Article 27— Règim del sòl urbà
1. Els terrenys qualificats de sòl urbà, els treballs d’urbanització dels quals ja hagin estat executats i que disposin efectivament de tots els serveis enumerats a l’article 25, són immediatament edificables, de conformitat amb les condicions i la normativa establertes per a la unitat d’actuació respectiva, una vegada s’hagi obtingut el dret a edificar materialitzat per la llicència d’edificació.
2. Mentre el sòl urbà no consolidat no hagi obtingut la qualificació d’urbà consolidat, hi són permesos, en règim d’obres i actuacions provisionals, d’acord amb la normativa sectorial vigent, els projectes destinats a ús d’habitatge unifamiliar, a ús hoteler en forma d’allotjament turístic del tipus borda rural o agroturisme, a ús de restauració en forma de construccions rústiques, a ús de magatzem, i a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya, en les condicions següents:
a) Sempre que no es modifiqui el perfil natural del terreny als efectes de la rasant des de la qual s’aplica l’alçada reguladora.
b) Sempre que es tracti d’edificacions compostes com a màxim de planta soterrània o semisoterrània, planta baixa, planta primera i sotacoberta. El punt des del qual regula l’alçada i les plantes és la cota mitjana del perímetre de l’edificació.
c) Sempre que no superin els 150 metres quadrats per planta, en obres de nova construcció i 400 metres quadrats per planta en construccions ja existents anteriors a l’entrada en vigor de la present Llei.
d) Sempre que es tracti d’edificacions de caràcter rústic tradicional del país i que s’integrin en el paisatge.
e) Sempre que de l’execució de l’edificació resulti, com a única modificació del perfil natural del terreny, l’accés a la planta soterrània o semisoterrània, i que aquesta modificació, als efectes d’integració en el paisatge, de conservar el caràcter rústic tradicional del país, i d’afavorir la revegetació:
i. tingui una diferència màxima de 3 metres respecte al terreny natural,
ii. consti de talussos amb pendent màxim 2H/1V, amb un únic muret vertical, construït amb pedra seca, d’alçada vista màxima d’un metre,
iii. i que l’accés, en la part en la que s’ha modificat el perfil natural del terreny, tingui un pendent màxim del 15% i una longitud màxima de 40 metres.
f) No són permesos els projectes que puguin dificultar el desenvolupament urbanístic posterior de la unitat d’actuació.
g) Cada edificació ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny.
h) No es permet construir nous accessos a través de terreny comunal ni dels quarts. Es permeten treballs de manteniment i petites millores dels accessos existents, que no n’alterin la fesomia actual. No es permet la construcció d’elements de contenció de terres (murs, esculleres, gabions ni elements similars), la construcció d’elements d’estabilització de terrenys (ancoratges, bulons, malles, xarxes ni elements similars), cunetes formigonades, ni pavimentació. La rasant no pot variar, en cada punt, més de mig metre respecte a la rasant actual. Els desmunts i terraplenats no poden incrementar, en cada punt, en més d’un metre l’alçada dels existents, i han de ser vegetalitzats.
i) La llicència inclou l’obligació del titular de l’autorització d’enderrocar l’edificació i fer cessar els usos, sense dret a cap indemnització, quan sigui procedent revocar-la.
j) Qualsevol transferència de domini o cessió d’ús de l’immoble obliga el seu titular a fer constar en el títol la naturalesa provisional de la llicència de construcció i el caràcter no indemnitzable de la seva revocació.
Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades.
3. També s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions destinades a ús esportiu i esportivorecreatiu, a ús de protecció i a ús d’estacionament lligat als anteriors, així com les activitats, les instal·lacions i les infraestructures per a ús energètic.
Així mateix, s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions que es requereixen per desenvolupar les activitats forestal i agropecuàries; és a dir, les instal·lacions (cobert, cort, era o paller, galliner, celler, pleta, planter i hivernacle) destinades a desenvolupar activitats agrícoles, ramaderes i apícoles; també es permet que una part dels seus espais es pugui destinar al tractament o a la transformació de les matèries primeres procedents de l’activitat forestal o agropecuària que s’hi desenvolupi a títol principal, així com a la comercialització dels productes que se’n puguin obtenir. Totes les instal·lacions dedicades a les activitats forestal i agropecuàries han de respectar les condicions fixades a les lletres e), f), h), i) i j) de l’apartat 2 i s’han d’integrar al paisatge.
Els comuns poden fixar, en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials, condicions més restrictives que les indicades. En cap cas no es poden indicar noves condicions a més de les fixades.
3 bis. En el supòsit que els plans d’ordenació i urbanisme parroquials fixin condicions més restrictives en sòl urbà no consolidat, la normativa comunal, pel que fa a les instal·lacions destinades a usos forestals, agrícoles i apícoles, ha de garantir una superfície d’ocupació de com a mínim 400 metres quadrats i de com a màxim 500 metres quadrats.
La superfície de les parcel·les en les quals s’implantin les instal·lacions destinades a usos forestals, agrícoles i apícoles ha de ser, com a mínim, equivalent al doble de la superfície d’ocupació en planta de l’edifici.
Per a les instal·lacions destinades a usos ramaders, és a dir, en les quals es preveu desenvolupar la cria i, donat el cas, l’engreix d’animals de renda de les espècies declarades d’interès general (boví, equí, oví i cabrum), la normativa comunal ha de garantir que la superfície d’ocupació sigui com a mínim l’equivalent a les ràtios establertes en l’annex I.
La superfície destinada a la cria i, donat el cas, a l’engreix d’animals de renda de les espècies declarades d’interès general (boví, equí, oví i cabrum) de les parcel·les en les quals s’implantin instal·lacions ramaderes ha de ser, com a mínim, del doble de la superfície d’ocupació en planta de l’edifici. En tot cas, es pot construir una instal·lació de, com a màxim, 1.200 metres quadrats de superfície.
Les instal·lacions forestals i agropecuàries són autoritzades només amb planta baixa i planta sotacoberta.
En el cas de les instal·lacions que es destinin al desenvolupament d’activitats ramaderes, és a dir, a la cria i, si escau, l’engreix de bestiar de les espècies animals considerades d’interès general i que sobrepassin els 800 metres quadrats de superfície d’ocupació, únicament es poden autoritzar amb una planta única.
Els espais de les instal·lacions forestals i agropecuàries que es puguin destinar al tractament o a la transformació de les matèries primeres procedents de l’activitat que s’hi desenvolupi a títol principal, així com els espais que es dediquen a comercialitzar els productes que se’n puguin obtenir, computen en el càlcul de la superfície construïble total.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquials no poden fixar condicions més restrictives que les indicades en aquest apartat 3 bis.
4. A l’efecte del que preveuen l’apartat 3 d’aquest article 27 i l’article 51, s’entén per:
a) Cobert: petita edificació annexa a la casa. Lloc cobert on es poden guardar coses a l’abric de la intempèrie (per exemple, carros, eines, etc.).
b) Cort: lloc on s’hi allotja el bestiar.
c) Era o paller: lloc per emmagatzemar la palla o l’herba, tradicionalment situat a sobre de la cort. Per a una millor funcionalitat, també es pot emmagatzemar el farratge en un espai cobert adjacent a la cort.
d) Galliner: lloc destinat a l’aviram, galls, gallines i altres aus de corral.
e) Celler: local subterrani d’una casa que serveix per conservar-hi productes alimentaris.
f) Pleta: lloc tancat on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.
g) Planter: terreny especialment disposat per a crear-hi en bones condicions determinats arbres o plantes.
h) Hivernacle: construcció amb coberta i parets on s’hi conrea plantes en les condicions més favorables.