Article 273
1 décision](#Article_273)- [Disposició addicional. Adaptació a la Llei d’accessibilitat universal](#Disposici_addicional._Adaptaci_a_la_Llei_d_accessibilitat_universal) - [Disposició transitòria primera](#Disposici_transit_ria_primera) - [Disposició transitòria segona](#Disposici_transit_ria_segona) - [Disposició final](#Disposici_final) Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 de desembre de 1998 ha aprovat la següent: **Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal** S’omet la transcripció de l’índex publicat en el text original del 10 de desembre de 1998, ateses les posteriors modificacions que ha sofert aquest text. #### Exposició de motius La promulgació de la Constitució andorrana com a norma suprema de l’ordenament jurídic era motiu suficient per empènyer el poder legislatiu a realitzar, entre altres textos normatius, la reforma del Codi de procediment penal. No tan sols era necessària la ratificació per part dels representants del poble andorrà d’un text preconstitucional que, per tenir aquest caràcter, no provenia de la sobirania popular, sinó que també calia sotmetre, de manera clara i expressa, la llei processal penal als límits derivats del reconeixement constitucional dels drets i les llibertats inviolables dels ciutadans. S’afegia a aquestes raons fonamentals la necessitat peremptòria de modificar alguns aspectes de l’actual text procedimental per tal d’adequar-lo als recents tractats internacionals, i de millorar certs articles, que s’havia fet palesa al llarg de l’aplicació del Codi de 1989. Així, són objecte de la present modificació, en allò que afecta el dret de defensa, la regulació de la intervenció lletrada i d’assistència al detingut i la regulació dels terminis pel secret sumarial; en allò que afecta els drets a la llibertat i la intimitat, la regulació dels motius i els terminis de privació de llibertat, dels registres domiciliaris, de la intervenció de la correspondència i de les comunicacions. Es recullen, també, el reconeixement del dret a la presumpció d’innocència, el principi de judici formal i de jutge competent, el principi de la bona fe i d’interdicció de l’abús de dret, el principi de contradicció, especialment per a la validesa de les proves, el d’interdicció del bis in idem i l’obligació dels jutges de dictar sempre resolució sobre les qüestions que es plantegin, que, a més a més, ha de ser motivada i, especialment en la fase instructora, ha de cercar la veritat dels fets i no solament els elements inculpatoris. La posició del jutge instructor s’allunya, doncs, parcialment del caràcter acusatori, que correspon per natura al Ministeri Fiscal, i adquireix funcions garantistes del procediment i dels drets fonamentals, i en aquest sentit es disposa que, almenys les decisions que afecten certs drets fonamentals, siguin preses després de consulta prèvia de les parts acusadora i defensora. Es regula, igualment, l’exercici de l’acció penal per part dels particulars, i s’aclareixen la forma i el moment d’intervenció i de l’acció popular. A banda d’assentar en tot l’articulat un major respecte als drets constitucionals, s’ha volgut també incidir en una unificació de tràmits i terminis, cercant per aquesta via més seguretat jurídica contra la qual s’oposaven la varietat i, a vegades la indeterminació de terminis i procediments. La supressió del procediment del recurs de suplicació i la unificació del mateix procediment d’apel·lació davant tots els tribunals, que ha comportat igualment, la supressió del recurs de súplica, són un exemple evident de la voluntat de garantir els principis de legalitat, seguretat jurídica i dret al recurs entès en la seva més àmplia extensió. Ensems, s’ha intentat dotar l’Administració de justícia de mecanismes per agilitar i donar rapidesa a l’impartiment de justícia, i per això s’ha posat al dia el procediment d’ordenança penal, que permetrà jutjar certs delictes menors i la major part de contravencions penals, i economitzarà així, les energies de l’aparell judicial, que podran destinar-se a aquells fets que mereixen una sanció punitiva més important. Finalment, i malgrat entendre que la regulació de l’aplicació de la pena i les seves formes d’execució té el seu lloc natural al Codi penal, també ha estat modificada i, en certs casos, s’hi han incorporat els mitjans de control més moderns, sempre amb el consentiment de la persona interessada, tendents a assegurar la reinserció social com a característica més important de la pena; tot això sense perjudici que el nou Codi penal que es redacti en el futur estableixi en el seu articulat les institucions de la suspensió i la substitució de la pena. Títol preliminar. L’Administració de la justícia penal ------------------------------------------------------ ### Capítol I. Disposicions Preliminars #####
▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (1)
Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.