Article 1— Objecte
L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim per a l’exercici del comerç i la seva regulació administrativa, i també regular determinats tipus específics de venda amb la finalitat d’ordenar el sector i millorar-ne l’estructura.
Article 2— Àmbit
1. Estan sotmeses a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que exerceixen el comerç de forma habitual. 2. Als efectes d’aquesta Llei s’entén que hi ha habitualitat quan l’activitat de comerç es realitza mitjançant establiment permanent, publicitat o altres elements que acrediten el caràcter continuat de l’activitat. 3. Les disposicions del títol I d’aquesta Llei, en tot allò que no quedi expressament modificat per la seva legislació específica, s’aplica també a les persones, físiques o jurídiques, que realitzin activitats industrials o de prestació de serveis. ### Capítol segon. Comerç o activitat comercial
Article 3— Conceptes
1 décision1. Es considera comerç o activitat comercial, a l’efecte d’aquesta Llei, l’activitat consistent a situar o a oferir en el mercat productes, naturals o elaborats, amb la finalitat de posar-los a disposició dels consumidors finals o dels altres comerciants o empresaris. 2. Es considera comerç o activitat comercial al detall o minorista la que té com a destinatari el consumidor final; i el comerç o l’activitat comercial a l’engròs o majorista la que té com a destinataris altres comerciants o empresaris que no siguin consumidors finals. 3. L’oferta pública de venda o l’exposició d’articles en establiments comercials comporta l’obligació de vendre de l’establiment oferent als consumidors que ho demanin i que compleixin les condicions d’adquisició, en la mesura que no s’hagin exhaurit les existències o mitjans. Queden exceptuats d’aquesta obligació els productes o serveis sobre els quals s’adverteix expressament que es troben fora de venda o que formen part de la instal·lació o del decorat. 4. Es considera servei qualsevol altra activitat econòmica prestada normalment a canvi d’una remuneració. 5. Es considera activitat industrial l’activitat econòmica consistent en la utilització i la transformació de matèries primeres i fonts d’energia per a la fabricació de productes semielaborats destinats a fabricar altres productes o productes elaborats destinats al seu consum.