SENTÈNCIA 019-2025 PARTS : Apel·lant: Sr. Calatayud Representant: Sr. Bueno Advocat: Ídem Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Montenegro Advocada: Sra. Sainz COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL : Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Magistrades: Sra. Núria GARCIA VAL Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ Objecte: Immigració. Anul·lació d'autorització de residència i treball per manca de residència efectiva. Valoració de la proporcionalitat Andorra la Vella, el 11 de juny de 2025. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000053/2024. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Calatayud va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern núm. 413286/2024, de data 27 de novembre del 2024, que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior, de data 30 d'agost del 2024, per la qual s'acordà l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de la part agent. 2.- En la sentència núm. 21/2025, de data 3 d'abril, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Calatayud. 3.- En el seu escrit d'apel·lació la part agent estima, en substància, que: Si bé es va tenir que absentar temporalment del país als anys 2021, 2022 i 2023 per treballar com a pescador a B, s'havia de prendre en consideració el fet que tota la seva família vivia i, residia al Principat, essent els seus dos fills nascut al país i, de nacionalitat andorrana. Que així el fet d'obligar-lo a abandonar el país comportaria la vulneració de l'article 3, apartat 1, de la Convenció sobre els drets de l'infant de la ONU de 20 de novembre del 1989, havent obviat l'administració l'interès primordial dels infants. En efecte, aquest radicava en poder viure amb el seu pare, cas contrari el trencament de la relació paternofilial podia causar un perjudici irreparable a nivell psicològic. Que no podia compartir els raonaments de la sentència apel·lada en tant que si bé no es tractava d'una expulsió sí que era aplicable l'article 8 de la CEDH. Contràriament l'anul·lació del seu permís de residència i treball, tenint en compte que a més residia des de feia 21 anys al país, vulnerava dit article, havent estatuït el TEDH i, el Comitè de Drets Humans de la ONU que la denegació o, desestimació d'una autorització de residència, quan trencava el vincle familiar, era arbitrària i, contrària al dret a la vida familiar recollit a l'article 8, apartats 1 i 2 de la CEDH i, articles 17, 23 i 24 del Pacte de drets civils i polítics de les Nacions Unides. Que els seus fills eren escolaritzats al Principat i, no tenien cap més vincle ni familiar amb un altra país. I, per aquests motius demana la revocació de la sentència d'instància i, la estimació íntegra de la demanda revocant les resolucions administratives impugnades, deixant-se sense efecte "per ser nul·les de ple dret "en base al que preveu l'article 50 apartat d) del Codi de l'administració, per infringir l'article 7 del Codi de l'administració, que estableix el principi de jerarquia normativa, per vulnerar l'article 13 de la Constitució andorrana, de l'article 8, apartats 1 i 2 de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, així com dels articles 17, 23 i 24 del Pacte de Drets Civils i Polítics de l'Organització de Nacions Unides (O.N.U.)". 4.- En la seva contesta, el Govern al·lega: Que restava acreditat que el Sr. Calatayud no havia residit ni treballat a Andorra de forma permanent i efectiva des del mes de gener del 2019, no havent cotitzat a la CASS d'ençà de forma regular per compte de cap empresa. I en particular a l'any 2021 i, 2022 havia residit i treballat a Espanya durant 8 mesos cada any i, a l'any 2023, 4 mesos. Que a més, en declaració escrita prop del Departament de policia, aquest havia reconegut que havia estat residint i treballant fora d'Andorra incomplint així de forma sistemàtica els criteris generals establerts als articles 52 i 53 de la Llei qualificada d'immigració, no havent tampoc contrariat la mateixa amb cap element de prova. Que compartia les consideracions del Tribunal d'instància contingudes en el fonament de dret setè de la seva sentència en el sentit que essent que l'anul·lació de l'autorització de residència i treball venia motivada per l'incompliment dels requisits legals i, en particular de l'obligació de residència i treball de manera permanent i efectiva durant la vigència de la seva autorització, no li eren aplicables la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans i, els dictàmens del Comitè de Drets Humans de la ONU, en referir-se a més a supòsits d'expulsió. Que les resolucions administratives impugnades no eren arbitràries i eren justificades en aplicació del principi de legalitat. Que una actuació contrària al principi de legalitat comportaria una variació substancial del sentit de la Llei qualificada d'immigració, alhora que una arbitrarietat contrària a les normes de procediment que ordenen l'actuació de l'Administració, vulnerant-se el principi d'igualtat davant la Llei, que constituïa un dels eixos fonaments de l'Estat de Dret i, tenia com objectiu assegurar que tots els ciutadans rebien un tractament jurídic idèntic per part dels poders públics. Que el Sr. Calatayud podia entrar i sortir del Principat en règim turístic i, la seva situació familiar no havia impedit que el mateix abandonés el país i, la seva família durant els mesos en què va estar treballant i residint a Espanya, essent coneixedor de les conseqüències derivades de l'incompliment dels requisits de residència i treball permanent que establia la Llei. Que la protecció de la vida privada i familiar no suposava un dret incondicional a la residència permanent i efectiva al Principat. Subsidiàriament, el Sr. Calatayud disposava del dret a instar una nova sol·licitud d'immigració prop del Departament corresponent. Per tot el qual demana la desestimació del recurs i, la confirmació de la sentència apel·lada. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència. El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i de l'article 160 de la Llei qualificada d'immigració. Segon.- Normativa d'aplicació L'article 53 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració (en endavant LQI), regula la figura de la residència permanent i efectiva en els termes següents: "1. Llevat que aquesta Llei estableixi un període de temps diferent, per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos. Queden exceptuats d'aquesta norma els titulars d'una autorització d'immigració de fronterer i els titulars d'una autorització de treball sense residència. 2. Es computen en el període de residència permanent i efectiva al Principat d'Andorra les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l'estranger conseqüència d'una malaltia o d'un accident, per un cicle de formació a l'estranger en les condicions definides a l'article 52.3, o per un desplaçament laboral a l'estranger acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a 12 mesos prorrogables per causa justificada pel patró i amb una autorització del Servei d'Immigració." La renovació de les autoritzacions de residencia estan condicionades al requisit de residir i treballar de manera permanent i efectiva al Principat d'Andorra durant el darrer període de renovació de la seva autorització (article 62 de la LQI). I l'article 73 de la mateixa LQI disposa que és motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits que allà esmenta i, en particular: "Que la persona titular d'una autorització d'immigració vigent no resideixi al Principat d'Andorra de forma permanent i efectiva, o hi resideixi durant un període de temps inferior al que estableix expressament aquesta Llei, excepte per als titulars d'autoritzacions de treball sense residència i de fronterer. b) Que la persona titular de l'autorització d'immigració vigent que l'autoritza a treballar no treballi de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra i que no estigui en una de les situacions particulars previstes als articles 59, 60, 62.2, 63, 64, 65 i 28 bis." Tercer.- Anàlisi de les al·legacions de les parts El Sr. Calatayud és nascut el 00 de març del 1993 a Lima, Perú, de nacionalitat peruana i, consta inscrit al Registre Central d'Immigració des del 10 de desembre del 2002, essent titular d'una autorització de residència i treball amb vigència des de l'1 de febrer del 2016 fins a l'1 de febrer del 2026 (així consta a l'informe policial de data 6 de febrer del 2024, folis 1 i 2 de l'expedient administratiu adjuntat a les presents actuacions). És segons el mateix informe d'estat civil casat amb la Sra. Briones, també de nacionalitat peruana i, amb autorització de residència i treball vàlida fins al 19 de juliol del 2025 i, fruit d'una anterior relació té dos fills nascuts al Principat, essent ambdós menors d'edat i, tenint ell la guarda i custòdia dels mateixos. No es discuteix que el Sr. Calatayud d'ençà l'any 2019 no cotitza de forma regular a la CASS explicant ell, en la seva declaració davant de la Policia el 6 de febrer del 2024, que va deixar de treballar al gener del 2020 per compte de l'ORG_1 i, de la societat Y per iniciar un curs online en pesca marítima. Al març del 2020 va emmalaltir per causa de la COVID 19, tornant a treballar per l'ORG_1 a l'abril fins a l'octubre del 2020 en què va desistir de nou de la relació laboral per reprendre els seus estudis de pesca marítima, obtenint finalment el diploma al gener del 2021. És així que a l'any 2021 va treballar en un vaixell durant 8 mesos a B, Espanya (de gener a abril, amb pausa tècnica al maig, i de juny a setembre). I també 8 mesos a l'any 2022. I, a l'any 2023, de gener a abril (4 mesos) perquè segons explica la Covid-19 li va generar una sinusitis que li va fer perdre el cartílag de l'envà nasal, retornant per aquest motiu al Principat on hi roman tot i no haver reprès cap activitat laboral, a excepció d'unes extres que va realitzar al mes de gener del 2024 al ORG_2. Com es pot comprovar amb la comparació de l'escrit de demanda i el recurs d'apel·lació, la part agent formula en aquesta instància, en substància, les mateixes al·legacions que es contenien a la demanda i que a la sentència apel·lada se'n dona resposta tot dient que l'acte impugnat "no constitueix una expulsió en sentit estricte, sinó una anul·lació administrativa per incompliment de requisits legals. Això distingeix clarament el cas present dels supòsits a què es refereix la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) o el Comitè de Drets Humans de l'ONU, que exigeixen la ponderació d'interessos únicament en casos d'expulsió forçosa o de mesures coercitives amb efectes equivalents. A més, no es tracta d'una aplicació arbitrària o discriminatòria sinó que la decisió adoptada en fonamenta en criteris objectius, generals i establerts legalment. Afegint a més que "L'estat andorrà, com a Estat de dret, no pot deixar de fer complir la seva normativa vigent sota l'excusa genèrica de la protecció de drets fonamentals, especialment quan aquests drets no es veuen vulnerats sinó legítimament limitats dins dels marges que la pròpia legislació internacional permet. Les normes constitucionals i convencionals no poden ser invocades per contradir la legalitat objectiva, especialment quan aquesta legalitat ha estat establerta de forma clara, accessible i previsible, i aplicada sense arbitrarietat." Així, s'insisteix en el fet que l'anul·lació de la seva autorització de residència i treball per raó d'haver interromput la seva residència al Principat interfereix en la seva vida familiar, de manera que comportaria el trencament total i definitiu del nucli familiar, essent contrari a l'interès superior dels seus fills. I, certament s'ha de constatar que el criteri del Tribunal Constitucional expressat en la seva sentència dictada recentment en data 14 d'abril del 2025, amb cita les STEDH del 10/07/2003 (Benhebba c/ França); del 13/02/2001, (Ezzouhdi c/ França); del 02/08/2002 (Boultif c/ Suïsa); i del 11/07/2002 (Amrollahi c/ Dinamarca) és que "la interpretació de la normativa relativa a les autoritzacions de treball, que exclou la ponderació de les circumstàncies familiars del recurrent en supòsits d'anul·lació de l'autorització, mentre que sí la permet en el casos d'expulsió -habitualment més greus quan al risc que per a l'Estat suposa l'infractor-, constitueix una interpretació de la normativa desproporcionada i que origina una motivació contrària a la lògica i a la raó." Per tant de manera general s'haurien de verificar les circumstàncies familiars de l'actor. Ara bé, en resulta que en el present supòsit, tot i que l'esposa i, fills tenen un arrelament indiscutible al Principat, on hi viuen, no es pot dir el mateix del Sr. Calatayud que de mutu propi va decidir marxar per emprendre una nova activitat laboral a Espanya a l'any 2021 on hi va residir durant 8 mesos aquell any (per períodes consecutius de 4 mesos), 8 mesos més a l'any 2022 (en idèntiques condicions) i, 3 mesos a l'any 2023, retornant al Principat únicament i, segons se'n desprèn de la seva pròpia declaració, per causa de malaltia. I, sense que consti d'ençà el seu retorn a Andorra que hagi reprès cap més activitat significativa al Principat, fora d'unes hores extres, ço que no resulta estrany si es té en compte que ha triat la professió de pescador en alta mar, que difícilment pot ser exercida al Principat. Essent d'aquesta manera esdevé evident que no pot al·legar l'interessat una quelcom interferència a la seva vida familiar quan ell mateix, de mutu propi, no manté una residència al Principat de forma continuada durant llargs períodes de temps. I més quan actualment no es coneix -perquè no s'ha precisat per part de l'interessat- quin és el seu actual projecte i, si aquest es troba al Principat. Per conseqüent el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar i, confirmar la sentència recorreguda, el tot sense perjudici de que com ho diu el Govern el Sr. Calatayud pugui presentar una nova sol·licitud d'autorització d'immigració, prop del Departament corresponent, que s'adeqüi a la seva situació actual. Quart.- En relació a la suspensió cautelar de l'acte administratiu que es reitera en aquesta instància cal tenir en compte que la suspensió de la mesura d'expulsió, en cas que l'interessat interposi recurs, es produeix ex lege, com resulta dels articles 76 i 127.1 de la Llei qualificada d'immigració i, en darrer terme, de l'article 22 de la Constitució, de manera que no és necessària cap decisió judicial expressa. A més, la pròpia Administració ja havia reconegut aquests efectes suspensius. Cinquè.- Costes No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Decisio DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Sr. Calatayud. Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 413286/2024, de data 27 de novembre del 2024, que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior, de data 30 d'agost del 2024, per la qual s'acordà l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de la part agent, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE