SENTÈNCIA 19-2026 DE 02/04/2026 Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ Data : 02/04/2026 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa Referència : TSJA.- 0000049/2025 Nig : 5300545320240000058 SENTÈNCIA 19-2026 PARTS Apel·lant: Sr. Girona (Justícia gratuïta) Representant i Advocat: Sra. Alcalá Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL Representant i advocat: Sr. Olmo COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Magistrats: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ Objecte: SEGURETAT SOCIAL. Baixa mèdica: valoració dels informes del SMLF. Andorra la Vella, el 2 d'abril de 2026. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000030/2024. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació processal del Sr. Girona va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de data 28-02-2024 -confirmada per altra del Consell d'administració del 26-03-2024-, de manera que se li reconegués el seu dret a continuar en situació de baixa mèdica i que se li regularitzessin els pagaments deguts en concepte de prestació per incapacitat temporal des del 06-03-2024, data d'alta mèdica, i fins que no recaigués sentència ferma, a més de que es condemnés a la CASS al pagament de les costes que li havien estat causades. 2.- La sentència de data 11-06-2025 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda de la part agent. 3.- Disconforme amb aquesta resolució, la representació processal del Sr. Girona ha interposat recurs d'apel·lació el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: a) Tot i que les conclusions emeses pels perits mèdics designats en els seus informes són oposades la sentència apel·lada conclou que no són substancialment contradictòries en tant que en ambdós casos es descriu un estat clínic consolidat, amb persistència de les mateixes limitacions i escasses perspectives de millora, la qual cosa entén que legitima l'alta mèdica. b) La sentència efectua una incorrecta valoració de la prova perquè l'informe pericial emès pel Dr. Estany indica clarament que al moment en que es va atorgar l'alta mèdica a l'assegurat la seva patologia no estava consolidada, ni es trobava en condicions de reprendre l'activitat laboral, i aconsellava de forma explicita una baixa més perllongada i el manteniment del tractament per garantir la seva eventual millora. No es descarta d'aquesta manera les possibilitats d'assolir un nivell de normalitat i la millora de la seva simptomatologia. c) El Dr. Espada vincula les seves conclusions al fet que s'han provat diversos tractaments sense èxit, i que a dia d'avui no seguia cap tractament mèdic ni psicològic. Però el motiu pel qual no seguia cap tractament d'ençà la data d'atorgament de l'alta mèdica era perquè no podia sufragar el seu cost. La seva insolvència econòmica l'impedia accedir al tractament que necessitava. d) L'assegurat s'ha traslladat a Alacant per recomanació dels seus psicòlegs i psiquiatra i amb l'autorització de la CASS, per poder rebaixar els nivells d'angoixa. Però aquest trasllat ha empitjorat la seva situació personal i econòmica, doncs viu en un camió, sense aigua ni llum, i no percep cap ingrés en trobar-se la seva pensió d'invalidesa embargada. Ha sol·licitat diverses vegades a la CASS poder continuar amb el seu tractament a Espanya però aquestes peticions li han estat denegades, doncs aparentment no existeix cap metge convencionat amb la CASS. Així no ha pogut accedir al tractament mèdic i psicològic, i amb aquest la seva condició podria millorar. Està actualment fent el necessari per rebre l'atenció psicològica i psiquiàtrica a la Comunitat Valenciana. e) A la sentència s'obvia efectuar cap menció a les conclusions mèdiques efectuades per les Dres. Ruiz (psiquiatra) i Cepeda que indiquen que precisa de baixa per estabilitzar el seu quadre, i desaconsellen l'alta mèdica, tot prenent en consideració que l'evolució d'aquests trastorns és habitualment lenta i dificultosa. f) El Tribunal a quo basa la seva decisió en els informes pericials que no conclouen de forma unànime i clara que la seva patologia estava consolidada a la data d'alta. g) Sobre la pensió d'invalidesa, s'ha de tenir en compte que manca d'estudis, i que ha treballat durant 15 anys d'agent de circulació, essent molt complicat que en el moment actual, tenint en compte que a més ha rebut l'alta de forma precipitada, trobi cap feina manual que a més no comporti cap contacte amb altres persones i no suposi cap tipus d'estrès o pressió pel treballador. 4.- La representació processal de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada en base a les següents al·legacions: a) L'informe mèdic emès pel perit Dr. Estany conté greus contradiccions doncs, d'una banda, parla de manca d'estabilització de les patologies i que ha de continuar de baixa mèdica, i de l'altra que pateix una patologia limitant de curs crònic, i que les possibilitats de millora són escasses. Però la sentència apel·lada conclou, encertadament, que del contingut global de l'informe es desprèn que el quadre clínic del pacient es consolidat, en ser les condicions clíniques del mateix idèntiques a les que presentava l'any anterior, a més de qualificar el perit la patologia com a crònica, limitant i amb escassa capacitat de millora. b) Les conclusions emeses pel Dr. Espada no venen justificades únicament en la consideració de que no segueix tractament mèdic. Ans també perquè el seu estat mèdic és idèntic i similar a la data d'alta mèdica (un any abans). c) L'assegurat és beneficiari d'una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball que li dona cobertura per les prestacions de reembossament. Entre les diverses situacions previstes a la Llei i reglament d'aplicació que donen lloc al reembossament del 100% s'hi troba la manca de recursos econòmics suficients. Davant d'aquests mecanismes d'ajuda no pot l'apel·lant justificar la manca d'un tractament mèdic. d) Els informes pericials prevalen sobre els informes de part, particularment quan els primers es troben ben fonamentats i parteixen d'una valoració dels antecedents personals i d'un reconeixement personal de l'assegurat. e) No pot sol·licitar ara la pensió d'invalidesa perquè aquesta no ha estat demanada en la via administrativa prèvia, com tampoc judicialment. 5.- En el tràmit de conclusions totes les parts van confirmar les seves al·legacions, si bé el Sr. Girona ha afegit que tot i no especificar-se en el seu escrit de recurs interessa la condemna a la CASS al pagament de les costes processals que li han estat causades atesa la mala fe de l'adversa. 6.- Havent-se designat la magistrada ponent, les actuacions van quedar vistes per a deliberar i decidir. 7.- Un cop examinat el conjunt de les actuacions i constatat que la prova pericial de designació judicial practicada en la instància no hauria estat sotmesa al principi de contradicció, mitjançant Providència de 3 de març de 2026, i de conformitat amb l'article 37 de la Llei del procediment contenciós administratiu, s'ha atorgat a les parts un termini comú de tretze dies hàbils perquè formulin les al·legacions que estimin pertinents sobre aquest extrem. 8.- Mitjançant escrit del 18-03-206 la representació processal del Sr. Girona s'ha oposat a que es declari la nul·litat de les actuacions i la retrocessió de les mateixes al moment del judici oral -a fi de fer ratificar els informes pericial i sotmetre'ls a contradicció- tota vegada que això comportaria la dilació del procés i no aportaria més llum a la causa ni cap element nou. 9.- Mitjançant escrit del 23-03-2026 la representació de la CASS s'ha oposat a la retroacció del procediment. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència de la Batllia ha desestimat el recurs interposat per l'agent contra les resolucions de la CASS que havien acordat l'alta mèdica de l'agent. En aquesta instància, la representació del Sr. Girona sol·licita la revocació de la sentència apel·lada i que es declari el seu dret a romandre en situació de baixa laboral, i a obtenir les prestacions econòmiques per incapacitat temporal des del 06-03-2024. Tercer.- La qüestió plantejada ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS), que regulen les prestacions d'incapacitat temporal així com el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social. Com ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat. Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la CASS podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i eventualment el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social. En conseqüència, la dada fonamental a tenir en compte la constitueix el fet de que la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa. En el cas que ens ocupa el demandant sustenta la seva petició en l'informe pericial mèdic emès pel Dr. Estany i els informes de les Dres. Ruiz, psiquiatra, i Cepeda, ambdues facultatives de part, que indiquen que, al seu criteri, el seu estat de salut a la data d'alta mèdica no era consolidat i que havia de romandre en situació de baixa mèdica. Quart.- D'acord amb les dades que consten al procediment l'agent va iniciar el 24 d'octubre del 2022 una situació d'incapacitat temporal derivada de malaltia comuna amb un diagnòstic inicial de "reacció d'adaptació depressiva prolongada" i posterior de "trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT)". El 06-03-2024 la CASS li va donar d'alta mèdica en considerar que la situació mèdica de l'assegurat es trobava consolidada. Aquesta decisió es fonamentava en l'informe emès per l'Àrea de Control Sanitari (ACS) de la CASS del 28-02-2024 en el que es feia la valoració següent per part del Dr. BERCHÉ, psiquiatre: "Segons els informes i relat que fa el pacient, afirma que ja té "fòbia social" fa més de 20 anys, un dol no superat per la mort del fill fa 12-13 anys, però no aclareix el motiu de la baixa de fa menys de 2 anys. Afirma medicar-se però no sap dir la pauta de memòria, ni noms ni tampoc posologia. Relat inconcret i incoherent en part, l'evolució en el temps no s'ajusta al que consta en l'historial i no apareix cap fet desencadenant que justifiqui el diagnòstic recent de TEPT. Diu que no té relació amb gent tampoc fora d'Andorra (a contrastar amb el que apareix a xarxes socials, per determinar veracitat del relat). Si es constata activitat normal encara que sigui fora d'Andorra, es podria donar l'Alta per manca de patologia i/o gravetat que impedeixi tornar a treballar ...". L'interessat va interposar recurs administratiu, quin fou desestimat pel Consell d'administració de la CASS en la seva reunió del 26-03-2024, tot confirmant que la patologia que va originar la seva situació d'incapacitat temporal era estabilitzada a la data 06-03-2024, i que per tant l'estat de salut que presentava en aquesta data no justificava el seu manteniment en situació de baixa mèdica. Aquesta decisió es fonamentava en les conclusions de l'ACS de la CASS següents: "Estem davant un assegurat amb diagnòstics psiquiàtrics de llarga evolució de inadaptació a viure a Andorra, que no compra ni pren la medicació pautada pels seus metges durant llargs períodes de temps al·legant motius econòmics, que, a més a més, manifesta als seus metges que quan està fora d'Andorra es troba millor i no precisa quasi medicació. Que va suspendre teràpia psicològica per estar fora d'Andorra i no poder pagar psicòleg privat a Espanya segon manifesta. Que no ha precisat ingressos a Salud Mental. Amb tot això i prenent en consideració els criteris dels seus metges i del psiquiatra de la CASS, es considera correcta l'alta mèdica de data 06/03/2024 i, a més a més, favorable per l'assegurat tornar a una vida laboral activa que li ajudi a gestionar la problemàtica psico-social que manifesta. Sense trobar criteris mèdics de pes que justifiquin continuar de baixa laboral." En seu judicial, a instància de la part demandant, s'ha practicat una prova pericial per part del ORG_0, concloent els dos perits de forma contradictòria. És així que, en primer terme, el Dr. Estany, metge especialista en psiquiatria, deia en el seu informe del 04-03-2025 que "desprès d'una revisió acurada de l'evolució del senyor Ros Valero, es conclou que, a data de 26 de febrer del 2024, la seva patologia no estava estabilitzada. Les possibilitats de restaurar un nivell de normalitat en el seu funcionament són escasses, per la qual cosa és imperatiu que continuï amb una psicoteràpia de suport. Un enfocament terapèutic detallat amb objectius ben definits és essencial per tal de promoure una millora gradual, tenint en compte les condicions particulars del pacient. A l'actualitat, la seva alta mèdica no està justificada clínicament, ja que els símptomes continuen presentant-se de manera significativa." I afegia que "es recomana que el senyor Ros Valero segueixi amb un procés psicoteràpic adequat que abordi de forma especifica les seves necessitats terapèutiques, amb la finalitat d'aconseguir una estabilització de la seva situació clínica i una millora gradual de la seva qualitat de vida. Sempre tenint molt en compte que es tracta d'una patologia limitant, de curs crònic, i que les possibilitat de millora són escasses." I en segon terme, el Dr. Espada, en el seu informe de l'01-04-2025 deia "tenint en compte l'informe de la Dra. Ruiz datat del 1er de febrer de 2024 (descrit en la història mèdica del pacient anteriorment), l'informe pericial del Dr. Estany (informe datat del 4 de març de 2025), i la meva revisió personal efectuada el 1er abril de 2025, es pot concloure de que el Sr. Girona presenta en cadascun d'aquests moments, el seu mateix estat patològic amb criteris diagnòstics del trastorn esquizoide de la personalitat (TEP), per lo qual s'ha provat diversos tractaments sense èxit, i pels quals a dia d'avui no segueix cap tipus de tractament mèdic (segons ens indica per motius econòmics), ni tampoc cap tipus de seguiment psicològic). Tenint en compte que la CASS li va atorgar l'alta medico laboral per consolidació lesional el 6 de març de 2024 (més o menys un mes més tard de l'informe de la Dra. Ruiz del 1er de febrer de 2024), es pot considerar doncs que en la data que li va atorgar l'alta medico laboral la CASS, el Sr. Estany ja presentava els mateixos trets, mateixes característiques i mateix estat psicològics i mental que a dia d'avui (...)." El Sr. Batlle, en la seva sentència dictada l'11-06-2025 ha jutjat que tot i l'aparent contradicció en les conclusions emeses per ambdós perits aquesta no era real, doncs "ambdós informes, en el fons, convergeixen en la descripció d'un estat clínic consolidat, amb persistència de les mateixes limitacions i escasses perspectives de millora, la qual cosa legitima la decisió d'atorgar l'alta mèdica". Per això ha desestimat la demanda tot considerant ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa la decisió d'alta. Cinquè.- Aquesta Sala ha declarat reiteradament que el fet que els tribunals no estiguin vinculats pel contingut dels dictàmens pericials, d'acord amb l'article 222 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria en virtut de l'article 32.4 de la Llei del procediment contenciós administratiu, no implica que aquests no constitueixin un element de judici de rellevància singular, especialment quan es tracta de l'aplicació de coneixements tècnics o científics propis de l'àmbit mèdic. Així mateix, també s'ha reconegut el caràcter prevalent dels dictàmens pericials judicials respecte dels informes aportats per les parts, atesa la seva naturalesa imparcial i sotmesa a contradicció. En el cas que s'examina, com ja s'ha dit, s'han practicat en la instància dues proves pericials mèdiques, una emesa pel Dr. Estany i l'altra pel Dr. Espada, amb conclusions aparentment contradictòries en relació amb l'objecte del litigi. Aquesta contradicció hauria pogut ser resolta en l'acte del judici oral en el qual els perits haurien hagut de ser convocats, de conformitat amb l'article 220 del Codi de procediment civil, a fi de ratificar els seus informes i de proporcionar les explicacions, aclariments o ampliacions que tant les parts com el mateix Tribunal haguessin considerat pertinents. No obstant això, atès que les parts han negat expressament la concurrència de cap vulneració de les garanties processals d'audiència i contradicció i han sol·licitat la continuació del procediment, aquesta Sala, tot i insistir en el caràcter necessari i exigible de la ratificació de la prova pericial judicial en seu de judici oral, no declararà la nul·litat d'actuacions ni acordarà la seva retroacció, sens perjudici de procedir a la valoració de la prova d'acord amb les regles de la sana crítica. Doncs bé, partint d'aquesta darrera premissa, el Tribunal discreparà de les conclusions assolides per la sentència apel·lada per les raons que tot seguit s'exposaran. En primer lloc perquè cal atorgar major valor probatori a l'informe emès pel psiquiatre Dr. Estany quin disposa de l'especialitat mèdica més idònia per a la valoració de patologies de naturalesa psiquiàtrica. Així, tot i que el Dr. Espada acredita un màster en psiquiatria, aquesta formació té caràcter complementari però no és equiparable a l'especialització mèdica en psiquiatria. En efecte com deia aquesta Sala en la sentència núm. 46-2023 TSJA-0000015/2023: "la valoració de dany corporal no és una especialitat mèdica, compte tingut que l'únic sistema per accedir a una especialitat és el sistema MIR (regulat a la Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de las profesiones sanitarias) que no la ofereix, sinó un estudi propi que imparteixen centres associats o propis de diverses universitats, entre elles la de Barcelona (que l'imparteix pel IL3- UB, Institut de Formació Contínua, IFC) (...)." I en segon lloc perquè no es pot sostenir que ambdós informes convergeixin en la descripció d'un estat clínic consolidat atès que el Dr. Estany -tot i reconèixer les limitades possibilitats de restablir un nivell de funcionament normal- no descartava en cap cas una millora progressiva de la situació clínica de l'assegurat, tot insistint en el caràcter imprescindible d'un abordatge terapèutic sostingut i específic per assolir aquesta evolució favorable. A aquest respecte, el fet que l'estat psicològic i mental de l'assegurat s'hagi mantingut aparentment inalterat un any després de l'alta mèdica no pot ésser interpretat com a manifestació d'una estabilització clínica, sinó que respon, precisament, al cessament del tractament mèdic i del seguiment psicològic posterior a l'atorgament de l'alta, circumstàncies que, segons es desprèn del propi dictamen pericial, constituïen un pressupòsit necessari per a la millora del quadre clínic. Així mateix, no es pot obviar que la noció d'"alta mèdica" pressuposa l'existència d'una situació de curació, estabilització o consolidació de seqüeles que no siguin susceptibles de millora rellevant amb el tractament adequat. En el present cas, però, la pròpia prova pericial admetia la possibilitat evolutiva de la seva situació clínica, condicionada a la continuïtat d'un tractament que s'admet fou interromput arran de l'alta, la qual cosa impedeix apreciar el pressupòsit material que legitima la seva emissió. En conseqüència s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació i i revocar la sentència apel·lada. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància. Decisio DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació i revocar la sentència apel·lada dictada pel Tribunal de batlles, en composició unipersonal, en data 11-06-2025. Segon.- Declarar que la resolució de la CASS de data 28-02-2024 i del seu Consell d'administració del 26-03-2024, no són ajustades a Dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Anul·lar-les, i declarar el Dret de l'assegurat a romandre en situació de baixa mèdica derivada de malaltia comuna a la data en què se li va atorgar l'alta mèdica, això és el 06-03-2024, i a que se li regularitzin els pagaments deguts en concepte de prestació per incapacitat temporal des d'aquesta data. Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE