SENTÈNCIA 000172-2025 DE 12/11/2025 Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA Data : 12/11/2025 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil Referència : TSJC.- 0000291/2024 Nig : 5300542120150000477 IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00291 SENTÈNCIA 000172/2025 PARTS: Apel·lant: Sra. Gaya Representant: Sr. Ruiz Advocat: Sr. Pino Apel·lant: Sr. Morell i Srs. Calderón i Sandoval, en nom de la menor Cano (successors processals de la qui fou Sra. Pera) Representant: Sra. Ester CABEZA CASAJUANA Advocat: Sr. Benitez Apel·lat: Sr. Serra Representant: Sr. Ruiz Advocat: Sr. Pino COMPOSICIÓ Serra TRIBUNAL: President: Sr. Jaume TOR PORTA Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE Sr. Carles CRUZ MORATONES OBJECTE: Causa contractual, fidúcia, valoració de la prova i prova de presumpcions. Andorra la Vella, 12 de novembre del 2025 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El 10-3-2011, la representació processal de la Sra. Pera formulava demanda pel procediment ordinari contra el Sr. Serra, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se aquest darrer a: "1.- Passar comptes amb la seva representada al respecte: - Dels beneficis obtinguts amb la venda de tots els apartaments dels tres edificis de la Cortinada, radicats a la urbanització Les Massanelles, a la Cortinada. - Dels balanços, comptes de resultats, aplicació dels resultats i pagaments de dividends dels exercicis comptables de la societat andorrana ORG_3, S.L. dels exercicis 2001 al 2010, ambdós inclosos, amb presentació de tots els llibres que obligatòriament han de portar les societats limitades, en funció de la legislació vigent a cada exercici (actes dels òrgans d'administració, registre de socis, diari, inventari i comptes anuals, etc.), així com les operacions de compravenda amb tercers, etc. - Dels balanços, comptes de resultats, aplicació dels resultats i pagaments de dividends dels exercicis comptables de la societat espanyola, ORG_0, 92, S.L., en la seva qualitat d'administrador únic, dels exercicis 2001 al 2010, ambdós inclosos, amb presentació de tots els llibres que obligatòriament han de portar les societats limitades a Espanya, en funció de la legislació vigent a cada exercici (actes dels òrgans d'administració, registre de socis, diari, inventari i comptes anuals, etc), així com les operacions de compravenda de tercers, etc. 2) A satisfer a la seva mandant el 50% dels beneficis obtinguts amb la promoció dels tres edificis a la urbanització les Massanelles, a la Cortinada, Parròquia d'Ordino. 3) A satisfer a la seva mandant el 25% de totes les quantitats que s'hagin acordat repartir en concepte de dividends a la societat ORG_3 i de totes aquelles quantitats que, en període probatori, es pugui acreditar que han estat aplicades en benefici personal del demandat. 4) Es condemni al Sr. Anselmo LOPEZ Serra Serra a atorgar escriptura de compravenda, a favor de la seva mandant, del 25% de les participacions socials de la societat ORG_3, S.L. en cas que els informes pericials que es practiquin detectin irregularitats comptables, de caire civil o penal, en la gestió del demandat com a administrador de la societat o, alternativament, a satisfer a la seva mandant en concepte d'adquisició de les seves participacions socials la quantitat mínima d'1.352.277,23 EUR, incrementada amb els interessos legals des del dia 19 de juny de 2006 i, a l'ensems amb els beneficis obtinguts per la venda de l'hotel de la Cortinada ORG_1. 5) A atorgar escriptura de compravenda del 25% de les participacions socials de la societat espanyola ORG_0, S.L. o, alternativament, adoptar els acords necessaris a dita societat per tal de segregar de la finca propietat de la societat, una porció de 1.475 metres quadrats a favor de la seva mandant o, alternativament, a satisfer-li per aquest concepte una quantitat, a determinar en període de proves o, en execució de sentència de entre 1.999.436,14 EUR i 3.427.604 EUR. 6) A l'abonament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador". 2.- En data 31-3-2011, la representació processal del Sr. Serra articulava excepcions dilatòries d'incompetència de jurisdicció i de manca de litisconsorci passiu necessari que resultaven rebutjades per aute de 12/05/2016. 3.- Per aute de 12/05/2016, el Tribunal de Batlles decidia d'ofici l'acumulació al present procediment dels autes 4100216/2011. En aquests la Sra. Pera articulava demanda el dia 26-5-2011 pel procediment ordinari contra la Sra. Gaya, esposa del Sr. Serra, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se la a passar comptes amb la seva mandant sobre els balanços, comptes de resultat, aplicació dels resultats i pagaments de dividends dels exercicis comptables de la societat andorrana, ORG_3, S.L. dels exercicis 2001 al 2010, ambdós inclosos, amb presentació de tots els llibres que obligatòriament han de portar les societats limitades, en funció de la legislació vigent a cada exercici (actes dels òrgans d'administració, registre de socis, diari, inventari i comptes anuals, etc.), així com les operacions de compravenda amb tercer, etc., A satisfer totes les quantitats que hagi rebut o tingui pendent de rebre, en concepte dividends, per la titularitat fiduciària del 8,33% de participacions socials de la societat ORG_3, S.L. i de totes aquelles quantitats que, en període probatori, es pugui acreditar que han estat aplicades en benefici personal de la demandada o de tercer, amb els interessos a comptar des de les respectives dates de percepció dels dividends o de l'aplicació en benefici personal o de tercer. A atorgar escriptura de compravenda, a favor de la seva mandant, del 8,33% de les participacions socials de la societat ORG_3, S.L. en cas que els informes pericials que es practiquin no detectin irregularitats comptables, de caire civil o penal, en la gestió que hagi pogut desenvolupar la demandada com a administradora de la societat o, alternativament, a satisfer a la seva mandant en concepte d'adquisició de les seves participacions socials, la quantitat mínima de 450.578,77 EUR, tenint en compte la que li va ser satisfeta a un altre soci amb una participació del 25%, Sr. Somoza (1.352.277,23 EUR), amb més els beneficis i rendiments obtinguts des d'aquell dia per la venda de l'Hotel BOSTON de la Cortinada i l'Hotel d'Incles. I, finalment al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. En aquest procediment, en l'audiència del 16-6-2011, la representació processal de la Sra. Gaya contestava a la demanda, oposant-se a les pretensions articulades per la demandant, demanant que es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant les costes del procés a l'actora. En el mateix, les parts replicaven i duplicaven, reiterant les seves pretensions inicials, i es practicaven els mitjans de prova proposats que foren declarats pertinents i necessaris amb el resultat que figura en les actuacions. 4.- El 16-3-2017, la representació processal del Sr. Anselmo LOPEZ Serra Serra, contestava la demanda articulada per la Sra. Pera, formulant amb caràcter previ excepció peremptòria de prescripció de l'acció, i subsidiàriament s'oposava a les pretensions de la part demandant. Sol·licitava en tot cas es dictés Sentència apreciant l'excepció plantejada o subsidiàriament, quant al fons, desestimant la demanda i imposant a la demandant el pagament de les costes ocasionades. 5.- Les parts replicaven, duplicaven i proposaven els mitjans de prova que consideraren escaients, i després de practicar-se la fase de conclusions, el tribunal de Batlles dictava el dia 28/02/2020 Sentència amb la següent part decisòria: "Desestimar la demanda presentada per part de la Sra. Pera contra els Srs. Anselmo LOPEZ Serra Serra i, Gaya, tot imposant les costes del present procediment a la primera, inclosos honoraris d'advocat i de procurador". 6.- La representació processal de la Sra. Pera formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió el dia 1-10-2020 sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dictés Sentència que acordés retornar les actuacions a la Batllia perquè es pronunciés sobre el fons del litigi. El 7-2-2023 requeia Sentència en aquesta alçada per la qual es decidia: "ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Pera, succeïda processalment pels seus nets els menors Morell i Cano contra la Sentència 24/2020 dictada pel Tribunal de Batlles en data 28-2-2020, quina part decisòria es revoca integralment, disposant en el seu lloc la desestimació de l'excepció de prescripció de l'acció articulada per la representació processal del Sr. Serra, retornant-se les actuacions a la Secció corresponent de la Batllia, per tal de què el Tribunal de Batlles dicti nova Sentència que de manera completa i exhaustiva, examini el fons de la qüestió que li era sotmesa en mèrits de les al·legacions respectives de les parts. No escau fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies". 7.- El 8-08-2024, el Tribunal de Batlles dictava nova Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- Desestimar la demanda interposada per l'avui difunta Sra. Pera, que es troba substituïda processalment pels seus nets els menors Morell i Cano, contra el Sr. Serra. Segon.- Estimar substancialment la demanda formulada per l'avui difunta Sra. Pera, que es troba substituïda processalment pels seus nets els menors Morell i Cano - representats pel Sr. Alejandro David Morell Pera -, contra la Sra. Gaya (causa núm. 4100216/2011), havent condemnar a aquesta darrera: 1) A passar comptes amb els nets de la demandant, avui difunta, sobre els balanços, comptes de resultat, aplicació dels resultats i pagaments de dividends dels exercicis comptables de la societat andorrana, ORG_3, S.L. dels exercicis 2001 al 2010, ambdós inclosos, amb presentació de tots els llibres que obligatòriament han de portar les societat limitades, en funció de la legislació vigent a cada exercici (actes dels òrgans d'administració, registre de socis, diari, inventari i comptes anuals, etc.), així com les operacions de compravenda amb tercer. 2) A satisfer als nets de la demandant, avui difunta, totes les quantitats que hagi rebut o tingui pendent de rebre, en concepte dividends, per la titularitat fiduciària del 8,33% de participacions socials de la societat ORG_3, S.L., juntament amb els interessos devengats a comptar de les respectives dates de percepció dels dividends; amb el benentès que correspon relegar aquesta quantificació al període d'execució de sentència. 3) A atorgar escriptura de compravenda, a favor dels nets de la demandant, avui difunta, del 8,33% de les participacions socials de la societat ORG_3, S.L., en cas que els informes pericials que es practiquin en període d'execució no detectin irregularitats, de caire penal o civil, en la gestió que hagi pogut desenvolupar la part demandada com administradora de la societat. Tercer.- Fer imposició de les costes processals ocasionades, en la forma prevista al VII.- Fonament Jurídic de la present resolució". 8.- La representació processal dels Srs. Morell i Cano, successors processals de la Sra. Pera, i d'altra part, la representació processal de la Sra. Gaya, han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió. Els primers sol·liciten la seva revocació i en el seu lloc es dicti Sentència acollint les pretensions contingudes en els escrits rectors articulats. En canvi, la representació processal de la darrera, en demana la revocació amb desestimació, en el seu lloc, de les pretensions que s'articulaven al seu respecte. En tots els supòsits es demana la imposició de les costes ocasionades a la contrapart. 9.- Les parts recurrents s'han oposat a les pretensions revocatòria articulades per les parts contràries. Tanmateix el Sr. Anselmo LÓPEZ Serra Serra no s'oposava al triomf de les pretensions revocatòries articulades per la seva esposa Sra. Gaya. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present litigi, la representació processal del la Sra. Pera introduïa unes pretensions condemnatòries contra els Srs. Anselmo LÓPEZ Serra Serra (1) i Gaya (2) que s'han acumulat consistents en: Passament de comptes respecte de l'explotació de 3 unitats immobiliàries a La Cortinada i pagament de beneficis obtinguts a raó del 50% (1), Passament de comptes en les modalitats descrites en els 1er i 3er antecedents de fets respecte de les societats ORG_3, SL (1 i 2) i ORG_0, SL (2) pels exercicis 2001 a 2010 i pagament dels dividends acordats a raó del 25% (1) i 8,33% (2) Atorgar escriptura de compravenda del 25% de les participacions de les societats ORG_3, SL o, alternativament, a satisfer a la part instant en concepte d'adquisició de les indicades participacions la quantitat d'1.352.277,23.- EUR més interessos i els beneficis obtinguts per la venda de l'hotel Boston i del 25 % de les participacions socials de ORG_0, SL o alternativament adoptar els acords necessaris per a segregar de la finca propietat de la societat una porció de 1.472 m2 a favor de la part instant o a satisfer-li una quantitat a determinar més endavant d'entre 1.999.436,14.- EUR i 3.427.604.- EUR (1). Atorgar escriptura de compravenda del 8,33% de les participacions de les societats ORG_3, SL o alternativament a satisfer a la demandant en concepte d'adquisició de les seves participacions la quantitat mínima de 450.578,77.- EUR, tenint en compte que li va ser satisfeta a un altre soci amb una participació del 25% 1.352.277,23.- EUR, amb els beneficis i rendiments de l'hotel Boston i l'Hotel d'Incles (2). Les costes processals (1 i 2). El Tribunal de Batlles desestima íntegrament la demanda formulada contra el Sr. Serra, fonamentant la seva decisió en la manca de prova suficient per acreditar les relacions fiduciàries, contractuals o econòmiques que la part actora pretenia. En primer lloc, assenyala que el document privat de venda de 23 de juliol del 2001, en què es basava la pretensió principal, només fou aportat en fotocòpia, fet que impedí la pràctica de la prova pericial cal·ligràfica necessària per comprovar-ne l'autenticitat. Aquesta mancança, segons el Tribunal, només pot perjudicar la part demandant, a qui corresponia conservar-ne l'original. Malgrat que la signatura presenta certa similitud amb la del passaport i altres documents del demandat, això no és suficient per considerar-la autèntica. El Sr. Serra, a més, ha negat reiteradament haver signat el document ni haver venut cap bé o participació a la demandant, mantenint una versió coherent i constant que no ha estat desvirtuada per cap altre element probatori. Tampoc s'ha acreditat que el Sr. Morell, espòs de la demandant, realitzés cap aportació econòmica ni participés efectivament en les promocions o societats indicades (ORG_3, S.L. i Sant Vicenç 92, S.L.), ni com a inversor ni com a gestor. Les proves testificals practicades -incloent arquitectes, constructors i intermediaris- no han reconegut cap intervenció de la demandant o del seu marit en aquestes operacions, atribuint la plena titularitat i direcció a Serra. A més, la demandant no ha aportat documentació comptable, societària ni bancària que acrediti les seves afirmacions ni ha proposat testimonis rellevants que confirmessin la seva participació. El Tribunal conclou que no s'ha provat l'existència de cap relació fiduciària, mandat o comunitat de béns entre la demandant i Serra que generi obligacions de rendir comptes, pagar beneficis o transmetre participacions. En canvi, estima parcialment la demanda interposada contra la Sra. Gaya, en considerar acreditada l'existència d'una relació fiduciària entre aquesta i la difunta Pera respecte del 8,33 % de les participacions socials de la societat andorrana ORG_3, S.L.. De la prova practicada, el Tribunal dedueix que aquestes participacions van ser adquirides per la Sra. Pera a través del Sr. Rafael Somoza STOLTZ, amb el coneixement i consentiment dels altres socis i que posteriorment van ser escripturades a nom de la Sra. Gaya, que n'ostentava la titularitat fiduciària. El Tribunal assenyala que no s'ha acreditat que la Sra. Gaya aportés diners propis per a la compra de les participacions ni que les adquirís a títol personal, i que no ha ofert cap explicació coherent ni documentada sobre l'origen dels fons utilitzats ni sobre les raons que justifiquessin la seva titularitat. Les declaracions testificals i la documentació mercantil aportada corroboren que la beneficiària real d'aquelles participacions era la Sra. Pera, i que la interposició de la Sra. Gaya obeïa únicament a un pacte de confiança o conveniència entre les parts. En conseqüència, el Tribunal declara provada la fidúcia i condemna la Sra. Gaya a passar comptes dels exercicis compresos entre 2001 i 2010 de la societat ORG_3, S.L., a satisfer els dividends percebuts o pendents de percebre corresponents a la participació fiduciària, amb els interessos legals des de la data de percepció, i a atorgar l'escriptura pública de compravenda a favor dels successors processals de Pera, sempre que no es detectin irregularitats civils o penals en la gestió de la societat. No obstant això, el Tribunal desestima la pretensió alternativa d'indemnització econòmica formulada per la part actora -quantificada en 450.578,77 euros- per manca de prova pericial suficient que acrediti l'import reclamat. Finalment, imposa a la Sra. Gaya les costes derivades de la seva condemna. Contra aquesta resolució s'alcen els successors processals de la Sra. Pera i LA Sra. Gaya. Segon.- Exposició dels motius de recurs. 1.- Els Srs. Morell i Valentina Morell BUSTINZUIRIAGA, successors processals de la Sra. Pera consideren que la Sentència incorria en errors en la valoració de la prova i en infracció a la llei; que la Batllia va errar en desestimar íntegrament la demanda contra el Sr. Serra, ja que, malgrat només disposar d'una fotocòpia del document clau de 23 de juliol de 2001, la seva autenticitat podia haver-se presumit mitjançant l'aplicació de l'article 239 del Codi de Procediment Civil, relatiu a les presumpcions judicials, atès l'enllaç precís i directe entre els fets acreditats i el contingut del document. Argumenten que el propi Serra va reconèixer haver autoritzat una de les operacions mercantils reflectides en aquell document -la transmissió de participacions de ORG_3, S.L.- i que, per tant, existia coherència lògica suficient per presumir la seva signatura autèntica. Afegeixen que el Tribunal va ignorar la manca de credibilitat de Serra, el qual hauria manipulat documents i incomplert sentències prèvies, i que la seva actitud processal respon a una voluntat reiterada d'eludir obligacions econòmiques envers la Sra. Pera i els seus successors. En conseqüència, demanen que el Tribunal Superior revoqui parcialment la sentència, condemni EL Sr. Serra a passar comptes i satisfer els beneficis derivats de diverses promocions immobiliàries i societats (ORG_3, S.L. i Sant Vicenç 92, S.L.), així com a atorgar l'escriptura de compravenda o, subsidiàriament, a pagar una indemnització d'1.352.277,23 EUR més interessos. Pel que fa a la Sra. Gaya, els apel·lants accepten substancialment la condemna, però consideren errònia la desestimació de la seva obligació de pagar 450.578,77 EUR calculats segons el valor de les participacions de ORG_3, S.L., ja que la transmissió efectiva podria resultar inútil després de 13 anys de litigi i el buit patrimonial de la societat. En síntesi, el recurs denuncia una errònia valoració probatòria, la no aplicació de les presumpcions judicials i la necessitat de substituir la transmissió per una compensació econòmica que garanteixi el dret dels successors de la demandant. 2.- La representació processal de la Sra. Gaya, per la seva banda, sosté que la Sentència dictada incorria en vulneració de garanties processals i contenia errors en la valoració de la prova i una aplicació indeguda de la normativa societària. La recurrent considera que la decisió era lesiva i no ajustada a dret, ja que produïa una inversió indeguda de la càrrega de la prova en virtut de la qual se li exigia acreditar fets que corresponien a la part actora, generant-li indefensió. Argumenta que el Tribunal va erròniament concloure que la titular real del 8,33 % de les participacions de ORG_3, S.L. era la Sra. Pera, quan les proves aportades demostren que la titular efectiva era ella mateixa, Gaya, qui hauria realitzat els pagaments acreditats documentalment per valor de set milions de pessetes, corresponents a una part del preu pactat abans de la signatura de l'escriptura pública, cosa que en el tràfic mercantil és habitual com a pagament a compte. Sosté que la Sra. Pera no ha acreditat haver pagat el preu cert de 27 milions de pessetes ni ha aportat cap prova que justifiqui l'existència d'una relació fiduciària, mentre que ella ha aportat escriptura pública i justificants bancaris que acrediten la seva legítima propietat. Critica que la Batllia hagi traslladat al Sr. Serra i a ella mateixa la càrrega d'identificar l'autor de les anotacions manuscrites en el contracte privat aportat per l'adversa, fet que considera una nova inversió processal indeguda. Al·lega també la impossibilitat material de complir la condemna de "passar comptes" per als exercicis 2001-2010, ja que, segons l'article 70.2 de la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada, les societats només estan obligades a conservar els documents comptables durant sis anys des de l'aprovació dels comptes. Afegeix que ORG_3, S.L. mai ha repartit dividends i és una societat sense béns ni activitat, motiu pel qual el segon punt de la condemna és inexecutable i buit de contingut. En relació amb l'ordre d'atorgar escriptura pública de transmissió, s'hi oposa reiterant que és la propietària legítima i que, en tot cas, l'execució només comportaria despeses i deutes, sense cap benefici per a l'altra part. Amb la finalitat de produir una anàlisis sistemàtica dels greuges articulats, s'examinaran separadament. Tercer.- Recurs articulat per la representació processal de la Sra. Pera: A.- Recurs contra la desestimació de les pretensions articulades envers el Sr. Serra 1.- Revisió de la valoració de la prova realitzada en relació al document de 23/07/2001 (foli 36) El motiu principal del recurs que la part introdueix discorre al torn de les presumpcions judicials (art. 239 del CPC). Concretament, la part recurrent sosté que, tot i que les pretensions que s'adreçaven envers el Sr. Serra es fonamentaven en una còpia del document original i que el demandat en negués l'autenticitat, concorrien diferents elements perifèrics que valorats conjuntament inferien a considerar-ne la seva validesa. La presumpció judicial s'erigeix per la majoria de la doctrina, en un mecanisme de valoració probatòria, en mèrits del qual sobre un fet cert (fet base) se n'extreu una conclusió (fet presumpte), sempre que entre ambdós existeixi un enllaç precís i directe que permeti assolir una conclusió lògica, en mèrits d'un procés deductiu realitzat segons regles interpretatives raonades i raonables. El valor probatori d'aquestes presumpcions requereix que l'òrgan judicial les fonamenti en un raonament coherent allunyat de qualsevol conjuntura o hipòtesis, i l'assoleixi en base a un procés deductiu concloent segons uns paràmetres d'enteniment mitjà, fonamentat en les regles comunes de la sana crítica. En qualsevol cas, en mèrits del dret al procés degut (art. 10 de la Constitució), en la Sentència caldrà motivar aquest judici lògic, identificant en primer lloc el fet base a través dels mitjans de prova oportuns per, posteriorment, admetre el fet presumpte raonant l'enllaç que necessàriament ha de concórrer entre ambdós. En el present supòsit, la pretensió de la part recurrent es fonamentava en el document quina còpia s'acompanyava (foli 36) que resa com segueix: "Por la presente se vende, habiendo recibido el pago total anteriormente a este acto, y sin que haya nada más que reclamar, las siguientes propiedades: 1º el 50% de los tres edificios de la Cortinada, 2º el 24,77% del Hotel de Incles, 3º el 24,77% del Hotel la Cortinada, 4º el 25 % del 51% de Sant Vicenç 92 (solar d'Esplugues). En prueba de conformidad se firma, por duplicado y a un solo efecto, Andorra a 23 de julio de 2001". (apareixen dues signatures en el mateix que s'atribueixen als Srs. Serra i a Pera). En relació amb aquest document, ja poguérem assenyalar en la nostra anterior Sentència de 7/02/2023: "(···) la part recurrent (es tracta de la part demandant) defensa que va suposar la gènesi d'unes relacions jurídiques complexes. En primer lloc, l'escrit indicat documentaria la compravenda de determinats béns (parcel·les i drets en una societat). El mateix també comprendria un contracte de fidúcia en mèrits del qual darrera la titularitat formal sobre els béns adquirits pel Sr. LOPEZ Serra Serra s'ocultava la titularitat real del Sr. Morell (o de la seva esposa). Finalment, també comprendria un contracte de societat, per a l'explotació dels béns que s'hi contemplaven". En la Sentència avui impugnada, el Tribunal de Batlles nega tot valor probatori al document controvertit, basant-se essencialment en el fet que el Sr. Serra n'havia negat l'autoria de la signatura i que, en tractar-se únicament d'una fotocòpia, no resultava possible la pràctica d'una pericial cal·ligràfica destinada a comprovar-ne l'autenticitat. Aquestes conclusions se sustenten principalment en les manifestacions efectuades pel Sr. Serra durant la confessió en judici practicada en el procediment incidental (excepcions dilatòries), on negava que la signatura que figurava al document fos la seva (folis 180 i 144). En assolir aquesta conclusió però, el Tribunal omet considerar que, en una fase processal posterior -concretament, en el marc de la confessió en judici practicada en el procediment principal (foli 546 en relació amb el foli 456, pregunta 3)-, el mateix Sr. Serra reconeixia expressament la signatura com a pròpia. Igualment, en les diligències prèvies anteriors al present litigi (DP-58-3/04), concretament el 29/09/2004, també admetia haver signat de la seva pròpia mà el document identificat al foli 36 de les actuacions (document aquest que correspon al controvertit). Aquestes precisions alteren substancialment el fonament de la decisió de la Batllia, ja que, un cop el Sr. Serra havia reconegut en seu judicial -fins a dues ocasions, una d'elles amb l'assistència d'un advocat - la seva signatura, aquesta deixava de ser dubitada per esdevenir indubitada, de manera que no era necessària cap pericial cal·ligràfica addicional per determinar-ne l'autoria. L'argument que fonamentava la desestimació de la demanda en la instància, resta per tant, privat de base jurídica. Una qüestió diferent, però no menys rellevant, és la relativa a la validesa material, a l'autenticitat, del contingut del document. En aquest extrem, el Sr. Serra ha mantingut, al llarg del procediment, versions successives i contradictòries que exigeixen una valoració acurada el tot per a valorar-ne la seva versemblança. En un primer moment, davant el Batlle instructor, va manifestar que el document -juntament amb d'altres de naturalesa similar- havia estat sostret del seu despatx pel Sr. Morell, afirmant que es tractava de documents emesos amb caràcter condicional la validesa dels quals depenia del compliment, per part seva (Morell), d'unes condicions que mai no s'haurien produït (foli 452 de les Diligències Prèvies). Segons aquesta versió inicial, el contingut del document no respondria a una voluntat contractual definitiva, sinó que es reservava el seu lliurament al beneficiari fins a que aquest hagués acomplert la prestació que li corresponia (segons es després dels autes el Sr. Morell havia d'aportar capital al negoci immobiliari que el demandat i els seus socis tenien). En el marc del present procediment, el mateix Sr. Serra va modificar profundament la seva declaració, sostenint que tenia per costum deixar folis signats en blanc a disposició de la seva secretària, destinats a formalitzar pagues i senyals -en principi vinculades a la seva activitat immobiliària-, i que el Sr. Morell, aprofitant la relació de confiança existent entre ambdós i pretextant la realització d'una trucada telefònica des del despatx, s'hauria apropiat indegudament d'un d'aquests folis signats en blanc. D'aquesta manera, el demandat suggeria que el document hauria estat confeccionat unilateralment per la part demandant -recordem que aquesta és l'esposa del Sr. Kevin Bartolomé Morell BUSTINZURIAGA- amb la finalitat d'atribuir-se uns drets patrimonials que no li correspondrien. Ara bé, aquesta segona versió no troba cap mena de corroboració probatòria en les actuacions. En primer lloc, resulta sorprenent que, tot i la gravetat dels fets que denuncia, el Sr. Serra no interposés cap denúncia per la presumpta sostracció de documentació del seu despatx. En segon lloc, tot i haver proposat la testifical de la Sra. Roser GLANCHET RECHE, secretària del demandat (folis 99 i 158), la seva representació processal no li adreçà cap pregunta encaminada a verificar si realment existien documents signats en blanc o si el Sr. Morell havia tingut accés irregular a l'oficina. Aquesta omissió, tenint en compte la rellevància de la testimoni, desacredita la solidesa de la seva versió i posa de manifest la seva fragilitat argumental. D'altra banda, no pot deixar de remarcar-se que la signatura de documents en blanc constitueix una pràctica absolutament contrària als estàndards mínims de diligència i prudència que han de regir l'actuació d'una persona que opera habitualment en l'àmbit dels negocis jurídics i en aquesta eventualitat la justificació d'aquest procedir resultava a totes llums necessàries. Per contra, la primera versió -la sostinguda davant del Batlle instructor- es presenta més coherent amb el relat general mantingut pel propi Sr. Serra i més propera temporalment als fets que es jutgen. En aquella ocasió, trobant-se degudament assistit per advocat, el demandat reconeixia la seva signatura en els documents exhibits -entre els quals s'inclou el controvertit-, i afirmava que aquests s'havien emès amb caràcter condicional. Aquesta precisió permet concloure que el contingut del document ja estava redactat en el moment de la signatura. A més, aquest relat s'emmarca en un context reconegut pel mateix Sr. Serra, segons el qual existiren negociacions reals amb el Sr. Morell orientades a associar-se per a l'execució de diversos projectes immobiliaris, que no arribaren a materialitzar-se per manca d'aportació econòmica del segon. En aquest context, resulta incompatible amb les regles més elementals de la lògica i de l'experiència comuna que el Sr. Serra hagués procedit a signar un document com el que ens ocupa si, com ell mateix sosté, no s'havien produït ni tan sols les condicions mínimes que haurien legitimat la participació del Sr. Morell en els negocis projectats. La signatura d'un instrument d'aquestes característiques -de contingut clarament dispositiu i declaratiu, que comporta el reconeixement de drets patrimonials concrets a favor d'un tercer- no pot ser considerada com un acte banal mancat de reflexió, sinó que constitueix una manifestació de voluntat jurídica plena, conscient i amb capacitat d'afectació directa sobre la pròpia esfera patrimonial del signant. En efecte, en el dret privat el principi de l'autonomia de la voluntat resulta cabdal i des d'aquesta perspectiva, la signatura del Sr. Serra confereix al document controvertit una presumpció de veracitat i d'autenticitat que només podria ser destruïda mitjançant una prova clara, precisa i concloent, prova que, com ja s'ha exposat, no concorre en les actuacions. D'altra banda, hem de ressaltar que el document referit no és un rebut o quelcom anàleg, sinó un instrument que reconeix la transmissió de participacions patrimonials concretes en diversos immobles i societats mercantils, i que declara, a més, l'existència d'un pagament íntegre del preu i la renúncia a qualsevol reclamació ulterior. Aquesta redacció, inequívocament pròpia a l'àmbit contractual, denota una voluntat dispositiva clara que esvaeix un qualsevol caràcter "condicional" com es pretén. En qualsevol cas, l'absència d'una explicació racional o versemblant sobre la utilitat o necessitat que podia tenir el Sr. Serra per signar un document d'aquestes característiques -en absència d'una contraprestació efectiva o d'una causa jurídica immediata com sostenia- en menysté la seva credibilitat. Si, com ell afirma, el Sr. Morell mai no havia satisfet les aportacions econòmiques pactades ni s'havia incorporat realment als projectes empresarials, quin sentit tindria consignar per escrit la seva participació patrimonial i reconèixer un pagament que no s'hauria produït? Cap. Ni criteris de prudència bàsica, ni tampoc una qualsevol oportunitat empresarial permet justificar una conducta tan descurada, especialment si es té en compte que el Sr. Serra és un professional avesat a tractes immobiliaris de certa envergadura. La incoherència entre el contingut del document i la versió del Sr. Serra és, per tant flagrant i la tesi apuntada resulta contrària als criteris de lògica més elementals. En conseqüència, entenem que la credibilitat del relat del Sr. Serra queda clarament en entredit, no sols per les seves contradiccions internes -entre el que va declarar en instrucció, en el procediment principal i en les seves al·legacions posteriors-, sinó també per la manca de suport probatori que les sustenti. Per contra, la versió sostinguda per la part recurrent es mostra coherent, lògica i congruent amb el conjunt dels indicis existents, especialment amb el reconeixement exprés del document i amb l'evidència que el mateix respon a un context de relacions prèvies entre les parts. Així, el conjunt dels elements objectius disponibles condueixen a afirmar que el document litigiós -malgrat haver-se aportat per còpia-, és autèntic tant en la forma com en el contingut, que reflecteix una voluntat dispositiva real i efectiva del Sr. Serra, i que no ha estat acreditada cap causa suficient per privar-lo de valor jurídic. D'aquesta manera, la contradicció i la inconsistència del relat del demandat no sols desvirtuen les seves al·legacions, sinó que endemés, reforcen plenament la tesi de la part recurrent, segons la qual el document impugnat ha de considerar-se autèntic. 2.- Malgrat les conclusions anteriors, no pot ignorar-se que, tant en el seu escrit rector com en la querella penal prèvia, la representació processal de la part demandant va formular un relat extens i minuciós mitjançant el qual establia una connexió causal directa entre les obligacions incorporades al document controvertit, atorgat en benefici de la Sra. Pera, i una sèrie de prestacions concretes que el seu espòs, el Sr. Morell, hauria realitzat en interès de la societat o projectes comuns que, segons afirmava, mantenia amb el Sr. Serra, bé individualment, bé conjuntament amb altres persones. D'acord amb aquesta versió, el document de 23 de juliol del 2001 no seria pròpiament un contracte de compravenda amb preu confessat, sinó l'instrument formal mitjançant el qual es volia materialitzar la contraprestació o reconeixement econòmic pels serveis i aportacions que el Sr. Morell hauria prestat en el marc de les relacions negocials mantingudes amb el demandat i tercers. I des d'aquesta perspectiva resulta rellevant l'extensa activitat de valoració de la prova que l'òrgan d'instància ha realitzat (FD V) respecte de l'activitat desplegada pel Sr. Morell en els negocis i operacions relatades perquè en definitiva la seva realitat afecta directament sobre la causa del contracte atorgat el 23/07/2001 i els elements que l'estructuren (existència, licitud i veracitat) en defecte dels qual s'afecta la seva validesa. a.- Edificis de La Cortinada: En aquest sentit el Tribunal de Batlles conclou que el Sr. Morell no va tenir cap mena de participació en la promoció dels tres immobles a La Cortinada, en mèrits d'una valoració de la prova impecable que compartim plenament i que en cap cas la part recurrent qüestiona amb el degut rigor en aquesta alçada. En efecte, no s'ha justificat cap mena de participació real en la fase de projecte (estudis econòmics, encàrrec del projecte etc), fins al punt que l'arquitecte que sostenia haver contractat per realitzar el projecte ha negat haver tingut qualsevol participació en el mateix, el què evidentment desllegitima per complet les al·legacions de la part actora. b.- Participació en la societat ORG_0, 92, SL: Les mateixes conclusions s'assoleixen en relació amb la participació en la societat ORG_0, SL. Segons la part actora, el Sr. Morell, juntament amb els Srs. Serra, Somoza i Alvarado, hauria adquirit el 51% de la societat espanyola Sant Vicenç 92, SL, propietària d'un solar a Esplugues, en parts iguals, actuant el Srs. Serra com a fiduciari dels altres tres socis, especialment del Sr. Morell per raons fiscals, i designant aquest la seva esposa com a beneficiària de la seva participació. Afirma que el Srs. Serra va pagar el preu i que el Sr. Morell li va compensar amb una lletra i un taló, cedint-li alhora drets en la societat ORG_3 SL, mentre la demandant hauria esdevingut titular del 25% del 51% del capital de Sant Vicenç 92, SL. El demandat ho nega rotundament, sostenint que va adquirir la societat amb fons propis i que només va vendre participacions a Somoza i Alvarado, sense intervenció de Morell ni de la seva esposa. La prova practicada en el present procediment permet afirmar, que el Sr. Serra va adquirir el 51% del capital social de ORG_0, SL mitjançant escriptura pública de compravenda atorgada davant notari el dia 25 de maig de 2001, sense que consti, en cap de les actuacions, la participació directa o indirecta del Sr. Morell en aquesta operació ni com a adquirent, ni com a inversor, ni com a part intervinent en el finançament de l'operació. Pel que fa al contracte privat de compromís de compravenda de participacions socials de la mateixa societat, de data 21 de maig de 2001, aportat per la part actora, el seu valor probatori és nul. D'una banda, el document apareix tatxat de manera transversal amb la menció manuscrita "NULO", la qual cosa revela la voluntat inequívoca de les parts de deixar-lo sense efecte, i, de l'altra, només figura signat pel suposat venedor, el Sr. José Francisco ARBOLEDAS CARRIZO. Aquesta circumstància, d'acord amb les regles de la sana crítica, impedeix atribuir-li qualsevol eficàcia jurídica o valor vinculant, ja que un contracte unilateralment signat i en què apareix la menció "nul" no pot generar obligacions recíproques ni acreditar l'existència d'un vincle contractual. A més, com ja apunta l'òrgan "a quo", no s'ha proposat pel demandat prova testifical que permeti dotar de versemblança aquest document, resultant essencial que el Sr. ARBOLEDAS, expliqués les vicissituds concretes que n'envoltaren el seu atorgament. En qualsevol cas, tampoc s'ha justificat cap rastre econòmic o financer que permeti corroborar els pagaments o compensacions dineràries que, segons la part actora, el Sr. Morell hauria efectuat al Srs. Serra per compensar el preu de la compra. Les transferències bancàries aportades, tot i acreditar determinats moviments de fons entre tercers, no guarden correspondència ni temporal ni conceptual amb l'operació litigiosa, ja que els conceptes consignats en els justificants fan referència a altres operacions ("Solar Cornellà") i no al terreny d'Esplugues. En definitiva, no existeix cap prova documental ni testifical fiable que vinculi les operacions bancàries exhibides amb l'adquisició de les participacions socials de ORG_0, SL, ni tampoc que acrediti que el Sr. Morell o la seva esposa haguessin realitzat una aportació amb aquesta societat. c.- Hotel d'Incles i La Cortinada: Respecte d'aquest punt de la demanda, recordarem que la part actora aclaria que la reclamació del 24,77% relatiu als hotels d'Incles i de la Cortinada no es referia als immobles individualment considerats, sinó al 24,77% de les participacions socials de la societat ORG_3, SL, promotora d'ambdós, precisió aquesta coherent amb la declaració del Sr. Serra del 25/07/2006, en què admet que els terrenys de l'Hotel Boston, situat a La Cortinada, i de l'Hotel Galantios, situat a Incles, formaven part del patrimoni de ORG_3 en el moment en què el Sr. Somoza hi adquirí participacions. Segons la versió de la part actora, derivada de les operacions de Sant Vicenç 92, SL, es produïren determinades compensacions entre els Srs. Serra, Somoza, Alvarado i Morell, que haurien afectat el capital social de ORG_3. Així, el Sr. Somoza hauria satisfet el preu de la seva participació, equivalent a 288.485,81 EUR, en part mitjançant la venda d'un 8,33% de ORG_3 a la Sra. María José Gaya Gaya, esposa del Srs. Serra, que actuava com a fiduciària de la Sra. Pera, i la resta mitjançant transferències bancàries; per la seva banda, el Sr. Alvarado hauria liquidat la seva inversió amb el Sr. Morell a través de la cessió d'un 8,25% de ORG_3, d'un efecte bancari per import de 144.242,90 EUR i de compensacions de comptes; finalment, el Srs. Serra hauria avançat el preu d'adquisició de les participacions de Sant Vicenç 92, SL i cedit al Sr. Morell un 16,44% de ORG_3, que aquest li hauria compensat amb l'endós de l'efecte lliurat pel Sr. Alvarado. D'aquests fets la part actora conclou que la Sra. Pera seria titular, almenys, del 24,77% de la societat ORG_3, SL. Aquesta versió era negada expressament per la representació del Sr. Serra i de la Sra. Gaya, els quals rebutgen que la demandant tingui cap participació ni dret sobre la societat ORG_3, ni en relació amb el 8,33% ni tampoc respecte del 16,44% reclamats. Respecte d'aquesta reclamació, novament les conclusions assolides pel Tribunal de Batlles s'ajusten a les regles de valoració de la prova admeses, perquè en definitiva, no concorre prova concloent que justifiqui la pretensió que s'articula en relació al 16,44% de la societat: el fax atribuït al Sr. Somoza no està signat ni tampoc se n'ha justificat l'autoria ni la procedència. A més, els Srs. Serra i Alvarado neguen haver realitzat cap cessió en favor del Sr. Morell, de manera que aquesta pretensió es desestima. En conseqüència, i un cop valorada amb el degut rigor tota la prova practicada en relació amb els negocis i operacions que la part actora invocava com a fonament material de les obligacions incorporades en el document de 23 de juliol de 2001, s'ha d'arribar a la conclusió que no ha quedat acreditada l'existència real i efectiva de la contraprestació que, segons el seu relat, constituïa la causa d'aquest instrument jurídic. En absència de prova de la realitat de l'activitat al·legada, que permeti connectar causalment el contingut obligacional del document amb una prestació concreta o amb un intercanvi patrimonial realitzat pel Sr. Morell en interès de la societat o del propi Sr. Serra, es destrueix la presumpció general d'existència de causa que la doctrina i la jurisprudència tradicionalment reconeixen en matèria contractual. No pot oblidar-se que la causa -entesa en el sentit clàssic de "raó jurídica determinant" de l'obligació- constitueix un element essencial del contracte i n'assegura la seva licitud, la seva coherència interna i, en definitiva, la seva eficàcia vinculant. Tal com ha establert reiteradament la jurisprudència d'aquesta Sala (vid. STSJA de 12 de març de 1998, recull núm. 932), l'absència de causa o la seva inexistència real comporta la nul·litat del contracte, atès que aquest manca del pressupòsit ontològic que legitima la transmissió patrimonial o el reconeixement d'un dret. En el cas present, el document de 23/07/2001 apareix formalment redactat com una compravenda amb preu confessat; tanmateix, la mateixa part demandant n'ha sostingut una interpretació incompatible amb aquesta configuració, afirmant que el seu veritable sentit era el de reflectir una compensació per serveis o participacions en negocis previs que mai no s'han provat. Aquest reconeixement intern d'una causa diferent -i, a més, inexistent- accentua la contradicció estructural del contracte i n'erosiona irremeiablement la validesa. L'ordenament jurídic no pot conferir protecció a un acte aparent que manca de fonament econòmic real o de voluntat causal efectiva. Quan la part que invoca l'existència d'un dret derivat d'un contracte no acredita els fets que en constitueixen la base -en aquest cas, la contraprestació que suposadament legitimava el reconeixement en favor de la Sra. Pera, no hi ha espai per al manteniment de la seva eficàcia, ja que la causa no pot ser substituïda per una mera declaració formal buida de contingut. Per tant, havent-se destruït la clàssica presumpció d'existència de causa i no concorrent cap indici que permeti apreciar un ànim liberal que pogués suplir-la, l'única conclusió jurídicament possible és la constatació de nul·litat del contracte de 23 de juliol de 2001, per mancança d'un dels seus elements essencials. Aquesta nul·litat projecta necessàriament els seus efectes sobre la reclamació formulada per la part demandant, ja que la seva pretensió se sosté íntegrament en un instrument mancat de validesa. Així doncs, encara que per fonaments diferents dels acollits en la resolució d'instància, s'imposa desestimar el recurs d'apel·lació interposat, confirmant la decisió del Tribunal de Batlles en allò que comporta la denegació de la pretensió principal. B.- Recurs articulat en relació a les pretensions formulades envers la Sra. Gaya. La representació processal de la Sra. Pera s'alça contra la Sentència dictada només en l'apartat que no reconeix la reclamació econòmica que articulava a alçada de 450.578,77.- EUR. Respecte d'aquesta qüestió, resulta essencial recordar l'exacta configuració de la reclamació formulada per la part actora. En efecte, aquesta reclamació no es presentava com una pretensió autònoma, sinó que s'articulava amb caràcter clarament alternatiu a la petició principal consistent en atorgar escriptura de compravenda a favor de la demandant del 8,33% de les participacions socials de la societat ORG_3, SL. Cal tenir present que la Sentència dictada per la Batllia va acollir la pretensió principal en els seus termes essencials, reconeixent el dret de la part actora a la titularitat i obtenir l'escriptura de les participacions esmentades. Havent-se acollit aquesta pretensió, l'examen de la pretensió alternativa ja no resultava procedent. Aquesta conclusió respon a un principi processal bàsic: les pretensions alternatives s'exclouen mútuament. El demandant pot plantejar-les per assegurar la tutela dels seus drets davant eventuals contingències en la valoració judicial, però no pot aspirar a obtenir el reconeixement cumulatiu de totes dues. Així, quan el jutge admet la petició principal, desapareix qualsevol interès legítim en l'examen de la segona, ja que el resultat favorable obtingut per via de la primera satisfà plenament la finalitat material de la demanda. Ara bé, fins i tot si s'acceptés, a títol purament argumentatiu, la possibilitat de valorar la pretensió alternativa, aquesta tampoc no podria prosperar per manca de fonament probatori suficient. En efecte, la part recurrent no va aportar cap prova pericial independent que permetés determinar, amb criteris objectius i verificables, el valor real de les participacions socials objecte de controvèrsia. Des d'aquesta perspectiva som constants a exigir que, en els litigis relatius a la valoració de participacions o accions socials, i a manca d'entesa entre els litigants sobre aquest extrem, la determinació econòmica del seu valor ha de basar-se en informes tècnics que tinguin en compte els balanços, els resultats econòmics, l'actiu patrimonial, la rendibilitat i les perspectives de l'empresa, no pas en simples estimacions subjectives o en comparacions amb operacions particulars. Malgrat això, la part recurrent va fonamentar el seu càlcul econòmic en un element aliè al present procediment, concretament en l'import satisfet al Sr. Somoza en el marc d'un altre litigi promogut per aquest contra els mateixos demandats. Aquell procediment va concloure mitjançant una transacció judicial, amb el pagament d'un import total de 1.352.277,23 euros corresponent al 25% de les participacions socials de ORG_3, SL. Aquesta xifra és emprada per la part recurrent com a base de referència per extrapolar el valor del 8,33% que reclama, pretensió que, tanmateix, no pot ser acollida per diverses raons de pes. En primer lloc, la transacció judicial no constitueix una prova objectiva de valor, sinó una manifestació de voluntats privades entre parts que, en exercici de la seva autonomia, pacten lliurement una solució per posar fi a un litigi. El preu acordat en aquell context no reflecteix necessàriament el valor de mercat de les participacions, ni es basa en cap criteri tècnic o financer verificat. No consta cap informe pericial que avali que la xifra acordada entre el Sr. Somoza i els demandats respongués a la realitat econòmica de la societat, ni que tingui aplicació generalitzable a altres socis o a altres moments temporals. En segon lloc, cal subratllar que les operacions de naturalesa transaccional són, per definició, fruit de concessions recíproques i no d'una determinació objectiva del valor d'un bé o d'un dret. El seu contingut econòmic pot estar influït per factors aliens al valor intrínsec de les participacions -com ara la voluntat d'evitar costos processals, el temps transcorregut, o la conveniència d'una solució ràpida-, de manera que no pot ser utilitzat com a precedent vinculant ni com a element comparatiu vàlid. A més, el valor de les participacions d'una societat pot variar substancialment en funció del moment temporal, de la situació financera de l'empresa, de les expectatives de negoci i del context econòmic general. Pretendre aplicar de manera mecànica una proporció aritmètica sobre l'import pactat en una transacció anterior desconeix completament la naturalesa dinàmica i contextual del valor societari. En conseqüència, fins i tot si la petició alternativa conservés un interès residual -que ja s'ha vist que no és el cas-, el seu contingut econòmic no podria ser estimat per manca de prova suficient i per la utilització d'un criteri de valoració inadequat. Tercer.- Recurs articulat per la representació processal de la Sra. Gaya A.- Error en la valoració de la prova La representació processal de la Sra. Gaya s'alça contra la decisió d'instància quan estima substancialment la demanda plantejada per la Sra. Pera, condemnant-la a passar comptes respecte de la societat ORG_3, SL, a pagar les quantitats que hagi rebut o tingui pendent de rebre en concepte de dividends del 8,33% més interessos i a escriptura a favor de la part actora el 8,33% de la societat ORG_3, SL. Concretament sustenta que la contrapart no havia acreditat ni el contracte de fidúcia ni el preu pactat per a l'adquisició, circumstàncies sense les quals entén que no podia tenir cap mena d'efectes la compravenda indicada. Destaca que les pretensions de la part actora es recolzaven en un contracte privat de compravenda que encara no s'havia formalitzat i en canvi, els drets de la seva representada es recolzaven en una escriptura pública de compravenda en mèrits de la qual la Sra. Gaya era única titular de les participacions litigioses, considerant que en aquesta eventualitat el valor probatori de l'escriptura pública resultava superior i que per tant no es podia dubtar que la seva representada era la titular real de les participacions. Afegia que tampoc es podia considerar estrany que el pagament de 7 milions de pessetes es realitzés abans de la signatura del contracte privat o l'escriptura pública perquè aquesta podia perfectament correspondre a un pagament a compte, destacant que en tot cas qui havia acreditat haver fet aquest pagament era la demandada i no la Sra. Pera. Quant al pagament que relata la demandant per 27.000.000 ptes considera que tampoc s'havia justificat i que en aquest eventualitat el Sr. Somoza podia vendre posteriorment les participacions a un tercer de bona fe, la Sra. Gaya. Considera finalment que es traslladava la càrrega de la prova relativa a les persones autores de les anotacions manuscrites figurant en el contracte privat de compravenda al Sr. Serra el que suposava una inversió de la càrrega de la prova i alhora ocasionava indefensió. La pretensió de la Sra. Pera es fonamentava en el contracte de compravenda de percentatge de l'hotel de La Cortinada (foli 22 autes 216-4/2011) atorgat el 21/11/2001 en mèrits del qual el Sr. Somoza venia el 8,33% del seu percentatge a la Sra. Pera pel preu de 20.000.000 ptes servint el mateix contracte de carta de pagament. Segons el relat de la part actora, aquestes participacions el Sr. Somoza les hauria traspassat posteriorment a la Sra. Gaya per escriptura notarial atorgada el 24/9/2002, actuant aquesta darrera però en qualitat de fiduciària de la primera. Coincidim amb la part recurrent en el sentit que la prova de l'existència d'una relació fiduciària no ha estat aportada de manera plena i directa. Tanmateix, aquesta manca de prova directa no pot ser valorada de forma rigorista, ja que la pròpia naturalesa del negoci fiduciari comporta inevitablement una dificultat intrínseca en la seva acreditació. En efecte, per definició, les relacions fiduciàries es caracteritzen per la discreció i per l'absència d'exteriorització formal dels veritables vincles jurídics que uneixen les parts. El fiduciant i el fiduciari són conscients que la titularitat formal de béns o drets no coincideix amb la seva titularitat material o econòmica, i aquesta dissociació sol respondre a una voluntat expressa d'ocultar o protegir la realitat jurídica subjacent. D'aquesta manera, el negoci fiduciari es construeix sobre una aparença deliberada: la del fiduciari com a únic titular registral o formal, encobrint el veritable domini o interès econòmic del fiduciant. Aquesta configuració explica que la prova d'una relació fiduciària rarament pugui descansar en documents públics o declaracions expresses, ja que les parts, per la pròpia naturalesa de la seva relació, eviten deixar-ne rastre escrit o registral. Conseqüentment, l'acreditació d'aquest tipus de relacions ha de basar-se sovint en proves indirectes o indiciàries, és a dir, en conjunts de fets, circumstàncies i conductes convergents que, apreciats d'acord amb les regles de la sana crítica i de l'experiència comuna, permetin inferir racionalment l'existència del vincle fiduciari. Des d'aquesta perspectiva, cal començar posant de relleu que la distinció que la part recurrent pretén establir entre el valor probatori dels documents segons el seu caràcter -públic o privat- no resulta rellevant en el cas que ens ocupa. Aquesta objecció perd tot fonament a partir del moment en què l'autenticitat i la validesa del document privat en qüestió han estat expressament reconegudes pels seus propis atorgants, tal com encertadament assenyala la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles. La diferència de valor probatori entre documents públics i privats rau fonamentalment en la força probatòria intrínseca que l'ordenament jurídic atribueix als primers, en virtut de la intervenció d'un fedatari públic que garanteix l'autenticitat de les signatures i la conformitat de l'acte amb la voluntat de les parts. Tanmateix, aquesta distinció esdevé irrellevant quan els atorgants d'un document privat reconeixen sense reserves la seva autoria i el seu contingut, ja que en tal cas el document adquireix plena eficàcia probatòria entre les parts, i no pot ser qüestionat sota el pretext de la seva manca de forma pública. D'altra banda, no es pot passar per alt que el contracte de compravenda és, per naturalesa, un contracte de caràcter consensual, la qual cosa significa que la seva validesa i eficàcia jurídica neixen únicament de l'acord de voluntats entre les parts, sense que sigui necessària cap forma solemne o pública per a la seva perfecció. En aquesta situació, no pot qüestionar-se la validesa d'un contracte privat de compravenda pel simple fet de no haver estat elevat a escriptura pública o formalitzat davant notari: el document privat no és una mera declaració d'intencions, sinó un instrument perfectament apte per acreditar l'existència del contracte i els termes essencials que el configuren. Practicades les anteriors consideracions i entrant ja en l'anàlisi específica de l'existència de la relació fiduciària al·legada per la part actora, cal posar de relleu que la conclusió a què arriba la Batllia no es fonamenta únicament en la simple confrontació o comparació dels contractes privats aportats a la causa, sinó que es recolza igualment en altres elements documentals de notable rellevància, entre els quals destaca l'anomenat document "Acords Socials d'Incles" (foli 88), datat el 21 de novembre del 2001. En aquest document hi consten com a participants el Sr. Serra, el Sr. Somoza i la Sra. Pera, i s'hi reconeix expressament a aquesta darrera la condició de sòcia de la societat ORG_3, SL (allí s'anomena hotel en construcció d'Incles). Aquest reconeixement formal de la seva condició societària adquireix una importància decisiva, ja que constitueix una manifestació inequívoca de la voluntat conjunta dels socis existents de reconèixer l'entrada de la Sra. Pera en el capital social, i, per tant, una confirmació documental de la transmissió del 8,33% de les participacions socials acordada en el contracte privat subscrit el mateix dia. Així, la Batllia valora correctament que aquest document no és un element merament accessori o testimonial, sinó una expressió material i concreta de l'eficàcia del contracte de compravenda: els "Acords Socials d'Incles" representen la plasmació pràctica dels drets que la demandant havia adquirit com a conseqüència de la transmissió efectuada pel Sr. Somoza, i evidencien que la resta de socis -inclòs el Sr. Isaac Anselmo LOPEZ Serra MORAL- n'eren plenament conscients i conformes. Cal recordar, a més, que el Sr. Serra, espòs de la Sra. Gaya, no només participava activament en aquests acords, sinó que era administrador de la societat i va reconèixer la seva signatura en el curs del procediment judicial. Aquesta circumstància desmunta qualsevol intent de la part demandada de desvincular-se dels efectes jurídics derivats del mateix, ja que no és admissible sostenir que el document fos aliè a la seva voluntat o desconegut per les persones implicades. D'altra banda, no pot passar desapercebuda la posició contradictòria de la Sra. Gaya, qui, en la seva declaració davant del Batlle instructor, va negar tenir coneixement dels fets relatius a la querella en què s'exposaven, entre altres, els esdeveniments vinculats als fets que aquí s'examinen. Aquesta manca de coneixement reconeguda per la pròpia interessada posa de manifest el seu paper merament formal o instrumental en l'operació i corrobora la tesi fiduciària sostinguda per la part demandant, atès que resulta incoherent que qui figura com a compradora efectiva de les participacions desconegui els detalls essencials de la transacció. El recurrent atribueix una rellevància notòria al fet que la Sra. Pera no hagi justificat el pagament de l'import de 20.000.000.- ptes que es contemplen en el contracte de 21/11/2001 com a preu de la compravenda perfeccionada amb el Sr. Somoza. Sobre aquesta qüestió però no es pot perdre de vista que en aquest instrument ja es preveu que el mateix serveix com a carta de pagament el què excloïa la necessitat de provar el compliment de l'obligació per la compradora. Quant a la inversió de la càrrega de la prova que s'atribueix a la Batllia tampoc té cap mena de recorregut perquè en definitiva, la rellevància de determinar qui va ser l'autor de les anotacions manuscrites figurant en el contracte resulta irrisòria. Per tant, la Batllia fonamenta encertadament la seva decisió en una valoració integral i lògica de la prova, arribant a una conclusió no només raonable, sinó plenament sostinguda pels elements objectius existents en la causa. B.- Quant a la pretesa impossibilitat de compliment de la condemna imposada. La part recurrent formula en aquest estadi processal diverses observacions -concretament als fets quart a sisè del seu escrit de recurs- mitjançant les quals al·lega la impossibilitat de complir la condemna en els termes fixats en la sentència apel·lada. Aquestes argumentacions constitueixen plantejaments nous, mai abans exposats en els seus escrits d'al·legacions durant la primera instància. En conseqüència, no poden ésser admeses ni valorades en aquesta alçada, atès que suposen una innovació indeguda del debat processal, expressament vedada pel principi "pendente appellatione nihil innovetur", segons el qual el procediment d'apel·lació no pot servir per introduir qüestions o pretensions que no van ser objecte de controvèrsia en la primera instància. En qualsevol cas, davant d'un pronunciament judicial ferm, la Sra. Gaya haurà de donar-hi estricte compliment i les eventuals vicissituds que puguin sorgir s'hauran d'abordar en seu d'execució si escau. Quart.- costes La desestimació d'ambdós recursos d'apel·lació comportarà que hagin d'imposar-se a cadascuna de les parts les costes ocasionades que resultin dels seus propis en mèrits de l'art. 354.2 del CPC. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR els recursos d'apel·lació articulats per la representació processal dels Srs. Morell i Cano i Gaya contra la Sentència 103/2024 de 08/08/2024 quina part decisòria es confirma íntegrament. Imposem a les parts recurrents el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada derivades dels seus recursos d'apel·lació. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE