ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.84437340 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° E04-0407·17 novembre 2004·Rejet du pourvoi
ATSJAD ANDORRA, a 17 de novembre del 2004 - ROJ: ATSJAD 147/2004
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleE04-0407
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2004:147A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 17 de novembre del 2004 - ROJ: ATSJAD 147/2004).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 novembre 2004 (n° E04-0407) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 147/2004 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala administrativa, 17 novembre 2004)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 147/2004, ECLI:AD:TSJADAD:2004:147A, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala administrativa, Aute du 17 novembre 2004, recours n° E04-0407 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par acte authentique du 10 mars 1983, une contribuable acquiert un local commercial à Andorre-la-Vieille. L'acquisition est communiquée à la commune (le Comú) en janvier 1999, et un reçu correspondant aux droits d'acquisition des biens immeubles, prévu par l'Ordonnance générale tributaire, reste impayé. Le texte ne précise pas la date exacte de la liquidation ni le montant initialement réclamé.
Le 1er juin 2001, le Comú notifie la dette, majorée d'une pénalité, à une employée d'une gestoría située à la même adresse que le bien. Le titulaire de cette gestoría est le frère de la contribuable. L'employée refuse de signer la notification, ce que l'agent notificateur consigne. La notification mentionne un recours d'alzada devant le Gouvernement, que la contribuable n'exerce pas.
Le 26 avril 2004, la commune saisit la Sección administrativa du Tribunal de Batlles aux fins d'exécution du mandement de paiement. L'obligée est notifiée de l'ordonnance d'exécution le 18 mai 2004, et le paiement, d'un montant de 2 039,96 EUR, intervient le 4 juin 2004.
Le 10 juin 2004, la contribuable forme devant la Sala administrativa un incident d'exécution. Elle invoque, d'une part, la violation du principe de légalité, l'opération d'acquisition n'étant selon elle pas soumise à l'ordonnance tributaire applicable, et, d'autre part, la prescription du droit de l'Administration à liquider la dette et de son droit à en exiger le paiement. Elle sollicite l'annulation du mandement et la restitution des sommes versées. La commune conclut au rejet, en soulevant à titre subsidiaire la prescription du droit de la contribuable à contester la liquidation.
Question de droit
Le juge devait trancher trois questions successives :
La notification du 1er juin 2001, faite à une employée d'une gestoría tenue par le frère de la contribuable, est-elle régulière et productive d'effets ?
Dans le cadre de l'incident d'exécution, peut-on encore discuter le bien-fondé matériel de la liquidation (absence de soumission du négoce à l'impôt, prescription du droit de liquider) lorsque l'acte n'a pas été contesté dans les délais ?
L'action en recouvrement est-elle prescrite au moment de l'ordonnance d'exécution, compte tenu de la règle de l'article 40 de la Llei de bases de l'ordenament tributari du 19 décembre 1996 et de l'interruption prévue à l'article 41.2 ?
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (E04-0407) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
EXECUCIÓ D'ACTES ADMINISTRATIUS. No es poden invocar els arguments que afecten a la validesa d'un acte ferm i consentit, en no haver estat recorregut en temps i forma. TRIBUTS. Adquisició d'un immoble. Notificació de la liquidació i refús per part de l'apoderat. PRESCRIPCIÓ de l'acció executiva.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Comú d'Andorra La Vella va demanar a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, el 26 d'abril de 2004, l'execució del manament de pagament d'un tribut sobre adquisició d'un immoble; la Secció esmentada va notificar a l'oblidada tributària Sra. Martin la providència d'execució d'acte administratiu el 18 de maig de 2004, i el 4 de juny dugué a terme el pagament, de 2.039,96 EUR.
2.- El 10 de juny de 2004 la representació processal de la Sra. Martin formula davant aquesta Sala un incident d'execució en el què addueix infracció del principi de legalitat en tant el negoci jurídic d'adquisició no queda subjecte a l'Ordinació tributària que se li aplica; prescripció del dret de l'Administració a liquidar el deute tributari; prescripció del dret a exigir el pagament del deute i invalidesa de la notificació duta a terme l'1 de juny de 2001. En conseqüència demana que es deixi sense efecte el requeriment del Tribunal de Batlles i s'ordeni el retorn de la quantitat pagada.
3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació del Comú, que el contesta oposant-se a cadascuna de les al·legacions de la part que formula l'incident i adduint, a més, la prescripció del dret de la Sra. Martin a recórrer la liquidació tributària. Demana la desestimació de l'incident.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° E04-0407 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i de conformitat a allò establert en l'article 110 de la Llei de la jurisdicció administrativa.
Segon.- Per analitzar les pretensions que les parts formulen en aquest incident és necessari partir de la relació de fets en els quals s'inscriu, i que són els següents:
Mitjançant escriptura pública autoritzada pel notari Manzanares en data 10 de març de 1983, la Sra. Martin va adquirir un despatx situat en el carrer Dr. Nequi número 6, planta 1ª portes 5 i 6 de l'escala segona, a Andorra La Vella; el 21 de gener de 1999 la Sra. Talavera comunica l'adquisició al Comú, que el 29 de gener de 1999 en pren nota amb la salvetat que queda pendent el pagament del rebut corresponent als drets d'adquisició de béns immobles que preveu l'Ordinació General Tributària, rebut que se li presenta el 4 de febrer de 1999 sense que consti, però, la seva notificació formal; l'1 de juny de 2001 el Comú notifica el deute, amb recàrrec, a la Sra. A.F., de la gestoria A., de la que és titular el germà de la Sra. Martin, situada al carrer Dr. Nequi 6, planta 1ª, porta 6 escala segona, que es nega a signar, fent constar aquesta circumstància l'agent notificador; el 26 d'abril de 2004 el Comú d'Andorra La Vella va demanar a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles l'execució del manament de pagament del tribut sobre l'adquisició de l'immoble esmentat; la Secció esmentada va notificar a l'obligada tributària la providència d'execució d'acte administratiu el 18 de maig de 2004, i el 4 de juny dugué a terme el pagament.
Tercer.- Els arguments que les parts processals d'aquest incident d'execució formulen en els escrits respectius, i que hem avançat en els antecedents de fet, obliguen a resoldre, amb caràcter previ i d'entre totes elles, la relativa a la validesa de la notificació que l'1 de juny de 2001 va dur a terme el Comú en la gestoria A., ja què d'aquesta valoració en depenen totes les excepcions de prescripció que fan valer les parts, i que analitzarem més endavant.
La notificació -o més exactament l'intent de notificació- que l'1 de juny de 2001 va dur a terme el Comú d'Andorra La Vella és correcte i produeix efectes per les següents raons: en primer lloc perquè es va fer a l'adreça del bé immoble adquirit per la Sra. Martin sense que consti que n'hagi perdut la titularitat, i en segon lloc i sobretot perquè el titular de la gestoria, Sr. Estany, resulta ser no solament el germà de la Sra. Martin sinó el seu apoderat, com consta en els poders atorgats el 7 de juny de 1999 i que la pròpia Sra. Martin aporta a aquestes actuacions, en els que consta expressament la facultat de rebre notificacions. I la circumstància de què l'empleada de la gestoria refusés signar la notificació i quedar-se amb allò notificat no elimina els efectes de l'acte, que són els propis d'una notificació.
Per tant, s'ha de desestimar l'al·legació de que la notificació realitzada l'1 de juny de 2001 no pot produir els efectes d'una notificació.
Quart.- La notificació d'1 de juny de 2001 es refereix clarament al concepte tributari pel qual es reclama el deute i conté peu de recurs d'alçada davant el M.I. Govern, recurs que l'obligada tributària no va formular, de manera que en tractar-se d'un acte ferm no es poden fer valer, en el tràmit d'execució en el que ens trobem, arguments materials sobre la no adequació al dret de la liquidació tributària (ja sigui per no tractar-se d'un negoci jurídic subjecte a l'import, ja sigui per haver prescrit el dret a liquidar el deute tributari, que són els que planteja la part que formula l'incident) i ara només es poden fer valer les excepcions que permeten qüestionar el dret de l'Administració a exigir el pagament del deute.
Cinquè.- La caducitat del dret de la Sra. Martin a recórrer sobre el fons de la liquidació, al que ens acabem de referir, no elimina el seu dret a plantejar l'excepció de prescripció de l'acció executiva, és a dir, de l'acció per exigir el pagament del deute tributari liquidat, que és de tres anys, conforme a l'article 40.1.b) de la Llei de bases de l'ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996, comptadors des de la data de la notificació de la liquidació, segons l'apartat 2.b) del mateix article.
Si la notificació de la liquidació per l'impost d'adquisició d'immobles va tenir lloc l'1 de juny de 2001, el termini que tenia la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles per exigir-ne el pagament finalitzava l'1 de juny de 2004, i la realitat és que l'òrgan jurisdiccional va requerir personalment la Sra. Martin el 18 de maig de 2004, quan encara no s'havia exhaurit el termini esmentat, per la qual cosa no havia prescrit el dret a exigir el pagament del deute tributari.
La circumstància, al·legada per la formuladora de l'incident, de què el lapse de temps transcorregut entre el 4 de juny de 1999 -en què se li va fer saber que tenia un rebut pendent de pagament per l'impost- i la data de la notificació formal a la que ja ens hem referit -1 de juny de 2001- s'ha de sumar al període posterior a aquesta darrera data fent computar els dos als efectes de la prescripció, no és acceptable.
És cert que l'article 41.2 de la LBOT diu que en cas d'interrupció de la prescripció el que se n'ha de beneficiar no per el temps transcorregut abans de la interrupció si es reanuda la inactivitat del creditor; però en aquest cas, el termini prescriptiu no s'inicia el mes de febrer de 1999 perquè com hem exposat no hi ha cap acte de notificació del deute tributari, sinó que s'inicia l'1 de juny de 2001, que és quan fefaentment es notifica, i convé significar en aquesta data tampoc havien transcorregut tres anys de que va tenir lloc el fet generador del tribut, que no és, com pretén la demandant, la data d'atorgament de l'escriptura, sinó el moment en què el Comú en te coneixement, que va ser el 28 de gener de 1999.
Sisè.- Per les raons exposades s'ha desestimar l'incident d'execució, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar l'incident d'execució, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.
