Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
S’afegeix un nou apartat 13 a l’article 33 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, el qual fou modificat al seu torn per l’article 7 de la Llei 8/2006, del 21 de juny; l’article 1 de la Llei 6/2011, del 28 de juliol; l’article 5 de la Llei 16/2012, del 31 de juliol; i l’article 3 de la Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i que queda redactat de la manera següent: “Article 33. Cessió obligatòria i gratuïta […] 13. No obstant el que estableix l’apartat 9 anterior, l’ajornament o el fraccionament de l’import de la cessió econòmica que substitueix la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a infraestructures, equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, pot prolongar-se més enllà del termini d’un any posterior a la data de l’acabament de les obres en el cas de la construcció o l’ampliació d’edificis l’ús principal dels quals sigui el d’habitatge plurifamiliar, sempre que tots els habitatges de l’edifici es destinin a lloguer residencial. En aquest cas, el termini durant el qual els comuns poden acceptar l’ajornament o el fraccionament de l’import de la cessió econòmica pot anar fins a: a) Cinc anys a comptar de la data de l’acabament de les obres si el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta que s’ha d’aplicar és del 5%. b) De cinc a set anys i mig a comptar de la data de l’acabament de les obres si el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta és superior al 5% i igual o inferior al 10%. c) De set anys i mig a deu anys a comptar de la data de l’acabament de les obres si el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta és superior al 10%. En el cas de la construcció o l’ampliació d’edificis l’ús dels quals sigui el d’habitatge plurifamiliar, si una part es destina a lloguer residencial i l’altra part es destina a la venda, els comuns poden acceptar l’ajornament o el fraccionament de la part proporcional de l’import de la cessió econòmica tenint en compte la superfície d’habitatges destinats a lloguer residencial en relació amb la superfície total dels habitatges de l’edifici. Les unitats immobiliàries que es tenen en compte, d’acord amb els paràgrafs anteriors, a l’efecte de l’ajornament o el fraccionament de la cessió econòmica, han de mantenir-se en règim de lloguer residencial fins que, com a mínim, s’hagi liquidat la totalitat de l’import de la cessió econòmica. En cas que entretant es vengui alguna d’aquestes unitats immobiliàries, o deixin de destinar-se al lloguer residencial, cal liquidar amb caràcter previ prop del comú corresponent la part de l’import de la cessió econòmica corresponent a les unitats immobiliàries esmentades. En cas contrari, el comú pot executar l’aval bancari ofert per ingressar l’import que correspongui en concepte de la liquidació de la part de l’import de la cessió econòmica.”
Es modifica l’article 8 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, el qual va ser modificat per l’article 23 de la Llei 1/2006, del 9 de març, del pressupost per a l’exercici del 2006; l’article 24 de la Llei 2/2007, del 15 de març, del pressupost per a l’exercici del 2007; l’article 4 de la Llei 31/2007, del 20 de desembre, d’acompanyament del Projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2008, d’actualització dels tipus de gravamen de diversos tributs; i la disposició final segona de la Llei 10/2014, del 3 de juny, de modificació de la Llei de l’impost general indirecte, i que queda redactat de la manera següent: “Article 8. Tipus de gravamen 1. El tipus de gravamen estatal és de l’1%. Aquest tipus no és aplicable quan l’adquirent de l’immoble es dediqui a l’arrendament d’habitatges residencials i arrendi l’immoble adquirit durant com a mínim cinc anys, d’acord amb les disposicions de la Llei d’arrendaments de finques urbanes. En cas que no ho faci o que arrendi l’immoble durant menys de cinc anys, procedeix la tributació per aquest impost aplicant el tipus de gravamen juntament amb els interessos de demora. 2. Si els comuns han establert un tribut sobre les transmissions patrimonials immobiliàries, el tipus de gravamen comunal és el que prevegin les ordinacions comunals, i no pot ser inferior al 0,50 % ni superior al 3%. No obstant això, en el supòsit que estableix el segon paràgraf de l’apartat 1 anterior, els comuns poden decidir mitjançant una ordinació comunal de reduir o no aplicar aquest tipus. En aquest cas, s’apliquen les disposicions que també s’hi estableixen en cas no s’arrendi l’immoble o es faci durant menys de cinc anys.”
Es modifiquen els apartats 2 i 5 de l’article 32 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, tenint en compte que l’apartat 5 esmentat va ser modificat per l’article 2 de la Llei 32/2012, del 22 de novembre, de modificació de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, i que queden redactats de la manera següent: “Article 32. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals […] 2. Fet generador: El fet generador de l’impost és l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional en el territori d’una parròquia. Són activitats comercials, empresarials o professionals, les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció, la realització o la comercialització de béns i serveis. També té la consideració d’activitat comercial, empresarial o professional, a l’efecte de l’aplicació d’aquest impost, l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), tant per persones físiques com per persones jurídiques, fins i tot quan no es requereixi la inscripció en el Registre de Comerç d’acord amb la Llei general de l’allotjament turístic. […] 5. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació ponderada per un índex de localització. La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. En el cas que l’activitat consisteixi en l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), la superfície d’explotació es correspon amb la superfície de cadascun dels habitatges d’ús turístic objecte d’aquesta explotació, expressada en metres quadrats. Tanmateix, en els casos següents només es pot prendre com a màxim de la superfície d’explotació el 40% de la superfície: a) Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, i, en general, a qualsevol aspecte de l’activitat de què es tracti, inclosos els aspectes accessoris o complementaris d’aquesta activitat, com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. b) Superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tots tipus. c) Superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui d’aparcament. Els comuns han d’establir una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o del carrer on radiqui cada activitat econòmica. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2. La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories. […].”
Es modifica l’apartat 3 de l’article 34 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, el qual fou modificat per la disposició addicional segona de la Llei 1/2006, del 9 de març, del pressupost per a l’exercici del 2006, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 34. Gravamen addicional de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries […] 3. Els tipus de gravamen són els que estableixen les ordinacions comunals, i no poden ser inferiors al 0,50 % ni superiors al 3%, tret que es decideixi reduir o no aplicar aquests tipus mitjançant una ordinació comunal en el supòsit que estableix l’article 8, apartat 1, de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.”
Es modifica l’article 59 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, el qual fou parcialment modificat pels articles 2 i 3 de la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte; l’article 8 de la Llei 10/2014, del 3 de juny, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte; i la disposició final primera de la Llei 15/2015, del 3 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 10/2007, i que queda redactat de la manera següent: “Article 59. Tipus de gravamen superreduït El tipus de gravamen superreduït és del 0% i s’aplica només a les operacions següents: 1. Les prestacions de serveis hospitalaris o d’assistència sanitària i les que s’hi relacionen directament, efectuades per entitats parapúbliques o de dret públic. Es consideren prestacions de serveis directament relacionades amb les hospitalàries i d’assistència sanitària les d’alimentació, allotjament, sala d’operacions, subministrament de medicaments i material sanitari i altres d’anàlegs prestats per les clíniques, els laboratoris, les residències i altres establiments hospitalaris i d’assistència sanitària. El tipus superreduït no s’estén a les operacions següents: a) Els serveis mencionats anteriorment no prestats als malalts i als seus acompanyants. b) Els serveis veterinaris. c) L’arrendament de béns realitzats per les entitats a què es refereix aquest apartat. 2. L’assistència a persones físiques efectuada per professionals de la salut amb conveni vigent amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sempre que el destinatari hi estigui afiliat o en sigui beneficiari i que l’acte estigui reemborsat, almenys parcialment. A efectes d’aquest impost tenen la condició de professionals de la salut els considerats com a tal en l’ordenament jurídic o reconeguts per l’Administració general. 3. Les prestacions de serveis d’assistència social i les altres que hi estan relacionades directament, realitzades en l’exercici dels professionals socials, o per entitats parapúbliques, entitats de dret públic o altres organismes de caràcter social reconeguts per l’Estat, sempre que es tracti d’actes efectuats per professionals amb conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, detallades a continuació: a) Protecció de la infància i de la joventut. b) Assistència a la gent gran. c) Educació especial i assistència a persones amb discapacitat. d) Acció social comunitària i familiar. e) Reinserció social i prevenció de la delinqüència. f) Assistència a persones alcohòliques i toxicòmanes. A efectes d’aquest impost tenen la condició de professionals socials els considerats com a tals en l’ordenament jurídic, o reconeguts per l’Administració general. 4. L’educació de la infància i de la joventut, la guàrdia i la custòdia d’infants, l’ensenyament escolar, universitari i de postgrau, i la formació i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapúbliques, per entitats de dret públic o per entitats privades autoritzades per a l’exercici d’aquestes activitats. El tipus superreduït s’estén a les prestacions de serveis directament relacionades amb els serveis descrits anteriorment, realitzades per les mateixes empreses docents o educatives que presten els serveis mencionats, o per entitats o associacions de caràcter no lucratiu. 5. Les classes impartides a títol particular per persones físiques sobre matèries incloses en els plans d’estudis de qualsevol nivell i grau del sistema d’ensenyament escolar o universitari. 6. Les prestacions de serveis directament relacionades amb la pràctica de l’esport o de l’educació física, facilitades a les persones que practiquen l’esport o l’educació física per organismes sense ànim de lucre com poden ser entitats de dret públic o parapúbliques, federacions esportives o associacions esportives federades. 7. Les prestacions de serveis relacionades a continuació quan són efectuades per administracions públiques o parapúbliques, entitats de dret públic o entitats o establiments culturals o socials de caràcter no lucratiu: a) Les pròpies de biblioteques, arxius i centres de documentació. b) Les visites a museus, galeries d’art, pinacoteques, monuments, indrets històrics, jardins botànics, parcs zoològics i parcs naturals, i altres espais naturals protegits de característiques similars. c) Les representacions teatrals, musicals, coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques. d) L’organització d’exposicions i manifestacions similars d’àmbit educatiu, cultural o social. 8. El transport de malalts o ferits en ambulàncies o vehicles especialment adaptats per a aquest fi. 9. Els arrendaments d’edificis o de parts d’aquests edificis destinats exclusivament a habitatges, i que es regeixin per les disposicions de la Llei d’arrendaments de finques urbanes. El tipus superreduït s’estén als aparcaments, els annexos accessoris als aparcaments i els mobles, arrendats conjuntament amb aquests habitatges. 10. Els medicaments reemborsables per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 11. Les transmissions d’habitatges a les quals hagués correspost l’aplicació de l’exempció que preveu l’article 4, apartat 11, de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, a les quals són d’aplicació els mateixos requisits i el mateix procediment. 12. Els lliuraments de segells i efectes timbrats de curs legal per un import no superior al seu valor facial. 13. Les transmissions que efectuïn els administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat que hagin quedat continguts en una unitat d’actuació definida en els plans d’urbanisme parroquials, inclosa la cessió als comuns de terrenys i de béns immobles altres que terrenys en el marc de la cessió obligatòria i gratuïta, en aplicació de les disposicions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin.”
Es modifica l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 35. Autorització prèvia dels habitatges d’ús turístic […] 2. L’explotació directa sense intermediaris de fins a dos HUT per part d’un mateix propietari es considera rendiment patrimonial i no requereix la inscripció en el Registre de Comerç. L’explotació de tres o més HUT per part d’un mateix propietari es considera en tots els casos activitat econòmica. Aquest propietari pot demanar el registre de comerç pertinent com a empresa de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) o cedir la gestió dels seus HUT a una o més EGHUT degudament autoritzades. La gestió d’un HUT només pot ser encomanada a una sola EGHUT. En tot cas, l’explotació d’una o més HUT, tant per persones físiques com per persones jurídiques, se subjecta a l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i es tributa en funció del número de metres quadrats de la superfície de cadascun dels HUT objecte d’explotació, d’acord amb la regulació que en fa la Llei de les finances comunals. […].”
1. L’impost sobre els habitatges buits (IHB) és un impost que exigeix l’Administració general, de naturalesa extrafiscal i, que vetlla per la funció social de la propietat i l’accés a un habitatge digne, tot respectant el dret a la propietat de les persones. 2. L’IHB recau sobre la propietat d’habitatges buits, llevat dels casos en què la Llei ho exclogui expressament. S’entén per habitatge buit l’habitatge susceptible de ser arrendat d’acord amb el títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes i que està desocupat durant com a mínim un any, i sempre que no es tracti d’algun dels supòsits exclosos de gravamen. En qualsevol cas, resten exclosos de l’IHB: a) Les segones residències per a ús familiar, de vacances o de lleure. b) Els béns immobles afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica. c) Els supòsits de canvi d’habitatge per raons laborals o de salut. d) Els pisos que estiguin en venda de forma inequívoca mitjançant una agència immobiliària a un preu que no sigui superior al preu de mercat. 3. Són subjectes passius a títol de contribuent de l’IHB les persones físiques o jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant un any. 4. L’IHB és un impost periòdic que es merita cada 31 de desembre, mentre l’habitatge no deixi de considerar-se com a buit. El fet d’ocupar l’habitatge fins a tres mesos a l’any no impedeix que s’apliqui l’impost, sense perjudici dels supòsits exclosos a què fa referència l’apartat 2 anterior. En cas que es deixi de considerar com a habitatge buit, no es pot tornar a declarar com a habitatge buit fins que hagi transcorregut un any des que hagi deixat de ser ocupat. 5. La base de tributació de l’IHB resulta del nombre total de metres quadrats de superfície útil que té cada habitatge buit. 6. Sobre la base de tributació s’aplica el tipus de gravamen de 100 euros per metre quadrat. 7. Els subjectes passius de l’IHB estan obligats a incloure els béns objecte al Registre d’habitatges buits (RHB), a presentar l’autoliquidació de l’impost i a fer-ne l’ingrés corresponent, en el termini, el lloc i la forma que es determinin reglamentàriament. 8. L’Administració tributària ha de comprovar la veracitat de les dades declarades i ha de vetllar perquè l’IHB s’apliqui correctament d’acord amb el que s’indiqui reglamentàriament i, en concret, tenint en compte les obligacions de col·laboració i d’informació necessàries. Les persones físiques i jurídiques, públiques i privades, així com les entitats de caràcter civil nacionals o estrangeres, estan obligades a proporcionar a l’Administració tributària tota mena de dades, informes, antecedents i justificants amb transcendència tributària, inclosos els que es derivin de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones o entitats i que estiguin relacionats amb el compliment de les obligacions relatives a l’IHB. Aquesta obligació inclou, entre altres, totes les autoritats i les persones que exerceixen funcions públiques, el Govern, els comuns i els òrgans que en depenen, els organismes autònoms i les entitats parapúbliques o de dret públic, qualsevol altra entitat pública, els registres públics, les empreses que prestin serveis de telecomunicacions i de distribució d’aigua, gas, calor, fred i energia, i les comunitats de propietaris tal com les defineix la Llei de propietat horitzontal. La cessió de dades de caràcter personal que s’hagi de dur a terme a l’Administració tributària d’acord amb el que disposa aquest article no requereix el consentiment del subjecte afectat. Les dades, els informes, els antecedents i els justificants obtinguts per l’Administració tributària en el desenvolupament de les seves funcions tenen caràcter reservat i només es poden utilitzar per aplicar els tributs que li correspon gestionar de forma efectiva, per imposar les sancions que siguin procedents, i per portar a terme la resta de les funcions que la Llei li encomana. Aquestes dades no poden ser cedides ni comunicades a terceres persones, tret que la cessió estigui regulada per una llei o es faci d’acord amb el que preveuen els acords d’intercanvi d’informació tributària o els convenis de doble imposició ratificats pel Principat d’Andorra o la legislació vigent relativa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, i sempre d’acord amb els límits que s’hi estableixin. 9. En cas de discrepància, la determinació de si l’habitatge està buit als efectes de l’IHB s’ha de fer d’acord amb el procediment establert reglamentàriament, i sempre de conformitat amb les normes que en matèria de prova estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari. 10. L’IHB és un impost finalista la recaptació del qual s’ha de destinar íntegrament a la promoció directa o indirecta de l’habitatge de lloguer social o de preu assequible.