STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: STSJAD 260/2025
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 décembre 2025
Numéro171/2025
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 260/2025 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 décembre 2025)
> Décision commentée : STSJAD 260/2025, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentència 000182/2025, recurs 171/2025, 9 décembre 2025 (ECLI:AD:TSJC:2025:00182) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les faits concernent la construction de l'ensemble immobilier « L'era del Vermell », à Sant Julià de Lòria, entreprise en 2006 par la société ORG_4 à partir de travaux d'excavation. Les travaux ont causé des désordres à la maison voisine, « Cal Xixa », dont la ruine fonctionnelle est tenue pour établie. Les causes techniques ont été retenues par les juridictions antérieures : la paroi de micropieux destinée à stabiliser les terres a été réalisée trop près de la construction voisine, ce qui traduit une insuffisance de conception du projet initial et un défaut de contrôle de la direction de l'œuvre.
La procédure s'est déroulée en plusieurs temps :
- Par arrêt du 28 avril 2011, la Sala civil a condamné la société ORG_4 à indemniser la propriétaire de Cal Xixa à hauteur de 64 482,69 EUR, avec intérêts légaux. Des mesures d'exécution ont suivi en 2011.
- L'assureur de la société ORG_4 a réglé 73 628,46 EUR. Il a ensuite engagé, en 2012, une action récursoire contre la société ORG_3, son assureur, et l'architecte M. Alcalá, lequel a été remplacé à la suite de son décès par ses successeurs (les consorts Girona). Une seconde action, portant sur des honoraires d'avocat, a été introduite en 2013. Les deux procédures ont été jointes en 2015.
- Par jugement du 20 juin 2025, le Tribunal de Batlles a condamné solidairement les consorts Girona à payer 95 896,53 EUR, majorés des intérêts moratoires. Il a mis hors de cause la société ORG_3 et son assureur, déclaré la responsabilité de l'assureur de M. Alcalá, et retenu la responsabilité de M. Conde, second architecte, à hauteur de 50 %.
- Les consorts Girona ont interjeté appel. Ils sollicitaient la fixation de la part de M. Conde à 97 %, la suppression de la condamnation aux dépens de première instance et l'absence de condamnation aux dépens d'appel. Ils invoquaient une erreur d'appréciation des preuves et une application incorrecte de la jurisprudence de la Sala.
La décision commentée ne précise pas la qualification exacte de la responsabilité (contractuelle ou extracontractuelle), bien que les appelants aient soutenu que la répartition devait s'opérer dans le cadre contractuel.
Une précision d'identification s'impose : la décision porte la référence ROJ STSJAD 260/2025 et l'identifiant ECLI:AD:TSJADAD:2025:260 dans l'en-tête de la base, mais l'identifiant ECLI figurant dans le corps de la décision est ECLI:AD:TSJC:2025:00182. Le numéro de sentence est 000182/2025.
## Question de droit
La question centrale était de savoir comment répartir entre deux architectes la responsabilité des dommages causés à un immeuble voisin, lorsque l'un a conçu le projet défectueux et que l'autre, architecte principal, exerçait la direction facultative de l'ouvrage. Deux points subsidiaires étaient soulevés : le caractère équitable de la répartition, et le sort des dépens d'appel au regard de l'article 354.2 du Code de procédure civile (Llei 24/2018).
Il convenait donc de déterminer :
1. si la répartition par moitié retenue en première instance était justifiée au regard de l'implication respective de chacun dans la survenance des dommages ;
2. si la décision d'appel s'écartait de la jurisprudence de la
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: STSJAD 260/2025
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 260/2025 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 décembre 2025)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 260/2025, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentència 000182/2025, recurs 171/2025, 9 décembre 2025 (ECLI:AD:TSJC:2025:00182) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les faits concernent la construction de l'ensemble immobilier « L'era del Vermell », à Sant Julià de Lòria, entreprise en 2006 par la société ORG_4 à partir de travaux d'excavation. Les travaux ont causé des désordres à la maison voisine, « Cal Xixa », dont la ruine fonctionnelle est tenue pour établie. Les causes techniques ont été retenues par les juridictions antérieures : la paroi de micropieux destinée à stabiliser les terres a été réalisée trop près de la construction voisine, ce qui traduit une insuffisance de conception du projet initial et un défaut de contrôle de la direction de l'œuvre.
La procédure s'est déroulée en plusieurs temps :
Par arrêt du 28 avril 2011, la Sala civil a condamné la société ORG_4 à indemniser la propriétaire de Cal Xixa à hauteur de 64 482,69 EUR, avec intérêts légaux. Des mesures d'exécution ont suivi en 2011.
L'assureur de la société ORG_4 a réglé 73 628,46 EUR. Il a ensuite engagé, en 2012, une action récursoire contre la société ORG_3, son assureur, et l'architecte M. Alcalá, lequel a été remplacé à la suite de son décès par ses successeurs (les consorts Girona). Une seconde action, portant sur des honoraires d'avocat, a été introduite en 2013. Les deux procédures ont été jointes en 2015.
Par jugement du 20 juin 2025, le Tribunal de Batlles a condamné solidairement les consorts Girona à payer 95 896,53 EUR, majorés des intérêts moratoires. Il a mis hors de cause la société ORG_3 et son assureur, déclaré la responsabilité de l'assureur de M. Alcalá, et retenu la responsabilité de M. Conde, second architecte, à hauteur de 50 %.
Les consorts Girona ont interjeté appel. Ils sollicitaient la fixation de la part de M. Conde à 97 %, la suppression de la condamnation aux dépens de première instance et l'absence de condamnation aux dépens d'appel. Ils invoquaient une erreur d'appréciation des preuves et une application incorrecte de la jurisprudence de la Sala.
La décision commentée ne précise pas la qualification exacte de la responsabilité (contractuelle ou extracontractuelle), bien que les appelants aient soutenu que la répartition devait s'opérer dans le cadre contractuel.
Une précision d'identification s'impose : la décision porte la référence ROJ STSJAD 260/2025 et l'identifiant ECLI:AD:TSJADAD:2025:260 dans l'en-tête de la base, mais l'identifiant ECLI figurant dans le corps de la décision est ECLI:AD:TSJC:2025:00182. Le numéro de sentence est 000182/2025.
Question de droit
La question centrale était de savoir comment répartir entre deux architectes la responsabilité des dommages causés à un immeuble voisin, lorsque l'un a conçu le projet défectueux et que l'autre, architecte principal, exerçait la direction facultative de l'ouvrage. Deux points subsidiaires étaient soulevés : le caractère équitable de la répartition, et le sort des dépens d'appel au regard de l'article 354.2 du Code de procédure civile (Llei 24/2018).
Il convenait donc de déterminer :
si la répartition par moitié retenue en première instance était justifiée au regard de l'implication respective de chacun dans la survenance des dommages ;
si la décision d'appel s'écartait de la jurisprudence de la
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: STSJAD 260/2025 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 09 décembre 2025 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA 000182-2025 DE 09/12/2025
Data : 09/12/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000171/2025
Nig : 5300542120140001135
IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00182
SENTÈNCIA 000182/2025
PARTS:
APEL·LANT: Srs. Girona, i
Girona
Procurador : Sra. Serra
Advocat : Sr. Mena
APEL·LAT : ORG_2
Procurador : Sra. Raya
Advocada : Sra. Salamanca
APEL·LAT : ORG_3
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 171/2025 — Décision commentée
OBJECTE: Determinació de la part respectiva de responsabilitat d'arquitectes en l'aparició de danys en una construcció veïna
Andorra la Vella, 9 de desembre del 2025.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- L'any 2006, la societat ORG_4 va iniciar la construcció d'un conjunt immobiliari anomenat "L'era del Vermell" a Sant Julià De Lòria, començant per uns treballs d'excavació. El 16/01/2008, una veïna, la Sra. Amador, va introduir en contra de la constructora un plet per a obtenir la reparació dels defectes causats a la seva casa arran de dites obres.
La societat ORG_4 va cridar en garantia la societat ORG_3, amb qui havia signat el 04/04/2006 i el 13/06/2006 uns contractes per diversos treballs d'excavació, enderroc i estabilització del terreny, així com l'arquitecte i Director facultatiu, el Sr. Alcalá. Però dita petició fou desestimada per Aute de data 14/04/2008.
El 28/04/2011, aquesta Sala va decidir, entre altres extrems, reformar la Sentència del Tribunal de Batlles del 03/11/2010 en el sentit de condemnar a la societat ORG_4 a pagar a la Sra. Amorós la quantitat de 64.482,69 EUR, amb els interessos legals a comptar de la notificació de la resolució de segona instància en concepte d'indemnització per haver causat l'estat de ruïna de Cal Xixa.
Per providències d'execució del 12/10/2011 i del 04/11/2011 es va requerir a la societat ORG_4 de pagar l'import de 73.708,83.-euros i l'import de 2.919,63.-euros.
En compliment de dites providències, la companyia ORG_2, asseguradora de la societat ORG_4, va pagar a la seva assegurada un total de 73.628,46.-euros
Per carta del 28/02/2012, la companyia ORG_2 va reclamar a la societat ORG_3 que li comuniqui el nom de la seva companyia asseguradora.
PROCEDIMENT 0496-1/2012
2.- Prèvia citació a judici de data 13/07/2012, i per escrit de data 24/09/2012, la representació processal de la companyia ORG_2 va presentar en contra de la societat ORG_3 , la companyia ORG_1, en qualitat de companyia asseguradora de ORG_3 , i el Sr. Alcalá (després succeït processalment pels Srs. Lluís i Girona), demanda civil a tramitar pel procediment ordinari demanant llur condemna solidària a pagar-li l'import de 73.628,46.-euros en compliment a la sentència dictada el 28/04/2011.
També demanava la condemna de la societat ORG_3 a pagar-li l'import de 274,46.-euros en concepte de despeses de burofax i requeriment judicial.
3.- Per Aute del 29/11/2012, es va donar lloc a la petició del Sr. Alcalá de crida en de la Companyia FINANCERA D'ASSEGURANCES, SA, en qualitat d'entitat asseguradora del mateix Sr. Alcalá, i del Sr. Conde en qualitat d'arquitecte havent també intervingut a l'obra.
PROCEDIMENT 0379-1/2013
4.- Prèvia citació a judici de data 06/05/2013, i per escrit de data 17/06/2013, la representació processal de la companyia ORG_2 va presentar en contra dels mateixos demanda civil a tramitar pel procediment ordinari demanant llur condemna solidària a pagar-li l'import de 24.638,02-.-euros en concepte d'honoraris d'advocat de la societat LOAN.
5.- Per Aute del 30/06/2014, es va donar lloc a la petició del Sr. Alcalá de crida de la Companyia FINANCERA D'ASSEGURANCES, SA, en qualitat d'entitat asseguradora del mateix Sr. Alcalá, i del Sr. Conde en qualitat d'arquitecte havent també intervingut a l'obra.
6.- Per Aute del 09/04/2015 es va acordar l'acumulació dels dos procediments tramitant-se la causa acumulada sota el número 1100496/2012.
7.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, per Sentència de data 20/06/2025, el tribunal de Batlles va decidir :
"Primer.- Desestimar les dos excepcions de prescripció de l'acció aixecades pel cridat Sr. Conde.
Segon.- Estimar substancialment tant la primera demanda interposada el 24.09.2012 com la segona demanda interposada el 17.06.2013, ambdues per part de la companyia ORG_2 i exclusivament contra els Srs. Girona i Girona -en tant que successors processals de qui fou el Sr. Fermí Alcalá LAGRESA- en el sentit de condemnar solidàriament els darrers a abonar a favor de la part demandant la suma total de 95.896,53EUR pels conceptes establerts al Fonament de dret vuitè de la present resolució, quantitat que haurà de ser majorada dels interessos moratoris legals a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber del 02.03.2015 i fins al seu total abonament.
Tercer.- Absoldre la societat ORG_3 i la companyia PATRIMOINE ASSEGURANCES - AXA de tots els pediments formulats en les dues demandes interposades i, per tant, desestimar-les en relació a aquestes dues parts defenents.
Quart.- Declarar la responsabilitat de la companyia ORG_0, cridada en garantia pels successors processals de qui fou el Sr. Alcalá, de forma solidària respecte a la condemna establerta a la decisió segona.
Cinquè.- Declarar la responsabilitat del cridat en garantia Sr. Conde, a raó d'un 50%, respecte a la condemna imposada als successors processals de qui fou el Sr. Alcalá i referida a la decisió segona.
Sisè.- Efectuar la condemna en costes processals ocasionades en la forma prevista al darrer Fonament jurídic de la present resolució.".
8.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels senyors Girona i Girona.
Demana la seva revocació parcial en el sentit de declarar la responsabilitat del cridat en garantia Sr. Conde, a raó d'un 97%, respecte la condemna imposada als successors processals de qui fou el Sr. Alcalá i referida a la decisió segona, i també a la condemna en costes processals referida a la decisió sisena, sense efectuar cap condemna en costes del present recurs.
Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració la prova i en l'aplicació incorrecta de la jurisprudència d'aquesta Sala.
Argumenta en síntesis, i en primer lloc, que el Sr. Alcalá, com a arquitecte, va actuar sempre amb tota correcció en tota l'esfera professional que li pertocava, reaccionant amb tota la puntualitat i intensitat desitjables quan es produïren les lesions objecte de la reclamació d'autes, i que la repartició s'ha de raonar en el marc de la responsabilitat contractual i en base als danys produïts per cada intervenció de cada responsable, essent la repartició efectuada pel tribunal poc equitable.
En segon lloc, sosté que si bé ell és el darrer responsable de l'obra, els danys es van produir dins la competència i encàrrec que foren atribuïts al Sr. Conde per les seves especifiques competències i titulacions en el marc d'una delegació total de funcions a favor del Sr. Conde, quan no s'ha acreditat que les ordres donades pel Sr. Alcalá escapessin a la lex artis sinó que va complir estrictament la seva obligació recollida per la jurisprudència d'aquesta Sala, com arquitecte superior.
Afirma en tercer lloc que no és certa l'afirmació de la sentència que tenia la possibilitat de modificar el projecte del Sr. Conde o que podia donar ordres dins de l'exercici de la direcció facultativa.
D'altra banda, pel cas que el present recurs hagués de comportar-li alguna condemna en costes, considera que caldria entendre que la mateixa hauria de ser-ho contemplant la norma col·legial d'aplicació als Honoraris d'Advocat a la quantia indeterminada, perquè no es formula apel·lació respecte a cap de les quanties fixades per la Sentència d'instància sinó únicament i exclusivament respecte al punt de Dret relatiu a la repartició justa i equitativa de les parcel·les i percentatges individuals de responsabilitat respectius en els danys objecte de reclamació en els presents autes.
9.- La representació processal de ORG_0 al·lega la seva conformitat al recurs d'apel·lació i demana que es dicti una sentència en el sentit interessat pels successors processals del difunt Sr. Alcalá, el seu assegurat.
La representació processal del senyor Conde, com la representació processal de ORG_2, demanen la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació i la corresponent condemna en costes a la part recurrent.
La representació processal de ORG_3 demana la confirmació de la sentència pel que fa a la seva manca de responsabilitat en haver esdevingut ferm el pronunciament al respecte.
La representació processal de ORG_1 manifesta que no té al·legacions a realitzar sobre el recurs.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- No es discuteix, i així es va jutjar en la nostra sentència de 28/04/2011 -que la sentència d'instància cita de manera exhaustiva-, que els danys que van portar a la ruïna funcional de "Cal Xixa" tenen la seva causa en les obres d'excavació i estabilització del terreny on s'estava edificant el projecte dut a terme per ORG_4.
Quant a la causa tècnica concreta, poc tenim a afegir a l'acurada valoració efectuada en la sentència d'instància de les pericials que s'han realitzat en el marc del present procediment, i a la qual ens remetem.
El punt determinant és que la pantalla de micropilots destinada a estabilitzar les terres i en particular el terreny en el que esta bastida la casa veïna es va realitzar massa prop d'aquesta, el que correspon a una deficiència en el disseny del projecte inicial que no té prou en compte les especificitats de la zona a excavar prop de Cal Xixa.
El perit, Sr. Miró, apunta que en cap lloc del plec de condicions, ni tampoc en els amidaments de l'obra o en el llibre d'obra es van donar oportunes instruccions a ORG_3 relatives a la preparació, realització i seguiment dels treballs de perforació.
És així que assenyala una manca de control per part de la direcció facultativa i precisa que "tècnicament hauria estat més adequat i prudent haver modificat el projecte constructiu previst del mur de contenció definitiu. Enlloc de dur a terme l'excavació fins al fons de l'excavació i fer després el mur de contenció definitiu de pujada, es podria haver plantejat l'execució del mur de contenció definitiu per trams de baixada, a mesura que es feia l'excavació".
El mateix pèrit també considera que la decisió del Sr. Conde, presa un cop apareguts els primers danys, i relativa a "passar a executar micropilons de diàmetre 200mm, enlloc de diàmetre 175mm" va suposar un augment del risc de provocar un assentament del terreny sota les estructures circumdants (foli 1219 revers).
En base a aquests elements la sentència d'instància considera que l'origen dels danys foren l'existència de mancances en el projecte constructiu d'excavació i estructura de l'obra així com una falta de control per part de la direcció facultativa durant l'execució dels treballs de ORG_3 .
Per tant, conclou que no existeix cap responsabilitat atribuïble a ORG_3 però si als dos arquitectes en una proporció del 50% ja que :
"si bé respecte al projecte d'aquesta fase constructiva el Sr. Conde tingué un paper clarament principal i preponderant a l'hora d'elaborar bona part de la documentació tècnica atesa la seva especialització en la matèria, era el Sr. Alcalá qui recollia aital informació i l'assumia, i ensems, tenia la possibilitat de modificar-la si així ho considerava. També podia donar ordres dins de l'exercici de la direcció facultativa ja que no s'ha acreditat una delegació total de funcions a favor del Sr. Conde.".
Són aquestes darreres consideracions que no accepten els hereus del Sr. Alcalá pels motius que hem exposat abans i als quals donarem resposta seguidament.
Segon.- És veritat que la repartició de responsabilitat final entre els dos arquitectes s'ha de fer en consideració de llur implicació respectiva en l'aparició dels danys.
Doncs bé, apareix que és justament el que ha fet la sentència apel·lada.
I no es veu en que existiria una contradicció de la jurisprudència de la Sala sobre la responsabilitat de l'arquitecte (veure per exemple i entre altres la Sentència núm. 140/2024 del rotlle TSJC 287/2023, en la qual fem un resum de la mateixa). Dita jurisprudència relativa a la responsabilitat de l'arquitecte que va assumir a la vegada les tasques de projectista i les tasques de direcció d'obra, és coherent en establir una responsabilitat que engloba a la vegada la concepció del projecte i la concreta execució del mateix, sense però que la seva obligació de vigilància mediata de la direcció facultativa de l'obra no el fes per si mateix responsable de qualsevol vici d'execució de l'obra ja que no ha de respondre dels defectes que es poden atribuir de manera exclusiva a un altre intervinent.
Una altra cosa és determinar si la repartició de responsabilitat per meitat s'ha de confirmar.
Quant als elements a tenir en compte, el primer acreditat i determinant és que la direcció facultativa de tota l'obra requeia en l'arquitecte Sr. Alcalá.
Així, com a arquitecte superior, el Sr. Alcalá era el màxim responsable tècnic de que es garantís el manteniment de la estabilitat del terreny afectat pels treballs de modificació del terreny per ell projectats. Era coneixedor de la implantació general del projecte, de la situació i l'estat de les edificacions contigües així com de les mesures d'excavació i de contenció provisional projectades per part del Sr. Conde i executades per ORG_3 . Era responsabilitat seva adaptar el projecte a les característiques del terreny en el marc de la col·laboració amb l'altre arquitecte que no es pot veure atribuir tota la responsabilitat final pel fet de ser un especialista, doncs si el Sr. Alcalá no tenia els mateixos coneixements específics, sí que els seus propis el podien portar a constatar que el projecte era defectuós.
En segon lloc, si bé ha existit entre els dos professionals una col·laboració, no s'ha acreditat l'existència d'una delegació com pretén la part recurrent, sinó que el Sr. Alcalá va contractar a l'arquitecte Sr. Conde, catedràtic en càlcul d'estructures, per a que col·laborés en les tasques de redacció del projecte i direcció de l'obra d'aquella primera fase, tenint com encàrrec contractual la redacció de: plànols, memòria tècnica de l'estructura i fonamentació, plecs de condicions dels elements específics d'estructura, estat d'amidaments i pressupost així com la intervenció en la direcció de les obres.
Al respecte, apareix dels intercanvis entre els dos professionals que el Sr. Conde va efectuar una última proposta d'honoraris per la seva "col·laboració en el disseny i càlcul de l'estructura de referència", incloent l'assistència en la direcció d'obra, i per import de 59.000.-euros.
També és interessant notar com el representant de ORG_3 va manifestar que en tot moment actuava sota les directrius dels tècnics de l'obra, en particular, el Sr. Alcalá, com a arquitecte, que elaborà el projecte constructiu. El mateix va presentar el Sr. Conde com un "consultor" d'Espanya de l'escola d'arquitectura contractat directament per l'arquitecte.
Aquests elements venen igualment a confirmar l'afirmació de la sentència d'instància que les funcions de direcció i control en aquells treballs eren compartides.
En tercer lloc, el fet que els treballs de la primera fase comportaven un aspecte molt tècnic en relació a la estabilització de les terres, especialitat de l'arquitecte per ell contractat, no privava l'arquitecte principal del seu poder de direcció facultativa i, de fet, és ell qui va prendre la decisió d'aturar les obres.
En darrer lloc, no es pot obviar, i la Sala ho considera com un element determinant, que el Sr. Alcalá va contractar els serveis del Sr. Conde justament perquè era un tècnic especialista, el qual també tenia la responsabilitat de conformar-se a totes obligacions que requeien sobre el Director d'obra, devent assumir-ne la part corresponent de responsabilitat. Era co-responsable de garantir el manteniment de l'estabilitat de les excavacions.
És l'autor del projecte defectuós, coneixent per tant en detall i el primer totes les especificats del terreny, i va col·laborar de manera activa i efectiva en la direcció d'obra. Estava en l'obligació i en la posició sinó d'imposar, però al menys d'aconsellar, les mesures correctores que s'haurien d'haver adoptat però, com ho hem indicat abans, ha proposat una primera solució tècnica que va agreujar la situació
Així les coses, i tenint en compte tots aquests elements, considerem que la repartició per meitat efectuada en la sentència d'instància no té suficientment el rol del Sr. Conde com a autor del projecte defectuós, co-responsable de la Direcció d'obra i autor de la solució d'executar micropilons de diàmetre 200mm.
Això justifica no pas la repartició totalment desproporcionada que proposa la part apel·lant però de modificar la repartició en el sentit de fixar-la a raó del 70% pel Sr. Conde i del 30% pel Sr. Alcalá.
Tercer.- Costes de primera instància
La modificació del percentatge de responsabilitat entre els dos arquitectes no té cap efecte en relació a les costes de primera instància.
Quart.- Costes de segona instància
De conformitat amb l'article 354.2 del Codi de Procediment Civil, l'estimació del recurs justifica no efectuar cap imposició de costes en relació al recurs de la representació processal dels senyors Girona i Girona.
Sostenen al respecte de les costes de segona instància que caldria entendre que dita condemna hauria de ser-ho contemplant la Norma col·legials d'Aplicació als Honoraris d'Advocat a la quantia indeterminada, perquè no es formula apel·lació respecte a cap de les quanties fixades per la Sentència d'instància sinó únicament i exclusivament respecte al punt de Dret relatiu a la repartició de responsabilitat.
Però, el criteri a tenir compte és ben bé el de la quantia. I la quantia, ja l'ha fixat i determinat la sentència d'instància, sia 95.896,53EUR, i aquest extrem no l'ha impugnat ningú. El subtil argument de la part apel·lant no pot fer desaparèixer la realitat que l'objecte del seu recurs és el repartiment de responsabilitats per la repartició final entre els dos arquitectes de dita quantia.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- Estimar el recurs interposat per la representació processal dels senyors Girona i Girona en contra de la Sentència de data 20/06/2025, que modifiquem únicament en el sentit de declarar la responsabilitat del cridat en garantia Sr. Conde, a raó d'un 70%, respecte a la condemna imposada als successors processals de qui fou el Sr. Alcalá i referida a la decisió segona de la sentència d'instància.
SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.