STSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2025 - ROJ: STSJAD 167/2025
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 novembre 2025
Numéro47/2025
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 167/2025 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 28 novembre 2025)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 28 novembre 2025, STSJAD 167/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:167) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées de la décision (titre, identifiant ROJ et ECLI, numéro de recours 47/2025). Le numéro de sentence « 22-2025 » figure dans l'en-tête du texte.*
## Faits et procédure
Par un jugement du 18 juin 2025, le Tribunal de Corts (tribunal de première instance) a déclaré M. Andrade coupable de plusieurs infractions liées aux stupéfiants : deux délits majeurs continus de vente de drogues dures (cocaïne et ecstasy) et de cannabis, un délit mineur continu de consommation et de possession de drogue dure pour usage personnel, ainsi qu'une contravention pénale continue de consommation et de possession de cannabis. Il a retenu l'atténuante de collaboration avec les autorités à l'égard de l'ensemble de ces infractions, et l'aggravante de récidive pour le seul délit mineur. Il a prononcé une peine de neuf ans et demi de prison, une amende de 75 000 euros, l'expulsion définitive du Principat, ainsi qu'un mois d'arrêts domiciliaires et une amende de 500 euros pour la contravention.
Les faits retenus, tels qu'établis par la juridiction de première instance, sont les suivants. Le prévenu, condamné en 2020 pour un délit mineur de possession et de consommation de cocaïne, a commencé à vendre des stupéfiants en mai 2022 afin de rembourser une dette liée à une condamnation en Espagne. Ses activités ont porté sur environ 810 grammes de cocaïne, 800 grammes de cannabis et plus de 700 comprimés d'ecstasy. Il a été interpellé le 31 janvier 2024. Après son arrestation, il a fourni aux services de police des informations concrètes, jugées utiles par le tribunal de première instance, qui ont permis d'ouvrir de nouvelles pistes d'enquête et ont abouti, dans certains cas, à des condamnations pour trafic de stupéfiants, proxénétisme et prostitution.
La défense a interjeté appel pour « indue appréciation de la preuve ». Elle soutient que l'atténuante de collaboration n'a pas été évaluée à sa juste mesure et qu'elle aurait dû conduire à une réduction plus significative de la peine, qu'elle chiffre au minimum légal de sept ans et trois mois de prison et de 35 000 euros d'amende. Le Ministère public s'oppose au recours.
## Question de droit
La Sala Penal devait déterminer si la collaboration fournie par le prévenu entrait dans le champ de l'atténuante prévue à l'article 29.6 du Code pénal, et, dans l'affirmative, si la peine prononcée était proportionnée malgré cette atténuante.
Le texte de l'article 29.6 est reproduit dans la décision : cette circonstance atténuante s'applique à qui « col·labora amb les autoritats fins al moment de la vista oral per evitar una altra infracció que tingui caràcter de delicte major, la comissió de la qual sigui racionalment previsible » (« collabore avec les autorités jusqu'au moment de l'audience orale afin d'éviter une autre infraction revêtant le caractère de délit majeur, dont la commission est raisonnablement prévisible »).
Deux points de droit se trouvent ainsi posés : la portée restrictive de l'atténuante, qui exige la prévention d'une infraction future de nature délictuelle majeure, et la distinction entre la simple reconnaissance des faits, qui ne suffit pas, et la collaboration utile.
## Solution et dispositif
La Cour rejette le recours et confirme le jugement de première instance. Son raisonnement procède en trois temps.
**1. Une application restrictive de l'article 29.6.** La Cour rappelle que le repentir ne constitue pas en soi une circonstance atténuante, et qu'il ne peut le devenir que s'il s'accompagne d'actes contribuant à rétablir l'ordre juridique troublé. Elle reprend une jurisprudence constante selon laquelle la simple recon
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2025 - ROJ: STSJAD 167/2025
STSJAD 167/2025 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 28 novembre 2025)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 28 novembre 2025, STSJAD 167/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:167) (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées de la décision (titre, identifiant ROJ et ECLI, numéro de recours 47/2025). Le numéro de sentence « 22-2025 » figure dans l'en-tête du texte.
Faits et procédure
Par un jugement du 18 juin 2025, le Tribunal de Corts (tribunal de première instance) a déclaré M. Andrade coupable de plusieurs infractions liées aux stupéfiants : deux délits majeurs continus de vente de drogues dures (cocaïne et ecstasy) et de cannabis, un délit mineur continu de consommation et de possession de drogue dure pour usage personnel, ainsi qu'une contravention pénale continue de consommation et de possession de cannabis. Il a retenu l'atténuante de collaboration avec les autorités à l'égard de l'ensemble de ces infractions, et l'aggravante de récidive pour le seul délit mineur. Il a prononcé une peine de neuf ans et demi de prison, une amende de 75 000 euros, l'expulsion définitive du Principat, ainsi qu'un mois d'arrêts domiciliaires et une amende de 500 euros pour la contravention.
Les faits retenus, tels qu'établis par la juridiction de première instance, sont les suivants. Le prévenu, condamné en 2020 pour un délit mineur de possession et de consommation de cocaïne, a commencé à vendre des stupéfiants en mai 2022 afin de rembourser une dette liée à une condamnation en Espagne. Ses activités ont porté sur environ 810 grammes de cocaïne, 800 grammes de cannabis et plus de 700 comprimés d'ecstasy. Il a été interpellé le 31 janvier 2024. Après son arrestation, il a fourni aux services de police des informations concrètes, jugées utiles par le tribunal de première instance, qui ont permis d'ouvrir de nouvelles pistes d'enquête et ont abouti, dans certains cas, à des condamnations pour trafic de stupéfiants, proxénétisme et prostitution.
La défense a interjeté appel pour « indue appréciation de la preuve ». Elle soutient que l'atténuante de collaboration n'a pas été évaluée à sa juste mesure et qu'elle aurait dû conduire à une réduction plus significative de la peine, qu'elle chiffre au minimum légal de sept ans et trois mois de prison et de 35 000 euros d'amende. Le Ministère public s'oppose au recours.
Question de droit
La Sala Penal devait déterminer si la collaboration fournie par le prévenu entrait dans le champ de l'atténuante prévue à l'article 29.6 du Code pénal, et, dans l'affirmative, si la peine prononcée était proportionnée malgré cette atténuante.
Le texte de l'article 29.6 est reproduit dans la décision : cette circonstance atténuante s'applique à qui « col·labora amb les autoritats fins al moment de la vista oral per evitar una altra infracció que tingui caràcter de delicte major, la comissió de la qual sigui racionalment previsible » (« collabore avec les autorités jusqu'au moment de l'audience orale afin d'éviter une autre infraction revêtant le caractère de délit majeur, dont la commission est raisonnablement prévisible »).
Deux points de droit se trouvent ainsi posés : la portée restrictive de l'atténuante, qui exige la prévention d'une infraction future de nature délictuelle majeure, et la distinction entre la simple reconnaissance des faits, qui ne suffit pas, et la collaboration utile.
Solution et dispositif
La Cour rejette le recours et confirme le jugement de première instance. Son raisonnement procède en trois temps.
1. Une application restrictive de l'article 29.6. La Cour rappelle que le repentir ne constitue pas en soi une circonstance atténuante, et qu'il ne peut le devenir que s'il s'accompagne d'actes contribuant à rétablir l'ordre juridique troublé. Elle reprend une jurisprudence constante selon laquelle la simple recon
Sentència
SENTÈNCIA 22-2025 DE 28/11/2025
Data : 28/11/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal
Referència : TSJP.- 0000047/2025
Nig : 5300543220240002505
IU : ECLI : AD:TSJP:2025:00022
SENTÈNCIA 22-2025
PARTS:
Apel·lant: Sr. Andrade
Advocat: Sra. Salcedo
Apel·lat: MINISTERI FISCAL
Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)
Objecte: Tràfic de droga tòxica. Atenuant de col·laboració.
Andorra la Vella, a la data consignada al marge.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en la causa i rotlle de referència, seguida per un presumpte delicte major continuat d'importació i de venda de gran quantitat de droga tòxica (cocaïna i èxtasi); per un presumpte delicte major continuat de venda de gran quantitat de cànnabis o droga de toxicitat similar; per un presumpte delicte menor continuat de consum i possessió de droga tòxica per al propi consum i per una presumpta contravenció penal continuada de consum i possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al consum, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.
I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 18/06/2025 amb la següent part dispositiva:
"D E C I D E I X:
"Condemnar Andrade, com autor responsable del delicte major continuat de venda de gran quantitat de droga tòxica cocaïna i èxtasi; del delicte major continuat de venda de gran quantitat de cànnabis o droga de toxicitat similar; del delicte menor continuat de consum i possessió de droga tòxica per al propi consum; concorrent les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, atenuant de col·laboració amb les autoritats respecte de tots ells, i, agreujant de reincidència únicament respecte d'aquest darrer delicte menor, a les penes de NOU ANYS I MIG (9,5) DE PRESÓ; multa en la quantia de SETANTA-CINC MIL EUROS (75.000 EUR); i la pena complementària d'EXPULSIÓ DEFINITIVA DEL PRINCIPAT; i per raó de la contravenció penal continuada de consum i possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al propi consum a les penes d'UN (1) MES D'ARREST DOMICILIARI i multa per import de CINC-CENTS EUROS (500 EUR); així com el pagament de les despeses processals causades.
S'acorda el comís i destrucció de la droga tòxica i producte estupefaent contingut en les bosses precintades PO42578, PP104462, PP088435, PP104459, PP104328, G025733 i PP069768; dels corresponents reactius d'estupefaents continguts en les bosses precintades PP104453, PP102606, PP104455, PP104454, PP088758; dels objectes relacionats amb el tràfic de drogues i/o que contenen restes de producte estupefaent de les bosses precintades PO044928, PP088434, PP088438, PP104458, PP88439, PP044927, PP104461, PP104452, PP088436, PP088437; el comís dels diners que hi havia a les bosses precintades PP104327 i PP104456; així com del telèfon mòbil precintat a les bosses PP100585 ara PP102464 i del vehicle SAAB matrícula XXXX."
II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:
"Són fets provats i així es declara, que l'acusat Andrade, nascut 11/03/1977, de nacionalitat espanyola i condemnat mitjançant Ordenança penal de data 05/02/2020, com autor d'un delicte menor de possessió i consum de cocaïna, començà a vendre drogues tòxiques al Principat durant el mes de maig de 2022 per tal d'aconseguir diners a fi d'afrontar un deute derivat d'una condemna per raó violència de gènere a una pena de dies/multa imposada per la jurisdicció dels tribunals espanyols.
En un inici, l'acusat Andrade comprava a un primer proveïdor investigat en el marc de la causa 8000020/2024, uns 100 grams de cocaïna cada mes i mig a un preu de 48 euros el gram, que després venia a 60 euros el gram.
A partir del mes d'agost de 2023, l'acusat Andrade començà a reduir la quantitat que venia; i a finals del mes d'octubre de 2023 aquest primer proveïdor deixà de fiar-li la droga, raó per la que l'acusat Andrade es buscà un proveïdor alternatiu que li fiés, essent un segon investigat també en el marc de la causa 8000020/2024, que li venia 10 grams cada setmana a un preu de 60 euros el gram, dels quals se'n quedava un per consumir i els restants els barrejava amb paracetamol per treure 17 grams i així poder aconseguir un benefici major en seguir venent cada gram a 60 euros.
L'acusat Andrade venia la cocaïna a un nombre reduït de contactes i sense seguir ordres de ningú, al mateix ritme i en proporció al volum que ell adquiria. Així, Ropero (executòriament condemnat el 02/02/2024 en el marc de la causa de guàrdia 83/2024 com autor d'un delicte menor de possessió i consum continuat de droga tòxica de l'article 284.1 del Codi penal, actualment amb número de causa executòria 3080036/2024) era el seu client més habitual, a qui venia 2 o 3 grams de cocaïna a raó de dues o tres vegades a la setmana des del mes de juliol de 2023, havent-li venut més de 100 grams de cocaïna; nogensmenys, en venia esporàdicament a altres persones, entre altres, a Seco i Araujo (executòriament condemnats per ordenança penal de 28/11/2024 com autors responsables d'un delicte menor de consum continuat de droga tòxica de l'article 284.1 del Codi penal, actualment amb número de causa executòria 3080174/2024) als qui vengué entre finals de 2023 i el mes de gener de 2024 10 grams de cocaïna, entre altres drogues. L'acusat Andrade venia principalment dita droga a casa seva, i en ocasions es desplaçava amb el seu vehicle ORG_0 XXXX per portar-la a algun client.
Així, l'acusat Andrade, des del mes de maig de 2022 començà venent com a mínim 50 grams de cocaïna al mes i, posteriorment, a partir del mes d'agost de 2023, reduí la seva activitat, venent sobre uns 10 grams al mes; havent venut un muntant total d'uns 810 grams de cocaïna per un valor d'uns 48.600 euros.
L'acusat Andrade també ha estat venedor de marihuana. Durant el mes d'octubre o novembre de 2023, el seu primer proveïdor de cocaïna, li vengué 300 grams de marihuana a raó de 3 euros el gram, revenent-ho posteriorment l'acusat Andrade per 5 o 5,5 euros el gram.
El 04/01/2024 l'acusat Andrade rebé al Principat, amb la finalitat de vendre-les, més de 700 pastilles d'èxtasi que li fiaren uns amics de Saragossa a raó de 4 euros per pastilla, de les quals, durant el mes de gener de 2024, en consumí 20; en vengué 100 a una amiga, 60 a un company d'un curs a La Seu d'Urgell i petites quantitats a altres terceres persones.
El 19/01/2024, l'acusat Andrade confirmà per whatsapp a Durán (executòriament condemnat en el marc de la present causa per ordenança penal de 12/11/2024 com autor d'un delicte major de possessió per a la venda de cànnabis o droga de toxicitat similar de l'article 282 en relació al 283.1.a) del Codi penal, així com d'una contravenció penal de l'article 499 del Codi penal, actualment amb número de causa executòria 3080163/2024) que volia comprar-li marihuana, dient-li posteriorment el 21/01/2024 que al final voldria només 500 grams. Dita transacció es dugué a terme el 24/01/2024, quan Durán li entregà 500 grams en un sol embalum tancat al buit dins d'una motxilla ORG_1 a les proximitats de l'església del Tarter. El preu acordat era de 4,5 euros per gram, havent fiat Durán el seu pagament a l'acusat Andrade. L'acusat Andrade comprà dita marihuana, principalment, per a la seva revenda a tercers (malgrat també consumí) la qual venia a 5 o 5,50 euros el gram. D'aquesta quantitat, el 30/01/2024 vengué 100 grams a una amiga seva, a un preu de 550 euros, així com altres petites quantitats a altres terceres persones.
El 31/01/2024, Durán es desplaçà a les 17:30h al domicili de l'acusat Andrade per recuperar la motxilla i rebre una part del pagament, llençant-li l'acusat Andrade per la finestra la motxilla negra, contenint aquesta 550 euros com a primer pagament de la marihuana fiada.
Així mateix, en aquella data, vers les 19:52h l'acusat Andrade vengué a Ropero 2 embolcalls de cocaïna de 2,11 grams bruts en total a un preu de 80 euros.
A les 19:59h de la mateixa data, agents del Servei de Policia van controlar a l'acusat Andrade quan es desplaçava amb els seu vehicle ORG_0 a vendre 13g de marihuana a una clienta.
En el marc de la perquisició duta a terme l'01/02/2024 al domicili de l'acusat Andrade, radicat a la Urbanització Ribagrossa, edifici Alba, 2-1, al Forn de Canillo, se l'incautaren 520 pastilles d'èxtasi (fent un total de 166'973 grams), una pedra de cristall "MDMA", 2 embolcalls contenint cadascun 0,6 grams de cocaïna, una caixa metàl·lica contenint 1,66 grams de marihuana i 3 pots de plàstic contenint 83, 127 i 140 grams de marihuana, així com un embolcall de 17 grams de marihuana, resultant, en total, 368,66 grams de marihuana, que eren els restants de l'embolcall entregat per Durán. Així mateix, hi havia altres estris o objectes relacionats amb el consum i/o venda de productes estupefaents com són bosses retallades per a preparar dosis, papers amb anotacions de noms i números, una paperina amb restes de pols blanca, bitllets en forma de rul·lo, una bàscula de precisió amb restes de producte estupefaent, una bossa de plàstic amb restes de pols rosa, una pedra amb restes de pols blanca.
L'acusat Andrade consumia dues o tres cigarretes de cànnabis per dia, pastilles d'èxtasis de forma esporàdica en context de festa abans de sortir de casa i cocaïna de forma esporàdica, en alguns casos, arribant a consumir 2 grams de cocaïna per dia, essent l'última vegada que consumí el 28/01/2024.
A partir de la seva detenció i com a conseqüència de la mateixa, l'acusat Andrade ha col·laborat amb el Servei de Policia de manera eficaç aportant dades o elements concrets, de caràcter subjectiu i objectiu, desconeguts fins aquella data pels investigadors que han permès noves línies d'investigació que, en certs casos continuen en instrucció sumarial, i, en d'altres, han conclòs en condemnes en el marc de delictes contra la salut pública, la prostitució i el proxenetisme."
III.- RESULTANT: La representació lletrada de Andrade interposà recurs d'apel·lació contra la referida sentència per indeguda valoració de la prova ja que considera que si bé el Tribunal de Corts ha tingut en compte l'atenuant de col·laboració amb les autoritats, no n'ha valorat adequadament la importància, ja que hauria d'haver comportat una reducció de pena més significativa.
En aquest sentit precisa que la col·laboració del Sr. Andrade va ser absoluta des del moment del seu control: va indicar on estava la droga al seu domicili, qui li facilitava, perquè havia entrat en aquest mon. Tanmateix, diu que va facilitar informació espontània sobre persones que no estaven en els radars del Servei de Policia, i va ser gràcies a les seves declaracions que es van poder detenir aquestes persones i que es va desmantellar tant el negoci de tràfic de drogues com de prostitució i proxenetisme que aquestes persones tenien al Principat.
Remarca que el seu defensat sabia que aquesta col·laboració podia comportar greus conseqüències sobre la seva integritat física (de fet, ha rebut amenaces) però tot i així, ha continuat col·laborant. Afegeix que té por del que li pugui succeir i per aquest motiu no es planteja demanar el seu trasllat a un Centre penitenciari a Espanya on podria optar abans a permisos de sortida.
Per altra part, posa de relleu el penediment i la manca d'antecedents del Sr. Andrade, el qual diu, no és una persona perillosa sinó una víctima del sistema que, per la seva fragilitat i per poder satisfer un deute econòmic, es va veure abocat a cometre els fets d'autes. Diu que ja abans de ser detingut volia sortir del món dels productes estupefaents, havent disminuït la quantitat de droga que adquiria i que actualment, pateix un profund quadre depressiu.
Per tot l'exposat, considera que la pena imposada pel Tribunal de Corts és desproporcionada i injusta; que vol ser exemplar però tenint en compte l'edat del Sr. Andrade, xoca frontalment amb la seva necessitat de buscar alternatives de rehabilitació social, per tot el que demana que la pena imposada respongui a criteris de justícia i equitat i es fixi en la mínima prevista per la llei de set anys i tres mesos de presó, multa de trenta-cinc mil euros i la pena complementària d'expulsió definitiva del Principat.
IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat.
Recorda que l'atenuant de l'article 29.6 del Codi penal és d'aplicació restrictiva i no s'aplica pel sol fet de reconèixer la participació en els fets o ajudar als agents del Servei de Policia a investigar els fets il·lícits que un mateix ha dut a terme (com, per exemple, dir on es trobava la droga a casa, tal i com s'indica en el recurs) o inclús explicar qui són els clients a qui es ven la droga), sinó que requereix quelcom més, consistent en identificar a persones que d'altra manera el Servei de Policia no tenia controlats o evitar altres infraccions que es podien arribar a cometre.
En el present cas, considera que l'atenuant és d'aplicació ja que en la seva declaració el recurrent va identificar fluxos de venda de droga i persones que els agents no tenien controlats, evitant altres infraccions com és de veure en la causa unida per corda fluixa (8000020/2024), el que li comportà (com a mínim a nivell d'acusació), una reducció de la pena principal de presó de 2,5 anys i de 25.000 EUR de multa ja que en el seu escrit de qualificació provisional demanava 12 anys de presó ferma, que reduí finalment fins a 9,5 anys i pel que fa a la multa, la petició de 100.000 euros inicials acabà sent de 75.000 euros.
Nega però que la col·laboració del Sr. Andrade hagi estat de tal magnitud com per haver de reduir al màxim la pena imposable i fixar-la en el mínim legalment establert.
En aquest sentit, precisa que tot i que és cert que Andrade va declarar el que sabia sobre determinats pisos on s'exercia la prostitució, i relacionà a ZAMORA amb un eventual activitat de proxenetisme, i que el que manifestà tenia indicis de credibilitat, això no va conduir, com requereix l'article 29.6 del Codi penal a "evitar una infracció de delicte major, la comissió de la qual sigui racionament previsible" ja que, a diferència del delicte de tràfic de droga que sí imputà a les altres persones, i que la prova practicada revelà com a real, la instrucció en relació a aquests eventuals delictes ha estat molt incipient i sense possibilitat de concloure amb detalls quins eventuals delictes o de quina forma es cometien.
Així mateix, indica que també cal tenir en compte que, si bé Andrade no tingué problemes per "delatar" a BICHARA, SANHUEZA, ZAPATA i ZAMORA, sí es va negar a identificar a la seva amiga Criado, la qual es dedicava, no només a consumir, sinó també a vendre droga tòxica i, en relació a Durán, les seves versions van ser canviants en relació a la quantitat de droga, dada especialment rellevant a efectes punitius.
Addicionalment, remarca que no és cert que, en relació al reconeixement dels fets comesos per ell mateix (que, com ha dit, no haurien de justificar una atenuant però sí es podrien tenir en compte a efectes de determinació de la pena), aquest hagi dit sempre la veritat i mantingut la mateixa versió, sinó que la va anar canviant en el seu benefici (quantitat de cocaïna venuda, des de quan o si la barrejava o no amb paracetamol).
Afegeix a més que cal tenir en compte la concurrència d'altres circumstàncies que fan que no es pugui aplicar la pena mínima com són la gran quantitat de droga venuda (810 grams de cocaïna, 800 grams de marihuana i més de 700 pastilles d'èxtasi); el caràcter continuat del delicte (Andrade vengué i consumí des de maig de 2022); la importància del consum (2 grams de cocaïna al dia) i la circumstància agreujant de reincidència.
Per últim, remarca que el penediment no constitueix cap circumstància d'atenuació de la responsabilitat penal; que la bona conducta que hauria mostrat Andrade al Centre Penitenciari, ja es podrà veure compensada amb els beneficis que corresponen en execució de la condemna i no amb caràcter previ a la mateixa i que la condemna, a més de complir amb els principis de prevenció especial i general, servirà per a la seva reinserció, doncs no cal oblidar que Andrade ja havia tingut experiència com a venedor de droga a Espanya i, a més, presentava una forta addicció a les drogues, servint fins ara el seu ingrés per reduir dita addicció, i per tant, per disminuir la possibilitat de reiteració delictiva.
Per tot l'exposat, considera que la pena imposada per Sentència és ajustada a dret, proporcional i justa, havent estat l'atenuant de col·laboració, degudament aplicada i valorada, interessant per tant la desestimació del recurs i la confirmació de la Sentència apel·lada.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: L'article 29.6 del Codi penal disposa que és una circumstància que atenua la responsabilitat criminal, "col·laborar amb les autoritats fins al moment de la vista oral per evitar una altra infracció que tingui caràcter de delicte major, la comissió de la qual sigui racionalment previsible."
Qualsevol acte de col·laboració no pot per tant donar lloc a l'aplicació de l'atenuant sinó que el que es requereix, és un acte objectiu, útil i rellevant que serveixi per evitar la comissió d'una altra infracció la qual a més, ha de ser de certa entitat, doncs constitutiva de delicte major.
El seu fonament es troba en raons de política criminal incitant el legislador, amb la reducció de pena que se'n deriva, aquelles actuacions posteriors al delicte que suposen una col·laboració rellevant en el descobriment del fet delictiu, la seva investigació i enjudiciament, contribuint així d'alguna manera, a la restauració de l'ordre jurídic pertorbat.
La jurisprudència ha estat constant en la seva aplicació restrictiva, precisant entre altres, que:
"El penediment per sí mateix no constitueix cap circumstància d'atenuació de la responsabilitat criminal, però pot ser un element de valoració per a la determinació de la pena. Només pot ser rellevant com atenuant si va acompanyada d'actes que contribueixin a restablir l'ordre jurídic infringit, com són la col·laboració per al descobriment del fet delictiu o per al seu esclariment o la reparació del dany causat a la víctima, tot i que són aquests actes els que tenen eficàcia atenuant de la responsabilitat criminal ja que faciliten la investigació dels fets, el seu enjudiciament i resolució o contribueixen a donar alguna satisfacció a la víctima del delicte." (TSJP 0000006/2029)
i
"Com ho manifesta la sentència recorreguda, no resulta d'aplicació la circumstància atenuant de confessió quan un es limita a reconèixer la seva participació en els fets delictius un cop ha estat sorprès, o està a punt de ser sorprès, amb elements que l'incriminen clarament amb el delicte o delictes objecte d'investigació. Tampoc no es pot aplicar la circumstància atenuant de col·laboració de l'article 29.6 del Codi penal. És veritat que en el moment de la seva detenció, el recurrent va dir als agents del Servei de Policia que tenia cocaïna al seu domicili i que tenia la marihuana al traster, així com que va autoritzar el registre a casa seva i al traster, i el contingut del seu telèfon mòbil, facilitant les contrasenyes. Però la circumstància atenuant de col·laboració de l'apartat 6 de l'article 29, té un contingut precís; no es tracta de qualsevol mena de col·laboració amb les autoritats sinó tan sols aquella que permet " evitar una altra infracció que tingui caràcter de delicte major, la comissió de la qual sigui previsible". El text no s'aplica a la conducta que es limita a reconèixer la seva participació en els fets delictius, com ho ha manifestat la jurisprudència d'aquesta sala. En efecte, la conducta de l'acusat no va anar encaminada "a evitar una altra infracció". Per conseqüència, no hi ha lloc a apreciar la circumstància atenuant del article 29.6 del Codi penal." (TSJP 0000036/2019).
II.- CONSIDERANT: En el present cas, l'aplicació de l'atenuant invocada no és objecte de discussió, sent-ho només l'abast de la mateixa, en entendre la representació lletrada de Andrade que la col·laboració prestada pel seu defensat no ha estat valorada en la seva justa mesura.
Retreu en primer lloc a la sentència impugnada no haver tingut en compte l'actuació de l'acusat reconeixent des del primer moment la seva participació en els fets i facilitant la tasca dels agents, indicant-los-hi espontàniament on es trobava la droga en el seu domicili. Aquesta actuació no pot però ser presa en compte als efectes de l'article 29.6 del Codi penal, ja que de conformitat amb el ja exposat, en cap cas es pot obviar la concreta finalitat de l'atenuant, no podent-s'hi equiparar, ni tan sols per via analògica, la conducta de qui es limita a reconèixer la seva participació en els fets delictius, facilitant informació sobre fets (com la localització de la droga en el mateix domicili) que fàcilment haguessin estat descoberts, doncs del control del Sr. Andrade derivava necessàriament un registre al seu domicili. Nogensmenys, l'actitud mostrada per l'acusat arran de la seva detenció i fins el dia de la vista oral, pot ser presa en consideració, junt amb les seves altres circumstàncies personals, en el marc general de l'article 56 del Codi penal, i tenir també una incidència sobre la determinació de la pena.
Pel que fa a la conducta del Sr. Andrade al Centre Penitenciari que la seva defensa diu ha estat exemplar, havent esdevingut fins i tot pres de confiança, la mateixa haurà de ser valorada en període d'execució, a l'hora de resoldre sobre els beneficis penitenciaris que li puguin ser d'aplicació, de conformitat amb el què disposa l'article 209 del Codi de procediment penal.
En quant a la informació rellevant que l'acusat hauria facilitat als investigadors per desmantellar una xarxa de tràfic de productes estupefaents, prostitució i proxenetisme, el Ministeri Fiscal nega que tingui, pel que fa als delictes contra la llibertat sexual, els efectes pretesos ja que segons indica, la informació facilitada no hauria permès avançar en la instrucció que diu es troba en un estadi incipient "i sense possibilitat de concloure amb detalls quins eventuals delictes o de quina forma es cometien".
No obstant, el Tribunal de Corts ha apreciat la concurrència de l'atenuant invocada en base als següents fets provats:
"A partir de la seva detenció i com a conseqüència de la mateixa, l'acusat Andrade ha col·laborat amb el Servei de Policia de manera eficaç aportant dades o elements concrets, de caràcter subjectiu i objectiu, desconeguts fins aquella data pels investigadors que han permès noves línies d'investigació que, en certs casos continuen en instrucció sumarial, i, en d'altres, han conclòs en condemnes en el marc de delictes contra la salut pública, la prostitució i el proxenetisme".
Aquests fets no han estat desvirtuats en el recurs, pel que han de ser mantinguts com a fonament de l'atenuant de col·laboració amb les autoritats prevista a l'article 29.6 del Codi penal, que s'ha considerat per tant aplicable tant en relació amb els delictes contra la salut pública com amb als delictes contra la llibertat sexual.
Així, en la sentència impugnada - de la qual el Ministeri Fiscal demana la confirmació - el Tribunal de Corts explica clarament en el seu "CONSIDERANT TERCER" que:
"és cert que l'acusat Andrade ha col·laborat amb les autoritats policials i judicials en investigacions i instruccions sumarials, de manera eficaç aportant dades o elements concrets, de caràcter subjectiu i objectiu, desconeguts fins aquella data pels investigadors que han permès noves línies d'investigació que, en certs casos continuen actualment en instrucció sumarial, i, en d'altres, han ja conclòs en condemnes en el marc de delictes contra la salut pública, la prostitució i el proxenetisme (tal i com ha expressament reconegut a la data del judici oral el Ministeri Públic en les seves conclusions definitives; han declarat àmpliament i extensa el Sargent del Servei de Policia titular del carnet professional PO 311 i l'Agent del Servei de Policia titular del carnet professional PO 332 en l'acte del plenari; i es deriva de la documental incorporada".
Per tant, cal considerar la col·laboració del Sr. Andrade com essent especialment rellevant, en haver-se comprovat que tota la informació per ell facilitada - en uns delictes d'especial gravetat - era real i en haver estat la investigació realitzada a partir d'aleshores, molt fructuosa, segons declarà expressament l'Agent de Policia P0332 en l'acte de la vista oral, havent conclòs fins i tot en condemnes segons recull la sentència apel·lada.
III.- CONSIDERANT: Pel que fa a la proporcionalitat de la pena imposada.
Andrade ha estat condemnat com autor de:
-un delicte major continuat de venda de gran quantitat de droga tòxica (cocaïna i èxtasi), tipificat a l'article 282.1 en relació amb l'article 283.1.a) del Codi penal que preveu una pena de quatre a deu anys de presó i multa fins al quàdruple del valor de la droga;
un delicte major continuat de venda de gran quantitat de cànnabis o droga de toxicitat similar, tipificat a l'article 282.2 en relació amb l'article 283.1.a) del Codi penal que preveu una pena de tres a sis anys de presó i multa fins al triple del valor de la droga;
un delicte menor continuat de consum i possessió de droga tòxica per al propi consum, tipificat a l'article 284.1 del Codi penal que preveu una pena de presó fins a un any o d'arrest i pena de multa de 1.000 a 2.000 euros;
-una contravenció penal continuada de consum i possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al propi consum, tipificada a l'article 499 del Codi penal que preveu una pena d'arrest i multa de 500 a 1.200 euros.
Els delictes pels que ha estat condemnat Andrade comporten així, penes d'un mínim de 7 anys i 1 dia de presó i d'un màxim de 17 anys de presó, i una multa de fins a més de 200.000 euros, ja que només la cocaïna venuda (810 grams) ho fou per valor de 48.600 euros i la suma de tota la droga venuda supera amb escreix els 50.000 euros segons consta en la sentència apel·lada.
A més, el caràcter continuat de les infraccions fa que la pena prevista pugui ser augmentada fins a la meitat del seu límit superior, de conformitat amb el que disposa l'article 59 del Codi penal.
La pena imposada pel Tribunal de Corts és la de 9,5 anys de presó i 75.000 euros de multa i té en compte les importants quantitats i diversitat de droga objecte de tràfic, (810 grams de cocaïna, 800 grams de marihuana i més de 700 pastilles d'èxtasi), el caràcter continuat de les infraccions (produïdes durant un llarg període de temps: del 2022 fins al moment del seu control i detenció al 31 de gener del 2024), la concurrència de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal: tant l'atenuant de col·laboració com l'agreujant de reincidència pel delicte de consum i possessió de droga tòxica, així com les altres circumstàncies concurrents, tant de producció dels fets com les personals de l'acusat Andrade; i, finalment, la necessitat de donar compliment als principis de prevenció especial i general les penes, pel que la pena imposada resulta totalment proporcionada i ha de ser confirmada.
IV.- CONSIDERANT: La desestimació del recurs determina la imposició de les costes processals causades al recurrent, en aplicació del articles 174, 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil aplicable de manera supletòria.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,
Decisio
DECIDEIX:
1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació de Andrade
2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18/06/2025 en la causa 6000035/2025.
3.- IMPOSAR A LA PART RECURRENT les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.