STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: STSJAD 265/2025
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 décembre 2025
Numéro199/2025
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 265/2025 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 décembre 2025)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentència 000189/2025 du 9 décembre 2025, recurs 199/2025 (ROJ STSJAD 265/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:265) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note sur la référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ figurant dans le titre de la décision est retenue. Le texte mentionne par ailleurs l'ECLI « AD:TSJC:2025:00189 » dans l'en-tête, qui diffère de l'identifiant figurant dans les métadonnées.*
## Faits et procédure
Le 30 septembre 2024, la bailleresse engage une action en résiliation de bail urbain, en expulsion et en paiement de loyers impayés contre deux personnes physiques et une société locataire. Les défendeurs sollicitent l'*enervació* de l'action (purge du bail par paiement), qui est accordée par un auto de la Batllia du 15 janvier 2025. Sur appel de la bailleresse, la Sala Civil infirme cette décision le 16 mai 2025 et renvoie la procédure à la Batllia pour poursuivre le litige contre les trois défendeurs.
La Batllia convoque les parties à un judici oral pour le 15 juillet 2025. Le 10 juillet, l'avocate et la procuratrice des défendeurs notifient à la juridiction leur renonciation à la représentation, sans que cet écrit soit notifié aux parties ni suivi d'une mesure du juge. Le judici oral se tient néanmoins le 15 juillet, en l'absence des défendeurs. Le 21 juillet 2025, le premier juge condamne solidairement les deux personnes physiques au paiement des loyers échus, des loyers ultérieurs jusqu'à la restitution effective de la possession, le 15 avril 2025, et des intérêts. La société est mise hors de cause.
Les défendeurs condamnés et la société forment appel. Ils demandent l'annulation du judici oral et des actes subséquents, dont le jugement, au motif que leur défense a été privée d'effectivité. La bailleresse soulève à titre préalable l'irrecevabilité de l'appel, au visa de l'article 284.3 du Code de procédure civile (CPC), faute de preuve du paiement ou de la consignation des loyers. Elle relève en outre que l'exception en faveur des bénéficiaires de l'aide juridictionnelle ne vaut que pour les baux d'habitation. Subsidiairement, elle conteste toute atteinte au droit de défense, les défendeurs ayant été cités plus d'un mois à l'avance.
## Question de droit
La décision soulève trois questions.
**Première question** : l'appel formé contre un jugement de condamnation au paiement de loyers est-il recevable en l'absence de consignation, lorsque le locataire a restitué la possession du local avant le jugement ?
**Deuxième question** : la renonciation intempestive de l'avocat et du procureur, non notifiée aux parties, combinée à la tenue du judici oral sans suspension ni délai pour désigner de nouveaux professionnels, constitue-t-elle une indéfense matérielle affectant la validité de la procédure ?
**Question préalable** : l'invocation simultanée d'un « inc
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: STSJAD 265/2025
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 265/2025 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 décembre 2025)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentència 000189/2025 du 9 décembre 2025, recurs 199/2025 (ROJ STSJAD 265/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:265) (Lire sur source officielle)
Note sur la référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ figurant dans le titre de la décision est retenue. Le texte mentionne par ailleurs l'ECLI « AD:TSJC:2025:00189 » dans l'en-tête, qui diffère de l'identifiant figurant dans les métadonnées.
Faits et procédure
Le 30 septembre 2024, la bailleresse engage une action en résiliation de bail urbain, en expulsion et en paiement de loyers impayés contre deux personnes physiques et une société locataire. Les défendeurs sollicitent l'enervació de l'action (purge du bail par paiement), qui est accordée par un auto de la Batllia du 15 janvier 2025. Sur appel de la bailleresse, la Sala Civil infirme cette décision le 16 mai 2025 et renvoie la procédure à la Batllia pour poursuivre le litige contre les trois défendeurs.
La Batllia convoque les parties à un judici oral pour le 15 juillet 2025. Le 10 juillet, l'avocate et la procuratrice des défendeurs notifient à la juridiction leur renonciation à la représentation, sans que cet écrit soit notifié aux parties ni suivi d'une mesure du juge. Le judici oral se tient néanmoins le 15 juillet, en l'absence des défendeurs. Le 21 juillet 2025, le premier juge condamne solidairement les deux personnes physiques au paiement des loyers échus, des loyers ultérieurs jusqu'à la restitution effective de la possession, le 15 avril 2025, et des intérêts. La société est mise hors de cause.
Les défendeurs condamnés et la société forment appel. Ils demandent l'annulation du judici oral et des actes subséquents, dont le jugement, au motif que leur défense a été privée d'effectivité. La bailleresse soulève à titre préalable l'irrecevabilité de l'appel, au visa de l'article 284.3 du Code de procédure civile (CPC), faute de preuve du paiement ou de la consignation des loyers. Elle relève en outre que l'exception en faveur des bénéficiaires de l'aide juridictionnelle ne vaut que pour les baux d'habitation. Subsidiairement, elle conteste toute atteinte au droit de défense, les défendeurs ayant été cités plus d'un mois à l'avance.
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Première question : l'appel formé contre un jugement de condamnation au paiement de loyers est-il recevable en l'absence de consignation, lorsque le locataire a restitué la possession du local avant le jugement ?
Deuxième question : la renonciation intempestive de l'avocat et du procureur, non notifiée aux parties, combinée à la tenue du judici oral sans suspension ni délai pour désigner de nouveaux professionnels, constitue-t-elle une indéfense matérielle affectant la validité de la procédure ?
Question préalable : l'invocation simultanée d'un « inc
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 09 de desembre del 2025 - ROJ: STSJAD 265/2025 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 09 décembre 2025 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA 000189-2025 DE 09/12/2025
Data : 09/12/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000199/2025
Nig : 5300542120240002148
IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00189
SENTÈNCIA 000189/2025
PARTS:
Apel·lants: ORG_0, SL,
Srs. Blasco, i
Álvarez
Representant: Sra. Arcos
Advocada: Sra. Alvarado
Apel·lat: Sra. Recio
Representant: Sr. Galván
Advocat: Sr. Ayuso
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 199/2025 — Décision commentée
OBJECTE: Arrendaments urbans, inviabilitat de formular un incident de nul·litat d'actuacions a través d'un recurs d'apel·lació, admissibilitat del recurs quan no s'han consignat les rendes, però la part arrendatària ha retornat la possessió del bé; indefensió material per renúncia intempestiva de l'advocat i procurador.
Andorra la Vella, 9 de desembre del 2025.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 30 de setembre del 2024, la representació processal de la Sra. Neus Recio D'ARENY-PLANDOLIT, formulava demanda de desnonament i reclamació de quantitat contra els Srs. Álvarez, Blasco i la societat ORG_0, SL, demanant es dictés Sentència declarant resolt el contracte d'arrendament atorgat l'1-1-2018, condemnant la societat demandada a pagar l'import de 57.176,15.- EUR i les persones físiques demandades a respondre solidàriament per l'impagament parcial de la renda generada durant el mes de setembre del 2024 és a dir l'import de 2.049,71.- EUR; condemnant la part demandada a pagar el preu convingut dels lloguers successius que es meritin fins al retorn efectiu de la possessió del local; condemnant als defenents a pagar les despeses de reparació dels eventuals desperfectes causats en el local un cop descomptada la quantitat de 12.300.- EUR que fou lliurada en concepte de fiança; declarar l'ocupació indeguda que es realitzava del local; desnonar la part defenent i condemnar-la a abonar els interessos legals a comptar de la data de venciment de cada rebut així com al pagament de les costes causades.
2.- El 22-10-2024, la representació processal de la part demandada formulava petició d'enervació de l'acció i subsidiàriament contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant.
3.- Prèvia audiència de la part actora, el dia 15/01/2025 requeia aute amb la següent part decisòria:
"Primer.- Tenir per enervada l'acció de resolució de contracte d'arrendament formulada per la part actora.
Segon.- No efectuar especial condemna en costes processals".
4- La representació processal de la Sra. Recio interposava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i per aute de 16/05/2025 dictat per aquesta Sala es decidia:
"ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Neus Recio D'ARENY-PLANDOLIT contra l'aute de la Batllia de 15 de gener del 2025 que es revoca i disposant en el seu lloc que ha de desestimar-se la petició d'enervació de l'acció articulada pels demandats, retornant les actuacions a la Batllia per tal de que es continuï la substanciació el litigi pels seus tràmits contra els 3 demandats sense perjudici de les particularitats que puguin sorgir en atenció a la situació concursal que afecta un d'ells. Escau imposar als demandats les costes ocasionades en la instància. No escau fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada".
5.- Retornades les actuacions a la Batllia per Providència de 27 de maig del 2025 es convocava els litigants pel següent 15 de juliol, per a la celebració del judici oral. No obstant això, el 10 de juliol del 20254, la representació processal i direcció lletrada de la societat ORG_0, SL i dels Srs. Blasco i Álvarez, comunicaven a la Batllia que renunciaven a la representació dels mencionats, demanant que es procedís com en dret correspongués.
6.- El dia 15 de juliol del 2025 se celebrava judici oral, i el 21/07/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Estimar la demanda formulada a instància de la Sra. Neus Recio D'ARENY-PLANDOLIT contra la Sra. Álvarez i el Sr. Blasco en els termes següents:
Condemnar solidàriament a la Sra. Álvarez i al Sr. Blasco a pagar a la part agent els següents imports:
57.176,15EUR + 2.049,71EUR en concepte de rendes vençudes i impagades fins el 30 de setembre de 2024.
La quantitat mensual contractualment convinguda en concepte de renda entre el 30 de setembre de 2024 i el 15 d'abril de 2025, data del retorn efectiu de la possessió de la unitat arrendada a la propietat.
Les diferents rendes vençudes i impagades han de meritar interessos al tipus legal a partir del dia 6 de cada mensualitat impagada i fins a la seva total liquidació.
Segon.- Desestimar la demanda presentada en relació a la societat ORG_0.
Tercer.- Establir que els crèdits reconeguts a favor de la part arrendadora en concepte de rendes impagades s'hauran de veure compensats amb l'import de 12.600EUR lliurat per la part arrendatària en concepte de fiança.
Quart.- Informar a la part demandant que una eventual demanda d'execució haurà de ser instada i vehiculada a través del saig.
Cinquè.- Imposar solidàriament a la Sra. Álvarez i al Sr. Blasco el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, sense efectuar una especial condemna en costes en relació a l'acció adreçada a la societat ORG_0 a raó de les circumstàncies presentades en quant a la seva situació de cessació de pagaments i en seguiment de l'establert a l'art. 350.2 CPC".
4.- La representació processal de la societat ORG_0, SL i dels Srs. Blasco i Álvarez formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es declarés la nul·litat de la celebració del judici oral el dia 15 de juliol del 2025 i dels actes posteriors, inclosa la Sentència i acordant la retroacció de les actuacions al moment anterior al judici oral, comminant al Tribunal d'instància perquè fixés nova data de judici oral.
5.- La representació processal de la Sra. Neus Recio D'ARENY-PLANDOLIT contestava el recurs d'apel·lació articulat, sostenint amb caràcter previ una petició d'inadmissibilitat del recurs i oposant-se quant al fons, a les pretensions articulades, demanant es dictés Sentència desestimant el recurs articulat i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.
6.- Per providència de 29-10-2025 es concedia a la part recurrent un termini per a manifestar-se sobre la qüestió prèvia introduïda per la part apel·lada el què es feia per escrit de 4-11-2025, oposant-se a aquesta pretensió.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La representació processal de la societat ORG_0, SL i dels Srs. Blasco i Álvarez s'alça contra la Sentència de 21/07/2025 que estima la demanda articulada contra aquests dos darrers.
Per això, a través d'un recurs d'apel·lació sostenen articular incident de nul·litat d'actuacions per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció i a la defensa. Denuncien que el judici oral es va celebrar sabent-se que els seus lletrats i procuradora havien renunciat cinc dies abans sense comunicar-los-ho, i sense que el Batlle atorgués termini per designar nous professionals per assegurar la seva defensa. Manté que aquesta decisió, els havia situat en indefensió, infringint l'article 10 de la Constitució. S'al·lega també, que el Tribunal de primera instància va privilegiar la continuïtat del procediment a la garantia dels drets fonamentals i s'invoca la jurisprudència constitucional que exigeix garantir la defensa durant tot el procés i es compara amb casos on s'ha concedit un "termini de reacció" per preservar aquest dret. En conclusió, sol·licita declarar la nul·litat del judici oral del 15 de juliol de 2025, la retroacció de les actuacions al moment anterior i la celebració d'un nou judici amb plenes garanties.
La part apel·lada sol·licita la inadmissió del recurs d'apel·lació per incompliment de l'article 284.3 del Codi de procediment civil, ja que els apel·lants no han acreditat estar al corrent del pagament ni haver consignat les rendes degudes pel local arrendat, requisit preceptiu per poder recórrer. Recorda que l'excepció per a qui té defensa gratuïta només és aplicable als arrendaments d'habitatge. Subsidiàriament, nega tota vulneració del dret a la jurisdicció o a la defensa, sostenint que la suposada indefensió dels apel·lants deriva únicament de la seva pròpia negligència: van ser citats amb més d'un mes d'antelació, no van designar nous professionals després de la renúncia ni van sol·licitar la suspensió del judici. Argumenta que el Batlle va actuar conforme a dret en continuar el procediment, evitant perjudicis injustificats i pràctiques dilatòries, i que la relació entre els apel·lants i els seus advocats és una qüestió privada aliena al procés.
Segon.- Aclariments previs necessaris
En el recurs d'apel·lació interposat, la representació processal de la part apel·lant manifesta que formula, alhora, un incident de nul·litat d'actuacions segons l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials. Aquest procedir incorre en una flagrant incorrecció tècnica: cal precisar que recurs d'apel·lació i incident de nul·litat d'actuacions corresponen a dues vies processals diferents i incompatibles entre sí, ja que l'incident de nul·litat i el recurs d'apel·lació responen a finalitats i pressupòsits propis, que no poden acumular-se ni tramitar-se conjuntament, com s'ha pretès en aquest cas per la part recurrent.
Amb tot, i sense perjudici d'aquesta irregularitat formal, no pot obviar-se que un dels àmbits objectius d'impugnació previstos per a l'apel·lació és, precisament, la denúncia de vulneracions de normes essencials del procediment, de garanties processals o de drets constitucionals (article 332.1 CPC). Per tant, resulta possible reconduir l'examen del recurs dins els límits propis de l'apel·lació, prescindint de les referències indegudes a l'article 18 ter LTPJ i analitzant les qüestions plantejades exclusivament des de la perspectiva pròpia d'un recurs ordinari.
En qualsevol cas, proveir la inadmissió del recurs per aquesta confusió terminològica o tècnica resultaria contrari als principis de tutela judicial efectiva i "pro actione", que imposen als Tribunals una interpretació favorable a l'examen de fons quan concorren elements materials suficients per a la seva valoració.
Tercer.- Inadmissibilitat del recurs: improcedència
En segon lloc, i abans d'entrar en l'anàlisi del fons dels motius d'impugnació formulats per la part recurrent, convé abordar la qüestió prèvia plantejada per la part apel·lada, la qual sosté que el recurs d'apel·lació hauria de ser declarat inadmissible en aplicació de l'article 284.3 del Codi de procediment civil, atès que els demandats no haurien acreditat el pagament de les rendes fixades en la Sentència de primera instància.
L'article 284.3 del CPC estableix expressament que el demandat que interposa un recurs d'apel·lació ha d'acreditar estar al corrent del pagament de la renda pactada en el contracte d'arrendament -o bé la seva consignació judicial- i que, en cas contrari, el tribunal no pot admetre el recurs. Igualment, s'imposa l'obligació de continuar satisfent o consignant les rendes que vencin durant la tramitació de l'apel·lació, sota advertiment de caducitat.
Aquesta previsió normativa constitueix una continuïtat del requisit ja contingut a la Disposició Addicional Segona, apartat tretze, de la Llei d'arrendaments de finques urbanes de 30 de juny de 1999, tal com reconeix l'exposició de motius del CPC. El seu objectiu primordial és evitar que l'arrendatari utilitzi el recurs com a mecanisme dilatori per mantenir l'ús de la finca sense abonar les rendes degudes, assegurant així l'equilibri entre els drets de les parts i la bona fe processal.
Ara bé, la jurisprudència constitucional i la del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra han matisat de manera significativa l'abast d'aquest requisit. En efecte, la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 415/13, de 03/02/2014, va declarar que l'exigència de pagament o consignació no pot aplicar-se de forma automàtica i indiscriminada, ja que, en determinades circumstàncies, la seva imposició podria vulnerar el dret fonamental a la jurisdicció i al procés degut reconegut a l'article 10 de la Constitució. Concretament, es considera inconstitucional exigir aquest requisit a qui es troba en situació acreditada d'insolvència o pobresa, perquè això impediria l'accés efectiu a la segona instància.
En la mateixa línia, la Sala Civil del Tribunal Superior ha precisat reiteradament -entre d'altres, a les Sentències 077/2014, de 27/04/2014, i 315/2016, de 28/02/2017- que la finalitat d'aquest requisit és evitar l'aprofitament indegut de la possessió del bé arrendat mentre dura el recurs. Per això, un cop extingit el contracte i restituïda la possessió a l'arrendador, el manteniment de l'obligació de pagament o consignació deixa de tenir raó de ser, ja que la relació arrendatícia s'ha transformat en una mera pretensió econòmica de crèdit (aute de 27/02/2018, TSJC 385/2017).
En el cas que ens ocupa, consta acreditat que la possessió del local arrendat va ser retornada el 15 d'abril de 2025, de manera que, des d'aquell moment, l'objecte del litigi s'ha reduït a una reclamació econòmica per rendes impagades i altres despeses assimilades, sense que subsisteixi cap gaudi material del bé arrendat per part dels apel·lants. Exigir, en aquest escenari, el compliment formal del requisit de l'article 284.3 CPC suposaria una restricció desproporcionada i injustificada del dret fonamental al procés degut (article 10 de la Constitució) i de les garanties de l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans.
Així, la interpretació teleològica adequada de la norma obliga a concloure que, quan la possessió de la finca ja ha estat restituïda i l'efecte útil del precepte s'ha extingit, no pot denegar-se l'accés al recurs per manca de pagament o consignació. Fer-ho comportaria transformar un instrument de tutela d'un dret de crèdit en un obstacle processal contrari als principis de proporcionalitat, d'accés a la justícia i de tutela judicial efectiva, que han d'inspirar en tot cas l'actuació dels Tribunals.
Quart.- Indefensió material: procedència
De les actuacions practicades es desprèn que, en data 10 de juliol de 2025, la lletrada i la procuradora que representaven la part demandada van adreçar a la Batllia un escrit mitjançant el qual comunicaven la seva renúncia a la representació lletrada i processal. Aquest escrit no va ser notificat a les parts ni va generar cap actuació efectiva per part de l'òrgan judicial. Malgrat aquesta circumstància, el judici oral va tenir lloc cinc dies després, el 15 de juliol, sense la presència dels demandats, com queda reflectit a la gravació de la vista. L'acta estesa per la secretària judicial (folis 88 i 89) conté, per tant, una errada material en consignar que les parts hi van comparèixer "acompanyats els respectius advocats i procuradors".
L'òrgan "a quo" va analitzar la qüestió en un fonament específic de dret (IV), reconeixent que la renúncia dels professionals s'havia produït sense acreditar-ne la comunicació als seus clients, contravenint així l'article 44.2.b del Codi de procediment civil. També va recordar, amb encert, que l'article 28.3 dels Estatuts del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra impedeix a l'advocat exercir el dret de renúncia de manera que perjudiqui el client, especialment quan aquest queda desprotegit en una fase processal decisiva. No obstant això, el Tribunal a quo va concloure que les conseqüències d'aquesta renúncia, tot i ser irregulars, no podien traslladar-se al funcionament del procés, argumentant que els demandats disposaven de prou temps per reaccionar i que la seva incompareixença obeïa a la seva pròpia inactivitat.
Aquesta Sala discrepa d'aquest raonament, ja que ignora la funció activa que incumbeix als òrgans jurisdiccionals en la protecció dels drets fonamentals, en particular del dret a la defensa. El dret a un procés degut no s'esgota en la simple concessió de drets formals, sinó que exigeix dels tribunals una actuació proactiva, orientada a assegurar els drets i garanties de les parts en condicions reals i materials d'igualtat. El principi de tutela judicial efectiva (art. 10 de la Constitució) comporta, per tant, una obligació positiva per part dels tribunals: la d'intervenir d'ofici quan s'evidencien circumstàncies que poden comprometre el dret de defensa d'una de les parts.
Això implica que, quan l'òrgan judicial té coneixement d'una situació de possible indefensió -com "prima facie" resulta de la renúncia simultània de l'advocada i la procuradora cinc dies abans del judici-, no pot mantenir-se en una actitud passiva o formalista, sinó que ha d'adoptar les mesures necessàries per restablir l'equilibri processal i assegurar que la part concernida disposi del temps i dels mitjans adequats per proveir-se d'una nova defensa tècnica.
En efecte, el dret a l'assistència lletrada efectiva no es redueix a una qüestió de nomenament formal d'un advocat, sinó que requereix una participació real i concreta d'aquest en el procés, així com la intervenció de les autoritats judicials per corregir qualsevol situació que n'impossibiliti l'exercici. Quan el tribunal té coneixement d'una circumstància que priva una part d'assistència tècnica, la seva obligació és adoptar d'ofici les mesures pertinents per garantir-ne la substitució o, si escau, suspendre la vista fins que es restableixi la defensa.
En el cas que ens ocupa, la Batllia, essent coneixedora de la renúncia dels professionals de la part demandada, havia d'haver actuat immediatament per assegurar la continuïtat del dret de defensa. Això passava, inexorablement, per la suspensió del judici i per l'atorgament als demandats d'un termini raonable per designar nous professionals. A tal efecte, podia recórrer-se analògicament a l'article 22.3 de la Llei 7/2022, d'accés electrònic a l'Administració de justícia, que preveu un termini màxim de cinc dies per a designar advocat i procurador. Aquesta suspensió per un termini que resulta breu, no es pot considerar un acte que comportés una dilació impròpia, sinó que aquesta assegurava sens dubte, una deguda ponderació entre el sacrifici que experimentava la part demandant i la satisfacció del dret fonamental a la defensa de la part demandada que en tot cas preservava la regularitat del procés.
L'omissió d'aquesta actuació ha tingut conseqüències materials greus. Els demandats van quedar privats de la possibilitat d'exercir el seu dret de defensa en una de les fites més decisives del procediment -el judici oral-, i aquesta privació no pot atribuir-se a priori a una falta de diligència que els resultés atribuïble, sinó a la manca d'intervenció de l'òrgan jurisdiccional que, coneixent la situació, va optar per prioritzar la continuïtat formal del procés sobre la preservació dels drets fonamentals. Això vulnera directament els articles 10 de la Constitució andorrana i 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, que consagren el dret a un procés degut i a la defensa tècnica efectiva.
I aquesta conclusió no pot veure's enervada pel fet que, per la seva naturalesa, l'objecte del litigi -un contracte d'arrendament urbà i les seves conseqüències patrimonials- sigui jurídicament disponible per a les parts com apunta la Batllia. En efecte, el caràcter dispositiu del dret material no pot confondre's amb la disponibilitat de les garanties processals essencials que regeixen la seva tramitació: el procés civil pot versar sobre interessos privats i patrimonials, però el marc (ens referim a l'estructura del procediment, els requisits de defensa tècnica etc..) en què aquests interessos es discuteixen és d'ordre públic i transcendeixen la voluntat de les parts, devent el Tribunal vetllar pels mateixos fins i tot d'ofici.
Per tot el que s'ha exposat, aquesta Sala considera que en el present supòsit s'ha produït una indefensió real i efectiva que afecta la validesa de tot el procediment. En conseqüència, cal declarar la nul·litat de la Sentència impugnada i de totes les actuacions posteriors a la renúncia de la defensa, retrotraient el procediment al moment immediatament posterior a aquesta, amb l'efecte de fixar nova data per a la celebració del judici oral, garantint en aquesta ocasió la participació d'una defensa tècnica degudament designada i amb ple respecte als principis de contradicció, igualtat d'armes i tutela judicial efectiva.
Cinquè.- Costes
L'èxit del recurs articulat comportarà que no hagi de fer-se pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG_0, SL i dels Srs. Blasco i Álvarez contra la Sentència 83/2025 de data 21/07/2025 que anul·lem, retrotraient el procediment fins al moment immediatament posterior a la presentació de l'escrit de renúncia de l'advocat i procurador dels demandats per tal que la Batllia convoqui nou judici oral. No ha de fer-se pronunciament quant a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.