SENTÈNCIA PROCEDIMENT PENAL Resum I.A. La Sentència 15-2025 del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra resol el recurs d'apel·lació de D. Ruiz contra la sentència de 17 de març de 2025, que l'havia condemnat per consum i cessió de MDMA i per agressió sexual qualificada. El tribunal ha decidit estimar parcialment el recurs, modificant la pena imposada a deu anys i sis mesos de presó i una multa de 2.500 EUR, considerant que la sentència original era desproporcionada respecte a la gravetat dels fets i a les circumstàncies personals de l'acusat. Es confirma la culpabilitat de Ruiz, però es redueix la durada de la pena i es concedeixen les costes del recurs. Sentència Magistrats Fátima Ramírez Souto Anna Estragués Armengol Yves Picod SENTÈNCIA 15-2025 PARTS: Apel·lant : Sr. D.Ruiz Advocat: Sr. Pastor Apel·lats: Sra. Miró Advocada: Sra. Briones MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÈS ARMENGOL Magistrats: Sr. Yves PICOD Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO (ponent) Objecte: Agressió sexual constitutiva de violació qualificada per estar la víctima privada de sentit. Errònia valoració de la prova. Incredibilitat subjectiva. Andorra la Vella, a trenta de juny de dos mil vint-i-cinc. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 2 d'abril de 2025 dictada pel Tribunal de Corts en la causa núm. 6000102/2024, en la causa seguida per d'un delicte menor de consum en local públic de droga tòxica MDMA, d'un delicte major de cessió de droga tòxica MDMA en ORG_0, i d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada per estar la víctima privada de sentit. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió del recurs. És ponent la Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: La sentència de data 2 d'abril de 2025 dictada pel Tribunal de Corts decideix: "Condemnar D.Ruiz, com autor responsable d'un delicte menor de consum en local públic de droga tòxica MDMA; d'un delicte major de cessió de droga tòxica MDMA en ORG_0; i; d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada per estar la víctima privada de sentit; absolent-lo de la circumstància qualificadora que la privació de sentit hagi estat causada o induïda per l'agressor per la que venia acusat per l'acusació particular; sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal; a les penes de CATORZE (14) ANYS i DOS (2) MESOS DE PRESÓ, i de DOS MIL CINC-CENTS EUROS (2.500 EUR) DE MULTA; així com el pagament de les despeses processals causades, inclosos el honoraris d'advocat. Condemnar D.Ruiz en concepte de responsabilitat civil, a indemnitzar a la Sra. Miró en la quantia de DEU MIL EUROS (10.000 EUR) en concepte de dany psíquic; així com al rescabalament de les despeses generades pel seguiment psicològic i pel tractament subministrat, i aquelles altres derivades del desplaçament el dia de la vista oral, despeses que seran quantificades en fase d'execució de sentència". II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: són fets provats que, "la nit matinada del 21 al 22 de desembre de 2023, l'acusat D.Ruiz, nascut el xx de gener de xxx, de nacionalitat uruguaiana i sense antecedents penals, es trobava al local "ORG_3" radicat a Soldeu on adquirí un embolcall contenint la substància estupefaent MDMA, consumint-la personalment en diverses ocasions dins el local, i facilitant-la a un mínim de quatre persones dins del mateix local, ja fos donant-los-hi l'embolcall perquè ells mateixos en prenguessin, o sucant el seu dit al producte estupefaent que duia a la butxaca del pantaló i posant-los-hi el dit impregnat de droga a la boca sense advertir-los-hi, ni demanar-los-hi abans si en volien. Que en el transcurs de la matinada l'acusat D.Ruiz va conèixer al local "ORG_3" a Miró, començant a interactuar entre ells amb converses i petons, posant-se en un moment donat l'acusat Cañete la mà a la butxaca del seu pantaló, sucant el dit en l'MDMA, i ficant-li el dit impregnat de la substància estupefaent a Miró a la boca sense advertir-la o sol·licitar-li abans si en volia o consentia el seu consum; acció que repetí en una altra ocasió dins el mateix local d'oci. Posteriorment, havent transcorregut una hora aproximadament i havent consumit ambdós diverses begudes alcohòliques (l'acusat D.Ruiz dos combinats alcohòlics de "Jägermeister" i Miró quatre de vodka amb llimonada), van decidir marxar junts del local "ORG_3" vers el domicili que Ribes compartia amb la seva companya de feina Andrade, radicat al XXXX, a una distància equivalent a uns cinc minuts a peu des del local "ORG_3". Arribats a l'apartament, Miró i l'acusat D.Ruiz anaren al menjador, on continuaren petonejant-se i l'acusat Cañete trencà el vidre d'un taula en asseure's a sobre, desplaçant-se posteriorment a l'habitació de Ribes on van mantenir relacions sexuals, essent inicialment consentides, havent-se produït uns preliminars i posteriorment penetració. Que durant el transcurs de la relació sexual entre ambdós, la mateixa va tornar-se més agressiva, agafant pel cabell l'acusat Cañete a Ribes que es donà un cop al cap, circumstància que no va agradar a Miró, volent parar la relació sexual, motiu pel qual va proposar a l'acusat D.Ruiz d'acabar l'acte fent ús d'una joguina sexual, fet que va acceptar l'acusat Cañete, tot penetrant-la amb la mateixa, i introduint-li posteriorment a la boca la joguina sexual fins al fons, acte que molestà molt a Ribes, raó per la qual va decidir aturar del tot l'activitat sexual que estaven mantenint dient-li "stop". Seguidament, Miró es va quedar adormida, fins que va recuperar la consciència trobant-se a l'acusat D.Ruiz damunt d'ella penetrant-la amb el penis per via vaginal sense el seu consentiment, i en veure l'acusat Cañete que Ribes tornava a estar conscient, va introduir-li novament a la boca el dit impregnat de la substància estupefaent MDMA, tot parlant-li amb un to de veu més elevat i mostrant-se enfadat; acte seguit, Miró va empentar l'acusat D.Ruiz per treure-se'l de sobre i va anar a avisar del que havia passat, plorant i en un estat d'histèria, a la seva companya de pis Andrade, que es trobava a l'habitació contigua amb B.M.D., fent aquests darrers fora del pis a l'acusat D.Ruiz". III.-RESULTANT: Contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa de D.Ruiz al·legant una errònia valoració per part del Tribunal de Corts de la declaració de Miró, en no haver tingut en compte que va incórrer en una sèrie de contradiccions, dubtes, imprecisions i mentides en les seves declaracions, que afecten a la credibilitat del seu relat incriminatori i fan que el seu testimoni sigui insuficient per desvirtuar la presumpció d'innocència del processat. Així, s'exposen contradiccions en la declaració de la Sra. Ribes sobre a) el consum de MDMA en el local "ORG_3"; b) el consum de MDMA en el seu apartament; c) el moment de l'ús de la joguina sexual; d) la raó per la qual no va denunciar l'agressió sexual en un primer moment; e) l'ús del preservatiu; f) el moment en que va decidir parar la relació i sortir de l'habitació; g) el moment en que va dir stop; h) l'equimosi en la cella; i) el moment previ a quedar-se adormida; j) el forcejament per treure's al Sr. Cañete de sobre; k) la persona que va fer fora del pis al Sr. Cañete; i i) amb quantes persones va tenir relacions amb posterioritat als fets. Respecte als dubtes, s'al·lega l'ús continu d'expressions que evidencien la manca de record dels fets, especialment en relació a haver-li dit a la Dra. Ribes que no va denunciar perquè no recordava els fets i sobre si es va quedar adormida o va perdre la consciència. Es considera també que la Sra. Ribes va faltar conscientment a la veritat a) quan va manifestar a la Dra. Ribes que no havia consumit drogues; b) quan va dir en la seva declaració policial que no coneixia a l'home que estava a l'habitació amb la seva companya de pis; c) quan va tornar a tenir relacions sexuals després dels fets; d) quan va dir que va decidir avançar el retorn al seu país com a conseqüència dels fets; e) quan va dir que després de treballar va anar al bar ORG_1; f) quan va dir que es va dutxar després dels fets; g) quan va dir que va sortir nua de l'habitació per anar a la de R.; h) quan va dir que havia explicat a Sanç el que li havia passat; i) quan va dir que va sentir al Sr. Cañete cridant al carrer; i j) quan va dir que va entrar a l'habitació de R. dient que l'havien drogat i violat. Finalment s'exposa que el Tribunal de Corts no ha tingut en compte altres proves que resten credibilitat a la declaració de la Sra. Ribes com són; 1.- el fet que havia consumit alcohol i MDMA i aquest consum podia haver afectat a la forma d'entendre una situació, canviant la percepció real dels fets viscuts, segons la Dra. Morales i el Dr. Pla Aquesta alteració en la percepció de la realitat es demostraria en la descripció que va donar del Sr. Cañete; 2.- el seu comportament després dels fets, incoherent, segons el Dr. Pla amb el succés traumàtic que va dir haver viscut, a diferència del comportament del Sr. Cañete que va ser coherent amb haver tingut una relació sexual consentida; 3.- la troballa d'espermatozoides en el frotis vaginal, incompatible amb el fet d'haver-se trobat al Sr. Cañete a sobre penetrant-la i haver-lo empaitat; 4.- les declaracions del psicòleg, el psiquiatra i la treballadora social del centre penitenciari als qui el Sr. Cañete va explicar els fets sempre amb la mateixa versió sobre l'existència d'una relació consentida i els quals no van detectar cap sentiment de culpabilitat; 5.- que els informes elaborats per la tècnica d'atenció social i la psicòloga del Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere es van basar en les manifestacions de la Sra. Ribes; i 6.- que per part del Dr. Pla no es van practicar totes les proves necessàries per obtenir elements més objectius, que la metodologia emprada -omplint la Sra. Ribes qüestionaris al seu domicili- pot comportar pèrdua d'objectivitat a l'hora d'avaluar les respostes i, finalment, que segons el pèrit, el comportament posterior als fets de la Sra. Ribes, no seria coherent amb un trastorn per estrès posttraumàtic. Subsidiàriament a l'absolució del processat, es demana una reducció de la pena en considerar desproporcionada la imposada perquè no s'ha tingut en compte la personalitat del Sr. Cañete, la manca d'antecedents penals, l'absència de qualsevol trastorn que faci pensar que tingui una inclinació al delicte, que la relació va ser inicialment consentida, i que els danys psíquics causats a la víctima han sigut moderats, segons el Dr. Pla i en atenció a aquestes circumstàncies es sol·licita que la pena no excedeixi dels set anys de presó, ferma el temps que ha complert en presó provisional i la resta condicional. IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal i l'acusació particular de Miró s'han oposat al recurs, considerant que la declaració de la Sra. Ribes ha estat correctament considerada en la sentència com a prova de càrrec apta i suficient per sustentar l'existència del delicte d'agressió sexual, pel qual ha estat condemnat, perquè no tenia motius per denunciar-lo falsament i va admetre que inicialment la relació sexual va ser consentida, perquè va ser persistent en el seu relat sense incórrer en contradiccions i perquè la realitat de l'agressió es veu confirmada per la reacció que va tenir anant a l'habitació de la seva companya de pis i dient que l'havien drogat i violat. La pena imposada la consideren proporcionada a la gravetat dels fets i demanen la confirmació de la sentència. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: La representació de D.Ruiz impugna la seva condemna com autor d'un delicte d'agressió sexual en considerar que la declaració de Miró, en la qual el Tribunal de Corts sustenta la comissió d'aquest delicte, no resulta creïble ni fiable, exposant tota una sèrie d'elements i circumstàncies que entén, qüestionen la realitat del seu relat i el fan insuficient per enervar la presumpció d'innocència del processat D.Ruiz La sentència considera provat que D.Ruiz va penetrar vaginalment a Miró sense el seu consentiment mentre estava adormida i després de que li hagués expressat abans de quedar-se'n, que no volia continuar tenint relacions sexuals amb ell. El Tribunal de Corts sustenta aquests fets substancialment en la declaració de Miró, considerant-la creïble perquè: a) va mantenir durant tot el procediment la mateixa versió dels fets respecte al consum de MDMA mitjançant la introducció pel processat sense previs avís, del seu dit impregnat d'aquesta substància en la boca de S., i considera corroborada aquesta versió pel resultat de l'analítica que li fou practicada al Servei d'Urgències en la que es va detectar el consum de MDMA, la visualització d'un vídeo gravat al local ORG_3 en què es veu al processat posant de forma sobtada el dit a la boca d'un client, i la parcial l'admissió que finalment va fer el Sr. Cañete d'haver-li subministrat MDMA; i també perquè va manifestar en tot moment que les relacions sexuals amb el Sr. Cañete van ser inicialment consentides i que va ser després de decidir donar per acabada la relació, per no trobar-se a gust, i quedar-se adormida quan al recuperar la consciència es va trobar a sobre al processat penetrant-la vaginalment; b) no aprecia la concurrència de cap motiu, sigui de venjança, ressentiment o d'altres per atribuir al Sr. Cañete falsament haver-la agredit sexualment, descartant que volgués donar gelosia a B.D. i tenint en compte que inicialment no va voler denunciar; i c) considera com a elements de corroboració de la realitat del relat de la Sra. Ribes el fet d'haver sortit de forma sobtada de l'habitació i anar a la de la seva companya dient, en un estat de plor, ansietat i desemparament que l'havien drogat i violat; la constatació per les declaracions de B.D. i R.F. que efectivament es va trencar el vidre d'una taula del menjador aquella nit, en contra del que va manifestar el processat; l'estat emocional d'ansietat, labilitat al moment de relatar els fets i plors detectat per totes les persones que van tenir contacte amb la Sra. Ribes després dels fets i que va ser també constatat pel tribunal; l'absència de detecció d'elements o símptomes de fabulació per part de les doctores Ribes i Morales i de l'agent del Servei de Policia núm. PO450; i l'afectació mostrada per la Sra. Ribes davant els moviments del processat mentre estava en la càmera de vidre durant el judici. Considera el Tribunal de Corts que no qüestiona la credibilitat de la Sra. Ribes el seu comportament posterior als fets, anant a esquiar, sortint a les nits, continuant treballant i amb la seva vida social perquè, segons les professionals del Servei d'Atenció a Víctimes de Violència de Gènere, són conductes d'evitació i protecció que van molt bé per a persones que han sofert un fet traumàtic. Tanmateix, entén irrellevants la trobada d'espermatozoides en la vagina de la Sra. Ribes, perquè les relacions inicialment van ser consentides i en el discurs de l'acusat i víctima l'ús del preservatiu no va ser un element essencial, i també considera irrellevant que el Sr. Cañete sempre hagués negat l'agressió sexual. Tot i que expressament no ho diu la sentència, la constatació en la Sra. Ribes d'un dany psíquic moderat a conseqüència d'un trastorn per estrès posttraumàtic agut moderat, amb símptomes d'angoixa, depressió de caire adaptatiu amb interferència en la seva vida diària i canvis conductuals pel que fa a les relacions amb altres persones empitjorant la capacitat de socialització, dany pel qual es fixa una indemnització per a la seva reparació, es pot considerar també com un element de corroboració per part del tribunal de la realitat de l'agressió sexual denunciada per la Sra. Ribes II.-CONSIDERANT: La possibilitat que el testimoni de la persona que apareix com a víctima del delicte, tot i ser l'única prova, pugui sustentar un pronunciament de condemna, resulta admès per evitar la impunitat en aquells delictes, sobretot de naturalesa sexual, que es desenvolupen en un àmbit de privacitat, fora de la presència o intervenció de terceres persones. Però, davant la situació límit de risc per al dret constitucional a la presumpció d'innocència que es produeix quan l'única prova de càrrec, la constitueix la declaració de la persona que apareix com a víctima del delicte, és necessari extremar els controls per verificar la seva credibilitat i fiabilitat. Per això, s'han de considerar una sèrie d'elements o requisits que constitueixen, no tant pressupòsits de validesa, sinó criteris o paràmetres de valoració als quals ha d'atendre el tribunal a l'hora de valorar la prova, com són: a) l'absència d'incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre acusat i víctima, que permeten presumir que la segona actua i obra per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat, determinant la incertesa del seu relat; b) la corroboració del testimoni de la víctima per dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni; i c) la solidesa de les manifestacions que incriminen a l'acusat, que han de ser persistents, plurals, sense canvis substancials d'unes a les altres i sense ambigüitats i contradiccions. Com s'ha dit, es tracta de paràmetres o pautes orientatives per valorar el testimoni de la víctima, de manera que encara en el cas que algun no fos favorable en tot o en part a la credibilitat del testimoni de la víctima, el Tribunal se la pot concedir sempre que es motivi la raó. Els paràmetres a) i c) estan associats a la credibilitat, concepte de caràcter subjectiu que es refereix a la confiança que ofereix el testimoni i és per tant, una creença subjectiva, mentre que el paràmetre b) fa referència a la fiabilitat, és a dir, a la concordança del relat amb la realitat a través d'elements de la corroboració objectiva del relat que ofereix la persona que apareix com a víctima. No hi ha prou, per tant, que el testimoni de la presumpta víctima resulti creïble des d'un punt de vista subjectiu, perquè el seu relat incriminatori sigui persistent sense contradiccions o incoherències, el fet sigui de possible existència i no tingui motius per incriminar falsament a l'acusat, sinó que, a més, és necessari que l'existència del fet delictiu aparegui corroborat o confirmat per altres dades o elements afegits a la seva declaració. Aquests elements de corroboració, no consisteixen en proves suplementàries, ja que si hi ha altres proves dels fets ja no seria necessària aquesta corroboració, sinó que han de consistir en dades, elements, indicis o vestigis afegits a la declaració que permetin establir la concordança entre el que s'ha declarat i el que realment ha passat, dotant a la declaració de la presumpta víctima de la necessària solidesa per a destruir la presumpció d'innocència de la persona acusada. Es tracta, en definitiva, de valorar que el testimoni de la víctima tingui la consistència necessària per proporcionar des d'un punt de vista objectiu, una convicció absent de tot dubte racional sobre la responsabilitat de l'acusat. III.-CONSIDERANT: El Tribunal de Corts ha considerat que la Sra. Ribes ha mantingut sempre la mateixa versió dels fets sobre el consum de MDMA i sobre que les relacions sexuals amb el Sr. Cañete van ser inicialment consentides i va ser després de decidir donar per acabada la relació, per no trobar-se a gust i quedar-se adormida, quan al recuperar la consciència es va trobar a sobre al processat penetrant-la vaginalment. En relació a la credibilitat de Miró, la part recurrent exposa en primer lloc, una sèrie de contradiccions en la seva declaració que considera que la qüestionen i que efectivament no han estat objecte d'anàlisi en la sentència. Abans de l'examen de les preteses contradiccions, és necessari posar de relleu que la persistència en el relat, no exigeix una repetició idèntica dels fets, sinó l'absència de contradiccions en allò que és substancial i rellevant, que és el que pel seu impacte psicològic, es grava en la memòria de la persona víctima d'un succés traumàtic. Per això, el canvi d'ordre en la successió dels fets, la seva ampliació quan no afecten a la significació substancial del que s'explica, la modificació del vocabulari i de la sintaxi, i fins i tot les contradiccions entre el que es declara en diferents moments processals, com a conseqüència dels canvis lògics que en el record, produeix el transcurs del temps, no afecten a la credibilitat sempre que no denotin una tendència a la fabulació. L'anàlisi de les preteses contradiccions de la Sra. Ribes evidencia que algunes no ho són i que d'altres són irrellevants per a qüestionar la credibilitat del seu relat, i les abordarem seguint l'ordre exposat en el recurs. consum de MDMA en el local "ORG_3". Així, en relació al negat consum de tòxics per part de la Sra. Ribes a la Dra. Ribes, qui la va atendre al servei d'urgències, no resulta ser tal, si tenim en compte que a l'informe -foli 696- aquesta negativa es posa en relació al moment en que les relacions van ser consentides, però admet el consum, tot i que no consentit, en altres moments. Respecte a la voluntarietat del consum de la Sra. Ribes, tampoc s'aprecia cap contradicció, ja que el fet que pogués en un primer moment manifestar a la Dra. Ribes que va ser voluntari i que efectivament en la seva declaració policial consti que va estar conforme en consumir el producte, no és incompatible amb les explicacions ofertes en la seva declaració a la Batllia i al judici, en relació a que ella no va demanar la droga ni l'acusat li va oferir, sinó que sense preguntar res, li va posar per sorpresa el dit impregnat de substància a la seva boca, de forma que ella va poder raonablement concloure que no va ser un consum consentit inicialment. consum de MDMA en l'apartament. La Sra. Ribes va dir en les tres declaracions formalment prestades davant el Servei de Policia, a la Batllia i al judici que a l'apartament l'acusat li va posar el dit a la boca amb la substància quan va recobrar la consciencia mentre l'estava penetrant vaginalment. El que la Dra. Ribes fes constar al seu informe que la Sr. Ribes li va referir dos consums al seu domicili no es pot considerar cap contradicció, perquè no és una declaració feta per ella i perquè es tracta, el de la Dra. Ribes, d'un testimoni de referència que es va limitar a exposar el que segons la seva percepció li va transmetre la Sra. Ribes, sense que es pugui tenir constància que efectivament ho digués, màxim si tenim en compte que la doctora va dir a l'acte del judici que s'intenta que els pacients no donin molts detalls, i sense que tampoc es pugui descartar que la Sra. Ribes pogués no haver estat correctament entesa. En relació al Dr. Pla, aquest va dir a l'acte del judici que la Sra. Ribes no recordava la quantitat de droga consumida i que probablement va consumir dues vegades. Consta en el seu informe que efectivament li va explicar que se li havia subministrat droga en dues ocasions durant la relació sexual, però es tracta novament de les manifestacions que el metge atribueix a la Sra. Ribes i no d'una declaració formalment prestada per ella. No es pot obviar que, segons va explicar R.F. al judici a preguntes de la lletrada de l'acusació particular, quan la Sra. Ribes va entrar a l'habitació va dir que s'havia despertat amb els dits de l'acusat a la boca amb MDMA i que l'estava penetrant, confirmant així la declaració de la Sra. Ribes al respecte. ús de la joguina sexual. La Sra. Ribes en la declaració davant la policia va explicar que quan la relació sexual es va tornar agressiva, va proposar a l'acusat acabar-la fent ús d'un consolador. En la declaració a la Batllia no va recordar exactament si l'ús del consolador va ser abans o després que la relació es tornés agressiva i precisament per finalitzar-la i aquest dubte el va reiterar a l'acte del judici, però va dir que pel que recordava, sense poder assegurar-lo al cent per cent, la joguina sexual la va introduir en la relació quan el sexe es va tornar més violent. En aquest cas no hi ha cap contradicció, sinó només un dubte sobre el moment en que es va fer ús d'un element, quina introducció durant la relació sexual va ser admesa per l'acusat i precisament per això el que la Sra. Ribes no parlés del seu ús a les doctores Morales i Ribes no té cap importància per valorar la seva credibilitat. D'altra banda, no considerem com una contradicció rellevant el que a l'acte del judici digués a preguntes de la defensa, que va decidir acabar la relació sexual quan l'acusat li va posar el consolador a la boca fins al fons, i que a preguntes del Ministeri Fiscal digués que va ser quan li va tractar de posar el consolador a la boca, tal com ja havia dit en la seva declaració policial i a la Batllia. El que és rellevant i això sempre ho ha explicat la Sra. L és que va decidir finalitzar la relació quan l'acusat va voler introduir-li el consolador en la boca i no és gens estrany que el transcurs del temps pogués distorsionar el record en relació al grau d'introducció del consolador. motius per no denunciar inicialment els fets. Que la Sra. Ribes manifestés a la Dra. Ribes que no va voler denunciar inicialment perquè no recordava els fets, és una afirmació que consta a l'informe policial (foli 4) com a realitzada per la doctora, però que no ha estat ratificada per ella, qui va dir al judici no recordar que la Sra. Ribes li hagués dit tal cosa i va tenir una reacció d'estranyesa quan el lletrat defensor la hi va posar de manifest, el que és lògic si tenim en compte que, encara que succintament, la Sra. Ribes li va explicar els fets. Els motius que va oferir la Sra. Ribes, i diem motius en plural perquè van ser més d'un, els considerem lògics, sense que el fet de no relatar-los tots de cop sigui rellevant, Així, la por a una possible represàlia per l'acusat, no voler implicar a altres persones, la temporalitat de la seva estança al Principat, la manca de recolzament familiar, el desconeixement de l'idioma o les possibles conseqüències del procés són motius que expliquen la raó de no denunciar immediatament els fets, sense poder oblidar que cada persona reacciona de forma diferent davant d'un mateix succés traumàtic. e) l'ús de preservatiu Cap contradicció detectem en les manifestacions de la Sra. Ribes sobre l'ús de preservatiu en les relacions sexuals, perquè és una dada que sempre ha dit que no recordava amb claredat, manifestant davant la policia que creia que no es va usar i a l'acte del judici que creia que es va utilitzar, però que quan es va despertar no ho recordava si se n'havia fet ús. Als informes de les doctores Morales i Ribes es fa constar com referit per la Sra. Ribes que en un primer moment, mentre la relació va ser consentida es va fer ús de preservatiu però no durant la penetració no consentida. L'acusat ha manifestat que no es va fer ús de preservatiu i el fet d'haver-se trobat espermatozoides a la vagina de la Sra. Ribes avalaria aquesta afirmació, però la manca d'un record clar per part d'aquesta sobre el preservatiu no suposa cap contradicció, tot i que és un element que podria afectar a la fiabilitat o concordança amb la realitat del relat de la testimoni, tenint en compte la influència que el consum de begudes alcohòliques i MDMA podria haver tingut en la capacitat per recordar els fets. El Tribunal de Corts considera en relació al preservatiu que no es tracta d'un element essencial del discurs de l'acusat i la Sra. Ribes, considerant-la per tant una dada secundària o accessòria que no afectaria a la credibilitat i fiabilitat de la declaració de la Sra. Ribes f) moment en que va decidir parar la relació i sortir de l'habitació Es considera com a contradicció el fet que a la Dra. Morales la Sra. Ribes li hagués fet referència a un forcejament amb l'acusat per desfer-se d'ell, segons consta en el seu informe, i que en cap de les seves declaracions es torni a fer referència a l'esmentat forcejament. La Sra. Ribes el que sempre ha declarat és que va empentar a l'acusat per treure-se'l del damunt. Que la Dra. Morales pugui haver entès que la Sra. Ribes referia un forcejament, tenint en compte que es tracta de la percepció per la metgessa d'unes manifestacions no prestades formalment per aquella, en cap cas pot considerar-se una contradicció. g) el moment en que va dir stop Malgrat els esforços de la part recurrent en posar de relleu discrepàncies sobre els moments en que la Sra. Ribes li va demanar a l'acusat que parés, posant així fi al contacte sexual, l'examen de les tres declaracions d'aquella permet comprovar que realment no existeix cap contradicció, sinó simplement diferents formes d'explicar que quan la relació es va posar agressiva -agafant-la l'acusat del cabell i donant-se un cop al cap com a conseqüència de la intensitat de la relació- ella va voler finalitzar la penetració i li va proposar acabar l'acte amb un consolador, el que no és més que una forma de manifestar la seva voluntat contrària a continuar-la de la mateixa forma, que quan li va voler posar o li va posar el consolador a la boca li va dir clarament que parés -stop- i que no volia continuar la relació, i que quan es va despertar mentre l'acusat l'estava penetrant li va dir que parés i el va empènyer per treure-se'l de sobre. h) l'equimosi en la cella Novament no detectem cap contradicció en aquest extrem. La Dra. Morales, en el reconeixement que va efectuar a la Sra. Ribes en data 23 de desembre de 2023, va trobar una equimosi d'1x0,3 cm. a la regió inferior de la cua de la cella esquerra, la qual, segons va referir la Sra. Ribes no tenia amb anterioritat als fets i, per tant, és lògic que pogués relacionar amb els fets d'autes la seva causació i en concret amb haver pogut rebre un cop en aquesta zona, tenint en compte que va dir haver-se colpejat el cap. La Dra. Morales al seu informe va fer constar que l'equimosi presentava una coloració blavosa i que podia haver-se produït entre 3 i 6 dies abans del reconeixement mèdic, el que considera la part recurrent que fa impossible la seva causació en el moment dels fets, però a l'acte del judici, precisament responent una pregunta de la defensa, la Dra. Morales va dir que el període que va fer constar com de possible causació de la lesió es correspon a estàndards i que no excloïa que s'hagués pogut causar a la data dels fets. i)el moment previ a quedar-se adormida Cap contradicció s'ha detectat en les declaracions de la Sra. Ribes ja que sempre ha declarat que després de voler posar-li l'acusat el consolador a la boca es va negar a continuar la relació i es va quedar adormida o va perdre la consciència, el que en aquest cas seria el mateix, ja que la fase de son constitueix una pèrdua temporal de la consciència. Les manifestacions que va recollir la Dra. Ribes sobre el consum previ de MDMA ja han estat analitzades i les considerem irrellevants als efectes de constituir una contradicció. j) el forcejament per treure's al Sr. Cañete de sobre. Aquesta qüestió és una repetició de l'exposada a l'apartat f) i al mateix ens remetem afegint només que no és incompatible treure's a l'acusat de sobre i que aquest la deixi marxar de l'habitació sense cap oposició. k) la persona que va fer fora del pis al Sr. Cañete Consta en la declaració policial de la Sra. Ribes que ella i la seva companya de pis van fer fora al Sr. Cañete però en la seva declaració davant la Batllia ja va clarificar que ella es va quedar a l'habitació de la seva companya de pis mentre el feien fora, el que coincideix amb les declaracions d'aquesta i de B.D., sobre que van ser ells els que van dir a l'acusat que marxés. No existeix cap contradicció i sí només una matisació o clarificació del que s'havia fet constar a la declaració policial. l) Les persones amb les qui va tenir relacions amb posterioritat als fets La Sra. Ribes va declarar a la Batllia en data 29 de febrer de 2024, dos mesos després del fets, i va manifestar que havia tornat a tenir relacions sexuals amb una persona que coneixia prèviament, el que és plenament compatible i no contradictori amb que hagués pogut manifestar al Dr. Pla en l'entrevista clínica del dia 27 de març de 2025, que havia mantingut relacions sexuals amb una altra persona més d'una vegada. D'aquestes manifestacions el que resulta és que al menys dos mesos després dels fets la Sra. Ribes ja havia pogut mantenir relacions sexuals amb una persona. Tampoc constitueix cap contradicció que el dia del judici la Sra. Ribes manifestés que després dels fets havia estat amb altres persones a Andorra, perquè en principi, segons consta en la declaració a la Batllia, la seva estada al Principat era per quatre mesos, de forma que després de l'entrevista amb el Dr. Pla va poder tenir altres relacions i perquè tampoc va quedar clar ja que no se li va demanar cap precisió al respecte, és si efectivament va tenir relació amb una o més persones. En definitiva, no constatem en els aspectes posats de relleu per la part recurrent cap motiu per qüestionar la credibilitat de la Sra. Ribes, o el que és el mateix, per desconfiar del seu testimoni. IV.-CONSIDERANT: S'al·lega en el recurs que la Sra. Ribes ha presentat molts dubtes i falta de records utilitzant expressions com "em sembla recordar", "crec", "pot ser" o "del que me'n recordo", el que efectivament és així sobre tot a l'acte del judici, però això és normal degut al temps transcorregut i, a més no ha afectat al nucli essencial de la seva declaració en relació a la penetració sense el seu consentiment mentre estava sense consciència. Es diu que la falta de record dels fets ja la va posar de relleu la Sra. Ribes quan va manifestar a la Dra. Ribes que no volia denunciar per no recordar exactament els fets, tal com es recull a l'informe del Servei de Policia (foli 4). Dels tres agents del Servei de Policia que signen l'informe, només l'agent amb núm. PO450 va parlar amb la doctora, segons va resultar de les manifestacions dels tres agents, i aquella va dir no recordar que la Sra. Ribes li hagués fet tal manifestació ni tampoc va recordar haver-ho dit, tal com ja hem exposat en l'anterior fonament jurídic. A més, la Sra. Ribes en la seva declaració policial no va evidenciar la pretesa falta de record del que va succeir pel que fa als aspectes principals i tampoc l'hem detectat en la resta de les seves declaracions, malgrat el temps transcorregut des dels fets. S'al·lega que la Sra. Ribes va dubtar sobre un dels aspectes essencials de la seva declaració, perquè davant del Batlle va dir que no recordava si s'havia quedat adormida o si havia perdut la consciència, en referència als possibles efectes del consum de MDMA, i a l'acte del judici que després de parar la relació sexual, perquè no li va agradar que el Sr. Cañete li fiqués la joguina sexual a la boca, es van girar i es van adormir. Va precisar la Sra. Ribes a continuació que, pel que recordava, una vegada van parar la relació es va quedar en blanc, en referència a que va perdre el coneixement o es va quedar adormida, dualitat de causes que considerem del tot irrellevant perquè el que va voler dir és que va perdre la consciència, sense poder precisar la causa, pèrdua de consciència que, com va dir la Dra. Morales, es produeix mentre es dorm. Efectivament, quan es dorm es produeix una pèrdua temporal de la consciència, amb una reducció significativa del nivell d'alerta i resposta als estímuls i per això, tenint en compte que, segons va informar la Dra. Morales, no es pot concloure que les drogues consumides poguessin haver ocasionat un desmai, el Tribunal de Corts ha considerat que la Sra. Ribes es va quedar adormida, el que en cap cas és incompatible amb el seu relat, perquè és lògic que aquella tingués dubtes sobre la causa per la qual va perdre la consciència. Aquesta pèrdua temporal de la consciència en quedar-se adormida, és també compatible amb una inicial introducció del penis en la seva vagina, sense que pogués fer res per evitar-la, en contra del que s'afirma en el recurs, i és lògic que fos al despertar-se, precisament per l'activitat sexual a la què estava sent sotmesa, quan es produís la reacció per part de la Sra. Ribes V.-CONSIDERANT: Altre dels motius pel qual es considera per la part recurrent que la declaració de la Sra. Ribes no és creïble respecte a l'existència d'una penetració vaginal sense el seu consentiment, és la constatació d'una sèrie de mentides sobre determinats extrems, les quals analitzarem en el mateix ordre en que s'exposen. la negació del consum de drogues a la doctora Ribes Tal com hem exposat abans i reiterem, el negat consum de tòxics per part de la Sra. Ribes a la Dra. Ribes, qui la va atendre al servei d'urgències, no resulta ser tal, si tenim en compte que a l'informe -foli 696- aquesta negativa es posa en relació al moment en que les relacions van ser consentides, però admet el consum, tot i que no consentit, en altres moments. la negació inicial de conèixer al noi que estava en l'habitació del seu pis amb la seva companya R.F. És cert que en la declaració policial consta que la Sra. Ribes va dir que no coneixia a aquesta persona, però en la declaració davant de la Batllia va dir que volia rectificar aquest extrem, que sí que el coneixia, però que no va voler donar en la declaració el seu nom per no implicar-lo, i que davant la policia, si bé no va dir el seu nom, no va dir que no el conegués. La Sra. Ribes va atribuir aquesta discrepància a un error de traducció que pot ser possible que es produís, perquè no va estar assistida d'intèrpret d'anglès en la seva declaració i ignorem com o qui va traduir-la al català. relacions sexuals posteriors La Sra. Ribes no va dir en la declaració davant la Batllia que havia tornat a mantenir relacions sexuals dos mesos després dels fets i al Dr. Pla tampoc li va dir que van ser tres mesos després. Aquesta és una conclusió errònia que, com ja hem explicat, s'extrau de les dates de la declaració judicial i de l'entrevista amb el doctor. Respecte a la declaració de R., tampoc se'n pot concloure que la Sra. Ribes hagués faltat conscientment a la veritat, perquè va ser el lletrat qui li va preguntar si en dies posteriors als fets va entrar amb algun amic a casa per mantenir relacions sexuals i R. va dir que sí amb una altra persona, sense concretar períodes, concreció que tampoc va fer la Sra. Ribes avançament de la tornada al seu país Consta en l'informe del Dr. Pla que la Sra. Ribes li va dir en l'entrevista del 27 de març de 2024 que havia pres la decisió de tornar al seu lloc d'origen mesos abans dels seus plans inicials. També és cert que la Sra. Ribes va venir a Andorra a treballar durant la temporada d'hivern i que el local on treballava va tancar a finals del mes de març, segons va declarar la dona d'un dels socis propietaris del local, la Sra. Pla, però això no significa que la Sra. Ribes mentís al Dr. Pla sobre l'avançament del retorn al seu país perquè no sabem, ja que cap aclariment va ser demanat sobre aquest punt, si després d'Andorra i abans de tornar a Irlanda tenia la intenció d'anar a un altre lloc. l'estada al bar "ORG_1" abans d'anar al "ORG_3" La Sra. Ribes sempre ha declarat que abans d'anar al local "ORG_3" va estar en el local "ORG_1" amb companys de feina i tal afirmació, d'altra banda intranscendent pels fets, tot i ser contradita per les manifestacions de R.F. al judici a preguntes del Ministeri Fiscal en dir que de la feina havien anat directament al "ORG_3", a preguntes de la acusació particular va ser confirmada per R. quan va dir que B. treballava al bar "ORG_1", que van sortir junts i van anar al "ORG_3", havent també manifestat en la declaració davant la Batllia que abans d'anar al "ORG_3" van estar en el bar "ORG_1". Que B.D. al judici manifestés que la Sra. Ribes no va estar en el bar "ORG_1" o que no van anar junts al "ORG_3" resulta intranscendent als efectes de posar en dubte les manifestacions d'aquella, quan la seva companya les va confirmar. la dutxa a l'apartament La Sra. Ribes sempre ha mantingut que es va dutxar primer al seu apartament i a l'acte del judici, a preguntes del Ministeri Fiscal, va dir que recordava que va ser la seva companya de pis qui li va suggerir que es dutxés perquè es sentia bruta. Que R.F. manifestés al judici no recordar haver fet aquest suggeriment no significa que no l'hagués pogut fer i en qualsevol cas és un extrem sobre el que no adverteix motiu algun per no dir la veritat i irrellevant per qüestionar la credibilitat de la Sra. Ribes la roba que portava quan va sortir de l'habitació. En cap cas pot considerar-se que la Sra. Ribes faltés conscientment a la veritat en manifestar que va entrar despullada a l'habitació de la seva companya quan aquesta va dir que portava una suadora amb una gran caputxa i B.D. que portava una manta a sobre, perquè cap motiu s'adverteix per mentir en aquest extrem i la discrepància amb els altres testimonis es pot atribuir a un defecte de memòria. explicacions a Sanç A l'acte del judici la Sra. Ribes va dir que pel que recordava li havia explicat a P. - P.B.-, qui era al pis de les seves amigues, el que havia passat, però que estava molt nerviosa, li costava parlar i dir la paraula violació, i Sanç en la seva declaració a la Batllia va dir que no havien parlat del tema. La Sra. Ribes no va assegurar que donés a P. cap explicació sobre els fets i aquesta no va declarar al judici i, per tant, no se li va poder demanar cap aclariment sobre aquest extrem i per això no podem considerar que Sra. Ribes mentís sobre un tema que, a més, és irrellevant, de forma que no s'entén quin motiu podria tenir per haver mentit. crits del Sr. Cañete La Sra. Ribes va manifestar que va sentir al Sr. Cañete cridar quan estava al carrer. El fet que la seva companya de pis, R.F., manifestés a l'acte del judici que no va sentir cridar al Sr. Cañete quan va baixar al carrer a tornar-li el telèfon mòbil, no significa que la Sra. Ribes mentís sobre aquest extrem, perquè R. va circumscriure el moment en que no va sentir crits a quan va baixar a tornar-li el telèfon i la testimoni Sra. B. en la seva declaració davant de la Batllia va dir que quan es va trobar al Sr. Cañete al carrer sota la casa de la Sra. Ribes se'l notava enfadat i cridava. paraules de la Sra. Ribes a R.F. i B.D. quan va entrar a l'habitació d'aquests. La Sra. Ribes ha mantingut en les seves declaracions que quan va entrar a l'habitació va dir que l'havien drogat i violat i que efectivament ho va dir fou confirmat, en contra del que es diu en el recurs, per R.F., qui va dir al judici que, tot i no recordar les paraules exactes, S. va explicar que s'havia despertat amb els dits a la boca amb MDMA i l'estaven penetrant, i també per B.D., ja que si bé al judici va dir que no recordava les paraules exactes, quan se li van llegir les manifestacions que va fer a la Batllia sobre que la Sra. Ribes va acusar al noi d'haver-la violat, va dir que seria així, però que ara no ho recordava. D'altra banda, la reacció que van tenir R.F. i B.D., anant a l'habitació i demanant a l'acusat que marxés del pis, corrobora el fet que la Sra. Ribes els hagués dit que l'acusat l'havia violat. No s'ha evidenciat, per tant, que la Sra. Ribes hagés faltat conscientment a la veritat sobre cap de les qüestions plantejades en el recurs. VI.-CONSIDERANT: S'exposen, a continuació, una sèrie de proves que es considera que no han estat correctament valorades per Tribunal de Corts com són: 1-la influència en la percepció de la Sra. Ribes del consum de drogues i alcohol. Aquesta qüestió, malgrat la seva evident transcendència, no ha estat analitzada en la sentència. La Dra. Morales va explicar al judici, a preguntes de la lletrada de l'acusació particular, que el consum de MDMA i alcohol pot afectar a la capacitat d'entendre, raonar i prendre decisions i, a preguntes del lletrat de la defensa, que pot afectar a com entendre una situació i decidir sobre la mateixa. El psiquiatre Dr. Pla va explicar al judici que la Sra. Ribes va viure la experiència sota els efectes de l'alcohol i el MDMA i que això podia comportar problemes en la percepció i també del judici de la realitat i fer viure el mateix fet de maneres diferents des d'un punt de vista emocional; que el consum de MDMA té un impacte importantíssim en neurotransmissors com la dopamina i la serotonina, amb una actuació sobre el còrtex prefrontal del cervell que controla la impulsivitat i permet un comportament racional i ens fa propietaris dels nostres actes, sent possible que la persona que està sota els efectes de l'alcohol i MDMA no sigui conscient al cent per cent del que fa i que la Sra. Ribes va poder tenir una percepció dels fets, a nivell emocional també, una mica diferent a la que podria haver tingut si no hagués pres cap substància psicoactiva; que el consum d'èxtasi pot alterar la percepció, el judici de la consciència del que ens està passant; i que la visió de tot el que va passar en aquest moment pot estar distorsionada pel consum de drogues i alcohol. Es tractaria, per tant, de determinar si la percepció que va tenir la Sra. Ribes de ser penetrada vaginalment pel Sr. Cañete sense el seu consentiment, i després d'haver-li manifestat que no volia continuar amb la relació sexual abans de perdre la consciència, respon a la realitat del que va succeir. La part recurrent considera que la penetració sense consentiment no respon a la realitat i que això queda demostrat per altres alteracions de la realitat en que va incórrer la Sra. Ribes, com és el no poder recordar detalls del Sr. Cañete Així es diu que quan davant la policia se li demanà una descripció del seu presumpte agressor va dir que no tenia barba, que anava vestit amb una camisa de màniga curta oberta sobre d'una samarreta i un Bucket Hat clar de color clar, que no recordava si tenia algun tatuatge i que era possible que en portés un al braç esquerre del logotip de jägermeister -una beguda alcohòlica d'herbes. Respecte a la barba s'exposa que tant R.F. com B.D. van dir que la portava; que la Sra. Ribes només va recordar un petit tatuatge de l'ampolla de jägermeister quan el Sr. Cañete portava tot el braç esquerre tatuat amb color i al pit un gran tatuatge, el qual inclús va poder ser apreciat per la Sra. B. perquè portava la camisa oberta, i en les imatges gravades a l'interior del ORG_3 es pot veure com l'acusat porta barba, tatuatges i que el barret que portava era negre i no clar. Si el Sr. Cañete portava o no barba és una qüestió que depèn del que s'entengui com a tal, en el sentit de considerar que es porta barba quan el pel que cobreix el maxil·lar inferior és llarg i no quan el pel es retalla arran de pell, i en les imatges del vídeo 2 on es veu al processat la nit dels fets, no s'observa que tingui barba llarga. Cap explicació al respecte es va demanar als testimonis, de forma que la discrepància sobre la barba no pot considerar-se conseqüència d'un error de percepció de la Sra. Ribes Respecte als tatuatges, efectivament s'aprecia en les fotografies que consten en l'informe policial que el processat té tot el braç esquerre tatuat i que un dels tatuatges és un dimoni subjectant una ampolla del licor Jägermeister així com un gran tatuatge que li cobreix el pit de la cara d'un dimoni tallada en dos i en mig una calavera amb un ull al front, ull que és el que va apreciar la Sra. B. perquè la camisa no la portava oberta del tot i no permetia veure la totalitat del tatuatge, sinó només la part superior, segons s'observa al vídeo. La Sra. Ribes va recordar que el processat portava efectivament tatuada al braç esquerra l'ampolla d'una concreta marca de licor, i el que no recordés en el moment en què va ser preguntada la resta de tatuatges, no evidencia que tingués la percepció de la realitat alterada, sinó que no es va recordar en aquell moment o no va prestar atenció als tatuatges mentre tenia relacions sexuals amb el Sr. Cañete D'altra banda, cap explicació li va ser demanada sobre els tatuatges ni en la seva declaració davant la Batllia ni al judici per tal de clarificar aquest punt. La possible distorsió per part de la Sra. Ribes del que va succeir en relació a l'absència de consentiment a la penetració vaginal com a conseqüència del consum d'alcohol i MDMA, considerem que pot ser raonablement exclosa ja que, llevat d'algun extrem de la seva declaració, com pot ser si anava despullada o amb alguna roba a sobre quan va entrar a l'habitació de la seva companya de pis, va poder fer un relat ampli i detallat dels fets des del moment en que va sortir del local ORG_3, el qual es troba corroborat en alguns dels seus extrems i demostra que efectivament van succeir. Així la Sra. Ribes va explicar que quan van arribar a casa van estar una estona al menjador i que el Sr. Cañete va seure sobre una taula de vidre que es va trencar, succés negat per aquest però que va quedar confirmat per la declaració de R.F., qui va dir que al matí va veure la taula trencada i que abans no ho estava, i sobre tot per la declaració de B.D., qui va manifestar haver sentit quan la Sra. Ribes arribava al pis acompanyada i el soroll de trencar-se un vidre, trobant després la taula trencada. La Sra. Ribes va dir també que inicialment la relació va ser consentida i que es va fer ús d'una joguina sexual -un consolador- instrument que el Sr. Cañete va admetre que es va usar. També va relatar que va haver un moment en que la relació va ser més violenta i es va donar un cop al cap, reconeixent el Sr. Cañete que mentre estaven en "cuatro" la relació va ser més intensa, la va agafar dels cabells i li va donar "nalgadas", el que és compatible amb haver-se pogut donar un cop al cap la Sra. Ribes contra la paret o capsal del llit i fer-se l'equimosi a la cella. La Sra. Ribes recordava clarament, i així ho ha reiterat, que va ser després de l'ús del consolador, el qual el Sr. Cañete li ho va introduir o intentar introduir a la boca, quan va voler parar la relació sexual i així li va transmetre, que van parar i que després va perdre la consciència, el que significa que va deixar de estar connectada amb el seu entorn, abandonant l'estat de vigília i alerta. Que la Sra. Ribes dubtés o no sabés si es va adormir o es va quedar inconscient pel consum de drogues i alcohol, és lògic tenint en compte el consum de tòxics efectuat i també es presenta irrellevant per valorar la fiabilitat del seu relat. La testimoni va manifestar que després de quedar-se adormida o perdre la consciència la va recobrar i es va trobar al Sr. Cañete a sobre d'ella penetrant-la i que quan aquest es va adonar de que havia despertat li va posar de nou la substància a la boca amb el dit, moment en que se'l va treure de sobre empenyent-lo i va sortir corrents de l'habitació cap a la de la seva companya, on estava amb el B.D., i els hi va explicar el que havia passat. B.D. i R.F. van confirmar aquest extrem, tal com s'ha exposat anteriorment i van veure a la Sra. Ribes, plorant i amb un estat d'alteració important. Que la Sra. Ribes manifestés haver sortit despullada de l'habitació i els seus companys diguessin que anava, un tapada amb una manta i l'altra amb una suadora amb caputxa grossa, no evidencia necessàriament un error en la capacitat de la percepció de la realitat de la Sra. Ribes, podent obeir a una manca de record sobre un element accessori o secundari o inclús, perquè cap explicació o matisació sobre aquest extrem se li va demanar i no es pot descartar que s'hagués pogut referir a que no anava vestida, el que no és incompatible amb haver portat una manta o suadora a sobre, extrem aquest sobre el qual els dos testimonis no van coincidir. Finalment, la Sra. Ribes va recordar que es va dutxar a casa seva i que va anar a dormir a casa d'unes amigues que vivien al costat, el que va ser confirmat per R.F. i resulta compatible amb l'experiència traumàtica viscuda. No podem raonablement concloure que la Sra. Ribes va tenir un record fiable sobre fets que van succeir abans i després de la penetració vaginal sense el seu consentiment i alhora que no el va tenir sobre com es va produir aquesta penetració. 2.- Comportament incoherent, segons el Dr. Pla amb el succés traumàtic que va dir haver viscut a diferència del comportament del Sr. Cañete que va ser coherent amb haver tingut una relació sexual consentida El comportament de la Sra. Ribes després dels fets, en relació a haver anat a esquiar al matí dels fets, sortint per les nits i tenint relacions sexuals considerem que no afecta a la credibilitat i fiabilitat del seu testimoni. Al Dr. Pla és cert que li va sobtar el comportament posterior de la Sra. Ribes però en relació al fet d'haver anat a esquiar al matí, no amb el que pogués haver tingut un temps després, relacions sexuals incloses. El que també va dir el pèrit, i omès en el recurs, és que el fet d'anar a esquiar l'endemà dels fets o sortir de nit poc després no és un comportament esperable i estadísticament no és freqüent, però que no per això es pot excloure la realitat de l'agressió. No podem obviar al respecte l'informe de les professionals del Servei d'Atenció a Víctimes de Violència de Gènere a l'acte del judici, en el sentit que voler continuar amb la feina i vida social per part de la persona que ha sofert una situació traumàtica és un factor de protecció per intentar evitar no pensar en els fets. Això precisament és el que va manifestar la Sra. Ribes, qui va dir que va voler continuar amb la seva vida intentant que el succés viscut no li afectés, aixecant un bloc en la seva ment i fent-se forta. Finalment, és evident que no totes les persones reaccionen de la mateixa forma davant d'una mateixa situació i que el que estadísticament un comportament sigui més freqüent que un altre, no evidencia que el comportament menys repetit sigui incompatible, en aquest cas, en haver estat víctima d'una agressió sexual quan la seva realitat ha resultat corroborada per altres elements. 3.- la troballa d'espermatozoides en el frotis vaginal. Aquesta troballa no es presenta incompatible amb l'episodi de la penetració vaginal sense consentiment perquè el mateix acusat va reconèixer que no s'havia utilitzat preservatiu i abans d'aquesta penetració es va produir, segons va manifestar la Sra. Ribes, una altra consentida i perquè és de general coneixement que abans de l'ejaculació es segrega un líquid que pot contenir espermatozoides. 4.- les declaracions del psicòleg, el psiquiatra i la treballadora social del centre penitenciari als qui el Sr. Cañete va explicar els fets, sempre amb la mateixa versió sobre l'existència d'una relació consentida i els qui no van detectar cap sentiment de culpabilitat. Que l'acusat no reconegui haver penetrat vaginalment a la Sra. Ribes mentre dormia i no tingui sentiment de culpabilitat, no demostra que no hagi pogut cometre l'agressió sexual per la qual ha estat condemnat. 5.- L'informe elaborat per la tècnica d'atenció social i la psicòloga del Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere es va basar amb les manifestacions de la Sra. Ribes; La simptomatologia d'insomni, pors i estrès agut patit per la Sra. Ribes és cert que es sustenta en les manifestacions de la Sra. Ribes tenint en compte que les professionals que van fer l'informe (folis 358 a 360) no van realitzar ni exploració ni seguiment psicològic de la Sra. Ribes i es van limitar a assessorar-la a nivell social i dels tràmits judicials. Malgrat això, no podem obviar que l'anamnesi o informació que aporta el pacient és un instrument vàlid i útil per valorar el seu estat i que a l'informe del Dr. Pla consta la mateixa simptomatologia. 6.- El Dr. Pla no va practicar totes les proves necessàries per obtenir elements més objectius, que la metodologia emprada -omplint qüestionaris al seu domicili- pot comportar pèrdua d'objectivitat a l'hora d'avaluar les respostes i, finalment, eI que segons el pèrit el comportament posterior als fets de la Sra. Ribes no seria coherent amb un trastorn per estrès posttraumàtic. La compatibilitat o coherència de la conducta de la Sra. Ribes amb posterioritat als fets ja ha estat abans analitzada i a les consideracions realitzades al respecte ens remetem. En quan a les proves practicades, el Dr. Pla el que va dir al judici és que si hagués tingut més temps pot ser podria haver obtingut més dades o evidències però també que amb les proves que es van fer es va poder arribar a les conclusions exposades. En relació a alguns dels tests és cert que dos d'ells els va omplir la Sra. Ribes a casa seva i això va dir el Dr. Pla que pot ser que es perdés objectivitat, però les proves per la valoració de les escales del trastorn per estrès posttraumàtic va dir que les va fer ell, i que es complien els criteris pel seu diagnòstic en detectar-se simptomatologia de la seva existència en un grau moderat amb reexperimentació dels fets amb angoixa i pensaments intrusions, conductes d'evitació, alteracions negatives de l'estat d'ànim i reactivitat augmentada amb hipervigilància i dificultats per la concentració-considerant aquest darrer símptoma de caràcter lleu, amb interferència en la seva vida diària i canvis conductuals en l'àmbit de la socialització. Aquesta simptomatologia també va ser constatada per la terapeuta a Irlanda de la Sra. Ribes segons l'informe remés per ella. VII.-CONSIDERANT: D'acord amb tot el que s'ha exposat, considerem que la declaració de Miró constitueix prova suficient per acreditar l'existència de l'agressió sexual denunciada perquè compleix els criteris de credibilitat i fiabilitat i té la necessària consistència per a sustentar la condemna del Sr. Cañete tal com ha considerat el Tribunal de Corts. No concorre en la Sra. Ribes causa d'incredibilitat subjectiva, hi ha hagut persistència en el seu relat dels fets sense contradiccions rellevants i la realitat d'aquets fets s'ha vist corroborada perifèricament per altres elements com la seva reacció immediatament després dels fets, el seu estat emocional -nerviosisme, ansietat, labilitat i plors- i la constatació d'un trastorn per estrès posttraumàtic compatible amb els fets denunciats. La comissió pel recurrent del delicte d'agressió sexual ha resultat, per tant, correctament declarada i ha de ser confirmada. VIII.-CONSIDERANT: S'al·lega, per últim, que la pena imposada resulta desproporcionada a la gravetat dels fets i a les circumstàncies del Sr. Cañete i sol·licita la imposició d'una pena que no excedeixi dels set anys de presó, ferm el temps que ha complert en presó provisional i la resta condicional. La pena única que sol·licita la part recurrent és inferior a la que resultaria d'imposar la pena mínima per cada un dels delictes pels quals ha estat condemnat el Sr. Cañete Així, el delicte menor de consum de droga tòxica en local públic de l'article 284.2 del Codi Penal està castigat amb una pena de presó fins a dos anys i multa de 2.000 a 2.500 euros; el delicte major de cessió de droga tòxica MDMA en ORG_0 de l'article 283.1.c) està sancionat amb pena de presó de quatre a deu anys i multa fins al triple del valor de la droga; el delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada per estar la víctima privada de sentit dels articles 145 i 146.1.f) està castigat amb una pena de sis a quinze anys de presó. La pena única de presó imposable només pels dos últims delictes seria de deu anys de presó. La sentència imposa una pena única de presó de catorze anys i dos mesos de presó -article 58.3 del Codi Penal-, la qual considerem efectivament desproporcionada a la concreta gravetat dels fets i a les circumstàncies de l'acusat. En relació a les circumstàncies personals de l'acusat, ens trobem amb una persona de 33 anys, sense antecedents penals que es trobava residint legalment a Andorra on treballava com a cambrer i socialment integrada. En l'agressió sexual no es descriu una gravetat addicional a la pròpia del delicte que la faci tributària d'una pena superior a la mínima de sis anys de presó. El delicte de cessió de droga en ORG_0, s'ha de tenir en compte el sistema emprat per l'acusat, proporcionant la droga sense el seu consentiment previ, com exposa el Tribunal de Corts, però també que es declaren acreditades quatre cessions i la escassa quantitat de droga proporcionada cada vegada pel sistema utilitzat per l'acusat d'impregnar el dit amb substància i ficar-lo a la boca d'altra persona -que és el que va descriure la Sra. Ribes i s'observa en les imatges del vídeo núm. 2 de la carpeta 2-. Una pena de quatre anys i tres mesos resulta proporcionada a la concreta gravetat del fet. Pel delicte menor de consum de droga tòxica en local públic, una pena de tres mesos de presó, tenint en compte que es declaren provats diversos consums però sense especificar-se el seu número, es considera proporcionada també a la concreta gravetat del fet. Valorant la concreta gravetat dels fets delictius i les circumstàncies personals de l'acusat, considerem adequada una pena única de deu anys i sis mesos de presó i la de multa de 2.500 euros fixada en la sentència. IX.-CONSIDERANT: Les costes es declaren d'ofici en haver-se estimat parcialment el recurs en aplicació de l'article 354.2 del Codi de Procediment Civil Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, Decisio DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació de D.Ruiz contra la sentència de data 17 de març de 2025 dictada pel Tribunal de Corts en la causa núm. 6000102/2024. 2.- MODIFICAR PARCIALMENT la sentència i FIXAR EN DEU ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ i MULTA DE 2.500 EUROS la pena única pels tres delictes objecte de la condemna. 3.- DECLARAR D'OFICI les costes del recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE