Llei del notariat — Korpus · Korpus

Article 3— Àmbit d’actuació i obligatorietat del servei

1 décision

1. L’àmbit competencial d’actuació dels notaris s’estén a tot el territori del Principat d’Andorra. 2. El compliment de les funcions encomanades als notaris establertes a l’apartat 1 de l’article 2 té caràcter obligatori. El notari que sigui requerit a aquest efecte no pot negar la seva intervenció o actuació, llevat de causa justificada. 3. Són causes que justifiquen que els notaris neguin la seva intervenció o actuació: a) Quan a judici del notari alguna de les persones atorgants d’un instrument públic estigui mancada de la capacitat legal necessària a aquest efecte. b) Quan la representació que invoqui la persona que compareix davant el notari i que actua en nom d’una altra persona no estigui acreditada degudament o no li correspongui d’acord amb les lleis. c) Quan l’instrument públic que el notari hagi d’autoritzar sigui, en tot o en part, contrari a les lleis. d) Quan el notari consideri de forma justificada que la seva imparcialitat i independència es poden veure compromeses. 3. La negativa dels notaris de prestar els seus serveis sense causa justificada, o la realització per part seva d’actes contraris a les lleis aplicables, donen dret a la persona interessada a formular demanda de responsabilitat i reclamació pels danys i perjudicis davant de la Secció Civil de la Batllia. Igualment, la persona que es consideri perjudicada pel refús esmentat pot sol·licitar, amb caràcter d’urgència, una declaració judicial que obligui el notari a prestar els serveis en relació amb els quals ha estat requerit. Aquesta demanda s’ha d’adreçar a la Secció Administrativa de la Batllia, per tal que el seu coneixement sigui atribuït al batlle o el tribunal a qui correspongui per torn. Una vegada escoltat el notari interessat, i en el termini màxim de quinze dies a comptar de la presentació de la demanda, l’òrgan jurisdiccional competent ha de dictar un aute que resolgui la controvèrsia, el qual és inapel·lable. 4. Els notaris tenen el deure de secret professional respecte de tots els fets i les notícies dels quals tinguin coneixement en l’exercici de les seves funcions.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (1)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 28 févr. 2013

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 4— Abstenció

5 décisions

1. Els notaris s’han d’abstenir d’exercir les funcions que tenen encomanades en els supòsits següents: a) Quan hagin d’autoritzar un instrument públic en què es consignin drets a favor seu o tinguin un interès directe o indirecte en l’objecte de l’instrument públic. No obstant això, poden autoritzar el seu propi testament, poders de qualsevol tipus, escriptures de cancel·lació i extinció d’obligacions, i escriptures que posposin drets de què siguin titulars o en què únicament contreguin obligacions. b) Quan tinguin una relació de matrimoni o una situació de convivència anàloga, o un parentiu en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, amb qualsevol de les persones atorgants de l’instrument públic que hagin d’autoritzar. c) Quan hagin d’autoritzar un instrument públic en què es consignin drets a favor d’una persona amb la qual tinguin una relació de matrimoni o una situació de convivència anàloga, o un parentiu en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs. Se n’exceptuen els testaments en què es nomenin marmessors o comptadors partidors les persones amb les quals tenen una de les relacions esmentades al paràgraf anterior, i els poders per a plets en què siguin apoderades aquestes mateixes persones. d) Quan qualsevol de les persones atorgants de l’instrument públic que hagin d’autoritzar sigui una societat mercantil en què el notari, el seu cònjuge, la persona amb qui mantingui una situació de convivència anàloga o un parent en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, tingui una participació superior al 20% del capital social, tingui la condició d’administrador únic, conjunt o mancomunat o solidari, o participi en l’òrgan d’administració i en disposi de més del 20% dels drets de vot. 2. Els notaris també poden abstenir-se en els casos justificats en què considerin que, en l’exercici de les seves funcions, la seva independència o imparcialitat es poden veure compromeses.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (5)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 12 nov. 2025
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 18 mars 2025
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 18 mars 2025
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 12 avr. 2010
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 12 avr. 2010

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 7— Requisits i incompatibilitats

1. Per exercir la professió de notari cal complir els requisits següents: a) Tenir la nacionalitat andorrana. b) Estar en plena possessió dels drets civils i polítics. c) No estar condemnat per delictes majors dolosos o delictes imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals. d) Estar en possessió com a mínim d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern. e) Haver superat les proves d’aptitud tècnica i capacitació corresponents, i haver cursat i tenir validada la formació inicial corresponent. f) No estar incapacitat per a l’exercici de la professió ni trobar-se comprès en cap causa d’incompatibilitat establerta en aquesta Llei, o de prohibició d’exercir la professió. 2. L’exercici de la professió de notari és incompatible: a) Amb l’exercici de qualsevol càrrec públic, sigui electiu, sigui de designació. b) Amb la prestació de serveis en règim estatutari o laboral per compte de l’Administració pública. c) Amb l’exercici de l’advocacia o de la procura, o amb la prestació de serveis remunerats per compte del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra o del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra. d) Amb l’exercici de qualsevol altra activitat mercantil, industrial o professional. e) I, en general, amb altres càrrecs o funcions de qualsevol tipus en societats o empreses de negoci, tant públiques com privades. 3. Són tanmateix compatibles amb l’exercici de la professió de notari les activitats relatives a: a) La gestió del patrimoni propi o familiar. b) La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos. c) La producció i la creació literària, artística, científica i tècnica. d) La docència i la investigació acadèmiques. e) La participació no remunerada en associacions o fundacions sense ànim de lucre.

Article 8— Selecció

1. La selecció dels notaris es fa per acord del Govern, entre persones que reuneixen els requisits enumerats a l’apartat 1 de l’article 7, pel procediment de concurs oposició, que ha de respondre als principis d’objectivitat, publicitat i transparència. 2. El Govern convoca i prepara el concurs oposició i constitueix el tribunal de selecció que ha de valorar les proves i avaluar els candidats. 3. En la fase de concurs es valoren els mèrits indicats en els currículums aportats per les persones admeses en el procés de selecció, segons el barem que fa públic el Govern en les bases de la convocatòria, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable. 4. En la fase d’oposició els candidats realitzen com a mínim tres proves: una de caràcter teòric sobre el temari publicat prèviament pel Govern en les bases de la convocatòria; una de caràcter pràctic, en la qual es proposa la resolució d’un o diversos casos, en els àmbits jurídics indicats en les bases de la convocatòria, i una tercera d’idiomes. Les dos primeres proves han de contenir almenys una exposició de caràcter oral. Les bases de la convocatòria indiquen la ponderació de cada prova en la valoració global del procés. 5. El tribunal de selecció està integrat per sis membres i és presidit pel ministre encarregat de la justícia o el membre en qui delegui aquesta funció. En formen part també el president de la Cambra de Notaris, el president del Tribunal Superior de Justícia, el president de la Batllia i dos altres juristes de reconeguda capacitació i experiència, designats pel Govern, un dels quals ha d’exercir la professió al Principat d’Andorra i un altre dels quals l’ha d’exercir fora. 6. El mateix tribunal valora les dos fases del procés de selecció i fa pública la llista dels candidats que han obtingut la puntuació més alta, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir. 7. El procés de selecció inclou una prova psicotècnica destinada a comprovar que no concorren impediments que incapacitin la persona per a l’exercici de la funció de notari. Les bases de la convocatòria estableixen el moment en què té lloc aquesta prova, que té com a resultat una valoració d’apte o de no apte. En cas d’una valoració com a no apte, el candidat queda exclòs de la convocatòria. L’exclusió per aquesta causa no apareix de manera separada o específica a les llistes que es facin públiques sobre els resultats del procés de selecció. 8. Si queda vacant alguna de les places convocades, sigui perquè les proves no han estat superades, sigui per qualsevol altre motiu, es convoca un nou concurs oposició en el termini improrrogable de tres mesos, amb la finalitat de complir el que disposa l’article 6.

Article 14— Custòdia dels protocols en cas de cessament

1. El protocol del notari que cessa en el càrrec queda sota la custòdia del notari que el succeeix. Tanmateix, mentre el notari que el succeeix no pren possessió del càrrec, la Cambra de Notaris designa un dels seus membres per fer-se càrrec provisionalment de la custòdia del protocol, en el termini màxim de tres dies naturals des del dia en què esdevé efectiu el cessament. 2. Quan un notari cessa en el càrrec, el president de la Cambra de Notaris estén el mateix dia una diligència a continuació del darrer instrument públic del seu protocol que especifica el fet que la notaria del notari que ha cessat en el càrrec ha quedat vacant, la causa legal del cessament i el nombre d’instruments públics que ha autoritzat fins llavors i el nombre de folis en què es desglossen, i on ha de constar la signatura, el signe i el segell del president de la Cambra de Notaris. 3. Un cop estesa la diligència esmentada a l’apartat anterior, el president de la Cambra de Notaris ho comunica al ministeri competent en matèria de justícia. A partir de llavors i fins que la Cambra de Notaris no designi un dels seus membres per fer-se càrrec provisionalment de la custòdia del protocol del notari que ha cessat en el càrrec, no s’hi pot incorporar cap altre instrument públic ni cap altre document. 4. Mentre el notari que succeeix el notari que ha cessat en el càrrec no hagi pres possessió del seu càrrec, tots els instruments públics autoritzats pel notari que el substitueix provisionalment s’incorporen al seu protocol. 5. El notari que succeeix al notari que ha cessat en el càrrec informa el ministeri competent en matèria de justícia i la Cambra de Notaris, en el termini màxim de tres mesos des del dia en què rep la custòdia del protocol, del seu estat de conservació i de la seva adequació als requisits establerts per les lleis. El notari que succeeix el notari que ha cessat en el càrrec és responsable de les mancances o les deficiències que puguin existir en el protocol la custòdia del qual ha rebut si no ho ha fet constar en el termini assenyalat per mala fe o per negligència greu.

Article 21— Òrgan disciplinari

1. La potestat disciplinària és exercida per l’òrgan disciplinari, que està integrat pels membres següents: a) El president de la Cambra de Notaris, o, si escau, la persona que el substitueixi o el supleixi en el càrrec. b) Dos representants del ministeri encarregat de la justícia, designats pel ministre entre funcionaris o agents de l’Administració de caràcter indefinit que ocupin llocs de treball de direcció, comandament o responsabilitat. c) Un representant del ministeri encarregat de les finances, designat pel ministre entre funcionaris o agents de l’Administració de caràcter indefinit que ocupin un lloc de treball de direcció, comandament o responsabilitat. 2. Les reclamacions o les queixes que es puguin formular contra un notari s’adrecen al ministre encarregat de la justícia, el qual les comunica al president de la Cambra de Notaris i, si escau, a la persona que el substitueixi o el supleixi en el càrrec. 3. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan disciplinari ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent i suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. D’altra banda, quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a l’òrgan disciplinari.

Article 23— Procediment disciplinari

1. El procediment disciplinari l’inicia l’òrgan disciplinari mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, arran de les comunicacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 19 o a l’apartat 2 de l’article 21, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador. 2. L’òrgan disciplinari designa un instructor entre els seus membres per instruir l’expedient i formular, en el termini màxim d’un mes, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les infraccions presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables. 3. L’òrgan disciplinari ha de notificar per escrit al notari expedientat la incoació de l’expedient, l’instructor designat i el plec de càrrecs. El notari expedientat disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa. Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades que consideri oportunes en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient al notari expedientat, per tal que en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients. 4. L’òrgan disciplinari, del qual no pot formar part l’instructor designat, ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria dels membres de l’òrgan disciplinari, excepte el de l’instructor designat. 5. La resolució de l’òrgan disciplinari exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que estableix la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

Article 25— Infraccions

1. Són infraccions les conductes establertes com a tals per aquesta Llei, relacionades amb l’exercici de la professió de notari. 2. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. 3. Són infraccions molt greus: a) L’exercici de la professió de notari sense haver estat nomenat pel Govern o havent cessat en el càrrec. b) L’exercici de la professió de notari en un supòsit d’inhabilitació professional o de suspensió cautelar, o en un supòsit d’incompatibilitat o de prohibició d’exercir la professió. c) La vulneració del deure de secret professional. d) La vulneració de la prohibició d’associacions en el sentit establert als apartats 2 i 3 de l’article 16. e) L’incompliment del deure de disposar o mantenir vigent l’assegurança en l’abast que estableix l’article 17. f) La percepció continuada de remuneracions amb infracció de les disposicions d’aquesta Llei. g) L’incompliment de les obligacions o dels deures professionals establerts en aquesta Llei o en les normes deontològiques, quan en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat els serveis del notari. h) La condemna ferma per la comissió d’un delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió. i) Les conductes que hagin comportat una sanció administrativa ferma com a conseqüència de la infracció greu o molt greu de les disposicions legals en matèria de prevenció del blanqueig de diners o valors, o d’altres disposicions legals, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió. j) L’actuació professional sense observar les formes i les regles de la presència física. k) Tota actuació professional que suposi una discriminació per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. l) L’obstaculització en l’exercici de les llibertats públiques i els drets fonamentals com a conseqüència de l’exercici de la professió. m) La comissió de dos infraccions greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. 4. Són infraccions greus: a) La negativa del notari de prestar les funcions encomanades i que tenen caràcter obligatori sense causa justificada. b) No abstenir-se d’exercir les funcions encomanades quan concorri algun dels supòsits establerts a l’apartat 1 de l’article 4 o exercir-les malgrat l’existència d’un conflicte d’interès. c) La realització de qualsevol tipus de publicitat professional. d) La percepció de remuneracions amb infracció de les disposicions d’aquesta Llei. e) L’incompliment de les tasques de recaptació de les obligacions tributàries encomanades. f) L’incompliment de les obligacions de comunicació i inscripció de les notes marginals que estableix l’article 74, en els terminis que s’hi preveuen. g) L’incompliment de l’obligació d’ingressar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, en el termini que estableix l’article 68, el dipòsit en numerari que hagin rebut. h) La manca de pagament de les despeses que hagi acordat la Cambra de Notaris. i) L’incompliment de les obligacions o dels deures professionals establerts en aquesta Llei o en les normes deontològiques, quan en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat els serveis del notari, o l’incompliment greu i reiterat d’aquestes obligacions o d’aquests deures professionals, encara que no en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat els serveis del notari. j) Les conductes que hagin comportat una sanció administrativa ferma com a conseqüència de la infracció lleu de les disposicions legals en matèria de prevenció del blanqueig de diners o valors, o d’altres disposicions legals, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió. k) L’autorització d’instruments públics infringint les disposicions que estableixi la normativa aplicable, o les formes i les regles essencials, sempre que se’n derivi un perjudici greu per a les persones atorgants o per a terceres persones. l) Les conductes que impedeixin prestar amb la imparcialitat, l’objectivitat i la dedicació requerides les funcions encomanades o que posin en perill la independència o l’honradesa necessàries a aquest efecte. m) Els enfrontaments greus i reiterats del notari amb els clients, amb terceres persones o amb els altres notaris sense causa justificada. n) La comissió de dos infraccions lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. 5. És infracció lleu la vulneració de qualsevol disposició que reguli l’activitat professional, incloses les normes deontològiques, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.

Article 36— Lliurament i accés

1. Els notaris han de lliurar a l’Arxiu General de Protocols tots els protocols en el termini màxim d’un mes des de la supressió de la seva notaria. 2. Els notaris han de lliurar a l’Arxiu General de Protocols els seus protocols o els protocols que hagin rebut d’un notari que els ha precedit i que datin de més de vint-i-cinc anys durant el mes de gener de cada any. No obstant això, els notaris poden optar per no lliurar a l’Arxiu General de Protocols els seus protocols que datin de més de vinc-i-cinc anys; en aquest cas, però, han de remetre durant el mes de gener de cada any una certificació en aquest sentit. 3. Els notaris han de lliurar a l’Arxiu General de Protocols els testaments i els codicils closos que datin de més de vint-i-cinc anys i que no hagin estat oberts durant el mes de gener de cada any. Després de ser oberts, però, s’incorporen immediatament al protocol del notari que n’autoritzi l’obertura. 4. Els notaris també han de lliurar els protocols esmentats als apartats anteriors indexats i digitalitzats degudament, d’acord amb els programes informàtics que determini el ministeri competent en matèria de justícia, amb l’informe previ de la Cambra de Notaris. 5. Els protocols lliurats a l’Arxiu General de Protocols s’han de fer constar en una acta que n’expressi el nombre, i el número, la data i els folis de cada protocol, i on ha de constar la signatura, el signe i el segell del notari que efectua el lliurament i del president de la Cambra de Notaris. Aquesta acta roman dipositada a l’arxiu de la Cambra de Notaris. 6. Els notaris poden sol·licitar i obtenir si escau l’autorització de la Cambra de Notaris a l’efecte de dipositar part dels seus protocols als locals de l’Arxiu General de Protocols, malgrat que no tinguin encara l’obligació de lliurar-los. 7. Els notaris tenen accés a l’Arxiu General de Protocols a l’efecte de poder extreure còpies dels protocols que s’hi troben dipositats.

Article 48— Testimonis

1. Els notaris poden autoritzar els instruments públics sense necessitat de testimonis instrumentals, llevat que una disposició normativa ho prevegi específicament o que ho demani com a mínim una de les persones atorgants. 2. No poden ser testimonis les persones en què concorre alguna de les circumstàncies següents: a) Tenir una relació de matrimoni o una situació de convivència anàloga, o un parentiu en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, amb qualsevol de les persones atorgants de l’instrument públic o amb el notari que l’autoritza. b) Ser la persona atorgant de l’instrument públic una societat mercantil en què el testimoni, el seu cònjuge, la persona amb qui mantingui una situació de convivència anàloga o un parent en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, tingui una participació superior al 20% del capital social, tingui la condició d’administrador únic, conjunt, mancomunat o solidari, o participi en l’òrgan d’administració i en disposi de més del 20% dels drets de vot. c) Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les persones atorgants de l’instrument públic o del notari que l’autoritza, en els darrers tres anys. d) Tenir o haver tingut una relació de dependència, societària o d’interessos amb qualsevol de les persones atorgants de l’instrument públic o amb el notari que l’autoritza, en els darrers tres anys. e) Tenir processos pendents amb qualsevol de les persones atorgants de l’instrument públic o amb el notari que l’autoritza. f) Tenir un interès directe o indirecte en l’objecte de l’instrument públic. g) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les persones atorgants de l’instrument públic o amb el notari que l’autoritza. h) Haver estat condemnat per una sentència penal ferma per la comissió d’un delicte contra la seguretat en el tràfic jurídic o un delicte de testimoniatge, dictamen o traducció falsos. 3. En cas que intervinguin testimonis, signen juntament amb les persones compareixents l’instrument públic, i també salven amb la seva signatura els afegits i les correccions que s’hi facin. A més, els testimonis han de ser presents a l’atorgament de l’escriptura pública.

Article 50— Esmenes i modificacions

1. Els errors materials, les omissions i els defectes de forma dels instruments públics inter vivos poden ser esmenats pels notaris que els han autoritzat, els seus substituts o els seus successors, d’ofici o a instància de la persona atorgant que els ha ocasionat o a la qual perjudiquen. No obstant això, la manca d’expressió en els instruments públics del judici d’identitat o de capacitat o d’altres aspectes de la seva pròpia activitat en l’autorització només pot ser esmenada pel notari que els ha autoritzat. 2. Per realitzar l’esmena es té en compte el context en el qual s’han autoritzat els instruments públics, i si escau el context dels instruments públics immediatament anteriors i posteriors, les escriptures públiques i els altres instruments públics que es van tenir en compte per a l’autorització, i els documents que acreditin fefaentment fets o actes consignats en els instruments públics que s’han d’esmenar. Els notaris que han autoritzat els instruments públics que s’han d’esmenar també poden tenir en compte els judicis per ells formulats i els fets per ells percebuts en el moment de l’atorgament d’aquests instruments. 3. L’esmena es pot fer mitjançant diligència en la mateixa escriptura matriu o mitjançant una acta notarial, en què es fa constar l’error material, l’omissió o el defecte de forma, la seva causa i la declaració que els esmeni. 4. La diligència d’esmena feta abans del lliurament de les còpies no hi ha de ser traslladada i és suficient transcriure-la a l’escriptura matriu d’acord amb la redacció esmenada. En cas que l’esmena es faci mitjançant una acta notarial es deixa constància del seu atorgament a l’escriptura matriu i a les còpies lliurades amb anterioritat i que s’exhibeixin als notaris. 5. Quan sigui impossible fer l’esmena d’acord amb el que estableixen els apartats 3 i 4 d’aquest article, cal el consentiment de les persones atorgants o l’existència d’una resolució judicial ferma a aquest efecte. 6. El contingut dels instruments públics només es pot modificar en virtut d’un altre instrument públic autoritzat per un notari en exercici al Principat d’Andorra.

Article 52— Requisits

1. En la compareixença de les escriptures públiques s’ha d’indicar: a) El número de protocol. b) El lloc de l’atorgament. c) El dia, el mes i l’any de l’atorgament, i també l’hora de l’atorgament quan es tracta de testaments o codicils, quan una disposició normativa ho exigeixi o quan almenys una de les persones atorgants o compareixents ho demani. d) El nom i els cognoms del notari que l’autoritza i la menció segons la qual actua en substitució, si escau. e) El nom i els cognoms, la data de naixement, la nacionalitat, el número del passaport o del document nacional d’identitat, el lloc de residència i el domicili, l’estat civil i, si escau, el règim matrimonial de les persones compareixents. Quan es tracta d’autoritats o de funcionaris públics que intervinguin en l’exercici del seu càrrec o de la seva funció, n’hi ha prou amb la indicació del nom i els cognoms i del càrrec o la funció. f) El nom i els cognoms, la data de naixement, la nacionalitat, el número del passaport o del document nacional d’identitat, el lloc de residència i el domicili, l’estat civil i, si escau, el règim matrimonial dels atorgants que siguin persones físiques. No obstant això, si els poders exhibits al notari que ha d’autoritzar l’escriptura pública no proporcionen totes les dades requerides per identificar la persona representada, el notari pot autoritzar-la si al seu judici són suficients per acreditar la identitat d’aquesta persona i per qualificar la capacitat legal necessària per atorgar l’escriptura. g) La denominació, les dades de constitució i registrals que acreditin la personalitat i el domicili dels atorgants que siguin persones jurídiques. h) El nom i els cognoms, la data de naixement, la nacionalitat i el número de passaport o del document nacional d’identitat dels testimonis, si escau. i) La fe de la coneixença personal de les persones compareixents i els testimonis per part dels notaris o, si no els coneixen personalment, la constància que els han identificat degudament i per quin mitjà ho han fet. j) L’afirmació que a judici dels notaris les persones atorgants tenen la capacitat legal necessària per a l’atorgament que es pretén autoritzar. 2. Quan es tracta de menors emancipats, es consigna expressament aquesta circumstància i la seva causa en la compareixença de les escriptures públiques. 3. Quan una disposició normativa exigeixi una edat especial per a l’atorgament, també es consigna expressament aquesta circumstància en la compareixença de les escriptures públiques.

Article 71— Exhibició i lliurament de còpies i certificats

1. Només tenen dret que se’ls exhibeixin els instruments públics originals o a obtenir-ne còpies i certificats les persones atorgants, les persones compareixents, les persones que tenen un interès legítim en relació amb l’instrument públic a judici del notari, i els causahavents dels uns i els altres. Els notaris no poden exhibir els instruments públics originals ni lliurar-ne còpies i certificats a cap altra persona, llevat de manament judicial. 2. No obstant el que preveu l’apartat anterior, en vida de les persones atorgants els notaris no poden lliurar còpies autèntiques dels testaments. Només poden lliurar-ne una còpia simple a la persona atorgant o a la persona acreditada amb un poder notarial especial a aquest efecte. Un cop morta la persona atorgant d’un testament, tenen dret que se’ls exhibeixi o a obtenir-ne còpies i certificats els hereus instituïts en el testament; els legataris; els marmessors; els comptadors partidors; les altres persones en relació amb les quals es consignin drets o facultats en virtut del testament, i les persones que en cas de no existir el testament o ser declarat nul, serien cridades en tot o en part a l’herència del causant en virtut d’un testament anterior o de les normes de la successió intestada. 3. Les còpies d’un instrument públic només les poden lliurar els notaris que tenen al seu càrrec el protocol on es troba l’instrument. Tanmateix, tots els notaris en exercici al Principat d’Andorra poden lliurar còpies dels protocols que es troben a l’Arxiu General de Protocols. 4. Els notaris fan constar, mitjançant una nota marginal damunt de l’original o la matriu de l’instrument públic o en una base de dades separada, les còpies que lliuren d’aquest instrument. 5. Els notaris poden lliurar les còpies en format paper o, a sol·licitud de la persona interessada, en format digital mitjançant correu electrònic o mitjançant qualsevol altre suport informàtic.

Article 1— Disposicions generals

Article 2— Funcions

Article 3— Àmbit d’actuació i obligatorietat del servei

Article 4— Abstenció

Article 5— Honoraris i despeses

Article 6— Nombre

Article 7— Requisits i incompatibilitats

Article 8— Selecció

Article 9— Formació inicial

Article 10— Nomenament

Article 11— Cessament

Article 12— Formació continuada

Article 13— Protocols notarials

Article 14— Custòdia dels protocols en cas de cessament

Article 15— Destí dels protocols en cas de supressió de la notaria

Article 16— Principis de rogació i de lliure elecció

Article 17— Deure d’assegurança

Article 18— Signatura, rúbrica, signe i segell

Article 19— Control de l’activitat

Article 20— Responsabilitat disciplinària

Article 21— Òrgan disciplinari

Article 22— Drets

Article 23— Procediment disciplinari

Article 24— Mesures cautelars

Article 25— Infraccions

Article 26— Prescripció de les infraccions

Article 27— Sancions

Article 28— Inhabilitació professional i expulsió

Article 29— Graduació de les sancions

Article 30— Prescripció de les sancions

Article 31— Extinció de la responsabilitat

Article 32— Anotació i comunicació de les sancions i rehabilitació

Article 33— Disposicions generals

Article 34— Funcions

Article 35— Naturalesa

Article 36— Lliurament i accés

Article 37— Despeses

Article 38— Arxiu Històric Nacional

Article 39— Naturalesa

Article 40— Inscripció

Article 41— Comunicació

Article 42— Certificacions

Article 43— Despeses

Article 44— Normes aplicables

Article 45— Definició i contingut

Article 46— Requisits

Article 47— Llengua

Article 48— Testimonis

Article 49— Infracció dels requisits

Article 50— Esmenes i modificacions

Article 51— Contingut

Article 52— Requisits

Article 53— Representació

Article 54— Atorgants estrangers i documents atorgats a l’estranger

Article 55— Descripció

Article 56— Títols de propietat

Article 57— Càrregues i gravàmens

Article 58— Contingut contractual

Article 59— Unitat d’acte

Article 60— Lectura i signatura

Article 61— Contingut

Article 62— Requisits

Article 63— Classes

Article 64— Actes de presència

Article 65— Actes de referència

Article 66— Actes de notorietat

Article 67— Actes de protocol·lització

Article 68— Dipòsits notarials

Article 69— Original o matriu

Article 70— Còpies, certificats i testimonis

Article 71— Exhibició i lliurament de còpies i certificats

Article 72— Recurs

Article 73— Definició

Article 74— Comunicació i inscripció