SENTÈNCIA 11-2025 PARTS: Apel·lant: Sr. Arcos Advocada: Sra. Hoyos Apel·lats: Srs. V.C.S./ M.D.F./P.C.D./ L.C.D. Advocada: Sra. Vélez MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: Magistrats: Sr. Yves PICOD Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO (ponent) Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ Objecte: Recurs contra sentència. Assetjament. Error en la valoració de la prova. Circumstància eximent de la responsabilitat penal per trastorn mental. Andorra la Vella, a trenta de juny de dos mil vint-i-cinc. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 18 de desembre de 2024, dictada pel Tribunal de Corts en la causa núm. 6000123/2023, en la causa seguida per quatre delictes menors d'assetjament. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió del recurs. És ponent la Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: Per sentència de data 18 de desembre de 2024, dictada pel Tribunal de Corts, en la causa de referència, amb la següent part dispositiva: " Primer.- Absoldre a Arcos del delicte major de revelació de secrets del que venia acusat. Segon.- Constatar la prescripció del delicte menor de difamació i de la contravenció penal de danys pels que era acusat Arcos Tercer.- Condemnar a Arcos com a autor de quatre delictes menors d'assetjament, amb la concurrència de la circumstància eximent incompleta de cometre la infracció amb dificultats de control dels seus actes, per raó del trastorn mental que pateix, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA al seguiment de tractament psiquiàtric i a la prohibició d'entrar en contacte amb les víctimes per un període de quatre anys, amb igual període de suspensió de la pena, PER A CADASCUN dels quatre delictes menors. Quart.- Condemnar a Arcos a indemnitzar, en concepte de responsabilitat civil, a M.D. en l'import de 1.520 EUR, a V.C. en l'import de 1.000 EUR, a Pina en l'import de 1.000 EUR i a Laia CASALS en l'import de 1.000 EUR, d'acord amb l'estipulat al Considerant sisè. Es condemna també a Arcos al pagament de les despeses processals causades, a acreditar en període d'execució, però que inclouran com a mínim els conceptes definits al Considerant sisè". II.-RESULTANT: La sentència es recolza sobre els següents fets provats: "que Arcos, durant el confinament, contactà a través de les xarxes socials amb M.D.F., presentant-se com un antic company d'institut del seu espòs, i iniciant converses banals respecte al fet que els fills d'un i altra fossin amics i respecte a la possibilitat d'efectuar algun tipus d'activitat les dues famílies plegades, el que no arribà a produir-se perquè D. li donà llargues. En aquest context, D. acceptà Vilar a les seves xarxes i li facilità el seu número de telèfon. El 19 de maig del 2020 Vilar deixà davant la porta del domicili de D. preservatius i excrements de gos, el que es repetí fins a la tardor del mateix any en diverses ocasions. El 8 de juny anà fins al despatx professional de Daza, marit de D., hi deixà enganxada a la porta la targeta d'un prostíbul. El 12 de juny enganxà al costat de la porta del domicili de D. una carta anònima on l'insultava tant a ella com als seus fills, dient-li coses com ara "mal educada, guarra, mal follada", que el seu fill tenia "síntomas de Down" i la seva filla "si no tiene el Sida serà anorèxica y cocainómana", a més d'excrements de gos al costat de la porta del pis. El 25 de juny, vestit completament de negre i amb un casc de moto posat, Vilar anà fins a l'edifici, i deixà una carta a la bústia de D., dirigida al seu fill, Pina, on li deia coses com "acaba amb la teva virginitat, si no acabaràs maricon. Si vols algun dia puden anar de putes". La carta no era signada i anava dins un sobre de F.Vilar El 7 de setembre, Vilar deixà una carta a la bústia del despatx professional de V.C., en la que constava com a autor V.D., on l'injuriava a ell amb expressions com "tú con doble nacionalidad te casaste por bragueta, (...) Luego blanqueas dinero en Menorca en Ciutadela" i a la seva esposa dient, entre altres "también tuvimos muchos días de sexo, amor, placer, por lo tanto eres un cornudo", "una golfa, porque tiene muchos problemas sexuales contigo, no folla le falta sexo, es bipolar. Se burla de la gente". El dia 11 d'octubre, o la nit del 10 a l'11 d'octubre del 2020, Vilar tacà amb mercromina les portes del despatx professional de C. i hi efectuà una pintada on consta "Cornudo drogadicto". El 3 de novembre Vilar envià un missatge per whatsapp a L.C.D., fill de M.D., que aquell dia feia 18 anys, des d'un número de telèfon egipci, dient-li que era "Jordi", "Que tal Laia soc la teva sorpresa ja tens 18 felicitats que tinguis un dia especial ja anirem parlan poc a poc". El 5 de novembre, Vilar deixà novament dues cartes a la bústia de la família C.-D., una dirigida a M.D., dient que era "egoísta, te ríes de la gente y te burlas de ellos, solo tienes amistades de pago" i altres mencions a la seva vida sexual, i una segona carta, dirigida a la seva filla, plena de pastilles d'ibuprofè tretes dels blisters, on li deia, entre altres, "tem estat observant aquest dies en la facu, i això es que troben de tu, hauries de canviar per poder continua amb nosaltres", "T'envien les pastis que ens havies demanat per fer la teva festa aquest cap de setmana i que o passi molt be, ull amb les persones que t'ajuden, pensa que estes en Barna i on en Andorra" i "Pensa que si ja as estat contagiada a la segona et poden ingressar a l'Hospital, i tu amb el teu pes i malaltia o podràs passa molt malament, fins i tot pensa en el suïcidi, estats feta un macarro, un desastre vaginal". El 20 de novembre Vilar deixà una carta a la bústia del domicili familiar dels C.-D., dirigida també a Galván, on li deia coses com "Ja que estaves feta una puta del bosquecillo. Sempre de vermella i tant que t'agrada es una puta rica, immadura" i "immadura, mal follada". A més en la carta també esmentava a la seva colla d'amigues pels seus noms, S., M., N. i Miró, dient que són "unes golfones, i més quan es col·locaven amb l'herba". El 27 de novembre, Vilar deixà a la bústia una carta adreçada a M.D., aquesta vegada amb un rellotge marca "Goodvibes". En la carta, novament injúries, com ara "te hace falta un buen macho pirenaico o Vasco tanto que vas por la montañas y no te comes un rosco, claro siempre sola, hasta el día que te pase algo", "ya sabemos que eres una vividora, pero tienes grandes problemas de salud" o "Dedícate un poco más a la cocina y a tu belleza". El 6 de desembre, al vespre, anà novament fins a les bústies de l'edifici on resideix la família C.-D. i forçà el bombí de la porta, causant uns danys que ascendeixen a 116 EUR, i quin import fou assumit per la Comunitat de propietaris. El 21 de desembre Vilar enganxà una etiqueta a la bústia de la família C.-D., on deia "Ninfomana, egoista, acusadora, drogadista, vividora i marana". El dia 11 de febrer del 2021 Vilar va accedir novament a la bústia i hi deixà una clau de vehicle i una carta dirigida a Pina, amb injúries com ara "Mariquita", "que encara eres verges, no saps lo que es una noia, no tens cap amiga" o "sempre deixes tacat els llençols, no pares de festes palles". El dia 17 de febrer del mateix any, Vilar deixà una nova carta a la bústia, aquesta dirigida a Galván, on deia coses com ara "Estas jugant amb foc, i et cremaràs. You have to fuck more and talk less.", "tonta que no té sentiments" o "la droga que consumíeu es perillosa pensa que as passat per la bulímia i el teu pes es molt delicat, una barrella d'aquestes es podria porta a la mort". El 19 de febrer Vilar accedí a l'edifici, penjant a la porta del pis del domicili familiar una creu amb un Crist, i deixà a terra una ampolla de xampany buida. Baixà també al garatge i enganxà un preservatiu a sobre del seient de la motocicleta de V.C., i una carta adreçada a M.D., un bitllet fals de 100 EUR, i un ninot Spiderman, sobre el parabrises del vehicle familiar. La carta tenia novament contingut injuriós i sexual, amb expressions com "tots som com tu, ens agrada el sexe, la festa, i mes amb lo be que pagues els serveis". Finalment el dia 22 de febrer, Vilar envià una carta al domicili d'E.D., pare de M. D.Soriano, on li deia, entre altres, que les monges havien adquirit la seva filla, i que "su hija adoptiva ya ha visto que no para de derrochar dinero, nunca ha trabajado, y solo sabe que gastar". El dia 25 de febrer Vilar fou detingut pels fets d'autes, el que posà fi a la situació viscuda per la família C.-D.". III.-RESULTANT: Contra la referida Sentència, la representació lletrada del Sr. Arcos va interposar recurs d'apel·lació mitjançant escrit de data 22 de gener de 2025. Exposa la representació lletrada del processat Vilar bàsicament que: Existeix un error en la valoració de prova practicada i una infracció de llei o normes processals. Exposa la lletrada que no ha quedat acreditat que el seu mandant actués amb intenció d'instil·lar por o temor, sinó que per ell era una forma de relacionar-se, i que en no existir aquest element del tipus, no és possible considerar constituït el delicte d'assetjament i per tant, el seu mandant hauria de ser absolt. Respecte a la eximent incomplerta de la responsabilitat penal, entén que aquesta eximent ha de ser aplicada de forma complerta, per quan ha quedat abastament acreditat pels informes mèdics que el Sr. Vilar té una dificultat de control dels seus actes, pateix una pèrdua en la deliberació i presa de decisions, així com que presenta dificultats per entendre el llenguatge, els entorns i les relacions socials. Pel que fa a la pena imposada, sosté de manera principal que el seu defensat hauria de ser absolt dels delictes pels quals se li acusa, en no donar-se tots els elements del tipus. De manera subsidiària, demana que se li apliqui la circumstància excloent completa i que com a màxim el Sr. Vilar podria ser objecte d'una mesura de seguretat no privativa de llibertat. De forma més subsidiària encara, entén que si es considera que no concorren tots els requisits per eximir la responsabilitat penal, demana que la pena màxima que s'hauria d'imposar fos de 2 mesos de presó condicional, qualificada a no entrar en contacte amb les víctimes i a seguir tractament psiquiàtric. Sol·licita la representació lletrada de Arcos que es revoqui parcialment la sentència d'instància, interessant que l'estimació total o parcial del present recurs suposi la condemna en costes a la contrapart. IV.-RESULTANT: Per informe presentat en data 3 de febrer de 2025, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i interessa la confirmació de la sentència recorreguda per entendre que: -Respecte a la incorrecta valoració de prova que argumenta la defensa, entén el Ministeri Fiscal que el tribunal ha efectuat una correcta valoració de la prova, per quan pren en consideració els trets patològics que presenta Vilar en apreciar l'eximent incomplerta, a l'hora de determinar la pena. - Pel que fa a la pena imposada, considera que és totalment ajustada a les circumstàncies d'autes. V.-RESULTANT: La representació lletrada dels Srs. Daza, M. D.F., P.C.D. i L.C.D. per escrit de data 10 de febrer de 2025, s'oposa al recurs formulat i sol·licita que es confirmi la sentència objecte de recurs, en tots els seus extrems i reclama les despeses processals en aquesta alçada, amb inclusió dels honoraris d'advocat i taxes. Entén la lletrada Sra. Vélez que ha quedat provat que la conducta seguida pel Sr. Vilar era instil·lar por a la família C.-D. i inclús algunes expressions eren amenaçadores. Respecte als trets de la personalitat del Sr. Vilar, exposa la lletrada que s'ha de tenir en compte l'informe de l'Àrea de medicina legal i forense de data 2-6-2021, a on es recull que el mateix al moment dels fets, les seves capacitats cognitives i volitives es trobaven conservades, podent entendre la il·licitud dels seus actes, per tant, s'ha de desestimar l'aplicació de la circumstància eximent de la responsabilitat penal pel trastorn mental, com pretén la part recurrent. Per finalitzar, demana que es desestimi íntegrament el recurs formulat i es condemni al Sr. Vilar en tant que responsable penalment, a indemnitzar als seus representats en les quanties fixades per la sentència objecte de recurs. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Impugna la representació de Arcos la seva condemna pels quatre delictes menors d'assetjament al·legant que en la data dels fets la redacció del delicte a l'article 139 bis del Codi Penal exigia en l'autor "la intenció d'instil·lar a una persona un sentiment de por per la seva seguretat" que considera que no ha quedat acreditat per les proves practicades, en concret les declaracions del Dr. Estany, el psicòleg Sr. Tejada i la pèrit psicòloga Sra. Badía, perquè l'acusat va realitzar els actes com una forma de relacionar-se socialment. Prèviament s'al·lega que els fets corresponents als dies 19 de maig i 12 de juny de 2020 consignats en el relat de fets provats de la sentència no van ser objecte d'acusació per part del Ministeri Fiscal i de l'acusació particular i, per tant, no poden ser valorats ni tenir-se en compte en la sentència, el que efectivament és així, sense que la seva supressió tingui cap influència en la constitució dels delictes, quina comissió queda degudament sustentada en la resta del relat fàctic. Pel que fa a la intenció de l'acusat, només la Sra. Badía va actuar com a pèrit al judici, ja que els altres professionals es van limitar a donar testimoni sobre l'estat de l'acusat a l'any 2012, i és l'única que es va pronunciar sobre la motivació del Sr. Vilar per dur a terme les conductes que consten en els fets provats en relació als membres de la família C.-D., dient, que no creia que els fes per instil·lar por, sinó que per ell era una forma de relacionar-se de manera, a més, amigable, tractant-se per l'acusat d'una broma. Les conductes realitzades pel Sr. Vilar són susceptibles naturalment d'atemorir als seus destinataris, alterant el seu ànim davant la possibilitat de trobar-se amb el perill de poder patir algun mal, i creant un estat d'inseguretat e incertesa respecte al que els hi podria succeir. Aquestes conductes, com posa de relleu la sentència, en alguns casos consistien en amenaces directes de poder patir algun mal, en altres en revelar detalls de la vida privada que evidenciaven que s'estava produint una vigilància per part de l'autor als membres de la família, dels quals es demostrà conèixer els seus domicilis i llocs de feina o estudi i inclús amistats en el cas de la filla Galván, arribant a introduir personalment cartes a la bústia del domicili, entrant al garatge de l'edifici on vivien i anant al lloc de feina del pare, V.C. Que la finalitat del Sr. Vilar en dur a terme aquestes conductes durant un període de nou mesos, no tenint en compte els fets dels dies 19 de maig i 8 de juny de 2020, era suscitar por en els destinataris dels seus missatges -escrits o simbòlics- resulta de la naturalesa de les pròpies conductes, perquè són susceptibles de produir naturalment un sentiment de por en qualsevol persona que les rebés, sempre parlant en termes de persones mitjanes, i això l'acusat no ho podia desconèixer, amb independència que el motiu per voler instil·lar por a la família fos, com conclou de forma raonable la sentència, fos castigar-la o imposar a la Sra. D. una relació no volguda. És cert que la pèrit psicòloga Sra. Badía va dir al judici que no creia, i, per tant, sense assegurar-ho, que la intenció del Sr. Vilar amb les cartes, de les qual diu que només va llegir alguna, fos instil·lar por i que per ell era una forma de relacionar-se, què fins i tot podia considerar simpàtic i amigable. Aquesta valoració està lligada al tema de la imputabilitat de l'acusat, la qual serà objecte d'un anàlisis específic més endavant. La pèrit en el seu informe cataloga el trastorn obsessiu compulsiu -TAC- de l'acusat com a moderat i el trastorn de l'espectre autista -TEA- com a lleu, qualificació aquesta última que va dir en el judici permet fer una vida normal en molts aspectes, com tenir un ofici, una família i que pot saber quan una cosa està malament, però que quan es tracta d'un aspecte que afecta a una necessitat seva "esborra una mica aquest paràmetre d'estar bé o malament", el que evidencia que sap el que està bé o malament, però que prioritza les seves necessitats, esborrant una mica, que no eliminant el seu coneixement del que està o no bé. No resulta creïble, i així conclou el Tribunal de Corts, que per l'acusat, les conductes que va realitzar envers la família C.-D. fossin una broma i la seva consciència de la il·licitud dels fets s'evidencia per totes les precaucions que va adoptar per a no ser identificat, -sobres reciclats, no deixar empremtes, portar casc de motorista en els llocs que sabia que hi havien càmeres -, quan de tractar-se d'una broma no serien necessàries. Podem afegir que la duració en el temps de les conductes intimidatòries envers els membres de la família posa també de manifest que no es tractava d'una simple broma, sinó que pretenia instaurar a la família en un clima de temor. Aquestes conductes, tenint en compte que l'acusat no té cap dèficit cognitiu i que, a més havia sigut policia, es pot excloure raonablement que es fessin amb una finalitat diferent de la d'atemorir a la família. Es diu que aquestes conductes constitueixen una forma de relacionar-se, però l'acusat sabia establir relacions socials de forma convencional i això ho demostra el fet que en un principi es va acostar a la Sra. D. de forma amigable i adequada a través de les xarxes socials, i va ser quan aquesta no va voler quedar amb ell per veure'l ni sola ni amb la família i va ignorar els seus missatges quan es van començar a rebre les cartes, tal com va confirmar la Sra. D. al judici, ratificant el que va declarar policialment. És per tant, a partir del rebuig de la Sra. D. quan l'acusat realitza tot un seguit d'actuacions tendents a pertorbar la tranquil·litat i assossec de la família, de forma que la conclusió que es van realitzar amb aquesta finalitat i per venjar-se del rebuig que va patir per part de la Sra. D., resulta totalment raonable i ha de ser confirmada. Qüestió diferent és com han pogut influir les seves patologies psíquiques en la imputabilitat de l'acusat. No es qüestiona per la part recurrent que els fets declarats provats poden ser també encabits en el delicte menor d'assetjament tipificat a l'article 139 bis del Codi Penal actualment vigent, tal com considera la sentència recorreguda en tant que les nombroses expressions injurioses contingudes en totes les cartes són susceptibles de menyscabar l'autoestima de la persona a qui va dirigida. II.-CONSIDERANT: Considera la part recurrent que les proves sobre la imputabilitat de l'acusat no han estat correctament valorades i que de les practicades a l'acte del judici es va posar de manifest que, malgrat l'acusat pugui haver entès la il·licitud dels seus actes, no va poder actuar de forma distinta a com ho va fer per tenir anul·lada la seva capacitat volitiva o control dels seus impulsos. El Tribunal de Corts entén que la concurrència de l'eximent completa de trastorn mental no va quedar degudament acreditada, tenint en compte que els testimonis proposats per la defensa ho van ser en relació a la situació mental de l'acusat deu anys endarrere; que en el informe medicoforense efectuat en dates pròximes als fets -tres dies després de l'últim- s'exclou que en el moment del reconeixement tingués alguna alteració psicopatològica aguda i constatà que tenia conservades les seves facultats volitives i intel·lectives; i que, segons l'informe psicològic de la Sra. Badía, l'acusat pateix un TOC i un TEA, trastorns que tenen incidència en els fets en alterar la seva empatia cognitiva i la capacitat de entendre les reaccions dels altres i adequar la seva conducta, però que no exclouen la seva responsabilitat en atenció que el TEA el pateix en grau lleu i no l'impedeix comprendre i elaborar estratègies apropiades en una relació tot i tenir dificultats en el control. D'entrada no podem compartir el criteri de la part recurrent sobre la impossibilitat de valorar l'informe medicoforense per part del Tribunal en no haver estat convocat la doctora que el va elaborar a l'acte del judici. Així, encara que és cert que la regla general és que les proves han de ser practicades a l'acte del judici oral, sotmetent-se als principis d'oralitat, publicitat, immediació i contradicció, també ho és que en els supòsits, com en el cas enjudiciat, de proves pericials dutes a terme en la fase instructora per perits oficials e imparcials, com són els metges forenses, de les quals ha tingut complert coneixement la defensa, en aquest cas en donar-li trasllat de la causa una vegada incorporat a instància seva, entre altres, l'informe forense de data 25 de febrer de 2021, i sobre els quals cap objecció s'ha realitzat, no impugnant expressament aquest informe en l' escrit de defensa proposant la citació a judici del perit que la va emetre per ampliar o clarificar el seu dictamen, no és necessari la presència del perit en l'acte del judici perquè el seu informe adquireixi valor probatori. Qüestió diferent és que, tot i trobar-se el metges forenses investits d'una presumpció d'objectivitat o imparcialitat per raó de la seva condició, això no significa que les seves conclusions hagin de ser assumides pel Tribunal sense sotmetre-les al judici crític i de racionalitat amb què ha de ser valorada tota prova pericial, sobre tot quan s'ha practicat altra prova pericial que contradiu les conclusions. El Tribunal de Corts, tot i dir que té en compte l'informe forense de data 25 de febrer de 2021, en realitat no assumeix les seves conclusions sobre la inexistència en l'acusat de cap alteració de les seves capacitats volitives i cognitives, ja que en base a l'informe de la Sra. Badía acaba estimant concorrent una eximent incompleta de la responsabilitat criminal. Precisament, valorant aquest informe no podem arribar a la conclusió que l'acusat tingués anul·lades les seves facultats volitives i apreciar l'eximent completa de trastorn mental que es pretén. La part recurrent admet que l'acusat, malgrat poder arribar a comprendre la il·licitud dels actes, no podia actuar conforme aquesta comprensió perquè no tenia control sobre els seus impulsos degut a les seves patologies, però no podem obviar que el TOC i TEA diagnosticats són d'intensitat moderada i lleu, respectivament, i que ha demostrat que sap adequar el seu comportament, pel que fa a les relacions amb altres persones, als estàndards socialment admesos. Una altra cosa és que per les seves malalties tingui dificultats per mostrar empatia i comprendre el sofriment que la seva conducta podia arribar a causar a la Sra. D. i a la seva família, de forma que aquesta alteració en la comprensió de les reaccions dels altres va poder actuar com a mecanisme de relaxació, que no d'anul·lació del control des seus impulsos o desitjos. No podem obviar que segons la pèrit per al Sr. Vilar tot era una broma, una forma de relacionar-se, agreujada per la pandèmia, el que lògicament hauria de comportar l'absència de consciència de la il·licitud de la seva conducta, però la pròpia pèrit exclou aquesta absència quan parla, com hem raonat en l'anterior fonament jurídic, d'esborrar una mica el paràmetre del que està bé o malament quan es tracta d'una necessitat seva i, en conseqüència la part recurrent posa l'èmfasi ara en l'aspecte volitiu. En definitiva, partint de que el Sr. Vilar coneixia la il·licitud de la seva conducta, i a nivell volitiu, tenint en compte la escassa intensitat del seu TEA, només es pot constatar una disminució que no anul·lació del control dels seus impulsos derivat de l'alteració de la capacitat d'entendre les reaccions o els sentiments dels altres. III.-CONSIDERANT: En relació a la responsabilitat civil s'impugna la fixació d'una indemnització pels quatre membres de la família C.-D. al·legant que l'existència del perjudici es fonamenta en un informe pericial que no ha estat ratificat a l'acte del judici i no ha pogut ser sotmès al principi de contradicció. A diferència del que hem exposat respecte a les proves pericials efectuats pels metges forenses, les realitzades per pèrits designats per les parts no tenen la mateixa presumpció d'objectivitat e imparcialitat i, per tant el seu valor probatori queda condicionat a la seva reproducció a l'acte del judici. No podem compartir el criteri del Tribunal de Corts sobre la seva valoració com a prova documental de l'informe pericial pel fet de no haver estat ratificat per la seva autora a l'acte del judici. L'informe adjuntat a la causa no és més que la documentació de la prova pericial i, per tant, no pot tenir el valor probatori dels documents perquè no és una prova documental, entès com un escrit o suport material en què consten una dades susceptibles de ser utilitzades per demostrar la realitat del seu contingut. Malgrat això, la sentència no fonamenta exclusivament l'existència del perjudici de els víctimes en l'informe del centre ORG_0, sinó també en les declaracions dels propis perjudicats a l'acte del judici on van explicat com es van sentir a conseqüència dels fets. És evident que la conducta de l'acusat és susceptible, com hem explicat, de produir per la seva pròpia naturalesa sentiments de por, angoixa, inquietud, ansietat i així ho van manifestar a l'acte del judici els membres de la família. Aquesta afectació psíquica és inherent o consubstancial a les conductes realitzades per l'acusat i no requereix de cap prova. Una indemnització de 1.000 euros per cada un dels membres de la família, tenint en compte la duració en el temps del seu patiment a conseqüència de la conducta de l'acusat, és una quantitat totalment proporcionada a l'entitat dels danys morals soferts. IV.-CONSIDERANT: Per últim s'impugna la pena de quatre mesos de presó condicional imposada per cada un dels quatre delictes d'assetjament al·legant que l'apreciació d'una eximent incompleta de la responsabilitat criminal obliga a atenuar la pena de manera qualificada i que 15 dies de presó per cada delicte seria una pena adequada. El delicte menor d'assetjament té prevista les penes de presó fins a un any o d'arrest. La concurrència d'una causa excloent incompleta obliga a aplicar una reducció a la meitat dels límits màxims i mínims previstos -article 54.1 i 3 del Codi Penal-. Com la pena de presó prevista pel delicte d'assetjament no té un límit mínim la reducció qualificada només és aplicable al límit màxim de forma que la pena imposable no pot superar els sis mesos de presó. En aquest cas, la pena de sis mesos de presó fixada per cada un dels quatre delictes és la pena màxima que es podia haver imposat, la qual considerem excessiva tot i la gravetat dels fets, tenint en compte que precisament el tipus penal exigeix que els comportaments amenaçadors es produeixin de manera repetida i regular, que les conseqüències per a les víctimes malgrat l'impacte psicològic inicialment produït, propi de la naturalesa del delicte, no han patit cap seqüela psicològica, segons resulta dels informes forenses efectuats -folis 492 a 510- que la Sala pot tenir en compte malgrat no haver estat ratificats al judici- i no han requerit cap tractament específic per la resolució del seu patiment psicològic, i la disminució de la imputabilitat de l'acusat. Una pena per cadascun dels delictes de quatre mesos condicional qualificada al compliment de les obligacions fixades en la sentència la considerem més proporcionada i adequada. V.-CONSIDERANT: Les costes es declaren d'ofici en haver-se estimat parcialment el recurs en aplicació de l'article 354.2 del Codi de Procediment Civil Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, Decisio DECIDEIX 1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Arcos contra la sentència dictada en data 18 de desembre de 2024 pel Tribunal de Corts en la causa núm. 6000123/2023. 2.-MODIFICAR PARCIALMENT la sentència i, en conseqüència imposar per cadascun dels quatre delictes menors d'assetjament la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA al seguiment de tractament psiquiàtric i a la prohibició d'entrar en contacte amb les víctimes, per un període de quatre anys amb igual període de suspensió de la pena. 3.-CONFIRMAR els pronunciaments de la sentència recorreguda que no han estats modificats per aquesta resolució. 4.- DECLARAR D'OFICI les costes processals del recurs. Aquesta Sentència és ferma i executiva Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE