ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5435e823 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° A006/03·3 juillet 2003·Confirmation
ATSJAD ANDORRA, a 03 de juliol del 2003 - ROJ: ATSJAD 39/2003
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleA006/03
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2003:39A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 03 de juliol del 2003 - ROJ: ATSJAD 39/2003).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 03 juillet 2003 (n° A006/03) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Note : la référence fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue.
Faits et procédure
Par un acte introductif présenté le 18 novembre 2002, Mme Catalá a saisi la Batllia d'une demande de mesures provisionnelles et de mesures provisionnelles urgentes à l'encontre de M. Anaya, sur le fondement des articles 51, 63 et 64 de la Llei qualificada del matrimoni du 30 juin 1995, appliqués par analogie. Le président de la Batllia a désigné le Batlle civil n° 3, qui n'avait pas encore statué lorsque, le 26 novembre 2002, les deux parties, assistées de leurs conseils, ont comparu devant lui.
À cette audience, elles ont conclu un accord « de forma provisionalíssima », sans préjudice d'une décision ultérieure dans le cadre de la procédure de l'article 63. Cet accord portait sur la garde de l'enfant commun, confiée à la mère, l'autorité parentale demeurant conjointe, l'usage du domicile et du mobilier, des modalités d'occupation d'un box et d'une place de garage, des démarches de changement de titulaire de certains contrats, et un droit de visite. Les parties étaient en désaccord sur la contribution alimentaire : la mère demandait 550 euros mensuels, le père proposait 240 euros. Le Batlle a convoqué les parties à une audience du 11 décembre 2002 et a recueilli l'avis du Ministère public, lequel a été rendu le 2 décembre 2002.
Le 10 décembre 2002, le Batlle a rendu un aute (ordonnance) qui homologuait les pactes des parties, à l'exception de certains d'entre eux, fixait à 300 euros mensuels la pension alimentaire au profit de l'enfant, et ne donnait pas suite à une demande de la mère relative à l'usage d'un véhicule, ainsi qu'à un écrit du père, qui s'est borné à en donner communication à la mère.
M. Anaya a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président), Antoni Bruguera Manté (rapporteur) et Joan Manel Abril Campoy, a statué par l'aute du 3 juillet 2003 (recours A006/03).
Question de droit
La Cour devait déterminer :
si le juge peut homologuer, au stade des mesures provisionnelles, les accords conclus par les époux ou les concubins, et dans quelle mesure l'existence d'une nécessité ou d'une urgence est requise lorsque l'accord est intervenu ;
si le juge peut, en l'absence d'accord et de preuves contradictoires, fixer une contribution alimentaire au titre de l'article 64 de la loi qualifiée, et quelle qualification donner à cette mesure ;
si la demande de l'appelant, qui conteste la décision au motif de l'absence de nécessité ou d'urgence après avoir lui-même souscrit l'accord, est recevable, et quelles conséquences en tirer en matière de dépens.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (A006/03) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Diferències entre les mesures provisionals i les provisionalíssimes.- Efectes de l'acord entre els interessats respecte a les mesures provisionals i les provisionalíssimes.- Aliments a favor dels fills: determinació en la fase de mesures provisionalíssimes
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En els autes de núm. B-1443-3/02, instats per la Sra. Catalá contra el Sr. Anaya en demanda de mesures provisionals i mesures provisionals urgents per analogia respectivament amb els art. 63 i 64 de la llei qualificada del matrimoni, en data 10 de desembre de 2000 l'Hble. Batlle, actuant com a tribunal unipersonal, va dictar un aute en què va decidir:
"Primer.- Homologar com a mesures provisionalíssimes aquells pactes acordats per les parts i assenyalats del primer al cinquè en el segon resultant de la present resolució.
Segon.- Fixar de forma provisionalíssima en l'import de 300.-euros mensuals la pensió per aliments a favor del fill comú de nom Giner, a satisfer pel pare Sr. Anaya a la mare Sra. Catalá durant els 10 primers dies de cada mes a comptar del present mes de desembre.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A006/03 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Tercers.- No donar lloc a aquella petició continguda en l'apartat setè, punt novè de l'escrit presentat per la Sra. Catalá en data 18 de novembre d'enguany.
Quart.- Donar trasllat a la Sra. Catalá de l'escrit presentat en data 26 de novembre proppassat pel Sr. Anaya, a fi que en tingui l'oportú coneixement i als efectes escaients."
II.- Disconforme el Sr. Anaya amb la resolució anterior, va interposar contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat d'acord amb la llei.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els fets essencials de què cal partir per a la decisió d'aquest recurs són els següents:
El 18 de novembre de 2002 la Sra. Catalá va presentar a la Batllia "en base al que preveuen els art. 51, 64 i concordants de la vigent Llei qualificada del matrimoni, aplicables per analogia, una DEMANDA DE MESURES PROVISIONALS I MESURES PROVISIONALS URGENTS contra el Sr. Anaya.
El dia següent, 19 de novembre, el President de la Batllia va designar l'Hble. Batlle civil núm. 3 per a la tramitació.
El dia 26 d'aquell mateix mes de novembre, quan l'Hble. Batlle designat encara no havia adoptat cap provisió, varen comparèixer davant d'ell la Sra. Catalá amb el seu lletrat i el Sr. Anaya també amb el seu, i en el marc d'aquells autes van manifestar que "ambdues parts acorden el següent de forma provisionalíssima, i sense perjudici del que es pugui adoptar a posteriori en seguiment al procediment establert en l'art.63 de la Llei qualificada del matrimoni...":
Primer.- S'atribueixi la guarda i custòdia de llur fill comú de nom Giner a favor de la seva mare Sra. Catalá, restant la pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors.
Segon.- S'atribueixi l'ús del domicili que fou comú a la Sra. Catalá, així com de tot el mobiliari que es troba al seu interior.
Tercer.- El Sr. Anaya es compromet en el termini d'una setmana a desallotjar el traster i una volta ho hagi efectuat lliurarà a la Sra. Catalá la clau del mateix de la qual disposa en l'actualitat; també es compromet a alliberar la plaça de garatge que ocupa en l'immoble on resideixen mare i fill i això en el termini de dos mesos a comptar del dia d'avui, fent-se càrrec durant el període d'ocupació de les despeses de lloguer de dita plaça d'aparcament. Es fa menció que el Sr. Anaya ingressarà al compte bancari de la Sra. Catalá que es troba obert a l'entitat bancària ORG_0, sucursal de Prada Ramon d'Andorra la Vella, núm. V92956, la suma de 18,03.- euros mensuals corresponents al lloguer de la plaça d'aparcament i això a comptar del proper mes de desembre en el decurs dels cinc primers dies.
Quart.- El Sr. Anaya es compromet a realitzar d'immediat totes aquelles gestions que siguin necessàries per al canvi de nom a favor de la Sra. Catalá del contracte d'arrendament de l'apartament radicat al XXXX, així com del contracte de subministrament d'electricitat que afecta dita vivenda.
Cinquè.- Es fixi amb caràcter de mínims el règim de visites següent: entre setmana totes les tardes el progenitor anirà a recollir al seu fill a la guarderia, prenent-ne cura fins a les 21 hores en que la mare del mencionat l'anirà a recollir al domicili del Sr. ENTITY_5; i els caps de setmana en que ella treballa, el pare gaudirà de la companyia del seu fill de les 9 hores del dissabte fins a les 14 hores del diumenge. Fent-se menció pel que afecta als caps de setmana es procedirà segons el que s'ha determinat sempre i quan el parc de l'infant no tingui guàrdia, i en aquest cas ambdós progenitors es comprometen a fixar de comú acord el que convingui en interès de llur fill comú."
En el mateix acte, la mare va sol·licitar que el Batlle fixés un mínim de 550 EUR mensuals actualitzables per a aliments del fill menor de dos anys; el pare va demanar que se n'hi fixessin 240 i que "el Batlle es pronunciï sobre aquest extrem desprès del preceptiu informe del Ministeri Fiscal"; i seguidament el Batlle va convocar ambdues parts "a fi que compareguin a l'audiència del proper dia 11 de desembre a les 10 hores, als efectes d'intentar la conciliació o, en el seu cas, contestar dita demanda aportant o proposant les proves pertinents, podent formular reconvenció".
El Ministeri Fiscal va emetre informe el dia 2 de desembre següent (2002), i l'Hble. Batlle, 8 dies desprès, el 10 de desembre, va dictar l'Aute que el Sr. Anaya ara apel·la en el qual el Batlle, desprès d'escoltar el ministeri Fiscal, va acordar en l'Aute apel·lat, dictat dins del marc de l'art. 64 de la Llei qualificada del matrimoni i als efectes provisionals que corresponen a una resolució que s'adopta a redós d'aquest precepte (tal com els interessats havien sol·licitat) homologar com a mesures provisionalíssimes aquells pactes acordats per les parts, excepte aquells que, malgrat que havien estat acordats per les parts, el Batlle va considerar que no es donava la necessitat o urgència exigides per la llei. Així ho diu l'Aute apel·lat.
II.- Reiterant la doctrina que es conté en les resolucions d'aquesta Sala de 13 de març, 16 d'abril i 15 de maig darrers, entre altres, les mesures de tipus personal previstes a l'art. 51 i els auxilis econòmics imprescindibles que s'acorden "inaudita parte" en casos de necessitat i urgència a l'empara de l'art. 64 de la Llei qualificada del matrimoni abans de donar trasllat de la demanda a l'altra part o en qualsevol moment posterior a aquest i anterior a la compareixença de l'art. 63,2 de la mateixa Llei, tenen circumscrita la seva vigència a la durada de la tramitació del procediment de l'art. 63 en la resolució del qual s'adoptaran les mesures provisionals que hauran de regir fins l'adopció de les mesures definitives que establirà la Sentència definitiva de separació, de nul·litat o de divorci.
Però res impedeix que en vistes a una demanda de separació, de nul·litat o de divorci ja interposada o que un cònjuge es proposi formular (o un membre d'una parella de fet per a l'establiment de mesures paterno-filials a redós de l'art. 63 aplicable per analogia) tant si existeix necessitat o urgència com si no n'hi ha, puguin comparèixer ambdós cònjuges o ambdós convivents davant el Batlle i establir de mutu acord totes aquelles mesures que vulguin acordar per mentre es tramita el procediment de separació, de nul·litat o de divorci quan existeix matrimoni, o mentre s'adopten les mesures paterno-filials escaients en els casos de les parelles de fet.
En aquests supòsits de mutu acord dels interessats en les mesures, el Batlle no pot ni ha de fer altra cosa que homologar els acords dels interessants, i això tant si s'està en el marc del procediment de l'art. 63 (com diu el seu paràgraf 2 si arriben a una conciliació) com si encara s'està en el marc de l'art. 64; tot l'anterior, es clar, llevat que els interessants hagin convingut sobre punts o extrems en què no en tenen la lliure disposició com és el cas que els acords afectin menors en el qual és preceptiva la intervenció del Ministeri Fiscal prèvia a l'adopció pel Batlle de l'Aute d'homologació de les mesures acordades pels interessats.
III.- Atesos aquells acords a què havien arribat els interessats en aquest cas, el Batlle va actuar conforme a dret en homologar com a mesures provisionalíssimes (és el que les parts li havien demanant) els cinc primers pactes que ells havien acordat i que va aprovar el Batlle en el punt "Primer" de la decisió de l'Aute apel·lat.
Pel contrari, no va estar encertada la decisió de l'extrem "tercer" d'aquell Aute en "no donar lloc a aquella petició continguda en l'apartat setè, punt novè de l'escrit presentat per la Sra. Catalá en data 18 de novembre d'enguany"; ja que les parts havien acordat ço que en ell es diu (l'atorgació a la Sra. Catalá de l'ús del vehicle Peugeot 405 abans que es procedís a la liquidació i repartició de béns) i el Batlle havia de respectar i d'aprovar aquest pacte.
En l'extrem "Segon" de la decisió l'Aute va "fixar de forma provisionalíssima en l'import de 300 EUR mensuals la pensió per aliments a favor del fill comú...". Com que no hi havia acord sobre aquest punt (la mare demanava 550 EUR mensuals, el pare n'oferia 240 i en el seu informe el Ministeri Fiscal 300) el Batlle, que no tenia les necessàries proves de les parts (no s'havia arribat al procés contradictori de l'art. 63,2) havia de disposar el que va fer a l'empara de l'art. 64: "acordar els auxilis econòmics imprescindibles" a favor del fill menor. Va donar als "auxilis econòmics imprescindibles " amb el nom de "pensió" (tècnicament propi d'allò que s'acorda en la resolució del procés contradictori de l'art. 63 un cop presentades i examinades les proves); però el nom, propi o no, no altera la correcció de la decisió del Batlle d'haver fixat, malgrat l'absència de proves, a l'empara de l'art. 64, "els auxilis econòmics imprescindibles" per al menor.
I en el seu extrem "Quart" la decisió de l'Aute no s'havia d'haver limitat a "donar trasllat a la Sra. Catalá de l'escrit presentat en data 26 de novembre proppassat pel Sr. Anaya...."; sinó que s'haurien d'haver rebutjat de manera expressa les seves pretensions les quals únicament poden qualificar-se de temeràries com veurem desprès.
IV.- Com que en aquest cas no existia acord sobre totes les mesures i, a més a més, les acordades havien estat pactades "de forma provisionalíssima, i sense perjudici del que es pugui adoptar a posteriori en seguiment al procediment establert en l'art.63 de la Llei qualificada del matrimoni...", el Batlle havia de dictar, per una part, l'Aute de 10 de desembre de 2002 com va fer, i, per l'altra, havia de fixar la data per a la compareixença d'ambdues parts d'acord amb l'art. 63,2, cosa que també va efectuar i complir; per la qual cosa hem de concloure que -i amb les úniques salvetats que hem esmentat en el fonament anterior- l'Aute apel·lat va ser ben dictat i ara haurà de ser confirmat en la seva totalitat ja que ni tan sols se li poden esmenar aquelles salvetats perquè no són objecte d'apel·lació.
En efecte, l'únic que demana el Sr. Anaya en el seu recurs d'apel·lació, reiterant el que d'una manera temerària havia demanat al Batlle en l'improcedent escrit de 26 de novembre de 2002, és que revoquem l'Aute recorregut perquè ha estat adoptat a redós de l'art. 64 de la Llei qualificada del matrimoni sense que existeixi necessitat o urgència; pretensió palesament contrària als seus propis actes plasmats en els acords a què ell arribà amb la Sra. Catalá davant el Batlle el dia 26 de novembre darrer en la compareixença que ambdós efectuaren assistits de sengles lletrats.
De manera que presentar un escrit el mateix dia 26 de novembre pretenent desdir-se d'aquells formals acords ja adoptats en una acta judicial davant el Batlle al·legant "manca de necessitat o urgència", fou una temeritat que s'havia d'haver sancionat amb les costes de la primera instància en l'Aute apel·lat; manca de sanció de costes que no podem ara esmenar en no haver estat objecte d'apel·lació per la Sra. Catalá.
Però en canvi sí que imposarem a l'apel·lant, per temeritat evident, totes les costes d'aquest recurs d'apel·lació.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar aquest recurs d'apel·lació; confirmar l'Aute apel·lat i imposar al recurrent totes les costes del seu recurs d'apel·lació amb inclusió dels honoraris de l'advocat i de la procuradora de l'altra part.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
