1. Les normes d’aquesta Llei i les que en siguin complementàries s’han d’entendre referides als drets dels quals són titulars els infants i els adolescents, des que neixen fins que són majors d’edat.
2. Atesa la capacitat progressiva dels infants i els adolescents per exercir de manera responsable els drets dels quals són titulars, i en consonància amb el lliure desenvolupament de la seva personalitat, s’entén que els infants són les persones amb una edat compresa entre el naixement i els onze anys, i que els adolescents són les persones amb una edat compresa entre els dotze anys i la majoria d’edat que estableixin les lleis aplicables.
Article 26— Dret a la informació
1. Els infants i els adolescents tenen el dret a ser informats, d’acord amb la seva edat i les seves condicions de maduresa, sobre qualsevol actuació o mesura que pugui afectar l’exercici efectiu dels seus drets, sense cap mena de discriminació. Aquesta informació s’ha de facilitar en un format accessible i en un llenguatge comprensible per als infants i els adolescents, atenent la seva edat i les seves condicions de maduresa.
2. Els infants i els adolescents tenen el dret a cercar, accedir, rebre i utilitzar la informació adequada a la seva edat i les seves condicions de maduresa, en qualsevol format, sense cap altre tipus de limitació que les que estableixi la normativa aplicable, en benefici del seu desenvolupament físic, mental, espiritual i social ple. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de garantir que els infants i els adolescents tinguin una alfabetització crítica i responsable en les tecnologies de la informació i la comunicació. A més cal tenir cura especial en aquest sentit, perquè puguin aprofitar les oportunitats que ofereix el món digital, puguin identificar situacions de risc derivades de la utilització de les noves tecnologies i puguin disposar de les eines i estratègies per fer front a aquests riscos i protegir-se’n.
3. Els progenitors, els titulars de la tutela o de la guarda i les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè la informació que rebin els infants i els adolescents sigui veraç, plural i respectuosa amb els principis constitucionals. Així mateix, els han de protegir de la informació i el material informatiu perjudicials.
4. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’incentivar la producció i la difusió de materials informatius dirigits als infants i els adolescents, adequats a la seva edat i al seu nivell de desenvolupament, i han de promoure la seva participació en els mateixos materials. Així mateix, han de facilitar el seu accés als serveis d’informació i documentació, les bases de dades i les biblioteques, així com a la resta de serveis culturals, i han de promoure una sensibilització adequada sobre l’oferta de lleure i cultura a Internet i sobre la defensa dels drets de propietat intel·lectual.
5. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar perquè els mitjans de comunicació, en els seus missatges dirigits als infants i els adolescents, promoguin els valors de la igualtat, la solidaritat, la diversitat i el respecte, tot evitant imatges i continguts nocius, de caràcter violent, pornogràfic o d’explotació en les relacions de caràcter personal, o que reflecteixin un tracte degradant, sexista o un tracte discriminatori. En concret, les administracions públiques han de promoure l’existència de codis ètics de conducta relatius als continguts emesos pels mitjans de comunicació.
6. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, i els prestadors de serveis han de promoure el gaudiment ple de la comunicació audiovisual als infants i els adolescents que presentin qualsevol tipus de discapacitat.
7. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure accions dirigides a facilitar als infants i als adolescents una informació acurada sobre els seus drets, així com dels mitjans de què disposen per fer-los efectius, i n’han d’instar la protecció adequada.
Article 93— Guarda administrativa
1 décision1. El ministeri encarregat dels afers socials, mitjançant el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, és l’encarregat de gestionar la guarda i les mesures de protecció més adequades dels infants i adolescents que es trobin sota la seva tutela en virtut d’un aute dictat pel batlle competent de la jurisdicció de menors; de manera cautelar en els casos d’urgència, i a sol·licitud dels progenitors o de la persona que tingui atribuïda la tutela o la guarda.
2. La forma en què s’exerceix la guarda i les seves modificacions s’ha d’exposar i motivar mitjançant un informe del servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència, d’acord amb l’aute que hagi dictat el batlle competent de la jurisdicció de menors. Aquest informe s’ha de comunicar al batlle competent de la jurisdicció de menors, al Ministeri Fiscal, als progenitors o a la persona que tingui o tenia atribuïda la tutela o la guarda, i a l’adolescent o l’infant que tingui capacitat i maduresa suficients.
3. La guarda administrativa derivada de la sol·licitud dels progenitors o de la persona que té atribuïda la tutela o la guarda de l’infant o l’adolescent, per circumstàncies greus i transitòries que els impedeixin acomplir les seves funcions, s’ha de consensuar per escrit entre ells i el servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència. Aquesta guarda comporta que els progenitors o les persones que tenen atribuïda la tutela o la guarda conservin l’autoritat parental, i es pot desenvolupar durant un període màxim d’un any, prorrogable excepcionalment un any més, sempre que l’interès de l’infant o l’adolescent així ho aconselli i la reintegració familiar dins d’aquests terminis sigui previsible.
4. En cas que només un dels dos progenitors sol·liciti la guarda administrativa, el ministeri encarregat dels afers socials només pot accedir-hi si l’altre progenitor hi ha prestat el seu consentiment o no s’hi ha oposat en el termini de tretze dies hàbils des que se li notifica la sol·licitud plantejada. En cas contrari, la sol·licitud s’ha de traslladar al batlle competent de la jurisdicció de menors a l’efecte que iniciï, si escau, el procés de desemparament corresponent.
5. L’assumpció de la tutela de l’infant o l’adolescent per part del ministeri encarregat dels afers socials es porta a terme mitjançant un pla individualitzat, en el qual s’han d’establir els objectius de la intervenció administrativa, les mesures de protecció més adequades, la delegació eventual de les funcions, la previsió o no de la reintegració familiar, les relacions de l’infant o l’adolescent amb els parents i les persones properes, i els terminis previstos per executar aquest pla.
6. La guarda administrativa ha de prendre en consideració l’atenció integral de les necessitats de l’infant o l’adolescent, i s’ha orientar, sempre que sigui possible i conforme al seu interès superior, a la reintegració familiar. Aquesta reintegració s’ha de fer en un termini màxim de dos anys, prorrogable excepcionalment un any més, d’acord amb l’acompliment dels compromisos de col·laboració establerts.
7. Els plans individualitzats s’han d’avaluar i, si escau, revisar almenys cada nou mesos, a fi de valorar el progrés en relació amb els objectius fixats i la conveniència de mantenir o modificar les mesures de protecció. Tanmateix, en el cas dels infants de fins a sis anys, els plans individualitzats s’han d’avaluar i, si escau, revisar almenys cada sis mesos.
8. L’adolescent en tot cas i l’infant amb capacitat i maduresa suficients han de ser informats pel servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència sobre els seus drets i la seva situació personal, el tipus, la durada i el contingut de les mesures de protecció adoptades i de les actuacions que cal seguir, i les persones de referència a les quals es poden dirigir. Aquesta informació s’ha de donar d’una manera comprensible i adequada a les condicions i a l’edat de l’infant o l’adolescent. A més, si la seva edat i les condicions de maduresa de l’infant o l’adolescent ho fan possible, se l’ha de fer participar en relació amb el seu pla individualitzat.
9. El ministeri encarregat dels afers socials, tot i assumir la tutela dels infants i els adolescents i gestionar-ne la guarda, pot delegar tanmateix l’exercici d’aquesta guarda en persones, famílies o institucions que compleixin les condicions necessàries per adequar-se a les necessitats dels infants i els adolescents. Aquestes condicions i la forma de valoració de les famílies, les persones i les institucions esmentades es determinen per la via reglamentària.
▸Jurisprudence & doctrine citant cet article (1)
Aucun commentaire de doctrine indexé pour cet article à ce jour.