En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El 14/06/2018, la societat ORG_0 va formular una demanda d'execució de la sentència del 25/05/2010, sol·licitant la condemna del Sr. Cepeda al pagament de l'import de 2.727.454,40.-EUR 2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 01/10/2025 amb la següent part decisòria : "Primer- Fixar en 423.539,78.-EUR l'import líquid del pronunciament condemna del Sr. Cepeda, en favor de la societat ORG_0, contingut en la sentència del tribunal de batlles del 25 de maig del 2010. Segon.- No fer imposició de costes processals." 3.- Per escrits de dates 23 i 27/10/2025, les part apel·lants van formular recurs d'apel·lació contra l'aute dictat l'1/10/2025 en el marc del procediment civil ordinari número 1100107/2002. En dates 16 i 19/12/2025, les parts han presentat els seus escrits d'al·legacions al recurs d'apel·lació de l'adversa Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present incident d'execució cal fixar la indemnització que assenyala la sentència de la Sala de 30/06/2016 (TSJC 205/10) amb les peculiaritats que es descriuen en la mateixa resolució i en la que confirma la de Batllia de data 25/05/2010. La sentència de la Sala de 2016 fa les següents consideracions que ens permeten situar en el context d'aquest incident. Ho diu així: "Ha restat acreditat a les actuacions que el Sr. Cepeda i Cuberes i la mercantil ORG_0 van signar un contracte de permuta, per escriptura pública de 26-06-1972, per la que es va cedir al Sr. Cepeda la parcel·la situada a l'Avinguda Sta. Coloma 16 d'Andorra la Vella, amb una casa en construcció, i aquest va cedir i traspassar a la mercantil indicada la parcel·la de terreny de superfície aproximada de 3.002,59 m2. A més va assumir altres obligacions contingudes a la citada escriptura pública de permuta. Consta en el propi conveni de permuta que "els compareixents es donen mútuament possessió de les coses permutades autoritzant-se perquè cada qual de la seva pròpia autoritat se la pugui prendre i retenir...". .... IV.- Correspon ara analitzar aquells motius en els que es determina quines eren les veritables obligacions que va assumir el Sr. Castillo i la impossibilitat legal i física de complir amb les mateixes. La sentència d'instància considera que de l'escriptura de permuta no es deriva que aquesta es portés a terme per tal que la finca cedida tingués un concret aprofitament urbanístic, sinó solament s'assumia l'obligació de dotar-la d'uns concrets accessos mitjançant tres camins i amb independència del seu valor urbanístic, com així ho reflecteix també el fet que al mes de juliol i agost de l'any 1972 es realitzaven les sol·licituds adients per a traslladar una fàbrica i es sol·licitava el corresponent permís d'obres. Afegeix que en quasi 30 anys no es va presentar cap queixa o requeriment que pogués evidenciar que es pretenia quelcom divers. La determinació de la veritable intenció de les parts quan van atorgar la permuta l'any 1972 s'ha d'extreure no solament de la literalitat de les paraules emprades així com del cànon de globalitat i de la finalitat cercada amb el contracte sinó també dels actes coetanis i posteriors que van portar a terme les parts contractants. De conformitat amb aquesta tasca hermenèutica resulta que de l'escriptura de permuta i conveni de 26 de juny de 1972 es permuta una finca amb una construcció d'una planta baixa i cinc plantes, inacabada, a Sta. Coloma per una parcel·la de 3002 metres a l'Obach del Quart d'Andorra la Vella. El Sr. Castillo es comprometia a obrir un carrer a Solixent, un altre a Ponent, pel qual necessitava la cessió de 4 metres d'amplada de Casa Callaueta (dels quals s'afirmava que estava d'acord)i al Nord, amb antic XXXX, a que el tècnic encarregat de realitzar el plànol de la urbanització el fes en 3 mesos i concedia una opció de compra a ORG_0 per a comprar la franja de terreny entre la parcel·la adquirida i el carrer que es compromet el Sr. Cepeda a obrir de solixent a ponent en el termini de 6 mesos des de la protocol·lització del plànol. Per altra part, de la lectura de l'escriptura també s'extreu que es permetia utilitzar a ORG_0 totes les vies que condueixen a la parcel·la per a passar de manera soterrània les instal·lacions elèctriques, telefòniques, aigua potables, desguassos i altres. De la literalitat de les clàusules contractuals només apareix emprat el terme urbanització en relació al plànol que s'havia d'aixecar en el termini de 3 mesos a càrrec del Sr. Cepeda. Si ara, s'examina la literalitat de les clàusules contractuals i es posa en relació amb la interpretació global o sistemàtica, així com teleològica, no es pot concloure que el Sr. Cepeda s'obligués a urbanitzar la parcel·la permutada o, si es vol en altres paraules, que assumís la prestació de lliurar una parcel·la amb un concret aprofitament urbanístic. En efecte, la urbanització comporta la divisió del terreny rústic en parcel·les, les quals hauran d'estar dotades de vials i dels serveis i subministres necessaris per tal que cadascuna d'elles tingui accés als mateixos. De la lectura dels compromisos assumits pel Sr. Cepeda es pot observar com no s'obliga a dotar la parcel·la permutada dels subministres d'electricitat, aigua, telèfon i desguassos, sinó que permet que la mercantil que adquireix la parcel·la els pugui soterrar, al seu càrrec, pels diferents vials. Les seves obligacions es contreuen a obrir tres camins o vials que possibiliten l'accés a la finca permutada, de manera que mentre ell adquireix una finca amb una construcció inacabada en el nucli urbà, la mercantil agent adquiria una parcel·la de 3002 metres, respecte de la qual el Sr. Cepeda es comprometia a obrir els vials pels quals podria tenir accés, però no a dotar-la dels subministres necessaris. I és en aquesta composició d'interessos, que el Sr. Cepeda s'obligava també a aixecar un plànol relatiu als carrers que havia d'obrir i a aquest sentit respon el terme "urbanització" que en el mateix s'estableix, com així es pot constatar amb la lectura del document núm. 3 de la demanda (foli 33). I a la conclusió que no es va pactar que el Sr. Cepeda s'obligava a dotar a la parcel·la venuda d'un determinat aprofitament urbanístic, abunda no solament la anterior tasca hermenèutica literal i sistemàtica que permeten copsar quina era la finalitat cercada per ambdues parts contractants, sinó, a més, que si s'hagués volgut establir l'obligació per part del Sr. Cepeda de voler assumir l'obligació pròpia d'un promotor que urbanitza les finques per la seva alienació, en atenció a la manca de la condició professional en el Sr. Cepeda que permetés presumir aquesta obligació, s'hauria d'haver fet constar expressament. En la mateixa línia exposada, per a interpretar la voluntat de les parts s'han d'examinar els actes coetanis i posteriors a la signatura de l'escriptura pública de permuta de 26 de juny de 1972. Si s'analitza l'actuació de la mercantil agent es pot concloure que en dates 1 de juliol i 4 d'agost de 1972, és a dir, immediatament després de la signatura de l'escriptura pública, es sol·licitava autorització per a traslladar una fàbrica a la parcel·la adquirida i en data 29-09-1972 es demanava el permís d'obres, sense que una construcció de 6,5 metres d'alçada, segons el permís d'obres, amb fonaments de formigó, l'estructura de formigó armat i les parets de totxo pugui ésser entesa com una construcció provisional o a precari. I aquesta actuació es va dur a terme immediatament després que el carrer d'accés a la parcel·la fos construït pel Sr. Cepeda. Per tant, els actes immediatament posteriors a la signatura de la permuta evidencien que la finalitat cercada no era obtenir un aprofitament urbanístic o la urbanització a càrrec del Sr. Cepeda de la parcel·la adquirida, sinó comptar amb accessos per a poder instal·lar una fàbrica i a càrrec de l'agent fer arribar les conduccions pels subministres necessaris. Arribats a aquesta conclusió, que significa que el Sr. Cepeda no va assumir la condició de promotor de la urbanització, sinó que va permutar una parcel·la i es va comprometre a obrir tres camins per a dotar-la d'accés, cal ara analitzar els greuges que s'efectuen sobre la impossibilitat legal i física que el Sr. Cepeda i el seu successor haguessin pogut complir les seves obligacions. Segons l'informe del Sr. Quesada i Solé (foli 246, 532) els plànol pactat i l'obertura dels carrers es podien haver portat a terme en els períodes de 26-06-1972 a 21-12-1972, 14-12-1983 a 3-4-1996 i 12-2-1997 a 15-2-2001. I a la mateixa conclusió s'arriba amb la lectura de la pericial del Sr. Rius (foli 229 del rotlle). Per tant, si bé ara resulta impossible legalment la construcció dels carrers, com assevera la sentència de primera instància, resta clar que en els períodes referits el Sr. Castillo i el seu successor van poder complir les obligacions que dimanaven del contracte de permuta. Quant a la impossibilitat física, assenyala la recurrent que segons la normativa urbanística de 1977 i de 1981 es fixava el pendent màxim en el 8% per tal que es pogués autoritzar construccions amb accés a aquesta via, però no es pot oblidar, per una part, que existia un període anterior en el que es podia haver donat compliment a les obligacions del contracte de permuta i, per l'altra, ja existia un camí realitzat que donava accés a la construcció. Per tant, també des d'aquesta òptica aquest motiu ha de ser refusat. V.- I resta, en darrer terme, per examinar la impugnació que s'efectua de la solució establerta a la instància, consistent en la comparació del valor que tindria la parcel·la si s'haguessin fet els tres carrers, així com el diferiment de la concreció dels mateixos a la fase d'execució de sentència. Manifesta la recurrent que, conforme a la normativa urbanística, no importa que tingui o no accés als tres carrers privats, a la vegada que manifesta que és sòl urbanitzable i no podrà ésser sòl urbà. D'acord amb això manifesta que el valor que té avui la parcel·la amb un únic carrer construït és zero i que la diferència de valor és zero. Afegeix que és innecessari i impossible remetre a la fase d'execució de sentència el càlcul de la diferència de valor. Sustenta que no hi ha perjudici i, aleshores, no procedeix cap indemnització i el tribunal d'instància tenia tots els elements per a decidir sense remetre-ho a execució. Manifesta que ORG_1 no va quantificar la seva demanda fins a rèplica i no es pot enviar a execució de sentència per a recuperar la seva manca de diligència al presentar la demanda. Però, fins i tot, si s'admetés que es podia quantificar, la sentència ja disposava de tots els elements per a decidir que no va existir cap perjudici. Tampoc aquests darrers greuges poden prosperar. En primer terme, perquè és el propi recurrent el que considera que és igual el nombre de carrers que tingui la parcel·la als efectes de la valoració, atès que segons la normativa urbanística seria irrellevant als efectes de la valoració de la finca, i aquest és precisament l'objecte de la comparativa de valor que s'ha d'efectuar en seu d'execució de sentència per a poder quantificar la indemnització que, eventualment, s'ha d'establir. En segon terme, perquè pressuposar que no hi ha perjudici i que la fase d'execució de sentència és innecessària, significa, com hem vist abans, efectuar petició de principi i substituir pel seu criteri la valoració que, a la fase d'execució, s'haurà d'efectuar per a concretar la diferència de valor en l'estadi actual de la finca, amb un sol camí, i el que tindria de comptar amb els dos vials més contemplats a l'escriptura pública de 1972. I en darrer terme, tampoc pot prosperar l'argument que la demanda hauria d'haver estat inadmesa per no quantificar la indemnització a la demanda, atès que en el foli 19 s'observa com la part agent sol·licita la reparació del dany derivat de l'incompliment contractual i enumera les diferents partides que, al seu criteri, integren el dany emergent i el lucre cessant. I a l'escrit de rèplica aporta un informe del Sr. Quesada i Solé en el que quantifica les diferents partides. Com es pot observar, la Sala i l'òrgan judicial d'instància han donat lloc a una indemnització (id quod interest) derivat de la impossibilitat de portar a terme les obligacions a les que es va comprometre, però no considera que la finalitat cercada per les parts fos transmetre la finca objecte de la permuta i urbanitzar la parcel·la a càrrec del Sr. Cepeda, de manera que es pogués patrimonialitzar tot l'aprofitament de la mateixa. Entén la Sala, a l'igual que el tribunal a quo, que com que l'obligació del Sr. Cepeda era l'aixecament del plànol i l'obertura de tres carrers, al resultar impossible la construcció dels dos restants, calcular, a la fase d'execució de sentència, de la diferència de valor que té la finca permutada si comptés a l'actualitat amb els altres dos vials. I aquesta indemnització, que s'haurà de determinar a la fase d'execució, per quant, a diferència del que sosté la part defenent, no es compta amb les dades necessàries per a fer el càlcul, tot tenint en compte que els vials es podien haver construït abans de la suspensió d'autoritzacions el mateix 1972 i abans de la limitació del pendent dels carrers, i poder xifrar quin és l'augment de valor que aquesta parcel·la experimentaria avui en dia si el Sr. Cepeda hagués procedit a complir amb les obligacions establertes en el títol de permuta de 26-6-1972. Per tant, esdevé pertinent i necessari remetre a l'execució de sentència, on amb les bases establertes per aquesta Sala i l'òrgan judicial a quo, es procedeixi a la pràctica d'una pericial per a determinar, si s'escau, la indemnització que correspondrà abonar a la part defenent." Per concloure que cal "DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal de ORG_0 i el Sr. Cepeda contra la sentència, de data 25-05-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmem íntegrament la seva part decisòria. Procedeix efectuar imposició als recurrents de les costes processals derivades de la desestimació dels seus recursos." La mateixa sentència es fa ressò -en els antecedents- de la part dispositiva de la sentència d'instància -que comparteix- quan recull que: II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 25-05-2010, amb la següent part decisòria: " Decisio DECIDEIX: Estimar parcialment la demanda formulada per la societat ORG_0 contra el Sr. Cepeda, condemnant-se aquest darrer a satisfer a la primera la suma que serà fixada en període d'execució de la present Resolució i que correspondrà a la diferència de valor de la finca entre aquell que tindria cas de disposar d'accés a través d'aquells tres camins a que es fa referència en l'escriptura de permuta i l'actual en què únicament es disposa d'accés a través d'un sol camí i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les conjuntes". Segon.- De la sentència d'instància i de la d'aquesta Sala que hem transcrit en allò que resultava d'interès, la Sra. Batlle en l'incident d'execució -després de la pràctica de tres pericials, una, de la part executant (Sr. Quesada); la segona, de la part executada (Sr. MEDINA) i la tercera, de la perit judicial (Sra. PASCAL) arriba a la conclusió que, la diferència del valor actual de la finca permutada (es refereix a la de la sentència d'aquesta Sala de 30/6/16 que va posar fi al litigi en la seva fase declarativa) i el valor hipotètic que tindria aquella finca si hagués disposat de tres carrers d'accés (com s'havia compromès el Sr. Cepeda) sense tenir en compte l'aprofitament urbanístic que hauria suposat disposar de tres accessos, perquè així ja es va disposar en la sentència objecte d'execució i va ser corroborat per aquesta Sala en 2016, seria de 1.270.619,82EUR (valor real de la parcel·la en 2016 de 2.634.753,48EUR menys 3.905.372,82EUR import calculat pericialment de valor hipotètic de la mateixa parcel·la si hagués tingut tres accessos. Però considera la resolució d'instància que en aquesta valoració hipotètica no s'ha pogut prescindir del fet que hi ha un repercussió urbanística inevitable i per aquesta raó descompta dues terceres parts d'aquest import diferencial, una part, perquè aquesta incidència urbanística hipotètica que comportaria l'accés per tres vials no es pot tenir en consideració perquè exigiria la conformitat dels altres copropietaris veïns i l'aprovació urbanística, qüestions alienes a la conducta del Sr. Cepeda, i una altra tercera part perquè seria repercutible a la pròpia executant per les càrregues que li comportaria per assolir la condició de sòl urbà consolidat. Així doncs, únicament una tercera part de la diferència valorativa, és a dir, 423.539,78EUR és la que ha de suportar el Sr. Cepeda per compensar a ROCOMA del seu incompliment contractual. Contra aquesta decisió s'alcen les dues parts. El Sr. Cepeda per insistir que no ha de pagar res perquè la diferència de valor seria igual a zero, i ROCOMA per considerar que li correspon l'import íntegre de la diferència quantificada. Però, de manera preferent, cal resoldre la petició de la nul·litat d'actuacions que interposa el Sr. Cepeda, el qual postula la retroacció de les actuacions a un moment processal determinat Tercer.- Nul·litat d'actuacions. Procedència El motiu pel que el Sr. Cepeda, part executada, reclama la nul·litat d'actuacions es centra en el fet que un cop l'incident d'execució que es va iniciar en 2018 va veure practicada la darrera prova pericial (la judicial) amb l'aportació de la perit Sra. PASCAL del seu informe definitiu no se li va donar trasllat i ni tan sols va ser ofert a la part un tràmit de conclusions o d'al·legacions sobre el conjunt de la prova practicada. Per contra, es va trobar la part amb la notificació de l'aute ara impugnat i en veure que feia referència al dictamen pericial definitiu va demanar que se li notifiqués aquest i la Batllia ho va fer en el mateix dia. Aquest incident d'execució per la seva temporalitat va seguir la tramitació prevista en el Alfaro del Decret de 4/2/1986, concretament el seu article 4 el qual no preveu expressament res un cop la prova ha estat practicada i abans de la resolució judicial de la liquidació a efectuar. Però el fet de que en tractar-se d'una norma preconstitucional no eximeix a l'òrgan judicial d'interpretar-la i aplicar-la conforme el mandat de la Constitució i, en especial, el seu article 10 per salvaguardar el dret a la jurisdicció en la vessant d'un judici just i del dret de defensa. Així ho ha vingut sent reiterat per la jurisprudència de la Sala respecte de les normes preconstitucionals encara en vigor (en especial, el Decret 4/10/1969 sobre arranjament judicial i fallida o l'aquí indicat Decret de 4/2/1986) des dels autes (varis de la mateixa data) de 21.10.2004 (TSJC 77/2004, 108/2004); 18/11/2004 (91/2004), passant pels Autes de 19/7/16 o de 31/5/16 sobre les particularitats de l'extensió de la fallida; i fins els darrers de 11/3/2025 (TSJC 239/24) o 18/3/25 (TSJC 300/24) relatius a la nova doctrina constitucional sobre els efectes processals de la part declarada en fallida i del Tribunal Constitucional les sentències d'11/9/98; la de 15/3/12 o la de 20/1/25 (2024-59 RE). En conseqüència, l'article 4 del Decret de 4/2/1986 ha d'interpretar-se en el sentit de que ha de garantir sempre els principis audiència, contradicció i defensa i per aquest raó un cop practicada la prova el resultat de la qual ha de traslladar-se a les parts en tot cas i aquestes han de tenir el tràmit de conclusions escrites o orals, abans del pronunciament del Tribunal. Quan això no s'acompleix, es viola el dret de defensa i a un procés degut, emparats com a drets fonamentals en l'article 10 de la Carta Magna. L'efecte d'aquesta conclusió previst en l'article 18 bis.4 de la Llei Transitòria de Procediments judicials, aplicable per raons de temporalitat, és que les actuacions han de retrotraure?s al moment anterior al pronunciament judicial, a fi que les parts puguin formular les seves conclusions sobre la prova practicada en l'incident. Atès que la part ja disposa del dictamen definitiu post notificació ja no cal donar-li nou trasllat. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX PRIMER.- Declarar la nul·litat de les actuacions a partir del dictat de l'aute de 01/10/2025 i les retrotraiem al moment immediatament anterior, a fi de que les parts tinguin oportunitat de fer les conclusions pertinents per valorar la prova practicada i, un cop transcorregut el termini establert per fer-ho, es dicti la resolució que escaigui. SEGON.- No fer pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE