SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ VISTA (RECURS D'APEL·LACIÓ) Resum I.A. La sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, data del 12 de gener de 2026, confirma la decisió de la batllia del 30 de juliol de 2025 que desestima la demanda del Sr. Talavera contra el Sr. Peña per vicis ocults en la compra d'un Range Rover Evoque. El tribunal considera que la prova presentada no demostra de manera suficient que els desperfectes (turbo i filtre de partícules) eren preexistents al moment de la venda, i per tant no es pot atribuir responsabilitat al venedor. L'apel·lació es desestima, mantenint la sentència anterior i imposant al demandant el pagament de les costes processals. Sentència Magistrats Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones SENTÈNCIA 000003-2026 DE 12/01/2026 Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA Data : 12/01/2026 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil Referència : TSJC.- 0000210/2025 Nig : 5300542120240001782 IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00210 SENTÈNCIA 000003/2026 PARTS: Apel·lant: Sr. Talavera Representant: Sra. Guerrero Advocada: Sra. Duque Apel·lat: Sr. Peña Advocat: Sr. Bonet COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Jaume TOR PORTA Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE Sr. Carles CRUZ MORATONES OBJECTE: Vicis ocults compravenda de vehicle d'ocasió entre particulars, valoració de la prova Andorra la Vella, 12 de gener del 2026 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El 09/08/2024, el Sr. Talavera va formular demanda en reclamació de quantitat contra el Sr. Peña, demanant es dictés Sentència: 1) declarant que el vehicle Range Rover Evoque Matrícula XXXX que va adquirir al Sr. Peña, patia vicis ocults que no eren visibles i impedien el seu ús en condicions de seguretat si no és a cop de costoses reparacions i substitucions de peces; 2) condemnant el demandat a satisfer a) 1.469,39 EUR corresponent a la factura emesa pel garatge BONAVISTA (Doc. 7); b) 150,32 EUR de la factura número 18312334 de CARS PYRENÉES, concessionari oficial (Doc. 8); c) 2.296,78 EUR que corresponen al pressupost de CARS PYRENÉES, concessionari oficial (Doc. 10); d) el cost del lloguer del vehicle per les vacances d'estiu que segons pressupost ascendiria a 746,13 EUR o tota altra quantitat que es pogués satisfer efectivament; e) el cost de l'informe pericial privat de 376,20 EUR i finalment les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 2.- El 16/10/2024, la part demandada contestava la demanda formulada oposant-se a les pretensions de la part actora, demanant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades. 3.- Seguit el litigi per la llera processal corresponent, el dia 30/07/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "DECIDEIXO: Desestimar íntegrament la demanda interposada per la part agent Sr. Talavera contra el Sr. Peña, i condemnar el primer a pagar al segon les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència". 4.- La representació processal de la part demandant s'alça contra aquesta resolució demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència i, en el seu lloc, acollint totes les pretensions contingudes en el seu escrit rector. 5.- El Sr. Peña s'ha oposat al recurs d'apel·lació formulat per la part actora, demanant es dictés Sentència desestimant-lo imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Del relat de fets introduït pel Sr. Talavera en el seu escrit inicial s'infereix que exercita contra el Sr. Peña una actio quanti minoris a través de la qual sol·licita que es declari que el vehicle Range Rover Evoque Matrícula XXXX que va adquirir del segon, patia vicis ocults, demanant es condemni el venedor a satisfer el cost de les reparacions assumides i altres que es contemplaven en el pressupost realitzat pel taller oficial de la marca que resultaven necessàries. Tanmateix, demana la condemna del demandat a pagar el cost del lloguer del vehicle per les vacances d'estiu que segons pressupost ascendiria a 746,13 EUR o tota altra quantitat que es pogués satisfer efectivament, el cost de l'informe pericial privat de 376,20 EUR i finalment les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador. La part demandada s'oposava a la demanda, sostenint principalment que els vicis que referia la part actora no eren preexistents a la compravenda sinó que van sorgir posteriorment. El Tribunal de Batlles desestima la demanda entenent que no s'havia acreditat oportunament que el vehicle venut presentés vicis ocults en el moment de la compravenda. Per això després de situar els quilòmetres exactes que tenia el vehicle quan es perfeccionava la compravenda en 81.000 Kms, destaca després d'examinar la prova pericial proveïda per la part actora, que aquesta no acreditava de manera oportuna la preexistència del dany en el turbo que s'invocava; que en canvi, els testimonis proveïts per la part demandada sostenien que, si el turbo o el filtre de partícules estiguessin malmesos abans de la venda, els símptomes haurien estat evidents de manera immediata i que les avaries van aparèixer després de recórrer uns 3.163 km, fet que tampoc permetia inferir que fossin anteriors a la compra. Davant la manca de prova suficient, el Tribunal conclou que no s'ha demostrat l'existència de cap vici ocult desestimant així la demanda articulada, condemnant l'agent al pagament de les costes processals. Segon.- Antecedents d'interès El 04/02/2024, el Sr. Da Silva va contactar amb el Sr. Fargas a través de la plataforma Wallapop, on aquest anunciava la venda del vehicle Range Rover Evoque, matrícula XXXX, pel preu de 19.000 euros i amb indicació de les seves característiques principals. El 7 de febrer, el demandant va provar el vehicle conduint-lo per Escaldes-Engordany i, el 15/02/2024, ambdues parts van formalitzar la compravenda mitjançant la presentació de la sol·licitud de canvi de titularitat davant el Registre de Vehicles. El 19/04/2024, el vehicle va ser sotmès a una primera reparació per import de 2.569,39 euros, de la qual el venedor va assumir 1.000 euros. El 02/06/2024 es va realitzar una segona reparació per valor de 150,32 euros. El 02/07/2024, davant la persistència d'incidències segons el comprador, el concessionari va emetre un pressupost de reparació per import de 2.296,78 euros, que finalment no es va executar, i aquesta situació va comportar que l'agent llogués un vehicle de substitució per 746,13 euros per als seus desplaçaments durant el període de vacances. Tercer.- Motius del recurs Després de recordar els antecedents concurrents, la part recurrent manté que les avaries que el vehicle patia eren autèntics vicis ocults. En aquest sentit assenyala que el venedor va pagar voluntàriament 1.000 EUR de la primera reparació, fet que calia interpretar com un signe inequívoc que coneixia l'existència de problemes previs; destaca que ja el 15/04/2024 un primer pressupost incloïa la substitució del turbo i que posteriorment es van registrar nous avisos de fallada del motor i saturació del filtre de partícules, amb un pressupost final de 2.296,78 EUR. Es critica la sentència per no valorar adequadament tota la prova, especialment la declaració d'un testimoni que afirmava que el vehicle ja feia fum en la primera intervenció. També s'invoca la pericial del Sr. Morales, que exposa que ni el turbo ni el filtre de partícules són peces de desgast i que no s'haurien d'avariar a 80.000 km, i que qualsevol fallada prèvia hauria d'haver generat avisos al tauler, que el venedor necessàriament hauria percebut. S'assenyala que els testimonis vinculats al venedor haurien de ser valorats amb cautela i que, d'acord amb els perits, el poc ús posterior realitzat pel comprador (1.000-3.000 km) no podia causar aquestes avaries. Considera, per tant, que els problemes que el vehicle patia derivaven d'un estat defectuós preexistent i que, per tant, la sentència incorre en error en negar l'existència de vicis ocults. Quart.- Els motius revocatoris exposats per la part recurrent pivoten, essencialment, sobre la crítica a la valoració de la prova efectuada pel Tribunal a quo. Des d'aquesta perspectiva, i procedint aquesta Sala a una revisió íntegra de la prova practicada en la instància, cal ressaltar que el conjunt de factures i pressupostos aportats per la part actora posa de manifest que les intervencions mecàniques efectuades, o pendents d'efectuar, sobre el vehicle litigiós es concentren en dos àmbits concrets: 1) la substitució del turbo -segons factura emesa pel taller Novavista el 19/04/2024, i 2) diverses operacions sobre el filtre de partícules, consistents en una descarbonització inicial realitzada en el mateix taller (reflectida en la mateixa factura), una regeneració posterior efectuada per AUTOMÒBILS PYRENNÉS, SA (factura de 05/06/2024), i el pressupost emès per aquesta mateixa empresa el 02/07/2024 per a la substitució definitiva del filtre. L'anàlisi conjunta d'aquests documents, corroborada amb les declaracions testificals, permet extreure una primera conclusió rellevant per a la resolució del litigi. Les actuacions inicials sobre el filtre de partícules no responen a un defecte propi o intern d'aquest element, sinó que són la conseqüència directa del trencament de l'eix de la turbina del turbo. Aquesta avaria va provocar que l'oli del motor s'infiltrés al sistema d'escapament i, finalment, al filtre de partícules, obturant-lo. Aquesta conclusió, fou confirmada de manera coincident per ambdós pèrits en el judici oral (vegeu enregistrament 01:06:00), els quals van reconèixer que la descarbonització del filtre es va efectuar precisament per aquest motiu. Particularment il·lustrativa és l'explicació proporcionada pel Sr. Zurita, qui va descriure amb detall el funcionament del filtre de partícules, recordant que es tracta d'un component concebut per complir les polítiques mediambientals, que opera com un panell en forma de bresca d'abelles i que s'omple progressivament de partícules sòlides. El sistema, de forma automàtica, activa processos de regeneració quan els sensors ho requereixen, mitjançant un sistema equivalent a una piròlisi que converteix el material acumulat en cendra per a la seva evacuació. Aquests processos són advertits al conductor mitjançant un senyal lluminós al quadre de comandament, i es poden efectuar de manera forçada en taller en supòsits de saturació excessiva pels quals el mecanisme tradicional de regeneració resulta insuficient. Sobre aquesta base, i atenent el criteri de la lògica més elemental, no hi ha en les actuacions cap element que permeti concloure que el filtre de partícules presentés una anomalia preexistent en el moment de la venda. Ben al contrari: la causa més probable de la seva obturació es troba en el trencament del turbo i en la consegüent entrada d'oli al sistema d'evacuació de gasos, circumstància aquesta que clarament resulta posterior a la perfecció de la compravenda qüestionada. Pel que fa al trencament del turbo, és cert que en la pericial inicial del Sr. Morales (folis 27 i ss.) s'afirma, de manera succinta i sense un desenvolupament argumental suficient, que "segons la documentació i les fotografies aportades, el dany en el turbo es podria considerar un vici ocult". No obstant això, en el judici oral el debat se centrà principalment en determinar si els escassos quilòmetres recorreguts pel comprador (aproximadament 3.000 km) podien haver estat la causa de la ruptura de l'element. I, sobre aquesta qüestió, la testifical del Sr. URTEU (minut 1:17:30) fou particularment clara: segons les evidències observades -concretament les aspes torçades del turbo-, les causes essencials del trencament serien atribuïbles o bé a un deficient lubricat, que comportaria la ruptura de l'eix, provocant que les aspes impactessin contra la carcassa del turbo, o bé a l'entrada accidental d'un cos estrany aspirat pel mecanisme en funcionament. En qualsevol cas, tots els pèrits coincideixen que un turbo que comença a funcionar en condicions anormals manifesta símptomes inequívocs (com xiulits característics o emissions de fum), fàcilment detectables en una prova prèvia a la compra com aquella que la part demandant admet que es va efectuar, sense que en aquesta ocasió se n'observés cap. Així les coses, i tenint present que segons les indicacions d'aquest darrer testimoni, una de les causes de trencament de les aspes del turbo, podia obeir a l'entrada en el mateix d'elements externs, resultava imprescindible per a l'exercici amb èxit d'una acció per vicis ocults, acreditar amb precisió l'origen intrínsec del vici, descartant qualsevol causa externa. Aquesta exigència respon al nucli essencial de la regulació dels vicis ocults, que imposa al comprador la càrrega inexcusable de demostrar que el defecte era preexistent. És doctrina constant que el simple fet que l'avaria es manifesti després de la transmissió no permet, per si sol, presumir-ne l'origen inicial: cal una prova tècnica rigorosa, específica i detallada que acrediti, sense marge de dubte raonable, que el dany trobava la seva causa en un vici congènit de la peça i no pas en circumstàncies sobrevingudes. D'aquesta manera, quan concorren com aquí succeeix explicacions alternatives plausibles i exteriors que podrien justificar la ruptura del turbo i que no impliquen necessàriament un defecte preexistent, el demandant havia d'aportar, a través d'un examen tècnic aprofundit i complet de la peça avariada, els elements necessaris per descartar que el mal pogués obeir a un origen aliè al vehicle i per demostrar que la causa real i efectiva era un vici intern ja existent al moment de la venda. Aquesta diligència probatòria és imprescindible perquè els Tribunals poguessin establir el nexe causal entre la situació que presentava el bé en el moment de la transmissió i l'avaria posterior. Sense aquesta acreditació, que ha de ser directa i sostinguda en criteris tècnics objectivables, l'acció queda inevitablement desproveïda del seu fonament jurídic. La manca d'aquesta prova determinant impedeix satisfer el pressupòsit essencial de l'acció de vicis ocults. No es pot traslladar al venedor una responsabilitat que només opera quan es prova que el vici existia en el moment de lliurament del bé. En absència d'aquesta acreditació, i davant la persistència d'un escenari d'incertesa sobre l'origen real de l'avaria, el principi de càrrega de la prova obliga a desestimar la pretensió, atès que era el demandant qui havia de dissipar aquest dubte i que, no havent-ho fet, ha de suportar-ne les conseqüències. Així doncs, la pretensió exercida no pot prosperar. D'altra banda, el fet que, arran de l'aparició de la primera avaria, el venedor lliurés al comprador la quantitat de 1.000 EUR, no alliberava en cap mesura aquest darrer del deure jurídic d'acreditar la concurrència efectiva i cumulativa dels requisits propis de l'acció de vicis ocults que havia decidit exercitar. La simple entrega d'una quantitat econòmica, en un context de gestió d'una incidència mecànica, no pot interpretar-se en cap cas com un acte de reconeixement de responsabilitat, ni com una confessió tàcita de l'existència d'un vici originari en el vehicle. Com és sabut, en l'àmbit de les relacions contractuals -també en l'àmbit de la compravenda de vehicles de segona mà- és freqüent que les parts adoptin solucions de compromís, sense que aquestes actuacions suposin en cap cas una alteració del règim legal de responsabilitat en l'àmbit del contracte de compravenda. En aquesta situació, la conclusió assolida per la Batllia resulta perfectament ajustada a dret i a les circumstàncies concurrents. Escaurà en aquesta eventualitat, desestimar el recurs d'apel·lació articulat i confirmar íntegrament la Sentència dictada. Cinquè.- La desestimació del recurs comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada s'imposin a la part recurrent (art. 354.2 CPC). En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Talavera contra la Sentència de la Batllia 72/2025 de 30/07/2025 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE