SENTÈNCIA 12-2025 DE 11/12/2025 Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL Data : 11/12/2025 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple Referència : TSJ PLE.- 0000002/2025 Nig : : 5300537120250000003 IU : ECLI : AD: TSJPLE:2025:00012 SENTÈNCIA 012-2025 PARTS: Demandant: Sr. Gálvez Representant: Sr. Ferrer Advocada: Sra. Miró Demandats: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Girona Advocada: Sra. Bonet MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Jaume TOR PORTA Magistrats: Sr. Yves PICOD Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL Sr. Vincent ANIÈRE Sr. Carles CRUZ MORATONES Sra. Fàtima Esparza SOUTO Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ Sra. Immaculada RODRIGUEZ DIAZ OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes, postulació processal. Andorra la Vella, el 11 de desembre de 2025. El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal del Sr. Gálvez, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són part el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra. Ha estat ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL qui expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 30/01/2025, la representació processal del Sr. Gálvez, formulà demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat, per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en virtut de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, sol·licitant que es dicti sentència condemnant l'Estat a indemnitzar al Sr. Esparza en un import total de 21.100 euros segons el detall i pels conceptes següents: 6.600 EUR per la conculcació del dret a un procés degut per 66 mesos d'inactivitat en la instrucció de la causa 8000038/2018, a raó de 1.200 EUR per any; 7.000 EUR per la conculcació de l'expectativa de conèixer quan abans, la decisió judicial final i el dany moral pel patiment emocional o dolor psíquic que se'n deriva, tenint en compte que el Sr. Esparza és un pacient oncològic amb un diagnòstic que difícilment permet pensar que, fruit de la demora en la tramitació de la causa , conegui no ja la decisió final sinó ni tant sols la resolució que posi fi a la fase d'instrucció. 7.500 EUR per la conculcació del dret de defensa per quan en el moment de formula la demanda d'empara, havien transcorregut 6 anys i 3 mesos sense que s'hagués rebut declaració al Sr. Esparza quan és la primera diligència d'investigació que s'ha de practicar. Així mateix, demana que s'imposi a l'Estat Andorrà el pagament dels interessos per demora en el pagament de la quantitat fixada, així com les costes del litigi, incloent dins d'elles els honoraris d'advocat i procurador. 2.- Per escrit de data 16/04/2025, la representació del Govern plantejà amb caràcter previ una excepció per defecte legal en la manera de proposar la demanda per causa de la manca de poders de representació de l'advocada que la signa, contravenint així l'article 61 apartat 1 i 97 de la Llei qualificada de la justícia, l'article 15 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, l'article 120. a) del Codi de procediment civil. Precisa que l'advocada que signa la demanda és la Sra. Mireia Amador quan el Sr. Esparza va atorgar poders notarials a favor de la Sra. Sandra Miró i 3 procuradors, motiu pel quin, llevat que existeixin altres poders d'atorgament de la representació del Sr. Esparza en el present procés, la demanda no es pot considerar presentada correctament i per tant, no pot ser admesa a tràmit ni analitzada en el seu contingut. Subsidiàriament i sobre el fons, manifesta que està d'acord amb els 1.200 euros per any de retard reclamats, però del període total de la instrucció (5,5 anys) indica que s'ha de restar el temps que suposaria una instrucció normal o previsible d'un procediment de mateixa naturalesa i complexitat, així com els períodes d'inactivitat provocats per la pandèmia del SARS-CoV-2, el que suposa un excés de 2,5 anys, la indemnització hauria de quedar establerta en 2.400 euros (corresponent a dos anys sencers a raó de 1.200EUR/any) com a màxim. S'oposa als altres conceptes reclamats per trobar-se el suposat patiment emocional englobat en l'anterior quantitat i no haver el Tribunal Constitucional declarat la vulneració del dret a la defensa del demandant, per no haver-se produït, ja que malgrat el retard constatat, el procediment s'ha conduït respectant escrupolosament les garanties processals. Pel que fa a les costes processals, la petició ha de ser desestimada en no haver-se apreciat temeritat o mala fe de l'Administració de Justícia. 3.- En data 17/04/2025, el Ministeri fiscal contestà a la demanda, mostrant la seva conformitat amb la quantitat de 6.600 euros reclamada (66 mesos a raó de 1.200 euros per cada any de retard) i oposant-se a les altres quantitats, per quan els conceptes pels que s'interessen ja es troben englobats en l'import ans esmentat de 6.600 euros, de conformitat amb la consolidada jurisprudència del Tribunal Constitucional. 4.- Havent-se donat trasllat de l'excepció processal formulada, el Ministeri Fiscal s'hi oposa, diferenciant la representació processal de la defensa tècnica o lletrada, tot indicant que obra en autes el poder notarial per a plets que el Sr. Juan Antonia Esparza va atorgar al procurador Sr. Ferrer per actuar com a representant processal; afegeix que la demanda fou degudament signada pel procurador esmentat, que és qui ostenta la representació formal del Sr. Esparza davant del tribunal, complint-se així estrictament amb les exigències de l'article 61 de la Llei qualificada de la justícia. La representació processal del demandant s'hi oposa igualment fent constar que la demanda presentada fou admesa a tràmit mitjançant providència de data 5 de marc de 2025 que la representació processal de Govern no va impugnar, esdevenint per tant la mateixa ferma. Així mateix, fa constar que si el tribunal hagués considerat que la signatura de la demanda per part de la lletrada Amador, la quina actuava en substitució de la lletrada Miró (per trobar-se en aquell moment de baixa mèdica degudament comunicada al Tribunal) suposava un defecte susceptible d'esmena, hagués concedit un termini a tal efecte i no ho va fer, per quant un lletrat pot substituir-ne un altre en cas de baixa mèdica com preveu l'article 4 de la Llei 48/2014 de 18 de desembre de l'exercici de la professió d'advocat, pel que no hi va haver cap defecte legal en la manera de proposar la demanda. Subsidiàriament, en el cas que el Tribunal entengués que hi va haver defecte i que el mateix ha d'esser esmenat, adjunta un document signat pel Sr. Esparza i acompanyat del seu passaport pel quin declara estar totalment d'acord amb el fet que la lletrada Amador signés la demanda d'autes en substitució de la lletrada Miró i ratifica la totalitat del seu contingut. 5.- Ha estat practicada la prova proposada i admesa segons Aute de data 11/06/2025 i les parts han presentat conclusions. Per escrit de data 03/07/2025, la representació processal del Sr. Gálvez reitera les seves pretensions tot afegint que: -no es pot donar lloc a la pretensió de Govern de reduir el període d'inactivitat indemnitzable per quan la sentència del Tribunal Constitucional és vinculant i ja va analitzar les circumstàncies concurrents en el present cas, fixant de forma expressa els períodes d'inactivitat indemnitzables: 66 mesos, que no poden per tant ser reduïts, no havent estat els mateixos d'altra part, ni tan sols qüestionats pel Ministeri Fiscal. - la lesió al dret a conèixer la resolució judicial final en un termini raonable no es troba absorbida en el dret a un procés sense dilacions indegudes, ja que aquesta argumentació resulta incompatible amb el propi contingut de la sentència del Tribunal Constitucional que distingeix clarament entre ambdós drets i els analitza en apartats separats (3.5 i 3.6 del fonament jurídic tercer), el que comporta una afirmació expressa del caràcter autònom d'ambdues afectacions. - la vulneració del dret de defensa, ha restat reconeguda de forma implícita en la pròpia sentència del Tribunal Constitucional, quan afirma el dret de l'investigat a conèixer amb celeritat el desenllaç del procediment i, sobretot, a propiciar aquest a través dels mecanismes reconeguts per l'ordenament jurídic; en el seu cas mitjançant la presentació d'un escrit de petició de sobreseïment i arxiu que, processalment, mancava de tota virtualitat fins que no es prengués declaració al seu mandant en qualitat d'investigat, del que resulta evident que les dilacions indegudes li van impedir exercir efectivament el seu dret de defensa. I per tot l'exposat, manté la reclamació inicialment efectuada. El Ministeri Fiscal, presentà les seves conclusions per escrit de data 11/07/2025, reiterant el manifestat en el seu escrit de contesta a la demanda. La representació processal del Govern presentà les seves conclusions per escrit de data 15/07/2025, posant de manifest que tot i que és possible que no hagi estat prou encertada en la manera de plantejar l'excepció en el seu dia formulada, doncs hauria hagut de parlar de manca de poders de defensa en lloc de manca de poders de representació, l'article en el que la fonamenta és el mateix en ambdós casos (61.1 de la Llei qualificada de la justícia) i el petitum contingut en el seu escrit de contesta és correcte. Insisteix en que l'absència de poders necessaris en el moment d'interposar la demanda ha quedat confirmada i tractant-se d'una qüestió d'ordre públic que podria ser observada d'ofici i a més, va ser oportunament aixecada, no pot ara ser ignorada. En quan al fons, reitera els arguments exposats en el seu escrit de contesta a la demanda. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET PRIMER.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia. SEGON.- Amb caràcter previ i al respecte de l'excepció formulada per la representació processal de Govern, hem d'estar a la que oposà en el seu escrit de contesta a la demanda, consistent en la manca de poders de representació de l'advocada Sra. Amador. De l'examen de les actuacions se'n desprèn que la demanda no fou interposada per la Sra. Amador, sinó pel Sr. Ferrer, en la seva qualitat de procurador del Sr. Gálvez, el que acredità mitjançant l'aportació dels poders notarials corresponents (document 1 adjuntat a la demanda), pel que l'excepció interposada ha de ser desestimada en complir la demanda els requisits establerts per les Lleis (article 61.1de la Llei qualificada de la justícia, article 15.2 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu i 41.2 i 42 del Codi de procediment civil) . TERCER.- Sobre el fons, havent declarat el Tribunal Constitucional en la sentència de data 18/11/2024, la vulneració, en el marc de la causa 8000038/2018, del dret del Sr. Gálvez, a un procés degut de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució, així com havent-li reconegut el dret a ser indemnitzat pels perjudicis soferts, es tracta únicament en el present procediment, de determinar l'abast d'aquesta indemnització. Pel que fa en primer lloc a la determinació del període de dilació, el Tribunal Constitucional el fixa globalment en "més de 6 anys", tenint en compte la incoació, el 13/03/2018, del procediment de diligències prèvies contra entre altres, el demandant, per un presumpte delicte major de blanqueig de diners establert als articles 409 i següents del Codi penal, i la interposició del recurs d'empara, el 26/07/2024. Dins d'aquest període globalment considerat d'exactament 6 anys i 4 mesos fins a la data d'interposició del recurs d'empara, el Tribunal Constitucional identifica tanmateix, dos períodes concrets d'inactivitat com són: - aquell que discorre durant la tramitació del recurs d'apel·lació (de març del 2018 a març del 2019), és a dir 1 any sense cap activitat instructora, quan, precisa, el recurs només tenia efectes devolutius i no suspensius; -aquell que va des de que es cursa una comissió rogatòria a Mèxic, al setembre del 2019 fins al mes d'abril del 2024, data en la que efectivament "es posen en marxa un seguit de diligències", és a dir transcorreguts 4 ans i 6 mesos . Es tracta així de dos períodes d'inactivitat "molt acusats", clarament identificats pel Tribunal Constitucional, per un total de 5,5 anys (66 mesos), que són els que cal per tant tenir en compte a l'hora de fixar la indemnització, sense que hi hagi lloc a la reducció de cap dels períodes sol·licitats per la representació de Govern . Efectivament, la reclamació no s'efectua en el present cas, sobre el global de 6,4 anys que representava, a la data d'interposició del recurs d'empara, la durada de la instrucció (període durant el qual el Tribunal Constitucional precisa fins i tot que la Batllia no ha "practicat cap actuació derivada de la investigació policial dels fets i ni tan solament es va tenir cura d'obtenir les declaracions de les persones subjectes al procediment", concloent que durant tot aquest llarg període temps, el procediment ha tingut un desplegament "mínim i més aviat formal"), sinó únicament sobre els dos períodes d'inactivitat clarament identificats i que han de ser per tant, íntegrament considerats. QUART.- Pel que fa als perjudicis ocasionats per la dilació constatada, és cert que l'excessiva dilació en la tramitació del procediment és susceptible de produir un patiment emocional o dolor psíquic per la incertesa sobre la situació personal i patrimonial de qui n'és objecte, perjudici que ha de ser compensat econòmicament. La representació processal de la part demandant reclama un total de 13.600 EUR per dos conceptes: -6.600 EUR pels períodes d'inactivitat instructora (d'un total de 66 mesos a raó de 1.200 EUR/any) -7.000 EUR per la conculcació de l'expectativa de conèixer quan abans, la decisió judicial final i el dany moral pel patiment emocional o dolor psíquic que se'n deriva, No obstant, no es pot dissociar la reclamació efectuada pel temps de dilació indeguda, demanant d'una part una indemnització pel temps transcorregut sense la pràctica de diligències i d'altra part, una indemnització pel perjudici derivat de l'expectativa de conèixer quan abans la decisió judicial, i el dany moral o patiment emocional o dolor psíquic que se'n deriva, ja que la frustració de l'expectativa de conèixer quan abans la decisió judicial i el patiment emocional que se'n deriva, és precisament la conseqüència de la dilació indeguda i alhora, el fonament de la indemnització. En cas contrari, es procediria a indemnitzar dos vegades el mateix perjudici, generant així un enriquiment injust o sense causa, en favor del demandant, al que no es pot donar lloc. No és cert, com indica la representació processal de la part demandant en el seu escrit de conclusions, que en la seva sentència el Tribunal Constitucional distingeix clarament els dos conceptes i els analitza de forma separada (en concret, en els apartats 3.5 i 3.6 del Fonament de Dret Tercer), el que considera, comporta una afirmació expressa del caràcter autònom d'ambdós perjudicis, sinó que de la lectura de dita sentència se'n desprèn que en l'apartat 3.5, el que fa l'Alt Tribunal és fixar el període temporal de la dilació, i en l'apartat 3.6 n'analitza les conseqüències, tenint especialment en consideració la incidència que té sobre el perjudici derivat de l'expectativa de conèixer quan abans la decisió judicial, i el dany moral o patiment emocional o dolor psíquic que se'n deriva, el bloqueig travat sobre els comptes bancaris del demandant, amb un saldo de quantia elevada. Així, precisa que "També és evident que el recurrent està assumint un notable risc de demora. Les quantitats objecte de les mesures de bloqueig i de control dictades són d'una quantia elevada . I tota persona subjecta a procediment - també de l'ordre penal - té una expectativa legítima de conèixer - quan abans - la decisió judicial final després de practicades totes les actuacions i singularment després d'haver estat escoltades les seves al·legacions i raonaments." Per tant, si bé no és cert que es reconeguin dos perjudicis autònoms, no és menys cert que en el present cas, el perjudici derivat de les dilacions indegudes en la tramitació del procediment de diligències prèvies, es veu agreujat pel bloqueig dels comptes del demandant, per tot el que escau augmentar la indemnització de forma recent concedida per any de retard (1500 EUR/any), i fixar-la en 2000 EUR/ any, el que suposa per un període de 66 mesos o 5,5 anys, una indemnització per un import total de 11.000 EUR en lloc del total de 13.600 EUR per ambdós conceptes reclamats. Tampoc justifica l'atorgament d'un perjudici autònom el fet que el demandant sigui un pacient oncològic amb una diagnòstic que difícilment permet pensar, segons indica la seva representació processal, que fruit de la demora en la instrucció de la causa, podrà conèixer ja no la decisió final, sinó fins i tot, la decisió que posi fi a la instrucció de la causa, en tractar-se d'un perjudici derivat d'un dany eventual o hipotètic que, de conformitat amb el que disposa l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, no pot ser indemnitzat. Pel que fa a la reclamació de 7.500 EUR per la conculcació del dret de defensa del demandant, pel retard en la seva presa de declaració, no escau tampoc donar-hi lloc, tenint en compte que la vulneració del dret a la defensa no ha estat constatada pel Tribunal Constitucional que, en la seva sentència, manifesta precisament que ha estat demanada "en sentit impropi", constatant únicament la lesió del dret fonamental a la jurisdicció del Sr. Gálvez derivada de la durada no raonable del procés i no de qualsevol limitació o menyscapte al seu dret a la defensa. CINQUÈ.- L'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, que resulta aplicable segons l'article 25 de la Llei Transitòria de procediments judicials, disposa que, per regla general, cada part es fa càrrec de les costes processals causades a la seva instància, i es reparteixen les comunes. Això no obstant, el tribunal pot imposar les costes del procés a una de les parts, si aprecia que ha sostingut la seva acció o ha interposat el recurs amb temeritat o mala fe. En el present cas, havent estat estimada la demanda parcialment i no apreciant-se temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no cal fer-ne especial pronunciament. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà Decisio DECIDEIX Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT la demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia exercitada per la representació del Sr. Gálvez. Segon.- DECLARAR el dret del Sr. Gálvez a rebre de l'Estat una indemnització de ONZE MIL (11.000 EUR) per danys morals i DESESTIMAR la demanda pels altres imports reclamats. Aquesta quantitat haurà de ser augmentada de l'interès legal a comptar de la data de la present resolució. Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment. Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE