat. 7)Sobre la vulneració al dret a la tutela judicial efectiva en relació a la manca de fonamentació de la pena imposada pel Tribunal de Corts, remarca que la sentència objecte de recurs, exposa al llarg de deu "Considerants", els motius pels quals estima que el Sr. Sainz és autor d'un delicte major de tràfic de producte estupefaent en gran quantitat, analitzant de forma detallada i extensa els elements del tipus, així com la prova practicada en el transcurs de la vista oral, i en el "Considerant" vuitè motiva concretament la pena imposada, la qual és, a criteri del Ministeri Fiscal, adequada, proporcionada i ajustada a Dret. I en base a l'exposat, el Ministeri Fiscal interessa la desestimació del recurs i la íntegra confirmació de la sentència impugnada. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: La representació lletrada del Sr. Moliner interposa recurs contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 20 de novembre del 2024, per infracció processal, per errors en la valoració de la prova i infraccions de la llei, tot el que entén ha comportat la vulneració del dret a la defensa, a la presumpció d'innocència i a la tutela judicial efectiva del seu defensat. Pel que fa en primer lloc a la infracció processal denunciada, la part recurrent afirma que s'ha produït amb la pràctica incorrecta per part del Tribunal de Corts, de la prova testifical proposada. Retreu concretament al Tribunal d'instància que, tot i haver admès la testifical dels Srs. Elías, Moliner, Tejada, Roda i Caro, no li hagi permès preguntar-los-hi si havien comprat (pel que fa als Srs. Águila i Soriano) o si havien venut en els seus establiments (pel que fa als Srs. F., Ropero i Ropero), productes com els incautats, tot per tal d'acreditar l'error de prohibició en que hauria incorregut l'acusat. L'article 10.2 de la Constitució, garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs. De l'examen de les actuacions, i més concretament de la gravació de la vista oral, se'n desprèn que és cert que, per tal de salvaguardar els drets dels testimonis que van comparèixer al judici, el Tribunal de Corts no va permetre que la defensa de l'acusat els hi fes preguntes que els poguessin incriminar, atenent precisament la condició de testimonis en que havien estat citats. Efectivament, si bé un sospitós, encausat, processat o acusat, ha de ser informat abans de declarar, dels seus drets processals, entre els quals el de ser assistit per un advocat, no declarar, no declarar contra ell mateix i no confessar-se culpable (articles 24 i 55 del CPP), un testimoni per contra, està obligat, prèvia promesa o jurament de dir la veritat, a respondre a les preguntes que li siguin efectuades 67 i 70 del CPP), no existint en el nostre ordenament, la figura híbrida del testimoni que declara assistit de lletrat i informat dels seus drets, com es proposà durant el transcurs de la vista oral. No obstant, això no significa que la defensa no pugui efectuar als testimonis preguntes incriminatòries, sinó només que el Tribunal ha d'informar en aquest cas al testimoni, de les conseqüències que poden comportar les seves respostes, i per tant del seu dret a no contestar aquest tipus de pregunta, decidint després lliurement el testimoni, degudament informat, la posició a adoptar. Pel que fa al testimoni que ja té causa oberta contra ell, pot tanmateix emparar-se en el seu dret a no declarar sobre fets que puguin perjudicar el seu propi procediment i el Tribunal l'ha d'informar prèviament a tal efecte. Refusant que el lletrat efectuï preguntes incriminatòries a determinats testimonis, o que aquests les contestin, es podria admetre que el Tribunal ha menyscabat formalment, el dret a la defensa de l'acusat. No obstant, aquest menyscabament no suposa una vulneració als efectes pretesos: nul·litat del judici i retroacció de la sentència al moment immediatament anterior, amb l'assenyalament d'una nova vista oral, celebrada per magistrats diferents, ja que la decisió adoptada pel tribunal, no ha causat indefensió material o efectiva al Sr. Moliner Efectivament, pel que fa als testimonis Srs. Águila i Soriano, el Tribunal va permetre al lletrat defensor de l'acusat, reformular les preguntes efectuades, doncs per tal d'acreditar si al país es venien productes com els adquirits per l'acusat, era suficient demanar-los-hi si n'havien vist en els comerços indicats o si els constava que n'hi havia, i no si n'havien comprat. El lletrat defensor de l'acusat manifestà aleshores que retirava la pregunta incriminatòria efectuada al Sr. Águila (Hora 2 minut 26'25 de la primera sessió del dia 23.10.2024), dient que havia quedat clar el que havia vist el Sr. Soriano en els establiments del Principat (Hora 2 minut 46'50 del mateix dia). Pel que fa als titulars dels comerços on s'hauria pogut vendre aquest producte (i contra els quals el Ministeri Fiscal ja havia informat que s'havia deduït testimoni - com constava d'altra part acreditat en autes als folis 291 i ss. en relació amb els 177 a 183 - i incoat causa contra els mateixos) , el mateix lletrat defensor del Sr. Sainz afirmà que les respostes a les preguntes per ell efectuades als altres testimonis, eren suficients als efectes pretesos (acreditar un error de prohibició per part de l'acusat) pel que no desitjava formular-los-hi cap altra pregunta (hora 3 minut 10'49 i hora 3 minut 14'20 i ss. de la gravació de la primera sessió de la vista oral del dia 23.10.2024), motiu pel quin no es pot invocar posteriorment la vulneració del dret a la defensa del Sr. Sainz Altrament, val a dir que la valoració de la totalitat de la prova practicada (segons és de veure al Considerat IV de la present resolució) ha portat al Tribunal a excloure l'error de prohibició, conclusió que d'altra part no hauria quedat desvirtuada amb la pràctica de la prova proposada per la defensa, que de cap manera podia portar a concloure a la venda lliure i generalitzada de flors de la planta de Cannabis al Principat. II.- CONSIDERANT: Pel que fa a l'error en la valoració de la prova i la indeguda aplicació dels articles 281 i 283 del Codi penal. La part recurrent estima que no ha quedat acreditat el caràcter de droga tòxica del producte intervingut, ni el seu índex de psicoactivitat, ni que es tracti d'una gran quantitat de droga, ni que anés destinada al tràfic o venda a tercers. L'article 281 del Codi Penal defineix el concepte de droga tòxica indicant que "Es considera droga tòxica, als efectes d'aquest Codi, tota substància el consum de la qual produeix una alteració de l'estat de consciència i resulta perjudicial per a la salut de les persones, si es troba inclosa als convenis internacionals sobre la matèria i no és considerada lícita per la legislació andorrana o si, en el cas de no trobar-s'hi compresa, té naturalesa i efectes similars a les incloses i no n'està autoritzat el tràfic." La Convenció única sobre estupefaents feta a Nova York el 30 de març de 1961, esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció, de la qual Andorra és part, defineix com a estupefaents sotmesos a fiscalització, qualsevol de les substàncies, naturals o sintètiques, incloses en les llistes I i II annexades a dita Convenció (article 1.j). La llista I, dedicada a les substàncies estupefaents amb alt potencial addictiu i més propenses a un ús indegut, inclou el cànnabis, que l'article 1. b) de la mateixa Convenció defineix com essent els "àpexs, florits o amb fruit, de la planta del cànnabis (excepte les llavors i les fulles no unides als àpexs) de que no s'ha extret la resina, sigui quina sigui la seva aplicació." En el present cas, no és objecte de controvèrsia que el Sr. Moliner fou controlat en data 30 de setembre del 2023 vers les 15:00 hores, a la frontera del riu Runer, quan entrava al Principat amb 5 bosses de plàstic contenint segons s'indica en les corresponents etiquetes "Flores mini CBD". Efectuada la corresponent pericial pel Laboratori de Salut Pública, s'identificà en els productes continguts en cadascuna de les bosses, els principis actius del cannabis següents: Delta-9-tetrahidrocannabidol (THC) Cannabidiol (CBD), Cannabigerol (CBG) i Cannabinol (CBN) (folis 48 i ss.). En el complement de pericial elaborat pel mateix laboratori es feu constar (foli 110) que el Delta-9-tetrahidrocannabidol (THC), es troba inclòs en la llista verda de la Convenció única sobre estupefaents. Aquesta llista verda és el document oficial publicat per la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents que detalla la llista de substàncies psicotròpiques sotmeses a fiscalització internacional de conformitat amb el Conveni sobre substancies psicotròpiques de 1971, havent-se de precisar que una substància psicotròpica és tota aquella que actua sobre el sistema nerviós central i altera la funció cerebral, afectant l'estat d'ànim, la percepció, la consciència i el comportament. El resultat obtingut pel laboratori de Salut Pública fou d'altra part confirmat pel laboratori d'anàlisi E. (folis 384 i ss.) que identificà també la presència de THC en les mostres lliurades, pel que no hi ha dubte que la substància introduïda per l'acusat és droga tòxica de conformitat amb els convenis internacionals i el què disposa l'article 281 del Codi penal, essent indiferent el major o menor índex de psicoactivitat o de producte psicotròpic, doncs no només la Convenció única ans citada defineix el cànnabis com a producte estupefaent, independentment de la seva major o menor concentració en THC, sinó que el nostre dret intern no efectua tampoc cap distinció al respecte. Així tal i com ha tingut ocasió de reafirmar recentment aquest Tribunal (TSJP 112/2024): "En realitat, la puresa de la droga determina la qualitat de la mateixa, la qual pot tenir conseqüències en la salut, però no la seva naturalesa de producte estupefaent. En efecte, es desprèn de la pròpia definició que n'efectua l'article 281 del Codi penal, que "es considera droga tòxica, als efectes d'aquest Codi, tota substància el consum de la qual produeix una alteració de l'estat de consciència i resulta perjudicial per a la salut de les persones, si es troba inclosa als convenis internacionals sobre la matèria i no és considerada lícita per la legislació andorrana o si, en el cas de no trobar-s'hi compresa, té naturalesa i efectes similars a les incloses, i no n'està autoritzat el tràfic". Aquesta definició no fa al·lusió de cap manera a l'eventual grau de puresa de la droga tòxica a efectes de configuració del tipus penal. Per tant, la puresa, o el grau de puresa, de la droga - la qual varia d'un cas a l'altre - no constitueix un element constitutiu del tipus penal de tràfic de droga tòxica, en conformitat amb una jurisprudència reiterada, entre altres, la Sentència de l'11 de gener del 2011, recaiguda en el marc de la causa TC-052-4/10, la qual fou confirmada en apel·lació i sobretot en aplicació de l'adagi romà "Ubi lex non distinguit nec nos distinguere debemus". Segons aquest últim, quan la llei no formula restriccions ni condicions, no es pot interpretar amb excepcions no previstes, per aplicació del principi de legalitat que preval en matèria penal sobre tota altra consideració filosòfica, científica o genèrica. Pertany al legislador andorrà - no al jutge que és "la boca de la llei" - si entén matisar la prohibició legal per tenir en conseqüència els efectes reals sobre la salut de la droga utilitzada- introduir restriccions precises i tècniques." En el mateix sentit va la Circular informativa de Govern, de data 13 de maig 2024 (f.364) mitjançant la qual es recorda (doncs n'hi havia una altra en el mateix sentit de l'any 2019) que, de conformitat amb la normativa vigent al Principat d'Andorra, les flors, les fulles unides a la flor i la resina de la planta del cànnabis en totes les seves formes, soles o barrejades amb altre ingredients tenen la consideració d'estupefaent, remarcant expressament que tindran aquesta consideració independentment del percentatge de delta-9-tetrahidrocannabinol que continguin. Efectivament, tot i la eficàcia que puguin tenir a nivell medicinal, és generalment reconegut el caràcter nociu de l'ús incontrolat d'estupefaents, entre els quals el cànnabis, inclòs com s'ha dit, en la Convenció única sobre Estupefaents de constant referència, que els Estats com Andorra han adoptat, preocupats, segons consta expressament en el seu preàmbul, "per la salut física i moral de la humanitat", tot reconeixent que "la toxicomania constitueix un mal greu per a l'individu i comporta un perill social i econòmic per la humanitat". Certament, cada Estat pot decidir, dins del marc de la Convenció, el nivell de protecció de la salut pública que desitja i la manera d'assolir-lo, adoptant legislacions més o menys permissives. El legislador andorrà ha optat per un nivell de protecció elevat, tipificant com a il·lícit penal, no només la producció, elaboració, transport, importació, exportació, venda, cessió, o possessió de drogues tòxiques, incloent-hi el cànnabis o altres drogues de toxicitat similar, (articles 281 a 284 del Codi penal) sinó fins i tot el seu consum, sigui individual o en grup, de manera privada o en local públic (articles 499 i 500 del Codi penal pel que fa al cànnabis), sense cap referència al seu major o menor índex psicotròpic o al seu major o menor grau d'afectació sobre la salut, sinó tenint en compte únicament la seva consideració d'estupefaent - i l'alteració de l'estat de la consciència i perjudici per la salut que per si sol se'n deriva - doncs, segons consta en el complement de pericial elaborat pel laboratori de Salut Pública de constant referència, un estupefaent és un producte el consum abusiu del qual pot crear hàbit o dependència en l'individu, alterar la seva personalitat, el seu comportament i àdhuc l'equilibri fisiològic. (foli 109). L'argument invocat per la part recurrent segons el qual l'organització Mundial de la Salut ha recomanat excloure expressament de la Convenció els productes amb un màxim de 0,2 de THC, en res desvirtua l'ans exposat, doncs no només es tracta de recomanacions (que no comporten cap obligatorietat pels seus membres) sinó que aquestes recomanacions afectaven, com ho confirmà la Sra. Ropero, Cap d'Àrea de Recursos Sanitaris del Ministeri de Salut, davant del Tribunal el dia de la vista oral, a "preparats" (i per tant productes processats). A més, val a dir sobretot, que aquesta recomanació concreta no fou acollida, el que demostra que el tema no és pacífic, tal i com es desprèn de l'actual llista I d'estupefaents annexada a la Convenció, on segueix figurant el cànnabis. Altrament, és important remarcar que la droga incautada a l'acusat excedeix aquest percentatge segons pericial del laboratori xxx ja citada, que el fixa en un 0,3 %. Pel que fa al fet que el cannabidiol queda exclòs de la Convenció Internacional contra el Dopatge en l'Esport, argument invocat també per la part recurrent, aquest extrem res té a veure amb el cas que ens ocupa, doncs com ho confirmà també la Sra. Ropero en el decurs de la vista oral, el cannabidiol és un dels components del cànnabis, a l'igual que el THC, però aquest (el cannabidiol) no està fiscalitzat ja que no és considerat estupefaent en no ésser psicoactiu . El THC, recordem producte psicotròpic inclòs en la llista verda abans esmentada, sí que està sotmès a fiscalització i trobant-se ambdues substàncies (THC i cannabidiol) en la part alta de la planta i per tant en la flor, la mateixa es considera estupefaent i el seu comerç no està autoritzat al Principat. Tanmateix, si bé l'article 28.2 de la Convenció invocat també per la part recurrent, exclou l'aplicació de la Convenció al cultiu de la planta de cànnabis amb finalitats industrials (és a dir destinat a l'obtenció de fibres i llavors) i hortícoles, aquest no és el cas d'autes, no podent-se acollir en mèrits de dit article, la distinció feta per la part recurrent en base a les afirmacions del perit Sr. Ropero, enginyer tècnic agrícola, segons el qual les flors de cànnabis incautades s'anomenen "cannabis light" o "cànnabis no psicòtropic", que prové d'un cultiu hortícola i per tant producte no fiscalitzable o no estupefaent, per quan d'una part, el cultiu hortícola no té com a finalitat la producció de cànnabis medicinal ni recreatiu, ni les manifestacions del perit s'avenen amb les llistes oficials annexades a la Convenció, que no efectuen en aquests àmbits, cap distinció en quan al tipus de cànnabis. Aquestes manifestacions no són tampoc compatibles amb la legislació del Principat, que no autoritza a hores d'ara, el cultiu de cànnabis, sigui quina en sigui la finalitat o varietat. Per tot l'exposat, és efectuant una correcta valoració de la prova que el Tribunal de Corts considera el producte intervingut com a droga tòxica, de conformitat amb el que disposa l'article 281 del Codi penal i als efectes previstos a l'article 283 en relació amb el 282 del mateix text legal. III.- CONSIDERANT: Pel que fa al destí i quantitat de droga incautada. La sentència recorreguda considera provat que la droga que duia l'acusat anava en part destinada al seu consum i en part a la venda i distribució a tercers, pel que, en tractar-se d'una quantitat superior a 500 grams, estima que els fets són constitutius d'un delicte major de tràfic de cànnabis o droga de toxicitat similar en gran quantitat, tipificat i penat a l'article 283.1.a) del Codi penal, en relació amb l'article 282.2 del mateix text legal. Pel que fa a la quantitat de droga incautada, la part recurrent pretén que es tingui en compte per a determinar el pes net, únicament aquell que es correspon al que es pot considerar producte estupefaent, és a dir només aquella quantitat resultant de multiplicar el pes del producte incautat, pel percentatge de THC acreditat (0,3%), pel que diu es tractaria d'un pes total de 1,51 grams de THC, o només de les parts fiscalitzables (és a dir traient-ne del pes total, el pes de les branques o altres elements) pretensió que no pot ser acollida en no obeir a cap requisit del tipus penal aplicable, segons el ja exposat, ni a la pràctica jurisprudencial dels tribunals en la matèria, que sempre han considerat com a pes net del producte, el seu pes íntegre, deducció feta del seu embalatge. I aquest és el mètode emprat pel laboratori de Salut Pública, que certifica la naturalesa i el pes net del producte incautat (503,2 grams), pel que tal pretensió ha de ser rebutjada. Altrament, val a dir que en el present cas ja es tracta només de les flors de cànnabis i per tant producte tot ell fiscalitzable segons el ja exposat. Subsidiàriament, la defensa demana que si es considera la quantitat de 503,2 grams de cànnabis, es tingui en compte que la realitat és que aquesta quantitat era pel consum propi del seu defensat, que l'utilitzava pel tractament de l'epilèpsia que pateix, i no per la seva distribució a tercers, pel que els fets serien en tot cas constitutius d'una contravenció penal de l'article 499 del Codi penal. La finalitat de la importació o introducció al Principat, el transport i/o la possessió de les substàncies estupefaents és certament el que permet discernir entre el tipus bàsic de l'article 282 i el tipus privilegiat de l'article 284.1 o, en el cas de tractar-se de cànnabis o droga de toxicitat similar, la contravenció penal de l'article 499, tots ells del Codi Penal, essent aplicables l'un o els altres preceptes penals segons la finalitat sigui la distribució, venda a tercers o qualsevol altre acte de tràfic, o el propi consum. Per esbrinar aquesta finalitat la jurisprudència ha establert que s'han de tenir en compte els indicis resultants de la quantitat de substància estupefaent, de la condició de consumidor de qui la posseeix i de les circumstàncies concurrents en la seva adquisició i/o conservació, tant pel que fa al preu i capacitat adquisitiva de l'adquirent, com a les formes de guardar-la i altres elements com poden ser la tinença d'estris adequats per a la seva manipulació i distribució en dosis. Com sigui que es tracta d'indicis, caldrà la concurrència de més d'un d'ells, com la jurisprudència exigeix per a la validesa de la prova indiciaria de càrrec, si bé els Tribunals han afirmat reiteradament que hi ha dos supòsits en què es pot deduir que la tinença està destinada al tràfic: quan el posseïdor no sigui consumidor de la substància estupefaent o quan es tracti d'una gran quantitat de substància estupefaent. En el cas de gran quantitat, aquest sol indici ja val per deduir la finalitat de tràfic, doncs la tinença d'una gran quantitat de droga tòxica no pot justificar una destinació al propi consum. En el present cas, la naturalesa i pes de la droga incautada d'un total de 503,2 grams nets, han estat confirmats pel dictamen i complements emesos pel Laboratori de Salut Pública que consten en autes (folis 48 i ss, 137 i ss. i 202 i ss.) els quals detallen de manera precisa, les bosses trameses pel Servei de Policia, el seu desprescinte, mostreig i pesatge, distingint entre pes net i pes brut, i si bé és cert que per una mateixa bossa, consten (foli 56) dos pesos nets diferents: 100,9 grams i 100,3 grams, aquesta diferència obeeix al fet que es van pesar en dates diferents (4/10/2023 i 6/10/2023) i entre una i altra data, s'han extret les mostres corresponents per fer un segon anàlisi, segons consta detallat pel mateix laboratori (foli 203 dors) havent-se tingut no obstant en compte per calcular el pes net del cànnabis introduït al Principat, el pes menor d'ambdues bosses, en benefici per tant de l'acusat. El mètode i eines de gravimetria emprats consten també detallats en l'informe emès pel mateix laboratori (folis 137 i ss.) i el seu complement ja indicat (folis 202 i ss.) dels que es desprèn que tot i tenint en compte el marge d'error (desviació estàndard) declarat pel fabricant (0,0001 grams per un gram i per tant s'ha de restar de la quantitat obtinguda, 0,05032 grams), el pes net de la droga incautada: 503,14968 grams, segueix per tant sent superior als 500 grams. No es pot acollir la petició de la part recurrent que, basant-se en l'exposat pel perit Sr. Ropero, demana que s'apreciï una variabilitat d'entre 1 a 5%, en ser les flors de cànnabis un producte vegetal, el pes del qual pot variar en funció dels canvis ambientals com la humitat. Efectivament, es tracta d'una eventualitat que no pot ser presa en compte a efectes penals, havent de ser el pes aquell determinat de manera certa i precisa, amb les eines i mètodes adequats, emprats al moment en que s'efectua el pesatge, per part del laboratori competent a tal efecte i que no és altre que el de Salut Pública del Principat. Dit això, recordarem que la jurisprudència ha aplicat el tipus qualificat de la lletra a) de l'article 283.1, quan es tracta de cànnabis, a partir de 500 grams, tenint en compte la dimensió i població del Principat, la qual cosa fa que no siguin extrapolable al país, els criteris del Tribunals dels països veïns, principalment d'Espanya que fixa el tipus agreujat de la notòria importància per raó de la quantitat de substància estupefaent objecte de tràfic, en quantitats molt més elevades (10 kg segons indica la part recurrent). Altrament, en el present cas, el Tribunal de Corts ha valorat altres indicis que l'han portat a concloure que la droga incautada anava destinada al tràfic, com són el lloc en quin s'introduïa la mateixa: amagada en una cavitat del maleter del vehicle, sota diverses bosses, així com les declaracions inversemblants efectuades per l'acusat en l'acte de la vista oral. En aquest sentit es precisa que si bé el lletrat del Sr. Sainz feu remarcar, davant del Batlle de guàrdia i en mèrits del que disposa l'article 29 del CPP (manifestacions que consten degudament enregistrades), que la substància incautada es destinava no només al consum del seu defensat, sinó també al d'un tal H., nom que figura en la bossa del transportista contenint els productes incautats (versió d'altra part no contradita pel Sr. Sainz segons gravació d'aquell dia obrant en autes), aquest darrer, en l'acte de la vista oral, (doncs no havia volgut declarar amb anterioritat) precisà que el referit pel seu lletrat davant del Batlle de guàrdia no és el que ell li havia explicat, afirmant que en realitat, el producte incautat era pel seu consum exclusiu i que de fet, el tal H. era la persona qui havia fet per ell, la compra de la droga online i la hi havia finançat. No obstant aquesta versió dels fets, tal i com aprecia el Tribunal de Corts en la seva sentència, és totalment inversemblant, doncs no té cap lògica que una persona, de la qual l'acusat ha sigut incapaç d'aportar cap mínima dada identificativa, encarregui on line la droga pel seu compte i la hi financi, sense més, tot i tractar-se d'una quantitat important de diners (500 EUR segons ha declarat). Altrament, val a dir que si bé ha quedat acreditat que el Sr. Tamarit pateix epilèpsia (foli 356), no ha provat que se li hagi prescrit mai cànnabis amb finalitats terapèutiques, sinó que el que consta li fou receptat és un tractament farmacològic (Zebinix 800 mg/dia) amb el qual, a data 23.11.2023, el seu metge tractant ja indicava que estava clínicament controlat i lliure de crisis des de feia més d'un any. A més, segons informe d'atenció a urgències de data 14.04.2023 (folis 463 i ss.) i davant d'un possible episodi comicial que no es va poder determinar, i havent donat el Sr. Tamarit positiu al cànnabis a l'analítica efectuada, se li recomanà precisament el contrari, indicant-se-li expressament que havia d'evitar el consum de tòxics. En el mateix sentit, la Dra. M.H., metgessa del Centre Penitenciari declarà - a l'igual que el Dr. Ropero - que si bé nombroses persones prenen CBD per tractar o atenuar els efectes de les seves malalties, pel que fa l'epilèpsia els tractaments amb CBD estan encara en prova, existint un sol medicament que en conté, aprovat per les autoritats sanitàries, però això, afegí la Dra. H., res té a veure amb prendre lliurement marihuana, doncs és molt important tenir en compte les dosis administrades i tipus d'epilèpsia soferta. A major abundament direm que tot i admetre que l'acusat consumís cànnabis per tractar o pal·liar els efectes de la seva malaltia, la seva condició de consumidor mai pot arribar a justificar la possessió d'una quantitat que, en atenció a les circumstàncies del fet i personals del posseïdor, es pugui considerar excessiva, acceptant la jurisprudència com a quantitat destinada al consum propi, la que justificaria cobrir el consum per uns dies, però en cap cas per un any, com pretén l'acusat, que tot i declarar ser consumidor diari del producte incautat, per tractar l'epilèpsia que pateix, no ha pogut ni tant sols precisar la quantitat que en pren. Altrament, ha declarat que es desplaçava amb regularitat a Espanya (per visitar el metge que el tractava de la seva patologia), a la localitat on resideix la seva mare, la qual te precisament i segons ella mateixa ha declarat, un comerç destinat a la venda de productes amb CBD, pel que era innecessari proveir-se de quantitats importants de flors de cànnabis, per garantir-se'n el consum durant un any, més si tal i com han confirmat els Agents de Policia, es tracta d'un producte que perd propietats amb el pas del temps. A més, la mare de l'acusat declarà davant del Tribunal que molt sovint havia d'ajudar al seu fill en no tenir aquell recursos econòmics suficients, pel que no és versemblant tampoc que destinés una suma important: 500 EUR, a droga adquirida en una sola vegada, pel seu propi consum. El fet de no haver-se trobat en el domicili de l'acusat estris ni quantitats rellevants d'efectiu, en res desvirtua l'ans exposat, doncs el propi Sr. Sainz reconegué haver manifestat als Agents de Policia al moment de la seva detenció (els qual així també ho confirmaren) que tenia a la nevera del seu domicili, més de 200 grams del mateix producte, els quals no foren però trobats en la perquisició efectuada, sense que el Sr. Sainz hagi pogut aportar cap explicació al respecte, salvat que quan ho manifestà es trobava nerviós i confús. El cert és que el gos ensinistrat sí que marcà la nevera, havent confirmat la parella del Sr. Sainz que havia estat informada de la detenció del seu company abans de la perquisició, pel que l'estat de l'apartament podria haver estat modificat. Per tot l'exposat, és efectuant una correcta valoració de la prova i una deguda aplicació de la Llei, que el Tribunal de Corts ha aplicat el tipus penal de l'article 283.1.a) en relació amb el 282.2 del Codi penal i no el de l'article 499 del mateix text legal com pretén la part recurrent. IV.- CONSIDERANT: En quan a la indeguda valoració de la circumstància excloent de responsabilitat penal. La part recurrent demana que s'apliqui l'art. 15 del Codi penal segons el qual l'error invencible sobre la il·licitud del fet constitutiu de la infracció penal exclou la responsabilitat penal. La transcendència de l'error de prohibició en el marc de la responsabilitat penal, fins al punt de poder excloure-la, rau en què per a que hom pugui ser declarat culpable d'un fet delictiu, cal que conegui el fet i la seva significació antijurídica, en definitiva, la il·licitud de la conducta. L'error de prohibició consisteix en la creença d'obrar lícitament, i aquesta creença pot venir determinada tant per l'error de la norma prohibitiva, com per l'error d'una causa de justificació, produint en ambdós casos l'efecte de l'exempció de la responsabilitat penal, si l'error és invencible, o bé una atenuació de la pena, en el cas de què l'error sigui vencible (la reducció qualificada prevista en l'article 54 del Codi Penal). En tot cas, l'existència de l'error ha d'esser degudament provat per part de qui pretén l'exclusió de la responsabilitat penal, i per a valorar l'existència de l'error i el seu caràcter de vencible o invencible s'ha de tenir en compte les circumstàncies de capacitat d'enteniment i culturals de l'autor del fet, i la possibilitat d'informar-se sobre la legalitat de la seva conducta. D'altra banda, convé assenyalar que no es pot invocar l'error de prohibició quan la conducta és clarament contrària a la norma, de manera que tothom sap, o li és possible saber, que el que es fa no està ben fet i és contrari a l'ordenament jurídic. (TSJP 24/13 entre altres). En el present cas, la defensa del Sr. Sainz pretenia, segons l'exposat en el seu escrit de qualificació provisional elevat a definitiu, que el Tribunal de Corts apliqués l'error de prohibició invencible en base als següents arguments: -a Espanya, país d'origen de l'acusat, aquest producte es compra lliurement en els estancs; -a Andorra, aquest producte també es venia en diversos comerços i ell mateix n'havia comprat -el Sr. Sainz està diagnosticat d'epilèpsia i prenia CBD per a tractar la seva patologia. El Tribunal de Corts va refusar tal petició en estimar essencialment que: -el producte tal i com estava etiquetat i posat a la venda a Espanya era un producte d'ús industrial, no apte pel consum humà, que no s'ha d'ingerir ni inhalar, pel que el seu consum tampoc està autoritzat a Espanya. -l'acusat va rebre el paquet a La Seu d'Urgell havent declarat el venedor Sr. M. que si el va enviar a la Seu d'Urgell i no a Andorra és perquè sabia que la venda de dit producte estava prohibida a Andorra; -el Sr. Sainz malgrat residir a Andorra, sol·licità l'enviament a la Seu d'Urgell perquè sabia que al Principat no es podia rebre dita substancia; -no ha quedat acreditat que a Andorra es vengués flor de cànnabis; -no s'ha acreditat que al Sr. Sainz se li hagi recomanat prendre CBD per tractar la seva epilèpsia sinó que el que consta acreditat és que se li receptà el medicament Zebinix i se li recomanà evitar el consum de tòxics, fent-se constar ensems en la sentència, que d'ençà el seu ingrés a presó, amb el tractament mèdic realitzat, no ha patit cap atac epilèptic . -duia la droga amagada al maleter del vehicle, en el forat previst per la roda de recanvi, amb bosses de compra a sobre. -en ser informat pels Agents de Policia que farien un escorcoll al vehicle amb la gossa de detecció d'estupefaents, l'acusat els manifestà que duia marihuana. Per tot això, la sentència d'instància exclou l'aplicació de l'error de prohibició invencible invocat, conclusió que comparteix aquest Tribunal, doncs cap dels arguments al·legats per la defensa del Sr. Sainz en el seu escrit de recurs, permet desvirtuar la valoració feta pel Tribunal de Corts, que no ha utilitzat, per arribar a la conclusió ans indicada, i contràriament al que es pretén, cap presumpció en contra reu, sinó que es basa exclusivament en elements objectius degudament acreditats en autes. Efectivament, de l'embalatge del producte incautat se'n desprèn clarament que aquest no era apte (ni a Andorra ni a Espanya) pel consum humà, extrem que coneixia l'acusat, doncs encara que s'admetés que no havia encarregat el producte ni l'havia vist abans de ser controlat, ell mateix ha dit que n'havia comprat en múltiples ocasions d'idèntiques característiques. Altrament, és un fet que el producte li fou lliurat a Espanya, havent declarat el venedor, Sr. M., davant del tribunal el dia de la vista oral, que si es va fer així, va ser perquè sabia que dit producte estava prohibit a Andorra, el que no podia ignorar l'acusat, temporer des de feia anys al Principat, el qual va acceptar el lliurament del producte a La Seu d'Urgell i no l'exigí al Principat. Així mateix, si bé és cert que diversos metges han comparegut davant del Tribunal (com la Dra. H.R., metgessa del Centre penitenciari) precisant que diverses persones que pateixen epilèpsia prenen CBD, no afirmà en cap moment que es tractés de flors de cànnabis, sinó que parlà d'olis i el Dr. Ropero digué, pel que fa a Espanya, es tracta de productes CBD aptes pel consum humà i amb una concentració de THC inferior al 0,2%. Altrament, tot i acceptar que diverses persones afectades de diferents patologies puguin consumir flors de cannabis, això no significa que aquestes persones desconeguin, almenys pel que fa al Principat, la il·licitud del fet. En quan a la venda en comerços del Principat, de flors de cànnabis (i no productes amb CBD) com les incautades, aquest extrem no ha quedat degudament acreditat doncs aquest fet no es desprèn de les testificals practicades: la Sra. Soriano i el Sr. Ropero manifestaren que en els seus establiments es venien només productes CBD d'ús tòpic; la Sra. Sarabia declarà que li constava que a Andorra es venien productes CBD, però no parlà de flors de cànnabis i el Sr.- Soriano digué que havia acompanyat a la Sra. Sarabia als establiments on es venien i havia vist exposats productes com "vapers" i "pedres suposadament de haixix", no mencionant haver vist flors de cànnabis. Les imatges i tiquets aportats per la defensa de l'acusat tampoc ho acrediten doncs es corresponen a vapers amb un contingut inferior a 0,2% o extractes de biomassa de cànnabis sativa i tisana de timó i malva amb, entre altres, biomassa de cànnabis però no flors de cànnabis com les que són objecte de la present causa (folis 177 a 183) . El mateix se'n deriva de l'acta de presència de la saig de data 8 de març del 2024 (folis 241 a 255) Tanmateix, el Sr. M. (Tècnic de l'Àrea de Seguretat Alimentaria del Ministeri de Salut), declarà davant del Tribunal el dia de la vista oral, que el Govern publicà la circular informativa de data 13 de maig del 2024 (que en recordava una anterior del 2019) davant la notícia apareguda a la premsa sobre els fets objecte de la present causa i les manifestacions que hauria efectuat la mare del processat de que aquests productes eren de venda lliure en comerços del Principat. No obstant precisà que no s'han trobat mai flors de cànnabis en cap dels comerços inspeccionats al llarg dels anys a Andorra i que si hagués succeït, haguessin hagut d'avisar al Servei de Policia o autoritats competents. Afegí que el que sí s'ha retirat en alguna ocasió dels comerços, són olis de CBD que es venien com a producte alimentari, el que està igualment prohibit al Principat. A més, val a dir que si hagués estat tant fàcil proporcionar-se aquest mateix producte (flors de cànnabis) al país, no s'entén perquè l'acusat l'hauria encarregat a Espanya, a nom d'un tercer, amb gran quantitat i amb la incomoditat d'haver-lo d'anar a recollir a la Seu d'Urgell. D'altra part, la deducció de testimoni efectuada en relació a tres comerços del país, no acredita per se, com pretén la part recurrent, i en mèrits del ja exposat, ni una venda generalitzada d'aquests productes a Andorra o ni tant sols que els establiments afectats venien productes d'aquestes característiques, doncs com s'ha dit, en cap dels tiquets dels productes adquirits, imatges, i acta de presència del saig aportades pel recurrent, s'ha acreditat la compra de flors de cànnabis, sinó que simplement obeeix a la necessitat de determinar-ho i actuar en conseqüència en cas afirmatiu. Tampoc és de rebut l'afirmació de la part recurrent segons la qual l'actuació del Sr. Sainz fent remesa voluntària de la droga incautada, acredita que creia que era un producte lícit, quan consta provat en autes (per la declaració del propi acusat i dels Agents de Policia interventors), que la va remetre als Agents només quan aquests li van dir que feien un control d'estupefaents i emprarien a tal efecte la gossa ensinistrada per la seva detecció. Altrament i a contrario de l'exposat per la defensa, val a dir que el Sr. Sainz es negà posteriorment i en decurs de tota la instrucció, a declarar, a la perquisició del seu domicili que va haver de ser autoritzada judicialment, i a autoritzar el control del seu telèfon mòbil. Així mateix, l'Agent de Policia interventor (PO 437) ha declarat que en controlar al Sr. Sainz a la frontera del Riu Runer i informar-lo del control en estupefaents que es disposaven a efectuar, aquest els va respondre que duia unes "bossetes de marihuana", essent amb el nom de marihuana com precisament es coneix el cànnabis quan es consumeix en forma de flor seca, o cabdell o "cogollo" com s'anomena també habitualment. Així mateix, ambdós Agents interventors (PO437 i PO444) han declarat que el Sr. Sainz es trobava molt nerviós al moment del control, el que no tindria justificació si hagués estat convençut que el producte introduït a Andorra era lícit. Finalment, la sentència remarca que la droga incautada es trobava amagada arribant a aquesta conclusió de manera lògica, en trobar-se la droga incautada en una cavitat existent del maleter - essent indiferent si era la destinada a la roda de recanvi o no - sobre la qual es trobaven nombroses bosses de compra, com així ho confirmaren d'altra part també, els referits Agents interventors. I coneixent o havent de conèixer l'acusat, que a més és temporer de varis anys al país, la nul·la permissivitat existent a Andorra en matèria de productes estupefaents, és coneixent la il·licitud del fet, que decidí introduir el cànnabis incautat al Principat, per destinar-lo no només al seu consum sinó també al de tercers en mèrits del ja exposat. La seva conducta és clarament contrària a la norma, ja que tothom sap, o a tothom li és possible saber, que introduir 500 grams de cannabis no està ben fet i és contrari a l'ordenament jurídic andorrà, especialment estricte en la matèria. V.- CONSIDERANT: La part recurrent invoca així mateix l'error de tipus (article 14) respecte de la circumstància agreujant de gran quantitat. Aquest argument ha estat introduït per primera vegada per via de recurs quan un dels principis rectors del recurs d'apel·lació, és la prohibició d'introduir qüestions noves i diferents d'aquelles que motivaren la resolució dictada en primera instància, ja que en el recurs d'apel·lació, el Tribunal ad quem ha de decidir sobre la base de les mateixes al·legacions i proves presentades al Tribunal a quo. No obstant, tenint en compte la incidència que aquest argument podria tenir sobre la condemna, doncs cas d'apreciar-se, exclouria la responsabilitat penal , direm que l'article 14 del Codi Penal ja disposa que "l'error sobre un fet que qualifiqui la infracció o sobre una circumstància agreujant n'impedeix l'apreciació." La quantia de droga és un fet que qualifica la infracció, pel que no hi ha lloc a aplicar l'error de tipus invocat, ja que el que disposa l'article 14 ans citat és que l'error sobre un fet que qualifiqui la infracció impedeix l'apreciació de l'error de tipus i no de la infracció, com erròniament pretén la part recurrent, havent-se de desestimar també aquest motiu de recurs. VI.- CONSIDERANT: Per tot l'exposat, no s'ha produït la vulneració del dret a la presumpció d'innocència pretesa. Recordarem que el principi de presumpció d'inocència es troba garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb els postulats de l'article 6.2 del Conveni europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950 i de vigent aplicació al Principat. Suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent, mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment, i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal. En el present cas, la condemna de l'acusat ha estat pronunciada pel Tribunal de Corts després de practicar, amb respecte dels principis de publicitat, immediació i contradicció, la prova admesa en el seu dia, prova que posteriorment, el Tribunal ha valorat, de manera suficientment motivada en la sentència ara impugnada, on conclou de manera lògica i raonable segons el ja exposat, que ha quedat acreditada la realitat dels fets imputats i la participació de l'acusat. VII.- CONSIDERANT: Finalment i pel que fa a la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva per la manca de motivació de la pena, la doctrina del Tribunal Constitucional és constant en la matèria (causes 2011-37-RE, 2018-21-RE, 2019-34-RE, 2024-18-RE, entre altres), destacant que el deure de motivar les resolucions judicials, deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat, per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades. A més, ha precisat que l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts, és aquell que possibilita que els tribunals superiors, que són els que han de resoldre els recursos contra les resolucions judicials, puguin conèixer les raons en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució, essent per tant la motivació, una conseqüència de la bona administració de Justícia. En el present cas, com és de veure en el Considerant Vuitè de la resolució impugnada, el Tribunal de Corts justifica la pena imposada: 4 anys de presó, dels quals 18 mesos ferms i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la pena de 4 anys, 7 anys d'expulsió del Principat i multa en l'import de 3.000 euros en base als següents motius: -l'article 56 del Codi penal; -la quantitat de droga incautada; -el fet que el Sr. Sainz ha residit al Principat de manera ininterrompuda durant un any, essent temporer -les seves possibilitats de reinserció. Aquesta motivació ha de ser posada en relació amb l'extensa motivació de la sentència on es fa esment de les circumstàncies i actuació del processat així com de la gravetat dels fets i la seva tipificació en el Codi Penal andorrà, tot el que permet entendre els motius que han portat al Tribunal a imposar la pena concretament imposada. Altra cosa és que la pena imposada es pugui considerar desproporcionada, com al·lega també la part recurrent, indicant en aquest sentit que la sentència impugnada no ha tingut en compte que l'aplicació del tipus qualificat ho ha estat per només 3,20 grams per sobre dels 500 grams exigits; que la gran quantitat de substància ja ha estat tinguda en compte per precisament aplicar el tipus qualificat, no podent-se fer una doble valoració de la quantitat per imposar una pena més greu encara; que la droga incautada tenia un feble percentatge de THC i que no ha quedat provat cap acte de venda a un tercer que justifiqui una pena superior al mínim de pena establert pel tipus, per tot el que demana que en tot cas s'imposi al Sr. Sainz la pena mínima prevista pel delicte pel que se l'ha condemnat, revocant en aquest sentit la sentència impugnada. L'article 283 .1.a) del Codi Penal disposa que el tràfic de cànnabis o de droga de toxicitat similar es castiga amb pena de presó de tres a sis anys i multa fins al triple del valor de la droga quan es tracta de gran quantitat, la qual hem dit es considera a partir de 500 grams pel que fa al cànnabis o droga de toxicitat similar. És cert, com indica la part recurrent que en el present cas, la droga incautada excedeix en molt poc aquesta quantitat (3,20 grams) pel que, tenint ensems en compte la manca d'antecedents de l'acusat, i possibilitats de reinserció, la pena mínima prevista pel tipus penal d'aplicació sembla adequada a la gravetat dels fets i circumstàncies del seu autor, per tot el què escau estimar aquest motiu de recurs i revocar la sentència objecte de recurs imposant a Moliner, com autor d'un delicte major de tràfic de cànnabis o droga de toxicitat similar, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, una pena de 3 anys de presó, dels quals 12 mesos ferms i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la pena de 4 anys, multa en l'import de 500 euros tenint en compte el valor de la droga incautada reconegut pel propi recurrent (500 EUR) , sense que consti acreditat que tingui un valor superior al declarat i 5 anys d'expulsió del Principat. VIII.- CONSIDERANT: Per raó de tot l'exposat, el recurs ha de ser parcialment estimat i la sentència recorreguda parcialment revocada, només pel que fa a la pena imposada, confirmant-se la resta dels seus pronunciaments. L'estimació parcial del recurs, comporta que no s'efectuï especial condemna en costes, en aplicació del articles 174 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 del Codi de procediment civil, aplicable de manera supletòria. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, Decisio DECIDEIX: 1.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Moliner 2.- REVOCAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 20 de novembre del 2024 en el sentit d'imposar a Moliner, com autor d'un delicte major de tràfic de cànnabis o droga de toxicitat similar en gran quantitat, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, la pena de TRES ANYS DE PRESÓ, DELS QUALS DOTZE MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, MULTA en la quantia de CINC-CENTS EUROS, i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT per un període de CINC ANYS, confirmant la resta dels seus pronunciaments. 3.- NO EFECTUAR IMPOSICIÓ de les despeses processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE