STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: STSJAD 256/2025
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 décembre 2025
Numéro156/2025
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 256/2025)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 256/2025, ECLI:AD:TSJC:2025:00181) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Mme Peña et M. Sevillano, associé unique et administrateur de la société ORG_0, SLU, ont entretenu une relation sentimentale. Mme Peña a été engagée par cette société en qualité de directrice commerciale à partir d'un premier contrat à durée déterminée d'un an, conclu le 4 février 2020. Un second contrat à durée déterminée a été signé le 1er octobre 2020, avec un terme fixé au 1er octobre 2021, en substitution du premier.
Le 23 septembre 2021, les parties ont conclu un document intitulé « accord de novation contractuelle », qui réduisait le temps de travail à vingt heures hebdomadaires et ramenait le salaire mensuel à 1 390,37 euros. Ce document reconnaissait comme date de début de la relation de travail le 4 février 2020, sans modifier les autres conditions. L'employeur a ensuite établi un document de liquidation fixant la fin de la relation au 31 décembre 2021. La salariée a signé ce document en mentionnant son désaccord.
Par lettre du 25 janvier 2022, la salariée a invoqué un licenciement irrégulier intervenu le 31 décembre 2021, au motif que la relation s'était poursuivie après le 1er octobre 2021 sans nouveau contrat, ce qui la rendait à durée indéterminée. Elle réclamait l'indemnité de l'article 92.1 de la loi sur les relations de travail (LRL), ainsi que d'autres sommes. Saisi par demande du 25 février 2022, le tribunal de première instance, par jugement du 15 juillet 2025, a fait partiellement droit à la demande et condamné la société à verser 3 606,84 euros, augmentés des intérêts légaux. La décision de première instance désigne la défenderesse sous la dénomination « Carvi, SLU », tandis que la présente décision utilise la désignation ORG_0, SLU.
La société a interjeté appel, soutenant une erreur dans l'appréciation des preuves. Elle faisait valoir que le terme du contrat était fixé au 31 décembre 2021, en s'appuyant sur un courriel du 7 janvier 2021, sur plusieurs messages WhatsApp (16 septembre 2021, 15 novembre 2021, 21 décembre 2021) et sur la reprise par la salariée d'un emploi en Espagne. L'intimée sollicitait la confirmation du jugement.
## Question de droit
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre devait trancher deux questions. La première portait sur la qualification juridique de la relation de travail lorsqu'un salarié continue à travail
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: STSJAD 256/2025
Mme Peña et M. Sevillano, associé unique et administrateur de la société ORG_0, SLU, ont entretenu une relation sentimentale. Mme Peña a été engagée par cette société en qualité de directrice commerciale à partir d'un premier contrat à durée déterminée d'un an, conclu le 4 février 2020. Un second contrat à durée déterminée a été signé le 1er octobre 2020, avec un terme fixé au 1er octobre 2021, en substitution du premier.
Le 23 septembre 2021, les parties ont conclu un document intitulé « accord de novation contractuelle », qui réduisait le temps de travail à vingt heures hebdomadaires et ramenait le salaire mensuel à 1 390,37 euros. Ce document reconnaissait comme date de début de la relation de travail le 4 février 2020, sans modifier les autres conditions. L'employeur a ensuite établi un document de liquidation fixant la fin de la relation au 31 décembre 2021. La salariée a signé ce document en mentionnant son désaccord.
Par lettre du 25 janvier 2022, la salariée a invoqué un licenciement irrégulier intervenu le 31 décembre 2021, au motif que la relation s'était poursuivie après le 1er octobre 2021 sans nouveau contrat, ce qui la rendait à durée indéterminée. Elle réclamait l'indemnité de l'article 92.1 de la loi sur les relations de travail (LRL), ainsi que d'autres sommes. Saisi par demande du 25 février 2022, le tribunal de première instance, par jugement du 15 juillet 2025, a fait partiellement droit à la demande et condamné la société à verser 3 606,84 euros, augmentés des intérêts légaux. La décision de première instance désigne la défenderesse sous la dénomination « Carvi, SLU », tandis que la présente décision utilise la désignation ORG_0, SLU.
La société a interjeté appel, soutenant une erreur dans l'appréciation des preuves. Elle faisait valoir que le terme du contrat était fixé au 31 décembre 2021, en s'appuyant sur un courriel du 7 janvier 2021, sur plusieurs messages WhatsApp (16 septembre 2021, 15 novembre 2021, 21 décembre 2021) et sur la reprise par la salariée d'un emploi en Espagne. L'intimée sollicitait la confirmation du jugement.
Question de droit
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre devait trancher deux questions. La première portait sur la qualification juridique de la relation de travail lorsqu'un salarié continue à travail
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: STSJAD 256/2025 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 09 décembre 2025 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA 000181-2025 DE 09/12/2025
Data : 09/12/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000156/2025
Nig : 5300542120220000400
IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00181
SENTÈNCIA 000181/2025
PARTS:
Apel·lant: ORG_0, SLU
Representant: Sra. Raya
Advocat: Sr. Gaya
Apel·lat: Sra. Peña
Representant: Sra. Esteban
Advocat: Sr. Amador
OBJECTE: Laboral- acomiadament fet de forma indeguda- CDD esdevé CDI si la relació laboral segueix sense la formalització d'un nou contracte a l'expiració de l'últim CDD
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 156/2025 — Décision commentée
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Peña i el Sr. Sevillano soci únic i administrador de la societat ORG_0, SLU, varen mantenir una relació sentimental.
En mèrits d'un contracte de durada determinada per un any, de data 04/02/2020, amb efectes al mateix dia i amb data d'acabament al 04/02/2021, la Sra. Peña va iniciar una relació laboral en qualitat de directora comercial pel compte de la societat ORG_0, SLU, a temps complert de 40 hores setmanals i per un salari mensual brut de 2.120.- euros.
En data 01/10/2020, es va formalitzar entre les parts un altre contracte de treball de durada determinada, amb efectes al mateix dia i amb data d'acabament a l'01/10/2021, amb substitució al contracte del 04/02/2020, sempre a temps complert i per un salari mensual net de 4.000.- euros.
En data 23/09/2021, les parts van firmar un document anomenat "ACORD DE NOVACIÓ CONTRACTUAL DEL CONTRACTE DE TREBALL" mitjançant el qual van pactar un salari mensual de 1.390,37.-euros i una reducció del temps de treball a 20 hores setmanals, reconeixent com a data d'inici de la relació laboral el 04/02/2020, i sense modificació de les altres condicions laborals.
L'empresa va establir un document de liquidació de la relació laboral tenint en compte una data de fi del contracte al 31/12/2021. L'assalariada va firmar dit document però mencionant que no era conforme.
Per carta del 25/01/2022, i invocant un acomiadament fet de forma indeguda el 31/12/2021 pel fet d'haver-se prosseguit la relació laboral després de l'01/10/2021 sense que es firmes cap nou contracte i existir per tant una relació indefinida, l'advocat de la Sra. Peña va reclamar la indemnització de l'article 92.1 LRL, així com el retorn d'imports satisfets per ella en concepte d'allotjament, el pagament d'hores extres, i una indemnització per maltractaments i assetjament en l'àmbit laboral.
En data 11/04/2022, l'empresa va dipositar judicialment l'import de 662,50.-euros en concepte de complement de les vacances liquidades a la quitança. L'assalariada el va acceptar en concepte d'acompte.
2.- Per escrit del 25/02/2022, la representació processal de la Sra. Peña va presentar demanda laboral sol·licitant la condemna de la societat ORG_0, SLU, a pagar-li l'import total de 13.434,07.-euros (8.152,07.-euros en concepte d'indemnització de l'article 92.1 LRL, 4.171,11.-euros en concepte de salaris, 708,56.-euros en concepte de vacances i 402.33.-euros en concepte de despeses d'advocat i de missatgeria), a declarar prop de la CASS, més els interessos legals, i amb condemna a l'adversa a satisfer totes les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat.
3.- Per escrit del 25/03/2022, la representació processal de la societat ORG_0, SLU es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació.
4.- Per Sentència de data 15/07/2025, el Sr. Batlle va decidir :
"Primer.- que estimant parcialment la demanda laboral articulada per la Sra. Peña i dirigida contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Carvi, SLU", ha de condemnar i condemna a la darrera a satisfer a la primera la suma global bruta de tres mil sis-cents sis euros amb vuitanta-quatre cèntims (3.606,84.- EUROS), augmentada dels interessos legals que es produeixin a comptar de la fermesa de la present resolució i fins que sigui íntegrament satisfeta segons més amunt descrit i, amb imposició de les costes processals a la mercantil defenent segons s'ha resolt. Tanmateix procedirà la cotització i declaració de dita indemnització xifrada segons suma bruta prop de la CASS i aquesta sentència es comunicarà, un cop esdevingui ferma i als efectes oportuns, a dit organisme oficial. (...).".
5.- En contra d'aquesta Sentència ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_0, SLU demanant la seva revocació parcial en el sentit de desestimar íntegrament la demanda laboral interposada per la Sra. Peña i condemnar a aquesta darrera al pagament de les costes judicials i processals causades tant en la primera com en la segona instància.
Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova insistint en que la data de finalització del contracte laboral era el dia 31/12/202, i argumenta al respecte que existeixen indicis i proves com són el correu electrònic de 07/01/2021, els missatges WhatsApp del 16/09/2021, del 15/11/2021 i del 21/12/2024, i el fet que l'assalariada tenia una nova feina a Espanya que volia compaginar amb la d'Andorra.
6.- La representació processal de la Sra. Peña s'oposa al recurs demanant la seva íntegra desestimació, amb condemna a l'adversa al pagament de les costes processals d'aquesta alçada.
Exposa en síntesis que la valoració de la prova per part del primer jutjador és encertada i que ha de prevaldre el contracte escrit.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Només es discuteix en aquesta alçada la qüestió de la data de finalització de la relació laboral i l'existència d'un acomiadament fet de forma indeguda el 31/12/2021.
La part empresarial sosté que ens trobaríem en el marc d'una relació laboral de durada determinada amb una data d'acabament al 31/12/2021 i que per tant no existiria cap acomiadament sinó la simple expiració del termini del contracte.
Però no es pot compartir tal plantejament.
En efecte, i en primer lloc, els contractes formalitzats entre les parts són clars, i de l'últim contracte del 01/10/2020 en ressurt sense dubte que la data d'acabament de la relació era el 01/10/2021.
És de recordar que, de conformitat amb l'article 13 LRL, la Llei reconeix una preferència per la contractació indefinida. Val a dir que els contractes de durada determinada estan sotmesos a una regulació que no admet les interpretacions extensives al favor dels contractes de durada determinada.
Està establert i no discutit que, passada aquesta data del 01/10/2021, l'assalariada va continuar a prestar els seus serveis laborals al mateix lloc de treball.
Quant a la novació formalitzada el 23/09/2021, només concerneix la modificació del temps de treball i la corresponent reducció del salari mensual però no modifica la data d'acabament de la relació contractualment prevista i no és cap nou contracte de durada determinada.
Per tant, i sense necessitat de qualificar el document de novació com un CDI, només cal constatar que ens trobem front a una mateixa relació laboral que tenia un termini cert però que va esdevenir sense terme contractualment previst a partir del 01/10/2021, és a dir un contracte de durada indefinida.
En segon lloc, no són suficients els "indicis" i els elements de prova que invoca la part apel·lant per contradir aquesta realitat jurídica i fàctica ja que no acrediten una voluntat de les parts de concloure una nova relació de durada determinada amb efecte a l'01/10/2021 (al 23/09/2021 si es considera el document de novació) i amb data d'acabament al 31/12/2021, essent recordat que, de totes maneres, tal nou contracte, compte tingut de la data d'inici de la relació i de la limitació instituïda per l'article 14.4 LRL, no hauria pogut preveure una data d'acabament posterior al 04/02/2022, cosa que, a més, s'havia forçosament de materialitzar en un escrit com ho disposa l'article 5.2 LRL segons el qual el contracte de treball, sigui quina sigui la seva durada o modalitat, s'ha de formalitzar obligatòriament per escrit.
Més precisament, si bé és cert que en un correu electrònic del 07/01/2021 i en missatge WhatsApp del 21/12/2021, l'assalariada es refereix a la data del 31/12/2021 com a possible data de finalització de la relació laboral, ho és sobre inducció del seu interlocutor (la responsable de recursos humans en el primer cas i el Sr. Sevillano en el segon). Per tant, es tracta d'unes manifestacions altament ambigües.
Dit correu electrònic i els missatges WhatsApp invocats per l'apel·lant, no es poden analitzar de forma separada sinó amb el conjunt de tots els intercanvis aportats en autes, i aleshores no apareixen coherents entre ells ni amb altres missatges que permeten entendre que s'estava parlant de la continuació de la relació posteriorment al 31/12/2021.
Així, el missatge WhatsApp del 16/09/2021, just anterior a la novació, i en el qual l'assalariada es planteja un desistiment el 01/11/2021, és compatible amb el fet que ja era previst que la relació laboral havia de continuar després del 01/10/2021, i sense cap termini definit, però no demostra que la data prevista era el 31/12/2021.
Quant al fet que la Sra. Peña havia trobat una altra feina a TERUEL, que va deixar ràpidament, el 20/12/2021, pot explicar la reducció de temps de treball contemplat en la novació del 23/09/2021 (segons explica l'empresa, havia de passar a ser un teletreball), però no permet afirmar que comportaria que la relació de treball a Andorra s'havia d'acabar forçosament al 31/12/2021.
Així les coses, s'ha de confirmar la conclusió de la sentència d'instància quant a l'existència d'un acomiadament fet de forma indeguda donant lloc a la indemnització de l'article 92 LRL doncs, al tractar-se d'una relació de durada indefinida, s'havien de respectar les formalitats de l'acomiadament i no pas simplement liquidar la relació laboral.
Segon.- Costes de segona instància.
La desestimació del recurs comporta imposar les costes de segona instància a la part apel·lant, de conformitat amb l'article 354.2 CPC.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- Desestimar el recurs de la societat ORG_0, SLU, en contra de la sentència de 15/07/2025 que confirmem.
SEGON.- Imposar les costes de segona instància a la societat ORG_0, SLU.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.