SENTÈNCIA 000027-2026 DE 10/03/2026 Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES Data : 10/03/2026 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil Referència : TSJC.- 0000190/2025 Nig : 5300542120240001020 SENTÈNCIA 000027/2026 PARTS: Apel·lant: Sr. Cañete Advocada: Sra. Gibert Apel·lat: Sra. Bernat Advocada: Sra. Amador MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Jaume TOR PORTA Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE Sr. Carles CRUZ MORATONES OBJECTE: Divorci. Guarda i custodia exclusiva i no compartida. Pensió aliments. Custòdia del passaport Andorra la Vella, a 10 de març del 2026 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- Mitjançant escrit presentat el 20/06/2024 el Sr. Cañete, actuant a través de la seva representant processal, va formular demanda de dissolució de matrimoni per causa de divorci envers la Sra. Bernat, amb petició d'establiment de mesures en les relacions entre progenitors i la filla menor d'edat 2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 28/07/2025 amb la següent part decisòria : "Primer.- Decretar la dissolució, per causa de divorci, del matrimoni contret entre el Sr. Cañete i la Sra. Bernat el 22/06/2019 a Sant Julià de Lòria, Principat d'Andorra. La fermesa de la present resolució determina l'extinció del règim econòmic del matrimoni. Segon.- Establir, com a reguladores de la situació de divorci, el conjunt de mesures entre els progenitors i la filla Cañete, nascuda el 30/11/2020, detallades a continuació: 1.- Autoritat parental. Mantenir l'exercici de l'autoritat parental de forma conjunta entre ambdós progenitors. 2.- Règim de guarda. Establir un règim de guarda compartida entre ambdós progenitors, per setmanes alternes i amb els canvis a realitzar els dilluns a l'escola en els termes establerts al fonament de dret vuitè. 3.- Repartiment de vacances, festius i dates assenyalades. Per meitats, en els termes detallats en el fonament de dret novè. 4.- Seguiment d'un pla d'assessorament parental. Requerir a ambdós progenitors a fi que segueixen un pla terapèutic prop d'un professional per tal de millorar la seva comunicació, acostar posicionaments i construir uns criteris educatius compartits, estables i coherents en benefici de la filla menor. 5.- Prestació d'aliments. Fixar una prestació d'aliments de 150EUR mensuals a càrrec del pare, en els termes precisats al fonament de dret onzè. 6.- Repartiment de despeses extraordinàries. S'estableix que el 70 % de l'import serà a càrrec del pare i el 30 % a càrrec de la mare. 7.- Atribució de l'ús del domicili conjugal. El mateix s'atribueix al Sr. Cañete. Tercer.- Deixar sense efecte les mesures provisionals adoptades en el marc de l'expedient 5000184/2024. Quart.- Cursar el corresponent ofici al Registre Civil als efectes d'inscripció, un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució. Cinquè.- No efectuar un especial pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades." 3.- La representació processal del Sr. Cañete ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, considera que les proves practicades permeten determinar que el règim de guarda i custòdia més idoni és el règim de guarda i custòdia establert a favor del progenitor, no essent el règim de guarda i custòdia compartida el més adequat en el cas d'autes. Segons considera, aquest extrem es trobaria justificat per diversos motius, en essència, què la progenitora podria partir del Principat d'Andorra, enduent-se a l'infant així com que la progenitora no estaria vetllant per la salut i interessos de l'infant. Per escrits de 02/10/2025 i 21/10/2025, la part apel·lada i el Ministeri Fiscal han presentat els seus escrits d'al·legacions al recurs d'apel·lació. 4.- Per aute de data 26/11/2025, no es donava lloc a les proves proposades per ambdues parts. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present procediment de divorci, el pare discrepa de les mesures definitives acordades en sentència per tres motius: 1) demana la guarda i custòdia en exclusiva; 2) una pensió d'aliments a càrrec de la mare de 150EUR mensuals i 3) que es disposi sobre la custòdia del passaport de la nena. El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs. També ho fa la mare de la menor. Segon.- Guarda i custòdia de la filla menor Al respecte el pare argumenta que la filla quan està en companyia de la mare en la guarda compartida, pot estar en una situació de risc pel caràcter violent de la progenitora que va protagonitzar una suposada agressió cap a ell en presència de la filla. Hem de dir que la mare nega rotundament cap agressió sinó que va ser únicament una discussió entre ells i que aquest episodi està radicat en la jurisdicció penal en fase d'instrucció. La sentència fonamenta la seva valoració de la prova sobre els informes relatius a la família i que resulten favorables a la idoneïtat de la mare. Així l'informe dels serveis socials conclou en aquests termes: "6 PROPOSTA TÉCNICA Després de la informació facilitada sobre la situació actual de la mare, s'ha constatat que ha demostrat unes habilitats parentals bàsiques i adequades per fer-se càrrec de la seva filla de manera responsable. La mare ha proporcionat un entorn afectuós i segur durant el règim de visites. Ha aconseguit estabilitzar la seva situació laboral com administrativa i un habitatge estable tot i compartir amb un altre inquilí, fet que contribueix significativament a crear un entorn de creixement positiu pera la menor. La seva capacitat per gestionar les necessitats emocionals de la filla en comú quan té espai intersetmanals i caps de setmana alterns, combinada amb la seva voluntat de millorar contínuament les seves habilitats parentals, reforça la seva idoneïtat per a la custòdia compartida. Per tot això, es considera que la mare està preparada per assumir una custòdia compartida, oferint a la seva filla Georgina un entorn estable i cuidat que afavoreix el seu desenvolupament integral. Aquesta proposta tècnica no només beneficiarà el benestar emocional de la menor, sinó que també permetrà a la mare seguir desenvolupant les seves competències parentals de manera efectiva." Per la seva banda, la perit judicial en el seu informe conclou que la mare està perfectament capacitada per exercir les seves funcions parentals i l'informe escolar sobre el comportament de la Georgina denota plena normalitat i integració de la menor. La mare ha arribat a un grau d'estabilitat personal, laboral i habitacional que li permet fer front a una guarda compartida amb plenitud i seguint les recomanacions de la sentència d'instància - a l'igual que el Sr. Emilio Cañete RIOS- acollir-se a un programa d'un pla terapèutic d'assessorament parental. En conseqüència, compartim amb el Ministeri Fiscal la ratificació de la mesura de guarda i custòdia compartida que és la més beneficiosa per a la Georgina que ha de poder comptar amb la responsabilitat dels seus progenitors per facilitar-li un creixement personal equilibrat en tots els àmbits. Aquest greuge no pot ser atès. Tercer.- Pensió d'aliments Aquest motiu ve condicionat pel pare a la seva pretensió de que si obté la guarda i custòdia en exclusiva. Com hem vist aquesta pretensió ha estat rebutjada en el Fonament anterior i per això cal considerar ajustat a dret que el pare que té ingressos superiors notablement a la seva esposa (4.330EUR front 1.800EUR) hagi de contribuir en la guarda establerta amb una pensió d'aliments de 150EUR al mes per assegurar una estada més equilibrada quan està amb la mare. Quart.- Custòdia del passaport de la menor El pare qüestiona que la sentència no faci un pronunciament favorable a la seva pretensió de que el passaport de la nena estigui sota la seva custòdia davant el risc de que la mare opti per abandonar el Principat per tornar al país d'origen Madagascar on es van conèixer. Considera que aquí no té una xarxa familiar ni arrelament sòlid com té al seu país i això pot fer que pugui decidir endur-se la filla comuna al seu país, allunyant-la de tot contacte i relació amb el pare. La sentència que no fa cap pronunciament exprés en la part dispositiva, sí conté en el Fonament novè sobre "la regulació de vacances, festius i dates assenyalades" una consideració en aquests termes: Finalment, cal fer esment del fet que el pare expressa en el seu escrit una reserva específica en relació amb l'entrega del passaport de la menor a la mare, al·legant la possibilitat que aquesta es pugui desplaçar amb la menor al seu país d'origen, Madagascar, i que això pugui comportar un risc de no retorn. Ara bé, més enllà de la mera manifestació subjectiva d'aquesta por, no s'ha acreditat cap indici objectiu ni cap circumstància actual que permeti sostenir l'existència real d'un risc de desplaçament indegut o de retenció il·legítima. En conseqüència, si bé és raonable exigir que qualsevol dels progenitors informi l'altre sobre els desplaçaments de la menor fora del territori andorrà, i que en cas de viatges fora dels països de l'entorn (com serien França i Espanya) es demani i s'obtingui l'autorització prèvia, expressa i per escrit de l'altre titular de l'autoritat parental, no resulta justificat mantenir una mesura tan restrictiva com la negativa a lliurar el passaport de la menor a un dels progenitors." Tot i que si ve es diu que "és raonable exigir ..... (que fora del cas de França i Espanya) es demani i s'obtingui l'autorització prèvia de l'altre titular de l'autoritat parental no resulta justificat mantenir una mesura tan restrictiva com la negativa a lliurar el passaport de la menor a un dels progenitors", no resta clar si s'imposa el deure de petició ni si, en cas de negativa, calgui demanar l'autorització judicial. I el cas és que sí pot existir "un indici objectiu" i "una circumstància actual" que permetin aconsellar prendre mesura més contundent que una recomanació. Ens referim que efectivament en els informes ja s'esmenten la manca de xarxa familiar a Andorra de la mare (diu té una germana a França) i el poc temps que porta al nostre país del qual en desconeixia la seva cultura (en sentit ampli). I això resulta transcendent si es té en compte que com ella ja ha reconegut existeix una denúncia penal en curs en la seva contra en el Principat interposada pel seu marit. I si sumem el fet de la curta edat de la nena, no es pot descartar un cert risc plausible de que davant d'una situació que se li pot tornar incòmode, pugui plantejar-se anar a buscar l'escalf familiar a Madagascar. No resulta factible la disposició de que per anar als nostres dos països veïns no calgui prendre cap mesura al respecte, perquè la sortida a Espanya o a França no hauria d'impedir-li anar des d'ells al seu país. Aleshores, davant d'aquesta eventual situació, la manera de protegir l'interès superior de Georgina en mantenir el contacte i la relació amb els seus progenitors per créixer en harmonia i afecte parental, sigui la de que resti el passaport en poder del pare i que si la mare vol sortir del país hagi la seva conformitat i en cas de que no l'obtingui pugui acudir a la autorització judicial per fer-ho i obtenir l'entrega del passaport. Tot això donant compte d'aquesta mesura a les autoritats competents en matèria d'expedició de passaport i a les autoritats frontereres a fi que estiguin al cas d'aquesta mesura. Cinquè.- Tècnica d'incorporar a la part dispositiva la remissió a fonaments de dret de la sentència. Improcedència. La sentència d'instància dedica un fonament de dret (el catorzè) a justificar la no aplicació en aquest cas de la decisió d'aquest Tribunal en altres casos d'establir que la part dispositiva no es pot confeccionar a base a la remissió a fonaments de dret concrets. I justifica el no acatament a la doctrina d'aquesta Sala en els següents termes: "En la present resolució, determinats extrems de la part dispositiva no es reproduiran literalment, sinó que es recullen per remissió als fonaments de dret en què s'han exposat amb detall. Aquesta forma de procedir respon a criteris de claredat, coherència sistemàtica i evitació de repeticions innecessàries, especialment quan els fonaments contenen una explicació ordenada i completa del règim aplicable. Aquest recurs, sovint utilitzat en la pràctica jurisdiccional, no implica buidar de contingut la part dispositiva, sinó que permet una lectura més funcional i ordenada de la resolució, sempre que el contingut material de les decisions adoptades sigui clar, accessible i perfectament identificable per a les parts i per a la seva eventual execució. (El subratllat és nostra) És cert que el Tribunal Superior ha advertit, en alguns precedents com l'ATSJ civ. de 11 de juny de 2024 (TSJC-316/2023), que el Codi de Procediment Civil exigeix que la part dispositiva detalli amb precisió els pronunciaments, i que la remissió genèrica i sense més concreció als fonaments pot constituir una deficient tècnica processal. Tanmateix, aquesta crítica s'entén que no s'aplica quan la remissió és clara, específica i funcional, com ocorre en el present cas, on no es remet de forma genèrica sinó expressa i puntual a fonaments concrets, els quals contenen l'enunciat íntegre i precís de les mesures acordades. (El subratllat es nostre) En aquest sentit, aquesta tècnica s'empra recurrentment per part de la pròpia sala civil del Tribunal Superior. Així, per exemple: En l'Aute 194/2024, de 14/11/2024 (TSJC 149/2024), el mateix Tribunal recull en la part dispositiva una decisió mitjançant remissió al contingut d'un fonament de dret ("segon fonament de dret in fine"). Igualment, la Sentència núm. 87/2025, de 19 de maig (TSJC 092/2024) inclou una decisió d'estimació parcial que remet al contingut d'un conveni aportat a la causa i validat en fonament jurídic, sense reproduir-ne el contingut literal a la part resolutiva. Per tot plegat, la tècnica utilitzada en aquesta resolució es considera adequada i funcional, en la mesura que tots els pronunciaments adoptats es troben degudament motivats i detallats en els fonaments de dret, i són fàcilment identificables per les parts i pels òrgans executors, evitant repeticions innecessàries i assegurant una estructura més neta i coherent de la resolució. Del contingut d'aquest redactat es constata que el Sr. Batlle no ha trobat encertada la nostra doctrina de preservar de manera específica la part dispositiva d'una resolució per assegurar no només el mandat concret que s'imposa a les parts a efectes del seu compliment, sinó també facilitar al Tribunal executor (al saig) conèixer l'abast precís d'allò que cal fer complir. Estem parlant de seguretat jurídica i davant del contingut que pot abastar un fonament jurídic que inclou la motivació del tribunal en el qual es poden incloure arguments i contra arguments de les parts, o matisos als mateixos que poden donar lloc a dubtes interpretatius, el legislador processal opta (article 17.3 lletra d) del CPC) per exigir que la part dispositiva s'expressi "tot detallant amb precisió cadascun dels pronunciaments". Aquest mandat legal exigeix que les mesures a complir es relatin de manera estricta en la part dispositiva sense remissions (llevat de que sigui a qüestions com ara les costes que no poden donar lloc a diferents interpretacions). Això descarta que es tracti que la referència en la part dispositiva per remissió sigui d'una pràctica "adequada i funcional" i encara menys que sigui el propi tribunal que les incorpora el que sigui autoavaluador de si mateix per decidir quan aplica o no la doctrina indicada per la Sala derivada de l'aplicació d'un precepte legal imperatiu. Tampoc és apropiat que es sostingui que es tracta d'evitar "d'innecessàries repeticions" en la part dispositiva perquè precisament la llei vol que sigui necessària la repetició (i amb les tècniques informàtiques actuals es permet reproduir exactament allò que es mereix estar en la part dispositiva). No es correspon amb la realitat indicar que la Sala fa ús d'aquesta tècnica funcional per remissió de manera "recurrent" i els dos exemples esmentats no en són mostra. En el primer (TSJC 149/24), la remissió era dir que calia escoltar a una menor adolescent abans de resoldre el cas i d'aquí que s'anul·lessin les actuacions. En el segon cas, (TSJC 092/24) s'havia incorporat en aquesta alçada un conveni regulador signat entre els dos cònjuges i que es tractava d'un text tancat, sense més consideracions del mateix Tribunal (tot i que hauria estat convenient la seva transcripció literal o incorporar-lo com annex per facilitar donar al document contingut executiu). En definitiva, doncs, la tècnica emprada per la sentència d'instància no era coherent amb la nostra doctrina dictada en aplicació de l'article 17.3 lletra d) del CPC i el fet de qüestionar-la per incomplir-la podria donar lloc a altres consideracions Sisè.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 primer incís del CPC). En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- ESTIMEM PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cañete contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 28//07/2025, que completem en el sentit de que el passaport resti en poder del pare i que si la mare vol sortir del país hagi d'obtenir la seva conformitat i en cas de que no l'obtingui pugui acudir a la autorització judicial per fer-ho i obtenir l'entrega del passaport. SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs. TERCER.- Oficiar al Govern als efectes de posar en coneixement dels departament pertinents de la situació relativa al passaport de la menor Cañete. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE