ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1f261a64 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° AD-028-2/00·19 septembre 2005·Cassation partielle
ATSJAD ANDORRA, a 19 de setembre del 2005 - ROJ: ATSJAD 147/2005
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleAD-028-2/00
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2005:147A) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (ATSJAD ANDORRA, a 19 de setembre del 2005 - ROJ: ATSJAD 147/2005).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 septembre 2005 (n° AD-028-2/00) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La présente décision est un aute (ordonnance) rendu le 19 septembre 2005 par la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, dans le recours référencé AD-028-2/00. Elle statue sur un incident d'exécution de la sentence n° 01-47 de cette même Sala, en date du 22 octobre 2001.
Cette sentence reconnaissait aux demanderesses, désignées dans le texte comme « agents » et représentées par les époux Sanz i Gutierrez (dont les prénoms ne sont pas précisés dans la décision), le droit à une indemnisation ou, à titre subsidiaire, le droit à l'exploitation urbanistique (aprofitament urbanístic) d'un autre terrain. Le motif de cette réparation tenait à l'impossibilité d'édifier aux abords des chapelles romanes, alors même que l'édifice avait fait l'objet d'une autorisation de construire délivrée en 1964.
Dans le cadre de l'exécution, la Section administrative du Tribunal de Batlles (Tribunal de Batlles) a rendu un aute le 17 mars 2004. Celui-ci :
qualifie les droits à indemnisation et à exploitation urbanistique de droits alternatifs et non cumulatifs, en laissant au Gouvernement le choix de l'option et de ses modalités ;
considère que le Gouvernement s'est désisté de l'option relative à l'exploitation urbanistique, de sorte que l'exécution se concentre sur la fixation du montant de l'indemnité ;
constate un accord des parties sur la superficie à indemniser, dont le montant devait être fixé après expertise.
Le Gouvernement a formé un incident d'exécution sur le fondement de l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, sollicitant la révocation des deuxième et troisième points de l'aute et la confirmation de son option en faveur de l'exploitation urbanistique. Les demanderesses se sont opposées à l'aute, en soutenant, d'une part, que la sentence imposait cumulativement l'indemnité et l'exploitation urbanistique, et, d'autre part, qu'il n'existait pas d'accord sur la superficie de 410 m².
Question de droit
La décision soulève trois questions :
Quel est l'abstrait exact de la sentence du 22 octobre 2001, et en particulier la nature de l'obligation qu'elle met à la charge du Gouvernement : alternative, facultative, ou cumulative ?
Le Gouvernement peut-il se libérer de l'obligation principale en se bornant à déclarer qu'il opte pour la prestation subsidiaire ?
Quelle est la superficie indemnisable, au regard des éléments techniques versés au dossier ?
Solution et dispositif
Sur la nature de l'obligation. Le Tribunal écarte la thèse cumulative des demander
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD-028-2/00) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES. URBANISME. PATRIMONI HISTÒRIC I ARTÍSTIC. Indemnització per la impossibilitat d'edificar al voltant de les capelles romàniques, malgrat l'autorització de què disposaven els agents. Reconeixement subsidiari de l'aprofitament urbanístic en un altre indret. Obligació de caràcter facultatiu i no alternatiu. L'incident té per objecte l'obligació principal, que només es veuria exclosa mitjançant el compliment voluntari de la subsidiària.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- En el procediment per a l'execució de la sentència d'aquesta Sala núm. 01-47, de 22 d'octubre de 2001, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar l'aute de 17 de març de 2004, el qual declara que el dret a la indemnització i el dret a l'aprofitament urbanístic, a què es refereix el punt b) de la part dispositiva de l'esmentada sentència, es configuren com a drets alternatius i no acumulatius, de manera que correspon al Govern determinar l'opció escollida i els termes de la seva concreció. En segon lloc, es considera el Govern desistit de l'opció concernent a l'aprofitament urbanístic, de manera que l'execució de la sentència es concreta en la determinació de l'import de la indemnització que han de percebre les demandants. En darrer terme, es determina que hi ha acord entre les parts quant a la superfície de l'immoble projectat que ha de ser objecte d'indemnització, l'import de la qual es fixarà prèvia realització d'una prova pericial.
2n.- La representació del Govern va formular incident d'execució a l'empara de l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, en què sol·licita que es revoquin els apartats segon i tercer de l'aute del Tribunal de Batlles i es confirmi l'opció exercida pel Govern en favor del reconeixement d'un aprofitament urbanístic que compensi la impossibilitat d'edificar en els termes previstos en l'autorització atorgada l'any 1964.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° AD-028-2/00 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
3r.- Per la seva part, la representació dels agents s'oposa igualment als pronunciaments de l'aute del Tribunal de Batlles, i això en un doble sentit: en primer lloc es considera que la sentència de 22 d'octubre de 2001 va establir que junt amb la indemnització econòmica s'havia de reconèixer l'aprofitament urbanístic que permetia l'autorització de 1964 i, en segon lloc, nega que existeixi acord entre les parts quan a la superfície de 410 m2, corresponent a l'edifici que es podia construir segons aquella autorització.
4t.- Un cop admès a tràmit l'incident d'execució, es va donar trasllat dels escrits d'impugnació a les respectives contraparts, per tal de què poguessin contestar-los, cosa que van fer en temps i forma.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La primera de les qüestions que resulten controvertides consisteix en determinar l'abast exacte dels pronunciaments de la sentència d'aquesta Sala de 22 d'octubre de 2001, a què abans s'ha fet referència. Sobre aquest punt, la representació de la part agent considera que li va ser reconeguda una indemnització en efectiu i, al mateix temps, l'aprofitament urbanístic derivat de l'autorització per construir que els va ser atorgada l'any 1964, i que ara no poden materialitzar per la prohibició que existeix d'edificar al voltant de les capelles romàniques. En sentit contrari, tant el Govern com la resolució que ara s'impugna sostenen que aquell disposa d'una facultat d'opció entre una i altra forma d'indemnitzar les recurrents.
Segon.- Com a punt de partida, s'han de desestimar totalment les peticions de la part agent sobre aquest punt. Si es tracta d'indemnitzar la impossibilitat actual de edificar malgrat l'autorització atorgada l'any 1964, resulta evident que aquesta reparació es pot realitzar, bé mitjançant l'abonament d'una quantitat, o bé a través del reconeixement del mateix aprofitament urbanístic en un altre indret, però el que resulta improcedent és l'acumulació d'ambdues pretensions, cosa que produiria una indeguda duplicitat. De fet, la sentència de 22 d'octubre de 2001 ja resulta suficientment clara en aquest punt, quan afirma (fonament de dret sisè) que es reconeix el dret de les agents a percebre una indemnització o, subsidiàriament, se'ls podrà reconèixer el dret a l'aprofitament urbanístic que ara no poden materialitzar.
Tercer.- Pel que fa a les pretensions del Govern, convé precisar que l'obligació que la sentència de 22 d'octubre de 2001 fa recaure sobre el mateix no és tècnicament de caràcter alternatiu, sinó facultatiu.
Les obligacions alternatives es caracteritzen pel fet de què comprenen diverses prestacions, de les quals el deutor n'ha de satisfer només una, l'elecció de la qual li correspon. Pel contrari, en les obligacions facultatives es deu un sol objecte, si bé es confereix al deutor la possibilitat de deslligar-se de la obligació mitjançant l'entrega d'un objecte diferent. Mentre que en les primeres els diferents objectes entre els quals pot optar el deutor estan in obligatione, en les segones hi ha un sol objecte in obligatione i altre o altres in solutione.
En el cas que ara es planteja, aquesta distinció suposa que l'obligació que recau sobre el Govern és la de satisfer una indemnització, si be disposa igualment de la possibilitat de complir-la mitjançant el reconeixement del dret a un aprofitament urbanístic similar en un altre lloc. Així resulta de la sentència de 22 d'octubre de 2001, quan afirma que "tot i que el dret que es reconeix a les demandants és el de percebre una indemnització en els termes exposats en l'anterior fonament de dret, subsidiàriament se'ls podrà reconèixer el dret a l'aprofitament urbanístic que ara no poden materialitzar en el lloc adient del mateix indret, que respecti les ordinacions vigents i les limitacions d'edificar al voltant de les esglésies romàniques".
Quart.- Com a conseqüència dels raonaments anteriors, resulta que l'incident d'execució ha de tenir per objecte el compliment de l'única obligació que recau sobre l'Administració general, és a dir, l'abonament d'una indemnització. Aquesta només es veuria exclosa si el Govern hagués procedit voluntariament a satisfer la pretensió subsidiària, però això no ha estat així, com es clar i notori.
En efecte, atès que l'objecte de l'obligació és únic, com abans s'ha exposat, les actuacions d'execució forçosa de la sentència han d'anar encaminades al compliment d'aquest únic objecte, de manera que no és suficient amb que l'Administració declari que opta per satisfer l'obligació subsidiària, quan aquesta és una facultat que requereix que l'opció vagi acompanyada del compliment voluntari de la mateixa.
Des d'un altre punt de vista, s'ha de considerar que l'execució de la sentència, i en concret de l'obligació principal que conté, no pot quedar subordinada de forma indefinida al procés d'aprovació de determinats instruments urbanístics, cosa que suposaria vulnerar el dret fonamental a la jurisdicció.
Per tot això, s'han de confirmar els pronunciaments de l'aute impugnat sobre la procedència de determinar l'import de la indemnització que han de percebre les recurrents.
Cinquè.- Quant als paràmetres aplicables al càlcul de la indemnització, l'aute del Tribunal de Batlles considera que hi ha coincidència entre les parts sobre la superfície que ha de ser compensada, la qual xifra en 410 m2.
Segons resulta de les sentències dictades en aquest procés, l'edifici autoritzat l'any 1964 comprenia cinc plantes i disposava d'un habitatge per planta, i aquesta ha de ser el punt de partida per a determinar l'import de la indemnització.
Ara bé, segons resulta dels informes tècnics que s'han incorporat al present incident, la superfície total de l'immoble autoritzat era de 741 m2 i no de 410. Així ho afirma la pròpia representació del Govern, quan en el seu escrit d'iniciació d'aquest incident, de data 29 de març de 2004, es remet a l'escrit que va presentar davant la Batllia el 26 de febrer del mateix any, així com als informes del Departament de Cultura i de l'arquitecte assessor del Ministeri que l'acompanyen, segons els quals l'aprofitament a compensar és de 741 m2.
En conseqüència, procedeix estimar parcialment la impugnació formulada per la part agent, en el sentit de què la superfície indemnitzable és la que s'ha assenyalat de 741 m2.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:
1r.- Desestimar l'incident d'execució que interposa la representació del M.I. Govern i estimar parcialment el que formula la representació de les Sres. Sanz i Gutierrez.
2n.- Confirmar en els seus propis termes l'aute impugnat de 17 de març de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, amb l'excepció de la superfície que ha de ser objecte de compensació, la qual queda determinada en un total de 741 metres quadrats.
Aquest Aute és ferm i executiu.
En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.
