ATSJAD ANDORRA, a 22 de març del 2024 - ROJ: ATSJAD 47/2024

• en data 12 de febrer del 2019, el seu defensat interposà querella contra Esteban per uns presumptes delictes de conducció temerària, alteració de la seguretat en el trànsit, coaccions, amenaces condicionals i no condicionals, maltractament i lesions doloses en grau de temptativa o subsidiàriament, per unes presumptes contravencions penals de maltractaments i lesions doloses en grau de temptativa, coaccions i amenaces lleus.

-per aute de data 20 de febrer de 2019, dita querella va ser admesa a tràmit, tenint a Araujo per comparegut i com a part acusadora en el procediment.

-en data 4 de desembre del 2023 es dictà aute de processament contra Araujo, per un presumpte delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic per a la seva curació, imputant-se en la mateixa resolució a Esteban una contravenció penal de coaccions lleus; no es va processar a Esteban per tots els delictes i/o contravencions objecte de querella que l'aute no analitza, no precisant tampoc el raonament que permet descartar-los.

Aquesta manca de pronunciament és la que entén, vulnera el dret del querellant a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en dret i a un procés degut i justifica la nul·litat de l'aute de processament de data 4 de desembre del 2023.

RESULTANT: Per aute de data 02 de febrer del 2024, la batlle instructora decidí no admetre l'incident de nul·litat d'actuacions interposat, de conformitat amb el què disposa l'article 18 ter de la Llei Transitòria de procediments judicials, en no ser l'aute de processament, una resolució ferma.

RESULTANT: Per escrit de data 23 de febrer del 2024, la representació de Araujo interposà recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute de data 2 de febrer del 2024, en estimar essencialment que l'aute de processament, contra el qual no hi cap recurs d'apel·lació, és una peça clau en el procediment, que no pot equiparar-se a una resolució de mer tràmit, sinó a una resolució ferma, pel que és d'aplicació la llera processal de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials i no la de l'article 18 ter en que es fonamenta la resolució recorreguda.

En aquest sentit, precisa que l'aute de processament és el que delimita el procés, tant en la seva vessant objectiva com subjectiva i en el present cas, la manca de resolució de la batlle instructora que desvirtuï raonadament els indicis racionals de criminalitat respecte de tots i cadascun dels delictes i contravencions penals objecte de querella, així com la manca de processament respecte de tots els delictes i/o contravencions penals objecte de querella, priva a la part querellant del seu dret a perseguir-los davant del Tribunal competent per jutjar-los i vulnera el seu dret a la jurisdicció, en la seva vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i a una procés degut.

Per raó de l'exposat, demana la revocació de l'aute recorregut i l'anul·lació de l'aute de processament de data 4 de desembre del 2023, retrotraient les actuacions al moment immediatament anterior al seu pronunciament, a fi que la batlle instructora dicti nou aute pel qual declari processat Esteban pels fets i delictes objecte de la seva querella de data 12 de febrer del 2019, admesa a tràmit per Aute de data 20 de febrer del 2019, o en el seu cas, denegui el processament raonadament si és que considera que no hi ha indicis racionals de criminalitat respecte dels delictes objecte de la seva querella.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: La Llei transitòria de procediments judicials estableix dues vies i procediments diferents per a l'incident de nul·litat, en funció de si la resolució que es pretén anul·lar és ferma (Art. 18 quater) o no ho és (Art. 18 ter).

Així, l'article 18 ter disposa que la nul·litat de les resolucions no fermes es planteja en el procés, a instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti. I el mateix article preveu que contra l'aute que no admet la nul·litat d'actuacions no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.

Per contra, l'article 18 quater de la mateixa Llei, admet la possibilitat de demanar per aquest mitjà excepcional que és l'incident de nul·litat d'actuacions, la nul·litat d'una sentència o altra resolució ferma, per tal de corregir vulneracions de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o per incongruència de la sentència o de la resolució. El mateix article disposa que contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància, es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia que pot no admetre'l si considera, motivadament, que no té cap fonament.

Per discernir el que és una resolució ferma del que no ho és, existeix una consolidada doctrina del Tribunal Constitucional, que ha establert que resolució ferma "no vol dir que contra ella no es pugui interposar cap recurs, sinó que s'utilitzan el sentit de definitiva, és a dir, que esgota la totalitat del procediment o una part significativa i dotada d'un cert caràcter autònom respecte d'ell, susceptible de rebre una solució que esgoti el seu tractament." (2021-83-RE, 22- 11-2021 entre altres).

II.-CONSIDERANT: En el present cas, la resolució que es pretén anul·lar és l'aute de processament dictat per la batlle instructora en data 4 de desembre del 2023 i malgrat es tracti efectivament, com posa de manifest la part recurrent, d'una peça clau del procediment, no és menys cert que no es tracta d'un resolució ferma en el sentit de definitiva, ja que no només l'aute de processament pot ser ampliat en mèrits dels nous elements apareguts en el decurs de la instrucció, sinó que fins i tot pot ser deixat sense efecte, quan s'hagin desvirtuat els indicis de criminalitat que el van motivar, de conformitat amb el què disposa l'article 101 del Codi de procediment penal.

En aquest sentit s'ha pronunciat també el Tribunal Constitucional (Causa 2023-68-RE, 20 de novembre del 2023) establint que "L'aute de processament no constitueix per se una resolució definitiva. L'article 101 del Codi de procediment penal així ho estableix de manera taxativa en dir: "El Batlle, durant la instrucció, i oït el Ministeri Fiscal, pot deixar sense efecte l'aute de processament quan s'hagin desvirtuat els indicis de criminalitat que van justificar el processament". En aquesta línia s'ha pronunciat aquest Tribunal Constitucional en diverses resolucions de les quals son mostra els autes del 26 de maig del 2020 (causa 2020-20-RE), i, del 20 d'abril del 2022 (causa 2022-14-RE)." o, contestant a la pregunta platejada de saber si l'aute de processament, té el caràcter de resolució definitiva que esgoti la via jurisdiccional ordinària, afirmant que: "La resposta sens dubte ha de ser negativa (..) l'aute de processament (...) es configura a les lleis processals penals com un acte important, però de tràmit en la fase sumarial, que indica que l'acció penal es dirigeix, en mèrits de simples indicis racionals, contra una determinada persona que, a partir d'aquell moment, es veu formalment encausada i coneixedora d'aquesta realitat, però al mateix temps li evita sorpreses i li permet articular la seva defensa. En el sistema del procés penal, no és, doncs, una resolució definitiva i, per tant, no es troba en el supòsit de l'article 86 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, ni en el de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials. Es tracta d'un cas clar de l'article 18 ter (...)"

De conformitat amb l'anteriorment exposat, se'n desprèn, com s'indica en la resolució recorreguda i de conformitat amb el què disposa l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials, que no es pot interposar incident de nul·litat contra l'aute de processament, i essent en conseqüència, el recurs interposat per via de l'article 18 quater de la mateixa Llei, manifestament infundat, escau la seva inadmissió, sense perjudici però que la batlle instructora hagi de resoldre, abans de finalitzar la instrucció, sobre la querella interposada per Araujo i peticions per ell efectuades, podent aleshores la mateixa part, si escau, formular contra la resolució adoptada, els recursos ordinaris al seu abast, de conformitat amb el què disposa l'article 194 del Codi de procediment penal.

III.- CONSIDERANT: En no haver estat admès a tràmit el recurs d'apel·lació, no escau fer cap pronunciament sobre costes processals.

Vistes la Constitució, la Llei Transitòria de procediments judicials, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Araujo contra l'Aute dictat per la batlle instructora en data 2 de febrer del 2024.

2.- CONFIRMAR l'aute objecte de recurs.

3.- No fer especial pronunciament en matèria de costes processals. Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE