SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Ministeri Fiscal apel·la contra la sentència del Tribunal de Corts que assolda els processos Catalá i Somoza de l'agressió sexual major (violació qualificada) i condemna únicament a Somoza pel consum de cocaïna en lloc públic. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia manté l'absolució dels dos acusats respecte a l'agressió, confirma la condemna de Somoza pel delicte menor i concedeix la devolució dels objectes comissats. Es determina que les despeses processals s'apliquen només al delicte de drogues, i no s'imposa cap càrrec addicional a la part apellada. La sentència és definitiva i executiva. Sentència Magistrats Yves Picod Anna Estragués Armengol Fátima Ramírez Souto SENTÈNCIA 21-2025 DE 25/11/2025 Ponent : Yves PICOD Data : 25/11/2025 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal Referència : TSJP.- 0000046/2025 Nig : 5300516220240000046 IU : ECLI : AD:TSJP:2025:00021 SENTÈNCIA 21-2025 PARTS: Apel·lant: MINISTERI FISCAL Apel·lats: Sr. Catalá Advocada: Sra. Pérez Sr. Somoza Advocada: Sra. Galan COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL Magistrats: Sr. Yves PICOD (ponent) Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO Andorra la Vella, a la data consignada al marge. En els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència de data 11/06/2025 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un presumpte delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada, en executar el fet en grup per la concurrència de dues persones, i pel delicte menor de consum d'estupefaent cocaïna en lloc públic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves PICOD. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: Per Sentència de data 11/06/2025 dictada pel Tribunal de Corts, es decideix: "Absoldre Catalá i Somoza del delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, en executar el fet en grup amb concurrència de dues persones, del que venien acusats pel Ministeri Fiscal. Condemnar Somoza, com a responsable penal en concepte d'autor, d'un delicte menor de consum de droga tòxica cocaïna en lloc públic, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN (1) MES d'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos (2) anys i una MULTA en la quantia de DOS MIL (2.000) EUROS, així com al pagament de les despeses processals causades. Es declaren d'ofici les despeses processals respecte a Catalá". II.- RESULTANT: La Sentència es recolza en els següents fets provats: "Els processats Catalá, nascut el 26 de juliol de 1975, i Somoza, nascut el 5 de novembre de 1988, oncle i nebot respectivament, ambdós de nacionalitat britànica i sense antecedents penals, van arribar al Principat per fer una estada d'esquí durant la setmana del 14 al 21 de gener de 2024, allotjant-se tots dos a l'XXXX a l'habitació 307. La matinada del 16 al 17, i tal com ho havien fets els dies anteriors, van anar al XXXX de la mateixa vila on van estar consumint begudes alcohòliques i parlant amb altres clientes. El més jove dels dos, Somoza va estar conversant amb Talavera, de 21 anys d'edat, cambrera del local i de nacionalitat irlandesa amb la que va congeniar, flirtejant i petonejant-se els dos al llarg de la nit fins que pels vols de les 2:30 hores, en acabar aquesta el seu torn de treball, van decidir anar a l'hotel de Somoza que estava a prop del bar, entrant per la porta del darrera de l'hotel perquè era més a prop. A l'interior de l'habitació, que tenia dos llits, van estar com uns 40 minuts, mantenint relacions sexuals complertes, segons Somoza i tant sols abraçant-se i petonejant-se, segons Talavera, tot de manera consentida. Seguidament, vers les 03:15 hores, ambdós van marxar de l'hotel pel mateix indret que havien entrat, dirigint-se junts de nou al XXXX, sent ja pràcticament l'hora de tancament del local, doncs Jessica Talavera havia d'entregar les claus del seu apartament a la seva amiga Nadine. Arribats al lloc van estar saludant i parlant amb la gent que hi havia fora al carrer, entre ells el cap de la mateixa Jessica, Palmer, i alguns amics. També hi era el tiet de Somoza, Catalá, el qual es trobava força begut i que s'acomiadà per anar a dormir a l'hotel. Una estona més tard, Jessica Talavera acceptà tornar a la cambra de l'hotel amb Somoza, van entrar per la mateixa porta del darrera de l'hotel que abans i van pujar a l'habitació, tercer pis, mentre s'anaven petonejant i parlant. Finalment van accedir a l'habitació obrint la porta a les 3:58h, segons el registre de la targeta de l'habitació, amb intenció tant sols de dormir, i sense obrir el llum doncs a dins hi havia Barry Catalá en un dels dos llits. Una vegada situats al seu llit que era el més proper a la finestra i mentre Somoza anà al lavabo, Barry Catalá, ja despert, i molest pel soroll increpà grollerament i de males maneres a Jessica Talavera, situació que provocà un rebuig immediat a aquesta i una necessitat de marxar d'allà. Somoza la va acompanyar fins al seu domicili, per a tornar tot seguit. Jessica Talavera pretén que en aquesta segona ocasió Somoza i Catalá l'han forçat i agredit sexualment amb penetració vaginal i oral, el que esta negat pels dos. Altrament, el dia 16 de gener de 2024, Somoza, va consumir una ratlla de cocaïna sobre la tassa del lavabo del local ORG_0." III.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal formula recurs contra la sentència. Divergeix de la convicció del Tribunal de Corts, estimant que les proves practicades durant el judici oral sí que permeten acreditar els fets denunciats. Substancialment, sosté que se'n desprèn de la valoració del relat consistent de la víctima durant tot el llarg del procés, el qual es troba recolzat per múltiples testimonis, així com de l'indubtable presència de líquid seminal en les calces de la denunciant, compatible amb els acusats i de la presència de lesions compatibles amb l'agressió descrita, prova suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència. Malgrat els acusats Scott i Catalá hagin negat la realitat dels fets que els hi són imputats i que llurs defenses qüestionin la versió donada per la víctima, el Ministeri Fiscal considera acreditats i demostrats els comportaments sexuals descrits per la perjudicada Talavera. Està acreditat que la declaració de la víctima és fiable, contràriament al que manifesta el Tribunal de Corts. En efecte, a partir de la declaració de Talavera, es pot verificar que la mateixa s'ha mantingut en el temps, sense canvis ni alteracions respecte dels fets objecte d'autes. Com es pot constatar, tant a la denúncia (foli 3 i ss i 21 i ss), com a la declaració davant del Batlle instructor (folis 261 i ss) com inclús la seva declaració durant el judici oral, no ha variat. A major abundament, fa remarcar que la perjudicada i els acusats no tenien cap relació prèvia, i que no hi ha cap causa que pugui justificar una voluntat de perjudicar als acusats. Per altra part, estima que els fets denunciats sí que poden haver transcorregut en el lapse de temps entre que entren a l'hotel i surten, que és de 25 minuts, considerant doncs, que hi ha una errònia valoració per part del Tribunal a quo respecte al temps que van passar la denunciant i els acusats a l'interior de l'habitació. Tanmateix, afegeix que si ens limitem a considerar que el temps és aquell que es pot objectivar entre les càmeres de seguretat i el fitxatge de la targeta de l'hotel, en ressurt que el lapse de temps és de 7 minuts, dels quals 4 minuts a l'interior de l'habitació, atès que entren a l'hotel a les 3:33 hores (foli 323), i no és fins a les 3:58 hores (foli 95) que la targeta número 11563 (pertanyent a Catalá) s'utilitza, tornant a entrar a l'habitació de l'hotel a les 4:05 hores (foli 95) i en aquest lapse de temps considera que és possible que s'hagin produït els fets denunciats per Talavera. Menciona també el Ministeri Fiscal que d'igual forma que la Sentència considera que la versió de la denunciant, difícilment podria haver-se produït en l'interval de temps considerat provat, la versió dels acusats tampoc. Afegeix el Ministeri Fiscal que el Tribunal de Corts no efectua cap altra valoració dels diversos testimonis, fent doncs cas omís a dites proves, les quals són molt rellevants, en ésser elements perifèrics que permeten reforçar la fiabilitat de la versió de la denunciant. En particular, els diversos testimonis, Carnero, HANRATTY, Palmer, Anaya, inclús els agents de policia, precisen que la víctima presentava un estat emocional greu, havent fins i tot vomitat, una volta va poder separar-se de Somoza. Per exemple, el testimoni Carnero va declarar, posteriorment als fets "tenia com un atac de pànic, amb arcades", que "estava molt nerviosa Talavera, no recordant molt bé però sabia que hauria passa quelcom dolent entre ella i Scott", precisant que "Talavera portava els pantalons al revés, cosa que semblava que se'ls hauria posat ràpidament". Així, ha omès que les lesions als braços de la víctima coincidien amb la temporalitat dels fets i que, a més a més, eren compatibles amb la descripció dels fets exposada per la mateixa, és a dir amb haver estat subjectada pels braços amb violència i feia 2 o 3 dies segons la coloració i que les mateixes no eren anteriors ni posteriors als fets denunciats. Per altra part, estima que la sentència impugnada no efectua tampoc una valoració deguda de les proves pericials forenses realitzades, no recollint ni motivant com arriba a la seva convicció, obviant extrems significatius, els quals van ésser posats de relleu pels diversos perits durant l'acte del judici oral. Sobretot, remarca que ha quedat acreditat que les restes biològiques pertanyen als acusats. Critica la Sentència quan considera que les proves pericials no permeten acreditar el relat de la víctima tot i que els perits forenses del Departament de Criminalística de la Guardia Civil van ésser clars i precisos, afirmant que el líquid seminal trobat en les calces de la perjudicada és compatible amb els acusats, en pertànyer a dos homes units per parentiu (acreditat arran de la mutació genètica detectada) i que el mateix únicament ha pogut localitzar-se en la part interna de la calça (és a dir aquella que té contacte amb la zona vaginal) per contacte directe. Afegeix que els perits judicials, malgrat les discrepàncies amb els perits aportats pels acusats, van precisar, de forma contundent, que una transferència secundària no era possible, més precisament, que no era possible haver-se transferit les restes biològiques dels acusats, ni per contacte amb els llençols, roba, terra o altre. Considera que és doncs inversemblant concloure que pugui haver-hi un dubte sobre la presència de l'esmentat líquid seminal o que aquest hagi pogut aparèixer per transferència secundària. Afegeix que el comportament insòlit de Scott i Barry Wilson posteriorment als fets - concretament el canvi no programat anteriorment d'hotel per culpa de la pretesa qualitat de la neu - és molt sospitós. Remarca tanmateix que de les proves practicades, i malgrat la Sentència, no fa cap pronunciament al respecte, se'n constata que els acusats van abandonar l'hotel on van succeir els fets el mateix dia de la seva producció, per tal de desplaçar-se a un altre hotel de la vila de Soldeu, a l'XXXX, lloc en el qual van ésser controlats. Tanmateix, diu que és important precisar que malgrat van deixar l'hotel, els acusats no van voler que ningú accedís a l'habitació i per aconseguir-ho, van deixar penjat el cartell de "no molestar" a la porta,. Per altra part, indica que Somoza va adreçar un missatge via l'aplicació WhatsApp, al guia contractat, el Sr. Diez, en data 18 de gener de 2024, és a dir, l'endemà d'haver marxat del Pas de la Casa i trobant-se en aquells moments allotjats a Soldeu, per tal de comunicar que marxaven a Barcelona i que no requerien de desplaçament fins a l'aeroport finalment quan no era cert. A la vista de tot l'anterior, estima el Ministeri Fiscal que les proves practicades permeten, de forma suficient i objectiva, donar fiabilitat i credibilitat a la versió de la denunciat, desvirtuant la presumpció d'innocència dels acusats Catalá. En conseqüència, demana que es revoqui la Sentència impugnada i que es condemni a Catalá i a Somoza (a més a més del delicte menor de consum de droga tòxica en local públic) com autors responsables d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada, en executar el fet en grup amb concurrència de dues persones, tipificat i penat als articles 145 i 146.1.a) del Codi penal, a una pena de vuit (8) anys de presó i complementària d'expulsió del Principat per un període de 20 anys, pel que respecta a l'acusat Catalá i pel que respecta a Somoza una pena de vuit anys i tres mesos de presó i pena complementària d'expulsió del Principat d'Andorra per un període de 20 anys. Demana també la imposició als dos processats del pagament de les despeses processals causades. IV.- RESULTANT: La lletrada Pérez, que actua en defensa de Catalá i la lletrada Galan com advocada de Somoza, s'oposen frontalment al recurs del Ministeri Fiscal i sol·liciten confirmació de la sentència recorreguda en quant a l'agressió sexual. Consideren que ni els indicis existents ni la prova practicada a la vista oral han permès acreditar que els seus defensats hagin comès els fets que se'ls imputen, els quals sempre han negat de manera constant. Estimen no fiable la versió dels fets que ha donat la denunciant, Talavera, quina versió no ha estat corroborada per cap altra prova i que, a més, ha anat canviant al llarg de tot el procediment. També subratllen que la diferència entre l'hora d'entrada a l'habitació de Jessica Talavera i Somoza per segona vegada, malgrat el decalatge entre la càmera d'enregistrament del Comú i la de l'hotel - i l'hora que marca el registre de la targeta de l'habitació quan Somoza tornà després d'haver-la acompanyat, és de tant sols quatre minuts, sense temps suficient perquè hagi passat tot el que ella denuncia que va passar. Per altra part, la filmació no mostra una persona espantada desprès els fets i no hi ha prova que hagués vomitat. La defensa estima també que existeixen contradiccions entre els testimonis, contràriament al que sosté el Ministeri fiscal. Sobretot el testimoniatge de la Sra. Carnero mencionat pel Ministeri fiscal resulta improcedent (per raó de la seva absència en el judici oral) i altres testimoniatges com el del Sr. HANRATTY són indirectes. També els plors de Talavera descrits pels testimonis es poden explicar pels greus insults que hauria proferir Barry contra ella. Afegeix que la conducta dels dos acusats després dels fets no és el d'unes persones que saben que han fet alguna cosa dolenta, ja que el dia següent van anar a dinar al ORG_0 i es van passejar tranquil·lament per tot el poble fent vàries compres. La qualitat de la neu va fer que decideixin canviar a un hotel de Soldeu, doncs Barry Catalá coneix el país des de fa anys i es van allotjar a l'XXXX on es van identificar amb els seus passaports, podent així ser fàcilment trobats i controlats tal i com va succeir. Per últim, consideren que la prova d'ADN i restes biològiques no és concloent, no es detecten restes d'espermatozoides ni al canal vaginal ni a la boca. En quant a les lesions objectivades per la forense Doctora Emma COSTA, els blaus als braços, el mecanisme de subjecció pot no ser la única causa de producció de dites lesions. Jessica Talavera no presenta cap altra lesió, i a més consta una imatge seva, a Facebook, publicada al juliol del 2024 on apareix amb unes lesions similars. Per altra part, la metge forense va fer constar en el seu informe final que no necessitava tractament psiquiàtric ni psicològic, valorant la seva afectació com a lleu. Afegeix la defensa que els dies posteriors Jessica Talavera va participar a activitats socials i d'oci incompatibles amb una situació de víctima. Finalment, la defensa explica que ambdós acusats han sofert un gran daltabaix a nivell anímic i econòmic. La seva versió sempre ha estat un relat fiable, lògic i sense contradiccions. Per tot l'exposat, demanen la confirmació de l'absolució del delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació. V.- RESULTANT: Per altra banda, la defensa de Scott i Barry Catalá formula també recurs contra dita sentència, en primer lloc per fer constatar que la imposició de les despeses processals respecte a Scott es refereix únicament a les derivades del delicte menor de consum de cocaïna i en segon lloc per obtenir el retorn als dos acusats dels objectes comissats. Tant en el seu escrit com a la vista oral, el Ministeri Fiscal no s'oposa a aquest recurs en cas de confirmació de l'absolució. El dia de la vista oral, la defensa demana també el benefici per a Somoza de l'indult atorgat pel Decret dels Coprínceps del 10/07/2025 que es va publicar del 16 de juliol. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: La Sentència recorreguda motiva l'absolució dels acusats respecte del delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en base a dos extrems. En resum, d'una banda, considera que la declaració de la víctima no és fiable, a la vista de la durada de l'agressió sexual denunciada així com de la seva actitud posteriorment als fets. D'altra banda, considera que les proves pericials practicades no permeten determinar a qui pertanyen els fluids seminals que van aparèixer en les calces de la denunciant. Considera en conseqüència, que el delicte major d'agressió sexual no queda constituït, tota vegada que la prova practicada no ha estat suficient per determinar els fets i desvirtuar la presumpció d'innocència que empara a tot acusat. II.- CONSIDERANT: Segons l'escrit de qualificació provisional, ratificat pel Ministeri Fiscal, descartat pel Tribunal de Corts en el resultant de fets provats, els fets ocorreguts - basant-se en les declaracions de la denunciant - són els següents: "Vers les 03:30 hores, davant la insistència de Somoza, Talavera va accedir tornar novament a la cambra de l'hotel amb la condició que dormiria amb ell, però sense mantenir relacions sexuals. Una volta a l'interior de l'habitació 307, Talavera es va descalçar i estirar al llit sota els llençols amb la roba posada, el processat Somoza va anar al bany, moment en què el processat Catalá obrí la porta de l'habitació i entrà, dient-li a Talavera que si mantenia relacions sexuals amb el seu nebot, ell també hi participaria. Espantada, Talavera va reaccionar ràpidament sortint del llit i seient a la punta per posar-se les sabates, i quan va voler aixecar-se per marxar, el processat Catalá es posà davant i l'impedí amb una empenta, caient Talavera d'esquenes sobre al llit, i posant-s'hi a sobre d'ella, sortint en aquell moment el processat Somoza del bany, dirigint-se cap al llit i posant-s'hi també al damunt de Talavera, traient-li violentament la samarreta i el sostenidor, tot petonejant-la a la boca i als pits, mentre el processat Catalá li treia els leggings i les calces tocant-la per tot el cos, traient-se els dos processats també la roba, malgrat Talavera els hi va dir que la deixessin i que no volia tenir relacions, no gosant cridar, malgrat li feien mal, de por que la peguessin. Una volta Talavera despullada, el processat Catalá, situat al damunt d'ella a la part inferior del cos, li va subjectar les cames, obrint-li acte seguit, penetrant-la vaginalment contra la seva voluntat, aconseguint Talavera donar-li un cop de peu a l'espatlla, responent aquest dient-li de no jugar a pegar-li perquè llavors encara li agradaria molt més; al mateix temps, el processat Somoza, situat al damunt d'ella i a la part superior del cos, la va subjectar dels braços i la va forçar a practicar-li una fel·lació, introduint-li el penis a la boca, no podent reaccionar la denunciant de cap manera, trobant-se totalment immobilitzada amb els dos al damunt i en estat de xoc. Que el processat Catalá finalitzà l'agressió sexual ejaculant a l'interior de la vagina de Talavera dient "OUPSS", moment en què la van deixar anar, tot dient-li que no havien acabat, aprofitant Talavera per desfer-se, vestir-se ràpidament i intentar marxar del lloc, mentre li demanaven a quina hora plegava de treballar l'endemà per venir-la a buscar. En voler sortir Talavera de l'habitació, el processat Somoza li impedí tancant la porta amb la mà, dient-li que ell l'acompanyaria al seu domicili, agafant-la seguidament i portant-la del braç fins la porta de l'edifici on es va trobar amb la seva companya de feina Carnero". En el seu escrit de recurs, el Ministeri Fiscal dona fé a les declaracions de la denunciant, qualificades per ell de constants i creïbles. El Ministeri fiscal fonamenta el seu recurs en la jurisprudència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia segons la qual "en els delictes de comportament sexual, els quals generalment s'han produït en un àmbit privat, el més habitual és disposar com a única prova directa la declaració de la víctima i la negació dels fets per part dels acusats. En conseqüència, ha de sotmetre's a contradicció de les parts i ha de ser ponderat pel Tribunal, tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'agressor, que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions." (Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, recaiguda en el marc dels autes TSJP 0000085/2023, en data 26/01/2024). A diferència del Tribunal de Corts que pronuncia l'absolució, el Ministeri fiscal considera que els fets caracteritzen un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, en executar el fet en grup amb concurrència de dues persones. III.- CONSIDERANT: Amb caràcter previ i reiterant la jurisprudència constant de la sala en la mateixa, direm que encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari i pot dur-se una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar a cada prova, únicament fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar - pel que fa el seu origen - la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut, resulten congruents amb els resultats probatoris i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presencia-la , si hagués declarat com a provat, basant-se en aquesta, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altra medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultant il·lògic o absurd; i de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert o la certesa d'un que hagi estat tingut en compte pel jutjador. IV.- CONSIDERANT: Precisament i concretament, en el cas d'autes, no concorren circumstàncies que permetrien apartar-nos de l'essencial de la valoració de la prova que ha fet el Tribunal de Corts en la sentència impugnada, malgrat unes discrepàncies sense conseqüència. Prèviament, es té que precisar que està acceptat tant per la defensa com pel Ministeri Fiscal, i per tant no està discutit, i per tant no afecta al relat de fets objecte d'acusació, que la primera vegada que Jessica Talavera i Somoza, van accedir a l'habitació de l'hotel, després d'acabar el torn de treball d'aquella al bar, la relació va ésser totalment cordial i consentida. La discussió porta únicament sobre els fets de la segona etapa, a partir del moment que Scott i Jessica decideixen tornar a l'hotel. V.- CONSIDERANT: EN QUANT AL COMPORTAMENT DE LA DENUNCIANT POSTERIOR ALS FETS Sorprèn en particular al Ministeri Fiscal la convicció del Tribunal de Corts quan considera que una víctima d'agressió sexual no pot caminar, de forma tranquil·la, al costat del seu presumpte agressor posteriorment als fets. Aquesta concepció, com sosté el Ministeri Fiscal de manera pertinent, està allunyada de moltes agressions sexuals, es fonamenta en estereotips que dicten a la víctima una actuació concreta per tal de reforçar la fiabilitat del seu discurs. És veritat que no es pot deduir d'aquest comportament paradoxal de Jessica Talavera l'absència d'una possible agressió anterior per parts dels acusats, cada víctima reaccionant de manera distinta en casos de violació o d'abús sexual. VI.- CONSIDERANT: EN QUANT ALS TESTIMONIATGES QUE AVALEN LA VERSIÓ DE LA DENUNCIANT En el cas de autes, és cert, i així ho corroboren les persones que van atendre a Jessica en el primer moment, tot just quan aquella va arribar al seu domicili, presentava un greu estat d'afectació anímic, plorant de manera repetida, no volent parlar del tema i fins i tot tenint almenys arcades, sense dir com pretén el Ministeri Fiscal que "vomitava". Aquesta por o angoixa pot justificar que la perjudicada no fugís precipitadament del lloc dels fets, sinó que amb la finalitat de retrobar-se amb la seva companya de feina Carnero volgués dissimular el seu estat en presència dels seus agressors. La sentència impugnada precisa que Jessica Talavera "presentava un greu estat d'afectació anímic, plorant de manera repetida, no volen parlar del tema i fins i tot vomitant al terra". No obstant, ho justifica explicant que "Barry la va insultar, tot dient-li "puta gorda" en anglès, que és la llengua que parlen tots els implicats de manera exclusiva, i que segons sembla és un insult molt més fort que en català; també li va dir que "feia pudor" i "que marxés" ço que indubtablement provoca en la persona afectada un rebuig immediat i el desig de sortir d'allà el més ràpid possible". Al contrari, el Ministeri Fiscal estima que dita sentència no valora degudament la declaració dels diversos testimonis, ometent fets d'alta importància per a la valoració de la fiabilitat de la versió de Talavera, atès que tots els testimonis coincideixen sobre l'actitud de Talavera després dels fets d'autes. Estima doncs que el Tribunal ha valorat o interpretat de forma erronea aquestes proves, les quals són més característiques d'una agressió sexual que d'una violenta discussió tal com es troba descrita en el relat de fets provats. Observa que els testimoniatges confirmen la versió que la denunciant ha mantingut en el temps, sense canvis ni alteracions respecte dels fets objecte d'autes. Sosté que tant la denúncia (foli 3 i ss i 21 i ss), com la declaració davant del Batlle instructor (folis 261 i ss) com inclús la seva declaració durant el judici oral, no ha variat. Afegeix que els acusats no tenien cap relació prèvia amb Jessica i que no hi ha cap causa que pugui justificar una voluntat de perjudicar als acusats o d'obtenir un avantatge econòmic. Efectivament, la testifical de la Sra. Mimi Jane Maggie Carnero - la qual es va produir de forma preconstituïda durant la instrucció de la causa, en contradicció en presència de totes les parts - malgrat la seva absència en el judici oral - permet confirmar què Talavera, posteriorment als fets "tenia com un atac de pànic, amb arcades", "Estava molt nerviosa Talavera, no recordant molt bé però sabia que hauria passat quelcom dolent entre ella i Scott", precisant que "Talavera portava els pantalons al revés, cosa que semblava que se'ls hauria posat ràpidament". Jessica Talavera li "va explicar que l'havien agredit els dos homes, però poca cosa més. Recorda que quan estaven a baix, Talavera va comentar que l'havien agredit, agafant-la pels braços sense deixar-la marxar" i que posteriorment als fets "no va tornar a la feina per l'experiència que va tenir, va demanar uns dies per marxar i li sembla que el va demanar per aquesta situació traumàtica". Aquesta declaració està confirmada per la testifical del Sr. Palmer, supervisor de Jessica i Carnero. Va declarar durant el judici oral que havia vist que Jessica "plorava molt", "estava molt estressada", "ella va viure una mala experiència (...) i va entendre que alguna cosa dolenta va posar amb els nois" i que "en aquell moment Jessica feia sensació de persona amb xoc". En aquest sentit, la testifical del Sr. Jason Paul HANRATTY, col·lega de feina de Jessica - que també es va produir de forma preconstituïda durant la instrucció de la causa - permet confirmar que la mateixa nit dels fets "va veure que Talavera estava tremolant, i com Mimi li donava abraçades. Després d'un minut va explicar que va anar amb Scott, que també estava el seu tiet i que no la van deixar marxar. Li sembla que Doyle li va dir que ja estava a l'habitació. Visiblement estava nerviosa, tenia arcades, i comentava que l'havien agredit. Va referir una agressió sexual i que el tiet es va aprofitar d'ella" (foli 224 i ss). De la mateixa manera, la Sra. Anaya, propietària del bar, va manifestar al judici oral que va veure a Jessica Talavera, uns dies després dels fets, apreciant com aquesta va començar a "tremolar, plorar, mossegar-se les ungles i va agafar-li la ma i va dir-li que havien de fer alguna cosa respecte d'això", "Ella va dir que no volia anar a la Policia perquè la seva mare s'assabentaria i es quedaria trista" i que "Jessica no va continuar treballant des de aquell mateix moment". En fi, l'agent del Servei de Policia amb el carnet professional núm. PO353 confirma haver constatat aquest estat de xoc: el dia del judici oral, va indicar que estava present durant el reconeixement mèdic i que va poder observar com Jessica Talavera "estava angoixada, plorant, li costava parlar, se la veia afectada". Tots aquests testimonis han estat contundents respecte de l'estat emocional de Talavera, la qual estava molt angoixada, en estat de xoc aparent, plorant i tremolant. No obstant, malgrat la Sala penal consideri que els testimoniatges concordants sobre l'estat de la denunciant podrien avalar les seves declaracions, tant les constatacions tècniques com les proves pericials forenses practicades que examinarem successivament, no permeten confirmar amb certitud o total convicció aquesta versió d'una agressió sexual pels dos acusats. VII.- CONSIDERANT: EN QUANT A LES CONSTATACIONS TÈCNIQUES DEL REGISTRE DE L'HOTEL I DE LES CÀMARES CONFRONTADES AMB LES VERSIONS DE LA VÍCTIMA I DELS ACUSATS. És essencial per confrontar les dues versions dels fets, verificar si l'agressió ha pogut produir-se en el tempo que es desprèn del registre de les targes d'entrada de l'habitació de l'hotel on es van produir els fets, i de les distintes càmeres, tant les del passadís de l'hotel com les externes situades al carrer, malgrat un petit decalatge entre elles, sense incidència en la cronologia dels fets. Convé recordar que la primera vegada que Scott i Jessica van anar a l'habitació, van romandre al seu interior uns 42 minuts, tal i com s'acredita per l'enregistrament de les càmeres. Consta que van entrar per la porta d'entrada del darrera de l'hotel que dona al carrer Maial - la que és més a prop del XXXX - a les 2:31h; que caminen tranquil·lament l'un darrera de l'altre i que surten pel mateix lloc a les 3:15 hores. Això significa que van estar a l'interior de l'hotel més de quaranta minuts. Si les versions discrepen, perquè d'una part Somoza relata que van mantenir relacions sexuals i d'altra part Talavera precisa que tant sols es van petonejar i abraçar, no és controvertit que les dites relacions, sigui quin sigui el seu contingut, es van desenvolupar de manera normal, amb el ple consentiment de Jessica. Només detallarem i discutirem doncs la segona fase quan tornen els dos a l'hotel. En quant al tempo de la pretesa agressió que s'hauria produït en aquesta segona fase, disposem de dades tècniques i per tant, objectives: registre d'entrades en l'habitació de l'hotel i càmeres. En resulta de manera concreta i precisa que: Barry marxa sol cap a l'hotel per anar a dormir, després d'acomiadar-se de tothom a les 3.17. Jessica i Scott tornen a l'hotel Font d'Argent per segona vegada a les 3.31, agafats per la mà, com es pot veure als fotogrames dels folis 320 i següents. La tarja 11563 que pertany a Barry obre la porta de l'habitació a les 3:58 hores (foli 95, línia 10) on Barry hi havia arribat anteriorment. A les 4.03 hores (foli 329), Jessica i Scott són filmats pel carrer, parlant, rient, caminant en direcció al carrer Bearn- on està radicat el domicili de Jessica. A les 4:05 (foli 95, línia 9) es registra una nova apertura de la porta de l'habitació quan Scott torna, després d'haver deixat Jessica amb la seva amiga Carnero a l'entrada de l'edifici on viuen. Per conseqüència, el lapse de temps entre les dues entrades registrades a l'habitació és de 7 minuts: la parella hauria entrat a les 3:58 amb la tarja de Barry, trobada al terra - segons ha declarat Scott - i aquest darrer hi hauria tornat a entrar sol, després d'acompanyar Jessica, a les 4:05. D'aquest lapse de temps es pot deduir el temps necessari per caminar el llarg del passadís, d'agafar l'ascensor i baixar les tres plantes, més el temps d'acomiadar-se Scott de Jessica, de tornar a l'habitació n° 307, pujant en l'ascensor. És a dir que el temps de l'agressió seria de 3 a 4 minuts dels quals es té que deduir el temps que - segons la denunciant - haurien parlat en el llit, el temps de despullar-se i de vestir-se, anteriorment i posteriorment a l'agressió. 1. Confrontació de les dades amb la versió de la denunciant. Com manifesta la defensa, aquest temps fa dubtar de la possibilitat que els fets hagin passat com la víctima denuncia que van ocórrer, més precisament una penetració de Barry i una fel·lació a Scott. A més, posa en evidència la defensa que la descripció dels fets que fa Talavera quan declara que Barry es posà de genolls i la va penetrar vaginalment, és difícilment compatible amb el problema físic que aquest té, derivat de l'artrosi que pateix, havent hagut fins i tot de ser intervingut dels genolls, el dia 17/10/2024, és a dir durant el seu ingrés al centre penitenciari, com ha quedat acreditat (informe del dia 09/01/2025 del Dr. David BRAVO Castilla, folis 968/969). El pèrit Dr. David BRAVO Castilla estima a la vista oral que la posició descrita en la suposada violació implicaria moviments dificultosos i complicats per ell. Concretament, "li feia molt mal posar-se de genolls, no impossibilitat". Afegeix que "pot fer esport, concretament snowboard". No obstant, "el problema es ajupir-se, decantar-se". Però segons el recurs del Ministeri Fiscal, els fets denunciats de doble agressió podrien haver transcorregut en un lapse de temps més llarg fixat al moment que entren a l'hotel i surten, que és de 25 minuts - contràriament amb la motivació de la sentència - és a dir, des de que els dos apareixen al passadís de l'entrada del pàrquing (a les 3:33hores) i el moment en que Scott torna (a les 4:05h). A l'entendre del Ministeri Fiscal, el que probablement podria haver succeït, és que Somoza i Talavera van arribar a l'habitació, directament, sense donar cap volta per l'hotel, això contràriament a la declaració de Scott, en la qual pretén que s'haurien equivocat de planta (confusió entre la segona i la tercera planta) i que no haurien entrat de seguida en l'habitació on dormia el seu oncle, quedant-se un moment en el passadís per donar-se petons. El Fiscal sosté que en el moment d'arribar a l'habitació la parella, la porta estava oberta perquè Barry hauria deixat caure la seva tarja. En aquest sentit, un empleat de l'hotel, el Sr. Viñas, va confirmar que les portes no es tanquen soles, sinó que han d'ésser tancades manualment. La porta s'hauria quedat doncs oberta quan Catalá va accedir-hi prèviament, i caient-li la seva targeta al terra. En trobar-se la porta oberta, Somoza i Talavera haurien accedit a l'interior sense necessitat de passar cap targeta i per tant, sense deixar traces d'entrada en el registre. Una volta a l'interior, els fets serien els denunciats per Jessica Talavera com figuren en l'escrit de qualificació provisional. En el moment que Somoza i Talavera surten de l'habitació, Somoza hauria vist que hi havia una targeta al terra, l'hauria agafat i provat de passar-la, precisament a les 3.58, constatant que és la targeta de la seva habitació, el que explicaria les constatacions anteriorment descrites en quant a les dades tècniques del registre. Posteriorment, marxen, Scott acompanya a Jessica Talavera i torna a l'habitació. En aquesta hipòtesis, el temps passat en l'interior de l'habitació seria aproximament 20 minuts, atès que entren a l'hotel a les 3:33 hores (foli 323), i no és fins a les 3:58 hores (foli 95) que la targeta número 11563 pertanyent a Barry s'utilitza: aquest temps seria per conseqüència suficient per la producció dels fets denunciats. Per la seva part, la defensa qualifica aquesta versió de "manifestacions o conjectures", sense cap suport probatori. La sala estima que aquesta versió del Ministeri Fiscal no deixa de ser una hipòtesis, malgrat el seu caràcter versemblant. Convé doncs, constatar que existeix un dubte en quant al tempo de la realització precisa dels fets tal com són descrits per JESSICA Talavera, la qual no ha pogut precisar el temps passat en l'habitació perquè no el recorda. En conseqüència, si prenem en consideració la hipòtesis de la defensa i de la sentència d'una durada màxima d'uns quatre minuts - aquesta sembla no deixar un temps suficient per que hagi passat tot el que Jessica Doyle denuncia, penetració per part de Barry i fel·lació simultània amb Scott, és a dir en presència del dos homes amb un que és corpulent, begut, amb un handicap físic - té dificultat posar-se de genolls (segons el Dr. BRAVO Castilla, foli 87) i l'altre que no podia tenir erecció a causa del seu estat alcohòlic, com la pròpia Jessica ho ha declarat davant el Batlle (foli 261). 2. Confrontació de les dades amb la versió dels acusats En canvi, aquesta durada màxima d'uns quatre minuts és compatible amb la versió dels acusats, contràriament al que al·lega el Ministeri Fiscal segons el qual difícilment podria haver-se produït aquesta versió en l'interval de temps de quatre minuts. En efecte, en la versió de l'acusat Somoza, aquest va entrar a l'habitació, va seure al lateral del llit, posteriorment, va estar tocant-se amb Talavera per sobre de la roba, es van petonejar, després d'un temps, va anar al lavabo, desvestint-se i posant-se el pijama, va orinar, es va rentar les dents, va sortir del bany. No obstant, el greu incident verbal al·legat per la defensa entre Jessica i l'oncle de Scott - que es va queixar del soroll quan Scott estava al lavabo, podria explicar una acceleració de l'estada en l'habitació, és a dir una sortida precipitada de la parella. En aquest sentit, la pròpia Jessica confessa no recordar-se precisament del tempo dels fets, però li sembla que tot ha anat molt ràpid en aquesta segona fase. Recordem que en el moment de sortir de l'habitació, la denunciant no ha tingut temps de vestir-se completament, es va posar els sostens en la butxaca, segons les seves pròpies declaracions davant el Batlle i -segons el que ha confessat a la Sra. Anaya posteriorment - no s'hauria posat les calces i els sostens. A més, portava - segons la declaració de seva amiga Carnero que l'ha vist després - "els pantalons al revés, cosa que semblava que se'ls hauria posat ràpidament". Sabem doncs amb certitud que va sortir amb precipitació de l'habitació de l'hotel, independentment del motiu d'aquesta sortida anticipada. En conseqüència, la versió dels acusats ha pogut desenvolupar-se en la durada esmentada de quatre minuts. 3. Absència d'elements probatoris determinants En conclusió, si la hipòtesis versemblant d'una durada de l'estada en l'habitació d'uns 20/25 minuts - exposada tant en el seu escrit de recurs com en la vista oral pel Ministeri Fiscal - podria correspondre amb l'exposició de l'agressió tal com ha estat descrita per Jessica Doyle, no existeixen elements probatoris suficients per verificar aquesta hipòtesis i doncs per desvirtuar la presumpció d'innocència dels dos acusats, que van sempre mantenir la mateixa versió del tempo de l'estada en l'habitació. VIII.- CONSIDERANT: PEL QUE RESPECTA A LES PROVES PERICIALS FORENSES PRACTICADES En quant al trastorn per estrès post traumàtic. La Dra. COSTA va efectuar el test corresponent a l'estrès post-traumàtic, concloent que efectivament la simptomatologia que presentava Jessica Talavera és compatible amb un trastorn per estrès post-traumàtic. No obstant, malgrat aquesta compatibilitat, és difícil concloure que aquest trastorn sigui conseqüència d'agressió sexual (versió de Talavera) - o bé d'un greu incident verbal en el curs d'una violenta discussió amb Barry Catalá (versió dels Catalá). En quant a les lesions Per altra part, efectuada la denúncia el dia 19/01/2024 - és a dir dos dies i mig desprès dels fets ocorreguts - Talavera, fou objecte d'un examen medico-forense per la Doctora Emma COSTA, assistida de l'especialista en ginecologia, Dr. Pombo, que ratificant el seu informe a la vista oral, manifesta que presentava una lesió, concretament els blaus als braços amb una temporalitat de 2 o 3 dies. Convé precisar que és la única metgessa que ha pogut constatar físicament aquestes equimosis, a diferència dels perits aportats per la defensa que únicament van consultar a partir de fotos. No obstant, tot i les constatacions efectuades, l'experta no pot afirmar que aquestes equimosis fossin conseqüència d'una agressió sexual, però precisa que són compatibles amb la versió de Jessica Talavera. A més, el Doctor Castilla i la Doctora Cepeda, que a petició de la defensa han realitzat un informe que figura als autes (folis 921 a 967) - malgrat no haver vist físicament a la noia - manifesten que les equimosis localitzades als braços són molt poc significatives, i essent la seva normal evolució d'uns 8 dies, adquirint diferents coloracions. Analitzant les fotografies - qualificades pels mateixos perits de molt bona qualitat - consideren que les lesions podrien tenir una evolució d'uns 6-7 dies. Afegeixen la seva estranyesa que no presentés cap mena de lesió o equimosis a la part de dintre de les cuixes, coincidint amb el relat efectuat per Talavera, el que seria la prova d'una resistència a la prestesa agressió, malgrat que això no descarta l'absència de violència. Per conseqüència, la sala estima que dites lesions poden ser degudes a una altra causa que el mecanisme de subjecció denunciat per Talavera. En quant als fluids seminals La sentència recorreguda destaca la importància dels anàlisis forenses realitzats sobre una sèrie d'indicis o mostres, llençols, cobrellits, calces i hisops, elaborats pels especialistes del departament de Biologia del Servei de Criminalista de la Guàrdia Civil a Madrid, efectuats pels titulars núm. T250215 i V575226. A petició de la defensa dels acusats, consten igualment altres contra-peritatges evacuats, a més del portat a terme pel Dr. Carretero i per la Dra. Canales, sobre l'informe del laboratori general de la Guardia Civil. És cert que no s'han trobat espermatozoides en la mostra vaginal de la noia, únicament fluids seminals a l'alçada del tanga. La Sentència recull que "Consta que Jessica Talavera la mateixa nit es va dutxar, no obstant es sabut que la dutxa no elimina tot el semen, sempre queden restes que és poden arribar a obtenir fins a 6/7 dies després. Sí apareixen fluids seminals a l'alçada del tanga, que no s'han pogut determinar a qui pertanyien." Però segons el Ministeri Fiscal, els perits judicials els quals van ratificar el seu informe a la vista oral, precisaren que es va poder determinar la presència de fluid seminal, indubtable, en la part interior de les calces de Talavera - és a dir en la part que està en contacte amb la zona genital -, més concretament en els retalls de les calces localitzats en la part anterior i mitja de la zona del tanga en contacte amb els genitals de la víctima, assenyalades com a mostres 24/01610/009/BI/2 i 24/01610/009/BI/3. Observa el Ministeri Fiscal que aquest líquid seminal prové, com bé han assenyalat els perits, d'un contacte directe, compatible amb els acusats Catalá. Indica que és sobretot rellevant precisar que s'han obtingut restes orgànics de dos homes diferents però amb parentiu. La mutació detectada, (foli 469) relaciona als dos homes per la via paterna, essent la referida mutació la que permet determinar que efectivament hi han cromosomes Y dels dos acusats. Afegeix que els perits de la Guardia Civil manifesten "la molt baixa" possibilitat que s'hagi pogut produir una transferència indirecta en totes les mostres per ells analitzades (foli 85). També van precisar que no ens trobem davant d'una contaminació o transferència secundària o indirecta, "molt estranya", precisant l'ADN en qüestió s'ha trobat en diverses mostres. Considera finalment el Ministeri Fiscal que aquestes proves forenses practicades reforcen la fiabilitat de la versió de l'agressió pels dos homes, tal com presenta la denunciant i, en cap cas, la versió dels acusats. No obstant, tenint en compte que Jessica Talavera va estar molt temps dins de l'habitació, compartida pels dos acusats durant varis dies, tenint a més contactes íntims amb Scott - que siguin sexuals o no - durant 40 minuts la primera vegada i al menys 4 minuts la segona, no es pot excloure una eventual contaminació de dita calça que JESSICA va manipular. Sabem també que la calça va estar en contacte amb els llençols del llit i que no es pot excloure que hagi pogut caure a terra. En aquest sentit, s'han pronunciat clarament els perits de la defensa, Dr. Castilla Castilla, la Dra. Canales i el Dr. Carretero. Més precisament, segons les conclusions d'aquests perits, emeses sobre els resultat de l'informe de la Guardia Civil, "En el cas que dues persones comparteixin una habitació, es previsible des d'un punt de vista forense - que es detecti material genètic de totes dues en elements com els llits, les tovalloles o altres superfícies amb les quals hagin pogut tenir contacte". Afegeixen que "pel que fa al tanga, no se sap amb certesa on va ser ubicat dins l'habitació...". Segons el Dr Carretero (minut 1:49:00 de la gravació del 20 de març), "el fet de compartir un espai comú, la barreja d'ADN podria ser compatible amb una contaminació creuada per interacció personal dins de l'espai ". Recordem d'una part que la roba de JESSICA va estar per diversos indrets de l'habitació que els Catalá compartien des de feia tres dies i que la possibilitat d'una contaminació creuada no ha estat d'altra part exclosa de manera taxativa pels perits de la Guardia civil, que és limiten a afirmar que seria poc probable. Els perits Dra. Canales Canales i Dr. Carretero Carretero insisteixen en el fet que a l'hisop vaginal de Talavera recollit a la visita medico-forense no es va trobar líquid preseminal, ni esperma. És evident que, com ho menciona la sentència recorreguda, el fet que no s'han trobat espermatozoides en la mostra vaginal de la noia no permet tampoc confirmar la seva versió d'una agressió sexual amb ejaculació. Per conseqüència, la sentència absolutòria ha interpretat i valorat correctament les proves científiques després d'una anàlisis tècnica i objectiva molt completa i en mèrits dels arguments debatuts a la vista oral. En resulta que ni la prova d'ADN ni la de restes biològics són concloents. IX.- CONSIDERANT: EN QUANT AL COMPORTAMENT POSTERIOR DELS ACUSATS Segons el Ministeri Fiscal, el comportament posterior dels acusats manifesta clarament una voluntat unívoca de fugir del país i conforta la versió de l'agressió. En efecte, els dos acusats van canviar d'hotel, el mateix dia de producció dels fets denunciats, deixant pensar que en realitat marxaven del país. De les proves practicades se'n constata que van abandonar l'hotel on van succeir els fets el mateix dia de la seva producció, per tal de desplaçar-se a un altre hotel de la vila de Soldeu, a l'XXXX, lloc en el qual van ésser controlats. Malgrat van deixar l'hotel, els acusats no van voler que ningú accedís a l'habitació - trobant-se aquesta pagada i reservada. A fi que ningú entrés en l'habitació, van deixar penjat el típic cartell de "no molestar" a la porta. Com ho confessa el testimoni Sr. Viñas, quan està el cartell posat, el personal de l'hotel no entra a l'habitació per respectar la intimitat dels clients. A més, l'endemà d'haver marxat del Pas de la Casa, Somoza va adreçar un missatge al guia contractat, el Sr. Diez, per tal de comunicar que marxaven a Barcelona i que en conseqüència, no requerien de desplaçament fins a l'aeroport. No obstant, la defensa estima que la conducta dels dos acusats després dels fets no és típica d'unes persones que saben que han comès un delicte greu i que és significatiu que el dia següent van anar a esmorzar al ORG_0 i es van passejar tranquil·lament pel poble, fent vàries compres. L'estat de la neu explicaria segons ells, que decidissin canviar a un hotel de Soldeu i que s'allotgessin a l'XXXX on es van identificar amb els seus passaports, podent així ser trobats i controlats. El comportament dels acusats pot ser qüestionat legítimament. En efecte, podria ser interpretat - tal com sosté el Ministeri Fiscal - per la voluntat de dissimular traces o de complicar eventuals investigacions per part de la policia. No obstant, no materialitza en sí mateix una real temptativa de fugir el més ràpidament possible del país i per tant, no és un indici inequívoc que pugui ser pres en compte per permetre desvirtuar la presumpció d'innocència. X.- CONSIDERANT: CONCLUSIÓ SOBRE EL RECURS DEL MINISTERI FISCAL Segons la sentència recorreguda, existeix un dubte raonable respecte al realment succeït entre Somoza, Barry Catalá i Jessica Talavera, la matinada del dia 17 de gener del 2024 a l'habitació de l'hotel Font d'argent on els primers s'allotjaven durant la seva estada al Principat, el que condueix al Tribunal, en aplicació del principi "in dubio pro reo", a dictar una sentència absolutòria. En efecte, el principi de presumpció d'innocència al Principat garantit a l'article 3.4 de la nostra Constitució de conformitat amb els postulats de l'article 6.2 del Conveni europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950 i de vigent aplicació al Principat, té que prevaler sota tota altra consideració. Malgrat els diferents testimoniatges compatibles amb una agressió sexual tal com l'ha descrit Jessica Talavera, beneficia als dos acusats l'absència de certitud sobre la materialitat dels fets, concretament per causa de l'absència de espermatozoides en la vagina, de traces físiques significatives, de pericials concloents i de l'incertesa en quant a la temporalitat dels fets, per verificar llur comptabilitat amb la versió de la denunciant. Per tant, en absència d'error manifest tant en l'apreciació de les proves com en la motivació de la sentència absolutòria de primera instància, la sala penal - en aplicació de l'adagi in dubio pro reo - confirma la decisió recorreguda. XI.- CONSIDERANT: RECURS DE Somoza I BARRY Catalá La defensa de Scott i Barry Catalá formula també recurs contra dita sentència per fer constatar que la imposició de les despeses processals respecte a Scott es refereix únicament a les derivades del delicte menor de consum de cocaïna. En efecte, segons el CONSIDERANT CINQUÈ de la sentència impugnada - d'acord amb el que disposen els articles 174, 175 i 181.1 del Codi de Procediment Penal - declara d'ofici les despeses processals causades respecte a l'acusat Catalá, atesa la seva lliure absolució, però condemna Somoza al pagament de les despeses processals causades, sense més precisió. No obstant, és evident que aquesta condemna concerneix únicament les despeses derivades del delicte menor de consum per Somoza, contra el qual no va formular recurs, donat la seva absolució del delicte d'agressió sexual. Per altra part, sol·licita la defensa el retorn als dos acusats dels objectes comissats, el que és també pertinent, atenent l'absolució dels acusats. La sala penal dona també lloc a aquesta petició. En fi, pel que fa a l'aplicació de l'indult a Somoza, pel delicte menor de consum de producte estupefaent cocaïna en lloc públic, aquesta qüestió ha estat introduïda per primera vegada en la vista oral del recurs, pel que aquesta Sala no s'hi pot pronunciar, sense perjudici de que la petició sigui novament introduïda davant del Tribunal de Corts, en període d'execució de sentència. Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, Decisio DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- DESESTIMAR el recurs interposat pel Ministeri Fiscal, contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 11/06/2025. 2.- ESTIMAR els recursos formulats per les defenses de Scott i Barry Catalá, DONAR lloc a la restitució dels objectes comissats, i PRECISAR que la imposició de les despeses processals respecte a Somoza, es refereixen únicament a les derivades del delicte menor de consum de producte estupefaent cocaïna en lloc públic. 3.- CONFIMAR la resta de pronunciaments de la sentència objecte de recurs que no hagin estat modificats per aquesta resolució. 4.- No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE