Llei 5/2025 creixement sostenible i habitatge — Korpus · Korpus

Loi n° 5/2025AndorreEn vigueur

Llei 5/2025 creixement sostenible i habitatge

Articles :: 82
Citations jurisprudence :: 0

Article 1— Definició d’inversió estrangera

1. Es considera inversió estrangera al Principat d’Andorra la inversió que consisteix en l’adquisició de béns situats al Principat d’Andorra, o en l’adquisició o constitució de drets reals sobre aquests béns, per part de: a) Persones físiques no residents al Principat d’Andorra. b) Persones físiques residents al Principat d’Andorra, que realitzin una inversió estrangera immobiliària, que siguin residents en el moment de realitzar la inversió i que no puguin acreditar 3 anys o més de residència efectiva i permanent dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud de la inversió estrangera immobiliària sempre que no sigui per raó d’estudis. En cas d’absència per raó d’estudis, aquest període computa com a residència efectiva. c) Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera, tant si efectuen directament la inversió com si la materialitzen a través de la constitució o ampliació d’una sucursal o altre tipus d’establiment permanent. d) Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al cinquanta per cent de manera conjunta. 2. Als efectes de la present Llei, s’entén per residència la disposició d’una autorització vigent per residir al Principat d’Andorra lliurada pel ministeri competent en matèria d’immigració, així com les autoritzacions de residència sense treball, que puguin acreditar una residència efectiva i permanent a través del corresponent certificat de residència fiscal, excloent les autoritzacions temporals no prorrogables. En el cas de persones de nacionalitat andorrana, es considera residència el període d’inscripció en el registre del cens de població del Comú corresponent. 3. Són entitats públiques de sobirania estrangera els estats estrangers, les entitats i les institucions oficials públiques estrangeres i les societats i les empreses públiques de nacionalitat estrangera quan el titular de la majoria del seu capital pertanyi a alguna de les entitats mencionades, o estiguin sotmeses al seu control efectiu o tinguin la qualificació de públiques per la legislació del país d’origen. 4. Es considera participació estrangera en persones jurídiques de nacionalitat andorrana la que posseeixin, directament o indirectament, persones físiques no residents al Principat d’Andorra, o persones jurídiques estrangeres. En el cas d’inversions estrangeres immobiliàries, també és participació estrangera si l’ostenten directament o indirectament persones físiques residents amb una residència inferior a 3 anys dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud d’inversió. 5. No estan sotmeses a la present Llei, les inversions següents: a) L’adquisició de béns mobles diferents dels que es defineixen a l’article 2.1, o la constitució de drets reals sobre els dits béns mobles; b) L’adquisició i la constitució de drets reals de garantia; c) La subscripció de valors, diferents a les accions o participacions socials en les persones indicades a l’apartat 1.d) anterior, emesos per persones físiques residents o persones jurídiques, privades o públiques, andorranes, i de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva regulats en la normativa del sistema financer, llevat del supòsit previst a l’article 2.2.b).

Article 2— Classes d’inversió estrangera

1. És inversió estrangera directa aquella que s’efectua mitjançant la participació en societats mercantils andorranes o mitjançant la constitució o l’ampliació de sucursals o altres tipus d’establiments permanents. La participació en societats andorranes s’efectua a través de l’adquisició d’accions, participacions socials, obligacions convertibles en accions o participacions, o altres anàlegs que atorguin el dret a participar en el capital d’una societat, així com qualsevol negoci jurídic en virtut del qual s’adquireixin drets de vot en la junta general de socis. També és inversió estrangera directa l’adquisició o la constitució de drets reals sobre accions, participacions socials o qualsevol títol de participació en el capital o en els drets de vot de societats mercantils andorranes, així com els drets reals sobre sucursals o establiments permanents establerts al Principat d’Andorra. 2. És inversió estrangera immobiliària aquella que s’efectua mitjançant l’adquisició de la propietat o altres drets reals sobre immobles, la promoció immobiliària i les concessions administratives que suposin l’ús privatiu de béns immobles. També ha de sotmetre’s al règim d’inversió estrangera immobiliària: a) La inversió estrangera directa en una societat mercantil andorrana en la qual la participació estrangera sigui, o passi a ser, directament o indirectament, d’un percentatge igual o superior al cinquanta per cent (50%) de manera conjunta i més del cinquanta per cent (50%) del seu actiu siguin, o passin a ser, béns immobles o drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra. b) La inversió estrangera directa en organismes d’inversió col·lectiva o altres vehicles d’inversió, tinguin o no personalitat jurídica pròpia, en els quals la participació estrangera sigui, o passi a ser, directament o indirectament, d’un percentatge igual o superior al cinquanta per cent (50%) de manera conjunta, i més del cinquanta per cent (50%) del seu actiu siguin, o passin a ser, béns immobles o drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra. Als efectes dels apartats a) i b) anteriors, pel còmput del percentatge de participació estrangera, es té en compte la definició que s’aplica a les inversions estrangeres immobiliàries d’acord amb l’article 1.4.

Article 6— Règim general

1. La inversió estrangera directa al Principat d’Andorra requereix autorització administrativa prèvia, excepte en els supòsits en què, com a resultat de l’adquisició, l’inversor esdevingui titular d’una participació, directa o indirecta, igual o inferior al 10% del capital de la societat o dels drets de vot, sempre que la participació per part d’inversors estrangers al capital de la societat sigui, en el moment de l’adquisició, inferior al 25%, circumstància a acreditar en la forma que s’estableixi per reglament. Una vegada superat el 10% de participació, cada modificació d’aquesta participació es troba sotmesa al règim d’autorització d’inversió estrangera. 2. No és necessària autorització administrativa en el supòsit que la inversió estrangera sigui per causa de mort, sense perjudici del deure de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres. 3. La societat mercantil andorrana amb inversió estrangera directa ha d’exercir una activitat econòmica efectiva en el termini de 18 mesos a comptar de la data de la seva constitució. S’entén que la societat té una activitat econòmica efectiva si, acumulativament, és titular d’un comerç o indústria inscrits al registre del ministeri competent, compleix anualment amb les obligacions de dipòsit de comptes anuals, i manté uns imports mínims de xifra de negoci, o volum de despesa o inversió, o volum d’actiu que es determinin reglamentàriament, tenint en compte la declaració efectuada en el moment de tramitar la sol·licitud d’autorització prèvia. 4. La inversió estrangera directa s’ha de declarar al Registre d’Inversions Estrangeres. També s’ha de declarar al Registre d’Inversions Estrangeres la transmissió dels drets adquirits mitjançant una inversió estrangera directa. 5. També estan subjectes a autorització administrativa prèvia: a) la modificació de l’objecte social -sempre que no sigui un simple aclariment o desenvolupament accessori o auxiliar-; i b) l’augment del capital social -sempre que no sigui amb càrrec a reserves voluntàries-. 6. La inversió estrangera directa no genera per ella mateixa cap dret a l’inversor per obtenir la residència al Principat d’Andorra, malgrat que aquest exerceixi el càrrec d’administrador o mantingui qualsevol relació laboral o mercantil amb la societat, la sucursal o l’establiment permanent.

Article 9— Limitació a la inversió estrangera immobiliària

1. L’inversor definit a l’article 1, apartats 1.a) o 1.b), té dret a obtenir l’autorització prèvia per a una inversió estrangera immobiliària quan, a banda de no incórrer en motiu de prohibició ni de no autorització previst en la Llei, amb la inversió no esdevé propietari ni adquireix drets reals sobre més de: a) Una parcel·la de terreny en la qual construeixi un sol habitatge unifamiliar, o en la qual estigui construït un habitatge unifamiliar. b) O d’un habitatge unifamiliar, dos pisos, dos apartaments o dos estudis, juntament amb els seus annexos, que en cap cas no poden excedir de tres places d’aparcament i de tres trasters o similars per pis, a excepció que el títol de divisió de l’immoble tingui adscrits a l’habitatge una quantitat d’annexos superiors. c) O de sis places d’aparcament. I pel que respecta a l’inversor definit a l’article 1, apartat 1.b), una unitat immobiliària o parcel·lació cúbica sempre que sigui per destinar-la al desplegament d’una activitat mercantil per compte propi. 2. Als efectes de l’apartat 1: a) Es consideren en el còmput cadascun dels immobles dels quals l’inversor sigui ple propietari o titular de drets reals, o d’un percentatge indivís, per qualsevol títol i en qualsevol moment en què els hagi adquirit, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i excloent del còmput els adquirits per causa de mort o per liquidació del règim econòmic matrimonial. No computen als efectes de l’apartat 1.b) els habitatges que es destinen a arrendament per a residència habitual i permanent a preu assequible i sempre que l’arrendament es mantingui un mínim de deu anys. b) Es consideren pisos, apartaments, estudis, aparcaments i trasters les unitats immobiliàries en què l’edifici estigui dividit en règim de propietat horitzontal, segons el títol constitutiu i les parcel·lacions cúbiques corresponents, en cas que l’edifici no hagi fet l’objecte de divisió en propietat horitzontal. c) I es considera que la limitació a la inversió estrangera immobiliària té una vigència de 10 anys, a comptar de la data de formalització de l’anterior inversió estrangera en què es constati l’assoliment del límit d’adquisició establert en l’apartat 1, transcorreguts els quals l’inversor pot sol·licitar una nova autorització prèvia per una inversió estrangera immobiliària d’acord amb les condicions i dins els límits establerts en l’apartat 1. 3. L’inversor definit a l’article 1, apartats 1.b), 1.d) o la sucursal o altre tipus d’establiment permanent previstos a l’apartat 1.c), té dret a obtenir l’autorització prèvia per a una inversió estrangera immobiliària quan no incorre en motiu de prohibició ni de no autorització previst en la Llei, i l’inversor destina la unitat immobiliària al desplegament d’una activitat mercantil per compte propi. No aplica aquesta limitació a les adquisicions d’immobles efectuades per les entitats operatives del sistema financer andorrà o per persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot superior al cinquanta per cent, titulars de drets reals de garantia, quan corresponguin a procediments executius derivats de l’activitat creditícia d’una entitat operativa del sistema financer andorrà i que impliquin l’extinció total o parcial d’un finançament sempre que l’adquirent sigui la mateixa entitat que ha concedit el finançament o la persona jurídica titular del dret real de garantia. 4. L’inversor definit a l’article 1.1.d), també té dret a obtenir autorització prèvia i efectuar una inversió estrangera immobiliària descrita a l’apartat 1 si la titularitat del seu capital social pertany a una sola persona física, o a diverses persones físiques que mantinguin entre elles un vincle de matrimoni, unió estable de parella, consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral fins al segon grau, i mentre mantinguin aquest vincle. Les persones físiques titulars del capital social de l’inversor que obtingui aquesta autorització prèvia queden incloses en el còmput previst a l’apartat 2.a). 5. Es prohibeix la inversió estrangera que tingui per objecte la promoció immobiliària, entesa aquesta com l’adquisició o la construcció d’immobles amb la finalitat de comercialitzar-los. S’exceptuen les promocions immobiliàries que es destinen íntegrament a l’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent, sempre que almenys un 50% sigui a preu assequible, i sempre que l’arrendament es mantingui un mínim de deu anys. S’inclou la inversió vinculada als dits habitatges, com poden ser zones comunes, aparcaments i trasters assignats als habitatges de lloguer. 6. També queden excloses de la prohibició a què es refereix l’apartat 5, les promocions immobiliàries situades en parròquies que hagin dut a terme una revisió del seu pla d’ordenació i urbanisme per adaptar-lo a les conclusions de l’estudi de capacitat de càrrega màxima parroquial que garanteixi un desenvolupament sostenible. 7. També es prohibeix: a) La inversió destinada a realitzar, sobre els immobles, contractes de lloguer amb opció de compra, contractes de lloguer entre una societat i una o diverses persones o entitats vinculades en els termes previstos a la llei de l’impost de societats, i altres negocis jurídics que puguin constituir frau de llei. b) I la inversió estrangera immobiliària destinada a allotjaments turístics i a immobles amb autorització d’habitatge d’ús turístic. 8. Als efectes de la present Llei es considera preu assequible aplicable a les promocions immobiliàries privades i a l’adquisició d’habitatges que superin el límit establert a l’article 9.1.b), la renda de lloguer igual o inferior a l’aprovada anualment pel Govern per al parc públic d’habitatge, a proposta del ministeri responsable de l’habitatge, prenent com a referència: a) Les dades relatives al fitxer de dades dels contractes d’arrendament d’habitatges i que, en qualsevol cas, ha de ser un 25% inferior al de mercat. b) La capacitat econòmica de la llar, de manera que no es superi, en cap cas, el 35% dels seus ingressos. El Govern ha d’aprovar els requisits d’accés i el procediment per calcular el preu assequible mitjançant reglament. ### Capítol quart. Procediment d’autorització prèvia i seguiment de la inversió estrangera

Article 18— Sancions administratives

1. La realització d’una inversió estrangera, si aplica l’article 15, comporta a cada infractor, a més de la nul·litat, una multa d’entre 10.000 i 20.000 euros. 2. La realització d’una inversió estrangera, si aplica l’article 16.1, comporta a cada infractor una multa per un import equivalent al 25% del valor de la inversió, amb un mínim de 50.000 euros. 3. En defecte de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres de les inversions estrangeres no sotmeses a autorització prèvia, o de la liquidació d’una inversió estrangera, transcorreguts 30 dies de la data d’efectes, l’infractor se sanciona amb una multa de 5.000 euros. 4. En el cas que les informacions o la documentació que el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera requereixi en compliment de les funcions que li imposa aquesta Llei, siguin incorrectes o incompletes, cada infractor se sanciona amb una multa d’entre 15.000 i 30.000 euros, sense perjudici de les altres sancions que procedeixin. 5. En el cas que el representant de la societat, en el marc de l’article 13.3, efectuï una declaració disconforme amb el contingut del llibre registre de socis, se sanciona amb una multa de 15.000 euros, sense perjudici de les altres sancions que procedeixin. 6. Les infraccions prescriuen en el termini de tres anys des del seu coneixement pel ministeri competent en matèria d’inversió estrangera. El termini de prescripció s’interromp amb la incoació del procediment sancionador. 7. Les sancions prescriuen en el termini de dotze mesos. El termini de prescripció es computa a partir de la data en què les sancions han esdevingut fermes. 8. El procediment sancionador se subjecta al reglament regulador del procediment vigent i, subsidiàriament, al Codi de l’Administració. 9. El ministeri competent en matèria d’inversió estrangera pot adoptar mesures cautelars en qualsevol moment del procediment sancionador, amb la finalitat d’impedir actes o omissions que suposin infracció de la Llei. ### Capítol setè. El registre d’inversions estrangeres

Article 23— Modificació de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifiquen els apartats 1, 5 i 6 de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, i s’afegeixen dos apartats, el 7 i el 8, els quals queden redactats com segueix: “Article 27. Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres 1. La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres. Aquest tipus d’autorització d’immigració únicament és possible per a treballadors d’empreses legalment constituïdes i registrades en un estat membre de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, a l’excepció dels treballadors d’empreses estrangeres que venen a realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública. En aquest supòsit queda prohibit el desenvolupament d’una activitat laboral incomplint les condicions essencials del contracte de treball. […] 5. En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública, de manera excepcional i justificada i per raó de l’especialitat de l’objecte del contracte, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a sis mesos, sens perjudici que la durada de l’autorització inicial és de sis mesos i les seves pròrrogues són de la mateixa durada. 6. Una persona o empresa que desitgi contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per una durada curta, és a dir, que en cap cas no excedeixi trenta dies naturals per any natural, no ha de sol·licitar cap autorització d’Immigració, tot i que ha de cursar una comunicació prèvia per escrit al Servei d’Immigració, i si la contractació és igual o superior a cinc dies hàbils, ha de satisfer la taxa corresponent, la forma de pagament de la qual es fixa per via reglamentària. Aquesta comunicació únicament és possible per a treballadors d’empreses o treballadors autònoms legalment registrats en els països de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, excepte per a treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública. 7. L’empresa o la persona andorrana beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera i que en el marc d’aquestes autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada ha estat sancionada per incompliments molt greus de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos, no pot sol·licitar ni obtenir una autorització d’aquest tipus, ni efectuar cap notificació de treballs de curta durada fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data de la notificació de la resolució ferma de l’expedient sancionador. L’empresa estrangera que desplaça treballadors al Principat d’Andorra per prestar un servei en els termes d’aquest article i que en el marc d’aquestes autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada ha estat sancionada per incompliments molt greus de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos no pot tornar a desplaçar treballadors al Principat d’Andorra durant un termini de mínim dotze mesos. 8. Les condicions laborals i de seguretat social dels treballadors d’empreses estrangeres que presten serveis al Principat d’Andorra es regulen per la legislació laboral andorrana vigent.”

Article 27— Modificació de l’article 38 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifica l’apartat 2.a) de l’article 38 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “Article 38 bis. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de treball sense residència […] 2. En la concessió d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència, cal que la persona estrangera que ho sol·licita compleixi les condicions següents: a) Acreditar documentalment haver estat contractada per una empresa legalment constituïda al Principat d’Andorra amb un salari fix superior a tres vegades el salari mínim vigent en cada moment al Principat d’Andorra durant tot el termini de la relació laboral. Això no obstant, en cas que l’empresa andorrana tingui per finalitat promoure l’ensenyament i la docència, l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra o altres activitats que el Govern fixi reglamentàriament sempre que responguin a criteris estratègics o d’interès general, el dit salari fix pot ser inferior d’acord amb allò que el Govern estableixi reglamentàriament. A efectes de l’establert en aquest apartat, s’entén per: “Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals. “Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis. “Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents. “Ensenyament”: el procés d’impartir coneixements, habilitats i valors a una persona o a un grup, amb l’objectiu de facilitar el seu aprenentatge i desenvolupament. Aquest procés implica planificar, organitzar i presentar continguts de manera estructurada per ajudar els estudiants a comprendre i assimilar la informació. “Docència”: l’activitat professional que realitza una persona -generalment un professor o docent- per transmetre coneixements i guiar l’aprenentatge dels seus alumnes. La docència no només implica la comunicació de continguts, sinó també l’adaptació de les estratègies pedagògiques a les necessitats dels estudiants, la motivació i l’avaluació del seu progrés acadèmic. […]”

Article 28— Modificació de l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifica l’apartat 2.B) i s’afegeix un apartat 4 a l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els quals queden redactats com segueix: “Article 38 ter. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi […] 2. En la concessió d’autoritzacions d’immigració per exercir una activitat per compte propi, cal que la persona estrangera que sol·licita compleixi les condicions següents: […] B) En tots els altres casos: a) Previ a la concessió de l’autorització, ha d’efectuar una reserva d’aquesta i disposa d’un termini de 6 mesos per acreditar els següents extrems presentant els corresponents justificants al Servei d’Immigració: i) Haver obtingut l’autorització d’inversió estrangera corresponent per constituir una societat andorrana en la qual tingui una participació superior al 34%, i haver constituït legalment la societat esmentada. ii) Exercir un càrrec en l’òrgan d’administració de la societat esmentada a la lletra i) anterior, i exercir-hi també una funció de direcció efectiva i de control de la gestió de l’activitat. iii) Fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, l’import de cinquanta mil euros (50.000 €) no remunerats. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra. En cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració ho hagi estat amb la finalitat de portar a terme un projecte empresarial seleccionat per part d’una de les entitats reconegudes prèviament pel Govern a aquest efecte, o ho hagi estat amb la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra segons els criteris establerts reglamentàriament, no és necessari que el titular de l’autorització esmentada faci efectiu ni dipositi l’import a què fa referència el paràgraf anterior. A efectes de l’establert en aquest apartat, s’entén per: “Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals. “Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis. “Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents. En cas de no acreditar en el termini de 6 mesos els requisits enunciats en aquesta lletra a), la reserva de sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi queda sense efecte. b) Un cop demostrat el compliment de les condicions previstes a la lletra a), ha de: i) Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data del registre d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que la societat esmentada a la lletra i) anterior és titular d’un comerç registrat degudament i en activitat al Principat d’Andorra. Aquesta activitat s’ha de demostrar, en el moment de la renovació de l’autorització, mitjançant els ingressos que hagi generat la societat i el comerç dels quals és titular. ii) Complir les altres condicions establertes en aquesta Llei. La concessió i el lliurament de l’autorització d’immigració no és efectiu fins al compliment de totes les condicions enumerades a l’apartat 2.B d’aquest article a l’excepció de la prevista a l’apartat 2.B.b).i). […] 4. En cas que el titular d’una autorització de residència i treball per compte propi sol·liciti la baixa voluntària del Principat d’Andorra, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data del certificat de baixa voluntària del país.”

Article 37— Modificació de l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifica l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix: “Article 96. Inversió en actius andorrans 1. El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys sis-cents mil euros (600.000 €) en alguna o diverses tipologies d’actius que s’indiquen a continuació: a) Béns immobles situats en el territori del Principat d’Andorra. b) Participacions en el capital social o en els fons propis de societats residents en el Principat d’Andorra. c) Instruments de deute emesos per qualsevol Administració pública del Principat d’Andorra. d) Productes d’assegurança de vida contractats amb entitats residents en el Principat d’Andorra. e) Dipòsits no remunerats en l’Autoritat Financera Andorrana. No obstant això, aquesta quantitat queda reduïda a l’import de quatre-cents mil euros (400.000 €) sempre que la inversió es faci directament o indirectament i de forma permanent i efectiva en el Fons d’Habitatge, de conformitat amb la normativa aplicable. En cas que la inversió en actius andorrans referida al primer paràgraf s’efectuï parcialment o totalment en béns immobles, s’ha de destinar un import superior a sis-cents mil euros (600.000 €) a cada unitat immobiliària que s’adquireixi. 2. En qualsevol cas, el titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha de fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de cinquanta mil euros (50.000 €) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de dotze mil euros (12.000 €) no remunerats per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident sense activitat lucrativa. Aquests imports són deduïts de la quantitat esmentada a l’apartat 1. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra. 3. El sol·licitant d’una autorització de residència sense activitat lucrativa ha de manifestar, en el moment de formalitzar la seva sol·licitud, el seu compromís de fer efectiva la inversió esmentada a l’apartat 1 en un termini màxim de sis mesos. Aquest termini es pot prorrogar uns altres sis mesos sempre que s’acrediti que la inversió esmentada a l’apartat 1 no s’ha pogut formalitzar per causa de força major o per culpa d’un tercer. Un cop transcorregut aquest període de temps, el resident ha d’aportar, en les condicions que es determinin reglamentàriament, els documents acreditatius de la inversió descrita a l’apartat 1. En el supòsit que el resident sense activitat lucrativa no aporti, en els termes establerts reglamentàriament, els documents justificatius de la seva inversió, l’autorització de residència sense activitat lucrativa queda anul·lada.”

Article 44— Modificació de l’article 16 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Es modifica l’article 16 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “Article 16. Grups dels establiments de càmping Els establiments de càmping, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en cinc grups: 1. Càmpings 2. Zones d’acampada 3. Glàmping 4. Àrees d’acollida d’autocaravanes 5. Àrees d’estada d’autocaravanes Els càmpings, les zones d’acampada, el glàmping, les àrees d’acollida d’autocaravanes i les àrees d’estada d’autocaravanes han de complir els requisits per a l’activitat que s’estableixen en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupin, així com la prestació i la qualitat dels serveis que la normativa específica determini. Queden prohibides la pernoctació i l’acampada en autocaravanes, caravanes, càmpers o qualsevol tipologia de vehicle del tipus furgoneta modificat per viatjar i allotjar-s’hi, fora dels càmpings, de les zones d’acampada, de les àrees d’estada d’autocaravanes i de les àrees d’acollida d’autocaravanes. S’entén per pernoctació l’estacionament d’una autocaravana, caravana, càmper o qualsevol tipologia de vehicle del tipus furgoneta modificat per viatjar i allotjar-s’hi, amb ocupants, en horari nocturn o en l’horari que es determini reglamentàriament. S’entén per acampada en autocaravanes, caravanes, càmpers o qualsevol tipologia de vehicle del tipus furgoneta modificat per viatjar i allotjar-s’hi qualsevol dels supòsits següents: a) Quan el vehicle estigui en contacte amb el sòl a través de més elements que les seves rodes. b) Quan se superi o ampliï el perímetre del vehicle, mitjançant la transformació o el desplegament d’algun dels seus elements o de qualsevol altre element, com ara cadires o taules. c) Quan hi hagi emissions i sorolls diferents dels que pugui emetre la combustió del motor o quan s’aboquin substàncies o residus a la via. Les disposicions anteriors s’entenen sense perjudici de l’aplicació de la normativa en matèria de parada i d’estacionament de vehicles continguda al Codi de la circulació i a les ordinacions comunals corresponents. Els comuns poden habilitar àrees d’estada d’autocaravanes i àrees d’acollida d’autocaravanes, sempre que compleixin els requisits que s’estableixin reglamentàriament i les obligacions previstes al capítol cinquè d’aquesta Llei. Tanmateix, el Govern, per decret, pot deixar sense efecte la prohibició d’acampada i pernoctació prevista al tercer paràgraf o habilitar zones específiques per a aquestes finalitats, de forma temporal i durant la celebració d’esdeveniments al territori nacional.”

Article 48— Addició de l’article 35 bis a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

S’addiciona l’article 35 bis a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “Article 35 bis. Durada i revocació per inactivitat de l’autorització prèvia 1. L’autorització prèvia dels habitatges d’ús turístic prevista a l’article anterior té una durada de tres anys. El titular del registre d’HUT ha de sol·licitar la renovació de l’autorització al Govern, segons es determini reglamentàriament, tres mesos abans de l’expiració del termini de tres anys comptat a partir de la data de presentació de la sol·licitud de renovació anterior i s’ha de tramitar de conformitat amb el procediment previst a l’apartat 1 de l’article 35 i amb les disposicions reglamentàries que es dictin en desenvolupament d’aquesta Llei. La renovació de l’autorització queda condicionada al compliment de totes les obligacions i limitacions previstes en aquesta Llei i dels requisits definits per via reglamentària pel que respecta a les condicions mínimes de seguretat, higiene, habitabilitat i qualitat. 2. La manca de sol·licitud de renovació de l’autorització en el termini previst a l’apartat 1 comporta la cancel·lació d’ofici de la inscripció de l’habitatge al Registre d’HUT previst a l’article 40, i la impossibilitat d’exercir l’activitat d’HUT en la unitat immobiliària corresponent. 3. En cas d’inactivitat durant dotze mesos continus, el ministeri competent en matèria de turisme, prèvia tramitació del procediment establert reglamentàriament, ha de cancel·lar d’ofici la inscripció de l’HUT al Registre d’HUT i d’EGHUT. A l’efecte d’aquest apartat, s’entén per inactivitat el fet de no registrar cap client al ROAT. El fet de registrar un client una vegada transcorregut el període de dotze mesos continus abans referit no obsta a l’aplicació d’aquesta disposició.”

Article 51— Addició de l’article 40 ter a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

S’addiciona l’article 40 ter a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “Article 40 ter. Notificacions relatives als HUT 1. Amb la finalitat de donar compliment a les disposicions d’aquesta Llei pel que fa al règim aplicable als HUT, els comuns han de notificar al ministeri competent en matèria de turisme els canvis de titularitat que afectin unitats immobiliàries autoritzades com a HUT, amb inclusió de la identitat i informació de contacte del nou propietari. Aquesta notificació s’ha d’efectuar en el termini màxim d’un mes des de la data en què el Comú ha tingut coneixement de la transmissió. 2. Igualment, en cas que els comuns tinguin indicis que s’està explotant una unitat immobiliària com a HUT sense disposar de la corresponent autorització, el Comú concernit ho ha de notificar al ministeri competent en matèria de turisme, amb inclusió de la identitat i informació de contacte de la persona titular de la unitat. De la mateixa manera, en cas que el ministeri competent en matèria de turisme tingui indicis que s’està explotant una unitat immobiliària com a HUT sense disposar de la corresponent autorització, ha d’adreçar una comunicació al Comú corresponent, i aquest li ha de facilitar la identitat i informació de contacte de la persona titular de la unitat en el termini màxim d’un mes. 3. La cessió de dades de caràcter personal que s’hagi de dur a terme al Govern d’acord amb el que disposa aquest article no requereix el consentiment de la persona concernida. El Govern és el responsable del tractament de les dades obtingudes en mèrits d’aquesta disposició. 4. Les dades s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents. 5. Atesa la finalitat d’interès públic que té el tractament d’aquestes dades, no és aplicable el dret d’oposició i de supressió de les dades per part de la persona interessada. No obstant això, la persona interessada té dret a exercir el dret d’accés i rectificació. També té dret a exercir el dret de limitació del tractament sempre que l’objecte de la limitació no impedeixi l’assoliment de les finalitats esmentades. La persona interessada pot adreçar-se mitjançant un escrit al Govern, com a responsable del tractament, per exercir els drets d’accés, rectificació i limitació del tractament.”

Article 52— Modificació de l’article 57 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Es modifica l’article 57 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “Article 57. Import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats L’import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats oficials dels establiments d’allotjament turístic és el següent: Modalitat Grup Categoria Import taxa Hotelera Hotels Placa 1 estrella 365,15 euros Placa 2 estrelles 547,70 euros Placa 3 estrelles 730,26 euros Placa 4 estrelles 912,86 euros Placa 5 estrelles 1.095,42 euros Aparthotels Placa 1 estrella 365,15 euros Placa 2 estrelles 547,70 euros Placa 3 estrelles 730,26 euros Placa 4 estrelles 912,86 euros Placa 5 estrelles 1.095,42 euros Hostals o residències Placa 365,15 euros Pensions Placa 365,15 euros Apartaments Apartaments turístics Placa 1 estrella 365,15 euros Placa 2 estrelles 547,70 euros Placa 3 estrelles 730,26 euros Placa 4 estrelles 912,86 euros Placa 5 estrelles 1.095,42 euros Càmpings Càmpings Placa 1 estrella 365,15 euros Placa 2 estrelles 547,70 euros Placa 3 estrelles 730,26 euros Placa 4 estrelles 912,86 euros Placa 5 estrelles 1.095,42 euros Zones d’acampada Placa 365,15 euros Glàmping Placa 365,15 euros Àrees d’acollida d’autocaravanes Placa 365,15 euros Àrees d’estada d’autocaravanes Placa 547,70 euros Allotjaments rurals Casa o borda rural Placa 365,15 euros Habitatges d’ús turístic Habitatge d’ús turístic Certificat d’inscripció Registre d’HUT/modificació/renovació 100,00 euros Habitatge d’ús turístic Certificat ordinari 7,50 euros Empresa de gestió d’habitatge d’ús turístic Placa 644,23 euros Establiments complementaris Albergs Placa 365,15 euros Cases de colònies Placa 365,15 euros Refugis de muntanya Placa de refugi guardat 365,15 euros Placa de reposició Placa 50% del cost que correspongui segons grup i categoria Les plaques oficials queden en propietat del Govern d’Andorra, i el ministeri competent en matèria de turisme té en tot moment la potestat de retirar-les dels establiments que incompleixin la normativa, d’acord amb el procediment administratiu que es determina reglamentàriament. En cas de canvi de categoria d’un establiment d’allotjament turístic, aquest establiment queda obligat a retornar de manera immediata al Govern d’Andorra les plaques oficials, sense perjudici de l’obligació de satisfer la taxa per a l’obtenció de la placa corresponent a la nova categoria. S’entén que la placa de reposició només es pot sol·licitar en cas de robatori, presentant el full de denúncia corresponent, o en cas de deteriorament de l’original, que s’ha de retornar a l’Administració.”

Article 55— Modificació de l’article 65 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Es modifica l’article 65 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “Article 65. Del procediment inspector i sancionador per a determinades infraccions 1. S’estableixen les normes especials aplicables següents en relació amb les infraccions previstes a les lletres j) i k) de l’article 69, a les lletres n) i o) de l’apartat 1 de l’article 70, i a les lletres d) i e) de l’apartat 1 de l’article 71, relatives al Registre d’Ocupació regulat als articles 48, 49, 50 i 51, sense perjudici de les normes establertes amb caràcter general als capítols novè, desè, onzè i dotzè, que hi són igualment aplicables: a) La potestat inspectora correspon al Departament de Policia pel que fa a les infraccions assenyalades en aquest apartat. b) La potestat sancionadora d’aquestes infraccions correspon al ministeri encarregat d’interior. c) Quan el Departament de Policia constati una infracció, ho ha de comunicar al ministeri responsable d’interior segons el procediment que correspongui, sense perjudici que se n’informi el ministeri responsable de turisme. d) El ministeri responsable d’interior ha d’informar el ministeri responsable de turisme del contingut i la forma de la resolució adoptada en el marc de l’expedient sancionador tramitat a aquest efecte. 2. La potestat inspectora i sancionadora en relació amb la infracció prevista a la lletra m) de l’article 69 correspon al Departament de Policia. El procediment sancionador en aquest cas se substancia de conformitat amb les regles següents: a) El procediment sancionador s’incoa amb la denúncia d’un membre del Departament de Policia mitjançant la constatació de la infracció corresponent, que ha de notificar-se a la persona expedientada. Aquesta persona disposa d’un termini de deu dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la notificació, per fer les al·legacions que consideri pertinents. b) Si la persona expedientada presenta al·legacions durant el termini esmentat a la lletra anterior, l’expedient completat degudament amb els documents que s’hi ressenyen és tramès al director del Departament de Policia perquè el resolgui. c) La resolució dictada pel director del Departament de Policia es notifica a la persona expedientada, la qual disposa d’un termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució per fer efectiu l’import davant del Departament de Policia. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiu l’import de la sanció, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%. d) Un cop transcorregut el termini de deu dies hàbils sense que la persona expedientada hagi fet les al·legacions oportunes, es considera que l’expedient sancionador ha estat resolt i que la constatació de la infracció s’ha notificat degudament, de forma que l’import de la sanció esdevé ferm. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import davant el Departament de Policia, i, en cas contrari, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%. e) Contra la resolució dictada pel director del Departament de Policia a què fa referència la lletra c anterior es pot interposar recurs, de conformitat amb el que estableix el Codi de l’Administració. La interposició d’aquest recurs suspèn l’execució de la resolució impugnada i és preceptiva per accedir a la via jurisdiccional, en els termes establerts pel Codi de l’Administració. f) En cas que es faci el pagament voluntari de la sanció en el mateix moment en què s’incoa el procediment sancionador o dins els deu dies hàbils següents, es redueix un 50% l’import de la sanció. Aquest pagament voluntari implica: i) La renúncia a fer al·legacions. En cas que se’n facin, es tenen per no formulades. ii) La finalització del procediment sancionador sense que calgui dictar una resolució expressa. iii) La fermesa de la sanció amb efectes plens a comptar del dia en què es paga. g) Les persones contra les quals s’incoï l’expedient sancionador que no constin com a residents al Principat d’Andorra han de constituir un dipòsit equivalent a l’import de la sanció aplicable des del mateix moment en què s’emet la constatació de la infracció. h) Si la persona en qüestió no pot dipositar aquest import, s’autoritza la presentació d’una caució o un aval suficient emès per qualsevol entitat bancària del Principat d’Andorra o per qualsevol altra persona solvent a criteri de l’agent que hi intervingui. i) En cas contrari, l’agent que hi intervé immobilitza el vehicle. j) En cas que la persona sancionada vulgui fer ús del règim previst a la lletra f anterior, segons correspongui, ha d’indicar-ho expressament, i pot gaudir -si així ho fa- de la reducció que s’hi regula. En aquest cas, el dipòsit es fa en concepte de la sanció ferma.”

Article 56— Modificació de l’article 69 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Es modifica l’article 69 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “Article 69. Infraccions lleus Es consideren infraccions lleus: Normes generals a) L’exercici de l’activitat d’allotjament disposant de l’autorització pertinent, però mancada, per causa imputable a l’administrat, d’algun requisit exigible segons les disposicions vigents. b) La manca d’informació que acrediti que l’establiment posa a disposició dels clients els corresponents fulls de reclamació. c) La inexistència de distintius obligatoris i l’exhibició de distintius que no compleixin els requisits establerts. d) La manca de lliurament del full oficial de preus, serveis o períodes d’obertura segons les dates establertes reglamentàriament, salvat que hi hagi motius degudament justificats i prèviament acceptats pel ministeri competent en matèria de turisme. e) Les deficiències en les condicions de manteniment, higiene i funcionament dels espais, les instal·lacions, el mobiliari i els utensilis dels establiments turístics. f) Les deficiències en la prestació dels serveis exigibles, segons la categoria de què disposi l’establiment o el contracte signat amb el client. g) La manca d’expedició o l’expedició incorrecta de les confirmacions de reserves, de les factures o comprovants reglamentaris per part dels propietaris d’HUT, dels establiments d’allotjament turístic i de les empreses d’allotjament en relació amb els serveis sol·licitats. h) La manca d’informació al ministeri competent en matèria de turisme en relació amb el canvi de la titularitat en la propietat o l’explotació d’un establiment d’allotjament turístic, excepte quan es tracti de la infracció tipificada a la lletra h de l’apartat 2 de l’article 70. i) No atendre la reserva degudament confirmada de places proporcionant al client una solució alternativa amb una prestació anàloga o superior a la contractada, al més a prop possible de l’allotjament on s’ha efectuat la reserva. j) L’omissió d’alguns dels punts essencials establerts a l’apartat 3 de l’article 48, a l’apartat 5 de l’article 49, a l’apartat 3 de l’article 50 i a l’article 51 en la inscripció al Registre d’Ocupació. k) La notificació extemporània al Departament de Policia de la negativa d’un o més clients a facilitar el seu document d’identitat, en els termes establerts a l’apartat 2 de l’article 49. l) El tracte descortès a la clientela. m) La pernoctació o l’acampada en autocaravanes, caravanes, càmpers o qualsevol tipologia de vehicle del tipus furgoneta modificat per viatjar i allotjar-s’hi, fora de les zones i les àrees expressament habilitades de conformitat amb aquesta Llei, així com la pernoctació, en règim turístic, en qualsevol classe de vehicle. n) Totes les altres conductes contràries a tot el que disposa la normativa turística vigent en el moment en què es cometin infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció greu o molt greu.”

Article 60— Modificació de l’article 73 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Es modifica l’article 73 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “Article 73. Graduació de les sancions i import de les sancions 1. Amb la finalitat de graduar les sancions, a més de les comissions o omissions que s’hagin produït, cal tenir en compte, d’acord amb el principi de proporcionalitat: a) Els antecedents. b) La negligència o intencionalitat. c) La pertorbació dels serveis. d) Els danys i/o perjudicis produïts tant al client com a l’Administració, així com a la imatge turística d’Andorra. e) La reincidència. f) L’incompliment dels requeriments de la inspecció d’allotjaments turístics, d’acord amb el que s’estableix a l’article 87. g) El benefici obtingut. 2. De conformitat amb els criteris per a la graduació de les sancions establerts en l’apartat anterior, les sancions poden imposar-se de la forma següent: a) Les infraccions lleus se sancionen amb multa de 60 a 900 €, excepte la infracció prevista a la lletra m) de l’article 69, que se sanciona amb multa d’un import fix de 600 €. b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 901 a 3.000 €. c) Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 3.001 a 18.000 € o, en funció dels criteris referits anteriorment, amb la suspensió de l’activitat durant un període màxim d’un any o el tancament temporal de l’establiment com a mínim el temps que duri restablir o normalitzar la situació alterada per la infracció comesa. En el cas dels HUT, les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 3.001 a 18.000 € o amb la baixa definitiva del Registre d’Habitatges d’Ús Turístic i d’Empreses de Gestió d’Habitatges d’Ús Turístic. En l’aplicació de les sancions, cal assegurar en qualsevol cas que la sanció imposada no resulti més beneficiosa per als infractors que el compliment de les normes infringides.”

Article 61— Addició de la disposició addicional segona a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

S’addiciona la disposició addicional segona a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent: “Disposició addicional segona. Primera renovació de les autoritzacions dels habitatges d’ús turístic 1. Les autoritzacions dels habitatges d’ús turístic atorgades abans de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge s’han de renovar la primera vegada en el termini de tres anys comptat a partir del dia de finalització de la primera temporada d’hivern després de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. El titular del registre d’HUT ha de presentar la corresponent sol·licitud de renovació com a mínim tres mesos abans de l’exhauriment del referit termini de tres anys. La manca de sol·licitud de renovació de l’autorització en el termini previst comporta la cancel·lació d’ofici de la inscripció de l’habitatge al Registre d’HUT i l’EGHUT previst a l’article 40, i la impossibilitat d’exercir l’activitat d’HUT en la unitat immobiliària corresponent. A partir de la data d’entrada de la sol·licitud de primera renovació, el ministeri competent en matèria de turisme ha de realitzar les inspeccions corresponents d’acord amb el calendari d’inspeccions que es determini reglamentàriament. 2. Es prohibeix la renovació referida a l’apartat anterior en cas que l’HUT corresponent sigui un apartament o estudi i es trobi en un edifici que, a la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, tingui una quantitat d’HUT que representi menys del 30% de les quotes de participació, en relació amb el total de la superfície destinada a habitatge. A l’efecte d’aquest apartat, s’equipara edifici a la comunitat de propietaris corresponent. En aquests supòsits, l’autorització de l’habitatge d’ús turístic resta vigent fins l’acabament de la temporada d’hivern 2027-2028, és a dir, fins el dia 30 d’abril del 2028, inclòs. Així mateix, en el cas dels habitatges d’ús turístic classificats en la categoria de cinc estrelles i que van presentar la sol·licitud de registre d’HUT en el període comprés entre el 28 de setembre del 2022 i el 31 de desembre del 2023 i que es trobin afectats per la prohibició de renovació prevista per aquest apartat, l’autorització resta vigent fins l’acabament de la temporada d’hivern 2029-2030, és a dir, fins el dia 30 d’abril del 2030, inclòs. 3. Per excepció al que preveuen l’apartat 2 i la disposició addicional tercera, s’ha d’acordar la renovació de l’autorització i del corresponent registre d’habitatge d’ús turístic en cas que el titular del registre de l’HUT afectat per la prohibició de renovació justifiqui suficientment la impossibilitat de llogar la unitat immobiliària com a habitatge. A aquest efecte, dins el termini màxim de divuit mesos, o de dos anys en el cas d’execució de treballs per adequar la unitat com a habitatge, comptat a partir de la data de no renovació, la persona interessada ha de presentar la sol·licitud corresponent i ha d’acreditar la concurrència d’algun dels supòsits següents: a) La unitat immobiliària ha estat destinada al mercat de lloguer, de forma inequívoca, mitjançant una agència immobiliària, durant, com a mínim, els sis mesos anteriors a la data de presentació de la nova sol·licitud d’autorització, a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat. b) L’ús de la unitat immobiliària ha estat cedit voluntàriament al Govern, en les condicions legalment establertes per formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible, i l’ús de l’habitatge no ha estat adjudicat per part del ministeri responsable de l’habitatge o de l’Institut Nacional de l’Habitatge, una vegada transcorreguts, com a mínim, sis mesos des de la data de la signatura del conveni o acord corresponent i, si escau, des de la finalització dels treballs necessaris per a l’adequació de la unitat com a habitatge. La destinació de la unitat immobiliària al mercat de lloguer, prevista a la lletra a), o la cessió de l’ús a Govern, prevista a la lletra b), s’ha d’haver efectuat, tot tardar, dins els sis mesos següents a la data de no renovació. En els supòsits previstos en aquest apartat, únicament s’ha d’acreditar la concurrència d’alguns dels supòsits previstos a les lletres a) i b) anteriors, sense necessitat d’iniciar un nou procediment d’autorització de l’HUT. Reglamentàriament s’ha d’establir el procediment simplificat, així com la documentació acreditativa a adjuntar a l’efecte de renovar l’autorització inicialment atorgada. Per tal de verificar la concurrència d’algun dels supòsits anteriors, el ministeri competent en matèria d’habitatge i l’Institut Nacional de l’Habitatge han de prestar la col·laboració que sigui requerida pel ministeri competent en matèria de turisme i transmetre-li la informació necessària a aquest efecte. 4. A la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, el ministeri competent en matèria de turisme ha d’informar: a) Tots els titulars de registres d’HUT sobre la data en què expirarà l’autorització corresponent i, si escau, si l’HUT es troba afectat per la prohibició de renovació prevista a l’apartat 2. b) Les EGHUT que, dins el parc immobiliari que gestionen, comptin amb HUT que estiguin afectats per la prohibició de renovació prevista a l’apartat 2. c) Els comuns sobre els registres dels HUT radicats a les seves respectives parròquies, l’autorització i corresponent registre dels quals no es renovarà en virtut de l’apartat 2, amb la consegüent cancel·lació del registre, una vegada transcorregut el termini de tres anys o de cinc anys, segons el cas.”

Article 69— Definició d’habitatge buit i desatès

1. Als efectes de la present Llei, es presumeix habitatge buit i desatès l’edificació habitable definida a l’article 68 que es trobi en algun o diversos dels següents supòsits: a) Que no gaudeixi de contracte de subministrament d’energia elèctrica. b) Que tot i gaudint de contracte de subministrament d’energia elèctrica, no hagi tingut cap mena de consum durant els divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol. c) Que no gaudeixi de subministrament d’aigua potable. d) Que tot i gaudint de contracte de subministrament d’aigua potable, no hagi tingut cap mena de consum durant els divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol. e) Que hagi estat desocupada ininterrompudament sense causa justificada per una causa imputable al propietari o al titular del dret real que legitima per llogar durant, com a mínim, els divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol. 2. No es consideren en cap cas habitatges buits i desatesos: a) Les segones residències per a ús familiar, de vacances o de lleure. b) Els supòsits de canvi d’habitatge per raons laborals o de salut o de situacions de discapacitat. c) Els habitatges destinats a la venda, de forma inequívoca, mitjançant una agència immobiliària, durant un termini ininterromput de divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol, a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat, segons les estadístiques oficials publicades pel Govern. El preu estadístic de mercat es pot establir de forma diferenciada per parròquia. d) Els habitatges destinats a lloguer, de forma inequívoca, mitjançant una agència immobiliària, durant un termini ininterromput de divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol, a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat, segons les estadístiques oficials publicades pel Govern. El preu estadístic de mercat es pot establir de forma diferenciada per parròquia. e) Els habitatges en els quals s’estiguin duent a terme obres de reforma o rehabilitació, durant el termini de vigència de la llicència atorgada. f) Els habitatges que siguin objecte d’un litigi o causa pendent de resolució judicial que afecti els drets derivats de la titularitat. g) Els habitatges que formin part d’una herència jacent. h) Els habitatges buits destinats als fills del titular de l’habitatge o del seu cònjuge o convivent en unió estable de parella mentre el fill es trobi fora d’Andorra per motius laborals, de formació o de salut que li impedeixin ocupar l’habitatge.

Article 71— Procediment d’actuació davant de la consideració d’un habitatge com a buit i desatès

1. La consideració per part de Govern d’un habitatge com a buit i desatès conforme a les previsions de la present Llei comporta l’inici del procediment administratiu previst a aquest article, el qual té caràcter contradictori i es regeix per les disposicions del Codi de l’Administració, amb les particularitats següents: a) Es consideren persones interessades les persones físiques o jurídiques titulars o propietàries dels habitatges, així com els titulars d’un dret de superfície, emfiteusi, usdefruit, precarista o qualsevol altre dret de naturalesa anàloga o de qualsevol altre dret real o personal que atorgui facultats de disposició o ús sobre l’habitatge. b) El procediment s’inicia amb un requeriment adreçat al propietari o titular dels drets a què fa referència la lletra a) anterior o a l’administrador de l’habitatge concernit informant-lo que el dit habitatge es troba en algun o diversos dels supòsits establerts en l’article 69 per ser considerat buit i desatès i se li atorga un termini de 3 mesos per tal que acrediti que l’habitatge no es troba en cap dels supòsits establerts en el dit article per ser considerat buit i desatès. c) El requeriment ha de contenir l’advertiment que, si en el termini de tres mesos a comptar de la recepció del requeriment, la persona interessada afectada no aporta una justificació que l’habitatge es troba en una de les situacions descrites a l’article 69.2, o de procedir a la cessió voluntària del seu ús a Govern en les condicions legalment establertes per formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible, es pot declarar l’incompliment de la funció social de la propietat a l’efecte d’acordar la cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge en els termes establerts per la present Llei. 2. L’acreditació, en el termini que preveu l’apartat 1.b), que l’habitatge es troba en algun dels supòsits previstos a l’article 69.2 o bé l’aportació de la justificació que legitimi suficientment la desocupació de l’habitatge en el mateix termini, comporten la finalització i l’arxiu del procediment administratiu. 3. La simple manifestació de la voluntat de posar l’habitatge al mercat de venda o de lloguer que es preveu a l’apartat 1.c) no és suficient per donar per finalitzat el procediment previst en la present Llei, essent preceptiva l’acreditació que l’habitatge es troba en venda o en lloguer de forma inequívoca a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat. 4. En el supòsit d’haver-se manifestat la voluntat de cedir l’ús de l’habitatge al Govern perquè passi a formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible en les condicions establertes, és necessari que la cessió voluntària de l’ús al Govern es formalitzi en el termini màxim de tres mesos a comptar de la manifestació del titular de l’habitatge buit i desatès, mitjançant la signatura del corresponent conveni o acord de cessió temporal. ### Capítol segon. De la cessió obligatòria i temporal de l’ús d’habitatges buits i desatesos

Article 72— Pressupòsits per a la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges buits i desatesos

1. En els supòsits en què el titular o propietari de l’habitatge buit i desatès que hagi estat requerit tal com preveu l’article 71.1.b) no aporti en el termini atorgat a l’efecte una justificació que l’habitatge concernit es troba en una de les situacions descrites a l’article 69.2, o de procedir a la cessió voluntària del seu ús a Govern en les condicions legalment establertes per formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible, el procediment administratiu previst en la present Llei segueix els seus tràmits fins a la resolució que posi fi a aquest i que pot comportar, prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de l’habitatge buit i desatès, que s’acordi la cessió obligatòria i temporal de l’ús d’aquest habitatge en els termes establerts per la present Llei. 2. En els supòsits en què, prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de l’habitatge buit i desatès, s’acordi la cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge, el Govern ha de notificar al propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a) o a l’administrador de l’habitatge concernit, la declaració d’incompliment de la funció social de l’habitatge buit i desatès, i si escau, de la inexistència de causes que puguin impedir de forma legítima la cessió obligatòria i temporal del seu ús al Govern, així com dels termes i condicions en què aquesta es durà a terme, segons la normativa legal vigent en la matèria en el moment en què hagi de tenir lloc. 3. Un cop notificada i ferma la resolució, s’obre un període d’un mes, per a l’execució voluntària d’aquesta, durant el qual el propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a) ha d’entregar formalment l’ús de l’habitatge, mitjançant el lliurament de les claus, en el lloc i la data fixats, al ministeri responsable de l’habitatge o a l’Institut Nacional de l’Habitatge. 4. Transcorregut el termini de compliment voluntari de la resolució, es procedeix a l’execució forçosa, d’acord amb la Llei del Procediment Contenciós Administratiu i el Codi de l’Administració en vigor.

Article 73— Durada de la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges buits i desatesos

1. La durada de la cessió obligatòria de l’ús dels habitatges buits i desatesos prevista en la present Llei s’estableix per a un termini màxim de cinc anys, coincident amb el termini màxim de durada que es preveu per a la cessió d’ús dels habitatges a preu assequible en el Reglament d’accés, d’adjudicació, de gestió i del procediment per determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge del 21 d’agost del 2024 o concordant. En conseqüència, la durada de la cessió obligatòria de l’ús dels habitatges buits i desatesos es fixa en cinc anys. 2. El termini a què fa referència l’apartat 1 compta a partir de l’ocupació efectiva de l’habitatge, una vegada aquest hagi estat eventualment adequat i compti amb les degudes condicions d’habitabilitat que permetin la seva cessió d’ús al ministeri responsable de l’habitatge o a l’Institut Nacional de l’Habitatge. El Govern finança, per compte del propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a), les despeses pels treballs que siguin convenients perquè l’habitatge sigui digne o que siguin necessaris per poder gaudir del certificat o cèdula d’habitabilitat, i recupera les despeses efectuades de la forma que s’estableix en l’article 74 fins al límit de dos anualitats de lloguer. 3. El ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge disposa del termini màxim de sis mesos per adjudicar l’ús d’aquells habitatges que hagin estat objecte de la cessió obligatòria de l’ús que preveu la present Llei, excloent-hi el temps dels treballs que en el seu cas s’hagin d’efectuar per procedir a la seva adequació. Transcorregut aquest termini sense que l’ús de l’habitatge hagi estat adjudicat pel ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge, el propietari o titular en recupera l’ús quedant automàticament resolta i sense efecte la cessió obligatòria de l’ús del dit habitatge. 4. En qualsevol cas, es reserva a favor del Govern la facultat de no finançar les despeses a què fa referència l’apartat 2 en el supòsit de què els treballs resultin no amortitzables, en un termini de tres anys, d’acord amb el preu assequible que s’estableixi. En aquest cas, el propietari o titular recupera l’ús de l’habitatge quedant automàticament resolta i sense efectes la cessió obligatòria de l’ús de l’habitatge.

Article 74— Condicions econòmiques de la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges buits i desatesos

1. Des del moment en què l’ús de l’habitatge sigui adjudicat per part del ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge a favor de la persona adjudicatària, el propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a) percep una compensació econòmica, d’acord amb les condicions següents: a) L’import de la compensació econòmica es correspon amb el de la renda a preu assequible que aprovi el Govern per a l’habitatge en qüestió i que es preveu en la norma vigent en matèria d’accés, adjudicació i gestió del parc públic d’habitatges a preu assequible. b) En el cas de resultar necessaris, tots els treballs per deixar l’habitatge en les degudes condicions d’habitabilitat, accessibilitat o adequació per al seu arrendament seran assumits i executats íntegrament pel ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge, i el seu cost, fins al límit de dos anualitats de lloguer establert a l’article 73.2, es deduirà de l’import de la renda percebuda per l’arrendament de l’habitatge en qüestió. En cas que l’import percebut no sigui suficient per rescabalar-se de les dites despeses i el propietari o titular en vulgui recuperar l’ús, ha d’abonar prèviament les dites despeses. El Govern es reserva el dret a renunciar a l’ús de l’immoble si la reforma suposa un cost no amortitzable, en un termini de tres anys, d’acord amb el preu assequible que s’estableixi. c) Les despeses de gestió, conservació i manteniment de l’habitatge del qual s’adjudiqui l’ús són a càrrec del ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge i es dedueixen de l’import de la renda percebuda per l’arrendament de l’habitatge en qüestió. En cas que l’import percebut no sigui suficient per rescabalar-se de dites despeses i el propietari o titular en vulgui recuperar l’ús, ha d’abonar prèviament dites despeses. d) L’eventual manca de pagament de la renda per part de la persona adjudicatària de l’habitatge a preu assequible és assumida íntegrament per Govern, sense que en cap cas pugui perjudicar o disminuir el dret a la compensació econòmica que correspon al propietari o titular. 2. En els supòsits en què el ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge, hagi assumit i executat treballs necessaris per posar l’habitatge en les degudes condicions d’habitabilitat, accessibilitat o adequació per a l’arrendament de l’habitatge en qüestió i, a més, operi la finalització de la cessió obligatòria i temporal per la causa prevista a l’article 75.1.b), el propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a) manté un deute amb Govern per la part del cost dels treballs pendent de compensar fins al límit de dos anualitats de lloguer establert a l’article 73.2. 3. En cas de no resultar possible abonar la compensació econòmica al propietari o titular de l’habitatge per qualsevol causa, el ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge ha de consignar a la Batllia d’Andorra els imports corresponents, que queden a disposició de la persona física o jurídica que s’identifiqui degudament d’acord amb la normativa vigent, i que acrediti degudament mitjançant els corresponents títols l’adquisició o tinença de l’habitatge i el seu beneficiari efectiu, l’origen i la regularitat de la seva titularitat, propietat o tinença, i que faciliti tota la informació i les dades necessàries segons la normativa legal vigent perquè es pugui efectuar el corresponent abonament.

Article 78— Modificació de la disposició addicional segona de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Es modifica la disposició addicional segona de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactada de la manera següent: “Disposició addicional segona. Recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra 1. Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu, derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra, estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 45 bis. 2. Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de cinc anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari. 3. El recàrrec especial es calcula aplicant el tipus sobre l’import del guany de capital establert en funció del període transcorregut des de la data d’adquisició, determinat d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei. Si el període transcorregut entre la data de la transmissió i la d’adquisició és inferior a 2 anys, el tipus a aplicar és el 10%. Si aquest període és igual o superior a 2 anys i inferior a 5 anys, el tipus que s’ha d’aplicar és del 5%. No obstant això, en el cas de promocions immobiliàries de nova construcció, únicament estaran sotmesos al recàrrec especial els guanys quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari. En aquest cas, el tipus que s’ha d’aplicar és del 5%. 4. El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1. 5. Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als articles 45 bis i 45 ter, en els terminis i les condicions que s’estableixen reglamentàriament. 6. El recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional té la consideració de quota de l’impost sobre societats.”

Article 79— Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 21 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent: “Article 21. Despeses deduïbles […] 2. Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents: a) Les despeses deduïbles es poden quantificar d’acord amb les normes per determinar la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’article 16. b) Les despeses deduïbles es poden quantificar en el 40% de l’import de les rendes íntegres, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en l’article 17. Els obligats tributaris poden augmentar en un 10% el percentatge anterior, respecte de les rendes íntegres procedents de l’arrendament d’habitatges, per a residència habitual i permanent, situats al Principat d’Andorra. No obstant això, l’augment del percentatge només es pot aplicar respecte dels ingressos procedents d’habitatges pels quals s’obtingui una renda inferior a 9 euros metre quadrat i l’import total de la renda no superi els 1.250 euros mensuals. En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode de la lletra b), ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquesta opció vincula a l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys.” 2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 27 bis de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent: “Article 27 bis. Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra […] 3. El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a sis anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari: a) 0,8 entre sis anys i un dia i set anys b) 0,6 entre set anys i un dia i vuit anys c) 0,4 entre vuit anys i un dia i nou anys d) 0,2 entre nou anys i un dia i deu anys El nombre d’anys es determina, i s’ajusta per excés, de data a data en què l’immoble o el dret hagi estat propietat de l’obligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que l’immoble. […].” 3. Es modifiquen les lletres a), b) i c) i s’incorpora la lletra d) a l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent: “Article 35. Reduccions personals i familiars […] 2. Reducció per càrregues familiars Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general en les quantitats següents: a) 1.000 euros per cada descendent que sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional. b) 1.000 euros per cada ascendent que sigui major de 65 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional. c) 1.000 euros per cada persona que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui per raó de tutela o acolliment i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional. d) un màxim de 300 euros per les matrícules sufragades per l’obligat tributari per formacions d’ensenyament superior per cada descendent que sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional. Les reduccions previstes a les lletres a), b) i c) s’incrementen mitjançant l’aplicació d’un coeficient d’1,5 sobre el seu import per cada descendent, ascendent, i persona tutelada o acollida amb discapacitat o en situació de dependència que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui. Els ascendents, que no hagin estat valorats amb anterioritat als 65 anys com a persones amb discapacitat, han d’acreditar que es troben en situació de dependència i que conviuen amb l’obligat tributari o en depenen. Per a l’aplicació d’aquesta reducció incrementada no s’exigirà el compliment del requisit d’edat establert a les lletres a) i b) anteriors. Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de “persones amb discapacitat” a les que se’ls hagi reconegut aquesta condició per la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA). La “situació de dependència” de la gent gran ha de ser reconeguda per la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS). […].” 4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent: “Article 38. Reducció per inversió en habitatge habitual 1. Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 50% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició de l’immoble que constitueixi o hagi de constituir el seu habitatge habitual, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec. La quantia màxima de la reducció és de 5.000 euros anuals. […]” 5. S’addiciona un nou article 38 bis a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el següent redactat: “Article 38 bis. Reducció per inversió en habitatge de lloguer a preu assequible Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 50% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició d’un l’immoble que destinin al mercat de lloguer per a residència habitual i permanent d’una persona física, sempre que sigui a un preu assequible, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec. La quantia màxima de la reducció és de 5.000 euros anuals.” 6. Es modifica la disposició addicional novena de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactada de la manera següent: “Disposició addicional novena. Recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra 1. Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis. 2. Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de cinc anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari. 3. El recàrrec especial es calcula aplicant el tipus sobre l’import del guany de capital establert en funció del període transcorregut des de la data d’adquisició, determinat d’acord amb les regles previstes a l’apartat 2 de l’article 27 bis. Si el període transcorregut entre la data de la transmissió i la d’adquisició és inferior a 2 anys, el tipus a aplicar és el 10%. Si aquest període és igual o superior a 2 anys i inferior a 5 anys, el tipus que s’ha d’aplicar és del 5%. 4. El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1 anterior. 5. Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als articles 51 bis i 51 ter, en els terminis i les condicions que s’estableixen reglamentàriament. 6. El recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional té la consideració de quota de l’impost sobre la renda de les persones físiques.”

Article 81— Modificació de l’article 4 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000

Es modifiquen les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 11, s’addiciona un nou apartat 12, es renumera l’antic apartat 12 i s’addiciona un nou apartat 14 a l’article 4 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, que queden redactats de la manera següent: “Article 4. Exempcions […] 11. Les transmissions, oneroses o lucratives, de béns immobles realitzades a favor de persones físiques, sempre que concorrin les condicions següents: a) Que l’adquirent tingui la nacionalitat andorrana amb residència efectiva al Principat d’Andorra, o bé si és estranger que acrediti un període mínim de residència legal, permanent i continuada al Principat d’Andorra de 5 anys en els darrers 10 anys. b) Que el bé immoble sigui la primera adquisició d’habitatge i que hagi de constituir l’habitatge habitual i permanent de l’adquirent. S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, i fins a dos aparcaments i un traster, si s’adquireixen de forma conjunta. Es considera primera adquisició d’habitatge la primera transmissió d’habitatge en favor de l’adquirent. Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l’adquirent i del conjunt de persones que hi conviuen, independentment de si hi ha una relació de parentiu o no, en un període superior a sis mesos i un dia per any natural. L’habitatge ha de ser l’habitatge habitual i permanent durant un període mínim de 4 anys a comptar des del moment de l’ocupació. En cas d’incompliment del període de 4 anys a què fa referència el paràgraf anterior, l’obligat tributari ha d’ingressar el deute tributari derivat de la transmissió, inclosos els interessos de demora corresponents. A aquests efectes la prescripció de l’impost es computa a partir de la data en què es produeixi l’incompliment. L’adquirent ha d’ocupar l’habitatge en un termini màxim de 8 mesos posteriors a la seva adquisició. c) Que l’adquirent tingui uns ingressos anuals derivats d’un salari, un treball per compte propi, una pensió o altres rendes que no superin quatre vegades el salari mínim mensual anualitzat en el cas d’un adquirent, i en el cas de més d’un adquirent que no superin sis vegades el salari mínim anualitzat. d) Que el valor de l’habitatge no superi els 600.000 euros. En el cas que els aparcaments i el traster faci que el preu de l’adquisició superi els 600.000 euros, l’exempció es practica fins a aquest import. […] 12. Les transmissions d’accions o de participacions de societats mercantils que compleixin les circumstàncies de l’article 3.2.a) d’aquesta Llei a conseqüència de ser titular d’una o més concessions administratives que impliquin la utilització privativa de béns immobles situats al Principat d’Andorra. Aquesta exempció no és aplicable si l’actiu de les dites societats continua estant compost en més d’un 50% per béns immobles quan no es tenen en consideració els actius vinculats a les concessions administratives esmentades en la seva determinació. 13. Les transmissions oneroses de béns immobles efectuades per part de l’Institut Nacional de l’Habitatge, del Fons d’Habitatge i de les societats andorranes participades per aquest últim amb l’objectiu de promoure habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra a favor de persones físiques o jurídiques residents en territori andorrà, així com les transmissions de béns immobles i també les procedents de constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos béns en favor de l’Institut Nacional de l’Habitatge, del Fons d’Habitatge i de les societats andorranes participades per aquest últim amb l’objectiu de promoure habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra. 14. Les transmissions, oneroses o lucratives, de béns immobles realitzades a favor de persones jurídiques de nacionalitat andorrana constituïdes com a mínim des de més de 5 anys, quan l’immoble es destini a habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra per un període mínim de 10 anys. L’incompliment d’aquest termini comporta la pèrdua de l’exempció́ i l’obligació́ immediata de declarar i pagar l’impost juntament amb l’interès de mora de la quantitat no ingressada en concepte d’impost calculat des de la data de l’adquisició.”

Article 1— Definició d’inversió estrangera

Article 2— Classes d’inversió estrangera

Article 3— Pèrdua o adquisició sobrevinguda de la condició d’inversió estrangera

Article 4— Inversió estrangera prohibida

Article 5— Inversió estrangera no autoritzable

Article 6— Règim general

Article 7— Comprovació de la inversió estrangera

Article 8— Règim general

Article 9— Limitació a la inversió estrangera immobiliària

Article 10— Procediment d’autorització prèvia

Article 11— Seguiment de les inversions estrangeres

Article 12— Cobraments i pagaments

Article 13— Formalització

Article 14— Declaració i registre

Article 15— Nul·litat

Article 16— Excepció de la sanció de nul·litat

Article 17— Nul·litat de la societat

Article 18— Sancions administratives

Article 19— Organització i funcions

Article 20— Publicitat a notaris

Article 21— Modificació de l’article 25 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 22— Modificació de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 23— Modificació de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 24— Modificació de l’article 28 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 25— Modificació de l’article 30 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 26— Modificació de l’article 38 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 27— Modificació de l’article 38 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 28— Modificació de l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 29— Modificació de l’article 43 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 30— Modificació de l’article 49 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 31— Addició de l’article 54 ter a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 32— Modificació de l’article 57 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 33— Addició de l’article 57 bis a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 34— Modificació de l’article 58 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 35— Modificació de l’article 58 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 36— Modificació de l’article 73 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 37— Modificació de l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 38— Modificació de l’article 103 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 39— Modificació de l’article 106 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 40— Modificació de l’article 124 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 41— Modificació de l’article 141 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 42— Modificació de l’article 154 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Article 43— Modificació de l’article 15 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 44— Modificació de l’article 16 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 45— Modificació de l’article 18 bis de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 46— Modificació de l’article 19 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 47— Modificació de l’article 35 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 48— Addició de l’article 35 bis a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 49— Modificació de l’article 40 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 50— Modificació de l’article 40 bis de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 51— Addició de l’article 40 ter a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 52— Modificació de l’article 57 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 53— Modificació de l’article 63 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 54— Modificació de l’article 64 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 55— Modificació de l’article 65 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 56— Modificació de l’article 69 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 57— Modificació de l’article 70 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 58— Modificació de l’article 71 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 59— Modificació de l’article 72 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 60— Modificació de l’article 73 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 61— Addició de la disposició addicional segona a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 62— Addició de la disposició addicional tercera a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 63— Addició de la disposició addicional quarta a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 64— Addició de la disposició addicional cinquena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 65— Addició de la disposició transitòria setena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 66— Addició de la disposició transitòria vuitena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 67— Addició de la disposició transitòria novena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic

Article 68— Definició d’habitatge

Article 69— Definició d’habitatge buit i desatès

Article 70— Pressupòsits per a la consideració d’un habitatge com a buit i desatès

Article 71— Procediment d’actuació davant de la consideració d’un habitatge com a buit i desatès

Article 72— Pressupòsits per a la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges buits i desatesos

Article 73— Durada de la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges buits i desatesos

Article 74— Condicions econòmiques de la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges buits i desatesos

Article 75— Causes de finalització de la cessió obligatòria i temporal

Article 76— Pròrroga voluntària de la cessió

Article 77— Modificació de l’article 21 ter de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Article 78— Modificació de la disposició addicional segona de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Article 79— Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Article 80— Modificació de l’article 29 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals