funcio-publica — Korpus · Korpus

LoiAndorreEn vigueur

funcio-publica

Articles :: 125
Citations jurisprudence :: 8

Article 1

. Objecte de la Llei Aquesta Llei té per objecte establir i regular el règim de la funció pública, entès com el que regula les relacions d’ocupació de l’Administració amb el seu personal, i els instruments per a la seva gestió.

Article 2

. Principis d’actuació 1. L’Administració pública ha de servir amb objectivitat l’interès general d’acord amb els valors i els principis que inspiren aquesta Llei, i que són exigibles en el comportament de l’Administració i del seu personal. 2. L’Administració pública ha d’exercir les seves competències d’acord amb els principis d’eficiència, eficàcia, equitat, objectivitat, transparència i qualitat del servei. 3. Els funcionaris i els treballadors públics han de dur a terme la seva actuació d’acord amb els principis de compromís, professionalitat, imparcialitat, probitat, honestedat, respecte, integritat, responsabilitat i transversalitat.

Article 3

. Àmbit d’aplicació de la Llei 1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tot el personal que presta serveis a l’Administració general i als comuns, en els termes que es determinen en la mateixa Llei. 2. Aquesta Llei no és aplicable al personal que es regeix per la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia, excepte en allò en què l’esmentada Llei es remet expressament a aquesta. 3. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei: a) El personal al servei del Consell General. b) El personal al servei del Tribunal Constitucional. c) El personal al servei del Raonador del Ciutadà, del Tribunal de Comptes i de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades. d) El personal dels organismes autònoms, de les entitats parapúbliques, de la UIFAND i dels altres organismes i autoritats administratives que gaudeixen d’independència orgànica respecte de l’Administració general, els quals es regulen pel que disposa la seva normativa pròpia. 4. Així mateix, la Llei no és aplicable als òrgans de direcció administrativa següents: a) Alts càrrecs del Govern. b) Ambaixadors que no tinguin la condició de funcionaris. c) Interventor general que no tingui la condició de funcionari. d) Supervisor del Sistema d’Auditoria de Comptes que no tingui la condició de funcionari. e) Secretaris generals dels comuns i interventors comunals que no tinguin la condició de funcionaris. 5. No obstant allò que estableixen els apartats precedents, les disposicions de la Llei relatives a drets i obligacions, mobilitat i règim disciplinari s’apliquen, amb caràcter subsidiari, al personal a què es refereixen els apartats c) i d) de l’apartat 3, i els apartats a), c) i d) de l’apartat 4. Capítol segon. Relacions d’ocupació en l’Administració pública

Article 4

d’aquesta Llei, les administracions públiques poden contractar menors d’edat en règim laboral, i d’acord amb les especialitats pròpies d’aquesta modalitat de contractació establertes en la normativa laboral vigent. Disposició addicional vuitena. Referències als agents de l’Administració de caràcter indefinit en la normativa anterior 1. Les referències que la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública fa als agents de l’Administració de caràcter indefinit s’han d’entendre fetes, en endavant, als funcionaris. 2. De la mateixa manera, les referències contingudes en qualsevol altra norma legal o reglamentària als agents de l’Administració de caràcter indefinit s’han d’entendre fetes, en endavant, als funcionaris, amb les adaptacions necessàries a la naturalesa estatutària de la seva relació, quan escaigui. Disposició addicional novena. Retribució de les funcions permanents dins el complement específic dels funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia 1. A partir de l’1 de desembre del 2024, els funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia que van entrar a formar part dels cossos referits desprès de l’entrada en vigor de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari i de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, respectivament, percebran mensualment l’import de cent cinquanta euros en concepte de retribució de les funcions permanents dins el complement específic. Aquest import s’ha d’incorporar a la taula retributiva corresponent i s’ha d’actualitzar de conformitat amb la disposició final sisena. 2. Els funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia que eren membres dels cossos referits abans de la data d’entrada en vigor de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari i de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, respectivament, continuaran perceben el complement retributiu per l’exercici permanent de les seves funcions, de conformitat amb la normativa vigent abans de la referida data. Disposició addicional desena. Aplicació de les taules retributives per als exercicis del 2026 i el 2027 Els imports de les taules retributives per als exercicis del 2026 i el 2027, amb l’actualització corresponent derivada de l’aplicació de l’increment que prevegi la Llei del pressupost per a cadascun d’aquests anys, s’apliquen a comptar del mes de gener de cada exercici. Disposició addicional onzena. Reconeixement de l’antiguitat dels treballadors públics als serveis prestats en règim interí 1. El personal interí de l’Administració general que hagi adquirit la condició de funcionari en aquesta Administració a partir de l’entrada en vigor de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública i que es troba en servei actiu, té dret a percebre els dos darrers triennis com a treballador públic interí, com a màxim, independentment dels canvis de lloc de treball, sempre que hagi prestat els seus serveis a l’Administració general i reuneixi les condicions de l’

Article 7

de Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, amb el redactat següent: “4. La jubilació obligatòria comporta per a tots els partícips, la finalització de la seva situació de treballador en actiu, que ha de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional que li ha permès tenir la condició de partícip. Tot i que la jubilació per edat opera d’ofici quan els col·lectius de treballadors esmentats en els paràgrafs a) i b) de l’apartat 3 precedent arriben a les edats allí indicades, en complir aquesta edat el Govern pot oferir als dits treballadors continuar treballant. En cas que el treballador accepti, aquesta pròrroga es formalitza per escrit i per una durada màxima d’un any. Es poden formalitzar pròrrogues en aquestes condicions fins a un màxim de 5 pròrrogues anyals. Els batlles, els magistrats, els fiscals i els assimilats poden continuar en actiu a partir dels 65 anys, d’acord amb el que està previst en la normativa específica que regula la seva activitat. Sense perjudici de la possibilitat de continuar treballant contemplada en els dos paràgrafs precedents, als efectes d’aquesta Llei, a partir dels 65 anys d’edat aquests col·lectius passen a la condició de beneficiaris del Pla de pensions de la funció pública en els termes previstos en aquesta Llei.” 2. Es modifica l’apartat 1 de la Disposició addicional primera de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, amb el redactat següent: “1. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, els magistrats i els fiscals, que en la data d’entrada en vigor de la Llei tenen la condició de partícips del Pla de pensions de la funció pública, que mantenen aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria i, en aquella data, estiguin en actiu i puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a treballadors públics en un o diversos règims entre els indicats al principi d’aquest mateix paràgraf, tenen dret a percebre del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució de la qual percebin el salari en el moment de la jubilació, a partir de la seva jubilació obligatòria, una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia i els batlles, magistrats, fiscals i assimilats que continuïn en actiu a partir dels 65 anys en la mateixa condició professional que els ha permès tenir la condició de partícips, tenen dret a percebre la mateixa prestació a partir del moment que finalitzin la seva etapa laboral activa en la condició professional esmentada. Els requisits indicats en el paràgraf precedent que han d’acreditar els altres partícips en la data de jubilació obligatòria, aquests col·lectius els hauran d’acreditar en la data de finalització de la seva etapa laboral activa. Aquesta prestació es calcula sobre la base d’una previsió teòrica en la data d’entrada en vigor de la Llei. El seu import és el més elevat entre el 60% del salari mensual teòric brut de cada partícip en arribar a l’edat de 65 anys i el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, amb la deducció en qualsevol cas dels imports següents: a) Import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió, estimada a l’edat de 65 anys i calculada en els termes previstos en aquesta Llei, prenent com a base unes aportacions teòriques del 3%, tant per part del Govern o, si escau, del Consell Superior de la Justícia com per part del partícip, calculades sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat i complement d’absorció per a tots els cossos. A més, als cossos especials, sobre el complement específic i el complement de funcions permanents, i pel que fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la disposició transitòria primera de la Llei 3/2007, del Cos Penitenciari, també se’ls ha de computar la retribució consolidable establerta en la disposició addicional segona de la dita Llei, i als membres del Cos de Policia afectats per la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2004, qualificada del Cos de Policia, també se’ls ha de computar la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex. Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per calcular l’import de la pensió teòrica de jubilació del Pla de pensions de la funció pública, amb la modalitat de renda vitalícia pura, sense dret a reversió: l’estimació per al càlcul de les aportacions des de l’entrada en vigor de la Llei i fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip, es farà sobre els conceptes salarials indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat a en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul de les aportacions ulteriors fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els mateixos conceptes salarials i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En ambdós casos el percentatge considerat a l’efecte de calcular les aportacions és del 3%, tant per part del Govern o, si escau, el Consell Superior de la Justícia com per part del partícip. Per al càlcul dels drets consolidats individuals de cada beneficiari es considerarà que aquests drets tenen un rendiment anual del 3,5%. b) Import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, calculada d’acord amb els punts adquirits en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i els punts que teòricament pugui adquirir cada partícip fins a l’edat de 65 anys, sobre la base del salari brut projectat indicat en aquesta disposició addicional. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquesta pensió teòrica figuren en l’annex. Si l’import a partir del qual es calcula la prestació objecte d’aquesta Disposició addicional és el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, per al càlcul de l’import de la pensió teòrica a percebre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social: l’estimació dels punts adquirits des de l’entrada en vigor de la Llei fins al quinzè any immediatament anterior a la data de jubilació obligatòria del partícip es fa sobre el salari brut i comprèn els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la data d’entrada en vigor de la Llei projectats fins a la data indicada d’aquesta estimació, projecció que seguirà la metodologia prevista en l’annex; i per al càlcul dels punts corresponents als períodes ulteriors i fins als 65 anys del partícip es tindran en compte els salaris bruts, que comprendran els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, si escau, l’import de la prestació prevista en la disposició addicional sisena, percebuts efectivament. En tot cas, el preu del punt de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a considerar per al càlcul serà el resultant d’aplicar els criteris continguts en l’annex. Per al càlcul del salari mensual teòric brut a l’edat de 65 anys de cada partícip es prendrà com a base el salari brut percebut pel partícip en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, comprenent els conceptes salarials cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, projectat fins a la data que s’arribi als 65 anys. Si a la data de càlcul esmentada el partícip no percep efectivament un salari o no el percep íntegrament, la base de càlcul serà el salari brut que li correspondria percebre en aquesta mateixa data. Els criteris i el procediment de càlcul d’aquest salari teòric figuren en l’annex. El càlcul del salari mensual mitjà brut resulta del sumatori dels salaris bruts efectivament percebuts pel partícip durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dividit pel nombre de mensualitats compreses en el mateix període de còmput, exclosos els períodes d’incapacitat laboral transitòria i les excedències. La paga extraordinària del mes de desembre serà considerada, només per efectuar aquest càlcul, com una mensualitat independent.” 3. Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, amb el redactat següent: “Disposició addicional sisena En els cossos especials, llevat dels supòsits en què els treballadors públics s’acullin a la jubilació voluntària en els termes previstos en aquesta Llei o a la pròrroga del servei actiu prevista en l’apartat 4 de l’

Article 10

. La Comissió de Personal 1. En l’àmbit de l’Administració general, la Comissió de Personal és l’òrgan col·legiat de consulta sobre funció pública i de participació del personal. 2. La Comissió de Personal està integrada pel director o responsable del Departament de Funció Pública, que la presideix; entre tres i cinc membres designats per les associacions de funcionaris i treballadors públics i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general, i un nombre igual de membres de l’Administració general designats pel Govern. Quan la Comissió hagi d’emetre informes sobre qüestions que afecten únicament grups determinats del personal de l’Administració general, tant els sindicats i les associacions funcionarials representades com el Govern poden designar altres membres, sempre en nombre igual, que s’afegeixin a la Comissió, per a aquesta ocasió concreta. 3. Són funcions de la Comissió de Personal: a) Informar amb caràcter preceptiu, però no vinculant, sobre els avantprojectes de llei i de disposicions reglamentàries generals relatius al règim de personal al servei de l’Administració general. Per excepció, no és preceptiu l’informe de la Comissió de Personal, quan es tracta de disposicions que afecten exclusivament un o varis cossos especials, i se sol·licita l’informe de l’òrgan col·legiat de consulta previst per la Llei que regula aquest o aquests cossos especials. b) Informar sobre les altres qüestions en matèria de personal que li siguin consultades pel Govern. c) Per iniciativa pròpia, recomanar al Govern l’adopció de mesures dirigides a millorar el funcionament de l’Administració, les condicions de treball, i qualsevol altra que afavoreixi l’eficiència administrativa i la consideració social del personal. 4. La Comissió de Personal ha d’emetre l’informe preceptiu i no vinculant a què es refereix el paràgraf a) de l’apartat precedent en el termini màxim de dos mesos a comptar de la recepció de la sol·licitud, prorrogable en les condicions previstes per l’

Article 11

. Comitè Tècnic d’Organització i Gestió 1. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió és l’òrgan consultiu i de proposta del Departament de Funció Pública en matèria de classificació del sistema de llocs de treball. 2. Correspon al Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, la proposta de les mesures següents: a) La valoració dels llocs de treball i l’assignació als nivells corresponents. b) La creació, modificació i supressió de llocs de treball. c) La creació, modificació i supressió de famílies professionals. d) La revisió i adaptació de funcions dels llocs de treball, i la seva assignació a les famílies que corresponguin. 3. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’informar preceptivament, abans que siguin adoptades per l’òrgan competent, de les decisions següents: a) Les propostes de reubicació, comissió de serveis o adscripció temporal d’un funcionari a una plaça d’un lloc de treball diferent de la que ocupa, quan aquest funcionari no hi doni la seva conformitat. b) Les sol·licituds dels funcionaris d’exercir altres activitats professionals diferents; ha de verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixin les condicions establertes. 4. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió està integrat per la persona responsable del Departament de Funció Pública, que el presideix; els directors o responsables dels departaments concernits, dos membres tècnics del Departament de Funció Pública, un dels quals fa les tasques de secretari, nomenats pel ministre que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública, i dos membres dels sindicats de l’àmbit afectat de l’Administració pública. Els membres directors o responsables que formen part del Comitè poden fer-se substituir pel personal tècnic del mateix departament quan la seva assistència sigui impossible per causes justificades degudament. Poden assistir a les reunions del Comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública i dels sindicats més representatius en el si de l’Administració general de l’àmbit afectat. Aquests organismes han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per poder confirmar la seva participació. Quan l’especificitat o la complexitat ho aconselli, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió pot incorporar altres tècnics o experts en la matèria, ja siguin de l’Administració, ja siguin externs. 5. El Govern aprova per reglament les normes d’organització i funcionament del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, i li facilita els mitjans materials i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les seves funcions. Capítol segon. Classificació i ordenació dels recursos humans Secció primera. Sistema de classificació de la funció pública

Article 14

de la Constitució, i estableix els altres drets dels titulars de cadascun dels expedients personals inscrits en aquest Registre. El capítol tercer, relatiu al sistema d’accés a la Funció Pública, està dividit en tres seccions. La secció primera regula el sistema de provisió de places i hi introdueix una novetat significativa: el concurs de mobilitat interna per a les places dels llocs de treball de l’Administració general s’obre als funcionaris i treballadors públics de l’Administració de justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General. Aquesta és una mesura que amplia l’horitzó de possibilitats de treball d’uns i altres, i que fomenta la mobilitat entre les administracions públiques del Principat. Així mateix, s’hi introdueix la previsió que els candidats que superin el procés de selecció i que no obtinguin la plaça quedaran en situació de reserva durant un termini de dotze mesos. La secció segona regula la provisió de les places dels llocs de treball de director en termes essencialment similars als de la Llei del 2000, amb la particularitat que suprimeix el complement de reconeixement de la funció directiva que la dita Llei atribuïa als directors en el moment del cessament, si havien ocupat la plaça durant un termini de més de cinc anys. La supressió obeeix als mateixos criteris que han inspirat la revisió de la política retributiva, que s’esmenten més endavant. La secció tercera és de nova factura i incorpora les regles sobre igualtat d’oportunitats que s’havien anat creant per via reglamentària, donant-hi rang legal i una sistematització més acabada. El capítol quart regula, també en tres seccions, l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o de treballador públic, i les situacions administratives. La secció primera es destina a l’adquisició d’aquella condició, i en detalla els tràmits successius, fins al nomenament definitiu i l’acceptació, per jurament o promesa, de les obligacions inherents al lloc de treball. La secció segona es destina a les situacions administratives, amb poques novetats. La secció tercera regula les causes de pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic, en termes molt semblants als de la Llei del 2000, però hi incorpora la jubilació, que aquella Llei havia conceptuat, de forma poc adequada, com a situació administrativa; igualment, per motius de precisió lingüística, s’ha modificat el terme acomiadament pel de separació del servei. El capítol cinquè s’ocupa de la formació, la carrera i l’avaluació de l’acompliment, i està dividit en tres seccions homònimes. La primera proclama el compromís de l’Administració de facilitar eines al seu personal per actualitzar els seus coneixements, i estableix l’instrument privilegiat per fer-ho, que és el Pla de formació. La segona defineix les bases de la carrera professional, en dos vessants diferents: la carrera horitzontal, que és l’ascens o progressió en un escalat de graus dintre del mateix lloc de treball, que permet la progressió en la banda retributiva corresponent al lloc de treball, i la carrera vertical, que és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball de l’Administració que s’ofereix al personal a través dels sistemes de promoció interna. La secció tercera redefineix el procés d’avaluació de l’acompliment, que deixa d’estar vinculat directament a un complement retributiu, com era el cas fins ara, i passa a ser un instrument més polièdric, amb efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat, en el sistema retributiu i també en el sistema disciplinari, en el cas d’avaluacions negatives. El capítol sisè té per objecte els mecanismes de la mobilitat del personal i en crea un de nou, l’adscripció temporal, que s’afegeix als tres que ja existien: la reubicació, el trasllat i la comissió de serveis. L’adscripció temporal és de caràcter obligatori, igual que la reubicació i, en ambdós casos, la Llei requereix un informe preceptiu del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, quan el funcionari o treballador públic afectat no hi doni la seva conformitat. El capítol setè es destina als drets i les obligacions dels funcionaris i treballadors públics. La secció primera conté el catàleg de drets en termes molt semblants als de la Llei del 2000, mereix especial esment la introducció del dret a la protecció efectiva davant de situacions d’assetjament, que no hi era reconegut expressament. La secció segona, relativa a la jornada i l’horari de treball, introdueix, com a novetat, la possibilitat de treballar a temps parcial, i també el dret a la reducció parcial de jornada dels funcionaris i treballadors públics indefinits, a partir dels seixanta-un anys d’edat, i sempre que acumulin un mínim de vint-i-cinc anys de servei. La secció tercera conté el catàleg de deures i obligacions, que també s’inspira llargament en la Llei del 2000, però amb una redacció més precisa i estricta en alguns apartats, com el relatiu al deure de reserva en relació amb les informacions de caràcter personal adquirides per raó de la funció o el càrrec, i amb un especial èmfasi en el dret a la formació; així mateix, s’hi afegeix un nou règim d’incompatibilitats adaptat a la possibilitat de treballar a temps parcial, a aquells que percebin un salari inferior al 120% del salari mínim interprofessional i aquells treballadors públics interins que tinguin un contracte amb una durada inferior a un any, que introdueix la Llei. Finalment, la secció quarta, relativa al règim retributiu, presenta novetats significatives, ja que l’estructura retributiva ha estat revisada. Així, desapareix el complement de millora, que ha estat substituït pel complement de carrera, mentre que el complement d’antiguitat passa a configurar-se com un règim de quinquennis, en lloc del de triennis fins ara vigent. Aquests canvis estan motivats per la recerca d’un sistema d’incentius que permeti recompensar el talent, l’esforç i el compromís amb el treball, així com per la voluntat de garantir la sostenibilitat econòmica de la despesa de l’Administració pública. En aquest sentit, la viabilitat financera i econòmica del nou sistema d’incentius i de carrera professional és cabdal a efectes que es pugui mantenir al llarg del temps. El capítol vuitè, que regula el règim disciplinari, és tot ell de nova factura. En aquest cas, s’ha fet un esforç important de concreció en la tipificació de les faltes disciplinàries, necessària per raó de la “coloració penal” del dret administratiu sancionador que han posat en relleu la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia i del Tribunal Constitucional. Així mateix, es perfila el concepte d’autor definint l’autoria per omissió i equiparant-hi el cooperador necessari, i es tipifiquen com a faltes autònomes la conducta de l’encobridor i la del cooperador no necessari. També hi ha novetats en el catàleg de sancions, que introdueix, juntament amb les tradicionals de separació temporal o definitiva del servei, les de penalització a l’efecte de carrera, promoció i mobilitat voluntària; de destitució del càrrec de comandament, amb adaptació de l’estructura retributiva al nou lloc de treball, i de prohibició d’ocupar llocs de comandament durant un període determinat; es mantenen les amonestacions verbal i escrita per les faltes lleus. El títol III regula, en dos capítols, el règim dels treballadors públics interins i el del personal de relació especial. El capítol primer estableix els supòsits en què resulta admissible el nomenament de personal interí; proclama, com a regla general, que aquest personal s’ha de seleccionar amb procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència, i estableix les excepcions a aquesta regla, justificades per raons d’urgència que hauran de quedar acreditades en l’expedient; també prescriu que la contractació com a personal interí no atorga cap dret preferent per a l’accés a la condició de funcionari o treballador públic indefinit, però que el temps de servei prestat, i l’experiència i la formació adquirides, sí que poden ser valorats com a mèrits en el concurs selectiu d’ingrés. El capítol segon es destina al personal de relació especial, i no planteja canvis notables: es tracta de personal que presta, amb caràcter temporal i de confiança, serveis d’assessoria o d’assistència personal a un numerus clausus d’alts càrrecs; és nomenat i cessat lliurement per aquests càrrecs, i cessa, en tot cas, quan ho faci el titular del càrrec que l’ha nomenat, sense que l’extinció de la relació generi, en cap cas, dret a indemnització. El títol IV, i darrer, de la Llei, té per objecte el règim de la funció pública dels comuns i es limita, pràcticament, a determinar quins són els articles d’aplicació directa i a prescriure que, per a la resta, els comuns han de regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia i han de determinar les competències dels seus òrgans en matèria de personal. Per acabar, vuit disposicions addicionals estableixen mesures per facilitar l’aplicació de la nova Llei; per donar solució a determinades situacions especials, i per resoldre qüestions lligades a l’aplicació de la Llei a les administracions comunals. Clouen la Llei set disposicions transitòries, una derogatòria i deu disposicions finals, que serveixen a les finalitats pròpies d’aquesta classe de normes. En darrera instància aquesta Llei també incorpora vuit annexos que fan referència a les taules retributives anuals del Cos General, el Cos d’Educació, el Cos Diplomàtic, Cos de Banders, el Cos de Duana, el Cos Penitenciari, el Cos de Policia i el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments. Títol I. Disposicions generals Capítol primer. Disposicions generals

Article 17

. Grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació 1. El sistema de classificació professional inclou els grups següents: a) Grup A: integra els llocs de treball de director que tenen com a funcions principals dirigir, planificar i organitzar el treball dels departaments, i definir la determinació de les directrius generals i el desenvolupament dels grans objectius de l’organització, o contribuir-hi. Són el suport tècnic del ministre i del secretari d’Estat, dels quals depenen orgànicament. Aquests llocs formen part del Cos General. També formen part d’aquest grup els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que, tot i no ser llocs de director, porten a terme activitats d’un especial nivell tècnic o de comandament. b) Grup B: integra tots els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que requereixen tenir coneixements i habilitats especialitzats, o desenvolupen funcions tècniques complexes, ja sigui pel seu caràcter purament especialitzat, ja sigui perquè les seves finalitats es compleixen mitjançant la gestió i l’organització d’equips de treball i de recursos que hagin de resoldre problemes complexos i de gran varietat, des d’un pla tàctic o tàctic/operatiu. c) Grup C: integra, per una banda, els llocs de treball del Cos General i dels cossos especials que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tècnic, i que requereixen tenir coneixements i habilitats que poden ser adquirits a través d’una formació acadèmica específica o a través de l’experiència; i d’altra banda, els llocs que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tecnicoadministratiu, administratiu o d’oficis. En general, aquests llocs de treball poden ser responsables de processos funcionals i grups de persones; els seus resultats s’orienten cap al pla tècnic o operatiu. 2. Tant al Cos General com als cossos especials, tots els llocs de treball tenen assignat un nivell de classificació i han d’estar enquadrats en un grup funcional i en una ocupació professional tipus. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades. 3. Els llocs de treball es classifiquen en quinze nivells per al Cos General i en tres nivells, com a mínim, i vuit, com a màxim, per als cossos especials, segons les seves estructures organitzatives. L’assignació del nivell corresponent a un lloc de treball determinat, per al Cos General i per als cossos especials, depèn del seu contingut organitzatiu, mesurat en termes de tres factors i vuit elements, d’acord amb el sistema de valoració establert a l’Administració general, que són els següents: a) La competència, que inclou la competència tècnica, la competència gerencial i la interacció humana. b) La solució de problemes, que inclou el marc de referència i l’exigència dels problemes. c) La responsabilitat, que inclou la llibertat per actuar, la magnitud i l’impacte. 4. En els cossos especials, l’assignació de nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en els termes de les circumstàncies de treball següents: a) Torn: consisteix en l’ocupació successiva i constant d’un lloc de treball per part del funcionari que pertany a un cos especial en períodes horaris diferents, que poden incloure dies festius i jornada nocturna. Quan el règim de torns inclou la jornada nocturna, l’assignació de la part del complement específic per torn implica que el funcionari no percebi addicionalment la compensació per nocturnitat, d’acord amb el que estableix el Reglament de sistemes de compensació. b) Funcions permanents: quan la missió i les funcions atribuïdes als cossos especials, que s’han d’efectuar en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, determinen que el funcionari que hi pertany no pugui exercir el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal i la prestació continuada del servei. Durant el període de formació es merita únicament un 60% del complement específic.

Article 30

en les que les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans comunals corresponents. Disposició addicional primera. Integració dels funcionaris i treballadors públics indefinits 1. El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari manté aquesta condició. 2. El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de treballador públic indefinit passa a tenir la condició de funcionari. Disposició addicional segona. Registre de la Funció Pública del Govern El Registre de la Funció Pública del Govern passa a denominar-se “Registre de personal”. Disposició addicional tercera. Cos Especial d’Ensenyament El Cos Especial d’Ensenyament passa a denominar-se “Cos Especial d’Educació”. Totes les referències contingudes en la normativa vigent al Cos Especial d’Ensenyament s’han d’entendre fetes al Cos Especial d’Educació. Disposició addicional quarta. Normativa de la funció pública dels comuns 1. El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de treballador públic indefinit passa a tenir la condició de funcionari. 2. El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari manté aquesta condició. 3. Els comuns han d’aprovar la seva normativa pròpia de funció pública i personal en el termini d’un any a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei. 4. Fins que cada comú no aprovi la seva pròpia normativa de funció pública i personal, continua essent aplicable l’Ordinació de la funció pública i les altres normes comunals que estiguin vigents, en tot allò que no resulti contradictori amb les disposicions d’aquesta Llei que hi són aplicables de manera directa. Disposició addicional cinquena. Integració del personal del SAAS del Programa d’atenció domiciliària Adquiriran la condició de treballadors públics indefinits, en els termes previstos en aquesta Llei, el personal del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) que formava part del Programa d’atenció domiciliària i que ha estat integrat al Govern l’1 de juliol del 2017, en aplicació de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, i del conveni signat el 29 de juny del 2017 entre el Govern i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). Disposició addicional sisena. Quanties dels conceptes retributius En el Cos General, el Cos Especial d’Educació i el Cos Diplomàtic les quanties de la base retributiva i el màxim del complement de carrera són les que figuren als annexos 1, 2 i 3. En la resta de cossos especials les quanties de la base retributiva, el complement específic i el màxim del complement de carrera són les que figuren als annexos 4, 5, 6, 7 i 8. El valor de cada paga mensual per quinquenni, a què fa referència la lletra f de l’

Article 32

. Adaptació del lloc de treball 1. Quan, segons dictamen mèdic, un membre del Cos Especial de Banders tingui disminuïdes les facultats psíquiques o físiques necessàries per l’exercici de les seves funcions bàsiques, se’l pot rellevar de les funcions, i reubicar-lo en un altre lloc de treball de l’Administració general que sigui adequat a les seves capacitats i competències. 2. Al membre del Cos Especial de Banders a qui s’aplica la mesura prevista al paràgraf anterior se li garanteix el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebia amb anterioritat, a excepció del complement específic. No obstant això, si la disminució de capacitats que origina l’adaptació del lloc de treball porta causa d’una situació vinculada estrictament a les funcions que exercia com a membre del cos, continua percebent el complement específic. A aquest efecte, el ministre responsable del Departament de Banders ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que li sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i la pensió que, si és el cas, rep de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.” Disposició final cinquena. Modificació de l’annex 2 de la Llei 7/2017 Es modifica l’annex 2 de la Llei 7/2017, del 20 d’abril del 2017, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, el qual queda redactat d’acord amb l’annex 7 d’aquesta Llei. Disposició final sisena. Actualització de les taules retributives 1. S’habilita el Govern perquè, anyalment, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , mitjançant l’avís corresponent, les taules retributives actualitzades d’acord amb el que estableixi la Llei del pressupost de l’any en curs o qualsevol altra norma de rang legal. 2. La banda retributiva mínima dels funcionaris no pot ser mai inferior a l’import que resulta de l’aplicació del salari mínim interprofessional vigent al còmput horari anual dels funcionaris. Cada vegada que el Govern revisa el salari mínim interprofessional ha de fer la verificació i publicar totes les bandes retributives tot incloent la nova banda retributiva mínima. Disposició final setena Sense contingut Disposició final vuitena. Modificació de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública. 1. Es modifica l’apartat 4 de l’

Article 37

1 décision

. Concurs de mobilitat 1. Amb caràcter general, abans de la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs a l’Administració pública s’ha de fer la convocatòria per cobrir les places vacants o de nova creació mitjançant concursos de mobilitat interna entre els funcionaris que reuneixin els requisits adequats al perfil del lloc de treball de què es tracti, primer, de la mateixa administració on es trobi orgànicament la plaça vacant o de nova creació, i, en una segona convocatòria, de l’Administració general, de l’Administració de justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General. Les persones que accedeixin a la plaça vacant o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna conserven el complement d’antiguitat. 2. A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de mobilitat interna han d’incloure la valoració dels aspectes següents: a) La formació acadèmica. b) Les capacitacions adquirides en cursos de formació que siguin d’interès per a la plaça que s’ha de cobrir. c) L’experiència laboral en les places ocupades amb anterioritat, dels llocs de treball corresponents, amb informes dels caps immediats respectius. d) La permanència en el lloc de treball al qual estigui adscrita la plaça vacant o de nova creació, amb informe dels caps immediats. e) Les competències professionals. f) L’actitud personal i les motivacions. g) La diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic. h) Els resultats de l’avaluació de l’acompliment, una vegada s’incorpori dins l’Administració general el procés de gestió amb caràcter general i de forma homogènia. La valoració dels candidats procedents de diferents administracions ha de ser equivalent i en igualtat de condicions en els termes establerts entre les administracions implicades. 3. S’apliquen al concurs de mobilitat interna les normes dels articles 34, 35 i 36.

▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (1)

Tribunal Superior de Justícia d’Andorra· 21 juin 2024

Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.

Article 51

. Excedències 1. L’excedència és la situació en què es troben els funcionaris quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu, i amb vocació de reincorporar-se a la mateixa plaça, quan l’excedència sigui amb reserva de plaça, o bé a una altra plaça de la mateixa família i del mateix nivell de classificació, quan l’excedència sigui sense reserva de plaça. 2. Els funcionaris han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça: a) Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major, cònsol menor o per als càrrecs de secretari general del Govern, secretaris d’estat, cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor comunal, director d’un organisme autònom o entitat parapública, secretaris generals dels comuns, o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers. b) Quan accedeixen a la condició de conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General. c) Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia, magistrats del Tribunal Constitucional, batlle substitut o magistrat substitut. d) Quan són nomenats personal de relació especial en l’Administració general, en l’Administració de justícia o en els comuns. e) Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals. f) Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política, sempre que aquest càrrec sigui de dedicació exclusiva o incompatible amb la seva feina a l’Administració. g) Quan siguin considerats esportistes d’alt nivell, durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en jocs olímpics o competicions federades d’àmbit internacional en representació del país. h) Quan siguin considerats artistes reconeguts durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en esdeveniments culturals d’àmbit internacional en representació del país. En el cas de la lletra e), l’excedència es concedeix per un màxim de cinc anys. Mentre dura l’excedència, el funcionari rep la retribució que li correspongui pel càrrec o funció que desenvolupa, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari. La plaça que ocupava pot ser coberta per un funcionari o treballador públic interí, però únicament pel temps que duri l’excedència. 3. Els funcionaris tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin: a) Per interès particular: aquesta excedència es pot sol·licitar quan s’hagin prestat almenys cinc anys consecutius de serveis en l’Administració general des de l’ingrés, o bé des del reingrés d’una altra excedència de la mateixa naturalesa; la concessió de l’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’Administració, després de l’informe del director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari. b) Per plans de reestructuració: aquesta excedència es pot sol·licitar quan, per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada, el funcionari opti o no per incorporar-se a aquesta entitat. La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys i el reingrés al servei actiu pot sol·licitar-se abans que s’acabi el període atorgat. Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació de reserva, el funcionari pot optar per: i) Presentar-se, per concurs de mobilitat interna, a la convocatòria per cobrir una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació superior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. ii) Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació en què el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior. Mentre dura l’excedència sense reserva de plaça, el funcionari no té dret a percebre cap retribució. 4. Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents: a) Per als supòsits d’excedència amb reserva de plaça, des de la data en què el funcionari prengui possessió del càrrec de què es tracti. b) Per a l’excedència sense reserva de plaça, des de la data que indiqui la resolució que atorga l’excedència. 5. La declaració de la situació d’excedència sense reserva de plaça i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris són aprovades pel ministre competent en matèria de funció pública, amb l’informe previ del director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.

Article 52

. Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència 1. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència amb reserva de plaça a) En el termini màxim de dos mesos, a partir de la data de cessament en el càrrec o en l’exercici de la funció que va motivar l’excedència amb reserva de plaça, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu, amb un preavís mínim de quinze dies naturals. Quan es tracti de consellers generals que perdin aquesta condició per dissolució del Consell General, o d’altres càrrecs electes que dimiteixin per presentar-se a unes noves eleccions generals o comunals, la situació d’excedència amb reserva de plaça es pot prorrogar fins a la constitució del nou Consell General o del nou comú. b) Dins els trenta dies naturals següents a la sol·licitud de reingrés, el funcionari pot reincorporar-se al servei actiu. Si la plaça reservada ha estat ocupada per un funcionari o treballador públic interí, el primer ha de retornar al seu lloc d’origen i en cas d’un treballador interí es rescindeix la seva relació laboral. Transcorregut el termini de dos mesos sense que s’hagi produït la sol·licitud de reincorporació, o els trenta dies posteriors sense que s’hagi fet efectiva aquesta reincorporació, es considera que la persona interessada renuncia a la condició de funcionari. c) El temps d’excedència amb reserva de plaça es computa com de servei actiu a tots els efectes. 2. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència sense reserva de plaça a) El funcionari en situació d’excedència sense reserva de plaça pot sol·licitar el reingrés en qualsevol moment, i ho ha de fer, obligatòriament, abans de l’acabament del temps de l’excedència. Si no ho fa, es considera que renuncia a la seva condició de funcionari. b) El temps d’excedència per interès particular no es computa a cap efecte. c) El temps d’excedència per plans de reestructuració es computa com de servei actiu a tots els efectes.

Article 67

. Reubicació 1. La reubicació és el canvi d’un funcionari, a iniciativa de l’Administració general, a una plaça d’un altre lloc de treball del mateix nivell professional, ja sigui perquè la plaça vacant ja existeix o mitjançant el desplaçament de la plaça que ocupa a un altre departament. El canvi és de caràcter definitiu, i pot afectar un únic funcionari o un col·lectiu de funcionaris. 2. La reubicació individual és obligatòria per tancament del servei, quan hi ha necessitats de servei públic que no poden ser ateses mitjançant el trasllat voluntari de funcionaris, en plans de reestructuració i quan s’imposa com a sanció disciplinària o per motius de salut. 3. La reubicació col·lectiva obligatòria es produeix per l’adequació del nombre de funcionaris als serveis que hagi de prestar l’Administració general o per plans de reestructuració, i pot requerir el canvi de lloc de treball de més d’un funcionari. A aquest efecte, s’han d’establir plans de reubicació a través de processos d’assignació i distribució de personal per raons de tancament d’un servei o per raons de necessitat del servei, des d’unitats on es constati l’existència d’excedent de personal a altres unitats, actuals o de nova creació, que, contràriament, necessitin més recursos humans. 4. La reubicació dels funcionaris, individual o col·lectiva, s’ha de fer sempre a llocs de treball de la mateixa ocupació professional tipus o nivell de classificació, o ambdues circumstàncies conjuntament, que permetin exercir la funció encomanada de forma immediata o mitjançant un període d’adaptació no superior a dos mesos. 5. Els plans de reubicació col·lectiva han de ser aprovats pel Govern, a proposta del Departament de Funció Pública, i amb informe del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió. L’aplicació de la reubicació individual és responsabilitat del director o responsable del departament, que posteriorment ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública per anotar-ho en el Registre de personal.

Article 71

. Drets Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen els drets següents: a) A un tracte just i respectuós dels superiors i dels companys de feina. b) A l’estabilitat laboral i, per tant, a no ser separats del servei per causa diferent d’alguna de les previstes en la Llei i conforme als procediments que s’hi estableixen. c) A percebre una remuneració d’acord amb el nivell de classificació del lloc de treball de la plaça a la qual estan adscrits i la política retributiva definida per l’Administració general, sense que es pugui produir cap mena de discriminació per raó de sexe femení en cap dels elements o les condicions de retribució. d) A no ser discriminats per raons de naixement, d’origen racial o ètnic, gènere, sexe o orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició personal o social. e) Al respecte a la seva intimitat, orientació sexual, pròpia imatge i dignitat en el treball, i a la protecció efectiva davant de situacions d’assetjament sexual, moral, laboral i per raons de sexe. f) A ser informats sobre l’objecte, l’organització i el funcionament del departament al qual estiguin adscrits, i en especial sobre les atribucions, les obligacions i les responsabilitats que se’ls assignin en funció del lloc de treball. g) A la protecció de l’ús de la informació que consta en el Registre de personal, i la que cada departament pugui tenir internament; i també a l’accés a aquesta informació, i a obtenir-ne certificacions, així com corregir eventuals errors materials. h) A actualitzar els seus coneixements i desenvolupar les seves habilitats i competències en el marc dels programes de formació previstos pel Govern. i) A participar en els programes de desenvolupament professional previstos pel Govern pels als que reuneixin les condicions requerides. j) A participar de forma individual o a través de les associacions o organitzacions professionals i sindicals en la millora de l’Administració pública. k) A ser defensats i a exigir que l’Administració general els doni suport i els faciliti assistència lletrada en les reclamacions de responsabilitat civil i penal a les persones que atemptin contra la seva vida, la seva integritat, la seva dignitat o la dels seus familiars o béns personals, o que els injuriïn o calumniïn de qualsevol manera, tot això amb motiu del desenvolupament de les seves funcions. l) Al fet que l’Administració general els garanteixi la cobertura de responsabilitat civil derivada del compliment de la seva actuació professional quan aquesta responsabilitat no els sigui imputable individualment per actes dolosos o greument negligents. m) A rebre la informació i formació necessàries per a una prevenció i protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral. n) A disposar dels mitjans tècnics materials necessaris per poder tenir cura de la seguretat i la salut laboral. o) A la jubilació en les condicions que es determinin en la norma d’aplicació. p) A tots els altres drets reconeguts per aquesta Llei. Secció segona. Jornada de treball, vacances i permisos administratius

Article 72

. Jornada i horari de treball 1. Tenint en compte les especificitats requerides per a la prestació dels serveis públics, la jornada legal ordinària s’estableix en còmput anual i es fixa en un màxim de 1.800 hores anyals de treball efectiu per als funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració pública. Reglamentàriament es determina per a cada administració o divisió orgànica la concreta distribució i els horaris de la jornada legal ordinària dels funcionaris i treballadors públics interins. El còmput anual es calcula en funció de les hores laborables que siguin exigibles en jornada setmanal de quaranta hores i de vuit hores diàries com a màxim, segons com s’escaiguin els dies festius de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables del calendari laboral en vigor, prenent sempre com a base l’any natural. 2. Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per als funcionaris i treballadors públics interins que pugui establir-se per disposició legal especial. 3. La jornada de treball pot ser a temps complet o a temps parcial. S’entén per jornada a temps parcial la jornada en què la prestació de servei té lloc durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior a l’establert per a la jornada legal ordinària. 4. El Govern, a proposta del ministeri responsable de funció pública, aprova anyalment el calendari laboral dels funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració general, i fa públiques les condicions horàries així com les hores corresponents a les jornades en còmput anyal, les jornades intensives del Cos General, que han de coincidir, com a mínim, amb el calendari escolar i les possibles mesures de flexibilització de l’horari laboral i de conciliació laboral i familiar. 5. El treball no presencial s’equipara en drets i obligacions al treball presencial i es regula reglamentàriament, sense que en cap cas suposi una pèrdua de drets amb relació als drets dels treballadors presencials. 6. Les possibilitats de reducció de jornada com a mesura de flexibilització horària es regulen reglamentàriament a cada cos seguint els preceptes establerts a la seva pròpia llei. A partir dels seixanta anys d’edat, els funcionaris del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar la reducció parcial de la jornada laboral, amb reducció proporcional de retribucions, en les condicions que reglamentàriament es determinin. Els funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders que comptin amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar aquesta reducció parcial de jornada a partir de cinquanta-cinc anys d’edat.

Article 74

. Obligacions i deures 1. El personal funcionari i els treballadors públics interins han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la funció, l’honradesa, l’austeritat i la integritat. En concret, tenen els deures i les obligacions següents: a) Respectar i acatar la Constitució i l’ordenament jurídic; respectar les institucions del Principat, i no efectuar manifestacions o actes que en perjudiquin el bon nom. b) Mantenir la neutralitat política en l’exercici de les seves funcions. c) Abstenir-se d’intervenir en el desenvolupament d’assumptes en els quals tinguin interès personalment, o els seus familiars fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat. d) No acceptar contraprestacions de cap mena, donatius, regals, favors o privilegis. e) Complir amb el règim de jornada i els horaris establerts. f) Aplicar amb diligència les instruccions i les ordres legítimes que emanin dels superiors emmarcades en l’àmbit de les seves funcions. g) Informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent. h) Col·laborar en l’execució de funcions o treballs addicionals que el superior immediat els sol·liciti o, en cas de necessitat que l’Administració requereixi, sempre que siguin afins amb el seu lloc de treball. i) Guardar reserva sobre els assumptes que coneguin per raó del seu lloc de treball a l’Administració en general, i vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu. j) Mantenir una estricta reserva sobre totes les informacions relatives als administrats que coneguin o a les quals tinguin accés per raó de la seva funció o càrrec. k) Mantenir una conducta responsable d’atenció, cordialitat i bon tracte amb el públic, els superiors, els subordinats i els companys de treball. l) Mantenir actualitzats els coneixements, les capacitacions i les qualificacions professionals. m) Assistir a les accions formatives i de desenvolupament programades per l’Administració i participar-hi de manera activa i amb interès. n) Aplicar els coneixements adquirits en les accions formatives i de desenvolupament en el lloc de treball. o) Difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i altres estudis programats o subvencionats per l’Administració. p) Complir i fer complir les normes i mesures de seguretat i de prevenció de riscos laborals. q) Treballar amb la cura i diligència necessàries en el desenvolupament de les tasques al lloc de treball. 2. Els valors, els deures i les obligacions que enumera aquest article inspiren la interpretació i aplicació del règim disciplinari del personal funcionari i dels treballadors públics interins.

Article 77

, que entrarà en vigor en la mateixa data en què ho facin els reglaments que han de desenvolupar el complement de carrera i el complement de productivitat previstos a les lletres c) i d) del mateix article. Casa de la Vall, 17 de gener del 2019 Vicenç Mateu Zamora Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Emmanuel Macron President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Annex 1. Taula retributiva del Cos General Any 2026 Cos General Taula retributiva anual A B Límit sup. A+B Nivell de classificació Sou base Màxim complement de carrera Banda màxima XVI 72.527,70 36.263,85 108.791,55 XV 64.508,06 32.254,03 96.762,09 XIV 57.942,81 28.971,41 86.914,22 XIII 51.634,31 25.817,16 77.451,47 XII 46.600,07 23.300,04 69.900,11 XI 42.170,07 21.085,04 63.255,11 X 38.253,12 19.126,56 57.379,68 IX 34.480,27 17.240,14 51.720,41 VIII 30.682,38 15.341,19 46.023,57 VII 27.646,41 13.823,20 41.469,61 VI 25.055,36 12.527,68 37.583,04 V 22.821,09 11.410,55 34.231,64 IV 20.775,23 10.387,62 31.162,85 III 19.657,65 9.828,83 29.486,48 II 19.657,65 9.828,83 29.486,48 A partir de l’any 2027 Cos General Taula retributiva anual A B Límit sup. A+B Nivell de classificació Sou base Màxim complement de carrera Banda màxima XVI 74.576,55 37.288,28 111.864,83 XV 66.586,21 33.293,10 99.879,31 XIV 59.451,97 29.725,99 89.177,96 XIII 53.082,12 26.541,06 79.623,18 XII 48.934,22 24.467,11 73.401,33 XI 44.485,65 22.242,83 66.728,48 X 40.441,50 20.220,75 60.662,25 IX 36.765,00 18.382,50 55.147,50 VIII 32.680,00 16.340,00 49.020,00 VII 29.428,41 14.714,21 44.142,62 VI 26.753,10 13.376,55 40.129,65 V 24.321,00 12.160,50 36.481,50 IV 22.110,00 11.055,00 33.165,00 III 20.500,00 10.250,00 30.750,00 II 20.500,00 10.250,00 30.750,00 Annex 2. Taula retributiva del Cos d’Educació Any 2026 Cos Educació Taula retributiva anual A B Límit sup. A+B Nivell de classificació Sou base Màxim complement de carrera Banda màxima A1 57.942,81 28.971,41 86.914,22 B1 46.600,07 23.300,04 69.900,11 B2 42.170,07 21.085,04 63.255,11 B3 38.253,12 19.126,56 57.379,68 B4 34.480,27 17.240,14 51.720,41 C1 30.682,38 15.341,19 46.023,57 C2 20.775,30 10.387,65 31.162,95 A partir de l’any 2027 Cos Educació Taula retributiva anual A B Límit sup. A+B Nivell de classificació Sou base Màxim complement de carrera Banda màxima A1 59.451,97 29.725,99 89.177,96 B1 48.934,22 24.467,11 73.401,32 B2 44.485,65 22.242,83 66.728,48 B3 40.441,50 20.220,75 60.662,25 B4 36.765,00 18.382,50 55.147,50 C1 32.680,00 16.340,00 49.020,00 C2 22.110,00 11.055,00 33.165,00 Annex 3. Taula retributiva del Cos de Banders Any 2026 Banders Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup B B1 48.226,66 700,70 48.927,36 24.463,68 73.391,04 B2 35.955,28 1.773,20 37.728,48 18.864,24 56.592,72 Grup C C1 27.473,42 1.773,20 29.246,62 14.623,31 43.869,93 A partir de l’any 2027 Banders Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup B B1 51.031,19 700,70 51.731,89 25.865,95 77.597,84 B2 38.735,98 1.773,20 40.509,18 20.254,59 60.763,77 C1 30.610,06 1.773,20 32.383,26 16.191,63 48.574,89 Annex 4. Taula retributiva del Cos de Duana Any 2026 Duana Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup A A1 59.785,16 700,70 60.485,86 30.242,93 90.728,79 Grup B B1 48.837,00 700,70 49.537,70 24.768,85 74.306,55 B2 (a) 42.451,18 1.773,20 44.224,38 22.112,19 66.336,57 B2 (b) 40.515,12 700,70 41.215,82 20.607,91 61.823,73 B3 36.678,98 1.773,20 38.452,18 19.226,09 57.678,27 Grup C C1 (a) 33.343,78 2.839,20 36.182,98 18.091,49 54.274,47 C1 (b) 31.825,94 700,70 32.526,64 16.263,32 48.789,96 C2 27.027,71 2.845,70 29.873,41 14.936,70 44.810,11 A partir de l’any 2027 Duana Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup A A1 61.981,10 700,70 62.681,80 31.340,90 94.022,70 Grup B B1 52.251,87 700,70 52.952,57 26.476,29 79.428,86 B2 (a) 47.858,59 1.773,20 49.631,79 24.815,90 74.447,69 B2 (b) 43.809,15 700,70 44.509,85 22.254,93 66.764,78 B3 40.183,39 1.773,20 41.956,59 20.978,30 62.934,89 Grup C C1 (a) 36.899,48 2.839,20 39.738,68 19.869,34 59.608,02 C1 (b) 33.811,15 700,70 34.511,85 17.255,93 51.767,78 C2 29.928,45 2.845,70 32.774,15 16.387,08 49.161,23 Annex 5. Taula retributiva del Cos Penitenciari Annex 5. Taula retributiva del Cos Penitenciari (entrada després de la Llei 6/2017) Any 2026 Penitenciari (entrada després de la Llei 6/2017) Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup B B1 45.456,53 4.145,70 49.602,23 24.801,12 74.403,35 B2 40.630,78 4.145,70 44.776,48 22.388,24 67.164,72 B3 36.147,54 4.145,70 40.293,24 20.146,62 60.439,86 B4 32.175,92 4.145,70 36.321,62 18.160,81 54.482,43 Grup C C1 27.050,08 4.145,70 31.195,78 15.597,89 46.793,67 A partir de l’any 2027 Penitenciari (entrada després de la Llei 6/2017) Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup B B1 49.260,80 4.145,70 53.406,50 26.703,25 80.109,75 B2 43.399,05 4.145,70 47.544,75 23.772,38 71.317,13 B3 38.301,89 4.145,70 42.447,59 21.223,80 63.671,39 B4 33.869,57 4.145,70 38.015,27 19.007,64 57.022,91 Grup C C1 28.944,77 4.145,70 33.090,47 16.545,24 49.635,71 Annex 5. Taula retributiva del Cos Penitenciari (entrada abans de la Llei 6/2017) Any 2026 Penitenciari (entrada abans de la Llei 6/2017) Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup B B1 45.456,53 2.145,00 47.601,53 23.800,77 71.402,30 B2 40.630,78 2.145,00 42.775,78 21.387,89 64.163,67 B3 36.147,54 2.145,00 38.292,54 19.146,27 57.438,81 B4 32.175,92 2.145,00 34.320,92 17.160,46 51.481,38 Grup C C1 27.050,08 2.145,00 29.195,08 14.597,54 43.792,62 A partir de l’any 2027 Penitenciari (entrada abans de la Llei 6/2017) Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup B B1 49.260,80 2.145,00 51.405,80 25.702,90 77.108,70 B2 43.399,05 2.145,00 45.544,05 22.772,03 68.316,08 B3 38.301,89 2.145,00 40.446,89 20.223,45 60.670,34 B4 33.869,57 2.145,00 36.014,57 18.007,29 54.021,86 Grup C C1 28.944,77 2.145,00 31.089,77 15.544,89 46.634,66 Annex 6. Taula retributiva del Cos de Policia Annex 6. Taula retributiva del Cos de Policia (entrada després de la Llei 2/2017) Any 2026 Policia (entrada després de la Llei 2/2017) Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup A A1 62.162,24 2.000,70 64.162,94 32.081,47 96.244,41 A2 55.677,30 4.145,70 59.823,00 29.911,50 89.734,50 Grup B B1 49.862,98 4.145,70 54.008,68 27.004,34 81.013,02 B2 45.108,98 4.145,70 49.254,68 24.627,34 73.882,02 B3 40.938,98 4.145,70 45.084,68 22.542,34 67.627,02 B4 36.972,84 4.145,70 41.118,54 20.559,27 61.677,81 Grup C C1 29.168,01 4.145,70 33.313,71 16.656,86 49.970,57 A partir de l’any 2027 Policia (entrada després de la Llei 2/2017) Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup A A1 64.614,44 2.000,70 66.615,14 33.307,57 99.922,71 A2 58.278,45 4.145,70 62.424,15 31.212,08 93.636,23 Grup B B1 52.570,28 4.145,70 56.715,98 28.357,99 85.073,97 B2 47.473,70 4.145,70 51.619,40 25.809,70 77.429,10 B3 42.923,19 4.145,70 47.068,89 23.534,45 70.603,34 B4 38.860,23 4.145,70 43.005,93 21.502,97 64.508,90 Grup C C1 32.088,63 4.145,70 36.234,33 18.117,17 54.351,50 Annex 6. Taula retributiva del Cos de Policia (entrada abans de la Llei 2/2017) Any 2026 Policia (entrada abans de la Llei 2/2017) Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup A A1 62.162,24 0,00 62.162,24 31.081,12 93.243,36 A2 55.677,30 2.145,00 57.822,30 28.911,15 86.733,45 Grup B B1 49.862,98 2.145,00 52.007,98 26.003,99 78.011,97 B2 45.108,98 2.145,00 47.253,98 23.626,99 70.880,97 B3 40.938,98 2.145,00 43.083,98 21.541,99 64.625,97 B4 36.972,84 2.145,00 39.117,84 19.558,92 58.676,76 Grup C C1 29.168,01 2.145,00 31.313,01 15.656,51 46.969,52 A partir de l’any 2027 Policia (entrada abans de la Llei 2/2017) Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup A A1 64.614,44 0,00 64.614,44 32.307,22 96.921,66 A2 58.278,45 2.145,00 60.423,45 30.211,73 90.635,18 Grup B B1 52.570,28 2.145,00 54.715,28 27.357,64 82.072,92 B2 47.473,70 2.145,00 49.618,70 24.809,35 74.428,05 B3 42.923,19 2.145,00 45.068,19 22.534,10 67.602,29 B4 38.860,23 2.145,00 41.005,23 20.502,62 61.507,85 Grup C C1 32.088,63 2.145,00 34.233,63 17.116,82 51.350,45 Annex 7. Taula retributiva del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments Any 2026 Bombers Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup B B1 45.994,39 2.845,70 48.840,09 24.420,05 73.260,14 B2 39.435,81 2.845,70 42.281,51 21.140,76 63.422,27 B3 33.732,65 2.845,70 36.578,35 18.289,18 54.867,53 B4 31.678,57 2.845,70 34.524,27 17.262,14 51.786,41 Grup C C1 26.893,48 2.845,70 29.739,18 14.869,59 44.608,77 A partir de l’any 2027 Bombers Taula retributiva anual A B Límit inf. A+B Complement C Límit sup. A+B+C Grup funcional Nivell de classificació Sou base Complement específic Banda mínima Màxim complement de carrera Banda màxima Grup B B1 48.711,64 2.845,70 51.557,34 25.778,67 77.336,01 B2 42.037,55 2.845,70 44.883,25 22.441,63 67.324,88 B3 36.357,47 2.845,70 39.203,17 19.601,59 58.804,76 B4 34.811,87 2.845,70 37.657,57 18.828,79 56.486,36 Grup C C1 29.659,87 2.845,70 32.505,57 16.252,79 48.758,36 Annex 8. Taula retributiva del Cos de Justícia Sense contingut Annex 9. Taula retributiva del Cos Diplomàtic Any 2026 Diplomàtic Taula retributiva anual A B Límit sup. A+B Escala Rangs diplomàtics Sou base Màxim complement Banda màxima Superior Ambaixador 57.942,81 28.971,41 86.914,22 Ministre conseller 51.634,31 25.817,16 77.451,47 Executiva Conseller 46.600,07 23.300,04 69.900,11 Primer secretari 42.170,07 21.085,04 63.255,11 Bàsica Segon secretari 38.253,12 19.126,56 57.379,68 Tercer secretari 34.480,27 17.240,14 51.720,41 A partir de l’any 2027 Diplomàtic Taula retributiva anual A B Límit sup. A+B Escala Rangs diplomàtics Sou base Màxim complement Banda màxima Superior Ambaixador 59.451,97 29.725,99 89.177,96 Ministre conseller 53.082,12 26.541,06 79.623,18 Executiva Conseller 48.934,22 24.467,11 73.401,32 Primer secretari 44.485,65 22.242,83 66.728,48 Bàsica Segon secretari 40.441,50 20.220,75 60.662,25 Tercer secretari 36.765,00 18.382,50 55.147,50

Article 84

. Adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut 1. Quan l’avaluació de riscos, la revisió mèdica efectuada o altres mitjans revelin l’existència d’un risc per a la seguretat i la salut d’un funcionari o treballador públic interí, s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, mitjançant una adaptació de les condicions de treball, la dedicació, el torn de treball o les funcions que s’han de desenvolupar. 2. Si l’adaptació del lloc de treball no és possible, en cas que el reconeixement mèdic determini restriccions de la persona interessada, el funcionari s’ha de reubicar definitivament o bé cal adscriure’l temporalment a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. La reubicació o adscripció es fan, preferentment, dins del mateix departament en el qual prestava serveis i, si no hi ha llocs adequats, en qualsevol altre departament. 3. Si, com a conseqüència d’una incapacitat parcial permanent declarada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un funcionari no pot continuar efectuant les funcions del lloc de treball que ocupa, o no pot realitzar la jornada o l’horari de treball o el règim de torns o de guàrdies, però està capacitat per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, s’ha de reubicar a un altre lloc adequat a les seves condicions. Si pot continuar portant a terme les mateixes funcions que feia però la situació d’invalidesa li impedeix exercir a jornada completa, se li ha de reduir la jornada laboral. 4. El funcionari destinat a un lloc de treball amb un nivell retributiu inferior com a conseqüència de l’adaptació per motius de salut ha de rebre les retribucions corresponents al lloc de destinació; no obstant això: - Si la seva retribució percebuda amb anterioritat és inferior o igual a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional se li garanteix la percepció del cent per cent de la retribució percebuda amb anterioritat. - Si la seva retribució percebuda amb anterioritat és superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional se li garanteix la percepció del vuitanta per cent de la retribució percebuda amb anterioritat i com a mínim dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional. - En el supòsit de reducció de la jornada de treball per motius de salut se li ajusten les retribucions en proporció al nombre d’hores de la nova jornada, garantint-li el cent per cent de la retribució percebuda amb anterioritat si aquesta és inferior o igual a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional i el vuitanta per cent de la retribució percebuda amb anterioritat i com a mínim dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional si aquesta és superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional. Quan el mínim garantit no es pugui encabir en l’estructura retributiva del lloc de treball, l’excés passa a formar part del complement d’absorció. 5. Per excepció al que estableix l’apartat precedent, quan l’adaptació o canvi de lloc de treball sigui conseqüència d’un accident patit en exercici de les seves funcions o d’una malaltia professional adquirida en el lloc de treball a l’Administració pública, es garanteix al funcionari el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat. Amb aquesta finalitat, el Govern li ha d’assignar la diferència entre aquella quantitat i la pensió que percebi de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tanmateix, en els casos d’adaptació o canvi de lloc de treball per maternitat es garanteix el cent per cent de les retribucions fixes que rebien amb anterioritat. 6. L’adaptació del lloc o canvi de lloc de treball per motius de salut correspon al ministre competent en matèria de funció pública. Secció sisena. Prestacions passives i mútua de funcionaris

Article 86

. Mútua de funcionaris 1. La Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia, que gaudeix de personalitat jurídica pròpia, és un sistema de previsió social obligatori i de solidaritat que garanteix una prestació econòmica complementària a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en supòsits d’incapacitat laboral temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs fins a la data de pèrdua de la condició de funcionari inclosa la jubilació voluntària o jubilació, o fins a la data d’acabament de la relació especial. 2. La Mútua es regeix pels principis de transparència, eficàcia, solidaritat i equilibri econòmic i financer en el sentit que no hi hagi dèficit entre les aportacions dels mutualistes i les despeses generades, incloent-hi els costos de la seva gestió, control i defensa i que en cap cas no poden superar el cinc per cent de les dites aportacions, i s’estructura sobre la base d’una aportació personal obligatòria de tots els funcionaris que es calcula com un percentatge de les seves retribucions, en els termes reglamentàriament establerts. 3. La Comissió de la Mútua de funcionaris és l’òrgan encarregat de definir les prestacions a càrrec de la Mútua i la seva gestió financera en el marc dels principis generals previstos per aquest article, i de controlar-ne el funcionament i efectuar els controls mèdics que consideri per a una bona gestió. Està composta per entre tres i cinc membres designats per les associacions i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general i de l’Administració de justícia; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració general, elegit per sufragi; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració de justícia, elegit per sufragi, i un representant del Departament de Funció Pública. 4. La gestió tècnica i administrativa de la Mútua la porten a terme conjuntament el Departament de Funció Pública i la Comissió de la Mútua en els termes establerts reglamentàriament. 5. El funcionament de la Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia es regula per reglament. Secció setena. Drets sindicals

Article 93

. Instrucció de l’expedient 1. L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i identificar les responsabilitats susceptibles de sanció. En particular, ha de rebre una declaració de la persona expedientada. 2. En vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs, que ha d’expressar, com a mínim: la descripció dels fets que s’imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica –amb indicació de la disposició o les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció– i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició legal que les estableix. Quan s’haguessin adoptat mesures cautelars, en el moment de redactar el plec de càrrecs, o en qualsevol moment posterior de la tramitació de l’expedient, l’instructor pot proposar motivadament a l’òrgan competent que s’aixequin o, si escau, que es prorroguin fins a l’execució efectiva de la sanció. 3. L’instructor ha de formular el plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de notificació a la persona expedientada de l’inici de l’expedient, quan es tracta de faltes lleus; de dos mesos, en el cas de les faltes greus, i de sis mesos, en el cas de les faltes molt greus. L’instructor pot sol·licitar l’ampliació d’aquest termini a l’òrgan competent per incoar l’expedient, per causa justificada. 4. El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui es concedeix un termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient, per formular les al·legacions que consideri convenients per defensar-se, aportar els documents que consideri oportuns, i sol·licitar, si escau, la pràctica de proves que entengui necessàries per defensar-se. 5. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades i les altres proves que consideri procedents, i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes, que es pot prorrogar de forma justificada. L’instructor ha de refusar les proves proposades per la persona expedientada quan resultin improcedents o innecessàries; el refús s’ha de motivar expressament. 6. Després de practicar o de refusar motivadament, segons el cas, les proves previstes en l’apartat anterior, l’instructor dona vista de l’expedient a la persona expedientada perquè, en el termini de deu dies hàbils, al·legui el que estimi pertinent per defensar-se, i incorpora a l’expedient les al·legacions que, si escau, es presentin dins d’aquest termini. Seguidament elabora l’informe amb les seves conclusions. 7. Conclosa la instrucció, l’instructor eleva l’expedient sencer a l’òrgan competent per resoldre en un termini de cinc dies hàbils. 8. Tots els òrgans de l’Administració general estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i la informació necessària, així com els mitjans personals i materials que siguin menester perquè pugui dur a terme la seva funció.

Article 96

. Mesures cautelars 1. En l’acord d’incoació d’un expedient disciplinari, o en qualsevol moment posterior, l’òrgan competent per incoar l’expedient pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars que consideri necessàries per garantir l’eficàcia de la instrucció o de l’execució de la resolució que pugui recaure. L’adopció de mesures cautelars requereix l’audiència prèvia de la persona expedientada, excepte en els casos en què les mesures podrien perdre virtualitat o esdevenir ineficaces si se’n posposés l’adopció fins després d’aquest tràmit; en aquests casos l’audiència prèvia es pot substituir per un tràmit d’al·legacions immediatament posterior. 2. En cas que l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu, es pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió cautelar de funcions i de retribucions o l’adscripció temporal de la persona expedientada a un altre lloc de treball. 3. En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del funcionari o treballador públic interí. 4. La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada. 5. El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar per la falta presumptament comesa. El temps de suspensió cautelar s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari. 6. En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar a la persona expedientada les retribucions deixades de percebre, majorades amb l’interès legal fins a la data de pagament, en els supòsits següents: a) Si la sanció que s’imposa no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, a aquests efectes, s’entén que comporten pèrdua de retribucions les sancions de separació del servei i d’inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general. b) Si se sobreseu o s’arxiva l’expedient disciplinari.

Article 99

. Faltes molt greus Són faltes molt greus: a) La falta d’assistència al lloc de treball durant tres o més dies hàbils consecutius, sense haver-ho comunicat al superior o sense causa justificada. b) La manca de rendiment manifesta i no justificada quan ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei. c) Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres funcionaris i treballadors o amb els ciutadans. d) La ignorància inexcusable de les normes o dels procediments que hagi d’aplicar en el desenvolupament del seu lloc de treball. e) El manament a un subordinat d’executar un acte manifestament il·legal. f) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin greument contra la dignitat dels funcionaris o els treballadors públics interins de l’Administració general o d’altres administracions públiques, i contra la imatge de la mateixa Administració. g) Tot comportament o conducta, en l’àmbit laboral, que atempti contra el respecte de la intimitat i la dignitat de la dona o l’home mitjançant l’ofensa, física o verbal, de caràcter sexual. Si aquesta conducta o aquest comportament es porten a terme prevalent-se d’una posició jeràrquica, aquest fet constitueix una circumstància agreujant. i) L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent, quan se’n derivin danys o perjudicis per a l’Administració o per als ciutadans. j) L’emissió d’informes, l’adopció de decisions o qualsevol altra actuació de contingut manifestament il·legal que causin un perjudici molt greu a l’Administració o als ciutadans. k) El falsejament voluntari de les dades o de la informació relativa al servei. l) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari. m) El fet de causar danys dolosos als béns de l’Administració general. n) L’apropiació de béns, materials o equipaments que pertanyen a l’Administració o a tercers. o) La realització d’un acte de corrupció, de prevaricació o de suborn. p) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa, o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes en el lloc de treball, quan ocasioni un perjudici material o d’imatge greu al servei, i també negar-se a les comprovacions pertinents, quan existeixin indicis raonables que es dona aquesta situació. q) Tota actuació que signifiqui una discriminació greu per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. r) L’obstaculització en l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. s) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan en resulti un perjudici per a l’Administració o per als ciutadans. t) No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic, no respectar les institucions del Principat, i els actes, les manifestacions i les conductes que en perjudiquin el bon nom, el prestigi i la consideració deguts. u) Promoure o participar en una vaga que d’acord amb la legislació aplicable tingui la consideració de prohibida o abusiva. v) Ocupar el centre de treball o qualsevol de les dependències durant una vaga, o dificultar o impedir l’accés al lloc de treball o el desenvolupament normal de les activitats dels funcionaris i els treballadors públics interins que hagin decidit no participar-hi. w) Realitzar actes que atemptin contra la seguretat o la integritat de les persones o dels béns durant una vaga, o contra els locals, la maquinària, les instal·lacions o les mercaderies de l’Administració pública o de les empreses que realitzin obres o serveis per compte de l’Administració pública concernida per la vaga. x) Realitzar actes intimidatoris o violents de qualsevol naturalesa adreçats contra els funcionaris o treballadors públics interins que optin lliurement per exercir el dret de treballar. y) Incomplir els laudes de compliment obligatori o els acords executius del Govern adoptats per resoldre el conflicte que ha provocat una vaga o per garantir el funcionament dels serveis essencials, o l’acord vàlid i eficaç de les parts en conflicte per posar-hi fi. z) No respectar els serveis o els treballs de manteniment convinguts, establerts pel ministeri competent en matèria de funció pública en cas que no hagin estat impugnats, o establerts de forma executiva pel Govern en cas contrari, en una situació de vaga. aa) Qualsevol acció o omissió adreçada a impedir o dificultar que s’insti un conflicte col·lectiu. bb) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics interins, o per a terceres persones. cc) La comissió d’una segona falta greu, encara que sigui de distinta naturalesa, dins el període d’un any des de la comissió de la primera de les faltes, i sempre que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.

Article 100

. Faltes greus Són faltes greus: a) L’incompliment de la jornada de treball sense causa justificada quan se’n derivin perjudicis greus per al servei. b) La segona falta d’assistència d’un dia al lloc de treball durant un període de sis mesos sense autorització del superior o sense causa justificada. c) Les accions i les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d’horari o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball personals o d’un altre funcionari o treballador. d) La falta d’assistència a les reunions de treball o a les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada. e) El refús de sotmetre’s a la revisió mèdica, les proves psicotècniques o els exàmens de salut laborals relacionats amb el lloc de treball, quan aquests resultin obligatoris. f) La tercera falta d’assistència sense causa justificada als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball degudament convocats. g) No complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que són exigibles d’acord amb el lloc de treball. h) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes en aquesta Llei. i) La manca de rendiment o eficàcia manifesta, no justificada i reiterada, o si ocasiona un perjudici per al bon funcionament del servei encara que no constitueixi una conducta continuada. j) L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització, si en resulten danys o perjudicis. k) La desobediència als caps o superiors jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o instruccions legítimes rebudes. l) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes als ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys. m) La manca reiterada de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques. n) L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos de l’Administració general per a fins aliens a les funcions atribuïdes. o) L’emissió d’informes o l’adopció de decisions que, amb motiu d’una actuació negligent, causin un perjudici greu a l’Administració general o als usuaris o al públic, quan no constitueixin una falta molt greu. p) La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats o que té a la disposició, si en resulten danys i perjudicis. q) La pèrdua del material, els equips o els documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan ocasioni un perjudici greu a l’Administració o als ciutadans. r) L’ús dels equips, els materials i les tecnologies de la informació i comunicació, propietat de l’Administració, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions de forma reiterada. s) La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol treball que li hagi estat encomanat i que produeixi una pertorbació important en el servei. t) Portar a terme actuacions que comportin un descrèdit greu de l’Administració. u) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan ocasioni perjudicis a terceres persones, o perjudicis d’imatge a l’Administració. v) Simular una malaltia o un accident per justificar un retard, l’abandonament o l’absència a la feina. w) No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les funcions. x) Intervenir en un procediment administratiu quan es doni alguna de les causes d’abstenció legalment establertes. y) L’incompliment de l’obligació d’informar el superior de tot assumpte que li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que en requereixi una decisió urgent, si no se’n deriven danys o perjudicis. aa) L’acció de rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó de les funcions encomanades. bb) La realització de treballs de qualsevol tipus per compte propi o per compte d’altri mentre es trobi en situació d’incapacitat temporal, i també tota manipulació, engany o conducta personal inconseqüent que comporti una prolongació de la situació de baixa. cc) La imprudència durant el treball que pugui implicar risc d’accident, personalment o per a altres treballadors o terceres persones, o risc d’avaria o dany material dels béns o les instal·lacions. dd) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes en el lloc de treball, quan no constitueixi una falta molt greu, i també negar-se a les comprovacions pertinents, quan existeixin indicis raonables que es dóna aquesta situació. ee) Qualsevol conducta dolosa en l’exercici de les funcions que sigui constitutiva de contravenció penal. ff) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, si no constitueix una falta molt greu. gg) Encobrir o consentir la comissió d’una falta molt greu, o cooperar-hi amb actes no necessaris. Comet encobriment qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, intervé amb posterioritat i ajuda l’autor a aprofitar-se’n, o a amagar o destruir proves. hh) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si no se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als funcionaris i treballadors públics interins, o per a terceres persones. ii) En general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 101

. Faltes lleus Són faltes lleus: a) L’incompliment de l’horari de treball reiterat i sense causa justificada, sempre que no se’n derivin perjudicis greus per al funcionament del servei. b) La falta d’assistència al lloc de treball d’un dia, o l’abandonament del lloc de treball o del servei durant la jornada laboral, sense autorització del superior. c) L’incompliment de la jornada de treball o la falta d’assistència al lloc de treball per causa justificada però sense haver-ho comunicat prèviament al cap o al superior jeràrquic. d) La manca reiterada de puntualitat a les reunions de treball o les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada. e) La falta d’assistència, sense causa justificada, als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball als quals ha estat convocat. f) La poca diligència en l’execució de les instruccions del superior en el compliment de les funcions pròpies del lloc de treball. g) La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació greu al servei. h) La manca de rendiment o d’eficàcia manifesta i no justificada. i) Negligir la higiene personal o la presentació, sempre que sigui de tal índole que produeixi una queixa justificada de la resta de treballadors o dels ciutadans. j) Portar a terme actuacions que comportin el descrèdit de l’Administració, quan no revesteixin el caràcter de falta greu. k) L’incompliment dels procediments, els reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats o notificats degudament, que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització de l’Administració, si no en resulten danys i perjudicis. l) No difondre o aplicar els coneixements i les habilitats adquirits en les accions formatives i de desenvolupament professional, i, en general, en els cursos i els estudis subvencionats o programats per l’Administració general, o participar-hi amb falta notòria d’interès. m) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan no constitueixi una falta greu. n) La incorrecció, la falta de respecte o la falta de diligència amb els ciutadans, els superiors, els subordinats i els companys, quan no constitueixi una falta greu. o) La manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques. p) La negligència i la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats, si no en resulten danys o perjudicis. q) La pèrdua del material, dels equips o dels documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan no revesteixi el caràcter de falta greu. r) L’ús dels equips, els materials i les tecnologies de la informació i comunicació, propietat de l’Administració, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions. s) Encobrir o consentir la comissió d’una falta lleu, o cooperar-hi amb actes no necessaris. t) Mostrar una falta notòria d’interès en el servei o incomplir les instruccions dels superiors o les ordres de servei que es dictin, quan no constitueixi una falta greu. u) En general, l’incompliment per negligència lleu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 103

. Sancions disciplinàries 1. Les sancions que es poden imposar per raó de les faltes tipificades a la Llei són les següents: a) Per la comissió d’una falta molt greu: - Separació del servei i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general. - Reubicació obligatòria definitiva a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. - Suspensió temporal de funcions i de retribucions d’un mes i un dia fins a sis mesos. - La penalització a l’efecte de no progrés en carrera o promoció ni mobilitat voluntària d’entre dos i quatre anys. - La prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos i quatre anys. - Destitució definitiva del càrrec de comandament i consegüent reubicació, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquet fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos i quatre anys. b) Per la comissió d’una falta greu: - Suspensió temporal de funcions i de retribucions de quinze dies a un mes. - Adscripció temporal a un altre lloc de treball per un període no superior a un any, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. - La penalització a l’efecte de no progrés en carrera o promoció ni mobilitat voluntària de fins a un màxim de dos anys. - Destitució temporal del càrrec de comandament i adscripció temporal, de dos a quatre anys, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquest fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període màxim de dos anys. - La prohibició d’ocupar llocs de comandament per a un període màxim de dos anys. c) Per la comissió d’una falta lleu: - Amonestació escrita. - Suspensió temporal de funcions i de retribucions fins a un màxim de catorze dies. 2. Quan, de forma dolosa o per culpa greu, el funcionari o treballador públic interí hagi produït danys materials a l’Administració, se’l pot imposar, així mateix, l’obligació d’indemnitzar-los; aquesta obligació es pot exigir dins del mateix expedient disciplinari, o bé en un expedient separat. 3. En els casos de manca de compliment horari o absència al lloc de treball, al marge i amb independència de la sanció que eventualment s’imposi, s’han de descomptar les retribucions corresponents al període no treballat. 4. No es poden imposar sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’un expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen.

Article 121

. Registre de personal dels comuns Disposició addicional primera. Integració dels funcionaris i treballadors públics indefinits Disposició addicional segona. Registre de la Funció Pública del Govern Disposició addicional tercera. Cos Especial d’Ensenyament Disposició addicional quarta. Normativa de la funció pública dels comuns Disposició addicional cinquena. Integració del personal del SAAS del Programa d’atenció domiciliària Disposició addicional sisena. Quanties dels conceptes retributius Disposició addicional setena. Contractació de menors en règim laboral Disposició addicional vuitena. Referències als agents de l’Administració de caràcter indefinit en la normativa anterior Disposició addicional novena. Retribució de les funcions permanents dins el complement específic dels funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia Disposició addicional desena. Aplicació de les taules retributives per als exercicis del 2026 i el 2027 Disposició addicional onzena. Reconeixement de l’antiguitat dels treballadors públics als serveis prestats en règim interí Disposició addicional dotzena. Ratificació de mesures Disposició transitòria primera. Complement d’absorció Disposició transitòria segona. Càlcul del complement d’antiguitat Disposició transitòria tercera. Complement de reconeixement de la funció directiva Disposició transitòria quarta. Persones en situació de reforma Disposició transitòria cinquena. Expedients disciplinaris en curs Disposició transitòria sisena. Complement específic Disposició transitòria setena. Jubilació dels funcionaris i treballadors públics del Cos d’Educació. Disposició transitòria vuitena. Modificació del valor del trienni Disposició derogatòria Disposició final primera. Caràcter de llei qualificada Disposició final segona. Desenvolupament reglamentari Disposició final tercera. Modificació del Codi de Duana Disposició final quarta. Modificació de la Llei del Cos de Banders Disposició final cinquena. Modificació de l’annex 2 de la Llei 7/2017 Disposició final sisena. Actualització de les taules retributives Disposició final setena Disposició final vuitena. Modificació de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública. Disposició final novena. Textos refosos Disposició final desena. Entrada en vigor Annex 1. Taula retributiva del Cos General Annex 2. Taula retributiva del Cos d’Educació Annex 3. Taula retributiva del Cos de Banders Annex 4. Taula retributiva del Cos de Duana Annex 5. Taula retributiva del Cos Penitenciari Annex 6. Taula retributiva del Cos de Policia Annex 7. Taula retributiva del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments Annex 8. Taula retributiva del Cos de Justícia Annex 9. Taula retributiva del Cos Diplomàtic Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de gener del 2019 ha aprovat la següent: llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública Exposició de motius La Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, representa una fita de cabdal importància en el procés de modernització de les administracions públiques del Principat d’Andorra que es va produir com a conseqüència de la Constitució. En el moment en què aquella Llei va ser aprovada, el personal de l’Administració general era majoritàriament contractual, i coexistia amb personal funcionari regit per normes molt variades, fragmentàries i disperses; la Llei va normalitzar aquella situació en establir un règim del personal al servei de l’Administració complet i coherent, i va dotar l’Administració general d’un instrument modern per a la gestió dels seus recursos humans. D’altra banda, i amb la voluntat d’homogeneïtzar, en la mesura del possible, el règim del personal al servei de les administracions públiques, la Llei fixava les bases d’un règim general de la funció pública, aplicable també al personal de l’Administració de justícia i al personal dels comuns, bases que es van concretar posteriorment en la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de justícia, en el primer cas, i en les ordinacions comunals de funció pública, en el segon. La Llei va optar per deixar fora del seu àmbit el personal de les entitats parapúbliques o organismes autònoms, que, des de llavors, es regeix per la legislació laboral, complementada pels respectius reglaments interns. Malgrat l’aparició d’algunes ombres en l’aplicació, les prescripcions de la Llei de la funció pública no havien estat modificades fins a una data molt recent. Certament, la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, ja n’havia matisat o complementat algunes disposicions i, posteriorment, la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, en va alterar o suspendre l’aplicació d’altres, com a mesura de contingència per racionalitzar les despeses de personal i per ajudar a pal·liar els efectes de la greu crisi que, en aquell moment, patia l’economia del Principat, però la primera modificació formal de la Llei és la que va dur a terme la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació i del pla de pensions de la funció pública, que, en la disposició final primera, en modifica una desena d’articles i, molt significativament, modifica substancialment el règim del personal al servei de l’Administració pública, en generalitzar el d’agent de l’Administració de caràcter indefinit, és a dir, un règim de naturalesa contractual, mentre que reserva el règim estatutari únicament al personal dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders, i a les funcions d’inspector i interventor. Amb posterioritat, la Llei va patir encara una modificació de caràcter molt puntual, introduïda per la disposició final segona de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia. La Llei de la funció pública que ara s’aprova constitueix una revisió molt profunda de la Llei del 15 de desembre del 2000, malgrat que en conserva l’estructura i algunes disposicions. La que es pot considerar com a novetat més significativa està justament lligada a la modificació esmentada, que limitava el règim estatutari a una petita part del personal de l’Administració pública, però li dona una solució radicalment contrària: amb aquesta Llei desapareix el personal contractual de l’Administració, i els agents de l’Administració, tant de caràcter indefinit com de caràcter eventual, són substituïts per dos noves figures de caràcter estatutari: els treballadors públics de caràcter indefinit i els treballadors públics interins. El règim dels treballadors públics de caràcter indefinit és, a tots els efectes pràctics, el mateix que el dels funcionaris; la diferència entre uns i altres rau en el fet que aquests darrers ocupen únicament els llocs de treball que impliquen l’exercici d’autoritat o la participació en l’exercici de les prerrogatives de l’Estat, i per això les places d’aquells llocs de treball es reserven als nacionals andorrans, mentre que la resta de places dels llocs de treball de l’Administració són cobertes per treballadors públics que, a falta de candidats andorrans, es poden atribuir a persones d’altres nacionalitats, amb respecte dels compromisos contrets en els convenis internacionals signats pel Principat. Una altra de les modificacions essencials de la Llei afecta el règim retributiu: en aquesta matèria s’ha buscat la implementació d’un sistema d’incentius efectiu, que permeti premiar el talent i el compromís, i que sigui compatible amb la sostenibilitat de les despeses de personal. Això comporta canvis en l’aplicació del sistema de gestió de l’acompliment -un dels apartats de la Llei de funció pública del 2000 que havia estat més criticat- i canvis també en el complement d’antiguitat, que passa a generar-se cada cinc anys de servei a l’Administració en lloc de cada tres anys com fins ara. També la mobilitat dels funcionaris i treballadors públics ha fet objecte de modificacions de relleu; en particular, mitjançant la previsió que el personal que presta servei a l’Administració de justícia i als comuns pugui participar, en peu d’igualtat amb el de l’Administració general, en les convocatòries de mobilitat interna per cobrir les places vacants o de nova creació, que s’efectuen amb caràcter previ a la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs. Una altra novetat significativa és la regulació de la carrera professional en el si de l’Administració, fins ara relegada a disposicions de rang reglamentari, que ara troba plasmació en el text legal a través de dos mecanismes diferents: la carrera horitzontal i la carrera vertical. De forma estretament lligada amb la carrera, la Llei crea mecanismes per fomentar la formació continuada i el desenvolupament professional, a fi de potenciar l’adquisició de noves capacitats i l’assumpció de noves responsabilitats en un context ràpidament canviant; també introdueix tota una bateria de nous instruments d’ordenació i de gestió del personal, que fins ara s’havien trobat a faltar. La nova Llei qualifica la seguretat i la salut en el treball de prioritats essencials de la política de personal de l’Administració general i, conformement amb aquesta declaració de principis, destina una nova i extensa secció a regular l’activitat preventiva i de vigilància i protecció, i els drets i deures dels funcionaris i treballadors públics en aquesta matèria. El règim disciplinari ha experimentat, així mateix, modificacions de relleu; en aquest cas, la redacció del nou text s’ha inspirat llargament en les recents Lleis 2/2017, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, i 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, per més que la tipificació concreta de les faltes i de les corresponents sancions està adaptada a les condicions del Cos General; també la regulació del procediment és de nova factura, amb inspiració en aquelles normes i tenint en compte igualment la recent introducció en el Codi de l’Administració dels principis generals del procediment sancionador, que resulten indiscutiblement aplicables als procediments disciplinaris que s’incoïn als funcionaris i treballadors públics. Juntament amb les esmentades, altres nombroses modificacions de caràcter menys significatiu, però en absolut intranscendents, perfilen l’abast d’algunes disposicions, milloren la tècnica d’altres i, en general, asseguren la cohesió del nou text de la Llei. Pel que fa als comuns, aquesta Llei segueix el mateix criteri que la del 2000, i estableix que són directament aplicables al personal de les corporacions locals un petit nombre de les seves disposicions, que en configuren el nucli essencial, però, al marge d’això, deixa àmplia latitud a cada comú per regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia. La Llei està estructurada en quatre títols, i es desglossa en un total de cent vint-i-un articles, vuit disposicions addicionals, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria i deu disposicions finals. El títol I, destinat a les disposicions generals, està dividit en dos capítols: el primer d’ells enuncia els principis generals de la Llei i el seu àmbit d’aplicació, mentre que el segon descriu els tipus de relacions d’ocupació en l’Administració pública (funcionaris, treballadors públics de caràcter indefinit, treballadors públics interins i personal de relació especial). Com ja ha quedat apuntat, totes les relacions són de caràcter estatutari. El títol II té per objecte desenvolupar el règim de la funció pública en l’Administració general. Aquest és, amb molta diferència, el títol més extens de la Llei, i està dividit en vuit capítols, amb el contingut següent: El capítol primer enumera els òrgans de l’Administració general competents en matèria de personal. Les funcions que la Llei del 2000 atribuïa a la Secretaria d’Estat de Funció Pública s’atribueixen ara al ministeri competent en matèria de funció pública. Es manté la Comissió Consultiva de Funció Pública, que passa a denominar-se Comissió de Personal, amb una composició més àmplia, però sense alterar la seva naturalesa d’òrgan de consulta i de participació ni les seves funcions, i s’hi afegeix un nou òrgan de caràcter tècnic: el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, amb funcions de proposta de les mesures que comportin alteracions de l’estructura de llocs de treball de l’Administració general, i d’informe preceptiu de les propostes de mobilitat del personal, quan aquesta mobilitat es dugui a terme sense la conformitat del funcionari o treballador públic afectat, i també de les propostes que impliquin modificació en les dotacions de les places pressupostades. El capítol segon estableix el sistema de classificació i ordenació dels recursos humans, i consta de tres seccions. La secció primera defineix el sistema de classificació dels llocs de treball de l’Administració pública, i ho fa de manera diferent, i més simple, que la Llei del 2000: hi ha una primera divisió entre el Cos General i els Cossos Especials i, dins de cada cos, tots els llocs de treball es defineixen per la seva adscripció a una determinada família professional i a un nivell de classificació; aquesta doble adscripció és necessària i suficient per definir tots els llocs de treball de l’Administració general. Destaca igualment el canvi de denominació del Cos Especial d’Ensenyament, que passa a denominar-se Cos Especial d’Educació. La secció segona introdueix els nous instruments que han de servir per racionalitzar i millorar l’ordenació i la gestió dels recursos humans de l’Administració general: el pla estratègic de recursos humans; el pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans; l’inventari de famílies professionals; les agrupacions de perfils competencials; el mapa de llocs de treball; el manual descriptiu de llocs de treball, i l’oferta d’ocupació pública. Finalment, la secció tercera converteix el que fins ara era el Registre de la Funció Pública en el Registre de personal de l’Administració general, regula els principis generals de la seva gestió i funcionament, garanteix que es farà de manera respectuosa amb els drets a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge que proclama l’

Article 1

Article 2

Article 3

Article 4

Article 5

Article 6

Article 7

Article 8

Article 9

Article 10

Article 11

Article 12

Article 13

Article 14

Article 15

Article 16

Article 17

Article 18

Article 19

Article 20

Article 21

Article 22

Article 23

Article 23 bis

Article 24

Article 25

Article 26

Article 27

Article 28

Article 29

Article 30

Article 31

Article 32

Article 33

Article 34

Article 35

Article 36

Article 37

Article 38

Article 39

Article 40

Article 41

Article 42

Article 43

Article 44

Article 44 bis

Article 44 ter

Article 45

Article 45 bis

Article 46

Article 47

Article 48

Article 49

Article 50

Article 51

Article 52

Article 53

Article 54

Article 55

Article 56

Article 57

Article 58

Article 59

Article 60

Article 61

Article 62

Article 63

Article 64

Article 65

Article 66

Article 67

Article 68

Article 69

Article 70

Article 71

Article 72

Article 73

Article 74

Article 75

Article 76