SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) INCIDENT DE NUL·LITAT Resum I.A. **Resum:** El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha decidit en sentència 61-2025, el 19 de desembre de 2025, sobre la demanda d'expulsió administrativa del senyor Pina. El govern d'Andorra havia ordenat la seva expulsió el 7 de maig de 2025, basant-se en una suposta conducta delictiva menor i en la falta de residència. Pina, representat per l'avocat Aguilar, va interposar apel·lació alegant que la sentència de primera instància no havia reconegut la nul·litat d'una providència d'admissió de proves del 11 agost de 2025 i que no havia valuat adequadament la prova documental aportada. També sostenia que la expulsió violava el seu dret a la vida privada i familiar i que la valora de la conducta era desproporcional. El govern rebutja aquestes acusacions, afirmant que la prova documental existia i que la expulsió es fonamenta en una valoració global del risc. El tribunal ha estimat parcialment el recurs, revocat la sentència de primera instància i declarat nul·les les actuacions que conduïen a l'expulsió, ordenant la retroacció del procediment fins al moment posteriors a la presentació de conclusions, sense imposar cap condemna en costos. Sentència Magistrats Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà SENTÈNCIA 61-2025 DE 19/12/2025 Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ Data : 19/12/2025 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa Referència : TSJA.- 00000662025 Nig : 5300545320250000066 IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00061 SENTÈNCIA 61-2025 PARTS: Apel·lant: Sr. Pina Representant i Advocat: Sr. Aguilar Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Puig Advocada: Sra. Seco COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ Objecte: Expulsió administrativa. Revocació de sentència i retroacció procediment. Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2025. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions núm. 2000033/2025. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació processal del Sr. Pina, va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern núm. 426902/2025, de 07-05-2025, per la qual es confirmava l'ordre d'expulsió del territori nacional, en relació al Sr. Pina dictada el 23-02-2023 pel M.I. Ministre de Justícia i Interior en funcions. 2.- En la sentència núm. 43/2025, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent. 3.- En el seu escrit d'apel·lació, la representació processal del Sr. Pina estima, en substància, que: La sentència apel·lada no fa referència a la nul·litat de la providència d'admissió de proves de l'11-08-2025 que fou sol·licitada en el seu escrit de conclusions, incorrent en la vulneració del dret a una obtenir una decisió fonamentada en dret per incongruència omissiva. El motiu de nul·litat invocat en relació a la providència dictada en la instància reposa en el fet que no va preveure cap tràmit específic de proposició de prova, i a l'ensems perquè va considerar que no havia presentat cap prova. La Llei qualificada d'immigració no preveu que juntament amb l'escrit de demanda s'hagin d'acompanyar les proves que s'interessen. A defecte de previsió especifica és d'aplicació l'article 31 de la Llei del procediment contenciós administratiu. El fet de no haver emplaçat a proves a la part comporta la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, en la seva vessant a obtenir una decisió fonamentada en dret, al procés degut i al dret a la defensa en privar-lo del termini que de conformitat amb el procediment comú disposa per proposar proves. Resulta evident que la providència de l'11-08-2025 no podia considerar que no havia presentat cap prova doncs tot i no haver fet menció especifica en el seu escrit de demanda, amb aquest s'acompanyaven uns documents que han de tenir un valor probatori suficient a títol de documental. Sobre el fons la sentència apel·lada incorre en error manifest de valoració probatòria en relació als elements contrastats que haurien servit a l'administració per acordar l'expulsió del seu mandant. Així mateix també efectua una errònia aplicació de la jurisprudència d'aquesta Sala. En efecte tots els fets que se l'imputen són generalment delictes menors i contravencions penals de consum propi però res que objectivament porti a pensar en una alteració de l'ordre o la seguretat pública. El fet més greu va succeir el 03-07-2022 i encara estava en fase d'instrucció en el marc dels autes penals 1000519/2022. Així i tot els fets que van portar al seu processament inicial havien quedat parcialment desvirtuats a través d'un estudi efectuat pel Laboratori Central de Salut Pública sobre el producte segrestat. La sentència ha omès els avenços que s'havien fet en el procediment penal i no ha valorat que ell nega que el producte que es va trobar a prop dels seus peus fos seu, a més que ha resultat que no es tracta de producte estupefaent sinó de cafeïna i no heroïna com inicialment es deia. Així ha decaigut la situació de risc, essent desproporcionat que se'l vulgui expulsar per uns delictes menors o contravencions penals. El Tribunal efectua un anàlisi esbiaixat i restrictiu del principi de proporcionalitat i del dret al respecte de la vida privada i familiar (art. 8 del CEDH) arribant a conclusions que contradiuen la jurisprudència del TEDH. Així minimitza el seu arrelament en base al fet que la seva autorització de residència va ser anul·lada a l'any 2021, i que doncs ja no tenia la condició de resident, ignorant que el concepte de vida privada i familiar de l'article 8 del CEDH es basa en vincles reals i efectius. I aquests eren clars amb el Principat doncs aquí va néixer i ha residit de forma ininterrompuda sempre, durant 23 anys i hi vivia la seva mare i germana, amb les que manté un vincle molt estret. La seva presència al Principat d'ençà l'any 2022 queda provada amb l'aportació de l'aute de processament del 4-07-2022 on se li havia imposat l'obligació de romandre al Principat amb lliurament del passaport. A més tres dels incidents que se li reprotxen s'han produït a l'any 2022. I demana es dicti sentència en el sentit que: "i) de conformitat amb el contingut a l'apartat segon punt primer del present recurs, i per infracció de drets constitucionals i de les normes i garanties processals, per no haver-nos emplaçat per proposar proves en el marc de la primera instància, s'escaurà acordar la nul·litat i retroacció de les actuacions al moment processal previ a l'acte vulnerador del Dret a la Jurisdicció en les seves vessants al Dret a la Defensa, al Procés Degut i al Dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret. ii) En cas de no considerar en aquest sentit, i de conformitat amb el contingut a l'apartat segon punt segon d'aquell apartat, per infracció de drets constitucionals i de les normes i garanties processals, per no haver considerat com a prova documental, amb els efectes en Dret oportuns, aquella documentació aportada i adjunta a l'escrit de demanda; tractant-se d'una questió que pot ser esmenada per aquesta instància, sense necessitat de retrotreure les actuacions. Interessem que en sentència es vulgui declarar vulnerat el Dret a la Jurisdicció en les seves vessants al Dret a la defensa, al Procés Degut i al Dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, i es vulgui tenir per presentada en tant que prova documental la documentació adjunta a l'escrit de demanda, amb efectes probatoris, i de conformitat amb la mateixa es vulgui resoldre sobre el fons del present recurs d'apel·lació. iii) En cas d'entrar al fons i no acordar la retroacció de les actuacions, efectuant una correcta valoració de la prova, de la jurisprudència d'aquesta Sala i del TEDH i en apreciació de l'article 8 del CEDH, aquesta part sol·licita que s'estimi el present recurs i es revoqui íntegrament la Sentència núm. 000043/2025, de data 23 de setembre de 2025, dictada en la present causa, en el sentit que s'acordi revocar la resolució dictada pel M.I. Govern d'Andorra de data 7 de maig de 2025, deixant sense efecte l'expulsió administrativa del Sr. Pina. Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, de conformitat amb l'article 8 de LPCA, per regla general, en la jurisdicció administrativa, cada part es fa càrrec de les costes processals causades a la seva instància, i es reparteixen les comunes." 4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que: D'acord amb la regulació específica prevista pels procediments d'immigració dels articles 157 i ss. de la Llei qualificada d'immigració la proposició de prova s'havia de realitzar amb el mateix escrit de demanda i contesta corresponent. És contradictori afirmar que no se l'ha emplaçat per proposar prova i alhora es pretengui el valor documental de la prova que va ser aportada amb la seva demanda. Aquesta contradicció desvirtua l'argumentació de la part contrària doncs no es pot pretendre la vulneració de drets fonamentals quan el propi recurrent manifesta que ha presentat la prova. De totes formes la menció que s'efectua en la Providència de l'11-08-2025 en relació a la prova de la part demandant s'ha d'entendre que fa referència a que no s'ha presentat cap prova que requereixi pràctica judicial i no que s'hagi ignorat la documental aportada amb la demanda. I així s'ha d'interpretar perquè de la sentència apel·lada se'n desprèn la valoració de la documentació aportada per la part demandant. Per conseqüent no concorre cap motiu de nul·litat en relació a la Providència. L'administració considera que la presència del demandant representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per l'ordre públic i l'expulsió administrativa és plenament motivada, més tenint en compte la tendència delictiva que havia demostrat, també a posteriori dels fets que havien determinat la seva inicial expulsió. El fet que una de les substàncies que li van ser incautades finalment no fos heroïna no afectava aquest procés doncs cap prova confirmava la inexistència de delicte. L'ordre d'expulsió de totes formes es fonamenta en una valoració global de la conducta de l'interessat. El recurrent no ostenta la condició de resident i no acredita cap arrelament personal, laboral o social al país. Tot i així l'administració ha ponderat el risc que representa amb les seves circumstàncies personals i familiars (que té la seva mare i germana al país) i per això la mesura té una durada de cinc anys enlloc del màxim legal de 10 anys. 5.- Havent-se designat la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- Sobre la inadmissió del recurs per part de la instància D'acord amb l'article 160 de la Llei qualificada d'immigració: "Contra la sentència de primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d'apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència. El mateix batlle ponent trasllada l'escrit d'apel·lació a la part apel·lada en els cinc dies naturals a comptar de la recepció, perquè la part apel·lada pugui al·legar el que estimi pertinent en un termini de vuit dies hàbils. En el termini de cinc dies naturals després de la pràctica de les actuacions esmentades a l'apartat anterior, el batlle ponent eleva els autes a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia. El magistrat ponent de la Sala Administrativa ha de resoldre en els cinc dies naturals següents sobre l'eventual pràctica de proves, segons les modalitats i les limitacions previstes en el procediment administratiu de dret comú. La pràctica de les proves no pot, però, excedir el termini de quinze dies naturals a comptar de la decisió del ponent. En tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n'hi ha, de la recepció dels autes." En el nostre cas, i com ja dèiem en el nostre aute de l'01-12-2025, el Sr. Pina va presentar el seu escrit de recurs contra la sentència -que li havia estat notificada l'1-10-2025- directament al batlle ponent el 13-10-2025 i en format paper, compte tingut que, segons manifesta, no li va ser possible fer-ho de forma telemàtica. A més, sí el va presentar a la Sala Administrativa de forma telemàtica i en la mateixa data. Aquest recurs era presentat dins del termini establert en la Llei de referència. No obstant això forçós és de constatar que aquest escrit de recurs fou inadmès a tràmit pel batlle ponent, mitjançant aute del 22-10-2025. No s'interposà cap recurs contra aquesta resolució d'inadmissió. I no és fins el 27-10-2025 que la representació del Sr. Pina ha presentat de forma telemàtica el seu recurs d'apel·lació davant la Batllia , al quin contestà el GOVERN per escrit de data 12-11-2025, elevant a continuació les actuacions a aquesta Sala per a la seva resolució. En l'estat de les coses no es podria més que constatar que el recurs d'apel·lació que es formulà el 27-10-2025 era ja extemporani amb la conseqüent inadmissió del mateix. Dit això és palès que la inadmissió de l'escrit d'apel·lació interposat el 13-10-2025 ho va ser per raó de no haver-se presentat en suport paper -i doncs contravenint la Llei 7/2022 que obliga a utilitzar el sistema electrònic judicial-. Doncs bé la Sala civil d'aquest Tribunal ha tingut l'ocasió de pronunciar-se respecte les modalitats de presentació dels escrits posteriorment a l'entrada en vigor de la Llei 7/2022 en la causa TSJC-0155/2025, Aute núm. 170/2025 de data 08/10/2025 dient: "En relació amb la Llei 7/2022, del 31 de març, d'accés electrònic a la Justícia, és cert que la demanda fou presentada en suport paper en lloc de tramitar-se per la via telemàtica establerta per la norma. Tanmateix, aquesta irregularitat formal no pot justificar, per si sola, la inadmissió immediata de la demanda ni l'arxivament de les actuacions. L'article 10 de la Constitució d'Andorra garanteix el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, que s'ha d'interpretar en coherència amb l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans. El TEDH recorda de manera constant que el dret d'accés a la justícia, com a element essencial del dret a un procés equitatiu, no pot veure's buidat de contingut per un excés de formalisme processal. En la sentència Beles i altres c. República Txeca (2002), el Tribunal establí que les normes processals han de servir a la finalitat d'ordenar el procés i garantir la seguretat jurídica, però no poden convertir-se en un obstacle desproporcionat que impedeixi la protecció judicial dels drets. Igualment, en la sentència Zubac c. Croàcia (2018, Gran Sala), el TEDH reiterà que les restriccions d'accés als tribunals han de perseguir un objectiu legítim i mantenir una relació de proporcionalitat amb la finalitat perseguida, essent inadmissible que un rigorisme formal comporti la pèrdua definitiva de la via judicial. En el mateix sentit, la sentència Walchli c. França (2007) recorda que els tribunals nacionals han de mostrar un cert grau de flexibilitat per evitar que l'excessiu formalisme menystingui l'equitat del procés. A la llum d'aquestes indicacions, cal concloure que l'ús incorrecte del suport paper en comptes del mitjà electrònic ha de ser corregit a través dels mecanismes legals d'esmena i regularització, però en cap cas pot justificar la denegació d'accés a la jurisdicció, ja que això vulneraria el principi pro actione i suposaria una denegació de justícia contrària tant a la Constitució andorrana com al Conveni Europeu de Drets Humans." De manera que si transposem aquestes argumentacions al nostre cas és obligat apreciar, salvant les diferències (com ho és que en aquest cas es tracta d'un recurs d'apel·lació i no de la demanda inicial), que aquesta inadmissió a tràmit -sense que el Tribunal a quo possibilités la seva esmena- esdevé clarament desproporcionada i irraonable, alhora que excessivament formalista i contrària al principi pro actione perquè és evident que impedeix l'accés a la segona instància prevista legalment, vulnerant el dret a la jurisdicció en la seva vessant del dret a un procés degut de l'article 10 de la Constitució. Per tal causa s'ha de considerar que el recurs d'apel·lació ha estat presentat dins del termini i s'ha d'admetre l'apel·lació. Tercer.- Sobre el principi de congruència De l'examen dels motius de l'apel·lació en resulta que el Sr. Pina es queixa de que el Tribunal a quo no hauria resolt l'incident de nul·litat d'actuacions que contra la providència d'admissió de proves de l'11-08-2025 fou per ell sol·licitada en el seu escrit de conclusions -a defecte de poder-ho fer a través de la via del recurs ordinari de reposició-, incorrent d'aital faiçó en la vulneració del dret a una obtenir una decisió fonamentada en dret, per incongruència omissiva. I efectivament així ha estat perquè cap menció explicita o implícita al respecte conté la sentència d'instància. Així i tot, no interessa la nul·litat de les actuacions perquè es resolgui per part del Sr. Batlle, sinó que es decideixi directament per aquesta Sala en el sentit exposat en els antecedents d'aquesta resolució. Nogensmenys, a criteri d'aquest Tribunal aquesta resolució no esdevé possible perquè l'incident ni s'ha traslladat ni ha estat objecte de debat en primera instància, afectant a més una qüestió essencial -com ho és la presentació de la prova i la seva valoració- quina correspon clarament funcionalment al Jutge de primera instància. En conseqüència malgrat és cert que el doble grau de jurisdicció no és un principi constitucional en el procediment administratiu o civil vigent al Principat, perquè dependrà d'allò que disposin les lleis processals ordinàries en cada cas, en aquest supòsit des del moment que el recurs és possible -perquè la Llei preveu el doble grau- el dret a la jurisdicció i al procés degut previst a l'article 10 de la Constitució exigeix que el Tribunal de primera instància es pronuncií per poder ser la seva decisió posteriorment, i per la via de recurs, revisada per aquest Tribunal essent aquesta la funció principal del recurs (Cf. sentència del 12-11-2024, rotlle TSJC-000116/2024.) Conseqüentment, procedeix revocar la sentència i ordenar la retroacció del procediment fins al tràmit de conclusions, per tal que es resolgui la qüestió de la nul·litat de la providència de l'11-08-2025, prèvia audiència del Govern en respecte dels principis de contradicció en el procés i el d'igualtat d'armes, a banda de la tutela judicial efectiva. Quart.- Costes No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Decisio DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat per la representació processal del Sr. Pina contra la sentència dictada el 23-09-2025. Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar la nul·litat de les actuacions i la retroacció del procediment fins al moment posterior al tràmit de conclusions per tal que s'esmenin els defectes observats al fonament jurídic tercer. Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE